[ES] La lógica institucional predice las prácticas sociales, y esto no es diferente en el entorno organizativo. Las organizaciones gestionan personas. Esto significa que las prácticas de gestión de personas predicen una serie de comportamientos organizativos. Al tratarse de personas, podemos suponer que la perspectiva racional-cognitiva de la percepción de estas prácticas puede explicarse mejor considerando la influencia del clima emocional del grupo. El objetivo de esta tesis ha sido, por tanto, analizar la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas mediadas por el clima emocional. Para alcanzar el objetivo propuesto, se persiguieron los siguientes objetivos específicos: mapear las principales fuentes y evidencias teóricas de la relación entre emoción y lógica institucional (Capítulo II); proponer un modelo que sustente el papel del clima emocional como mediador de la relación entre lógica institucional y prácticas organizativas (Capítulo III); construir y presentar evidencias de la validez de un instrumento de lógica institucional de la policía militar (QLIP-M) (Capítulo IV) y testar empíricamente la mediación del clima emocional en la relación entre QLIP-M y prácticas de RRHH (Capítulo V). Capítulo II: la revisión del alcance de la literatura encontró 60 referencias, analizó 13 artículos y concluyó sobre la relación predictiva de la variable emocional, así como la falta de estudios que relacionen clima y lógicas institucionales, direccionalidades y exclusividad del nivel individual de análisis. Capítulo III: Ensayo teórico que propone el clima emocional como mediador en la relación entre la lógica institucional y las prácticas organizativas. Para comprobar empíricamente esta relación, fue necesario desarrollar un instrumento de medida de la lógica institucional. Capítulo IV: Se desarrolló el QLIP-M, con un análisis cualitativo para la construcción de ítems con tres grupos focales, formados por policías de diferentes regiones de Brasil (n=17), un análisis semántico con expertos (N=5); un análisis de las propiedades psicométricas con policías (n=379) para comprender la estructura factorial, que surgió con 5 lógicas institucionales (militar, burocrática, legalista, comunitaria y vigilante) y la prueba de la red nomológica del constructo (n=137) con dignidad en el trabajo, identidad social y seguridad psicológica, encontrándose relaciones positivas. Capítulo V: test empírico del modelo (n=220) donde el clima emocional medió la relación entre la lógica burocrática y las prácticas de RH, pero no las otras lógicas. Los resultados obtenidos en su conjunto alcanzan el objetivo general de la tesis, poner a prueba la relación entre la lógica institucional y la práctica organizativa mediada por el clima emocional, y realizar una contribución teórica al análisis de las emociones en la teoría institucional en varios otros aspectos. El ensayo teórico recoge la literatura existente para proponer un proceso de mediación del clima emocional, convirtiendo a las emociones, previamente subyacentes al proceso, en protagonistas de la comprensión del comportamiento organizativo. También ha contribuido al análisis cuantitativo de las lógicas institucionales mediante la creación y validación de un instrumento de medida y, en concreto, contribuye a los policías militares mediante la comprensión de las diferentes lógicas que operan en este contexto. Por último, al utilizar diferentes métodos para acceder a las lógicas, ha permitido que emerjan lógicas subyacentes y menos evidentes, como la lógica de la guardia. Esta tesis realiza aportaciones al estudio de las lógicas institucionales y las emociones. Como aportaciones prácticas, los directivos pueden utilizar estos resultados para aumentar sus percepciones sobre las prácticas organizativas, ya que a veces los directivos se esfuerzan por llevar a cabo prácticas que pasan desapercibidas debido a las lógicas que operan en la organización o al clima emocional desfavorable. / [CA] La lògica institucional prediu les pràctiques socials, i això no és diferent en l'entorn organitzatiu. Les organitzacions gestionen persones. Això significa que les pràctiques de gestió de persones prediuen una sèrie de comportaments organitzatius. En tractar-se de persones, podem suposar que la perspectiva racional-cognitiva de la percepció d'aquestes pràctiques pot explicar-se millor considerant la influència del clima emocional del grup. L'objectiu d'aquesta tesi és, per tant, analitzar la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives mediada pel clima emocional. Per a aconseguir l'objectiu proposat, es van perseguir els següents objectius específics: analitzar les principals fonts i evidències teòriques de la relació entre emoció i lògica institucional (Capítol II); proposar un model que sustente el paper del clima emocional com a mediador de la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa (Capítol III); construir i validar un instrument per a la lògica institucional policial militar (QLIP-M) (Capítol IV) i analitzar empíricament la mediació del clima emocional en la relació entre QLIP-M i pràctiques de RRHH (Capítol V). Capítol II: amb la revisió de la literatura es varen trobar 60 referències, s'analitzaren finalment 13 articles i es va concloure la falta d'estudis que relacionen clima i lògiques institucionals, fent menció a les direccionalitats i a l'exclusivitat del nivell individual d'anàlisi. Capítol III: assaig teòric que proposa el clima emocional com a mediador en la relació entre la lògica institucional i les pràctiques organitzatives. Per a comprovar empíricament aquesta relació, va ser necessari desenvolupar un instrument de mesura de la lògica institucional, objectiu principal d'aquest segon estudi. Capítol IV: Es va desenvolupar