La Lipoproteïna (a) és una classe de lipoproteïna semblant a les lipoproteïnes de baixa densitat (LDL), en la que l'apo B100 està unida de forma covalent a una glicoproteïna molt polimòrfica de mida, anomenada apo(a).Si bé la seva funció fisiològica és desconeguda, nombrosos estudis epidemiològics han demostrat que la concentració plasmàtica elevada de Lp(a) representa un factor de risc independent de desenvolupar una malaltia cardiovascular. Alguns d'aquests estudis però han donat lloc a resultants contradictoris. L'apo(a) comparteix amb el plasminogen una forta homologia estructural. Com el plasminogen, s'estructura en dominis proteics o Kringles que contenen regions anomenades LBS (Lysine Binding Site)capaces d'interaccionar amb els residus de lisina de les proteïnes. En l'apo(a) el Kringle IV10 confereix la funció LBS a la Lp(a). El propòsit d'aquest estudi ha estat el de: · Examinar l'associació entre la concentració de Lp(a), la mida de l'apo(a) i la funció LBS en pacients amb infart agut de miocardi prematur i els seus respectius controls. · Cercar mutacions en kringle IV10 de l'apo(a) que puguin alterar l'activitat LBS de la Lp(a).· Investigar l'efecte que l'emmagatzematge de les mostres congelades durant 5 anys té en la concentració de Lp(a) i analitzar la relació d'aquest efecte amb el número de repeticions del kringle IV dels seus al·lels.MètodesLa concentració plasmàtica de Lp(a) va ser mesurada per un mètode immunoturbidimètric, el genotip d'apo(a) es va determinar amb una modificació de la tècnica de pulsed-field gel electrophoresis descrita per Lackner i col., el fenotip d'apo(a) amb una electroforesi en gel d'agarosa i immunoblotting, l'activitat LBS es va quantificar amb un immunoassaig descrit per Hoover-Plow i col. i la detecció de mutacions amplificant la regió del kringle IV10 i aplicant al producte de PCR la tècnica de SSCP .Resultats Vegeu : Simo JM, Camps J, Vilella E, Gomez F, Paul A, Joven J. Instability of lipoprotein(a) in plasma stored at -70 degrees C: effects of concentration, apolipoprotein(a) genotype, and donor cardiovascular disease. Clin Chem. 2001 Sep;47(9):1673-8.Simo JM, Joven J, Vilella E, Ribas M, Figuera L, Virgos C, Sundaram IM, Hoover-Plow J. Polymorphisms in human apolipoprotein(a) kringle IV-10 and coronary artery disease: relationship to allele size, plasma lipoprotein(a) concentration, and lysine binding site activity. J Mol Med. 2001 Jun;79(5-6):294-9.Simo JM, Joven J, Vilella E, Ribas M, Pujana MA, Sundaram IM, Hammel JP, Hoover-Plow JL. Impact of apolipoprotein(a) isoform size heterogeneity on the lysine binding function of lipoprotein(a) in early onset coronary artery disease. Thromb Haemost. 2001 Mar;85(3):412-7.· En els pacients la concentració de Lp(a) es més elevada, la mida de l'apo(a) més petita i l'activitat LBS més alta en les isoformes més petites comparat amb els controls.· Hem identificat una nova mutació en heterozigosi en un pacient. La mutació W81R identificada prèviament en humans no ha estat trobada en la nostra mostra en canvi la mutació M75T és freqüent. Aquesta mutació no modifica la funció LBS però el genotip TT s'associa amb risc de patir una malaltia cardiovascular. · Durant l'emmagatzematge de les mostres la Lp(a) perd immunoreactivitat de forma significativa en pacients però no en controls. Aquesta pèrdua no es relaciona amb el número de kringle i es limita a mostres amb concentracions inicials entre 41 i 345 mg/L.Conclusions · Aquest estudi suggereix una associació entre malaltia cardiovascular, activitat LBS elevada i isoformes petites.