No description available.

Bakgrund: Under hösten 2015 drabbades Europa av den största flyktingkrisen i modern tid. Av de totalt 163 000 flyktingar som passerade den svenska gränsen var många ensamkommande barn som fördelades ut i kommunerna av Migrationsverket. Kommunerna kan i sin tur delvis hantera detta mottagande genom ramavtalsupphandling av asylplatser, men behovet har tidigare år varit litet. Flyktingkrisen ökade således dramatiskt efterfrågan på platser, vilket försatte kommunerna i en pressad situation och ställde krav på resiliens. Syfte: Syftet med uppsatsen är att beskriva och förstå hur offentlig upphandling fungerar i en krissituation, genom att undersöka kommunernas upphandling av HVB-hem och konsulentstödda familjehem/jourhem under hösten 2015 samt se hur dessa hanterat sitt mottagande av ensamkommande flyktingbarn. Metod: Syftet uppnås genom en kvalitativ flerfallstudie fokuserad på ett fåtal undersökta kommuner. Det empiriska materialet har samlats in genom nio semistrukturerade intervjuer samt sekundärdata i form av en dokumentstudie. Slutsats: Offentlig upphandling är idag reglerat av en mycket strikt och tidskrävande lagstiftning som i detalj styr upphandlingsförfarandet för berörda myndigheter. Endast mindre upphandlingar tar minst ett halvår att genomföra, oavsett hur stort behovet på den aktuella varan är. Eftersom krissituationer karaktäriseras av tidsbrist och överraskning fungerar dessa således dåligt tillsammans, vilket var tydligt under flyktingkrisen. De ökade flyktingströmmarna skapade då ett stort platsbehov som snabbt behövde hanteras, men nya ramavtal skulle ändå inte finnas att tillgå förrän långt in på 2016. I krissituationer får därför upphandling ske genom direktupphandling, vilket dock kunnat innebära en betydligt högre prisnivå. Hur kommunerna sedan hanterat sitt flyktingmottagande har till stor del berott på vilka förutsättningar som funnits. De som kunnat bygga ut egna HVB-hem och överbelägga dessa och/eller haft det lättare att värva egna familjehem kunde rent ekonomiskt anta ett mer resilient bemötande av krisen än de kommuner som tvingats direktupphandla. Ur ett sammantaget perspektiv är bedömningen svårare då alla alternativ haft olika för- och nackdelar som måste vägas mot varandra. / Background: During the fall of 2015 Europe suffered from the most severe refugee crisis in modern time. Out of the 163 000 refugees that crossed the Swedish border about 35 000 were classified as unaccompanied minors, whom were later allocated to the municipals by Migrationsverket. The municipals in turn solve this reception partly by framework agreements of asylum accommodations. The refugee crisis dramatically increased the demand for accommodation, which put the municipals under pressure and raised the need for resilience from them. Aim: The aim of this study is to describe and to understand how public procurement functions in a crisis situation by investigating Swedish municipals procurement of homes for care and resident (HVB) and consultant supported foster homes during the fall of 2015 and to see how they have managed their reception of unaccompanied minors. Methodology: The aim is achieved by using a qualitative multiple case study focused on a small number of investigated municipals. The empirical material has been sampled from nine semi-structured interviews as well as secondary data in the form of relevant documents. Conclusion: Public procurement is regulated by a legislation which is considered very time-consuming as well as administratively demanding. Even minor procurements take at least six months to execute independently of how high the demand of the required good or service is. Since crises are characterized by surprise and time shortage, these work poorly together, something which became exceedingly apparent during the refugee crisis. The high number of unaccompanied minors rapidly increased the demand for accommodations, but new framework agreements could not be obtained until they had been in procurement for at least a year. In crisis situations, the use of accelerated procedure is therefore necessary. How the municipals solved their reception depended largely on their different prerequisites. Those who could find other ways to create new places besides using accelerated procedure could also out of an economic perspective withtake a more resilient refutation of the crisis. However, from a more multidisciplinary approach it is difficult to determine which alternatives that were the most resilient options for the municipals since all of them had advantages and disadvantages.