el QLIP-M, amb una anàlisi qualitativa per a crear ítems amb tres grups focals formats per policies de diferents regions del Brasil (n=17). Es van analizar les propietats psicomètriques amb policies (n=379) per a entendre l'estructura factorial, que va emergir amb 5 lògiques institucionals (militar, burocràtica, legalista, comunitària i vigilant). A partir d'aquestes lògiques es va realitzar la validació convergent (n=137) del QLIP-M relacionant-ho amb la dignitat al treball, la identitat social i la seguretat psicològica, trobant relacions positives amb aquests constructes. Capítol V: prova empírica del model (n=220) on el clima emocional va mediar la relació entre la lògica burocràtica i les pràctiques de RRHH, però no es van trovar resultats significatius amb les altres lògiques. Els resultats obtinguts en el seu conjunt aconsegueixen l'objectiu general de la tesi, posar a prova la relació entre la lògica institucional i la pràctica organitzativa mediada pel clima emocional, i realitzar una contribució teòrica a l'anàlisi de les emocions en la teoria institucional en diversos altres aspectes. La part teòrica recull la literatura existent per a proposar un procés de mediació del clima emocional, convertint a les emocions, prèviament subjacents al procés, en protagonistes de la comprensió del comportament organitzatiu. A més, contribueix de manera específica a la literatura sobre policies militars mitjançant la comprensió de les diferents lògiques que operen en aquest context. Finalment, utilitzar diferents mètodes per a accedir a les lògiques, ha permés que emergisquen lògiques subjacents i menys evidents, com la lògica de la guàrdia. Aquesta tesi, per tant, realitza aportacions importants a l'estudi de les lògiques institucionals i les emocions. Com a aportacions pràctiques, els directius poden utilitzar aquests resultats per a augmentar les seues percepcions sobre les pràctiques organitzatives, ja que a vegades els directius s'esforcen per dur a terme pràctiques que passen desapercebudes a causa de les lògiques que operen en l'organització o al clima emocional desfavorable. / [EN] Institutional logic predicts social practices, and this is no different in the organizational environment. Organizations manage people. This means that people management practices predict a series of organizational behaviours. The prevailing logics in a corporation will influence both the types of practices made available and how they are perceived by workers. As these are people, we can assume that the rational-cognitive perspective of the perception of these practices can be better explained by considering the influence of the group's emotional climate. The aim of this thesis was therefore to analyse the relationship between institutional logic and organizational practices mediated by the emotional climate. In order to achieve the proposed objective, the following specific objectives were pursued: mapping the main sources and theoretical evidence of the relationship between emotion and institutional logic (Chapter II); proposing a model based on the role of emotional climate as a mediator of the relationship between institutional logic and organizational practice (Chapter III); constructing and presenting evidence of the validity of a military police institutional logic instrument (QLIP-M) (Chapter IV) and empirically testing the mediation of emotional climate in the relationship between LIP-M and HR practices (Chapter V). Chapter II: the scoping review of the literature found 60 references, analyzed 13 articles and concluded on the predictive relationship of the emotional variable, as well as a lack of studies relating climate and institutional logics, directionalities and exclusivity of the individual level of analysis. Chapter III: Theoretical essay proposing the emotional climate as a mediator in the relationship between institutional logic and organizational practices. In order to empirically test this relationship, it was necessary to develop an instrument to measure institutional logic. Chapter IV: The QLIP-M was developed, with a qualitative analysis for the construction of items with three focus groups, made up of police officers from different regions of Brazil (n=17), a semantic analysis with experts (N=5); an analysis of the psychometric properties with police officers (n=379) to understand the factor structure, which emerged with 5 institutional logics (military, bureaucratic, legalistic, community and vigilante) and the test of the construct's nomological network (n=137) with dignity at work, social identity and psychological security, finding positive relationships. Chapter V: empirical test of the model (n=220) where the emotional climate mediated the relationship between bureaucratic logic and HR practices, but not the other logics. The results obtained as a whole achieve the overall aim of the thesis, to test the relationship between institutional logic and organizational practice mediated by emotional climate, and contribute theoretically to the analysis of emotions in institutional theory in various other ways. The theoretical essay brings together the existing literature to propose a process for mediating the emotional climate, making emotions, previously underlying the process, the protagonist in understanding organizational behaviour. It has also contributed to the quantitative analysis of institutional logics by creating and validating a measuring instrument and, specifically, it contributes to military police officers by understanding the different logics that operate in this context. Finally, by using different methods to access logics, it allowed underlying and less obvious logics to emerge, such as the logic of the guard. This thesis makes contributions to the study of institutional logics and emotions. As practical contributions, managers can use these results to increase their perceptions of organizational practices, as sometimes managers strive to deliver practices that go unnoticed due to the logics operating in the organization or the unfavourable emotional climate. / Oliveira Dias, FD. (2024). Razón y emoción en la policia militar: El papel del clima emocional en las prácticas de recursos humanos desde la perspectiva de la lógica institucional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204637