· La mutació W81R, si està present, és molt poc freqüent en la població espanyola. · La concentració plasmàtica de Lp(a) dels pacients és menys estable que la dels controls, les diferències no es relacionen amb la distribució dels genotips però poden ser dependents de la concentració Aquestes diferències poden complicar la interpretació d'algun estudis. / Lipoprotein (a) is a class of lipoprotein particles resembling low density lipoprotein (LDL) in which apo B100 is covalently linked to a high polymorphic glycoprotein apolipoprotein termed apo(a). Although the physiological function of Lp(a) is unknown, numerous epidemiological studies have shown that a high plasma concentration of Lp(a) represent an independent risk factor for the development of coronary heart disease, however some confusing results in some of this studies has been reported. Apo(a) shares a high structural homology with plasminogen As plasminogen, apo(a) kringle domains contain Lysine Binding Site(s) (LBS) that interact with residues of lysine. Kringle IV10 of apo(a) is the primary LBS of Lp(a) and is associated with lesion formation on transgenic mice .The purpose of this study was · To examine de association of Lp(a) concentration, apo(a) size and Lp(a) lysine-binding site in patients with early onset heart diseases and age matched controls. · Search for mutations in the apo(a) kringle IV10 which could alter the LBS activity of Lp(a)· to investigate the decrease in Lp(a) values in samples from controls and patients with established cardiovascular disease that had been frozen for 5 years and to analyze the relationship between such decrease and the number of kringle IV repeats in the smallest and largest isoforms.Methods Blood was obtained from survivors of premature myocardial infarction and age matched controls, plasma was measured by immunoturbidimetry , apo(a) genotype was determined by pulsed-field gel electrophoresis, apo(a) phenotype by gel electrophoresis and immunoblotting, LBS activity was measured by a quantitative LBS-Lp(a) immunoassay as previously described. Detection of mutations and polymorphisms in kringle IV10 was revealed by PCR amplification and applying SSCP analysis to the product Results See also: Simo JM, Camps J, Vilella E, Gomez F, Paul A, Joven J. Instability of lipoprotein(a) in plasma stored at -70 degrees C: effects of concentration, apolipoprotein(a) genotype, and donor cardiovascular disease. Clin Chem. 2001 Sep;47(9):1673-8.Simo JM, Joven J, Vilella E, Ribas M, Figuera L, Virgos C, Sundaram IM, Hoover-Plow J. Polymorphisms in human apolipoprotein(a) kringle IV-10 and coronary artery disease: relationship to allele size, plasma lipoprotein(a) concentration, and lysine binding site activity. J Mol Med. 2001 Jun;79(5-6):294-9.Simo JM, Joven J, Vilella E, Ribas M, Pujana MA, Sundaram IM, Hammel JP, Hoover-Plow JL. Impact of apolipoprotein(a) isoform size heterogeneity on the lysine binding function of lipoprotein(a) in early onset coronary artery disease. Thromb Haemost. 2001 Mar;85(3):412-7.· In the patients, Lp(a) concentration was higher, apo(a) size was smaller, and LBS activity higher in the small isoforms compared to the controls.· We identified a novel mutation in a patient heterozygous for the mutation The mutation W81R previously identified in humans was not found in our sample, but the M75T mutation was frequent.. The genotype TT conferred a significant risk for myocardial infarction but was not associated with the LBS function of apo(a). · During storage, mean Lp(a) decreased significantly in samples from patients but not in samples from controls This was not related to the kringle number and was limited to samples with initial plasma Lp(a) concentrations between 41 and 345 mg/L.Conclusions· This study suggests an association of high LBS activity in small isoforms of Lp(a) with disease in humans.· W81R mutation if present is infrequent in Spanish population · Plasma Lp(a) from patients is less stable than Lp(a) from controls, and the difference is not related to distribution of apo(a) genotypes but may be concentration-dependent. Differential sample stability may complicate the interpretation of several studies.

