En aquesta tesi s'estudia la metodologia numèrica de classificació de comunitats de vegetals. Les dades estudiades són inventaris de pastures dels estatges montà i subalpí, així com diversos matollars, màquies i boscos mediterranis. En un primer bloc de capítols s'aborden l'estructura i composició de les comunitats d'estudi. Concretament, s'estudia la diversitat de les comunitats i la suficiència de mostratge, la metodologia de càlcul de la fidelitat dels tàxons en bases de dades, i els problemes de discriminabilitat numèrica entre sintàxons. Un segon bloc d'aportacions s'ocupa d'estudiar pròpiament la metodologia de classificació: Es revisen i comparen diversos mètodes estadístics d'anàlisi de grups de vegetació (algoritmes jeràrquics aglomeratius, TWINSPAN, algoritmes partitius), s'estudia l'efecte que té la manera de mesurar les distàncies o proximitats entre inventaris sobre l'anàlisi de grups, es proposa un nou model de classificació per a l'anàlisi de grups de vegetació basat en l'algorisme Possibilistic C-means, i s'estudien estratègies de ponderació de variables (especies). El bloc final de capítols està dedicat a les aplicacions informàtiques desenvolupades. Per una banda es descriuen els programes QUERCUS, un editor de dades de vegetació, y GINKGO, una eina d'anàlisi multivariant basada en distàncies. Per l'altra, es presenta un sistema basat en el coneixement, anomenat ARAUCARIA, que té com a objectiu la determinació automàtica d'inventaris de vegetació.ENGLISH / This thesis studies the numerical classification methodology of plant community classification. The analyzed data sets are relevés from montane and subalpine grassland communities (O.Brometalia erecti), and mediterranean shrublands, maquis and forests (Cl. Quercetea ilicis). The first block of chapters approaches the structure and composition of the data sets. Concretely, community diversity and sampling sufficiency are studied first, followed by a chapter on taxon fidelity calculation methodology and another on numerical discriminability between syntaxa. The second block of chapters deals with numerical classification methodology itself: Cluster analysis numerical algorithms (hierarchical agglomerative, TWINSPAN, partitive) are reviewed and compared. The effect of numerical scalar transforms of data and proximity measures on clustering results are compared. A new vegetation data clustering strategy is proposed, on the basis of Possibilistic C-means algorithm. Finally, the effect of some variable weighting strategies on classification results are tested. The final chapters are devoted to describing software applications. On one hand two programs are described, the vegetation data editor QUERCUS and GINKGO, a multivariate analysis tool oriented to distance-based analyses. On the other hand, a knowledge-based system called ARAUCARIA is presented to provide automatic classification of relevé data.

Collapse calderas are defined as the volcanic depression that result from the disruption of the geometry of the magma chamber roof due to down faulting during the course of an eruption. These structures have received considerable attention due to their link to Earth's ore deposits and geothermal energy resources, but also because large pyroclastic eruptions and associated caldera collapse structures represent one of the most catastrophic geologic events that have occurred on the Earth's surface in the Phanerozoic time and in the historical time.After several pioneering works, collapse calderas have been the subject of studies of diverse disciplines. However, some important aspects on caldera dynamics and structure remain poorly understood yet. First, we have revised important works concerning field data about collapse calderas and summarized the most relevant aspects and results. We have created a database to record existing information about collapse calderas: Collapse Caldera DataBase (CCDB). After an exhaustive analysis of the included information we have observed two types of collapse caldera: type-A and type-B. Experiments on caldera collapse modelling allow a qualitative study of the structural evolution of a caldera collapse process and suggest which of factors play a more relevant role. Analogue models have verified that caldera collapse formation is influenced by multiple aspects (e.g. regional tectonics). We have performed three types of semi-quantitative analyses of particular interest for volcanic hazard: the measurement of the erupted magma chamber volume fraction required to achieve each step of the collapse process, the estimation of the subsidence pattern and the study of the influence of the roof aspect ratio in the dimensions of the collapse parts at surface. This work includes also a summary of the most important aspects concerning mathematical models of collapse calderas. In base of a mathematical analysis of the pressure evolution inside the chamber during volcanic cycles, we have defined two collapse caldera end-members: under- and overpressure calderas. We have (1) reproduced numerically some of the analogue experiments set out in this work; (2) studied the influence of the selected geometrical setting (e.g. axial symmetric or three-dimensional) in the obtained results and subsequent interpretations and (3) demonstrated that results obtained with mathematical models not strictly related to collapse caldera processes are also applicable to the study of collapse mechanisms and controlling factors.Finally, we compare the different results obtained by the three distinct disciplines, in order to propose a genetic classification for collapse calderas and to describe the dynamic and structural evolution of the defined end-members. We distinguish between "Cordilleran type" and "Composite volcano type" calderas. Calderas related to the first group correspond to commonly rhyolitic or dacitic, large plate/piston or trap-door calderas formed from a sill-like overpressurized magma chamber in the presence of a regional extensive stress field and a large scale doming or underplating. These calderas tend to occur in areas of thick or thin continental crust and in evolved transitional thick crust. They are associated with C-type subduction zones and areas of continental rifting. "Composite volcano type" calderas occur at the culmination of a long eruptive cycle in composite volcanoes. They take place at the summit of a long-lived volcanic edifice, which has undergone various periods of magma chamber inflation and deflation and different eruptions. The caldera-forming eruption begins with overpressure inside the chamber that triggers, once overcome the tensile strength of the host rock, magma injection into the host rock and finally, an eruption. Calderas included in this group tend to be smaller and not too voluminous. Concluding, the combination of field studies with experimental and theoretical/mathematical and modelling allows us to identify and quantify the main factors controlling collapse calderas.

