En aquesta tesi es presenta un model biomecànic de la mà orientat al disseny d'eines manuals.S'ha comprovat que una correcta adaptació del disseny de l'eina al treballador i a la tasca a realitzar (disseny ergonòmic) suposa una millora dels processos de producció i una reducció de les baixes laborals derivades de l'ús de les eines, i per tant un benefici per a la salut dels treballadors i per a la millora de les condicions de treball.En l'actualitat l'avaluació i el disseny ergonòmic d'eines manuals es realitza únicament en base a una sèrie de recomanacions experimentals de vegades poc realistes o amb una avaluació pràctica insuficient.En aquest sentit, es proposa com a objectiu d'aquesta tesi el desenvolupament d'un model biomecànic de la mà amb la finalitat última d'ajudar en el procés de disseny d'eines manuals, des del punt de vista ergonòmic.Després d'analitzar els models biomecànics existents a la literatura, i d'acord amb l'anatomia funcional de la mà i l'objectiu perseguit, s'ha desenvolupat un model biomecànic de la mà escalable que permet estimar la distribució d'esforços musculars durant la realització tant d'agarrades estàtiques com dinàmiques. El model permet, així mateix, predir màximes forces de prensió per als distints tipus d'agarrada. L'escalabilitat del model permet analitzar distints percentils i grups de població.El model biomecànic desenvolupat ha estat convenientment validat quant a la predicció de màximes forces d'agarrada i a l'estimació d'esforços musculars, la qual cosa permet assegurar la bondat de les aproximacions considerades durant el procés del seu desenvolupament d'acord amb els objectius perseguits.El model ha estat utilitzat amb una sèrie d'aplicacions senzilles orientades a investigar les seues possibilitats i limitacions. En particular el model pot utilitzar-se per estudiar l'espai disponible d'agarrada per a distints grups de població, per estimar màximes forces d'agarrada, pot ajudar a triar la forma d'agarrada més idònia i per tant a definir la forma i zona d'agarrada, permet comparar la qualitat de dos dissenys distints, i pot emprar-se per generar noves recomanacions de disseny.Així mateix es presenta una classificació sistemàtica d'agarrades desenvolupada com pas previ a l'estudi i aplicació del model a l'agarrada d'eines manuals, així com una tècnica fotogramètrica desenvolupada per mesurar la postura sense entorpir el comportament normal dels subjectes en situacions reals d'ús de les eines.

Cette thèse propose une description du vietnamien en comparaison avec le français autour du phénomène de la relativisation, dans le cadre de la linguistique typologique et contrastive. Elle s’articule en deux parties. La première traite des questions préliminaires et du cadre typologique. Il s’agit de présenter quelques traits dominants de la langue vietnamienne, langue isolante, par rapport au français, langue flexionnelle, en passant en revue certaines notions de base en linguistique générale telles que sujet/sujet grammatical, thème/rhème, phrase/proposition et subordination/subordonnant. La notion de subordination sera ensuite introduite dans le cadre typologique adopté (Creissels 2006) pour la présentation de la relativisation translinguistique ainsi que pour l’analyse des relatives en français et en vietnamien. La seconde partie est consacrée à l’étude contrastive des relatives en français et en vietnamien, et cela, avec un double objectif. Le premier est de dégager, aux niveaux morphosyntaxique et fonctionnel, les propriétés de la relativisation en examinant la structure syntaxique du nom de domaine, les stratégies de relativisation, la Hiérarchie d’Accessibilité à la relativisation ainsi que les types de relatives. Le second est de mettre en évidence les particularités du fonctionnement du vietnamien par rapport au français, et plus spécifiquement, la relation minimale (Lemaréchal 1997) entre un nom et une relative et la polyfonctionnalité du relativiseur mà. Cette étude, qui se veut contribuer à la typologie de la relativisation, fournit une description systématique de la subordonnée relative dans une perspective typologique, et jamais une telle étude n’a été entreprise, à notre connaissance, en linguistique vietnamienne. / This thesis proposes a description of Vietnamese in comparison with French around the phenomenon of relativization in the frame of typological and contrastive linguistics. It is divided into two parts. The first part specifies the preliminary matters and typological framework. It presents some salient features of the Vietnamese language, an isolating language, compared to the French inflected language. It reviews some basic concepts in general linguistics such as subject / grammatical subject, theme / rheme, sentence / clause and subordination / subordinator. The notion of subordination is then introduced into the typological framework adopted (Creissels 2006) for the presentation of crosslinguistic relativization as well as for the analysis of relative clauses in French and in Vietnamese. The second part is devoted to the constrative study of the relative clauses in French and in Vietnamese with two objectives. The first objective is to identify the properties of relativization at the morphosyntactic and functional levels by examining the syntactic structure of the head noun, the strategies of relativization, the Accessibility Hierarchy for relativization and the typology of relative clauses. The second objective is to highlight the peculiarities of the functioning of Vietnamese compared with French, and more specifically, the Minimum relationship (Lemaréchal 1997) between a head noun and a relative clause and the polyfunctionality of the relativiser mà. This study, which aims at contributing to the typology of relativization, provides a systematic description of the relative subordination in a typological perspective, and never such a study has been undertaken, to our knowledge, in Vietnamese linguistics.