La malaltia cardiovascular és responsable d'un elevat nombre de morts en els països industrialitzats. La seva alta prevalença és deguda, principalment, a factors ambientals com l'estil de vida sedentari, el tipus de dieta rica en greixos i hàbits com el tabaquisme, que si s'afegeixen a una predisposició genètica pot resultar en un major risc de malaltia. Un dels factors determinants del desenvolupament de malaltia són els lípids, que en circulació són guiats per les apolipoproteïnes (APO). El mal funcionament d'aquestes proteïnes degut a variants genètiques pot influir, per exemple, en la quantitat de lípids i el temps que estiguin en circulació. L'APOA5 és clau en la modulació del metabolisme dels triglicèrids (TG) i la nostra hipòtesi és que l'APOA5 també pot modificar els nivells d'altres components del metabolisme altament lligats als TG, influint el procés de síntesi i secreció de partícules riques en TG.Utilitzant la variabilitat genètica de l'APOA5 en una població formada per homes sans i en una formada per pacients diabètics tipus 2, hem pogut descriure que els portadors de la variant -1131T>C presenten un augment de més del 15% en els nivells de TG, i que aquest efecte és principalment degut a un major contingut de TG en les partícules VLDL que trobem en circulació. També hem descrit que aquest variant afecta les concentracions de vitamina E en ambdues poblacions fent que augmentin els seus nivells circulants. Tot i que la vitamina E és un potent antioxidant, aquesta variant no afecta l'estat oxidatiu dels individus perquè els seus nivells augmenten en la mateixa mesura que ho fan els TG. Com que els nivells circulants de TG es poden veure influenciats per altres aspectes com el tractament farmacològic (p. ex. els inhibidors de la proteasa emprats pel tractament del la SIDA indueixen hipertrigliceridemia), vam estudiar el paper del gen en una població de pacients infectats pel virus VIH, i vam veure que en els individus tractats amb inhibidors de la proteasa, ser portador de la variant -1131T>C del gen APOA5 pot fer que els augmentin els nivells de TG més del 40%. També els augmenten els nivells de colesterol total en plasma, i això resulta en la presència d'un perfil lipídic pro-aterogènic.Per a aprofundir en els mecanismes d'acció de l'APOA5 hem utilitzat un model animal d'arteriosclerosi, el ratolí deficient en APOE. Disposàvem de diferents grups d'animals segons si rebien dieta convencional o rebien una dieta rica en greix saturat, suplementada o no amb colesterol, i els animals van ser sacrificats a diferents edats (16, 24 i 32 setmanes). Hem descobert que l'expressió del gen APOA5 en fetge es troba reprimida pel greix saturat de la dieta, arribant a disminuir fins un 75%. A més, l'expressió del gen en fetge augmenta significativament amb l'edat dels animals. També hem publicat que l'expressió hepàtica d'APOA5 correlaciona amb l'àrea de la lesió arterioscleròtica i el grau d'inflamació en aquests animals.Fins ara es creia que el gen només s'expressava en fetge. El fetge és un dels principals òrgans reguladors del metabolisme lipídic i és el responsable de la síntesi de partícules riques en TG d'origen endogen, però no és l'únic. L'intestí també s'encarrega de sintetitzar partícules riques en TG d'origen exogen. En aquest treball també hem demostrat que el gen APOA5 no s'expressa únicament en fetge en humans, sinó que també es troba en intestí. Per a dur a terme aquests experiments, vam utilitzar un model cel·lular d'intestí humà (cèl·lules TC7/ Caco2), i tot i que s'expressa a baixos nivells, hem pogut descriure que la seva expressió a l'intestí es veu modulada per components de la dieta (àcids grassos de cadena llarga i de cadena curta) i fàrmacs hipolipemiants (agonista PPARα).Conclusió: l'APOA5 és un gen clau modulant els nivells circulants de TG, tant en homes sans com en pacients dislipèmics (diabètics o pacients VIH sota