[ES] La presente tesis doctoral teórico-práctica tiene como punto de partida la voluntad de comprender la dualidad intrínseca de la imagen, de su triunfo y su derrota. Las tensiones surgidas de las relaciones entre los términos imagen y realidad, o representación y presentación, han sido el germen de una concepción de la imagen contradictoria y paradójica en el mundo occidental. En consecuencia, las imágenes siempre han gozado de un estatus ambivalente que tan pronto las alzaba a entes sagrados, como eran denostadas, o incluso violentamente atacadas. A pesar del vasto campo de estudio propuesto, esta investigación está acotada en la producción artística de la autora, principalmente pictórica. A partir de cuatro series realizadas entre el 2017 y el 2020 -que actúan como activadoras, pretexto, pero también como medio y objeto principal de estudio- nos hemos aproximado a este planteamiento inicial, al tiempo que iban surgiendo otras muchas cuestiones, todas ellas relacionadas con el vínculo que mantenemos en la actualidad con el mundo visual. En estas páginas se recoge, por tanto, el análisis teórico, iconográfico, plástico y formal de dichos proyectos, los cuales vertebran la estructura de la tesis, así como los contenidos teóricos más concretos, como serían: el gesto iconoclasta, las paradojas del archivo, la tecnificación de los aparatos ópticos o la guerra de las imágenes. Este recorrido plástico y teórico da lugar a un interrogante presente a lo largo de toda la investigación, y que ha actuado como hipótesis de la misma: ¿son las imágenes peligrosas? En este sentido, las diferentes piezas realizadas a lo largo de los años intentan dar una respuesta abierta y especulativa a esta cuestión, entendiendo el arte como un modo de conocimiento específico, generador de reflexiones en el plano conceptual, simbólico y sensible. Planteamos, por tanto, una crítica a las imágenes a través de la creación artística, que permita cuestionar los modos en las que estas operan y circulan, al tiempo que reflexionamos con ellas y no sólo sobre ellas. / [CA] La present tesi doctoral teòric-pràctica té com a punt de partida la voluntat de comprendre la dualitat intrínseca de la imatge, del seu triomf i la seua derrota. Les tensions sorgides de les relacions entre els termes imatge i realitat, o representació i presentació, han sigut el germen d'una concepció de la imatge contradictòria i paradoxal en el món occidental. En conseqüència, les imatges sempre han gaudit d'un estatus ambivalent que tan prompte les alçava a ens sagrats, com eren injuriades, o fins i tot violentament atacades. Malgrat el vast camp d'estudi proposat, esta investigació està delimitada en la producció artística de l'autora, principalment pictòrica. A partir de quatre sèries realitzades entre el 2017 i el 2020 -que actuen com a activadores, pretext, però també com a mitjà i objecte principal d'estudi- ens hem aproximat a este plantejament inicial, al mateix temps que anaven sorgint moltes altres qüestions, totes elles relacionades amb el vincle que mantenim en l'actualitat amb el món visual. En estes pàgines s'arreplega, per tant, l'anàlisi teòric, iconogràfic, plàstic i formal d'estos projectes, els quals vertebren l'estructura de la tesi, així com els continguts teòrics més concrets, com serien: el gest iconoclasta, les paradoxes de l'arxiu, la tecnificació dels aparells òptics o la guerra de les imatges. Este recorregut plàstic i teòric dona lloc a un interrogant present al llarg de tota la investigació, i que ha actuat com a hipòtesi d'esta: són les imatges perilloses? En este sentit, les diferents peces realitzades al llarg dels anys intenten donar una resposta oberta i especulativa a esta qüestió, entenent l'art com un mode de coneixement específic, generador de reflexions en el pla conceptual, simbòlic i sensible. Plantegem, per tant, una crítica a les imatges a través de la creació artística, que permeta qüestionar els modes en les quals estes operen i circulen, al mateix temps que reflexionem amb elles i no sols sobre elles. / [EN] The starting point of this theoretical-practical doctoral thesis is the will to understand the intrinsic duality of the image, its triumph and its defeat. The tensions between the terms image and reality, or representation and presentation, have been the seed of a contradictory and paradoxical conception of the image in the Western world. As a result, images have always enjoyed an ambivalent status that has led to elevate them to sacred entities, as they were reviled, or even violently attacked. Despite the vast field of study here proposed, this research is limited to the author's artistic production, which is mainly pictorial. From four series made between 2017 and 2020 -which work as activators, pretext, but also as means and main object of study- we have approached the initial proposal, while many other questions were arising, and all of them were related to the link that we currently have with the visual world. These pages, therefore, contain the theoretical, iconographic, plastic and formal analysis of these projects, which are the structure of the thesis, as well as the more specific theoretical contents, such as: the iconoclastic