Aquesta tesi està basada en l'estudi sistemàtic dels llibres de baptismes, casaments i enterraments de l 'Arxiu Parroquial de Solsona, des dels primers registres que es feren l'any 1565 fins l'any 1700 inclusiu, és a dir, gairebé un segle i mig d'història, El treball s'inscriu en la línia d'investigació iniciada en el III Congrés d'Història de la Medicina Catalana. celebrat a Lleida el 1981, pels Drs. Josep Maria Calbet i Camarasa i Jacint Corbella Corbella amb el "Diccionari Biogràfic de Metges Catalans", de 3 volums publicats fins ara, i el treball "Aspectes sanitaris de l'Arxiu de Sant Joan de Lleida" dels Drs. Manuel Camps i Clemente i Manuel Camps i Surroca publicat el 1983, Aquests estudis demostren la vàlua dels arxius parroquials com a fonamentals fonts d'informació sobre la vida quotidiàna en les nostres viles i ciutats a partir de l'enregistrament sistemàtic de la població, En els seus llibres, a diferència dels registres notarials, hi consta pràcticament tota la població amb les seves professions en el cas de gairebé tots els homes i en molt poques dones, i el seu parentesc, i en els llibres d'enterraments algunes causes de mort sobretot de tipus accidental o violenta, que ens aporten una valuosa informació des del punt de vista mèdic i sociològic, per la qual cosa crec que aquesta línia de recerca és de vital importància per aprofundir en el coneixement dels nostres avantpassats i de la nostra medicina en uns anys poc coneguts com són el segles XVI i XVII. A partir dels 22.671 registres obtinguts en aquest estudi, dels quals 14.015 són baptismes, 6.244 enterraments i 2.412 casaments, un dels principals objectius de la tesi es fer el recull de totes les persones que vivien i exercien professions sanitàries a Solsona durant aquells anys, havent trobat 133 persones, de les quals 44 són metges, 39 cirurgians, 32 apotecaris, metge i apotecari, 12 llevadores, 2 canonges infermers, 2 adroguers i 1 manescal. Amb aquestes dades i tenint en compte que a Solsona hi havia una població mitjana de 1500 habitants durant aquell període, s'evidència una bona cobertura sanitària de la ciutat en aquells anys, així com un adequat equilibri entre les diferents professions sanitàries; també es important l'existència de diverses nissagues familiars de sanitaris com la dels Pallarès d'apotecaris i algun metge, la dels Busquets de cirurgians i la dels Miquel de metges, i també es demostra un important reconeixement social d'alguns metges, cirurgians i apotecaris, per la gran quantitat d'actes cerimonials I apadrinaments en que apareixen i per ocupar carrecs rellevants com el de batlle de la ciutat. Menció especial mereixen les llevadores ja que és l’única professió sanitària exercida per les dones en aquells temps, encara que no tenia cap tipus de regulació ni d'ensenyança reglamentada. Un altre dels objectius principals de la tesi es l'estudi de les causes de mort, per desgracia només estan ben documentades les causes de mort violenta de les quals n‘he trobat 139 casos que representen el 2,22 % del total d'enterraments i es poden subdividir en homicidis o assassinats (50 casos), execucions de sentència (6), accidents (38 casos dels quals 6 són per accident de treball), per la guerra (37) i sense especificar (8). Les morts d'origen natural es poden subdividir en les morts naturals sospitoses, sigui perquè han mort a la presó o sobtadament sense cap diagnòstic havent-hi 110 casos o el 1,76 % del total de morts, les morts naturals diagnosticades en les què com a mínim s'esmenta algun símptoma present en el moment de la mort, de les que n’hi ha 108 casos o el 1,72 % de totes les morts, i les morts naturals sense diagnosticar que són el 94,28 %, és a dir, l'immensa majoria de les inscripcions dels llibres d'enterraments i per tant no es pot treure cap tipus de conclusió sobre elles. A part és interessant valorar els pics de mortalitat pel seu probable origen epidèmic com els de 1631 i 1652 deguts a la pesta, o pel seu origen bèl-lic com el de 1655 degut als Sitges i enfrontaments militars que patí Solsona aquest any. Els morts a l'hospital (13 %), com un indicador del grau de pobresa social, els infants nascuts amb perill de mort com una aproximació a la mortalitat perinatal, i els fills incògnits o abandonats (2,26 %), com una dada demogràfica que també va lligada a guerres, misèries epidèmies, són tres parametres més que són estudiats en la tesi. Per acabar aquest resum, només vull remarcar que els