No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

Bakgrund. En gyllene standard för att bestämma noggrannheten för intraorala scannrarexisterar inte. Intraorala scannrars prestanda som ges av olika leverantörer är inte fulltjämförbara. Det finns ett behov att standardisera och ta fram oberoende försöksupplägg för att kunna jämföra intraorala scannrar.Mål. Målet med studien var att beskriva och utvärdera en ny metod för att bestämmanoggrannheten av intraorala scannrar genom ett standardiserat in vitro testförsök och attanvända metoden för att beräkna noggrannheten på en kommersiell intraoral scanner.Material och metod. SP Sveriges tekniska forskningsinstitut definierade dimensionerna avett sfäriskt testobjekt. Sfären besprutades med titanoxid och skannades 12 gånger med enkommersiell intraoral scanner. Scanningarna utvärderades med två metoder. Manuell metod: sfärens diameter uppmättes 12 gånger i ett första mjukvaruprogram för varje scanning genom att justera ett tvärsnittsplan. Automatisk metod: 12 nominella diametrar beräknades från ett andra mjukvaruprogram. Noggrannheten beräknades för varje testmetod och jämfördes.Resultat. Referensmätning: den definierade diameter var 4,9991±0,0001mm. Manuell metod: riktigheten var 25μm och precisionen var 10μm. Medelprecisionen inom scanningar var 4μm. Automatisk metod: Riktigheten var 26μm och precisionen var 11μm. Alla testvärden uppvisade stark statistisk deviation från referensvärdet, men väl inom ett kliniskt acceptabelt intervall.Slutsatser. Inom den här in vitro-studiens begränsningar, kan den beskrivna,standardiserade metoden användas manuellt eller med den automatiska funktionen Fittingsphere för att beräkna noggrannheten för intraorala scannrar. Fler studier på mer komplexa objekt behöver utföras. Dessutom uppvisade den intraorala scannern (TRIOS) hög riktighet och precision, jämförbar eller bättre än traditionella avtrycksmetoder inom tandvården. / AbstractBackground. There is no gold standard for determining the accuracy of intraoral scanners. The performances of intraoral scanners given by different manufacturers are not fully comparable. There is a need for standardized and independent test setups to enable the comparison of intraoral scanners.Objectives. The study’s aims were to describe and evaluate a new method for determining the accuracy of any intraoral scanner by means of a standardized geometrical in vitro test and to use this method for determining the accuracy of a commercial intraoral scanner.Material and methods. The Technical Research Institute of Sweden defined the dimensions of a spherical test object. The sphere was spray-coated with TiO2 and scanned 12 times with a commercial intraoral scanner. The scans where evaluated using two methods. Manual method: The diameter of the sphere was measured 12 times for each scan in a software application by adjusting a cross-sectional plane. Automatic method: 12 nominal diameters were obtained with a software application. The accuracy was calculated for each test method and compared. Results. Reference measurement: The defined diameter was 4.9991±0.0001mm. Manual method: Trueness was 25 µm and precision was 10 µm. Mean precision within scans was 4 µm. Automatic method: Trueness was 26 µm and precision was 11 µm. All test values showed sharp significant deviations from the reference value but were well within range of clinical acceptance.Conclusions. Within the limitations of this in vitro study, the standardized in vitro test described can be used manually or with the automatic function Fitting Sphere for determining the accuracy of intraoral scanners. Further studies need to be performed on more complex objects. The commercial intraoral scanner (TRIOS) demonstrates a high level of trueness and precision which is comparable with or better than that shown with traditional impression methods.

The patterned interactions in a support group for adolescent mothers are analyzed in the context of the specific construction(s) of adolescent pregnancy and motherhood that legitimate the program's existence. Particular attention is paid to the way in which staff and clients are positioned vis a vis one another through the typification of the program's mission and goals. Data analyzed include field notes recorded during ten months of participant observation with the group, program documents describing the history, mission, and goals of the program, and an in-depth interview with the Program Director. Changes in funding patterns led to an increased emphasis on the prevention of child abuse as a goal of the program. The resulting expectations of program staff and assumptions about adolescent mothers cast these two groups of women into social identities containing inherent contradictions. Differences of social class further complicate the relationship between the groups. Varying strategies of self-presentation are employed by clients and staff as they struggle with these contradictions. The young mothers present themselves in ways that maintain distance between themselves and staff. While the staff are never completely successful and breaking down the barriers between themselves and the young mothers, one style of self-presentation has the potential to bridge the gap. The findings have practical implications for the design and implementation of human service programs, particularly those which address stigmatized categories of women. The findings also have theoretical implications relevant to ongoing discussions of feminist epistemology, and the intersection of gender and social class. / Ph. D.

