• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Recursos metadiscursivos de interação em sequência narrativa / Metadiscourse features of interaction in narrative sequence

Santos, Sâmia Araújo dos January 2011 (has links)
SANTOS, Sâmia Araújo dos. Recursos metadiscursivos de interação em sequência narrativa. 126f. – Dissertação (Mestrado) – Universidade Federal do Ceará, Departamento de Letras Vernáculas, Programa de Pós-graduação em Linguística, Fortaleza (CE), 2011. / Submitted by Márcia Araújo (marcia_m_bezerra@yahoo.com.br) on 2014-08-18T15:43:35Z No. of bitstreams: 1 2011_dis_sasantos.pdf: 2455370 bytes, checksum: 749ed9460052f98c98453792b42d7732 (MD5) / Approved for entry into archive by Márcia Araújo(marcia_m_bezerra@yahoo.com.br) on 2014-08-18T16:49:22Z (GMT) No. of bitstreams: 1 2011_dis_sasantos.pdf: 2455370 bytes, checksum: 749ed9460052f98c98453792b42d7732 (MD5) / Made available in DSpace on 2014-08-18T16:49:22Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2011_dis_sasantos.pdf: 2455370 bytes, checksum: 749ed9460052f98c98453792b42d7732 (MD5) Previous issue date: 2011 / Most of the studies on the interaction type of metadiscursive resources have investigated the academic-discourse related genres. Based upon the assumption that the metadiscursive phenomenon is present in any text, we carried out an investigation aimed at studying the realization of the interaction type of metadiscursive resources in narrative sequenced texts under the viewpoint of the engagement and stance macro-categories. In order to achieve this objective, we resorted, theoretically speaking, to Hyland (2005) for the concept of metadiscourse and his classification of the macro-categories and to Adam (2008) for the micro-units that make up the compositional organization of a text that is mostly narrative sequenced. We also briefly discussed the occurrences of the referential processes of anaphora, referential introduction, as well as deixis as they conflate with the interaction type of metadiscursive resources. The corpus is composed of 16 texts with a dominant narrative sequence. We found that the interaction type of metadiscursive resources occur recurrently in such texts. This led us to the conclusion that the metadiscourse phenomenon is also present in narrative texts by way of the macro-categories of engagement and stance in a very peculiar manner. It was observed that the analyzed macro-categories may conflate. / Os estudos sobre os recursos metadiscursivos de interação, em sua grande maioria, versam sobre os gêneros do discurso acadêmico. Partindo do pressuposto de que esse fenômeno é constituinte de qualquer texto, propomos em nossa pesquisa investigar a manifestação dos recursos metadiscursivos de interação na perspectiva das macrocategorias de engajamento e de posicionamento em textos de sequência narrativa. Para o alcance deste objetivo, fundamentamo-nos na base teórica de Hyland (2005) para o conceito de metadiscurso e em sua classificação das macrocategorias; e em Adam (2008) para as macrounidades da organização composicional de um texto com ênfase na sequência narrativa. Discutimos, ainda, brevemente, os processos referenciais de anáfora, introdução referencial e dêixis, que se sobrepõem aos recursos metadiscursivos de interação. A partir de um corpus de 16 textos com sequência narrativa dominante, constatamos a presença recorrente dos recursos metadiscursivos de interação. Isso nos permitiu concluir que o fenômeno do metadiscurso também se manifesta nos textos narrativos através das macrocategorias de posicionamento e de engajamento, apresentando-se de forma bastante específica e de forma sobreposta nas macrocategorias analisadas.