gesture, the paradoxes of the archive, the technification of optical devices or the war of images. This plastic and theoretical journey gives rise to a question present throughout the investigation, and which has acted as a hypothesis of it: are the images dangerous? In this sense, the different pieces made over the years try to give an open and speculative answer to this question, understanding art as a mode of specific knowledge, generating reflections on the conceptual, symbolic and sensitive plane. We propose, therefore, a critique of images through artistic creation, which allows us to question the ways in which they operate and circulate, while reflecting with them and not only on them. / Císcar Cebria, A. (2024). Triunfo y derrota de las imágenes. Una investigación desde y a través de la propia práctica artística sobre la fenomenología de las imágenes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/205232

[ES] En esta investigación analizo como a partir de 1984, en el panorama de las artes visuales cubanas, entra en escena una nueva generación que, desde la práctica artística, jugó con las estructuras estéticas y conceptuales que sustentas al objeto artístico y, desde ahí, logró abrir un debate que problematizó temas tabúes como la identidad nacional, el trato a la figura de los héroes, el humor, la religiosidad popular, la ideologización de la cultura, entre otros; que fueron percibidos por las instituciones oficiales como amenaza a la hegemonía narrativa del Estado, que desde el triunfo de la revolución en 1959 se propuso domesticar a los artistas e intelectuales. Sentencias como "con la revolución todo, contra la revolución nada" definieron el derrotero de la política cultural cubana, volviéndose progresivamente más represiva hasta la llegada de los años 80, periodo en el que hubo una leve relajación, oportunidad que aprovecharon los artistas jóvenes para abrir el arte cubano a tendencias internacionales. En la medida que avanzó la década, los artistas jóvenes se fueron alejando de la utopía ideológica convertida en ideología de masas, esforzándose por mantener su autonomía y capacidad crítica en un entorno altamente controlado, dando lugar intersecciones complejas entre arte y política. Los artistas jóvenes desarrollaron proyectos colectivos y cooperativos que crearon espacios artísticos independientes, investigaciones sociológicas participativas y el performance emergió como una estrategia privilegiada, que permitió llevar el arte directamente al público, evadiendo la censura estatal. Estos proyectos ampliaron el alcance del arte, transformaron a los espectadores en participantes y redefinieron la relación arte y la sociedad cubana. La politización del arte impuesta por el Estado trajo como consecuencia que todo arte que se produjo en Cuba se interpretara en clave política, ya sea de manera activa o pasiva. Esto condujo a las autoridades a creer que los jóvenes -nacidos y educados en la Revolución- no estaban comprometidos con el sistema. A pesar de su compromiso inicial con la Revolución, muchos artistas experimentaron censura y persecución; de este modo, la Revolución convirtió a su "potencial hombre nuevo" en el artista disidente y volvió a las tácticas represiva de las dos décadas anteriores, recrudeciendo la censura, persiguiendo y encarcelando a los artistas y, por último, empujándolos al exilio. / [CA] En aquesta investigació analitze com, a partir de 1984, en el panorama de les arts visuals cubanes, entra en escena una nova generació que, des de la pràctica artística, va jugar amb les estructures estètiques i conceptuals que sustenten l'objecte artístic i, des d'ací, va aconseguir obrir un debat que problematitzà temes tabús com la identitat nacional, el tracte a la figura dels herois, l'humor, la religiositat popular, la ideologització de la cultura, entre altres; que foren percebuts per les institucions oficials com a amenaça a l'hegemonia narrativa de l'Estat, que des del triomf de la revolució en 1959 es proposà domesticar els artistes i intel·lectuals. Sentències com "amb la revolució tot, contra la revolució res" definiren el rumb de la política cultural cubana, tornant-se progressivament més repressiva fins a l'arribada dels anys 80, període en el qual hi hagué una lleugera relaxació, oportunitat que aprofitaren els artistes joves per a obrir l'art cubà a tendències internacionals. A mesura que avançà la dècada, els artistes joves s'anaren allunyant de la utopia ideològica convertida en ideologia de masses, esforçant-se per mantindre la seua autonomia i capacitat crítica en un entorn altament controlat, donant lloc a interseccions complexes entre art i política. Els artistes joves desenvoluparen projectes col·lectius i cooperatius que crearen espais artístics independents, investigacions sociològiques participatives i la performance emergí com una estratègia privilegiada, que permeté portar l'art directament al públic, evitant la censura estatal. Aquests projectes ampliaren l'abast de l'art, transformaren els espectadors en participants i redefiniren la relació art i la societat cubana. La politització de l'art imposada per l'Estat portà com a conseqüència que tot art que es produí a Cuba s'interpretara en clau política, siga de manera activa o passiva. Això portà les autoritats a creure que els joves -nascuts i educats dins la Revolució- no estaven compromesos amb el sistema. Malgrat el seu compromís inicial amb la Revolució, molts artistes experimentaren censura i persecució. Consegüentment, la Revolució convertí el seu "potencial home nou" en l'artista dissident i tornà a les tàctiques repressives de les dues dècades anteriors, intensificant la censura, perseguint i empresonant els artistes i, finalment, empenyent-los a l'exili. / [EN] In this