tractament antiretroviral), i la seva expressió es veu alterada per components de la dieta, tant en fetge com en intestí, i per fàrmacs hipolipemiants. / Cardiovascular disease is the main cause of mortality in industrialised countries. Its high prevalence is mainly due to environmental factors (sedentary lifestyle, saturated fat rich diet and tobacco consumption, among others), which together with genetic predisposition could result in increased disease risk. One of the key factors in the development of atherosclerosis are circulating lipids which are guided by the apolipoproteins (APO). The malfunctioning of these proteins due to genetic variants could affect, for example, the concentration and circulating time of lipids. The APOA5 is a key gene modulating triglyceride (TG) metabolism, and our hypothesis is that APOA5 may also modify the circulating levels of other metabolic components highly linked to TG by influencing the synthesis and secretion of TG-rich particles.Using the genetic variability of the APOA5 gene in two populations, healthy men and type 2 diabetic patients, we have described that carriers of the -1131T>C variant present with more than 15% higher TG levels, being this effect mainly due to a greater TG content in circulating VLDL particles. We have also described that this variant affects vitamin E concentrations in both populations, increasing its levels in circulation. Vitamin E is a potent antioxidant, but this variant does not affect the oxidative status of the subjects, because its levels rise in the same proportion than TG do.Since the circulating TG levels can be affected by other factors such as the pharmacological treatment (for example, the protease inhibitors used for the AIDS therapy induce hypertriglyceridemia), we studied the role of APOA5 in a population of patients infected by the VIH virus, and we found that in the group of subjects treated with protease inhibitors, carrying the -1131C variant could increase more than 40% the levels of circulating TG. They also present with increased plasma total cholesterol levels, resulting in the presence of a pro-atherogenic lipid profile.To go deeper in the mechanisms of APOA5 we have used an animal model for atherosclerosis, the APOE-deficient mouse. We had different groups of animals depending on whether they received conventional diet or a saturated fat rich diet supplemented or not with cholesterol. The animals were sacrificed at different ages (16, 24 and 32 weeks). We have demonstrated that the hepatic expression of the APOA5 gene is repressed by dietary saturated fat, reaching a 75% descent. Furthermore, the hepatic expression of APOA5 increases with the age of the animals. We have also published that the expression of APOA5 correlates with the atherosclerotic lesion area and the degree of inflammation in those animals. Till date, it has been published that the gene was only expressed in the liver. The liver is one of the main organs regulating lipid metabolism and is responsible of the synthesis of particles rich in TG from an endogenous origin, but is not the only tissue capable of doing that. The intestine is also involved in the synthesis of TG-rich particles from exogenous origin. We have also demonstrated that APOA5 is not only expressed in the liver in humans, but also in the intestine. For that purpose we used a human intestine cell model (TC-7/ Caco2 cells), and although it is expressed at low levels, we have been able to describe that its intestinal expression is modified by dietary components (long- and short-chain fatty acids) and by hypolipemiant drugs (a PPARα agonist).Conclusion: APOA5 is a key gene modulating circulating TG levels, in dislipemic patients (diabetics or HIV patients under antiretroviral treatment) and even in healthy men, and its expression is affected by dietary components, in the liver and in the intestine, and also by hypolipemiant drugs.

