The specific issue that arises is to have an acoustic space characterization of an acoustic environment that is passed through a GIS in a particular city, in this case taken from Barcelona's Eixample. Exposure to noise (unwanted sound or potentially dangerous) at home. at work, while traveling and during leisure activities is a fact of life for all. Sometimes the noise can be loud enough to damage hearing, and at lower levels can disrupt normal life, affect sleep patterns, and affect our ability to concentrate at work, interfere with communications and even cause accidents. Clearly, exposure to excessive noise can affect our quality of life. lf we want to obtain the Quiet (Q), silenced, or positive sounds, we must look for some parameters, and in fact the European standards require it, and the state standards begin to establish guidelines on this matter. There are physicists and engineers who are on the path to do so (they are starting to look for it) ... but are lacking the assistance of architects, planners, and people worried about sound quality and aesthetics, Aesthetics of a Sound Space. For example: "I feel very good here. but why? Why do you feel good when you are in a place that perhaps is in a louder level of sound? (but being a sound, not a noise)." Everyone interprets itas he/she wants, so listening to birds even at a very high level, even if they are parrots, can ultimately be something pleasureable for us to hear. Recall that our hearing is the most important sense of communication. because it receives emotions and sensations. Caring for our hearing not only helps maintain a good listener, but also allows us to have good spatial orientation, warns us of a hazard near or far, and enjoy, understand, and assimilate the sentiments expressed by the message sender. For this we rely on the concept of Psychoacoustics. / El tema en concreto que se plantea es tener una caracterización de espacio acústico, de ambiente acústico que se pase a un SIG de una ciudad concreta, en este caso tomado de El Ensanche de Barcelona. La exposición al ruido (es decir, el sonido no deseado o potencialmente peligrosos) en casa, en el trabajo, durante el viaje y durante las actividades de ocio es un hecho de vida para todos. A veces el ruido puede ser lo suficientemente fuerte como para dañar la audición, y en los niveles inferiores puede interrumpir la vida normal, afectan los patrones de sueño, y afectan a nuestra capacidad de concentración en el trabajo, interferir con las comunicaciones e incluso causar accidentes. Claramente, la exposición a un ruido excesivo puede afectar nuestra calidad de vida. Si queremos obtener el Quiet (Q), el silencioso o el de los sonidos positivos, debemos buscar unos parámetros (y de hecho la normativa europea los exige, y la estatal empieza a dar pautas). Hay físicos e ingenieros que estan allí (empiezan a buscarlos), pero en esta búsqueda faltan también los arquitectos, los urbanistas, los paisajistas, los antropólogos, ambientalístas, psicólogos, filósofos, etc. En definitiva faltan muchos profesionales y también la gente preocupada en lo que es la calidad, y la Estética Sonora de un espacio. Por ejemplo: "me siento muy bien aquí, pero ¿por qué?, ¿Por qué se siente bien cuando se está en un lugar donde quizás hay mas nivel de sonido? (pero es sonido, no ruido). " Cada quien lo interpreta como quiere, por lo tanto escuchar pájaros, a un nivel altísimo cada quien lo interpreta como quiere, por lo tanto escuchar pájaros, a un nivel altísimo aunque sean cotorras que puede ser a fin de cuentas algo agradable que nos dé gusto escuchar. Recordemos que nuestro oído es el órgano más importante de la comunicación, gracias a él recibimos emociones y sensaciones. Cuidar nuestro oído no solamente ayuda a mantener un buen escucha, sino también nos da a tener una buena orientación espacial, previniéndonos de un peligro cercano o lejano y el disfrutar, entender, asimilar el sentir el mensaje expresado por el emisor. Para esto nos apoyaremos en el concepto de Psicoacústica

A aquesta tesi, les dades diàries de temperatures màximes i mínimes i precipitació de 12 estacions meteorològiques guineanes han segut sotmeses a controls de qualitat utilitzant les rutines RClimdex-ExtraQC. Les quals contenen eines per una sèrie temporal única. Els valors identificats com potencialment erronis han segut examinats mitjançant decisió subjectiva, han segut validats, corregits o eliminats. Aquestes dades lliures de qualsevol registre sospitós han segut homogeneïtzades utilitzant l’arxiu de sortida HOMER de dades mensuals. Els índexs escollits d’ETCCDI i ET-CRSCI s’han calculat per a les dades de temperatura i precipitació anuals i estacionals utilitzant ET-CRSCI del paquet RClimPact. A més, les mitjanes anuals de Tx, Tn i precipitació nacional junt amb vuit índexs d’extrem han segut utilitzats per detectar teleconexions entre els índexs climàtics i l’índex SOI. Un anàlisis de tendències no paramètric s’ha dut a terme sobre tres períodes superposats que comencen al 1941, 1961 i 1971 i tots acaben al 2010. Els resultats indiquen diversos patrons espacials coherents amb l’escalfament, significatius identificats tant amb els índexs extrems de Tx com de Tn per a tots els períodes i estacions. Els índexs basats en dades de precipitació diària mostren patrons menys coherents però, en general, existeixen patrons de sequera significatius per a la majoria d’índexs relacionats amb la precipitació diària per als períodes 1941-2010 i 1961-2010, mentre que per al període 1971-2010 l’anàlisi suggereix canvis no significatius cap a condicions més humides. En general, no s’han produït canvis espacialment coherents amb esdeveniments extrems de precipitació per al conjunt de Guinea i període d’estudi, ja que aquests, s’han produït a escala local. Hi ha indicis de que les condicions humides estan relacionades amb la Niña. Les precipitacions durant el període 1971-2010 han segut entre un 13.6 % i un 27.75 % menors que durant el període 1941-1970. / En esta tesis, datos diarios de temperaturas máximas y mínimas y precipitación de 