[ES] Los públicos de las orquestas sinfónicas son la parte fundamental que da sentido y que permite la continuidad de estas entidades culturales. Esta investigación pretende analizar a los públicos interesados en las propuestas culturales que interpretan las orquestas sinfónicas, así como a las propias entidades respecto a la gestión y comunicación que desarrollan sus responsables mediante acciones que propician la conexión entre entidad y público. El análisis que se presenta se enfoca desde tres aspectos fundamentales de estudio: las características, gustos y preferencias de los públicos de las orquestas sinfónicas, el personal responsable de la gestión de las entidades y las iniciativas que diseñan en relación con la programación y la comunicación. De este modo, se pretende responder a la pregunta de si los responsables de gestionar las orquestas sinfónicas conocen a sus públicos y llevan a cabo la gestión de la entidad teniendo en cuenta ese conocimiento. Si bien los públicos de las orquestas sinfónicas es un concepto muy amplio y puede hacer referencia a multitud de posibilidades, en este estudio se hace referencia únicamente a los públicos de la cultura como principales interesados en disfrutar de propuestas de diversa índole cultural y los abonados de las propias entidades como asistentes habituales a las propuestas que se programan cada temporada. El estudio se concentra en dos grandes bloques, en el primero de éstos se lleva a cabo un análisis descriptivo de la orquesta sinfónica, el público musical, la situación de la música clásica en España y la comunicación cultural. Y en el segundo bloque se realiza un trabajo empírico que busca recabar información acerca de los públicos de la cultura y abonados de las orquestas sinfónicas, la programación de estas entidades culturales respecto a una temporada musical, los equipos de gestión y personal que las forman, el punto de vista de expertos en los públicos de la cultura y comunicación cultural y la comunicación que realizan estas organizaciones. / [CA] Els públics de les orquestres simfòniques són la part fonamental que dona sentit i que permet la continuïtat d'aquestes entitats culturals. Aquesta investigació pretén analitzar als públics interessats en les propostes culturals que interpreten les orquestres simfòniques, així com a les pròpies entitats respecte a la gestió i comunicació que desenvolupen els seus responsables mitjançant accions que propicien la connexió entre entitat i públic. L'anàlisi que es presenta s'enfoca des de tres aspectes fonamentals d'estudi: les característiques, gustos i preferències dels públics de les orquestres simfòniques, el personal responsable de la gestió de les entitats i les iniciatives que dissenyen en relació amb la programació i la comunicació. D'aquesta manera, es pretén respondre a la pregunta de si els responsables de gestionar les orquestres simfòniques coneixen als seus públics i duen a terme la gestió de l'entitat tenint en compte aqueix coneixement. Si bé els públics de les orquestres simfòniques és un concepte molt ampli i pot fer referència a multitud de possibilitats, en aquest estudi es fa referència únicament als públics de la cultura com a principals interessats a gaudir de propostes de diversa índole cultural i els abonats de les pròpies entitats com a assistents habituals a les propostes que es programen cada temporada. L'estudi es concentra en dos grans blocs, en el primer d'aquests es duu a terme una anàlisi descriptiva de l'orquestra simfònica, el públic musical, la situació de la música clàssica a Espanya i la comunicació cultural. I en el segon bloc es fa un treball empíric que busca recaptar informació sobre els públics de la cultura i abonats de les orquestres simfòniques, la programació d'aquestes entitats culturals respecte a una temporada musical, els equips de gestió i personal que les formen, el punt de vista d'experts en els públics de la cultura i comunicació cultural i la comunicació que realitzen aquestes organitzacions. / [EN] The audiences of symphony orchestras are the fundamental part that gives meaning and allows the continuity of these cultural entities. This research aims to analyze the audiences interested in the cultural proposals performed by symphony orchestras, as well as the entities themselves with respect to the management and communication developed by their leaders through actions that promote the connection between the entity and the audience. The analysis presented here is approached from three fundamental aspects of study: the characteristics, tastes and preferences of the audiences of symphony orchestras, the personnel responsible for the management of the entities and the initiatives they design in relation to programming and communication. In this way, the aim is to answer the question of whether those responsible for managing symphony orchestras know their audiences and carry out the management of the entity taking this knowledge into account. Although