La arteriosclerosis es una enfermedad de origen multifactorial, principal causa de deterioro en la calidad de vida o de mortalidad precoz en los países industrializados, debido a que desemboca con frecuencia en accidentes vasculares como el infarto agudo de miocardio. Entre los factores de riesgo cuya corrección puede conducir a la prevención del desarrollo de la arteriosclerosis destacan las hiperlipoproteinemias. Los fibratos son fármacos hipolipemiantes eficaces en el tratamiento de las hiperlipoproteinemias tipo IIa, Hb, III y IV.El mecanismo por el cual los fibratos ejercen la acción hipolipemiante, así como las bases bioquímicas de esta acción, no están totalmente clarificados. Se sabe que la composición en ácidos grasos de las lipoproteínas plasmáticas puede afectar enormemente el metabolismo de las mismas, de modo que cualquier modificación en los enzimas de síntesis y modificación de los ácidos grasos podría estar relacionada con el efecto hipolipemiante de estos farmacos. Por ello, resulta de gran interés el estudio de la acción de los fibratos sobre dichos enzimas. En concreto, en este trabajo se ha estudiado el efecto de la administración de clofibrato (CFB), bezafibrato (BFB) y gemfibrozilo (GFB) en rata sobre los siguientes enzimas: palmitoil-CoA sintetasa, palmitoil-CoA hidrolasa, elongasas microsomales, desaturasas microsomales y cadenas de transporte electrónico microsomal.Por otro lado, no debe olvidarse que los fibratos son fármacos cuya administración produce, principalmente en roedores, proliferación peroxisómica. Por ello, se ha realizado un estudio temporal de cada una de las actividades enzimáticas antes nombradas, junta con la beta-oxidación peroxisómica, marcador de la proliferación de este orgánulo. Asimismo, se ha realizado un estudio paralelo en cobayas, especie refractaria a la inducción peroxisómica.El tratamiento de los animales se ha realizado administrando los fármacos conjuntamente con la dieta a dosis equimolares calculadas en función de la dosis habitual de CFB (0.3 % p/p).El tratamiento de ratas con CFB, BFB y GFB produce un marcado incremento en la actividad beta-oxidación peroxisómica y en el tamaño relativo del hígado, hechos que indican la acción proliferadora peroxisómica de los fibratos, que se manifiesta con un orden de potencia BFB>CFB>GFB. Se ha encontrado una correlación positiva entre ambos fenómenos en rata. En cobayas, especie refractaria, ninguno de los dos parámetros se incrementa.La evolución ponderal de las ratas control y tratadas es prácticamente idéntica durante la primera semana de tratamiento, mientras que a partir del día 7 (BFB) o 8-9 (CFB y GFB) de tratamiento, se observa un peso superior en el grupo control respecto a los grupos tratados con CFB, BFB y GFB. Ello contrasta con un mayor consumo diario de alimento en los grupos tratados con BFB y GFB.Los tres fármacos estudiados se han mostrado efectivos en cuanto a la reducción de los niveles de colesterol y triglicéridos plasmáticos en ratas y en cobayas normolipidémicos. Se han encontrado correlaciones inversas entre la actividad beta-oxidación peroxisómica y los niveles de colesterol o triglicéridos plasmáticos, cuyos coeficientes de determinación indican que la proliferación peroxisómica únicamente contribuiría alrededor de un 30 % al efecto hipolipemiante.Antes de iniciar la determinación de las actividades enzimáticas en animales control y tratados, se comprobó que el tratamiento con fibratos ni alteraba el patrón de distribución celular hepático ni afectaba la concentración proteica en el hígado.Si bien las actividades palmitoil-CoA hidrolasa de localización mitocondrial no resultaron significativamente modificadas, el tratamiento con fibratos produce un marcado incremento en la actividad palmitoil-CoA hidrolasa microsomal y, sobre todo, citosólica. El tratamiento de cobayas con GFB no ha modificado ninguna de estas actividades. Existe una correlación positiva entre las actividades S-oxidación peroxisómica y palmitoil-CoA hidrolasa citosólica que refleja una contribución alrededor de un 50 % de la proliferación peroxisómica al incremento de actividad hidrolasa.La actividad palmitoil-CoA sintetasa microsomal resulta enormemente inducida has la administración de fibratos a ratas, con un orden de potencia BFB>CFB>GFB. Se ha encontrado una correlación positiva entre las actividades de beta-oxidación peroxisómica y palmitoil-CoA sintetasa que permite suponer que alrededor de