12 estaciones guineanas han sido sometidos a controles de calidad utilizando las rutinas RClimdex-ExtraQC. Estas rutinas contienen herramientas para una serie temporal única. Los valores identificados como potencialmente erróneos han sido examinados y mediante decisión subjetiva, han sido validados, corregidos o eliminados. Estos datos libres de cualquier tipo de registro sospechoso han sido homogeneizados utilizando el archivo de salida HOMER de datos mensuales. Índices elegidos de ETCCDI y ET-CRSCI se han calculado para las temperaturas y precipitaciones anuales y estacionales utilizando ET-CRSCI del paquete R ClimPact. Además, promedios anuales de Tx, Tn y precipitación nacional y ocho índices de extremos han sido usados para detectar teleconexiones entre los índices climáticos y el índice SOI. Un análisis de tendencias no paramétrica se ha realizado sobre tres períodos superpuestos que empiezan en 1941, 1961 y 1971, y terminan todos en 2010. Los resultados indican diversos patrones espaciales coherentes con el calentamiento, significativos, identificados tanto en los índices de extremos de Tx como de Tn para todos los periodos y estaciones. Los índices basados en datos de precipitación diaria mostraron patrones menos coherentes pero, en general, existen patrones de sequía significativos en la mayoría de los índices relacionados con la precipitación diaria para los períodos 1941-2010 i 1961-2010, mientras que para el período 1971-2010 el análisis sugiere cambios no significativos hacia condiciones más húmedas. En general, no se han producido cambios espacialmente coherentes con eventos extremos de precipitación para el conjunto de Guinea y el período de estudio, ya que estos, se han producido a escala local. Hay indicios de que las condiciones más húmedas están asociadas con La Niña. Las precipitaciones durante el periodo 1971-2010 han sido entre un 13.6% y un 27.75% menores que durante el período 1941-1970. / In this thesis, Guinea's 12 weather stations daily minimum and daily maximum temperatures and daily precipitation data have been carefully quality controlled using the RClimdex-ExtraQC routines. These routines contain suitable tools to quality control single time series. The values identified as potentially erroneous have been carefully scrutinized and a subjective decision has been made to validate, correct or set them to missing. The resulted dataset free of any kind of suspicious data record has been homogenized using HOMER monthly output file. Chosen indices from ETCCDI and ET-CRSCI indices have been calculated using ET-CRSCI ClimPact R package. Annual and seasonal temperatures and precipitations indices have also been computed. Additionally, eight nationwide averaged climate extremes indices, the nationwide averaged annual Tx mean and Tn mean and total precipitation indices have been use to detect teleconnection between climate indices and SOI indices. A nonparametric trend analysis is then performed for three overlapping periods, with different starting years 1941, 1961 and 1971 but all ending the same 2010 year. The result suggested that coherent spatial patterns of significant warming changes have emerged from both Tx and Tn related extremes indices for all periods and season. Indices based on daily precipitation data showed more mixed patterns of change but, in general, significant drying patterns have been seen in most of the 1941-2010 and 1961-2010 periods' daily precipitation related indices while over the period 1971-2010 analyses suggested non-significant changes towards wetter conditions. Overall, there have been no spatially coherent changes in extreme rainfall events across Guinea for the study period, but changes in extreme precipitation events have occurred on local scales. There are signs that wetter conditions are associated with the La Niña years. Rainfall during the 1971-2010 is on average some 13.6 % to 27.75 % lower than during the period 1941–1970.

Human activities have been interfering with the natural biogeochemical cycles of trace elements since the ancient civilizations. Although they are inaccessible and remote, high mountain lake catchments are irrefutably trace-element contaminated by anthropogenic emissions, which can travel by long-range atmospheric transport before they are deposited. This has been revealed by several natural archives. High mountain lake catchments are thus excellent sentinels of long-range contamination. Continuous accumulation can lead to a build up of potentially toxic trace elements in these remote, or relatively remote, ecosystems. The thesis focuses on the biogeochemistry of a suite of trace elements of environmental concern (Ni, Cu, Zn, As, Se, Cd and Pb) in Pyrenean lake catchments, with special emphasis on discerning the “natural” components from the “anthropogenic” contributions. Five other metallic elements (Al, Fe, Ti, Mn and Zr) have also been studied to trace natural fluxes and biogeochemical processes within the lake catchment systems. / Les activitats humanes han interferit en els cicles biogeoquímics naturals dels elements traça des de les antigues civilitzacions. Malgrat ser inaccessibles i remotes, les conques lacustres de muntanya es troben clarament contaminades pels elements traça procedents d’emissions antropogèniques, que s’hi han desplaçat per mitjà del transport atmosfèric de llarg abast i la subseqüent deposició, tal com revelen diversos arxius naturals. Per tant, les conques lacustres de muntanya són indicadores excel•lents d’aquesta contaminació de llarg abast. La seva contínua acumulació ha deixat una quantitat important d’elements traça potencialment tòxics en aquests ecosistemes remots o relativament remots. La tesi se centra en la biogeoquímica d’un conjunt d’elements traça de rellevància ambiental (Ni, Cu, Zn, As, Se, Cd i Pb) en conques lacustres pirinenques, amb especial èmfasi en distingir els components “naturals” de les contribucions “antropogèniques”. A més a més, s’han estudiat cinc metalls més (Al, Fe, Ti, Mn, Zr) per traçar fluxos i processos biogeoquímics naturals en els sistemes lacustres.