El objetivo principal de la Tesis ha sido profundizar en el conocimiento de la complejación de metales por ligandos de S y Se. Se ha dedicado una atención especial a las fitoquelatinas (PCn), que son la base de la fitorremediación, por su capacidad de complejar los metales pesados. Se ha intentado conocer los complejos formados, mediante experimentos realizados con diferentes técnicas analíticas. En una primera fase, el trabajo se centra en el uso de la polarografia de impulsos diferencial (DPP) asistida con el método quimiométrico de Resolución Multivariante de Curvas por Mínimos Cuadrados Alternados (MCR-ALS) para resolver las mezclas de péptidos presentes en plantas (fitoquelatinas y sus fragmentos) y Cd2+. Los resultados obtenidos se han comparado con los obtenidos por la espectrometría de masas (ESI-MS). El siguiente objetivo fue estudiar la fitoquelatina PC5, en presencia de los iones Cd2+ y Pb2+. El mayor tamaño de este péptido, respecto a otras PCn estudiadas anteriormente, podria implicar a priori modelos de complejación competitiva más complejos. Por ello, se planteó un estudio sistemático basado en una combinación del análisis quimiométrico (mediante MCR-ALS y los nuevos algoritmos pHfit y GPA) de las medidas por DPP y Dicroísmo Circular (CD), y ESI-MS. El tercer objetivo fue estudiar la selenocistina (SeCyst), en diversas situaciones de complejación competitiva. El comportamiento electrónico de SeCyst sola o en presencia de un ion metálico (Bi3+, Cd2+, Co2+, Cu2+ , Cr3+ , Ni2+ , Pb2+ y Zn2+) fue estudiado por DPP en un amplio intervalo de pH. Se han realizado también estudios por Valoración Isotérmica Calorimétrica (ITC) a pH fisiológico (7.4) que además, permitieron obtener parámetros termodinámicos y constante de complejación. En un estudio más detallado, se seleccionó el Cd2+ como modelo para comportamiento de SeCyst en la presencia de un metal no esencial, en cambio, se eligió el Zn2+ para el caso de un elemento esencial. Además, se estudiaran mezclas de SeCyst y el glutatión (GSH) en presencia de Cd2+ a pH fisiológico. Un último objetivo consistió en evaluar la posible utilización de electrodos modificados para la detección de tioles. En una estancia en la Universidad de Oxford, se llevaron a cabo estudios de modificación de dos tipos de electrodos de carbono: el de carbono vitrificado (GCE) y el de grafito pirolítico “edge plane pyrolytic graphite” (EPPG), inmovilizando en sus superficies un centro metálico redox (derivados del Ferroceno, Fc). Finalmente, se estudió su respuesta catalítica en presencia de Cys. / The main goal of the Thesis has been to deepen the knowledge about metal complexation by ligands containing S and Se. A special attention has been paid to phytochelatins (PCn), which are on the basis of phytoremediation due to their ability to complex heavy metals. The formed complexes have been studied by means of different analytical techniques. In a first step, the work is focused on the use of Differential Pulse Polarography (DPP), assisted by Multivariate Curve Resolution by Alternating Least Squares (MCR-ALS), in order to resolve the mixtures of peptides present in plants (phytochelatins and their fragments) and Cd2+. The obtained results have been compared with those by mass spectrometry (ESI-MS). The next goal has been the study of the phytochelatin PC5 in the presence of Cd2+ and Pb2+. The bigger size of this PCn as compared to other previously studied could imply a priori more complicated models of competitive complexation. Then, a systematic study was devised based on the combination of chemometric analysis (by means of MCR-ALS and the new algorithms pHfit and GPA) of the data obtained by DPP and circular dichroism, and ESI-MS. A third goal has been the study of selenocystine (SeCyst) in different situations of competitive complexation. The electrochemical behaviour of SeCyst alone or in the presence of a metal ion (Bi3+, Cd2+, Co2+, Cu2+, Cr3+, Ni2+, Pb2+ and Zn2+) has been studied by DPP in a wide pH range. Studies by isothermal titration calorimetry (ITC) have also been made, which have provided thermodynamic parameters and complexation constants. In a more detailed study, Cd2+ and Zn2+ ions have been selected as models of non-essential and essential metal, respectively, in order to study their behaviour in the presence of SeCyst. Mixtures of SeCyst and glutathione have been also studied in the presence of Cd2+ at physiological pH. The last goal has been to evaluate the possible use of modified electrodes for the detection of thiols. During a stay in the University of Oxford, several studies were carried out on the modification of two kinds of carbon electrode: glassy carbon (GCE) and edge plane pyrolitic graphite (EPPG). The modification consisted on the immobilisation of a metallic redox center (a ferrocene derivative) onto the surface. Then, the catalytic responses in the presence of Cys have been studied.

Long-term data from underwater video recordings in the wild and in semi-natural channels are used to describe and compare the reproductive behaviour of fishes in the Salmoninae subfamily. The thesis is divided into five chapters. In the first, a new division of male alternative strategies and tactics based on relative age at maturation (strategy) and on behaviour in the spawning grounds (tactic) is proposed. A variation to the evolutionarily stable strategies (ESS) model based on a growth velocity-dependent maturation threshold is suggested. In the second chapter, methods of video recording and analyzing behaviour during spawning are introduced. The reproductive behaviour in the Salmoninae is described dividing it into different phases related to female nest selection, construction, and completion. In the third chapter, the role of instincts during spawning, as well as the mechanisms by which they are released, are explained based on internal motivation and external stimuli. Data are used to propose false spawnings in females should be regarded as low intensity behaviour and that male digging represents two different types of displacement reaction with threatening and courting functions as ultimate causes. In the fourth chapter, observations on different species are used to open a theoretical discussion about the role of female choice in salmonines. Particularly, the importance of Zahavi's principle among the different breeding patterns is contrasted with Fisherian runaway selection. A combination of both mechanisms is suggested. Special attention is given to male' quivering behaviour. Different hypotheses are proposed to explain its origin and function. Chapter 5 uses data from underwater video recordings to construct the phylogeny of Oncorhynchus and Salvelinus based only on behavioural traits during spawning. A maximum parsimony analysis using Thymallus, Hucho and Salmo as outgroups is conducted (PAUP* 4.0 b10). The results agree with some minor differences our current understanding of these two genera based on morphological and molecular data. The possible evolution of several characters is discussed in detail. / Se estudió el comportamiento de 12 especies de salmoninos: Salmo salar y S. trutta; Salvelinus malma, S. fontinalis y S. confluentus;Oncorhynchus clarkii, O. mykiss, O. tshawytscha, O. kisutch, O. nerka, O. keta y O. gorbuscha; y Thymallus arcticus. Los datos y filmaciones se realizaron a lo largo de 10 años y corresponden a un total de 309 horas de grabación subacuática, en diversos ríos de España, Gran Bretaña, Estados Unidos y Canadá.Se realizó una revisión sobre el origen, historia evolutiva, y análisis teórico sobre el sistema reproductivo de los Salmoninae. Se explican los métodos utilizados para la grabación acuática. Se describe de forma comparativa el comportamiento de los salmoninos durante la puesta. Se registraron los siguientes comportamientos: "temblores del macho" (quiverings), "excavaciones de la hembra", "comprobaciones del nido" (probings), "demostraciones" (displays), "ataques", "falsos desoves" y "desoves".Se analiza la importancia y mecanismo de los instintos en la freza. Se propuso la freza de los salmoninos como una cadena interrelacionada de reacciones instintivas. Se utilizaron dos modelos artificiales imitando a hembras de salmón.Se discute el papel que juega la elección de la hembra en la reproducción de salmoninos. Se propuso que el sistema reproductivo de los salmoninos debe ser entendido como una combinación de los procesos Fisheriano (Fisher, 1930) y Zahaviano (Zahavi, 1975). Se realizó un análisis filogenético de los géneros Salvelinus y Oncorhynchus basado únicamente en su comportamiento durante la freza. Se realizó un estudio filogenético vía máxima parsimonia utilizando el programa PAUP* beta 10 (Swofford 2003). El análisis de los caracteres resultó en un único árbol, coincidiendo con otras filogenias de esta subfamilia basadas en datos moleculares y morfológicos, y validando el uso del comportamiento como herramienta filogenética.

