No description available.

Aquesta tesi és un estudi de com i perquè l'home s'apropia, altera i genera diferents d'objectes "artificis" en el context artístic contemporani per a construir la seva identitat. Aquesta respon a desitjos encoberts des del seu propi cos i és per això que fer un anàlisi de l'artifici, on projecta el seu "jo", ha permès despullar l'home de sentits i arribar a generar preguntes i apropar-nos a algunes respostes sobre la identitat, que han permès conèixer, de manera més autèntica, les realitats que amaga en el seu propi cos.Habitualment els estudis que s'han fet en art contemporani sobre "el doble" han estat basats en l'anàlisi d'un mateix tipus d'objecte "formal", quan aquesta manera d'operar ha pogut limitar l'estudi i conseqüentment acotar possibles conclusions. El que s'ha perseguit en aquesta tesi ha estat demostrar, mitjançant els diferents capítols, com la diversitat de l'objecte artificial pot respondre a un mateix sentit pel que fa la projecció del "jo" en l'objecte.En el primer capítol de la tesi es fa un recorregut per mites i fabulacions per tal que pugui ser constatat, al final de la tesi, com el sentit, les respostes i els interrogants d'aquests/es han arribat a tenir una important presència en el context artístic actual. Sota l'interrogant de ..la natura pot ser artifici? està basat el segon capítol de la tesi on, fent un recorregut des del macrocosmos fins al microcosmos es fa una apropiació d'algunes de les darreres obres artístiques per veure com respon l'artifici dins d'aquests dos contextos. El "sublim artificial" i com aquest forma part del paisatge contemporani tanca el capítol.En el capítol tercer, es fa un estudi de l'objecte artificial com a "generador" de sentit en el context de l'art i s'analitza aquest fet des de dues perspectives diferents: l'erotisme i el fracàs. Per tal de analitzar el fracàs, s'ha fet l'apropiació d'algunes obres que generen el seu discurs des de la disfuncionalitat, l'accident o l'absurd.En el quart capítol s'han analitzat les diferents formes que pot adoptar el Posthumà en l'art contemporani i el com i el perquè d'algunes de les raons per les quals aquest pot esdevenir esclau. Dins de l'anàlisi de la forma d'aquest cossos artificials s'ha fet un recorregut que va de l'artefacte a la màquina, de l'autòmat al robot de l'ortopèdia a la pròtesis i a les prolongacions.La intenció del cinquè capítol ha estat motivar el sorgiment de preguntes sobre quines són les maneres en què l'objecte artificial es "comporta" (rols) dins del llenguatge de l'art, i per tal de fer un apropament a la seva "essència" com a "ens", s'ha fet des de la postura que defensa Heidegger, la qual parteix de la manera d'entendre l'ànima en el pensament d'Aristotèlic. Tanmateix, s'ha fet un estudi de certes obres on el comportament de l'objecte respon a alguns tipus de manifestacions que fomenten la il·lusió animista: el moviment, l'electricitat, la projecció lumínica i la sonoritat. Per últim s'ha parlat de l'automatisme com acte de creació.El sisè capítol actuar sota les bases de la dialèctica de la poètica i de l'estètica de l'objecte tecnològic. S'han comparat obres de diferents artistes per analitzar de les diferents postures i s'ha fa un estudi del "perquè" de l'insistència en l'ús de l'estètica barroca en el referent tecnològic.El setè capítol, l'estudi de l'artifici en el meu treball artístic, te caràcter d'epíleg ja que fa apologia del discurs de la tesi.En el capítol vuit s'ha arribat a les conclusions de la tesi i s'ha explicitat la bibliografia utilitzada per a defensar algunes de les postures i posicionaments durant la redacció. / "Art and wish. The artistic work, a source of hidden wishes" TEXT:This thesis is a study of whys and wherefores man takes possession of, alters and generates different objects "tricks" in the contemporary artistic context in order to build their identity. In the first chapter of the thesis looks over some myths and fables to check, as the sense, the answers and the questions fables of these have arrived to have an important presence in the appliance that appears in art to today.Under the query can be nature skill? The second chapter is based on the thesis, making a journey from the microcosm to the macrocosm is an appropriation of some of the latest works of art to see how the artifice in these two contexts does. The "sublime artificial" and how this part of the contemporary landscape closes the chapter. The third chapter is a study of the artificial object as a "generator" of meaning in the context of art and analyses this fact from the eroticism and from failure. In the fourth chapter looks at the different ways you can adopt Posthumous in contemporary art and the reasons for this may become a slave. The fifth chapter is intended to motivate the emergence of questions about what are the ways in which artificial object "implies" (roles) within the language of art, and to make an approach to its "essence" as "us" is from a position heideggerian which starts from the understanding of the soul in Aristotelian thought. However, a study of works on the object that appeared to respond to events that promote illegal animistic thinking. In the same chapter speaks of automatism as act of creation. The sixth chapter operates under the rules of the dialectic of poetics and aesthetics of the object technology. Works of different artists are compared to analyze the positions taken and a study of "because" the insistence on the use of the Baroque style in the technical reference. The seventh chapter, the epilogue is the study of artifice in my work and finally, chapter eight, clarifying the conclusions that could get the thesis finished.