2

Recursos metadiscursivos de interaÃÃo em sequÃncia narrativa / Metadiscourse features of interaction in narrative sequence

SÃmia AraÃjo dos Santos 31 May 2011 (has links)
CoordenaÃÃo de AperfeiÃoamento de Pessoal de NÃvel Superior / Os estudos sobre os recursos metadiscursivos de interaÃÃo, em sua grande maioria, versam sobre os gÃneros do discurso acadÃmico. Partindo do pressuposto de que esse fenÃmeno à constituinte de qualquer texto, propomos em nossa pesquisa investigar a manifestaÃÃo dos recursos metadiscursivos de interaÃÃo na perspectiva das macrocategorias de engajamento e de posicionamento em textos de sequÃncia narrativa. Para o alcance deste objetivo, fundamentamo-nos na base teÃrica de Hyland (2005) para o conceito de metadiscurso e em sua classificaÃÃo das macrocategorias; e em Adam (2008) para as macrounidades da organizaÃÃo composicional de um texto com Ãnfase na sequÃncia narrativa. Discutimos, ainda, brevemente, os processos referenciais de anÃfora, introduÃÃo referencial e dÃixis, que se sobrepÃem aos recursos metadiscursivos de interaÃÃo. A partir de um corpus de 16 textos com sequÃncia narrativa dominante, constatamos a presenÃa recorrente dos recursos metadiscursivos de interaÃÃo. Isso nos permitiu concluir que o fenÃmeno do metadiscurso tambÃm se manifesta nos textos narrativos atravÃs das macrocategorias de posicionamento e de engajamento, apresentando-se de forma bastante especÃfica e de forma sobreposta nas macrocategorias analisadas. / Most of the studies on the interaction type of metadiscursive resources have investigated the academic-discourse related genres. Based upon the assumption that the metadiscursive phenomenon is present in any text, we carried out an investigation aimed at studying the realization of the interaction type of metadiscursive resources in narrative sequenced texts under the viewpoint of the engagement and stance macro-categories. In order to achieve this objective, we resorted, theoretically speaking, to Hyland (2005) for the concept of metadiscourse and his classification of the macro-categories and to Adam (2008) for the micro-units that make up the compositional organization of a text that is mostly narrative sequenced. We also briefly discussed the occurrences of the referential processes of anaphora, referential introduction, as well as deixis as they conflate with the interaction type of metadiscursive resources. The corpus is composed of 16 texts with a dominant narrative sequence. We found that the interaction type of metadiscursive resources occur recurrently in such texts. This led us to the conclusion that the metadiscourse phenomenon is also present in narrative texts by way of the macro-categories of engagement and stance in a very peculiar manner. It was observed that the analyzed macro-categories may conflate.
3

Digital Comments on News: A Contrastive Study of the Rhetorical Devices used in the United Kingdom, India and the United States of America

Banerjee, Agnija 24 July 2023 (has links)
[ES] Durante la escritura, el metadiscurso permite que un escritor guíe, dirija e interactúe con sus lectores, ya que hereda la intención, la postura, los pensamientos y los sentimientos del escritor. Los marcadores del metadiscurso permiten a los lectores comprender el juicio del escritor y la evaluación de la audiencia objetivo del escritor junto con la idea del contexto en uso. Por lo tanto, el metadiscurso se ha convertido en uno de los métodos más populares para examinar textos y un tema de investigación predominante desde que saltó a la fama a principios de la década de 1980, y continúa con su popularidad actual. Con la rápida progresión digital, hoy en día, la gente está muy interesada en los periódicos digitales, que son la versión en línea de los periódicos impresos. La razón principal de la atracción hacia estos periódicos digitales es que las personas tienen la oportunidad de compartir sus opiniones en forma de comentarios después de leer una noticia en particular. Debido a este creciente interés de las personas en los periódicos digitales, los periódicos emergentes, así como los periódicos bien establecidos y presti- giosos, están creando una versión en línea de sus periódicos impresos. Nuestro estudio se centra en los comentarios digitales (específicamente, comentarios de noticias), donde los comentaristas expresan sus puntos de vista, opiniones y pensamientos a través de sus comentarios y respondiendo a los comentarios anteriores en el mismo hilo. Esta tesis doctoral tiene como objetivo la exploración y comparación de marcadores metadis- cursivos sobre los comentarios digitales de los comentaristas. Sostiene nuestro empeño de realizar un trabajo novedoso en el campo de la investigación del lenguaje. Además, también puede allanar el camino para futuros investigadores de idiomas. En ausencia de un corpus de referencia para los comentarios de noticias en in- glés, compilamos nuestro corpus teniendo en cuenta tres dominios populares (deportes, política y entretenimiento) y dos ideologías políticas diferentes (izquierda y derecha). Recolectamos 2034 comentarios digitales y un total de 2004 respuestas de 64 artículos de noticias de 12 periódicos ingleses líderes de tres países diferentes (Reino Unido, India y los Estados Unidos de América) que pertenecen tres continentes distintos (Europa, Asia y Estados Unidos de América). En este trabajo, examinamos el uso de los marcadores del metadiscurso basado en cuatro aspectos: diferentes dominios, el conocimiento del inglés, diferentes geolocaliza- ciones y diferentes ideologías políticas. Con base en estos cuatro aspectos, este estudio examina las similitudes y los contrastes entre los escritores (en nuestro caso, los comen- taristas), lo que ayuda a comprender el uso que hacen los escritores de los marcadores del metadiscurso. En esta disertación, en el contexto de los comentarios de noticias digitales en inglés, por primera vez, presentamos un análisis cuantitativo y cualitativo en profundidad de los marcadores metadiscursivos (interactivos e interactivos). Concluimos que los comentaristas usan marcadores de metadiscurso de manera diferente en diferentes dominios; sin embargo, el uso del metadiscurso puede verse afectado por la ubicación, el idioma y las ideologías políticas de los comentaristas. / [CA] Durant l'escriptura, el metadiscurs permet que un escriptor guiï, dirigeixi i interactuï amb els seus lectors, ja que hereta la intenció, la postura, els pensaments i els sentiments de l'escriptor. Els marcadors del metadiscurs permeten als lectors comprendre el judici de lescriptor i lavaluació de laudiència objectiu de lescriptor juntament amb la idea del context en ús. Per tant, el metadiscurs ha esdevingut un dels mètodes més populars per examinar textos i un tema de recerca predominant des que va saltar a la fama a principis de la dècada de 1980, i continua amb la seva popularitat actual. Amb la ràpida progressió digital, avui dia, la gent està molt interessada en els diaris digitals, que són la versió en línia dels diaris impresos. La raó principal de l'atracció cap a aquests diaris digitals és que les persones tenen l'oportunitat de compartir les seves opinions en forma de comentaris després de llegir una notícia en particular. A causa d'aquest creixent interès de les persones als diaris digitals, els diaris emergents, així com els diaris ben establerts i prestigiosos, estan creant una versió en línia dels seus diaris impresos. El nostre estudi se centra en els comentaris digitals (específicament, comentaris de notícies), on els comentaristes expressen els seus punts de vista, opinions i pensaments a través dels seus comentaris i responent als comentaris anteriors al mateix fil. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l'exploració i la comparació de marcadors metadiscursius sobre els comentaris digitals dels comentaristes. Sosté el nostre afany de realitzar un treball nou en el camp de la investigació del llenguatge. A més, també podeu aplanar el camí per a futurs investigadors d'idiomes. En absència d'un corpus de referència per als comentaris de notícies en anglès, compilem el nostre corpus tenint en compte tres dominis populars (és a dir, esports, política i entreteniment) i dues ideologies polítiques diferents (és a dir, esquerra i dreta). Recollim 2034 comentaris digitals i un total de 2004 respostes de 64 articles de notícies de 12 diaris anglesos líders de tres països diferents (Regne Unit, Índia i els Estats Units d'Amèrica) que pertanyen a tres continents diferents (Europa, Àsia i Estats Units d'Amèrica) ). En aquest treball, examinem l'ús dels marcadors del metadiscurs basat en quatre aspectes: diferents dominis, el coneiximent de la llengua anglesa, geolocalitzacions diferents i ideologies polítiques diferents. En base a aquests quatre aspectes, aquest estudi examina les similituds i els contrastos entre els escriptors (en el nostre cas, els comentaristes), cosa que ajuda a comprendre l'ús que fan els escriptors dels marcadors del metadiscurs. En aquesta dissertació, en el context dels comentaris de notícies digitals en anglès, per primera vegada, presentem una anàlisi quantitativa i qualitativa en profunditat dels marcadors metadiscursius (interactius i interactius). Concloem que els comentaristes usen marcadors de metadiscurs de manera diferent en diferents dominis; no obstant això, l'ús del metadiscurs es pot veure afectat per la ubicació, l'idioma i les ideologies polítiques dels comentaristes. / [EN] In the course of writing, metadiscourse allows a writer to guide, direct and interact with their readers as it inherits the writer's intention, stance, thoughts, and feelings. The metadiscourse markers allow the readers to comprehend the writer's judgement and evaluation of the writer's target audience alongside the idea of the context in use. Hence, metadiscourse has emerged as one of the most popular methods for examining texts and a prevalent research topic since it was first brought to prominence in the early 1980s, continuing to its current popularity. With the rapid digital progression, nowadays, people are highly interested in digital newspapers, which are the online version of printed newspapers. The prime reason for the attraction towards these digital newspapers is that people get a scope to share their opinions in the form of comments after reading particular news. For this increasing in- terest of people in digital newspapers, emerging newspapers, as well as well-established and prestigious newspapers, are creating an online version of their printed newspapers. Our study focuses on digital comments (specifically, news comments), where the