En aquest tesi es pretén aconseguir dos dels aspectes necessaris en relació a la recerca per la conservació de la ictiofauna dels rius mediterranis:- Millorar el coneixement de la biologia de les espècies més comuns de ciprínids amb l'aportació d'aspectes sobre el creixement i la reproducció del barb comú (Barbus graellsii), el barb cua-roig (B. Haasi), el barb de muntanya (B. Meridionalis), la madrilla (Chondrostoma miegii) i la bagra (Squalius cephalus).- Analitzar els canvis que es produeixin en el temps i en el espai de les comunitats de peixos de l'Aigua d'Ora (conca del Llobregat), el Llobregat (conca de la Muga), el Matarranya (conca de l'Ebre) i el Ripoll (conca del Besòs) en relació a la variabilitat de les condicions ambientals.Aquest estudi es va plantejar en base a campanyes estacionals (primavera, estiu, tardor i hivern), de freqüència trimestral, que es va mantenir sempre que va ser possible. Al Matarranya es van realitzar un total de 13 campanyes de camp, des de l'estiu de l'any 85 fins l'estiu de l'any 88. A l'Aigua d'Ora, al Llobregat i al Ripoll, el període mostrejat va des de l'hivern de 1987 fins a l'hivern de 1990, amb un total de 11 campanyes. En cadascuna de les campanyes es van agafar mostres per biologia i es van fer mostrejos quantitatius per a l'estudi de la comunitat.Les cinc espècies de ciprínids estudiades (B. graellsii, B. haasi, B. meridionalis, S. Cephalus, i C. Miegii) presenten dos tipus d'estratègies biològiques:- Les poblacions de les espècies que viuen en els rius mediterranis estacionals tenen una estratègia periòdica caracteritzada per una talla elevada, amb un creixement lent, i un esforç reproductiu moderat, amb una maduració tardana, una fecunditat mitjana i ous de gran diàmetre.- Les poblacions de les espècies que es troben en els rius mediterranis permanents tenen una estratègia oportunista caracteritzada per una talla mitjana, amb un creixement ràpid, i un esforç reproductiu elevat, amb una maduració primerenca, una fecunditat baixa i ous de petit diàmetre.Les comunitats de peixos dels rius mediterranis presenten un elevat grau de persistència, en tant que la estabilitat varia des de moderadament estable en els rius mediterranis permanents fins a molt fluctuant en els rius mediterranis estacionals. En tots els casos, la persistència de les espècies al·lòctones és molt baixa i les seves poblacions són molt fluctuants.Les comunitats de peixos en els rius mediterranis estacionals són regulades per factors estocàstics o abiòtics, en tant que en els rius mediterranis permanents sembla que els factors determinístics o biòtics són els que tenen un paper més important.La producció secundària de les comunitat íctiques dels rius mediterranis és molt elevada, essent les registrades en el Matarranya les més altes de tota la literatura científica. La taxa de renovació es troba directament correlacionada amb la reducció del cabal anual respecte al cabal mitjà característic de cada riu. / Two essential aspects of Mediterranean freshwater fish conservation research are addressed in this dissertation:- First, the biology (growth and reproduction) of the more common cyprinids species, Barbus graellsii, B. haasi, B. meridionalis, Chondrostoma miegii and Squalius cephalus was studied.- Second, temporal and spatial changes in fish community structure related to variability of environmental conditions were monitored in several Catalonian river basins: Aigua d'Ora river (Llobregat basin), Llobregat river (Muga basin), Matarranya river (Ebro basin) and Ripoll river (Besòs basin).Field work was done four times a year, in the spring, summer, autumn, and winter, with a total of 13 sampling periods in the Matarranya river (from the summer of 1985 to the summer of 1988), and 11 in the Aigua d'Ora, Llobregat and Ripoll rivers (from the winter of 1987 to the summer of 1990), and it consisted of sampling for biological study and quantitative estimates of fish communities.The five studied cyprinid species (B. graellsii, B. haasi, B. meridionalis, S. cephalus, and C. miegii) fell into one of two possible life history patterns:- Fish populations inhabiting temporal Mediterranean rivers present a periodic strategy characterized by large size, slow growth, and moderate reproductive effort.- Fish populations inhabiting permanent Mediterranean rivers present an opportunistic strategy characterized by middle size, fast growth and high reproductive effort.Mediterranean fish communities are highly persistent and their stability varies from moderately stable, in permanent Mediterranean rivers, to highly fluctuant in temporal Mediterranean rivers. In all cases, persistence of introduced species is very small and the populations of these species fluctuate widely.Secondary production of Mediterranean river fish communities is very high (the one in the Matarranya river is the highest recorded in scientific literature) and P/B ratios are directly correlated with the reduced amount of the annual discharge in relation to the mean annual discharge characteristic of each river.