research, I analyze how, starting in 1984, a new generation entered the Cuban visual arts scene. Through artistic practice, this generation played with the aesthetic and conceptual structures that underpin the artistic object. In doing so, they initiated a debate that problematized taboo topics such as national identity, the treatment of heroic figures, humor, popular religiosity, and the ideological aspects of culture, among others. These issues were perceived by official institutions as a threat to the state's narrative hegemony. Since the triumph of the revolution in 1959, the state aimed to domesticate artists and intellectuals. Maxims like "with the revolution, everything; against the revolution, nothing" defined the course of Cuban cultural policy, progressively becoming more repressive until the arrival of the 1980s when there was a slight relaxation. This was an opportunity seized by young artists to open Cuban art to international trends. As the decade progressed, these young artists distanced themselves from the ideological utopia turned mass ideology. They strived to maintain their autonomy and critical capacity in a highly controlled environment, giving rise to complex intersections between art and politics. Young artists developed collective and cooperative projects that created independent artistic spaces. Participatory sociological investigations and performance emerged as privileged strategies, allowing art to reach the public directly and evade state censorship. These projects expanded the scope of art, transformed spectators into participants, and redefined the relationship between art and Cuban society. The state's imposition of art politicization resulted in all art produced in Cuba being interpreted through a political lens, either actively or passively. This led authorities to believe that young individuals, born and educated within the Revolution, were not committed to the system. Despite their initial commitment to the Revolution, many artists experienced censorship and persecution. Consequently, the Revolution turned its "potential new man" into a dissident artist and reverted to the repressive tactics of the two previous decades, intensifying censorship, pursuing and imprisoning artists, and ultimately pushing them into exile. / Estrada Tamayo, LP. (2024). Estética e ideología en las artes visuales cubanas de la generación de los 80 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/207290

Tesis por compendio / [ES] El aumento del envejecimiento de la población a nivel mundial y la limitada eficacia de los tratamientos disponibles para la demencia plantean la necesidad de desarrollar intervenciones dirigidas al envejecimiento y a las enfermedades neurodegenerativas. También se hace necesario promover cambios relacionados con la percepción negativa sobre la vejez en la sociedad. Ante estos planteamientos se está informando de los posibles beneficios terapéuticos de las intervenciones basadas en las artes, como la arteterapia, en la promoción de la salud, prevención de la demencia y manejo de la sintomatología asociada. Debido al interés de este tema nos propusimos evaluar los principales efectos de la arteterapia en el envejecimiento y enfermedades neurodegenerativas, analizar los posibles beneficios de esta terapia dirigida a personas mayores durante la pandemia y conocer los efectos del arte respuesta como activismo artístico para promover el cambio social en los estereotipos asociados al envejecimiento. Con el fin de alcanzar estos objetivos se plantearon 5 estudios que han dado lugar a los 5 artículos publicados en revistas de impacto que componen la tesis doctoral. El primer estudio incluye una revisión sistemática que analiza los beneficios de la arteterapia en personas con Enfermedad de Alzheimer (EA): los resultados informan de mejoras en bienestar, calidad de vida, estado anímico y depresión. El segundo artículo muestra un estudio de un caso de Parálisis Supranuclear Progresiva (un parkinsonismo atípico) evaluando posibles beneficios de la arteterapia en la sintomatología asociada a la enfermedad. Los resultados informan de mejoras significativas en expresión emocional, aspectos conductuales y relaciones sociales. El tercer trabajo analiza la relación entre EA y el duelo crónico basándose en un estudio de caso de EA, evaluando los efectos de la arteterapia en los síntomas cognitivos, somáticos y psicológicos. Se observó un impacto positivo en la expresión emocional, aspectos cognitivos (concentración, control, memoria), relaciones sociales y cambios en el sentido de identidad. El cuarto estudio describe una intervención de arteterapia en un grupo de mujeres de edad avanzada realizada durante las restricciones impuestas por la pandemia analizando las dificultades asociadas a este periodo y proponiendo su abordaje a través de la arteterapia. Los resultados sugieren mejoras en aspectos cognitivos (concentración, memoria y atención), expresión e identificación emocional, socialización y disminución de la ansiedad. El quinto estudio consta de dos proyectos relacionados (exposición virtual y talleres intergeneracionales) que tienen como denominador común el arte respuesta como activismo artístico, promoviendo la concienciación y el cambio social, y utilizando el arte respuesta para dar sentido y significado a las reflexiones relacionadas con el envejecimiento. Las experiencias incluidas en las 5 publicaciones contribuyen a generar avance del conocimiento acerca de las posibles aplicaciones de la arteterapia en el envejecimiento, enfermedades neurodegenerativas y prevención de la demencia. También se muestra su utilidad para contrarrestar la privación sensorial y social que conllevan las situaciones de crisis como las vividas durante la