Global ETD Search

1	La llengua catalana a Cocentaina al segle XIII segons el Llibre de la Cort de Justícia Ponsoda Sanmartín, Joan Josep 02 December 1992 (has links) No description available. Lengua catalana Cocentaina Siglo XIII Llibre de Cort de Justícia Filología Catalana
2	El règim juridicolingüístic a l'Administració de Justícia Pla Boix, Anna Maria 14 May 2004 (has links) No description available. Llengua Administració de justícia Dret lingüístic Ciències Socials 342
3	Les Reparacions econòmiques pels danys derivats de la Guerra Civil espanyola Vallès Muñío, Daniel 01 February 2013 (has links) La tesi s’inicia amb la descripció del fenomen de la justícia transicional, diferenciant-ne la justícia retributiva, la institucional i la justícia transicional reparadora, encarregada d’implementar els mecanismes de reparació de les víctimes de l’anterior règim autoritari. Dins de la justícia transicional reparadora, s’analitzen les diferents mesures de reparació de les víctimes de la Guerra Civil espanyola, que han adoptat els governs democràtics després de la transició espanyola cap a la democràcia. D’entre aquestes mesures, destaca la regulació de pensions vitalícies a favor de mutilats i familiars de morts a la Guerra Civil, el reconeixement de drets a favor dels militars republicans, les ajudes pel temps de privació de llibertat, i la restitució de béns a favor de sindicals i partits polítics il•legalitzats durant el franquisme. També s’estudia l’anomenada Llei de la Memòria Històrica i es proposa una acció judicial en reclamació dels danys patits per la privació de llibertat. / The thesis begins with a description of the phenomenon of transitional justice, exploring the difference between retributive justice, institutional justice (lustrations) and reparative justice, which deals with the implementation of reparations of the victims of the previous authoritarian regime. Within the transitional reparative justice, we analyze different measures of reparation to the victims of the Spanish Civil War taken by the democratic governments after the Spanish transition to democracy. Among these measures, we can observe the regulation of annuities in favor of familiar mutilated and dead in the Civil War, the recognition of rights in favor of republican military, aid for the period of detention, and restitution to favor unions and political parties outlawed under Franco regime. We also study the so-called Law of Historical Memory and we propose legal action to claim for damages suffered by imprisonment. Justícia transicional Guerra Civil espanyola Reparacions Transitional justice Spanish Civil War Reparations 34
4	Fairness Analysis of Wireless Beamforming Schedulers Bartolomé Calvo, Diego 12 January 2005 (has links) Aquesta tesi es dedica a l'anàlisi de la justícia a la capa física en entorns de comunicacions amb múltiples antenes i diversos usuaris, cosa que implica un nou punt de vista sobre problemas tradicionals. Malgrat això, el grau d'equitat o desigualtat en la distribució de recursos ha estat estudiat en profunditat en altres camps com Economia o Ciències Socials. En el fons, el enginyers tendeixen a optimizar les prestacions globals, però quan hi ha múltiples usuaris en escena, aquella optimització no és necessàriament la millor opció. En sistemes mòbils, per exemple, l'usuari amb unes males condicions de canal pot patir les conseqüències d'un controlador central que basi les seves decisions en la millor qualitat instantània del canal. En aquest sentit, el problema s'encara des de quatre perspectives diferents: processament d'antenes, assignació de potència, assignació de bits, i combinació de diversitat en espai (SDMA) amb múltiples subportadores (OFDM).Abans del contingut tècnic, es descriu en detall l'entorn on s'emmarca aquesta tesi. La contribució de l'autor com a tal comença amb l'anàlisi de la justícia no només pel processament al transmissor, però també pel límit superior que representa la tècnica cooperativa entre el transmissor i el receptor. L'anàlisi de SNR pel forçador de zeros, el dirty paper i l'estratègia cooperativa entre transmissor i receptor està basada en la teoria de carteres, i consisteix bàsicament a calcular la mitja i la variància de cada esquema. Es veu que una mitja superior ve donada per una major variància en l'assignació de recursos. Així com a aquestes tècniques d'antenes, la justícia hi és implícita, es fa