En el presente trabajo de tesis doctoral se presenta y describe por primera vez el comportamiento reproductivo del lenguado senegalés (Solea senegalensis) de origen salvaje mantenido en cautividad, trabajando con un total de 15 cortejos. El cortejo del lenguado senegalés se inicia mediante una serie de contactos entre machos y hembras, seguido de una serie de comportamientos de tipo competitivo observados exclusivamente en los machos. Posteriormente un macho centra su atención sobre una determinada hembra, apoyando su cabeza sobre la zona dorsal, la aleta caudal y la gónada de la hembra, hasta que ésta comienza a nadar, momento en el que el macho se sitúa debajo de ella. A continuación ambos individuos nadan de forma sincronizada hacia la superficie, y tras unos segundos comienzan a liberar los gametos. Los comportamientos considerados como más relevantes en el estudio del cortejo se han denominado: “apoyar la cabeza”, “temblor”, “seguir a”, “seguido por”, “separarse”, “quieto”, “nadar solo”, “quieto con acciones sobre el”. Además de la descripción del comportamiento reproductivo de los lenguados salvajes, en este trabajo se han estudiado otros grupos de peces: la primera generación de lenguados criados en cautividad G1, mezcla de G1 y salvajes (machos salvajes–hembras G1 y machos G1-hembras salvajes) y G1 sometidos a inducción hormonal a fin de estudiar la existencia o no de comportamientos similares a los descritos previamente de lenguados salvajes. Como resultado de dichos estudios se ha podido establecer por primera vez que el problema reproductivo de los lenguados G1 es de naturaleza comportamental y se ha descrito la ausencia de comportamiento reproductivo en los lenguados nacidos y criados en cautividad (G1). Se ha descrito la ausencia total de una serie de comportamientos imprescindibles para el cortejo del lenguado como “seguir a”, “seguido por”, la incitación de apoyar la cabeza y todos los pasos posteriores del cortejo. Sin embargo sí que se pudo observar y describir un comportamiento reproductivo normal en grupos mezcla de machos salvajes y hembras G1, con la descripción de 2 cortejos completos en este grupo tan solo 3 meses después de su formación, obteniendo un total de 30 ml de huevos flotantes con un 50% de fecundación, lo que a pesar de ser valores bajos, demuestra que con esta composición de individuos no hay disfunción reproductiva, lo que centra el problema en los machos G1. En los ensayos de inducción hormonal de lenguados G1, usando distintos tipos de hormonas, hormona liberadora de gonadotrofina (GnRH), gonadotrofina coriónica humana (HCG), y prostaglandina (PGF2α) se observó también una ausencia total de cortejo y/o de los comportamientos asociados, observándose incluso una menor actividad en los animales inducidos. Considerando el nulo efecto de las hormonas exógenas (GnRH, HCG y PGF2α), para inducir el comportamiento reproductivo normal bajo condiciones experimentales del presente estudio, se examinaron a continuación las posibles vías de comunicación química implicadas en el control del comportamiento reproductivo. Mediante el uso del electroolfatograma, se estudió el efecto de una serie de sustancias/aromas a la hora de inducir una respuesta en individuos juveniles de lenguado. Así se pudo observar que orina y heces produjeron un aumento estadísticamente significativo de respuesta mediante la cual los juveniles podían distinguir no sólo el sexo (P<0,05) sino la madurez gonadal (también con diferencias significativas P<0,05) de individuos conespecíficos. La señal detectada fue significativamente mas alta para heces y orina de machos maduros y hembras maduras que para machos inmaduros y hembras inmaduras. Por último se realizó un experimento con trucha ártica (Arctic char), a fin de estudiar el efecto de ciertas sustancias químicas exógenas introducidas en el agua sobre el reconocimiento conespecífico y el comportamiento, obteniendo diferencias significativas (P<0,001) en cuanto a la reacción que provocan esas sustancias. Así, se observaron cambios en la velocidad de natación, distancia recorrida y acercamiento al punto de inserción de la señal, para tratamientos con prostaglandinas (PGF2α y su análogo el D-Coprostenol) y fluidos ováricos (registros EthoVision). Se observó que los machos maduros, tras la introducción de fluidos ováricos, aumentaron su actividad en el área de la “nube” de los fluidos ováricos. En comparación se observó un efecto similar en animales inmaduros a la introducción de agua de un tanque de otros animales induciendo un aumento en actividad en el área del “nube” de agua de otros animales, pero no hubo reacción por parte de los individuos inmaduros (machos y hembras) a fluidos ováricos. El conjunto de ensayos realizados en la tesis, así como los resultados obtenidos, centran el problema reproductivo en una disfunción del comportamiento reproductivo en los machos G1. Bajo las condiciones de este estudio, el uso de hormonas exógenas GnRH, hCG y PGF2α, no indujo dicho comportamiento aunque sí se pudo constatar la existencia de una comunicación química conespecífica a través de la orina y las heces, lo que puede estar involucrado en el control del comportamiento reproductivo del lenguado como ha sido descrito en otras especies de peces. La identificación del tipo de control fisiológico del comportamiento reproductivo permitirá en el futuro poder solucionar la disfunción reproductiva o incluso inducir o controlar de dicho comportamiento mediante el uso de las sustancias químicas más adecuadas. / The present doctoral thesis has described for the first time the reproductive behaviour of wild Senegalese sole (Solea senegalensis) held in captivity based on a total of 15 observed courtships. Senegalese sole courtship was initiated with a series of contacts between males and females followed by a series of competitive type behaviours observed exclusively between males. After these behaviours a male focused on a particular female, resting his head on the dorsal area, caudal fin and ovary, until the female began to swim, at which time the male would situate below the female. The male and female then swam in synchrony to the surface and after a few seconds began to release the gametes. The behaviours considered most relevant to the courtship were named "support the head," "trembling", "follow", "followed by", "separate", "still", "swim alone," and "stay quiet with actions on it". In addition to the description of the reproductive behaviour of wild sole, the present thesis has studied other groups of fish: the first generation of captive-bred G1 sole, mixed G1 and wild (wild males with G1 females and G1 males with wild females) and G1 fish that were induced with hormones, all with the aim to study the existence or not of behaviours similar to those previously described for wild Senegalese sole. These studies established for the first time that the reproductive problem of G1 Senegalese sole was based in behavioural aspects and in particular the complete absence of reproductive behaviour in the Senegalese sole hatched and reared in captivity (G1). A number of behaviours essential for Senegalese sole courtship were absent, including "follow", "followed by" incidence of support the head and all the subsequent steps of courtship. However, normal reproductive behaviour was observed and described in the mixed group wild males and G1 females, with the description of two complete courtship sequences only 3 months after the mixed group was formed. This mixed group produced a total of 30 ml of floating eggs with 50% fertilization, which despite being low values demonstrated that this mix of organs (G1 females and wild males) did not exhibit total reproductive dysfunction and, therefore, focused the problem in G1 males. In trials with hormonal induction of G1 Senegalese sole, using different types of hormones, gonadotropin-releasing hormone (GnRH), human chorionic gonadotropin (HCG) and prostaglandin (PGF2a), there again was a complete absence of courtship and / or associated behaviours, with a reduction in activity in the induced animals. Considering the null effect of exogenous hormones (GnRH, HCG and PGF2a), under the present experimental conditions to induce normal reproductive behaviour, a study was undertaken to examine the possible pathways of chemical communication involved in the control of behaviour. The electroolfatograma was used to study the effect of a number of substances / aromas for inducing a response in individual juvenile Senegalese sole. Thus it was observed that urine and faeces produced a significant increase (P = 0.05) in response by which juveniles could distinguish not only sex but also gonadal maturity (P <0.05) of conspecific individuals. The detected signal was significantly higher for faeces and urine of mature males and mature females compared to immature males and immature females. Finally an experiment was conducted with arctic char (Salvelinus alpinus), to study the effect of certain exogenous chemicals introduced into the water on conspecific recognition and behaviour, obtaining significant differences (P<0.001) in terms of the reaction caused by the substances. Thus, prostaglandin (PGF2α and its analogue D-Coprostenol) and ovarian fluid were observed to significantly change individuals swimming speed, distance swam and closeness to the point where the substances were introduced (EthoVision records). Mature males were observed to, after the introduction of ovarian fluids, increase activity in the area where a “cloud” of ovarian fluids was formed. Similar observations were found with immature fish when water from a tank with other Charr was introduced and fish were observed to increased activity in the area where a “cloud” of water from a tank with other Charr was formed, but there was no reaction in immature fish (males and females) to the introduction of ovarian fluids. Taken altogether the experiments in the present thesis indicated that the reproductive problem was centred in a behavioural reproductive dysfunction in G1 male Senegalese sole. Under the conditions of the present study, the use of exogenous hormones GnRHa, hCG and PGF2α, did not induce reproductive behaviour although it was found that there was a conspecific chemical communication through urine and faeces, which may be involved in the control of reproductive behaviour of sole as has described in other fish species. The identification of the physiological control of reproductive behaviour in the future may lead to a solution of the reproductive dysfunction or the control or induction of the reproductive behaviour by using appropriate chemicals.