pandemia. Además, se han diseñado intervenciones basadas en el activismo artístico que pueden contribuir a desafiar estereotipos y superar actitudes negativas de la sociedad hacia la vejez. En futuros estudios sería de interés realizar intervenciones en muestras más amplias y con seguimiento longitudinal, así como el uso complementario de biomarcadores o técnicas de neuroimagen para evaluar los resultados de la intervención en la población de edad avanzada. Estas intervenciones arteterapéuticas pueden contribuir a crear experiencias participativas intergeneracionales basadas en las artes sobre la experiencia del envejecimiento / [CA] L'augment de l'envelliment de la població a nivell mundial i la limitada eficàcia dels tractaments disponibles per a la demència plantegen la necessitat de desenvolupar intervencions dirigides a l'envelliment i a les malalties neurodegeneratives. També es fa necessari promoure canvis relacionats amb la percepció negativa sobre la vellesa en la societat. Davant estos plantejaments s'està informant dels possibles beneficis terapèutics de les intervencions basades en les arts, com l'artteràpia, en la promoció de la salut, prevenció de la demència i maneig de la simptomatologia associada. A causa de l'interés d'este tema ens vam proposar avaluar els principals efectes de l'artteràpia en l'envelliment i malalties neurodegeneratives, analitzar els possibles beneficis d'esta teràpia dirigida a persones majors durant la pandèmia i conéixer els efectes de l'art resposta com a activisme artístic per a promoure el canvi social en els estereotips associats a l'envelliment. Amb la finalitat d'aconseguir estos objectius es van plantejar 5 estudis que han donat lloc als 5 articles publicats en revistes d'impacte que componen la tesi doctoral. El primer estudi inclou una revisió sistemàtica que analitza els beneficis de l'artteràpia en persones amb Malaltia d'Alzheimer: els resultats informen de millores en benestar, qualitat de vida, estat anímic i depressió. El segon article mostra un estudi de cas de Paràlisis Supranuclear Progressiva (un parkinsonisme atípic) avaluant possibles beneficis de l'artteràpia en la simptomatologia associada a la malaltia. Els resultats informen de millores significatives en expressió emocional, aspectes conductuals i relacions socials. El tercer treball analitza la relació entre Malaltia d'Alzheimer i el dol crònic basant-se en un estudi de un cas de Malaltia d'Alzheimer, avaluant els efectes de l'artteràpia en els símptomes cognitius, somàtics i psicològics. Es va observar un impacte positiu en l'expressió emocional, aspectes cognitius (concentració, control, memòria), relacions socials i canvis en el sentit d'identitat. El quart estudi descriu una intervenció d'artteràpia en un grup de dones d'edat avançada realitzada durant les restriccions imposades per la pandèmia analitzant les dificultats associades a este període i proposant el seu abordatge a través de l'artteràpia. Els resultats suggerixen millores en aspectes cognitius (concentració, memòria i atenció), expressió i identificació emocional, socialització i disminució de l'ansietat. El quint estudi consta de dos projectes relacionats (exposició virtual i tallers intergeneracionals) que tenen com a denominador comú l'art resposta com a activisme artístic, promovent la conscienciació i canvi social, i utilitzant l'art resposta per a donar sentit i significat a les reflexions relacionades amb l'envelliment. Les experiències incloses en les 5 publicacions contribuïxen a generar avanç del coneixement sobre les possibles aplicacions de l'artteràpia en l'envelliment, malalties neurodegeneratives i prevenció de la demència. També es mostra la seua utilitat per a contrarestar la privació sensorial i social que comporten les situacions de crisis com les viscudes durant la pandèmia. A més, s'han dissenyat intervencions basades en l'activisme artístic que poden contribuir a desafiar estereotips i superar actituds negatives de la societat cap a la vellesa. En futurs estudis seria d'interés realitzar intervencions en mostres més àmplies i amb seguiment longitudinal, així com l'ús complementari de biomarcadors o tècniques de neuroimatgeria per a avaluar els resultats de la intervenció en la població d'edat avançada. Estes intervencions artterapèutiques poden contribuir a crear experiències participatives intergeneracionals basades en les arts sobre l'experiència de l'envelliment / [EN] The increasing aging of the world's population and the limited effectiveness of available treatments for dementia increase the need to develop interventions that target aging and neurodegenerative diseases. There is also a need to promote changes in negative societal perceptions of old age. In light of these approaches, the potential therapeutic benefits of arts-based interventions, such as art therapy, in health promotion, dementia prevention and management of associated symptoms are being reported. Due to the interest of this topic, we proposed to evaluate the main effects of art therapy in ageing and neurodegenerative diseases, to analyze the possible benefits of this therapy for older people during the pandemic, and to know the effects of response art as artistic activism to promote social change in the stereotypes associated with ageing. In order to achieve these objectives, 5 studies were proposed, which gave rise to the 5 articles published in high impact journals that make up the thesis. The first study is a systematic review analyzing the benefits of art therapy in people with Alzheimer's disease: the results report improvements in well-being, quality of life, mood and depression. The second article presents a case study of a person living with Progressive Supranuclear Palsy (atypical parkinsonism), evaluating