totalment explícita en la tria d'una tècnica de distribució de potència amb un conformador forçador de zeros. Llavors, les funcions objectiu tradicionals a la literatura es comparen en termes de justícia, això és en termes del màxim i el mínim, a més de la mitja o la suma. Aquí es pot veure que optimitzar les prestacions globals d'una cel·la (p.ex tècniques de mínima suma de BER o màxima suma de rate) implica una distribució més desigual dels recursos entre els usuaris. Per una altra banda, les tècniques max-min tendeixen a fer una distribució dels recursos més paritària entre els usuaris, alhora que perden en prestacions globals.A més, l'assignació de potència basada en teoria de jocs es compara a les tècniques tradicionals, i es mostra que la funció d'utilitat àmpliament utilitzada en aquest context té una taxa d'error inacceptable. Llavors, la funció a optimitzar s'ha de triar de forma acurada, per tal d'evitar possibles conseqüències indesitjables. Un altre problema interessant és el control d'admissió, és a dir, la selecció d'un subconjunt d'usuaris que han de ser servits simultàniament. Normalment, el control d'admissió és necessari per complir els requeriments de les comunicacions, en termes de retard o taxa d'error, entre d'altres. Es proposa un nou algoritme que està entre mig de les tècniques tradicionals a l'eix de la justícia, l'assignació uniforme de potència i l'esquema que dóna igual rate i BER a tots els usuaris.Després d'això, l'anàlisi de la justícia es fa per l'assignació de bits. Primer, el punt de vista tradicional de la maximització de la suma de rates es contraposa a la maximització de la mínima rate, que finalment assigna a tots el usuaris un número igual de bits. Un altre cop, el controlador central ha de balancejar les necessitats individuals amb les prestacions globals. Malgrat això, es proposa un algoritme que té un comportament intermig entre els esquemes tradicionals. A més, s'estudien una extensió per tal de combinar la diversitat en espai amb la freqüencial, per tant, s'analitzen sistemes SDMA/OFDM, pels quals s'extenen els algoritmes inicialment dissenyats per SDMA. Com que les funcions objectiu són NP-completes i molt difícils de resoldre fins i tot amb un nombre moderat d'usuaris i antenes, les solucions subòptimes són clarament bones candidates. A més, temes pràctics com la senyalització i la reducció en complexitat són tractats des d'un clar punt de vista d'enginyeria. / This dissertation is devoted to the analysis of fairness at the physical layer in multi-antenna multi-user communications, which implies a new view on traditional techniques. However, the degree of equality/inequality of any resource distribution has been extensively studied in other fields such as Economics or Social Sciences. Indeed, engineers usually aim at optimizing the total performance, but when multiple users come into play, the overall optimization might not necessarily be the best thing to do. For instance in wireless systems, the user with a bad channel condition might suffer the consequences from the selective choice based on the instantaneous channel quality made by a centralized entity. In this sense, the problem has four different perspectives: antenna processing, power allocation, bit allocation, and combination of space diversity (SDMA) with multiple subcarriers (OFDM).Before the technical content, the landscape where this dissertation is contained is described in detail. The contribution of the author starts with the analysis of fairness conducted not only for transmit processing, but also for the upper bound that represents the cooperative strategy between the transmitter and the receiver. The SNR analysis for zero forcing, dirty paper, and the cooperative scheme, is based on portfolio theory, and basically consists of the computation of the mean and the variance of each scheme. Interestingly, a higher mean performance comes at the expense of a higher variance in the resource allocation. Whereas in these antenna array techniques, the fairness is implicit, it is made explicit afterwards by the selection of a power allocation technique with a zero forcing beamforming. The traditional objective functions available in the literature are here compared in terms of fairness, i.e. not only the mean or sum value are analyzed, but also the minimum and the maximum. It can be stated that optimizing the global performance of a