However successful classical general relativity is, it faces non-normalizability problems at the quantum mechanical level. Nevertheless, it predicts the existence of black holes, which are thermal objects that are expected to still exist in a satisfactory theory of quantum gravity. This is one of the main reasons why black holes are important. String theory is considered, today, to be the most successful candidate for a quantum theory of gravity. Its mathematical consistency requires spacetime to have ten dimensions, and thus, it motivates the study of general relativity, and in particular, black holes, in higher dimensions. This is the main focus of our thesis. Moreover, the advent of the AdS/CFT correspondence, relating a theory of gravity to a quantum field theory in one less dimension have raised even more the interest in higher dimensional gravity. Compared to four-dimensional general relativity, which has been largely studied and investigated in the past years, general relativity in higher dimensions has many interesting and new features. Uniqueness is one property of four dimensional general relativity that does not continue to hold in higher dimensions. Another related property is that in four dimensions black holes can have horizons of a spherical topology only, while in higher dimensions black objects can have other topologies as well. Black rings are a manifestation of this. The last two new properties lead to topological phase transitions in the phase space of higher dimensional black holes, which is one of the topics we consider and touch upon in this thesis. The existence of extended black objects in higher dimensions, called black “p”-branes, is an important and fundamental issue. Those objects were found to be dynamically unstable. Therefore, the following of this instability has become an important problem. What is the end state of it?. This instability is known as the Gregory-Laamme instability and it is another topic we investigate in our thesis and which we relate to a type of fluid-gravity correspondence in at spacetime. The existence of black “p”-branes is attributed to the fact that in higher dimensional general relativity there are black holes that can rotate as fast as one wishes. That is, there is no analogue of the four-dimensional Kerr bound which prevents black holes from spinning very fast. The fast rotation, on the other hand, which is possible in higher dimensions has the effect that it makes the horizon of the black hole flattens along the rotation plane, and hence, in the limit it approaches the black “p”-brane geometry. In chapter [3] we give a short introduction to the blackfolds approach to higher dimensional black holes. We discuss the reasons that make new approximate methods available in higher dimensions. We introduce the basic objects, or the building blocks, of the approach, which are the boosted black “p”-branes, and explain how the blackfolds approach can be used to construct from them new stationary solutions to the gravitational field equations with new and novel topologies and how it can be used to construct dynamical solutions as well. In chapter [4] we give a brief introduction to the topic of topology change in general relativity. We discuss the Kaluza-Klein black hole phases, the homogeneous black string phase, the inhomogeneous black string phase and the localized black hole phase. We explain the mechanism under which a topological phase transition appears as one moves in the phase space from a black string to a localized black hole. In chapter [5] we managed to formulate a type of fluid-gravity correspondence in at space. We found a map between a fluctuating boosed black “p”-brane and a relativistic viscous fluid living at spatial infinity. That is, we constructed a solution to the vacuum Einstein equations of a dynamical black “p”-brane up to first order in derivatives. The dual viscous fluid is characterized by two parameters (transport coefficients) in the stress tensor - the shear and bulk viscosities. Using the gravitational solution we succeeded to compute those coefficients. Furthermore, by using the effective description of the black “p”-brane as a viscous fluid in a lower number of dimensions we studied the Gregory-Laamme instability and we found a striking agreement with the numerical results, already obtained, on this problem (which were obtained by analyzing the linearized gravitational equations). In more details, by including the damping effect of the viscosity in the unstable sound waves, we obtained a remarkably good and simple approximation to the dispersion relation of the Gregory-Laamme modes, whose accuracy increases with the number of transverse dimensions. We proposed an exact limiting form as the number of dimensions tends to infinity. Hence, instead of attacking the complicated (linearized) gravitational equations we propose instead to attack the relativistic Navier-Stokes equations of the effective (dual) fluid, as they are much simpler than the former. In chapter [6] we tackled and made progress in a different problem - topology change in higher dimensional general relativity. Before the advent of our work there had been no analytical (but only numerical) complete example of a topological phase transition in general relativity. The black string / black hole phase transition in Kaluza-Klein spaces was analyzed and studied only numerically. Neverthelss, some local models had been obtained analytically. It was argued that the phase transition passes through (or is mediated by) a singular critical configuration; a self-similar double cone geometry. This geometry was found only locally, though. In our work we have provided for the first time a complete analytical example of a topological phase transition. We took the rotating black hole inside de-Sitter space (the Kerr-de-Sitter black hole), and we showed that if one follows a trajectory in the phase space of solutions along which the black hole rotation is increased then it will pancake along the rotation plane, and finally it will touch the de-Sitter horizon along that plane. A merger transition is obtained if one continues to move along the same phase space trajectory, leading to a merged phase with a single connected horizon. In our example, the critical configuration (in which the two horizons just meet) is mediated by a self-similar double cone, thus confirming previous propositions of the mechanism under which topological transitions work. We also described local models for the critical geometries that control many transitions in the phase space of higher-dimensional black holes, such as the pinch-down of a topologically spherical black hole to a black ring or to a black p-sphere, or the merger between black holes and black rings in black Saturns or di-rings in D >/= 6. It is worth mentioning, in addition, that the cones we have found are general ones (compared to previously known ones), in the sense that they describe two horizons that intersect each other at different temperatures, not only ones that intersect each other with the same temperature. However, in the case the two horizons intersect at different temperatures, there can be no merger transition afterwards, and so the trajectory of solutions in the phase space ends there. / Malgrat el seu èxit a nivell clàssic, la relativitat general s'enfronta a problemes de no-renormalitzabilitat a nivell quàntic. No obstant, prediu l'existència de forats negres, que són objectes tèrmics que s'espera que continuïin existint en una teoria satisfactòria de gravetat quàntica. La seva consistència matemàtica requereix que l'espai-temps tingui deu dimensions, i d'aquesta manera motiva l'estudi de la relativitat general, i en particular els forats negres, en dimensions altes. Aquest és el tema central de la nostra tesi. A més, l'adveniment de la correspondència AdS/CFT, que relaciona una teoria de gravetat amb