En aquesta tesi doctoral s'han estudiat els efectes directes i indirectes de dos tipus d'espècies claus de la comunitat aquàtica dels aiguamolls de l'Empordà (aiguamolls costaners mediterranis amb una xarxa tròfica senzilla). S'han realitzat experiments al camp utilitzant microcosmos i mesocosmos i els resultats han estat analitzats mitjançant tres aproximacions: la taxonòmica, la funcional i la de mides. S'ha comprovat que en situacions amb absència de predadors i dominància d'una única espècie en el zooplàncton (en aquest cas Calanipeda aquaedulcis i Daphnia magna), la segregació del recurs entre els diferents estadis de desenvolupament de la mateixa espècie zooplanctònica és una estratègia per evitar la competència intraespecífica en condicions de limitació de recurs. Per altra banda, la presència de diferents top-predators a la comunitat aquàtica (en aquest cas la medusa Odessia maeotica i el peix Aphanius iberus) desencadena una cascada tròfica en el plàncton però amb efectes top-down diferents segons el top-predator. / In this PhD, direct and indirect effects of key species were studied in the aquatic community of the Empordà wetlands (Mediterranean coastal wetlands with a simple food web). Different field experiments were carried out using microcosms and mesocosms. To analyze the results, three approaches were used: taxonomic, functional and size-based. Results obtained from the experiments confirm that, in situation with absence of predator and dominance of single zooplanktonic specie (in this case Calanipeda aquaedulcis and Daphnia magna), resource partitioning among different developmental stages of same zooplanktonic specie is a strategy to reduce the intraespecific competence when the resource is limiting. On the other hand, the presence of different top-predators in aquatic community (in this case the jellyfish Odessia maeotica and the Iberian toothcarp Aphanius iberus) triggers a trophic cascade in plankton, however they have different top-down effects according to top-predator.

La finalitat d'aquest treball ha estat l'estudi i caracterització dels components inorgànics de l'aerosol en una àrea urbana que ha estat la de Sant Adrià de Besòs.Hom ha procedit a posar a punt un mètode analític per cromatografia liquida de bescanvi iònic per tal de poder determinar els anions inorgànics presents a l'atmosfera.Aquest mètode utilitza només una columna separadora de bescanvi iònic i detector ultraviolat, i permet determinar simultàniament els anions clorur, bromur nitrito i nitrat per fotometria directa, i clorur, nitrat i sulfat per fotometria indirecta, i arribar a límits de detecció entre 1 i 5 ppb, excepte per al sulfat, que té un límit de detecció de 100 ppb. El desenvolupament del mètode analític conté la comparació entre diverses columnes, diversos eluents i diferents tipus de detecció ultraviolada i l'estudi de la linealitat, la desviació estàndard i la sensibilitat del mètode. Aquest mètode permet determinar els anions majoritaris i minoritaris de l'aerosol utilitzant els dos tipus de fotometria directa i indirecta, ja que ambdós mètodes són perfectament compatibles.Un cop optimitzat el mètode analític per a la determinación dels anions inorgànics, s'ha palesat la possibilitat de determinar els metalls per espectroscòpia d'emissió per plasma. Com que aquest mètode és prou conegut per a la determinació de metalls, només s'ha comprovat la no existència d'interferències i la linealitat de les rectes dins del rang de concentració en què es troben els metalls a l'atmosfera. Els metalls analitzats han estat: Zn, Pb, Ni, Mn, Fe, V, Ca i Al. Aquests metalls són elements traçadors de fonts emissores contaminants. El mètode permet arribar a límits de detecció entre 1 i 10 ppb, la qual cosa fa que sigui una tècnica adequada per a aquest tipus d'estudi.Seguidament hom ha procedit a la comparació de diferents tipus de filtres i captadors per optimitzar la presa de mostres tenint en compte les espècies que cal estudiar. El mètode de captació utilitzat ha estat amb captadors d'alt volum Sierra Misco i filtres de membrana Millipore de 20 x 25 cm.L'etapa següent ha estat l'extracció de les partícules del filtre comparant-la amb mètodes estàndard. El procediment més adequat per a l'extracció de metalls de les partícules dels filtres resulta ser la digestió àcida amb àcid clorhídric i nítric durant dues hores. Per a l'extracció dels anions hom ha utilitzat aigua en ebullició durant mitja hora. La recuperació de les espècies presents en forma de partícules ve reforçada per l'homogeneïtat trobada al filtre.Hom ha realitzat l'anàlisi de partícules atmosfèriques a Sant Adrià de Besòs durant vuit setmanes, repartides en les quatre estacions de l'any.Un cop obtingudes les matrius de dades per a les vuit setmanes, s'ha aplicat l'anàlisi factorial com a model de receptor per a l'anàlisi quimiomètrica dels resultats de les mostres de Sant Adrià de Besòs durant el període de juny de 1986 a abril de 1987. Això s'ha fet per tal de conèixer les fonts contaminants i els percentatges de col·laboració de cada una de les fonts. Hem trobat sis fonts contaminants emissores: el sòl, el tràfic, el nitrat i el sulfat, el gas-oil, l'aerosol marí i les emissions d'aceries o d'incineradors.Com que un dels problemes més importants en la captació d'anions inorgànics és la formació d'artefactes, s'han comparat dos tipus de presa de mostres, amb i sense separació prèvia dels gasos presents a l'atmosfera.Aquest estudi ha estat realitzat al Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Dortmund, ja que aquí no era possible d'aconseguir l'equip adient. Hem constatat diferències en els valors obtinguts durant la captació de clorurs i nitrats causats per la formació d'artefactes, pèrdues per volatilitat o col·lapsament del filtre. S'ha comprovat que la tècnica dels separadors de gasos o "denuders" permet assegurar valors fiables per al contingut d'aquests dos anions a les partícules. El contingut de sulfats no presentava diferències amb el mètode de captación sense "denuders" amb filtres Nucleopore. S'ha verificat també la formació d'artefactes de sulfit.Finalment s'ha aplicat el mètode optimitzat de l'anàlisi dels anions inorgànics a la deteminació d'anions separats en un impactador en cascada de baix volum, el qual necessita d'una anàlisi molt sensible per als components minoritaris de l'aerosol. Aquesta presa de mostres amb impactador en cascada també ha estat realitzada a Dortmund. Hom ha verificat que els anions bromur, nitrat I sulfat es troben principalment a la fracció més fina de l'aerosol mentre que el clorur presenta diferències. / The purpose of this work is to study and characterize the inorganic components of the aerosols in a built-up urban area that of Sant Adrià de Besòs.Determination of the inorganic anions chloride, bromide, nitrate and sulphate was undertaken by using the ion exchange liquid chromatography technique, which was optimized .in our laboratory. The detection method used was that of the ultraviolet, using bath direct and indirect photometry.Determination of the metals Zn, Pb, Ni, Mn, Fe, V, Ca and Al was carried out with inductively coupled plasma.We optimized the sampling technique by varying different kinds of filters and samplers. We also optimized the extraction of anions and metals from the particles in the filters.The next step was to analyse the atmospheric particles in Sant Adrià de Besòs over a period of eight weeks. The data obtained was treated by using factor analysis in order to ascertain pollutant sources, which were: soil (Mn, Ca, Al and Fe), traffic (Pb and Br), gases (nitrate and sulphate), fuel oil (Ni and V), marine aerosol (CI) and emissions from incinerator plants or steelworks (Zn).We have compared sampling methods with and without prior separation of gases present in the atmosphere in order to ascertain the variations that the particles undergo during their sampling.The optimization of the analytical method for determining inorganic anions has been applied to the determination of these anions in particles sampled in a cascade impactor.