com- menters express their views, opinions, and thoughts through their comments and by replying to the previous comments in the same thread. This doctoral dissertation aims at the exploration and comparison of metadiscourse markers on digital comments of the commenters. It upholds our endeavor of conducting a novel work in the field of language research. Moreover, it can pave the way for future language researchers as well. In the absence of a benchmark corpus for English news comments, we compiled our corpus by taking into account three popular domains (namely¿ sports, politics, and entertainment) and two different political ideologies (namely¿ left-wing and right- wing). We collected 2034 digital comments and a total of 2004 replies from 64 news articles from 12 leading English newspapers of three different countries (the United Kingdom, India, and the United States of America) belonging to three distinct conti- nents (Europe, Asia, and America). In this work, we examine the use of metadiscourse markers based on four aspects: different domains, English language proficiency, dif- ferent geo-location, and different political ideologies. Based on these four aspects, this study examines the similarities and contrasts among writers (in our case, com- menters), which aids in understanding the writers' usage of metadiscourse markers. In this dissertation, in the context of English digital news comments, for the first time, we present an in-depth quantitative as well as qualitative analysis of metadiscourse markers (interactional and interactive). We conclude that the commenters use metadiscourse markers differently across dif- ferent domains; however, the use of metadiscourse may be affected by the commenters' location, language, and political ideologies. / Banerjee, A. (2023). Digital Comments on News: A Contrastive Study of the Rhetorical Devices used in the United Kingdom, India and the United States of America [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/195352
4

Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España

Aguinaga Aillón, Diego Javier 26 April 2022 (has links)
[ES] Esta investigación formó parte del proyecto concedido por el Ministerio de Economía y Competitividad, del Gobierno de España, con referencia FFI2016-77941-P, liderado por la Dra. María Luisa Carrió-Pastor, investigadora, catedrática y directora del Departamento de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, España. Se investigó, analizó, reconoció y comparó las estrategias metadiscursivas presentes en los discursos políticos de Lenín Moreno, de Ecuador y de Pedro Sánchez, de España. El estudio identificó patrones metadiscursivos contenidos en el lenguaje político y examinó los mecanismos discursivos de persuasión que apelaban al ethos, pathos y logos, con los que se quería incidir de modo directo o indirecto en las audiencias. El objeto del estudio era determinar la función que cumplían los marcadores del metadiscurso, a nivel retórico-argumentativo, en los discursos utilizados por los políticos referidos para argumentar sus puntos de vista. Se recopiló manualmente discursos presidenciales que abarcaron los años 2017, 2018, 2019 y 2020. Se generó el CORPUS ECU-ES que agrupó 967.382 palabras. El 51% correspondió a Ecuador y el 49% a España. En el primer caso, se observó un período de 34 meses; y, en el segundo, 21 meses. El CORPUS ECU-ES se dividió en dos sub-corpus: el CORPUS ECU con 495.617 palabras (discursos de Lenín Moreno, de Ecuador); y, el CORPUS ES con 471.765 palabras (discursos de Pedro Sánchez, de España). Se utilizó el programa informático "METOOL", diseñado por el Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Reino Unido, y se etiquetó e identificó los patrones metadiscursivos. Se asumió como referencia la taxonomía propuesta por Hyland (2005) quien agrupa a los marcadores del metadiscurso en dos grandes categorías: textuales e interpersonales. Para el análisis de los datos, se adoptó la metodología de investigación cuantitativa-cualitativa. Se parametrizó, reconoció, delimitó, diferenció, comparó y correlacionó los patrones metadiscursivos y las diferentes variables obtenidas en el proceso investigador. El estudio determinó que los marcadores metadiscursivos reforzaron los mecanismos persuasivos a nivel retórico-argumentativo en los discursos políticos. Se estableció la concurrencia de variaciones en los patrones metadiscursivos utilizados por los políticos de Ecuador y España. La investigación reveló el uso de patrones metadiscursivos similares y diferentes, según la taxonomía de (Hyland 2005). El estudio estimó relevante contribuir y ampliar los marcos comprensivos de los estudios del metadiscurso, a partir de aportes investigativos, que consideran otros contextos comunicativos, en los estudios intralingüísticos de estilos diferentes del discurso político dentro de una misma lengua: el español. / [CA] Aquesta investigació va formar part del projecte concedit pel Ministeri d'Economia i Competitivitat, del Govern d'Espanya, amb referència FFI2016-77941-P, liderat per la Dra. María Luisa Carrió Pastor, investigadora, catedràtica i, directora de Departament de Lingüística Aplicada, de la Universitat Politècnica de València, Espanya. Es va investigar, analitzar, reconèixer i comparar les estratègies metadiscursivas presents en discursos