Significant research in cultural psychology has underlined differences in Eastern and Western cultures. While differences in many cognitive domains have been examined, there is a gap in cross cultural research on information processing and integration. This research explores the effect of independent or interdependent thinking on how a subject processes information. It is hypothesized that subjects with an interdependent mindset will process information holistically and subjects in an independent context will process information individually, or with an attribute based approach. A preliminary study tested the averaging and additive effects of information processing and served as the foundation for two subsequent explorations. The first examined cultural differences in information processing through presenting subjects of different cultural backgrounds with presenter and evaluator situations. In the second study, individualistic and collectivist priming methodology was used to prompt subjects' ability to process information individually or holistically. Established measures of religiosity and connectedness were examined as possible moderators of the relationship between self-construal and information integration. Results show that differences between subjects primed in the interdependent condition were moderated by religiosity. Possible explanations for this effect are discussed. / Master of Science

[EN] Numerous scientific studies have shown the importance and benefits of possessing a positive reputation at both the personal as well as organizational level. Specifically, the impression management theory is an important pillar in building personal reputation to everyday organizational life. Research in this area has demonstrated their interest in particular aspects such as recruitment processes, person-job fit, person-organization fit, job performance appraisal and career success. Despite the importance of and interest in impression management theory (IM) and the need of organizations to develop a favorable reputation, to date there is no evidence about the influence IM techniques may have on building personal reputation. Nor is there existing empirical evidence of the potential impact that personal reputation may have on the reputation of the organization as a whole. Therefore, examining the relationship between IM, personal reputation and corporate reputation could shed some light on the processes of building reputation in organizations, and particularly its development in the case of communication managers. To this end, this thesis has the objective of studying IM and its dimensions, presenting it as an antecedent of personal reputation (PR) and presenting the relationship between PR and corporate reputation (CR). To achieve this objective, the research is divided into five chapters. To begin, it is summarized an overview of IM theory. After this state of the art, an integrated definition of the construct is presented. Then, in the second chapter, we examine what the current literature has explained to date about PR in order to relate it to the IM theory. Next, in the third chapter, we analyze the different theoretical perspectives under which the concept of CR has been studied. After studying IM and proposing its relationship with PR and CR the fourth chapter shows a relational model of reputation from the theory of IM that is able to put in dialogue the three constructs (IM, PR and CR). To conclude, the fifth chapter presents a qualitative empirical study based on the grounded theory. The objective is to answer the propositions that emerged from the relational model presented, particularly in the case of Spanish communication managers (DirCom). Finally, the thesis concludes with some reflections on the findings of this research, noting the limitations of the study and proposing avenues for future research. / [ES] Numerosas investigaciones científicas han puesto de manifiesto la importancia y los beneficios que reporta a nivel personal y organizacional contar con una buena reputación. En particular, la teoría de la impression management o gestión de las impresiones, constituye un pilar importante en la construcción de reputación personal en el día a día de las organizaciones. Las investigaciones en este ámbito han confirmado su interés de modo particular en los procesos de selección, en la determinación del ajuste del candidato al puesto y/o a la compañía, la evaluación del desempeño laboral y en el desarrollo de carreras profesionales. A pesar de la importancia e interés de la teoría de la impression management (en adelante IM) y de la necesidad de contar con una buena reputación en las organizaciones, no existe hasta la fecha evidencia acerca de la influencia que las técnicas de IM pueden tener en la construcción de reputación personal. Como tampoco existe evidencia