un 50 % del incremento de esta actividad enzimática es consecuencia del fenómeno de inducción peroxisómica, dependencia que resulta confirmada por el hecho de que no se produce incremento de la actividad sintetasa en cobayas tratados con GFB. El incremento en la actividad sintetasa parece constituir una respuesta compensatoria del organismo al aumento de la actividad hidrolasa, con el fin de mantener un equilibrio entre ambas.El tratamiento de ratas con fibratos produce un marcado incremento en la actividad de elongación de ácidos grasos saturados, mientras que únicamente el GFB es capaz de incrementar la de substratos saturados, y ninguna de ellos resulta efectivo respecto al incremento de la elongación de substratos poliinsaturados; ello apoya la hipótesis acerca de la existencia de tres sistemas de elongación distintos para cada uno de estos substratos. En cambio, la elongación de ácidos grasos experimenta un incremento en cobayas tratados con GFB sea cual sea el substrato utilizado. Los incrementos detectados en las actividades de elongación parecen ser prácticamente independientes de la proliferación peroxisómica, y podrían explicarse como una respuesta compensatoria del organismo a la inhibición "in situ" de los enzimas, o bien como consecuencia de una mayor demanda de substrato para la delta·9 desaturación.El tratamiento de ratas con fibratos produce un apreciable incremento en las actividades delta-9 desturasa y delta-5 desaturasa, bien correlacionado con la proliferación peroxisómica, y con un orden de potencia BFB>CFB=GFB. Al menos en parte, la sobrecarga de substrato producida por el incremento en la elongaci6n de ácidos grasos saturados puede contribuir al efecto sobre la delta-9 desaturasa. A diferencia de los casos anteriores, el incremento en la actividad delta-6 desaturasa es independiente de la proliferación peroxisómica, y es máximo en las ratas tratadas con GFB. Es posible que la disminución en la actividad producida por los fármacos "in situ" provoque una respuesta compensatoria del animal, responsable del incremento detectado "in vivo".Respecto a las cadenas de transporte electrónico, cabe destacar que la actividad NADH citocromo b(s) reductasa no resulta modificada tras el tratamiento de ratas con ninguno de los fibratos estudiados. En cambio, la actividad NADH citocromo c reductasa sufre una notable disminución, tanto en rata como en cobaya, que es independiente de la proliferación peroxisómica. La reducci6n en la actividad NADH citocromo c reductasa podría ser debida al predominio del impedimento del transporte electrónico desde la reductasa al citocromo b(s).Por último, la actividad NADPH citocromo e reductasa resulta incrementada en ratas tratadas con fibratos, con un orden de potencia paralelo al descrito para la proliferación peroxisómica (BFB>CFB>GFB), mientras que no se produce modificaci6n en esta actividad tras el tratamiento de cobayas con GFB. Sin embargo, la inducción peroxisómica contribuye únicamente alrededor de un 30 % al incremento en la actividad NADPH citocromo e reductasa, ya que éste estaría ligado a la inducción del citocromo P450 y, por tanto la relación con el fenómeno de la proliferación peroxisómica seria indirecta.Como conclusiones derivadas de los resultados expuestos, puede destacarse:- De los parámetros no enzimáticos, únicamente la hepatomegalia depende mayoritariamente del fenómeno de la inducción peroxisómica, por lo que no se produce en la especie humana. Tampoco parecen producirse en el hombre los efectos detectados en rata sobre la evolución ponderal y el consumo de alimentos, aunque parecen ser independientes de la inducción peroxisómica. Los efectos sobre los lípidos plasmáticos tampoco dependen de la proliferación peroxisómica, por lo que se producen en especies refractarias como los humanos.