una teoria quàntica de camps en una dimensió menys, ha incrementat encara més l'interès en la gravetat en dimensions altes. Comparada amb la relativitat general en quatre dimensions, que ha estat àmpliament estudiada i investigada els darrers anys, la relativitat general en dimensions més altes té moltes característiques noves i interessants. La unicitat és una propietat de la relativitat general en quatre dimensions que no continua sent vàlida en dimensions més altes. Una altra propietat relacionada amb aquesta és que en quatre dimensions els forats negres només poden tenir horitzons amb topologia esfèrica, mentre que en dimensions més altes els objectes negres poden tenir també altres topologies. Els anells negres són una manifestació d'això. Les dues noves propietats esmentades donen lloc a transicions de fase topològiques a l'espai de fases dels forats negres en dimensions altes, que és un dels temes que considerem i als quals contribuïm en aquesta tesi. L'existència d'objectes negres estesos en dimensions altes, anomenats p-branes negres, és un tema important i fonamental. Se sap que aquests objectes són dinàmicament inestables. Per tant, la qüestió de cap on condueix aquesta inestabilitat ha esdevingut un problema important. Quin és l'estat final? Aquesta inestabilitat es coneix com la inestabilitat de Gregory-Laflamme i és un altre tema que investiguem a la nostra tesi, i que relacionem amb un tipus de correspondència entre fluids i gravetat a l'espai-temps pla. L'existència de p-branes negres s'atribueix al fet que en relativitat general en dimensions altes hi ha forats negres que poden rotar de manera arbitràriament ràpida. és a dir, no hi ha un anàleg de la cota de Kerr en quatre dimensions, que impedeix que els forats negres donin voltes molt de pressa. La rotació ràpida, per altra banda, que és possible en dimensions més altes té l'efecte d'aplanar l'horitzó del forat negre al llarg del pla de rotació, i per tant en el limit de velocitats altes s'apropa a la geometria de la p-brana negra. Al capítol 3 donem una breu introducció a l'estudi de forats negres en dimensions més altes per mitjà de les anomenades ``blackfolds''. Discutim les raons per les quals hom pot fer servir nous mètodes aproximats en dimensions més altes. Introduïm els objectes bàsics de l'enfoc amb blackfolds, les p-branes negres impulsades, i expliquem com l'enfoc amb blackfolds es pot fer servir per construir a partir d'elles noves solucions estacionàries de les equacions del camp gravitatori amb noves topologies, i com es pot fer servir també per construir solucions dinàmiques. Al capítol 4 donem una breu introducció al tema dels canvis de topologia en relativitat general. Discutim les fases del forat negre de Kaluza-Klein, la fase de corda negra homogènia, la fase de corda negra inhomogènia i fase de forat negre localitzat. Expliquem el mecanisme pel qual apareix una transició de fase topològica quan hom es mou per l'espai de fases des d'una corda negra fins a un forat negre localitzat. Al capítol 5 hem aconseguit formular un tipus de correspondència entre fluids i gravetat a l'espai pla. Hem trobat un mapa entre una p-brana negra impulsada fluctuant i un fluid viscós relativista situat a l'infinit espacial. és a dir, hem constrïit una solució de les equacions d'Einstein al buit d'una p-brana negra dinàmica fins a primer ordre en derivades. El fluid viscós dual està caracteritzat per dos paràmetres (coeficients de transport) al tensor d'energia-moment, la viscositat de cisallament i la viscositat de compressió. Fent servir la solució gravitatória hem pogut calcular aquests coeficients. A més, fent servir la descripció efectiva de la p-brana negra com un fluid viscós en un nombre més baix de dimensions hem estudiat la inestabilitat de Gregory-Laflamme, i els nostres resultats estan d'acord de manera molt precisa amb els resultats numèrics prèviament obtinguts en aquest problema (que havien estat obtinguts per mitjà d'una anàlisi de les equacions gravitaòóries linealitzades). Més en detall, incloent l'efecte d'amortiment de la viscositat en les ones de so inestables hem obtingut una aproximació remarcablement bona i senzilla a la relació de dispersió dels modes de Gregory-Laflamme, la precisió de la qual augmenta amb el nombre de dimensions transverses. Hem proposat una forma límit exacta quan el nombre de dimensions tendeix a infinit. Així, en lloc d'intentar resoldre les complicades equacions gravitatòries (linealitzades) proposem intentar resoldre les equacions relativistes de Navier-Stokes per al fluid efectiu (dual), ja que aquestes són molt més senzilles que les primeres. Al capítol 6 hem abordat i hem fet progrés en un altre problema: canvi de topologia en relativitat general en dimensions més altes. Abans del nostre treball no hi havia cap exemple analític complet (només n'hi havia de numèrics) d'una transició de fase topològica en relativitat general. La transició de fase corda negra/ forat negre en espais de Kaluza-Klein havia estat analitzada i estudiada només numèricament. No obstant, alguns models locals

La progresiva destrucción de la capa de ozono unida a los largos periodos de exposición solar, principalmente en actividades de ocio, ha contribuido a una mayor incidencia de las enfermedades causadas por la radiación solar, principalmente el cáncer de piel. Hoy en día, los compuestos orgánicos que actúan de pantalla frente a la radiación solar ultravioleta (filtros solares, UV-F) se utilizan cada vez con más frecuencia y en mayor cantidad dada la concienciación actual que existe con respecto a los efectos perjudiciales de la radiación solar. Aunque tradicionalmente se han usado en productos bronceadores con este fin, actualmente se están añadiendo a otros productos cosméticos para evitar que componentes sensibles a la radiación solar se descompongan, así como en otros productos como detergentes líquidos, plásticos, papel, pinturas, textiles, etc. Los UV-F acceden al medio acuático por vía directa, a través de actividades acuáticas (baño, natación) y principalmente por vía indirecta a través de las estaciones de tratamiento de aguas residuales urbanas (EDARs), después de haber sido transferidos del cuerpo a la vestimenta, por la excreción después de su absorción dérmica, y a través de las aguas residuales industriales. Dada la elevada proporción de estos aditivos que se utiliza en las formulaciones y su frecuente uso, la cantidad de UV-F que se descarga en el medio ambiente es importante. Actualmente, uno de los mayores retos en el estudio ambiental de los UV-F es disponer de métodos de análisis lo suficientemente sensibles para poder evaluar la presencia de tales compuestos, sus metabolitos y otros productos de transformación en el sistema agua/sedimento/biota, en conexión con su grado de eliminación en los tratamientos de aguas residuales. Esta Tesis Doctoral aporta herramientas y conocimiento para ampliar la información disponible sobre el impacto ambiental de los filtros solares orgánicos (presencia, destino y degradación). En esta memoria de Tesis se describe el desarrollo de nuevas metodologías analíticas basadas en la cromatografía líquida de alta resolución acoplada a espectrometría de masas en tándem (LC-MS/MS) para el análisis de UV-F y sus principales productos de transformación, compuestos hasta el momento escasamente investigados. Se incluye el desarrollo y validación de un método analítico completamente automatizado, basado en la extracción en fase sólida (SPE) on-line acoplada a LC-MS/MS, para el análisis de aguas, así como otras metodologías basadas en la extracción con líquidos presurizados (PLE) y posterior análisis mediante LC-MS/MS para diferentes matrices ambientales sólidas como lodos de EDAR, sedimentos o peces. Estas metodologías se han aplicado en diferentes estudios para investigar la presencia y distribución de UV-F en muestras reales de aguas naturales, aguas