Esta tesis doctoral centra su interés en el estudio geográfico de la cuenca hidrográfica del estero Morales, afluente del río Volcán, en los Andes centrales chilenos. Para ello analiza el medio biofísico, describe, analiza y clasifica el paisaje, realiza una serie de propuestas para su mejor y adecuada gestión. Se trata de una investigación de base que aporta datos de interés relativo al funcionamiento del sistema natural del valle, catalogado como figura de protección por parte del Gobierno chileno, administrado por CONAF, tipo de paisaje que lo caracteriza y recomendaciones para su uso y salvaguarda de sus valores patrimoniales (medio natural y social-económico).Desde la perspectiva del medio biofísico hay que señalar el interés que posee la zona de estudio, pues se trata de un valle recientemente deglaciado en el que en cabecera aún persisten masas glaciares (glaciar de San Francisco). Ello lo convierte en un espacio montañoso donde el medio glaciar y periglaciar persisten y alternan según estacionalidad, lo que conduce la dinámica y evolución de sus ecosistemas. En tal sentido, destaca, ante todo, la proliferación de procesos morfogénicos de producción de clastos y movimientos de masas, que se traducen en una generalizada inestabilidad de laderas producto de las fuertes pendientes. Estas condiciones de clima frío se traducen en el desarrollo incipiente de suelos, mayoritariamente de acuerdo a su capacidad de uso Vlll y en la presencia de una cubierta vegetal en disposición abierta y de porte herbáceo o subarbustivo. Sin embargo, estas condiciones ecológicas no se cumplen en el sector mas bajo del valle, donde la presencia de la aldea Baños Morales -centro urbano incipiente, muestra un paisaje diferenciado debido a las más benignas condiciones climáticas y a la presencia de vegetación arbórea introducida.El valle en su conjunto es un medio de alto valor patrimonial, en particular en lo referente a su medio biofísico y social-cultural, a lo que se une el afloramiento de aguas termales, producto de la actividad volcánica presente en el área. Ello lo convierte en espacio protegido, pues existen ricos ecosistemas que albergan especies vegetales relictas y restos materiales de antigua colonización, además de ser enclave de alto significado científico para el estudio y seguimiento de la deglaciación actual de las masas glaciares de cabeceras (glaciar San Francisco).Estas circunstancias demandan actuaciones a favor del paisaje por lo que resulta necesario revisar la actual legislación emanada de CONAF, y al mismo tiempo asumir nuevos programas por parte de la Administración que tiendan a conservar y preservar los valores patrimoniales y belleza escénica del conjunto del valle. / "El Morado Natural Monument (Central Chilean Andes). Biophysical medium, landscape and behavior proposal."TEXT:This Phd thesis deals with the geographical study of the Morales stream basin, tributary of the Volcán River, in the Chilean central Andes. For that purpose it analyses the biophysical medium; describes, analyses and classifies the landscape, it puts forward a series of proposals for its better and adequate management. It is about a base research that provides interesting data related to the valley's natural system classified as protected figure by the Chilean government, managed by CONAF, type of landscape that characterizes it and recommendations for its use and safeguard of its patrimonial values. (Natural and socio economical medium).From the biophysical medium perspective it must be said that this region possesses a huge interest because it is a recent melted glacier where we still can see an ice cap (San Francisco glacier). This fact turns it into an specific mountainous area where glaciers and periglaciers endure and take turns according to the season, fact that guides the dynamism and evolution of their ecosystem. In that sense, what can be highlighted is the spread of morphogenic processes, clastos production and mass movements, all that results on a generalized instability of hillsides due to steep slopes.This cold weather conditions converge at the development of an incipient ground, mainly because of its capacity to use VIII and on the presence of a vegetation cover in an open position and herbaceous or shrub-like size. However these ecological conditions are not the same in the lowest sections of the valley where Baños Morales village can be found. It is an urban center which shows a diverse landscape due to nice weather conditions and an introduced wooded area.The valley itself is a high value patrimony medium, particularly in its biophysical and socio cultural context plus thermal water outbursts due to volcanic activity in the area. That fact gives the place the quality of "protected area" because there are vast ecosystems that house relic vegetal species and material form old colonization, besides the fact of being a significant high scientific enclave to do research and also to follow up the melting process of ice caps mass glaciers (San Francisco).These circumstances require actions towards the landscape and so, it is necessary to check former laws put forward by CONAF and, at the same time, to assume new programs by the administration that will lead towards the preserving of patrimonial values and beauty of the valley.