O objetivo desse estudo é avaliar a eficiência técnica dos sistemas municipais de educação no Estado de São Paulo, especificamente no nível de ensino fundamental. Para calcular a eficiência técnica na provisão de serviços educacionais, vamos empregar o método não-paramétrico denominado Análise Envoltória de Dados Data Envelopment Analysis (DEA) em dois estágios. O primeiro estágio consiste em calcular os índices de eficiência pelo modelo DEA e, o segundo em estimar, por meio de uma regressão censurada Tobit, os parâmetros das variáveis que podem influenciar nos índices obtidos no primeiro estágio. Os resultados identificaram, sob a hipótese de retornos variáveis à escala, 93 municípios eficientes tecnicamente e, que os municípios operam em média com 14% de ineficiência de escala. Foi possível, ainda, constatar o grau de influência das variáveis socioeconômicas sobre a eficiência técnica e, identificar os fatores que afetam positivamente a eficiência técnica dos sistemas municipais de educação, como a escolaridade das mães, não reprovar de ano, entre outros. / The objective of this study is to evaluate the technical efficiency of the municipal system of education in the state of São Paulo, specifically in the level of fundamental school. To calculate the technical efficiency in the provision of educational services we will adopt the non parametric method denominated Data envelopment analysis (DEA) in two stages. The first stage consists in calculate the efficiency indexes with the DEA model and the second consists in estimate through a censored regression Tobit, the parameters of the variables that can influence the indexes obtained in the first stage. The results identified, under the hypothesis of variables returns to scale, 93 municipals technically efficient and that the municipals operate with 14% of inefficiency of scale. It was possible yet to identify the degree of influence of the socioeconomic variables over the technical efficiency and the factors that affect positively the technical efficiency of the municipal systems of education as the mothers educational level, non repetition, amongst others.

La primera part de la memòria de la tesi doctoral es dedica a la descriptio jurídica d'aquest objecte d'estudi que és el règim jurídic de la gestió de residus a la Unió Europea, perfilant els àmbits competencials i funcionals que pertoquen a cada nivell administratiu, i el contingut de la seva tasca pública. En aquests tres primers capítols de la tesi s'hi exposen els marcs normatius generals, comunitari i espanyol, en un primer terme, seguits, en el capítol segon, d'una descripció específica del règim jurídic de la gestió dels residus municipals en l'ordenament jurídic català. Finalment, el tercer capítol, encara dins la primera part descriptiva de la tesi, es dedica a la relació sistemàtica dels continguts de la recollida selectiva de residus municipals, abordant tant l'objecte com les formes de la gestió i complementant la descripció amb els factors socials (participació ciutadana) i econòmics (finançament), a partir dels quals exposar un balanç dels objectius assolits en la gestió.Arribats en aquest punt, la recerca obre una segona part en la qual inflexiona vers la dimensió científico-social de l'objecte d'estudi. El balanç revelat en la gestió de la recollida selectiva apunta una certa disintonia entre un règim jurídic socialment acceptat (o, si més no, poc qüestionat), a partir del qual es basteix una política pública i s'executa una gestió en la qual s'hi consumeixen nombrosos recursos públics, i uns resultats evidentment insatisfactoris. Aquesta evidència és la que obliga a plantejar una segona part empírica articulada en dos capítols successius però absolutament vinculats. En el primer d'aquests (IV), la recerca consisteix en una comprovació empírica del nivell de satisfacció real que la demanda social manifesta sobre la gestió de la recollida selectiva de residus municipals. En el segon (V) l'objectiu és l'invers: la satisfacció real de l'oferta, és a dir, dels operadors públics locals responsables de la gestió.La recerca empírica adopta com a marc territorial d'estudi el conjunt dels vuitanta-cinc municipis de la regió metropolitana de Barcelona, un àmbit territorial definit per disposició legal i que presenta una clara homogeneïtat en els seus trets bàsics. Dins aquest conjunt, els subjectes analitzats són l'univers de municipis amb una població superior als cinc mil veïns, i que estan obligats per llei a gestionar la recollida selectiva de residus, escollida com a restricció metodològica bàsica per a la comprovació de la hipòtesi.Les tècniques aplicades en la recerca permeten inferir unes conclusions objectives sobre el resultat de la gestió de residus, a partir de les quals la tercera part de la memòria aborda les necessàries explicacions del fenomen i, en alguns casos, s'apunten elements de prospectiva i propostes d'actuació que pertoquen agregar en tota recerca científica.