residuales, sedimentos y lodos de EDAR. También se aportan nuevos datos sobre la bioacumulación de estos compuestos; se han analizado diferentes especies de peces de diversas cuencas hidrográficas de régimen mediterráneo así como también muestras de mamíferos marinos (delfines) de la costa de Brasil. Teniendo en cuenta que se ha comprobado que los procesos biológicos convencionales que se aplican en las EDARs no son efectivos para la eliminación de los UV-F, se han estudiado nuevos tratamientos, eficientes y respetuosos con el medio ambiente, para su degradación en fase líquida y sólida. Concretamente se ha investigado la biodegradación mediante el hongo Trametes versicolor, obteniendo resultados muy satisfactorios. También, se ha estudiado la degradación de estos compuestos mediante procesos de oxidación avanzada, en concreto, la ozonización y su combinación con peróxido de hidrógeno obteniendo una gran eficacia en sus eliminaciones. En todos los estudios de degradación se hizo especial hincapié en la identificación de los productos de transformación formados en los procesos mediante la aplicación de la espectrometría de masas de alta resolución. / UV filters (UV-F), have become very popular chemicals since they were shown to have a protective role against photoaging, photocarcinogenesis and photoimmunosupression promoted by UV sun radiation. UV-F are increasingly used in personal care products such as sunscreen products, beauty creams, lipsticks, hair sprays, shampoos, etc. Despite they are traditionally used in cosmetics last years they have been also widely added in formulations of other products to protect the components, for instance in paints, textiles, paper, plastics, etc. UV-F are recent emerging environmental pollutants for which there is currently a lack of knowledge about their occurrence, fate and effects on the ecosystems. UV-F enter the environment through two principal sources: direct inputs from recreational activities and indirect wastewater input. The presence of these compounds in the aquatic ecosystem raises environmental concern since most of them are known to display endocrine disruption activity. This Thesis focuses on the development of analytical methodology for the determination of organic UV-F in water, sediment, sewage sludge and biota based on high performance liquid chromatography-tandem mass spectrometry (HPLC-MS/MS). The developed tools allowed the detection of these compounds in complex environmental matrices and contributed to have a broader view on the presence and distribution of these compounds in the aquatic ecosystem. These methods were successfully applied to investigate the occurrence of selected UV filters in groundwater, river water, wastewater, sediment, sewage sludge, fish and marine mammals (dolphins). Moreover, this Thesis focuses on the research of new processes, sustainable and environmentally friendly, for the degradation of UV-F in wastewater and sewage sludge. Specifically, photodegradation, fungal biodegradation and advanced oxidation processes (ozonation and peroxone oxidation) were investigated. The identification of new transformation products formed during these treatments using non-target analysis based on high performance liquid chromatography-high resolution mass spectrometry (HPLC-HRMS) has been other main aim of this research.

The capacity of proteins to interact with each other rests at the core of biology. Given the ubiquitous nature of these interactions they have attracted the attention of scientists for the development of inhibitors or biochemical tools.The use of biologics to target protein-protein interfaces is relatively advanced; suffer although from some intrinsic drawbacks as the danger of immunogenicity, the inability to cross biological barriers efficiently and high production costs. Small molecule inhibitors do not necessarily share these drawbacks. Unfortunately the druggability of protein-protein interfaces and strategies to target them with small molecules is under open debate. In this work we explore the druggability and methods to target the protein-protein interface of VEGF, a model system with therapeutic relevance in the fields of tumor biology and macular degeneration. We focus mainly on a fragment based approach for the following reasons: i.) proved to be successful at least for some particular protein-protein interfaces, ii.) offers a good coverage of the chemical space with small libraries, iii.) may lead to compounds with improved physicochemical properties compared to HTS. NMR, which is an omnipresent method in the field of fragment based drug discovery since the pioneering work of Fesik, was our tool of choice with a strong focus on combination with novel computational approaches. In the first part of our work we express the required amounts of recombinant VEGF. Then we design and prepared a fragment library after the “SAR by catalog” principle. We developed a new methodology that allowed the preparation of fragment mixtures for NMR based screening with minimized signal overlap. This allowed the direct assessment of nearly all fragment mixtures without the need of mixture deconvolution. Further we developed a program that allowed the automatic evaluation of NMR derived fragment screening data. While being faster than tedious manual interpretation of NMR data it offered a degree of quantitative analysis that would otherwise not be possible in a reasonable amount of time. Our library consistent of over 500 fragments was screened using STD- and CPMG filtered NMR experiments. The analysis of the NMR data resulted in high hit rates but apparent very weak affinity of identified ligands. We successfully developed a competitive 19F NMR based screening assay to identify ligands that bind to the protein-protein interface of VEGF, however none clear competitors could be identified. A second library of over 350 19F containing molecules was screened which led to low hit rates and identification of ligands with apparent very weak affinity. Finally a computational analysis of VEGF surface predicted a low druggability of the protein-protein interface which was in accordance to our experimental observations. The characterization of weak binding fragments and their structural evolution was elaboration was achieved by a combined approach based on NMR and computational experiments. Ligand binding was assessed by the NMR chemical shift perturbation methodology using as probes both amide backbone N-H groups of the protein and its side chain methionine methyl groups. Binding poses were predicted by induced fit docking with the PELE algorithm under strong guidance by NMR derived restrains. Predicted binding modes were used to select fragment analogs with improved binding parameters. This was performed for three cycles and led finally to the discovery of several scaffold families that bind to or in proximity to the protein-protein interface of VEGF. Finally, we present a preliminary exploration of mRNA display for the selection of novel peptide based VEGF ligands. / En el contexto de la presente tesis hemos abordado los siguientes objetivos: 1. El uso de métodos de RMN, basados tanto en la observación del ligando como en la observación de proteína, para estudiar la unión de los compuestos de una quimioteca a la zona de VEGF involucrada en la unión a sus receptores. La interacción VEGF/VEGFR puede ser considerada como un caso de estudio para la evaluación de las interfaces proteína-proteína mediante cribado de fragmentos. 2. Desarrollar herramientas basadas en la combinación de RMN y métodos computacionales para abordar: i) un sistema automático de diseño de mezclas de fragmentos; ii) el análisis automático de datos procedentes de cribados basados en RMN; iii) la evolución de fragmentos con muy baja afinidad. 3. Explorar el uso de técnicas de “mRNA display” para el descubrimiento de nuevos ligandos peptídicos para VEGF.