Architecture and environment are strongly linked. In Mediterranean countries, the control of radiation is one ofthe most important environmental aspects to take into account, because of the high radiation levels reached and the frequency of clear blue sky situation. lt has thermal and lighting consequences which deeply affect architecture. From the first point of view, it is essential to avoid the thermal contribution of radiation inside the buildings during most of the year, but taking advantage of it when the condition outdoor makes it necessary. lt has several lighting consequences , since the availability of daytight indoor is necessarily reduced during summer to avoid overheating. Even though the amount of daytight in buildings is enough for most activities, the contrast generated by the difference between indoor and outdoor lighting is the key factor in the entrance of buildings, which has to be compensated with artificial lighting. The entrance to buildings can be solved by different ways, either through a single door or going over different spaces . During this transition, the visual system needs time to adapt to different light conditions, and the spaces where it takes place should be designed to make it easier. This is a very important purpose, but entrance spaces have other functions such as providing a good orientation to users, especially if they do not know the building or, besides functionality, providing the first impression of the building from an aesthetic point of view. In general, entrance spaces do not have strictly defined morphological features. lts dimension can vary as well as its composition, or the contact with the exterior and the materials used in finishes. As it happens with the shape, the kind and amount of light is variable. lt can come from different points, to show a variety of compositions , it can be warm or cold, direct of diffuse, etc. All these formal features shape a visual scene with a specific appearance. The visual scene outdoor has also an appearance linked to the interaction between Mediterranean light and urban landscape. In high radiation periods, this scene is composed by a very bright zone at the bottom, with the pavement; another luminous zone at the top with the sky vault; and a central zone with façades, more heterogenic and with higher and lower luminosity values compared with the other zones and the interior of the building. The sequence of visual scenes as well as their composition and distribution of light is very important to understand the transition. Other aspects, such as the colour of light and space, the visual connection with the exterior or the atmosphere, are also important in entrance spaces. However, the key factor is the composition of visual scenes during the sequence, where architectural design plays an important role. Space and light design are the instruments required to make the adaptation easier and providing the space with the quality needed. Many conclusions can be drawn from the interaction between visual quality and design. Some examples are: the importance of pavement appearance during the visual transition, the influence of colour and materials in brightness perception, or the advantages of articulated spaces in the entrance of buildings by means of the use of shade. Of course, daylighting design has also an impact on visual quality. In short, the distribution of shade and light during the transition is a key factor to improve visual adaptation. The architectural design of entrance spaces is flexible enough to integrate solutions which improve the vision during the periods of strong radiation outdoors. This thesis serves as a guideline to know the specific visual needs and the consequences of design in order to improve visual adaptation during the transition. / Tota arquitectura esta lligada a les condicions del lloc. A l'entorn mediterrani, una de les més importants és el control de la radiació, que en aquest clima assoleix elevats nivells i esta acompanyada d'una sovintejada presència de dies amb cel clar. Això té conseqüències tèrmiques i lumíniques que afecten l'arquitectura. Les primeres es tradueixen en defugir l'entrada de radiació a l'interior la major part de l'any, però treure'n profit a les èpoques en que més es necessita. Les conseqüències lumíniques estan vinculades amb les anteriors, ja que l'entrada de llum a l' interior durant l'época més calorosa es veu clarament minvada. Si bé la quantitat és suficient, el contrast general per la diferència de llum entre l'interior i l'exterior converteix l'accés a l'edifici en un punt on la transició visual és clau. L'accés a l'edifici es pot produir de moltes maneres, travessant un pla amb una porta o bé recorrent un o varis espais. Durant el lapse de temps que dura aquesta transició, el sistema visual necessita temps per adaptar-se a situacions lumíniques diferents, i l'espai o espais on es produeix aquest pas han d'estar dissenyats per facilitar-la. Aquesta és una funció molt important, pero n'hi ha d'altres, com procurar orientació a les persones, sobre tot quan no coneixen l'espai o, al marge de la funcionalitat, proporcionar la primera impressió de l'edifici en un punt amb una carrega estética molt important. Formalment, els espais que donen accés als edificis no tenen uns trets morfològics definits. La seva dimensió és variada, així com la composició, el contacte físic amb l'exterior o els materials i acabats utilitzats. Igual que passa amb la forma, el tipus i quantitat de llum també és variable. Pot tenir diferents procedéncies, seguir diverses composicions, ser més calida o més freda, directa o difusa, etcétera. Tots aquests trets formals configuren una escena visual amb un aspecte concret. El mateix succeeix amb l'escena visual exterior, amb un aspecte lligat a la interacció de la llum mediterrània i el paisatge urbà. En moments d'alta radiació, aquesta escena està formada per una zona inferior molt clara on hi ha el paviment, una zona superior també molt clara on hi ha la voIta del cel, i una zona central formada perles façanes, molt més heterogénia i amb valors de lluminositat molt alts i molt baixos comparats amb els de les dues zones anteriors i amb els de l'interior de l'edifici. En aquesta transició intevenen de manera molt significativa el repartiment de la llum en l'espai i la successió d'escenes visuals en el temps. També entren en joc altres aspectes , com el color de la llum i de l'espai, la relació visual amb l'exterior o l'atmosfera creada. No obstant, els punts clau són els dos primers, als que s'ha de donar resposta mitjançant el disseny arquitectónic. El tractament de l'espai i la llum són els instruments necessaris per crear un disseny que faciliti l'adaptació entre les dues situacions lumíniques i dotar l'espai de la qualitat necessaria. De l'analisi de la relació entre qualitat visual i disseny es poden treure diferents conclusions. Per citar-ne algunes, la importancia del paviment en la transició visual, la influència del color i acabat de les superficies, o bé la reducció de lluminositat durant el recorregut allà on és més necessari gracies a la utilització d'espais articulats. Per descomptat, la manipulació adequada de la llum també intervé en la qualitat visual. En definitiva, el repartiment d'ombra en determinats llocs i de lluminositat en altres és clau en el disseny d'un espai amb voluntat de facilitar l'adaptació visual. El disseny dels espais que donen accés a l'arquitectura compta amb llibertat per integrar les solucions que es creguin més convenients, i en aquesta línia la tesi aporta pautes sobre les seves conseqüències en la qualitat visual i en la facilitat d'adaptació en situacions de transició lumínica.