empírica de la posible repercusión que pueda tener la reputación personal en la reputación de la organización en su conjunto. Por este motivo, examinar esta relación entre IM, reputación personal y reputación corporativa podría arrojar luz acerca de los procesos de construcción de reputación en las organizaciones, y de modo especial su desarrollo en el caso de los directores de comunicación. Es por esto que en esta tesis se propone como objetivo abordar el estudio de la IM y sus dimensiones, presentándola como antecedente de la reputación personal (en adelante RP), y poniéndola en relación con la reputación corporativa (en adelante RC). Para lograr este objetivo, la investigación se estructura en cinco capítulos. En el primero se lleva a cabo un estado del arte sobre la teoría de la IM, y se ofrece una definición integradora del constructo. En el segundo, se hace una descripción de lo que la literatura ha dicho hasta el momento sobre RP, para ponerlo en relación con la teoría de la IM. En el tercer capítulo, se analizan las distintas perspectivas bajo las que se ha estudiado el concepto de RC. Tras el estudio de la IM, y plantear su relación con la RP y la RC, en el cuarto capítulo, se propone un modelo relacional de reputación desde la teoría de la IM capaz de poner en diálogo los tres constructos (IM, RP y RC). Para terminar, en el capítulo quinto, se presenta un estudio empírico de carácter cualitativo basado en la teoría fundamentada, en el que se responde a las cuestiones de investigación que se desprenden del modelo relacional propuesto en el caso particular de los directores de comunicación españoles (en adelante DirCom). Finalmente, se concluye la tesis con algunas reflexiones acerca de los hallazgos obtenidos, con el reconocimiento de las limitaciones del trabajo y con la propuesta de futuras líneas de investigación. / [CA] Nombroses investigacions científiques han posat de manifest l'importància i els beneficis que reporta a nivell personal i organitzacional comptar amb una bona reputació. En particular, la teoria de l'impression management o gestió de les impressions, constitueix un pilar important a la construcció de reputació personal en el dia a dia de les organitzacions. Les investigacions en aquest àmbit han confirmat el seu interès de manera particular en els processos de selecció, en la determinació de l'ajust del candidat al lloc de treball i/o a la empresa, l'avaluació de l'acompliment laboral i en el desenvolupament de carreres professionals. Tot i la importància i interès de la teoria de l'impression management (d'ara endavant IM) i de la necessitat de comptar amb una bona reputació en les organitzacions, no existeix fins este moment evidència sobre l'influència que les tècniques d'IM poden tenir en la construcció de reputació personal, com tampoc hi ha evidència empírica de la possible repercussió que puga tindre la reputació personal en la reputació de l'organització en el seu conjunt. Per aquest motiu, examinar aquesta relació entre IM, reputació personal i reputació corporativa podria donar llum sobre els processos de construcció de reputació en les organitzacions, i de manera especial, el seu desenvolupament en el cas dels directors de comunicació. És per això que en aquesta tesi es proposa com a objectiu abordar l'estudi de l'IM i les seves dimensions, presentant-la com antecedent de la reputació personal (d'ara endavant RP), i posant-la en relació amb la reputació corporativa (en endavant, RC). Per aconseguir este objectiu, la recerca s'estructura en cinc capítols. En el primer es porta a terme un estat de l'art sobre la teoria de l'IM, i s'ofereix una definició integradora del constructe. En el segon, es fa una descripció d'alló que la literatura ha dit fins al moment sobre RP, per posar-lo en relació amb la teoria de l'IM. En el tercer capítol, s'analitzen les diferents perspectives sota les quals s'ha estudiat el concepte de RC. Després de l'estudi de la IM, i de plantejar la seva relació amb la RP i la RC, en el quart capítol, es proposa un model relacional de reputació des de la teoria de la IM capaç de posar en diàleg els tres constructes (IM, RP i RC). Per acabar, en el quint capítol, es presenta un estudi empíric de caràcter qualitatiu basat en la teoria fonamentada, en el qual es respon a les qüestions de recerca que es desprenen del model relacional proposat en el cas particular dels directors de comunicació espanyols (en endavant DirCom). Finalment, es conclou la tesi amb algunes reflexions sobre les troballes obtingudes, amb el reconeixement de les limitacions del treball i amb la proposta de futures línies d'investigació. / Jácome López, R. (2015). LA IMPRESSION MANAGEMENT APLICADA A LA CONSTRUCCIÓN DE REPUTACIÓN PERSONAL Y EN LAS ORGANIZACIONES: EL CASO DEL DIRCOM [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59524