cell (e.g. a minimum sum BER or maximum sum rate techniques) comes at the expense of an uneven distribution of the resources among the users. On the other hand, max-min techniques tend to distribute the resources more equally at the expense of loosing in global performance.Moreover, the game-theoretic power allocation is compared to traditional techniques, and it is shown that the widespread utility function in this context yields an unacceptable BER. Therefore, the optimizing criterion shall be carefully chosen to avoid undesirable operating consequences. Another interesting problem is the admission control, that is, the selection of a subset of users that are scheduled for transmission. Usually, this selection shall be done because the QoS requirements of the communications, e.g. in terms of delay or error rate, prevent all the users from being served. A new algorithm is proposed that balances between the traditional techniques on the extremes of the fairness axis, the uniform power allocation and the equal rate and BER scheme.After that, the fairness analysis is conducted for the integer bit allocation. First, the traditional approach of the maximization of the sum rate is opposed to the maximization of the minimum rate technique, which ultimately assigns an equal number of bits for all the users. Again, the centralized controller shall balance between the global performance and the individual needs. Nevertheless, an algorithm is proposed, which yields an intermediate behavior among the other traditional schemes. Then, an extension is developed in order to combine the spatial diversity with frequency diversity, that is, SDMA/OFDM systems are analyzed and the initial algorithms for SDMA are extended for such a case. Since the objective functions are NP-complete and very hard to solve even with moderate number of users and antennas, several suboptimal solutions are motivated. Moreover, practical issues such as signaling or a reduction in complexity are faced from a clear engineering point of view. bit loading beamforming/conformació control de potència OFDM comunicacions multiusuari justícia antenes/arrays 3325. Tecnologia de les comunicacions 00 621.3
5	Los Efectos Jurídicos de las Sentencias Prejuciciales Interpretativas del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas y su Aplicación Judicial en los Estados Miembros Cienfuegos Mateo, Manuel 02 December 1995 (has links) L'àmbit de la Tesi doctoral descansa en l'anàlisi de l'esperit i la praxis del procés prejudicial, centrant-lo en la fase final de l'anomenat procés, els efectes de la sentència del Tribunal de Justícia i la subsegüent aplicació per les jurisdiccions nacionals en la resolució del procés intern.La primera part de la Tesi doctoral (capítols I a III) s'ha centrat en l'estudi dels efectes jurídics de les sentències prejudicials d'interpretació, analitzant els tres principals temes que es susciten, a saber, els seus efectes jurídico-processals, els seus efectes jurídico-materials i la seva dimensió temporal.En la segona part (capítols IV a VII) es va emprendre el tema des del prisma diferent de les posisions de jurisdiccions nacionals davant les sentències perjudicials, el comportament del qual, acatant o incumplint-les, corrobora o nega de manera evident el que s'ha afirmat en els tres primers capítols. / El ámbito de la Tesis doctoral descansa en el análisis del espíritu y la praxis del proceso prejudicial, centrándolo en la fase final de dicho proceso, los efectos de la sentencia del Tribunal de Justicia y su subsiguiente aplicación por las jurisdicciones nacionales en la resolución del proceso interno.La primera parte de la Tesis doctoral (capítulos I a III) se ha centrado en el estudio de los efectos jurídicos de las sentencias prejudiciales de interpretación, analizando los tres principales temas que se suscitan, a saber, sus efectos jurídico-procesales, sus efectos jurídico-materiales y su dimensión temporal.En la segunda parte (capítulos IV a VII) se abordó el tema desde el prisma diferente de las posiciones de jurisdicciones nacionales ante las sentencias prejudiciales, cuyo comportamiento, acatando o incumpliéndolas, corrobora o niega de manera evidente lo afirmado en los tres primeros capítulos. / The Doctorship Thesis lies in the analysis the spirit and the practice of the preliminary process, focusing it in the final stage of such process, the effects