Wastewater treatment plants (WWTPs) are characterized by their high organic matter and nutrient removal efficiency, but also by their high energy consumption. In the current context where resources are increasingly scarce, all feasible strategies to save energy emerge as an important issue for the sustainable management of WWTPs. In this thesis, sewage sludge (SS) anaerobic co-digestion with available organic wastes, coming from different sources and having different compositions, was proposed as an interesting strategy to approach an energy self-sufficient scenario for wastewater treatment by means of an improved biogas production. The studied co-digestion strategies were focused on the effect of the co-substrates composition -lipids, by adding grease waste (GW) from the dissolved air unit of the WWTP; alcohols, by adding crude glycerol (CGY) from a biodiesel facility; and of mixed composition, when adding the organic fraction of municipal solid waste (OFMSW)- and the effect of operational temperatures mesophilic and thermophilics on the general performance of the SS anaerobic digesters. This approach was evaluated in terms of methane yield and the stability of the process. Methane productivity increased 2.3 and 2.2 times in comparison with sewage sludge mono-digestion when the GW added amounted to 26% and 27% of the COD inlet under mesophilic and thermophilic temperature conditions, respectively. The addition of GGY showed a 2.5 increase in methane productivity under mesophilic temperature, while in thermophilic range the co-digestion showed great instability mainly due to volatile fatty acids accumulation. Addition of the OFMSW showed a 3 to 5 times increase in methane productivity compared to SS mono-digestion, when the OFMSW added amounted respectively to 51% and 33% of the COD inlet under mesophilic and thermophilic conditions respectively. The biomass acclimatization brought about by a slow increase of the influent dose of GW, could be a good strategy to increase fat degradation and reduce the inhibitory effect of LCFAs. Thermophilic co-digestion showed a lesser tolerance to LCFAs than mesophilic, and therefore, the adaptation time to grease waste was longer. Thermophilic anaerobic co-digestion of SS with CGY proved to be very unstable due to the extreme pH of CGY and its fast decomposition into volatile fatty acids. On the other hand, mesophilic co-digestion showed a good performance, concluding that doses above 2% v/v of CGY did not bring about an improvement on the methane yield. In this case, it can be concluded that the optimization strategy based on the C/N ratio must be modulated by other factors such as the characteristics of crude glycerol (particularly its pH and total alkalinity) and the operational temperature. The OFMSW was proved to be a suitable co-substrate both under mesophilic and thermophilic temperature conditions. Results suggest that the addition of the OFMSW could be an adequate strategy to promote the activity of thermophilic saturated fatty acid oxidizers and acetoclastics methanogenic bacteria. In addition, the evolution of specific activities was assessed and used as a feasible tool to explain and manage the response of the system, especially when conventional control parameters were not enough to explain the performance of the reactor. Within the obtained results, it has been demonstrated that co-digestion is a suitable approach to optimize the energy balance of a WWTP. But, depending on the composition of the organic waste and the temperature range of operation, different operational strategies should be put into practice to find the most stable process, and avoid inhibitory episodes. Based on the results obtained with the strategies studied in this PhD thesis, sewage sludge co-digestion with different organic wastes could be expected to represent an attractive alternative to attain energy self-sufficient wastewater treatment operations, and perhaps even net energy producing WWTPs / Les Estacions de Depuració d’Aigües Residuals (EDARs) es caracteritzen per la seva elevada eficiència en l’eliminació de la matèria orgànica i nutrients, però també per el seu elevat consum energètic. En aquesta tesis, la co-digestió anaeròbia de fangs d'EDAR amb residus orgànics de diferent orígens i composicions, s'ha proposat com una estratègia atractiva per apropar-se a un escenari de tractament d'aigües residuals autosostenible energèticament, per mitjà de la millora de la producció de biogàs. L’estudi de l'estratègia de co-digestió es va centrar en l'efecte de la composició dels co-substrats (lípids mitjançant l'adició de residus greixosos procedents de la unitat de flotació per aire dissolt -DAF- de l’EDAR, alcohols mitjançant l'adició de glicerina crua d'una industria de producció de biodièsel, i una composició mixta aportada per la fracció orgànica de residus municipals -FORM-), i l'efecte de la temperatura d'operació (mesòfil i termòfil) en el rendiment general del procés de digestió anaeròbia dels fangs d'EDAR. La producció de metà es va incrementar entre 2,3 i 2,2 vegades en comparació amb la mono-digestió dels fangs d'EDAR quan l'adició del residu greixós representava el 26% i el 27% de la DQO d’entrada, durant la digestió mesòfila i termòfila respectivament. L'adició de la glicerina crua va mostrar un increment en la producció de metà de 2,5 vegades durant la digestió mesòfila, mentre que el procés de co-digestió en condicions termòfiles va mostrar una elevada inestabilitat, principalment deguda a l’acumulació d’àcids grassos volàtils. L'adició de FORM va incrementar la producció de metà entre 3 i 5 vegades més que la mono-digestió dels fangs d'EDAR, quan l'adició de FORM va ser del 51% i el 33% de la DQO d'entrada, a temperatures de operació mesòfiles i termòfiles respectivament. L'adaptació de la biomassa mitjançant increments lents de la dosis del