El sisó (Tetrax tetrax) és un ocell estepari que a Europa ocupa principalment ambients agrícoles i està en declivi poblacional a causa, principalment, de la intensificació agrícola. En aquesta tesi s’analitzen aspectes poc coneguts però rellevants per a la conservació sobre l’ecologia i la biologia reproductiva de l’espècie. Primer, s’estudia l’ús de l’hàbitat i de l’espai durant el período reproductor, tant de mascles com de famílies (femelles amb polls) i, després, s’aborden aspectes metodològics sobre la captura i manipulació d’exemplars. S’ha observat que el comportament espacial en el sisó durant el período reproductor és altament variable i dependent de la qualitat de l’hàbitat. En els mascles varia de forma continua entre individus que utilitzen una àrea petita amb un únic centre d’activitat, i mascles que usen una àrea extensa amb 2-5 centres d’activitat. Els mascles tendeixen a concentrar l’àrea vital i a freqüentar hàbitats d’alta qualitat a mesura que l’edat i la posició social incrementen. En les famílies s’han observat dos patrons espacials, un de sedentari, caracteritzat per l´ús d’àrees petites amb hàbitat d’alta qualitat, i un d’erràtic, caracteritzat per l´ús d’àrees extenses, fruit de llargs desplaçaments, amb hàbitat de menor qualitat. Els resultats mostren que els guarets i els cultius de lleguminoses són hàbitats d’alta qualitat per les famílies de sisó, ja que proporcionen alimentació i refugi estable. Els resultats indiquen que els sisons (mascles o femelles) que utilitzen àrees reduïdes són més efectius de cara a la reproducció. Per tant, es pot entendre que l’ús d’àrees petites i d’hàbitat d’alta qualitat correspon a una estratègia òptima de reproducció, i l’adopció d’altres estratègies es deu possiblement a algun tipus de limitació en els recursos. Les femelles de posta més primerenca presenten patrons de moviment sedentari i un èxit reproductor més elevat que les femelles amb postes més tardanes, les quals pateixen l’enduriment de les condicions ambientals causades per la sega del cereal i l’aridesa estival, fet que les obliga a adoptar un patró erràtic. L’èxit reproductor de la població catalana de sisó durant el període 2006-2008 s’ha estimat en 0’27 polls/femella, insuficient per a garantir la viabilitat de la població. Per tal d’augmentar l’èxit reproductor del sisó en pseudoestepes cerealístiques cal implementar mesures de gestió encaminades a reduir la mortalitat dels polls per depredació o manca d’aliment. Cal incrementar la presència de guarets i marges amb vegetació herbàcia permanent o semi-permanent que actuïn com a font d’alimentació i refugi durant la cria. És també recomanable controlar l’ús d’herbicides i pesticides per tal d’afavorir l’abundància d’insectes, així com retardar la sega de cereal per reduir la pèrdua directa de nius i la mortalitat dels polls. Cal extensificar les pràctiques agrícoles i dissenyar noves fórmules que facin compatible la producció agrícola amb la preservació del sisó. En relació amb els aspectes metodològics, no existeix una tècnica de captura genèrica per al sisó, sinó que cal combinar diversos mètodes en funció del període de l’any, del sexe i de l’edat dels individus que es vulguin capturar. S’ha constatat que el sisó és especialment susceptible a patir els efectes adversos de la captura i manipulació dels exemplars, compatibles amb la miopatia de captura. El risc de desenvolupar aquests efectes adversos s’incrementa quan s’allarga el temps de manipulació, quan s’utilitzen xarxes canó i quan es capturen exemplars joves. Per a reduir el risc d’aparició d’efectes adversos es recomana minimitzar el temps de manipulació i no superar els 20 minuts per als animals adults i els 10 minuts per als joves. També prioritzar l’ús de la trampa embut per a la captura de femelles i/o polls i els llaços per a atrapar mascles reproductors. / This thesis deals with the breeding biology of the little bustard Tetrax tetrax in a cereal pseudo-steppe (NE-Spain), and develops methodological issues, which could be relevant for conservation purposes. The ranging behavior on males was highly variable and was mainly determined by the availability and distribution of high-quality habitats. It was also depend on male social dominance, as males tended to reduce and concentrate their home range as age and social status increased, as indicated by the inverse association between range size and display activity. In relation to broods, we identified two main ranging patterns. Early broods concentrated their activity in relatively small areas situated in high-quality habitat, while late broods moved across wider ranges of low-quality habitat. The use of small areas was associated with successful broods. The existence of these two ranging patterns is mainly due to the timing of cereal harvesting in relation to the breeding phenology of each brood. Breeding success in the study area (0’27 chicks/female in 2006-2008) was not enough to guarantee the long term viability of the population. Hence, breeding success of little bustard populations inhabiting cereal pseudo-steppes should be a management priority. We recommend the enhancement of habitat quality, by delaying harvest when possible and by promoting the presence of fallow fields, steppe-scrubland or leguminous crops with vegetation cover during the entire breeding season, in order to increase food and shelter availability in cereal agro-systems. Our results highlight that a combination of trapping methods are needed to capture little bustards for research purposes. We recommend the use of snares to capture displaying males, funnel traps to capture females and/or medium-sized to large chicks, and hand-held nets to catch small chicks. We do not recommend capture in flocks owing to the low capture success and the high occurrence of capture-related disorders. We observed that little bustard is fairly susceptible to capture myopathy. We showed that the occurrence of such disorders could be reduced by keeping handling time below 20 minutes and by avoiding the use of cannon nets, as well as being particularly cautious when capturing or handling juveniles.