of the Court of Justice sentence and their subsequent enforcement by the national jurisdictions in the internal process of the resolution.The first part (chapters I to III) has been focused in the study of the legal effects of the interpretative preliminary rulings, analysing the three main subjects that are issued, i.e., their juridical procedural effects, their juridical material effects and their temporary dimension.In the second part (chapters IV to VII) the issue was laid down from the different point of view, the positions kept by the national jurisdictions, which behaviour, accepting or refusing the preliminary ruling, acknowledges or denies in a clear way what it was assessed in the first three chapters. Legal effects of the preliminary rulings Article 177 of the Treaty EC Preliminary question Artículo 177 del Tratado CE Tribunal de Justícia de la CE Article 177 del Tractat CE Qüestió prejudicial 34
6	Las nuevas tecnologías en la administración de justicia. La validez y eficacia del documento electrónico en sede procesal Jaume Bennasar, Andrés 09 October 2009 (has links) La tesis se encarga de analizar, por un lado, la integración y el desarrollo de las nuevas tecnologías en la Administración de Justicia; y, por otro, los parámetros que constituyen la validez y eficacia del documento electrónico. La primera cuestión se centra en la configuración de los Sistemas de Información de la Oficina Judicial y del Ministerio Fiscal, así como de la informatización de los Registros Civiles, donde el art. 230 LOPJ es la pieza clave. Se estudian sus programas, aplicaciones, la videoconferencia, los ficheros judiciales y las redes de telecomunicaciones que poseen la cobertura de la firma electrónica reconocida, donde cobran gran relevancia los convenios de colaboración tecnológica. La digitalización de las vistas quizá sea una de las cuestiones con más trascendencia, teniendo en cuenta que el juicio es el acto que culmina el proceso. Aunque no todos los proyectos adoptados en el ámbito de la e.justicia se han desarrollado de forma integral, ni han llegado a la totalidad de los órganos judiciales. El objetivo final es lograr una Justicia más ágil y de calidad, a lo cual aspira el Plan Estratégico de Modernización de la Justicia 2009-2012 aprobado recientemente.En referencia a la segunda perspectiva, no cabe duda que el Ordenamiento jurídico y los tribunales, en el ámbito de la justicia material, otorgan plena validez y eficacia al documento electrónico. Nuestra línea de investigación se justifica porque cada vez son más los procesos que incorporan soportes electrónicos de todo tipo, ya sea al plantearse la acción o posteriormente como medio de prueba (art. 299.2 LEC). Entre otros temas examinamos el documento informático, la problemática que rodea al fax, los sistemas de videograbación y el contrato electrónico. / La tesi s'encarrega d'analitzar, per una part, la integració i el desenvolupament de les noves tecnologies dins l´Administració de Justícia; i, per l'altra, els paràmetres que constitueixen la validesa i l'eficàcia del document electrònic. La primera qüestió es centra en la configuració dels Sistemes d´Informació de l´Oficina Judicial i del Ministeri Fiscal, així com de la informatització dels Registres Civils, on l'art. 230 LOPJ es la peça clau. S'estudien els seus programes, aplicacions, la videoconferència, el fitxers judicials i les xarxes de telecomunicacions que tenen la cobertura de la firma electrònica reconeguda, on cobren gran rellevància els convenis de col·laboració tecnològica. La digitalització de les vistes tal vegada sigui una de les qüestions amb més transcendència, tenint amb compte que el judici es l'acte que culmina el procés. Però no tots el projectes adoptats en l'àmbit de la e.justicia s'han desenvolupat d'una manera integral ni han arribat a la totalitat dels òrgans judicials. L'objectiu final es assolir una Justícia més àgil i de qualitat, al que aspira el Pla Estratègic de Modernització de la Justícia 2009-2012 aprovat recentment. En referència a la segona perspectiva, no hi ha dubte que l´Ordenament jurídic i els tribunals, en l'àmbit de la justícia material, donen plena validesa i eficàcia al document electrònic. La nostra línia d'investigació es justifica perquè cada vegada son més el processos que incorporen suports electrònics de tot tipus, ja sigui quant es planteja l'acció o posteriorment como a medi de