the audiences of symphony orchestras is a very broad concept and can refer to a multitude of possibilities, in this study reference is made only to cultural audiences as the main ones interested in enjoying proposals of different cultural nature and the subscribers of the entities themselves as regular attendees to the proposals programmed each season. The study is concentrated in two large blocks, in the first of which a descriptive analysis of the symphony orchestra, the musical public, the situation of classical music in Spain and cultural communication is carried out. And in the second block an empirical work is carried out that seeks to gather information about the cultural audiences and subscribers of symphony orchestras, the programming of these cultural entities with respect to a musical season, the management teams and personnel that form them, the point of view of experts in cultural audiences and cultural communication and the communication carried out by these organizations. / Oropesa Mateos, C. (2023). Los públicos de las orquestas sinfónicas españolas: un estudio sobre el vínculo entre entidad y públicos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200380

Text in Afrikaans / Hierdie studie handel oor die rol wat vroue in die Westerse musiekgeskiedenis van SuidAfrika vanaf 1652 tot 1952 gespeel bet. Vroue se bydraes en die belangrikheid daarvan word dus op haas elke denkbare gebied van die musiekmilieu gedurende die ontstaan en ontwikkeling van elke belanghebbende Westerse gemeenskap ondersoek. Hoofstukke een tot vyf konsentreer op die rol wat vroue as professione1e en amateur musikante binne die volgende streke sou vervul: Wes-Kaap, Natal, Vrystaat, Transvaal en Oos-Kaap. Hul posisies as uitvoerende kunstenaars, opvoedkundiges, beskermvroue, orkeslede, dirigente, komponiste, asook as stigters en lede van musiekverenigings word bestudeer. Hoofstuk ses stel 'n algemene beeld van die identiteit en werksaamhede van vrouemusici in die Suid-Afrikaanse musiekgeskiedenis daar. Daar word gekyk na die belangrikheid van hul bydraes en gevolglik blyk duidelik dat hul betekenis nie na waarde geskat word nie. Ten slotte word gepoog om vas te stel wat ten grondslag van hierdie ,verskynsel le. / This study deals with women musicians in the history of Western music in South Africa from 1652 to 1952. Their contributions within the origin and development of every major Western society are traced. Chapters one to five highlight women's roles as professional and amateur musicians in the following regions: Western Cape, Natal, Free State, Transvaal and Eastern Cape. Their posistions as performing artists, educators, patrons, orchestral players, conductors, composers, as well as fo'unders and members of musical societies are discussed. Chapter six recreates a general image of the identity and activity of South African women musicians. It becomes evident that their contributions are entirely underestimated. Finally the study seeks to place this misconception into proper perspective. / Art History, Visual Arts & Musicology / M. Mus.

Text in Afrikaans / Hierdie studie handel oor die rol wat vroue in die Westerse musiekgeskiedenis van SuidAfrika vanaf 1652 tot 1952 gespeel bet. Vroue se bydraes en die belangrikheid daarvan word dus op haas elke denkbare gebied van die musiekmilieu gedurende die ontstaan en ontwikkeling van elke belanghebbende Westerse gemeenskap ondersoek. Hoofstukke een tot vyf konsentreer op die rol wat vroue as professione1e en amateur musikante binne die volgende streke sou vervul: Wes-Kaap, Natal, Vrystaat, Transvaal en Oos-Kaap. Hul posisies as uitvoerende kunstenaars, opvoedkundiges, beskermvroue, orkeslede, dirigente, komponiste, asook as stigters en lede van musiekverenigings word bestudeer. Hoofstuk ses stel 'n algemene beeld van die identiteit en werksaamhede van vrouemusici in die Suid-Afrikaanse musiekgeskiedenis daar. Daar word gekyk na die belangrikheid van hul bydraes en gevolglik blyk duidelik dat hul betekenis nie na waarde geskat word nie. Ten slotte word gepoog om vas te stel wat ten grondslag van hierdie ,verskynsel le. / This study deals with women musicians in the history of Western music in South Africa from 1652 to 1952. Their contributions within the origin and development of every major Western society are traced. Chapters one to five highlight women's roles as professional and amateur musicians in the following regions: Western Cape, Natal, Free State, Transvaal and Eastern Cape. Their posistions as performing artists, educators, patrons, orchestral players, conductors, composers, as well as fo'unders and members of musical societies are discussed. Chapter six recreates a general image of the identity and activity of South African women musicians. It becomes evident that their contributions are entirely underestimated. Finally the study seeks to place this misconception into proper perspective. / Art History, Visual Arts and Musicology / M. Mus.