the potential benefits of art therapy on the symptomatology associated with the disease. The results report significant improvements in emotional expression, behavioral aspects and social relationships. The third paper analyses the relationship between Alzheimer's disease and chronic grief based on a case study of a woman diagnosed with Alzheimer's disease, evaluating the effects of art therapy on cognitive, somatic and psychological symptoms. Positive effects were observed on emotional expression, cognitive aspects (concentration, control, memory), social relationships and changes in sense of identity. The fourth study describes an art therapy intervention with a group of old women, carried out during the restrictions imposed by the pandemic, analyzing the difficulties associated with this period and proposing an approach through art therapy. The results suggest improvements in cognitive aspects (concentration, memory and attention), emotional expression and identification, socialization and reduction of anxiety. The fifth study consists of two related projects (virtual exhibition and intergenerational workshops) that share the common denominator of Response Art as artistic activism, promoting awareness and social change, and using Response Art to give sense and meaning to reflections related to aging. The experiences included in the 5 publications contribute to the advancement of knowledge about the possible applications of art therapy in ageing, neurodegenerative diseases and dementia prevention. They also demonstrate its usefulness in counteracting the sensory and social deprivation associated with crisis situations such as those experienced during the pandemic. In addition, interventions based on artistic activism have been developed that can help to challenge stereotypes and overcome negative societal attitudes towards old age. In future studies, it would be interesting to carry out interventions in larger samples and with longitudinal follow-up, as well as the complementary use of biomarkers or neuroimaging techniques to assess the results of the intervention with older people. These art-therapeutic interventions can contribute to the creation of art-based intergenerational participatory experiences of aging / Marco Martínez, P. (2024). Arteterapia en el envejecimiento y enfermedades neurodegenerativas. Experiencias basadas en la prevención, intervención y el activismo artístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206125 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] El emprendimiento sostenible (ES) se ha convertido en un tema central de interés en diversos sectores, como academia, sector privado, sector público y la sociedad civil. Este enfoque emerge de la necesidad de crear entornos donde las personas, el planeta, puedan prosperar de manera sostenible, integrando aspectos económicos, sociales, ambientales, políticos y culturales. La definición de ES varía según autor e intereses de investigación (Belz, 2013). Autores como Cohen & Winn (2007) sostienen que el ES conduce a una economía más sostenible a largo plazo a través de oportunidades de negocio, Mientras que Moya et al. (2019) enfatizan la importancia de modelo de negocio que generen ingresos y, al mismo tiempo, preserven el medio ambiente y promueven el bienestar de la sociedad. En el 2015, la Asamblea General de las Naciones Unidas aprobó la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible, que incluye 17 Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, se agrupan en cinco ejes principales: personas, planeta, prosperidad, paz y alianzas, que busca promover el bienestar de las actuales y futuras generaciones de manera inclusiva, equitativa y sostenible, al mismo tiempo que se garantiza la preservación del medio ambiente. La presente tesis doctoral propone aplicar un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los ODS, como una estrategia para garantizar la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles en el tiempo. Para ello se identificaron seis criterios característicos clave: innovación, oportunidad, responsabilidad, calidad, creatividad y capacidad, que se asocian a diferentes variables para construir la estrategia sostenible. La investigación se divide en tres etapas. En la primera etapa, se realiza una revisión bibliográfica exhaustiva de los constructos ES y ODS. En la segunda etapa, se lleva a cabo un análisis de los avances y desafíos de los ODS, partimos analizando 23 países de América Latina y el Caribe, así como 38 a países miembros de la OCDE, con el objetivo de identificar grupos homogéneos de países en función de cada uno de los cinco ejes de los ODS. En la tercera etapa, se desarrolla la base de datos, integrando variables relacionadas con los indicadores de innovación, los ODS, la actividad y actitud empresarial y las condiciones del marco empresarial. Estas variables se utilizan para examinar la relación entre la estrategia sostenible y la perdurabilidad de los emprendimientos sostenibles a través del indicador propiedad empresarial establecida, utilizando un modelo de datos panel desbalanceado de efectos fijos para 48 países durante el periodo 2015 al 2021. Los resultados de la investigación confirman la importancia de la aplicación de las variables de la estrategia sostenible para la implementación del modelo de ES fundamentado en los ODS. Se observa una relación significativa entre las variables relacionadas con la actividad empresarial y las condiciones del marco empresarial con la perdurabilidad de la propiedad empresarial establecida (EBO). Además, se identifica una relación positiva entre los ODS y la perdurabilidad de la EBO. Sin embargo, en el modelo las variables relacionadas con los indicadores de innovación no muestran