residu greixós, es va demostrar com una bona estratègia per incrementar la degradació dels lípids i reduir l'efecte inhibitori dels àcids greixosos de cadena llarga. La co-digestió termòfila va mostrar una menor tolerància als àcids greixosos de cadena llarga que la digestió mesòfila, i per tant, el temps d¿ adaptació de la biomassa termòfila va ser superior. La co-digestió anaeròbia termòfila dels fangs amb la glicerina crua va mostrar una gran inestabilitat degut al pH extrem que presentava la glicerina i la seva ràpida descomposició en àcids grassos volàtils. Per un altra banda, la co-digestió mesòfila va mostrar un bon rendiment, concloent que dosis addicionals de glicerina per damunt de 2% v/v no mostraren una millora en el rendiment de metà. L'estratègia d'optimització basada en la relació C/N cal que sigui modulada per altres factors com les característiques de la glicerina crua (especialment el pH i l’alcalinitat total) i la temperatura d'operació. La FORM es va mostrar com un co-substrat adequat per a treballar tant a rangs de temperatures mesòfiles com termòfiles. Els resultats obtinguts suggereixen que l'adició de la FORM podria ser una estratègia vàlida per fomentar l'activitat de les poblacions termòfiles oxidats d’àcids grassos saturats, i les poblacions metanogèniques acetoclàstiques. Així mateix, l'evolució de les activitats específiques es va avaluar com una eina viable per explicar i gestionar les respostes del sistema, especialment quan els paràmetres de control convencionals no van mostrar-se adequats per explicar el rendiment del reactor. Els resultats obtinguts han demostrat que la co-digestió es un bon enfocament per optimitzar el balanç energètic del les EDARs. Basant-se en els resultats obtinguts amb les estratègies de co-digestió de fangs d'EDAR estudiades en esta PhD tesis, s'espera que la co-digestió dels fangs amb diferents residus orgànics, representen una alternativa atractiva per aconseguir l’autosuficiència energètica de les EDARs, i fins i tot, que les EDARs es converteixin en instal·lacions productores netes d'energia.

A test site for CO2 geological storage is situated in Hontomín (Burgos, northern Spain) with a reservoir rock that is mainly composed of limestone. The reservoir rock is a deep saline aquifer, which contains a NaCl- and sulfate-rich groundwater in equilibrium with calcite and gypsum, and is covered by a very low permeability formation composed of marls, marly limestone and bitominous shales which acts as a caprock. During and after CO2 injection, since the resident groundwater contains sulfate, the resulting CO2-rich acid solution may gives rise to the dissolution and precipitation may occur. These reactions that may imply changes in the porosity, permeability and pore structure of the rock could vary the CO2 seal capacity of the caprock. Therefore, performing reliable experiments and reactive transport modeling to gain knowledge about the overall process of gypsum precipitation at the expense of calcite dissolution in CO2-rich solutions and its implications for the hydrodynamic properties of the caprock is necessary. A first aim of this thesis is to better understand these coupled reactions by assessing the effect that PTotal, pCO2, T, mineralogy, acidity and solution saturation state exert on these reactions. To this end, flow-through experiments with illite powder samples and flow-through experiments and columns filled with crushed marly limestone are conducted under different PTotal-pCO2 conditions (atmospheric: 1-10-3.5 and subcritical: 10-10 bar), T (25 and 60 °C) and input solution compositions (gypsum-undersaturated and gypsum-equilibrated solutions). A second aim of this PhD study is to evaluate the interaction between the Hontomín marl and CO2-rich sulfate solutions under supercritical CO2 conditions (PTotal = 150 bar, pCO2 = 61 bar and T = 60 °C). Flow-through percolation experiments were performed using artificially fractured cores to elucidate (i) the role of the composition of the injected solutions (S-free and S-rich solutions) and (ii) the effect of the flow rate (0.2, 1 and 60 mL min-1) on fracture permeability. Major dissolution of calcite (S-free and S-rich solutions) and precipitation of gypsum (S-rich solution) together with minor dissolution of the silicate minerals contributed to the formation of an altered skeleton-like zone (mainly made up of unreacted clays) along the fracture walls. Dissolution patterns changed from face dissolution to wormhole formation and uniform dissolution with increasing Peclet numbers. The third aim is to study caustic magnesia (MgO) as an alternative to Portland cement, not only to be used in the space between the well casing and the rock but also to seal rock fractures (grouting). The overall MgO-carbonation process is considered to happen when MgO hydrates rapidly to form brucite (Mg(OH)2). When brucite dissolves in a Ca-rich and CO2-saturated solution, the solution supersaturates with respect to Ca and/or Mg carbonates (e.g., dolomite (CaMg(CO3)2), nesquehonite (MgCO3·3(H2O)), hydromagnesite (Mg5(CO3)4(OH)2·4(H2O)) and magnesite (MgCO3)). Different T and pCO2 conditions will determine the formation of these carbonates. The molar volumes of the implicated minerals (cm3 mol-1) [(Mg(OH)2 (24.63), CaCO3 (36.93), MgCO3 (28.02), CaMg(CO3)2 (64.37), Mg5(CO3)4(OH)2·4(H2O) (208.08), MgCO3·3(H2O) (75.47)], with large molar volumes for the secondary phases, favor a potential decrease in porosity and hence the sealing of cracks in cement structures, preventing CO2 leakage. MgO carbonation has been studied by means of batch experiments under subcritic (pCO2 of 10 and 50 bar and T of 25, 70 and 90 °C) and supercritic (pCO2 of 74 bar and T of 70 and 90 °C) CO2 conditions. In all cases, CrunchFlow numerical code was used to perform 1D, 2D and OD reactive transport simulations of the