This doctoral thesis aims to analyse both the grammar competence and the metadiscurse competence in the written production in English made by Spanish learners with B2 and C1 English levels of language of the Common European Framework for Languages (2001). Thus, the main objective is to identify and compare the students' grammar competence and metadiscourse grammar in levels B2 and C1 of English in order to be able to analyse and differentiate the knowledge features existing in every language level. The motivation behind this work was the lack of research which studies these competences simultaneously. In order to meet this objective, a corpus of 120 essays was manually compiled, all of them having a total of 26,998 words written by 120 Spanish learners, aged between 18 and 46, who are studying English as a foreign language in Spain. The methodology used to achieve the stated objective was a combination of quantitative and qualitative analysis of the corpus. Each piece of writing was examined so as to be able to manually label the students' grammar and metadiscourse competences. Within the analysis of grammar competence, a distinction between two typologies was made, the analysis of the morphological elements and that of the syntactical elements, following the differentiation between the morphological and the syntactical level included in the Common European Framework of References for Languages (CEFRL, 2001). With respect to the metadiscourse level, a distinction was made between the analysis of the textual metadiscourse strategies and the analysis of the interpersonal metadiscourse strategies, taking as a reference Hyland's (2005) classification. Both the morphosyntax and the metadiscourse elements were labelled manually, and a computer recount was subsequently made. The overall results from the analysis of the essays made by Spanish students having B2 and C1 CFRL levels showed that the students of both levels have, in grammar competence, a higher knowledge of the morphological elements and processes than that of syntax. As for the metadiscourse level, the study also found that the students have a higher competence in interpersonal rather than in textual skills. The interpretation of the results allowed us to identify the characteristic features in grammar and metadiscourse competences. Likewise, the elements that students master at B2 and C1 levels were identified, as well as the students' specific needs in every language level. / Esta tesis doctoral se centra en analizar la competencia gramatical y la competencia metadiscursiva en la producción escrita en inglés realizada por aprendientes españoles con niveles de conocimiento de lengua inglesa B2 y C1 del Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas (2001). Así pues, el objetivo principal es identificar y comparar la competencia gramatical y del metadiscurso de estudiantes con niveles de conocimiento del inglés B2 y C1 con el fin de analizar y diferenciar los rasgos de conocimiento de cada uno de los niveles lingüísticos. La razón por la que se llevó a cabo este trabajo fue la constatación de la ausencia de investigaciones que estudien simultáneamente estas competencias. Para alcanzar este objetivo, se recopiló manualmente un corpus de 120 redacciones, que contenían un total de 26.998 palabras, producidas por 120 aprendientes españoles, con un rango de edad comprendido entre 18 y 46 años y que estudian inglés como lengua extranjera en España. La metodología utilizada para responder al objetivo general planteado fue una combinación del análisis cuantitativo y cualitativo del corpus. Cada redacción fue examinada con el fin de etiquetar manualmente los elementos relativos a la competencia gramatical y metadiscursiva de los alumnos. En el análisis de la competencia gramatical se distinguieron dos tipologías, el análisis de los elementos morfológicos y el análisis de los elementos sintácticos, basándonos en la distinción entre nivel morfológico y sintáctico incluida en el Marco Común Europeo de Referencia para las Lenguas (MCER, 2001). Respecto al nivel metadiscursivo, se distinguió entre el análisis de las estrategias metadiscursivas textuales y el análisis de las estrategias metadiscursivas interpersonales, usando como referencia la clasificación propuesta por Hyland (2005). Los elementos morfosintácticos y metadiscursivos se etiquetaron de forma manual y a continuación se realizó un recuento informático. Los resultados globales obtenidos del análisis de las redacciones de aprendices españoles con niveles B2 y C1 del MCER (2001) evidenciaron lo siguiente: los alumnos de ambos niveles lingüísticos poseen, en la competencia gramatical, un conocimiento superior de los elementos y procesos morfológicos que de los sintácticos. En