L'objectiu teòric de la meva tesi va ser fer dialogar la corrent d'estudi sobre les cultures juvenils i la Teoria Social del Cos, perspectiva metodològica on aquest es torna un subjecte i es construeix socialment, tot interpretant els relats biogràfics de noies i nois membres dels skinheads antifeixistes i dels latin kings & queens a Catalunya. Aquestes històries de vida són els relats incorporats (embodiment) de cada noia i cada noi, que tenen experiències sobre sí i sobre els altres perquè tenen un cos i perquè són cos. Reconstruir els itineraris corporals d'aquestes noies i d'aquests nois em va permetre reconstruir les experiències que els van portar a identificar-se amb els skinheads i els latin kings, però al mateix temps reconstruir les històries dels grups i descriure i interpretar-ne els símbols, els significats i les pràctiques corporals col·lectives. / El objetivo teórico de mi tesis ha sido hacer dialogar la corriente de estudio sobre las culturas juveniles y la Teoría Social del Cuerpo, perspectiva metodológica dónde este se vuelve un sujeto y se construye socialmente, todo interpretando los relatos biográficos de chicas y chicos miembros de los skinheads antifeixistes y de los latin kings & queens en Catalunya. Estas historias de vida son los relatos incorporados (embodiment) de cada chica y de cada chico, que tienen experiencias sobre sí y sobre los otros porque tienen un cuerpo y porque son cuerpo. Reconstruir sus itinerarios corporales me permitió reconstruir las experiencias que los llevaron a identificarse con los skinheads y los latin kings, pero al mismo tiempo me permitió reconstruir las historias de los grupos y describir e interpretar los símbolos, los significados y las prácticas corporales colectivas. / The theoretical objective of my thesis has been the creation of dialogue between the current studies on youth cultures and the Social Body Theory. In this methodological perspective the body becomes a socially constructed subject, with the interpretation of biographical stories of girls and boys of anti-fascist skinheads and the Latin Kings & Queens in Catalonia. These life stories are the stories embodied by each one of them that have experienced themselves and the others because they are one body and have a body. Rebuilding their body itineraries allowed me not only to reconstruct the experiences that led them to identify with the skinheads and the Latin Kings, but also to reconstruct the histories of groups and furthermore describe and interpret the symbols, meanings and collective body practices.

The construction of this thesis is developed from different conceptual interlacing axis that created a networking weave through which the field of investigation was debated and defined and a project of collaborative citizenship with the goal of providing an improvement in the social environment from which the visual impairment through art was built. Firstly, we speak about the context in which, in a dialogic way, the identity of Ph. D. Rosa Gratacós Masanella has grown and developed. With the help of the narrative research and the life story methods we make an approach to the life time experience of the main character of our investigation, in order to understand her social, political and educational context, how it relates to her personal life, her work as a professor and her artistic career, and how all these different perspectives have points in common. We also approach those people who met our protagonist, those who were her referents or were important in the evolution of her identity. We point Ph. D. Rosa Gratacós pioneer investigation in the field of visual impairment and we finally explain the multisensory project of The Senses Labyrinth, a project that was born from the idea of universal accessibility from the perspective of blind people. Sensory education, game and art become the source of teaching and learning for the researcher and they are applied together to art education and artistic perception from blindness, through service and learning methodologies / La construcció d’aquesta tesi es desenvolupa a partir de diferents eixos conceptuals que es van anar entrellaçant, configurant un entramat de networking a través del qual es va posar en conflicte, es va definir el mapa del territori de la investigació, i es va generar un projecte col•laboratiu de participació ciutadana amb l’objectiu d’aportar una millora qualitativa a l’entorn ciutadà a través de l’art i a partir de la discapacitat visual. En primer lloc, parlem del context en el que, de manera dialògica, creix i es desenvolupa la identitat de la Dra. Rosa Gratacós Masanella, a partir dels mètodes d’investigació narrativa i del relat de vida per reconstruir una aproximació a la seva historia de vida que permeti entendre el context social, polític i educatiu d’aquest trajecte vital en relació a la investigadora, a la seva pròpia experiència i al seu relat de vida, factors que coincideixen en alguns punts, com són la vessant artística, educativa i investigadora, amb més o menys distància i des d’on creix l’interès per l’estudi. També ens aproximem als subjectes que han tingut relació amb la protagonista com a referents i portes d’entrada al canvi i al desenvolupament de la pròpia identitat. Situem la investigació pionera de la Dra. Rosa Gratacós relacionada amb la discapacitat visual i finalment els eixos que han teixit tot el relat es cohesionen i es presenta el projecte multisensorial de La forma de les olors, que parteix de la idea d’accessibilitat universal, iniciada des de la discapacitat visual. L’educació sensorial, el joc i l’art esdevenen la font de l’ensenyament-aprenentatge de la investigadora i s’apliquen conjuntament a l’educació artística i a la investigació de la percepció artística des de la ceguesa, a través de metodologies d’aprenentatge i servei