O objetivo desse estudo é avaliar a eficiência técnica dos sistemas municipais de educação no Estado de São Paulo, especificamente no nível de ensino fundamental. Para calcular a eficiência técnica na provisão de serviços educacionais, vamos empregar o método não-paramétrico denominado Análise Envoltória de Dados Data Envelopment Analysis (DEA) em dois estágios. O primeiro estágio consiste em calcular os índices de eficiência pelo modelo DEA e, o segundo em estimar, por meio de uma regressão censurada Tobit, os parâmetros das variáveis que podem influenciar nos índices obtidos no primeiro estágio. Os resultados identificaram, sob a hipótese de retornos variáveis à escala, 93 municípios eficientes tecnicamente e, que os municípios operam em média com 14% de ineficiência de escala. Foi possível, ainda, constatar o grau de influência das variáveis socioeconômicas sobre a eficiência técnica e, identificar os fatores que afetam positivamente a eficiência técnica dos sistemas municipais de educação, como a escolaridade das mães, não reprovar de ano, entre outros. / The objective of this study is to evaluate the technical efficiency of the municipal system of education in the state of São Paulo, specifically in the level of fundamental school. To calculate the technical efficiency in the provision of educational services we will adopt the non parametric method denominated Data envelopment analysis (DEA) in two stages. The first stage consists in calculate the efficiency indexes with the DEA model and the second consists in estimate through a censored regression Tobit, the parameters of the variables that can influence the indexes obtained in the first stage. The results identified, under the hypothesis of variables returns to scale, 93 municipals technically efficient and that the municipals operate with 14% of inefficiency of scale. It was possible yet to identify the degree of influence of the socioeconomic variables over the technical efficiency and the factors that affect positively the technical efficiency of the municipal systems of education as the mothers educational level, non repetition, amongst others.

De 1919 à 1939, les municipalités rémoises sont marquées par la domination des radicaux, alliés d'abord à la SFIO puis ensuite à la droite et largement dominées par la personnalité de Paul Marchandeau. Après 1945, la situation apparaît beaucoup plus fluctuante. De 1945 à 1959 on a affaire à des municipalités fragiles qui voient se succéder à leur tête successivement un communiste, un RPF, un radical et deux MRP. C’est là le résultat cumulé du scrutin proportionnel et de l’isolement du PCF qui fait que les majorités ne peuvent se constituer qu’entre les partis non communistes aux rivalités incessantes. Mais les municipalités, ce sont aussi des individus. Deux générations d’édiles peuvent être individualisées. Celle de l’entre-deux-guerres qui vieillit progressivement en fonctions, sans se renouveler, et celle de la Quatrième République qui connaît un renouvellement plus important et apparaît davantage en phase avec la société rémoise des années 1950. / From 1919 to 1939, the municipalities of Reims were marked by the domination of radical party allied to the SFIO and then to the right and largely dominated by the personality of Paul Marchandeau. After 1945 the situation appeared much more variable. From 1945 to 1959 we are dealing with fragile municipalities headed successively by a communist, an RPF, a radical and two members of MRP. This is the cumulative result of proportional representation and isolation of the FPC which led to the fact that majorities could be formed only between the non-communist parties in which was incessant rivalry.. But municipalities are represented by individuals. Two generations of councilors can be individualized. The one that was in office between the two world wars who remained in office without any significant change and the one of the Fourth Republic, who experienced a larger renewal and appeared to be more in line with the Reims society of the time.