cuanto al nivel metadiscursivo, el estudio evidenció un mayor dominio de las estrategias interpersonales que de las textuales. La interpretación de los resultados nos llevó a la identificación de los rasgos característicos de la competencia gramatical y metadiscursiva. Así mismo, se identificaron los elementos que dominan los alumnos en los niveles de conocimiento de lengua inglesa B2 y C1 y se identificaron las necesidades específicas de los alumnos según su nivel lingüístico. / Aquesta tesi doctoral tracta de l'anàlisi de la competència gramatical i la competència metadiscursiva en la producció escrita en anglès realitzada per aprenents espanyols amb nivells de coneixement de llengua anglesa B2 i C1 del Marc Comú Europeu de Referència per les Llengües (2001). Així doncs, l'objectiu principal és identificar i comparar les competències gramaticals i de metadiscurs d'estudiants amb aquests nivells de coneixement per tal d'analitzar-ne i diferenciar-ne els diversos trets de coneixement. La motivació per dur a terme aquest treball ha estat la constatació de la manca de recerques que estudien simultàniament aquestes competències. Per assolir aquest objectiu, es va recopilar manualment un corpus de 120 redaccions, que contenien un total de 26.998 paraules, produïdes per 120 aprenents espanyols, amb un interval d'edat comprès entre 18 i 46 anys i que estudien anglès com llengua estrangera a Espanya. La metodologia utilitzada per tal de respondre a l'objectiu general plantejat ha consistit en una combinació de l'anàlisi quantitativa i qualitativa del corpus. Cada redacció va ser examinada per tal d'etiquetar manualment les competències gramaticals i metadiscursives dels alumnes. En l'anàlisi de les competències gramaticals es van distingir dues tipologies, l'anàlisi dels elements morfològics i l'anàlisi dels elements sintàctics, basant-nos en la distinció entre nivell morfològic i sintàctic inclosa en el Marc Comú Europeu de Referència per les Llengües (MCER, 2001). Respecte al nivell metadiscursiu, es va distingir entre l'anàlisi de les estratègies metadiscursives textuals i l'anàlisi de les estratègies metadiscursives interpersonals, prenent com referència la classificació proposta per Hyland (2005). Els elements morfosintàctics i metadiscursius es van etiquetar de forma manual i a continuació es va realitzar un recompte informàtic. Els resultats globals obtinguts de l'anàlisi de les redaccions d'aprenents espanyols amb nivells B2 i C1 del MCER (2001) van evidenciar que els alumnes d'ambdós nivells lingüístics posseeixen, en la competència gramatical, un coneixement superior dels elements i processos morfològics que dels sintàctics. Pel que fa al nivell metadiscursiu, l'estudi va posar de manifest un major domini de les estratègies interpersonals que de les textuals. La interpretació dels resultats ens va portar a la identificació dels trets característics de les competències gramatical i metadiscursiva. Tanmateix, es van identificar els elements que dominen els alumnes en els nivells de coneixement de llengua anglesa B2 i C1 i es van detectar les necessitats específiques dels alumnes segons el seu nivell lingüístic. ¿ / Tasso, C. (2017). Estudio comparativo de la competencia gramatical y metadiscursiva en la escritura en inglés en estudiantes españoles con niveles lingüísticos B2 y C1 del MCER [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/81117 / TESIS

Esta tese de doutorado divide-se em duas partes principais. A primeira delas debruça-se sobre as reflexões metadiscursivas presentes no discurso Antídose de Isócrates. O estudo se volta para passagens da obra em que o autor discorre sobre aspectos centrais de sua prosa, apoiando-se também em outros excertos do corpus isocrático em que essas reflexões também ocorrem. Desses aspectos, destacam-se, principalmente, as definições de gêneros discursivos empregados e os diversos expedientes retóricos adotados por Isócrates no decorrer da obra para construir seu thos perante sua audiência. Por fim, na segunda parte da tese, segue-se a primeira tradução integral do Antídose em Língua Portuguesa. / This doctoral thesis is divided in two main parts. The first one focuses on the metadiscoursive reflections found in the speech Antidosis of Isocrates. The study turns to passages of the work in which the author discusses key aspects of his prose, leaning on other excerpts from the isocratic corpus in which these considerations also occur. Of these aspects, we highlight mainly the definitions of discoursive genres used and the several rhetorical expedients adopted by Isocrates in the course of the speech to build his thos before his audience. Finally, in the second part of the thesis, there is the first complete translation of Antidosis into Portuguese.