arxius parroquials demostren ser una font molt fiable, i per tant, ideal per recollir estudiar el personal sanitari les poques causes documentades de mort que tenim d'aquella època. / This thesis is based on the systematic study of Baptism, Marriage and Burial books of the Parish Register of Solsona, from the first record in 1565 to the last one in 1700, this is, nearly a century and a half. From the 22.671 records obtained I put together all the people that lived and practiced sanitary professions in Solsona during those years. I round 133 people, 44 or whom were doctors, 39 surgeons, 32 apothecaries, 12 midwives, 2 nurses who were monks, 2 druggists and a veterinary surgeon. We can see from these data that there was a good sanitary service provided in Solsona in those years, as well as an adequate balance among the different sanitary professions, the existence of many generations of sanitary professions in the same families and their outstanding social prestige as they appear in a high number of ceremonies. Another of the thesis's main objectives is to study the causes of death. Unfortunately, only violent death is well documented. I have found 139 cases that represent 2’22% of the dead and it can be subdivided into homicides, executions from a sentence, accidents and work accidents, and war casualties. In the cases of death from natural causes, any kind of diagnosis is specified only in 1’76% of them, therefore no conclusion can be made, although it is interesting to value the peaks of mortality because or its probable epidemic origin, the dead in a hospital as an indicator or the degree or social poverty and the babies baptized when they were just born as an approximation of the birth death rate.

La tesi s'estructura al voltant de dues grans finalitats: la primera és identificar les destreses i capacitats professionals, basades en l'educació per a la sostenibilitat, necessàries per als educadors no formals que treballen en ciutats històriques. La segona consisteix en aportar un procés avaluatiu -dirigit a la finalitat anterior- d'un programa educatiu en funcionament: el Programa d'educació ambiental i coneixement de la ciutat de l'Ajuntament de Girona. S'aporten uns resultats per al cas d'estudi -punts forts, punts febles i propostes de millora- que poden induir als canvis i a la transformació del Programa. Quant a la formació d'educadors en ciutats històriques, s'identifiquen dotze àmbits formatius i seixanta-cinc destreses i capacitats professionals per a la seva formació. Els àmbits formatius són els següents: comunicació; dinamització de grups; pensament crític; visió holística de la realitat; compromís amb l'entorn; valors per a la sostenibilitat; visió històrica i patrimonial del medi; visió de futur del medi; metodologies i habilitats docents; avaluació i investigació; teories i pràctiques de l'educació per a la sostenibilitat; coneixements disciplinaris. Els àmbits i les destreses i capacitats professionals són justificats a partir dels resultats del cas d'estudi i dels marcs teòrics utilitzats en el desenvolupament de la investigació. / This dissertation is structured around two purposes: the first one is to identify the skills and professional capacities, based on education for sustainability, that the non formal educators which work in historical cities must possess. The second one, consists of contributing an evaluation process - addressed to the first purpose - of an educational running program: the Environmental Education and Knowledge of the City Program, belonging to the council of Girona.The results for the case study are contributed - strong points, weak points and proposals to improve -, and they can induce to change and transformation of the Program. Related to educators training in historical cities, twelve formative fields and sixty-five skills and professional capacities are identified. The formative fields are the following: communication; groups invigorating; critical thinking; holistic vision of reality; commitment with environment; values for sustainability; holistic and patrimonial sight of environment; future view of environment; methodologies and abilities for teaching; evaluation and research; theories and practices of education for sustainability; disciplinary knowledge. The formative fields, skills and professional capacities, are justified starting from the results of the case study and the theoretical framework used in the research development.