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és dissenyar un model d'un Sistema d'Extracció Automàtica de Candidats a Unitats de Significació Especialitzada (SEACUSE) basat en fonaments lingüístics de diferents tipus i adequat a les necessitats d'unes activitats professionals concretes.Per fer-ho, en el primer capítol es descriu els sistemes d'extracció automàtica de candidats a terme (SEACAT) i s'analitza i valora els principals SEACAT amb l'objectiu d'elaborar un estat de la qüestió en aquest camp que evidenciï les característiques i sobretot les limitacions d'aquests sistemes.En el segon capítol, en primer lloc, es validen les hipòtesis que vam postular en el treball de recerca sobre els patrons estructurals de les UTP i en segon lloc a comprovar les principals limitacions dels SEACAT que es basen en patrons morfosintàctics. Aquestes limitacions es manifesten en dos aspectes: el silenci (unitats pertinents no detectades per l'extractor) i el soroll (unitats no pertinents presentades com si ho fossin).Les dades que es desprenen de l'anàlisi del silenci i el soroll s'estudien en el tercer i quart capítol, respectivament. Així, primer s'analitzen els tipus i les causes de silenci que produeixen els SEACAT, i tot seguit els tipus i les causes del soroll generat per aquests sistemes.El cinquè proposa elements i estratègies perquè un sistema d'extracció automàtica redueixi el silenci i el soroll, i d'aquesta manera aconsegueixi que els seus resultats s'acostin més al reconeixement i delimitació manuals de les unitats de significació especialitzada.El sisè capítol introdueix el punt de vista de l'usuari i planteja el fet que no totes les activitats professionals requereixen els mateixos tipus ni el mateix nombre d'unitats especialitzades d'un text. Aquesta hipòtesi és verificada a través d'una prova experimental basada en les necessitats de quatre activitats professionals diferents.I, finalment, en el setè capítol, s'exposa una proposta de model de SEACUSE que, a més de les estratègies plantejades en el capítol cinquè, té en compte les finalitats dels professionals a l'hora de presentar els resultats. / El objetivo principal de esta tesis es diseñar un modelo de un Sistema de Extracción Automática de Candidatos a Unidades de Significación Especializada (SEACUSE) basado en fundamentos lingüísticos diferentes y adecuado a las necesidades de unas actividades profesionales concretas.En el primer capítulo se describen los sistemas de extracción automática de candidatos a término (SEACAT) y se analizan y valoran los principales SEACAT con el objetivo de elaborar un estado de la cuestión en este campo que evidencie las características y sobre todo las limitaciones de estos sistemas.En el segundo capítulo, primeramente, se validan las hipótesis que postulamos en el proyecto de investigación previo a la tesis doctoral sobre los patrones estructurales de las UTP y después se comprueba las principales limitaciones de los SEACAT que se basan en patrones morfosintácticos. Estas limitaciones se manifestar en dos aspectos: el silencio (unidades pertinentes no detectadas por el extractor) y el ruido (unidades no pertinentes presentadas como si lo fueran).Los datos que se desprenden del análisis del silencio y del ruido se estudian en los capítulos tercero y cuarto, respectivamente. Así, primero se analizan los tipos y las causas de silencio que producen los SEACAT, y seguidamente los tipos y las causas del ruido generado por estos sistemas.El quinto propone elementos y estrategias para que un sistema de extracción automática reduzca el silencio y el ruido, y de esta manera consiga que sus resultados se aproximen más al reconocimiento y delimitación manuales de las unidades de significación especializada.El sexto capítulo introduce el punto de vista del usuario y plantea el hecho de que no todas las actividades profesionales requieren los mismos tipos ni el mismo número de unidades especializadas de un texto. Esta hipótesis se verifica a través de una prueba experimental basada en las necesidades de cuatro actividades profesionales diferentes.Y, finalmente, en el último capítulo, se expone una propuesta de un modelo de SEACUSE que, además de las estrategias planteadas en el quinto capítulo, tiene en cuenta las finalidades de los profesionales en la presentación de los resultados. / The main objective of this dissertation is to design a model for an Automatic Extraction System for Candidates of Specialized Meaning Units (AESCSMU) based upon different types of linguistic foundations that are adequate to meet the needs of concrete professional activities.To achieve this purpose, the first chapter describes the automatic extraction systems for term candidates (AESTCs). It also analyzes and makes an evaluation of the main AESTCs with the purpose of presenting the state of the issue in this field of knowledge, while showing the characteristics and, above all, the limitations of these systems.The second chapter validates, in the first place, the hypotheses that are going to be taken for granted during the research project about the structural patterns of the multiword units, and, in the second place, tests the main limitations of the AESTCs that are based upon morphosyntactic patterns. These limitations become manifest in two aspects: silence (when the extractor does not detect pertinent units) and noise (when non-pertinent units are presented as if they were pertinent).Data derived from the analysis of silence and noise are studied both on the third and fourth chapters. There, we first analyze the types and causes of silence produced by the AESTCs, and then the types and causes of the noise generated by these systems.The fifth chapter proposes elements and strategies so that automatic extraction systems may reduce silence as well as noise. This way we can accomplish that their results may come closer to the manual identification and delimitation of specialized meaning units.The sixth chapter introduces of the user's point of view, and states the fact that not all the professional activities require the same type and the same number of specialized units from a text. This hypothesis is verified through an experimental test based upon the needs of four different professional activities.Finally, the seventh and last chapter proposes a possible model of an AESCSMU that, besides the strategies presented on chapter five, considers the goals of professionals at the time of presenting the results.