Esta tese de doutorado divide-se em duas partes principais. A primeira delas debruça-se sobre as reflexões metadiscursivas presentes no discurso Antídose de Isócrates. O estudo se volta para passagens da obra em que o autor discorre sobre aspectos centrais de sua prosa, apoiando-se também em outros excertos do corpus isocrático em que essas reflexões também ocorrem. Desses aspectos, destacam-se, principalmente, as definições de gêneros discursivos empregados e os diversos expedientes retóricos adotados por Isócrates no decorrer da obra para construir seu thos perante sua audiência. Por fim, na segunda parte da tese, segue-se a primeira tradução integral do Antídose em Língua Portuguesa. / This doctoral thesis is divided in two main parts. The first one focuses on the metadiscoursive reflections found in the speech Antidosis of Isocrates. The study turns to passages of the work in which the author discusses key aspects of his prose, leaning on other excerpts from the isocratic corpus in which these considerations also occur. Of these aspects, we highlight mainly the definitions of discoursive genres used and the several rhetorical expedients adopted by Isocrates in the course of the speech to build his thos before his audience. Finally, in the second part of the thesis, there is the first complete translation of Antidosis into Portuguese.

[ES] Esta investigación formó parte del proyecto concedido por el Ministerio de Economía y Competitividad, del Gobierno de España, con referencia FFI2016-77941-P, liderado por la Dra. María Luisa Carrió-Pastor, investigadora, catedrática y directora del Departamento de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, España. Se investigó, analizó, reconoció y comparó las estrategias metadiscursivas presentes en los discursos políticos de Lenín Moreno, de Ecuador y de Pedro Sánchez, de España. El estudio identificó patrones metadiscursivos contenidos en el lenguaje político y examinó los mecanismos discursivos de persuasión que apelaban al ethos, pathos y logos, con los que se quería incidir de modo directo o indirecto en las audiencias. El objeto del estudio era determinar la función que cumplían los marcadores del metadiscurso, a nivel retórico-argumentativo, en los discursos utilizados por los políticos referidos para argumentar sus puntos de vista. Se recopiló manualmente discursos presidenciales que abarcaron los años 2017, 2018, 2019 y 2020. Se generó el CORPUS ECU-ES que agrupó 967.382 palabras. El 51% correspondió a Ecuador y el 49% a España. En el primer caso, se observó un período de 34 meses; y, en el segundo, 21 meses. El CORPUS ECU-ES se dividió en dos sub-corpus: el CORPUS ECU con 495.617 palabras (discursos de Lenín Moreno, de Ecuador); y, el CORPUS ES con 471.765 palabras (discursos de Pedro Sánchez, de España). Se utilizó el programa informático "METOOL", diseñado por el Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Reino Unido, y se etiquetó e identificó los patrones metadiscursivos. Se asumió como referencia la taxonomía propuesta por Hyland (2005) quien agrupa a los marcadores del metadiscurso en dos grandes categorías: textuales e interpersonales. Para el análisis de los datos, se adoptó la metodología de investigación cuantitativa-cualitativa. Se parametrizó, reconoció, delimitó, diferenció, comparó y correlacionó los patrones metadiscursivos y las diferentes variables obtenidas en el proceso investigador. El estudio determinó que los marcadores metadiscursivos reforzaron los mecanismos persuasivos a nivel retórico-argumentativo en los discursos políticos. Se estableció la concurrencia de variaciones en los patrones metadiscursivos utilizados por los políticos de Ecuador y España. La investigación reveló el uso de patrones metadiscursivos similares y diferentes, según la taxonomía de (Hyland 2005). El estudio estimó relevante contribuir y ampliar los marcos comprensivos de los estudios del metadiscurso, a partir de aportes investigativos, que consideran otros contextos comunicativos, en los estudios intralingüísticos de estilos diferentes del discurso político dentro de una misma lengua: el español. / [CA] Aquesta investigació va formar part del projecte concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Govern d'Espanya, amb referència FFI2016-77941-P, liderat per la Dra. María Luisa Carrió Pastor, investigadora, catedràtica i, directora de Departament de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Es va investigar, analitzar, reconèixer i comparar les estratègies metadiscursivas presents en discursos polítics de l'Equador i Espanya. L'estudi va identificar patrons metadiscursius continguts en el llenguatge polític; i, va examinar els mecanismes discursius de persuasió que apel·laven a l'ethos, pathos i logos, amb els quals es volia incidir de manera directa o indirecte en les audiències. L'objecte de