polítics de l'Equador i Espanya. L'estudi va identificar patrons metadiscursius continguts en el llenguatge polític; i, va examinar els mecanismes discursius de persuasió que apel·laven a l'ethos, pathos i logos, amb els quals es volia incidir de manera directa o indirecte en les audiències. L'objecte de l'estudi era determinar la funció que complien els marcadors del metadiscurs, a nivell retòric-argumentatiu, en els discursos utilitzats pels polítics en Espanya i Equador per argumentar els seus punts de vista. Es va recopilar manualment discursos presidencials que van abastar els anys 2017, 2018, 2019 i 2020. Es va generar el CORPUS ECU-ES que va agrupar 967.382 paraules. El 51% va correspondre a l'Equador i el 49% a Espanya. En el primer cas, es va observar un període de 34 mesos; i, en el segon, 21 mesos. L'CORPUS ECU-ES es va dividir en dos sub-corpus: el CORPUS ECU amb 495.617 paraules (discursos de Lenín Moreno, de l'Equador); i, el CORPUS ÉS amb 471.765 paraules (discursos de Pedro Sánchez, d'Espanya). Es va utilitzar el programa informàtic "METOOL", dissenyat pel 'Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, del Regne Unit, i es va etiquetar i va identificar els patrons metadiscursius. Es va assumir com a referència la taxonomia proposada per Hyland (2005) qui agrupa els marcadors del metadiscurs en dos grans categories: textuals i interpersonals. Per a l'anàlisi de les dades es va adoptar la metodologia d'investigació quantitativa-qualitativa. Es va parametritzar, reconèixer, delimitar, diferenciar, comparar i correlacionar els patrons metadiscursius i les diferents variables obtingudes en el procés investigador. L'estudi va determinar que els marcadors metadiscursius van reforçar els mecanismes persuasius a nivell retòric-argumentatiu en els discursos polítics. Es va establir la concurrència de variacions en els patrons metadiscursius utilitzats pels polítics de l'Equador i Espanya. La investigació va revelar l'ús de patrons metadiscursius similars i diferents, segons la taxonomia de (Hyland 2005). L'estudi va estimar rellevant contribuir i ampliar els marcs comprensius dels estudis del metadiscurs, a partir d'aportacions investigadores, que consideren altres contextos comunicatius, en els estudis intralingüístics d'estils diferents del discurs polític dins d'una mateixa llengua: el castellà. / [EN] This research was part of the project granted by the Ministry of Economy and Competitiveness, of the Government of Spain, with reference FFI2016-77941-P, led by Dr. María Luisa Carrió Pastor, researcher, professor, and director of the Department of Applied Linguistics, of the Polytechnic University of Valencia, Spain. The metadiscursive strategies present in political discourses by Lenín Moreno from Ecuador and Pedro Sánchez from Spain were investigated, analyzed, recognized, and compared. The study identified metadiscursive patterns contained in political language and it has examined the discursive mechanisms of persuasion that appealed to ethos, pathos, and logos, with which was intended to influence the audiences directly or indirectly. The object of the study was to determine the function of metadiscourse markers, at the rhetorical-argumentative level, in the speeches used by the politicians referred to argue their points of view. Presidential speeches covering the years 2017, 2018, 2019 and 2020 were collected manually. The CORPUS ECU-ES was generated, grouping 967,382 words. 51% corresponded to Ecuador and 49% to Spain. In the first case, a period of 34 months was observed and, in the second, 21 months. The CORPUS ECU-ES was divided into two sub-corpuses: the CORPUS ECU with 495,617 words (speeches by Lenín Moreno, from Ecuador) and, the CORPUS ES with 471,765 words (speeches by Pedro Sánchez, from Spain). The "METOOL" software, designed by the Research Institute for Information and Language Processing, of the University of Wolverhampton, UK, was used and the metadiscursive patterns were tagged and identified. The taxonomy proposed by Hyland (2005) was assumed as a reference, who groups the metadiscourse markers into two large categories: textual and interpersonal. For data analysis, the quantitative-qualitative research methodology was adopted. The metadiscursive patterns and the different variables obtained in the research process were parameterized, recognized, delimited, differentiated, compared, and correlated. The study has determined that the metadiscursive markers reinforced persuasive mechanisms at the rhetorical-argumentative level in political speeches. The concurrence of variations in the metadiscursive patterns used by the politicians of Ecuador and Spain was established. The research revealed the use of similar and different metadiscursive patterns, according to the taxonomy of (Hyland 2005). The study deemed it relevant to contribute and expand the comprehensive frameworks of metadiscourse studies, based on research contributions that consider other communicative contexts, in intralinguistic studies of different styles of political discourse within the same language: Spanish. / Aguinaga Aillón, DJ. (2022). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas utilizadas en los discursos políticos en Ecuador y España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182401 / TESIS

Page generated in 0.0433 seconds