prova (art. 299.2 LEC). Entre altres temes examinem el document informàtic, la problemàtica que envolta al fax, els sistemes de videogravació i el contracte electrònic. / The thesis seeks to analyse, on the one hand, the integration and development of the new technologies in the Administration of Justice; and, on the other, the parameters which constitute the validity and efficiency of the electronic document.The first question centres on the configuration of the Information Systems of the Judicial Office and the Public Prosecutor, as well as the computerisation of the Civil Registers, where the art. 230 LOPJ it's the part key. Their programmes, applications, the Video Conferencing, the judicial registers and the telecommunication networks which are covered by the recognised electronic signatures, are studied, where the agreements on technological collaboration gain great relevance. The digitalisation of evidence might perhaps be one of the questions with most consequence, bearing in mind that the judgment is the act by which the process is culminated. Although not all the projects adopted within the compass of e.justice have developed completely nor have reached all the judicial organs. The final objective is to achieve an agile, quality Justice, to which the recently approved Strategic Plan for the Modernisation of Justice aspires.With reference to the second perspective, there is no doubt that the juridical Ordinance and the tribunals within the compass of material justice grant full validity and efficacy to the electronic document. Our line of investigation is justified because there are more and more processes which are sustained by electronic supports of all kinds, whether it be at the establishment of the action or later, as a proof of it (art. 299.2 LEC). Amongst other things, we examine the computerised document, the problems which surround the fax, the systems for video recording and the electronic contract. Minerva Programme Libra Programme e.justice contracte informàtic document informàtic consentiment electrònic contracte electrònic registres fonogràfics videogravació suports electrònics dades so i la imatge mitjans reproducció paraula mitjans de prova art. 299.2 LEC Procés Monitori xarxes Judicials Unió Europea Pla Transparència Judicial Estadística Judicial Centre Documentació Judicial (CENDOJ) aplicació Inter-Ius Punt Neutre Judicial Sistema Lexnet firma electrònica informàtics i similars videoconferència Agenda d'assenyalaments electrònica Sistema Gravació Digital Arconte elements de convicció immediació documentació d'actuacions i vistes protecció de dades fitxers judicials informatització registres civils Programa Minerva Programa Libra e.justícia LOPJ contrato informático documento informático consentimiento electrónico contrato electrónico registros fonográficos videograbaciones soportes electrónicos datos el sonido y la imagen medios reproducción palabra art. 299.2 LEC medios prueba Proceso Monitorio iniciativas tecnológicas Comunidades Autónomas Redes Judiciales Unión Europea Plan Transparencia Judicial tratamiento sistemas informáticos Estadística Judicial Centro Documentación Judicial (CENDOJ) Aplicación Inter-Ius Punto Neutro Judicial Sistema Lexnet firma electrónica informáticos y similares videoconferencia Agenda señalamientos electrónica Sistema Grabación Digital Arconte elementos de convicción inmediación Documentación de actuaciones y vistas protección de datos ficheros judiciales Informatización registros civiles Programa Minerva Programa Libra LOPJ e.justicia computerisation of civil registers Judicial records data protection documentation of acts and evidence immediacy elements of conviction the Arconte system of Digital Recording Agenda of electronic signals video Conferencing computerised and other means electronic signature Lexnet System Judicial Neutral Position application Inter-Ius Judicial Statistic treatment by information systems the Plan for Judicial Transparency European Union Judicial networks Monitoring process means of proof art. 299.2 LEC means of reproduction of word sound and image instruments which permit filing recognising and reproducing words data electronic supports video recording phonographic registers electronic contract electronic consent contracts drawn up by automatic devices computerised document computerised contract Dret Processal 34 340

1

Page generated in 0.0425 seconds