l'estudi era determinar la funció que complien els marcadors del metadiscurs, a nivell retòric-argumentatiu, en els discursos utilitzats pels polítics en Espanya i Equador per argumentar els seus punts de vista. Es va recopilar manualment discursos presidencials que van abastar els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. Es va generar el CORPUS ECU-ES que va agrupar 967.382 paraules. El 51% va correspondre a l'Equador i el 49% a Espanya. En el primer cas, es va observar un període de 34 mesos; i, en el segon, 21 mesos. L'CORPUS ECU-ES es va dividir en dos sub-corpus: el CORPUS ECU amb 495.617 paraules (discursos de Lenín Moreno, de l'Equador); i, el CORPUS ÉS amb 471.765 paraules (discursos de Pedro Sánchez, d'Espanya). Es va utilitzar el programa informàtic "METOOL", dissenyat pel 'Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Regne Unit, i es va etiquetar i va identificar els patrons metadiscursius. Es va assumir com a referència la taxonomia proposada per Hyland (2005) qui agrupa els marcadors del metadiscurs en dos grans categories: textuals i interpersonals. Per a l'anàlisi de les dades es va adoptar la metodologia d'investigació quantitativa-qualitativa. Es va parametritzar, reconèixer, delimitar, diferenciar, comparar i correlacionar els patrons metadiscursius i les diferents variables obtingudes en el procés investigador. L'estudi va determinar que els marcadors metadiscursius van reforçar els mecanismes persuasius a nivell retòric-argumentatiu en els discursos polítics. Es va establir la concurrència de variacions en els patrons metadiscursius utilitzats pels polítics de l'Equador i Espanya. La investigació va revelar l'ús de patrons metadiscursius similars i diferents, segons la taxonomia de (Hyland 2005). L'estudi va estimar rellevant contribuir i ampliar els marcs comprensius dels estudis del metadiscurs, a partir d'aportacions investigadores, que consideren altres contextos comunicatius, en els estudis intralingüístics d'estils diferents del discurs polític dins d'una mateixa llengua: el castellà. / [EN] This research was part of the project granted by the Ministry of Economy and Competitiveness, of the Government of Spain, with reference FFI2016-77941-P, led by Dr. María Luisa Carrió Pastor, researcher, professor, and director of the Department of Applied Linguistics, of the Polytechnic University of Valencia, Spain. The metadiscursive strategies present in political discourses by Lenín Moreno from Ecuador and Pedro Sánchez from Spain were investigated, analyzed, recognized, and compared. The study identified metadiscursive patterns contained in political language and it has examined the discursive mechanisms of persuasion that appealed to ethos, pathos, and logos, with which was intended to influence the audiences directly or indirectly. The object of the study was to determine the function of metadiscourse markers, at the rhetorical-argumentative level, in the speeches used by the politicians referred to argue their points of view. Presidential speeches covering the years 2017, 2018, 2019 and 2020 were collected manually. The CORPUS ECU-ES was generated, grouping 967,382 words. 51% corresponded to Ecuador and 49% to Spain. In the first case, a period of 34 months was observed and, in the second, 21 months. The CORPUS ECU-ES was divided into two sub-corpuses: the CORPUS ECU with 495,617 words (speeches by Lenín Moreno, from Ecuador) and, the CORPUS ES with 471,765 words (speeches by Pedro Sánchez, from Spain). The "METOOL" software, designed by the Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, UK, was used and the metadiscursive patterns were tagged and identified. The taxonomy proposed by Hyland (2005) was assumed as a reference, who groups the metadiscourse markers into two large categories: textual and interpersonal. For data analysis, the quantitative-qualitative research methodology was adopted. The metadiscursive patterns and the different variables obtained in the research process were parameterized, recognized, delimited, differentiated, compared, and correlated. The study has determined that the metadiscursive markers reinforced persuasive mechanisms at the rhetorical-argumentative level in political speeches. The concurrence of variations in the metadiscursive patterns used by the politicians of Ecuador and Spain was established. The research revealed the use of similar and different metadiscursive patterns, according to the taxonomy of (Hyland 2005). The study deemed it relevant to contribute and expand the comprehensive frameworks of metadiscourse studies, based on research contributions that consider other communicative contexts, in intralinguistic studies of different styles of political discourse within the same language: Spanish. / Aguinaga Aillón, DJ. (2022). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182401 / TESIS