experiments to evaluate mineral reaction rates in the system and quantify the porosity variation in the columns, percolation and batch experiments respectively. / Una planta piloto para el almacenamiento geológico de CO2 se encuentra ubicada en Hontomín (España). El reservorio es un acuífero salino profundo, que contiene un agua subterránea rica en NaCl- y sulfato, dicha agua se encuentra en equilibrio con calcita y yeso. Este está cubierto por una formación que tiene muy baja permeabilidad y que está constituida principalmente de margas, las cuales actúan como roca sello. Durante y después de la inyección de CO2, ya que el agua subterránea residente contiene sulfato, la solución de acida rica en CO2 resultante da lugar a la disolución y precipitación de minerales. Estas reacciones que se producen pueden implicar cambios en la estructura (porosidad), la permeabilidad y de los poros de la roca podrían variar la capacidad de sellado de CO2 de la roca sello. Por lo tanto es indispensable realizar experimentos de laboratorio confiables y modelizar mediante transporte reactivo con el fin de adquirir los conocimientos sobre los procesos implicados. Un primer objetivo de esta tesis se basa en comprender el comportamiento de dichas reacciones acopladas y los efectos que la PTotal, pCO2, T, mineralogía y acidez de la solución ejercen sobre dichas reacciones. Para tal fin se llevan a cabo experimentos de flujo continuo con muestras de illita trituradas en polvo y experimentos de flujo a través de columnas rellenas con roca caliza triturada. Dichos experimentos se realizan bajo diferentes condiciones experimentales (PTotal-pCO2 atmosférica: 1-10-3.5 y subcríticas: 10-10 bar), T (25 y 60 ° C), así como diferentes soluciones de entrada (subsaturada con respecto a yeso y equilibrada con yeso). Un segundo objetivo de este estudio de doctorado es evaluar la interacción entre la marga de Hontomín y soluciones ricas en sulfato y CO2 bajo condiciones de CO2 supercrítico (PTotal = 150 bar, pCO2 = 61 bar y T = 60 °C). Para dicho estudio se realizaron experimentos de percolación de flujo a través de columnas usando muestras de cores fracturados artificialmente con el fin de dilucidar (i) el papel que juega la composición de las soluciones inyectadas (soluciones ricas y libres en sulfato), y (ii) el efecto de la velocidad de flujo (0,2, 1 y 60 ml min-1) que ejercen sobre la permeabilidad de la fractura. La disolución de calcita (en ambas soluciones de entrada), y la precipitación de yeso (en la solución rica en sulfato) junto a la disolución de los minerales de silicato (en menor proporción), contribuyen a la formación de una zona esquelética alterada (hecho principalmente de arcillas que no han reaccionado) a lo largo de las paredes de la fractura. Un crecimiento en el número de Pe rige los cambios en los patrones de disolución (disolución de cara, disolución de agujero y disolución uniforme). El tercer objetivo es el estudio de magnesia cáustica (MgO) como una alternativa al cemento Portland. El proceso general de carbonatación del MgO se basa en la hidratación para formar brucita, y posteriormente con se disuelve en una solución rica en Ca y CO2-saturado y la solución se supersatura con respecto a los carbonatos de Ca y/o Mg. Diferentes condiciones de pCO2 y T determinarán la formación de estos carbonatos. Los grandes volúmenes molares de las fases secundarias, favorecen una posible disminución de la porosidad y por lo tanto, el sellado de grietas en estructuras de cemento así como la prevención de fugas de CO2. La carbonatación del MgO ha sido estudiado por medio de experimentos por lotes bajo condiciones de CO2 subcritico (pCO2 de 10 y 50 bar y T de 25, 70 y 90 ° C) y supercrítico (pCO2 de 74 bar y T de 70 y 90 ° C). Los datos experimentales son reproducidos mediante simulaciones 1D, 2D y 0D de transporte reactivo utilizando el código numérico CrunchFlow con el fin de evaluar las velocidades de reacción de los minerales en el sistema y cuantificar la variación de la porosidad en los experimentos en columnas, de percolación y por lotes, respectivamente.

A direct consequence of sea warming in the Mediterranean is a increase in the abundance of thermo-tolerant species fish species such as Sphyraena viridensis, Pomadasys incisus, Pomatomus saltatrix and Trachinotus ovatus. The results of this thesis indicated that different thermal-related biological responses may exist depending on the species, which in turn strengthens the claim that temperature plays a key role in regulating the physiology of fishes, especially in those warm-water species spreading northwards. Climate change is at least partly responsible for the northward spread and increasing abundance of warm-water species, and their physiological adaptations to the rising sea temperatures might indeed be playing an important role in the establishment into areas these thermophilic fauna did not previously occupy. / Una consecuencia directa del calentamiento del mar Mediterráneo es un aumento de la abundancia de especies termotolerantes como Sphyraena viridensis, Pomadasys incisus, Pomatomus saltatrix y Trachinotus ovatus. Los resultados de esta tesis indican que pueden existir diferentes respuestas biológicas relacionadas con la temperatura dependiendo de la especie, lo que a su vez refuerza la idea de que la temperatura juega un papel clave en la regulación de la fisiología de los peces, especialmente en aquellas especies de agua cálidas que se están expandiendo hacia el norte. El cambio climático es al menos en parte responsable de la propagación hacia el norte y el aumento de la abundancia de especies de aguas cálidas en el Mar Mediterráneo, y que sus adaptaciones fisiológicas al incremento de la temperatura del mar podrían de hecho estar jugando un papel importante en el establecimiento de ésta fauna termófila en zonas que no ocupan previamente.