- Ninguna de las actividades enzimáticas cuya modificación depende en gran medida de la proliferación peroxisómica es esperable en humanos ni parece estar relacionada con el efecto hipolipemiante de los fibratos. En cambio, las modificaciones en la actividad NADH citocromo c reductasa, palmitoi]-CoA hidrolasa microsomal, delta-6 desaturasa, y elongasa, al ser mayoritariamente independientes de la proliferaci6n peroxisómica, pueden producirse también en especies refractarias a este fen6meno, y, por tanto podrían contribuir en alguna medida al efecto hipolipemiante de los fibratos en humanos. / The effect in vivo of c10fibrate (CFB), bezafibrate (BFB) and gemfibrozil (GFB) on some hepatic enzyme activities related to fatty acid biosynthesis in rats and guinea-pig has been studied. The animals were distributed randomly into four groups, which were fed, respectively, a control diet or a diet containing 0.3 % CFB, 0.45 % BFB and 0.3 % GFB (equimolar doses).A 15-days treatment of rats with CFB, BFB, and CFB caused a significant reduction in the increase of body weight accompanied with an increase in food intake in groups treated with BFB and GFB. The administration of the three drugs produced gross hepatomegaly and increase in peroxisomal beta-oxidation, being both parameters strongly correlated.Plasma cholesterol and triglyceride levels were reduced in treated animals. There is an inverse correlation between these parameters and peroxisomal beta-oxidation.The enzyme activities studied could be distributed in three groups:1. Those non-modified after treatment of rats with fibrates: mitochondrial palmitoyl-CoA hydrolase, NADH cytochrome b(s) reductase and elongation or polyunsaturated fatty acids.2. Those whose activity was modified in treated rats in correlation with peroxisomal proliferation: cytosolic palmitoyl-CoA hydrolase, microsomal palmitoyl-CoA synthetase, delta-9 and delta-5 desaturation of ratty acids, and NADPH cytochrome c reductase. Due to the relation with peroxisomal induction, none of these activities was modified in CFB-treated guinea-pigs, and no modification is expected in humans after fibrate therapy.3. Activities modified by fibrate treatment in rats independently from peroxisomal induction: microsomal palmitoyl-CoA hydrolase, elongation of saturated and monounsaturated fatty acids, NADH cytochrome c reductase and delta-6 desaturase. Elongation and NADH cytocrome c reductase activities are also modified in a species refractary to peroxisomal proliferation, as guinea-pig, after GFB treatment. According to the absence or correlation with the proliferation of peroxisomes, one could expect modifications in these activities in humans treated with fibrates; for this reason they could be related to the hypolipidemic effect of these drugs in man.

La nostra proposta ha profunditzat per primera vegada en l’estudi de les lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) en la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), i hem determinat la seva implicació en el curs de la infecció i en el desenvolupament de l’arteriosclerosi amb la finalitat de dissenyar noves estratègies terapèutiques. Els nostres resultats mostren com l’estat inflamatori i oxidant persistent associat a la infecció té un paper central en l’aparició d’alteracions metabòliques i el desenvolupament d’aterosclerosi en aquests pacients. Concretament, utilitzant tècniques cromatogràfiques i proteòmiques, mostrem com la presència anòmala de gammaglobulines, molècules pro-inflamatories i reactants de fase aguda en el plasma d’aquests pacients indueixen la modificació del metabolisme, composició i distribució de les partícules HDL, suggerint que la monitorització de les partícules HDL en aquests pacients no ha d’estar basada únicament en la determinació de la concentració del contingut de colesterol, sinó que ha d’incloure la determinació d’altres paràmetres associats a la qualitat, i per tant, a la funcionalitat, de les partícules HDL. / Our proposal has explored for the first time the effect of human immunodeficiency virus (HIV)- infection on high-density lipoprotein (HDL) particles, and we determined their involvement in the course of infection itself and the development of atherosclerosis in order to design novel therapeutic strategies. Our results show how the chronic oxidant and inflammatory status associated with infection plays a central role in the onset of metabolic disorders and the development of subclinical atherosclerosis in these patients. Concretely, using both, chromatographic and proteomic techniques, we observed how the increased levels of gammaglobulin, pro-inflammatory molecules and acute phase reactants in the plasma of these patients induced metabolism alterations and modifications on the distribution and composition of HDL particles, suggesting that the monitoring of HDL particles in these patients should not be only based on the determination of the concentration of cholesterol content, but must include the determination of other parameters associated with particle quality, and therefore the functionality, of HDL particles