una relación significativa con la perdurabilidad de la EBO. Esto sugiere que el impacto de la innovación en la perdurabilidad de la EBO podría ser más complejo y dependa de otros factores contextuales, como nivel de desarrollo económico del país o del sector de actividad económica. En conclusión, la investigación proporciona importantes contribuciones a la literatura y la práctica: Proporcionando herramientas y enfoques para orientar y evaluar el impacto de políticas y programas relacionados con emprendimiento, ES, ODS, el espíritu empresarial, entre otros, que facilitan la toma de decisiones más informadas. Esta investigación permitirá abordar los desafíos de la sostenibilidad de manera efectiva y contribuir al desarrollo sostenible en beneficio de todos. / [CA] L'emprenedoria sostenible (ÉS) s'ha convertit en un tema central d'interés en diversos sectors, com a acadèmia, sector privat, sector públic i la societat civil. Este enfocament emergix de la necessitat de crear entorns on les persones, el planeta, puguen prosperar de manera sostenible, integrant aspectes econòmics, socials, ambientals, polítics i culturals. La definició de ÉS varia segons autor i interessos d'investigació (Belz, 2013). Autors com Cohen & Winn (2007) sostenen que l'ÉS conduïx a una economia més sostenible a llarg termini a través d'oportunitats de negoci, Mentres que Moya et al. (2019) emfatitzen la importància de model de negoci que generen ingressos i, al mateix temps, preserven el medi ambient i promouen el benestar de la societat. En el 2015, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que inclou 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) (UN, 2015). Estos ODS, s'agrupen en cinc eixos principals: persones, planeta, prosperitat, pau i aliances, que busca promoure el benestar de les actuals i futures generacions de manera inclusiva, equitativa i sostenible, al mateix temps que es garantix la preservació del medi ambient. La present tesi doctoral proposa aplicar un model d'emprenedoria sostenible fonamentada en els ODS, com una estratègia per a garantir la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles en el temps. Per a això es van identificar sis criteris característics clau: innovació, oportunitat, responsabilitat, qualitat, creativitat i capacitat, que s'associen a diferents variables per a construir l'estratègia sostenible. La investigació es dividix en tres etapes. En la primera etapa, es realitza una revisió bibliogràfica exhaustiva dels constructes ÉS i ODS. En la segona etapa, es duu a terme una anàlisi dels avanços i desafiaments dels ODS, partim analitzant 23 països d'Amèrica Llatina i el Carib, així com 38 a països membres de l'OCDE, amb l'objectiu d'identificar grups homogenis de països en funció de cadascun dels cinc eixos dels ODS. En la tercera etapa, es desenvolupa la base de dades, integrant variables relacionades amb els indicadors d'innovació, els ODS, l'activitat i actitud empresarial i les condicions del marc empresarial. Estes variables s'utilitzen per a examinar la relació entre l'estratègia sostenible i la perdurabilitat de les emprenedories sostenibles a través de l'indicador propietat empresarial establida, utilitzant un model de dades panell desbalanceado d'efectes fixos per a 48 països durant el període 2015 al 2021. Els resultats de la investigació confirmen la importància de l'aplicació de les variables de l'estratègia sostenible per a la implementació del model de fon ÉS amentat en els ODS. S'observa una relació significativa entre les variables relacionades amb l'activitat empresarial i les condicions del marc empresarial amb la perdurabilitat de la propietat empresarial establida (EBO). A més, s'identifica una relació positiva entre els ODS i la perdurabilitat de l'EBO. No obstant això, en el model les variables relacionades amb els indicadors d'innovació no mostren una relació significativa amb la perdurabilitat de l'EBO. Això suggerix que l'impacte de la innovació en la perdurabilitat de l'EBO podria ser més complex i depenga d'altres factors contextuals, com a nivell de desenvolupament econòmic del país o del sector d'activitat econòmica. En conclusió, la investigació proporciona importants contribucions a la literatura i la pràctica: Proporcionant ferramentes i enfocaments per a orientar i avaluar l'impacte de polítiques i programes relacionats amb emprenedoria, ÉS, ODS, l'esperit empresarial, entre altres, que faciliten la presa de decisions més informades. Esta investigació permetrà abordar els desafiaments de la sostenibilitat de manera efectiva i contribuir al desenvolupament sostenible en benefici de tots. / [EN] Sustainable entrepreneurship (SE) has become a central topic of interest in various sectors, such as academia, the private sector, the public sector and civil society. This approach emerges from the need to create environments where people, the planet, can thrive in a sustainable way, integrating economic, social, environmental, political and cultural aspects. The definition of SE varies according to author and research interests (Belz, 2013). Authors such as Cohen & Winn (2007) argue that SE leads to a more sustainable economy in the long term through business opportunities, while Moya et al. (2019) emphasise the importance of business models that generate income and, at the same time, preserve the environment and promote the well-being of society. In 2015, the United Nations General Assembly adopted the 2030 Agenda for Sustainable Development, which includes 17 Sustainable Development Goals (SDGs) (UN, 2015). These SDGs are grouped into five main axes: people, planet, prosperity, peace and partnerships, which seek to promote the well-being of current and future generations in an inclusive, equitable and sustainable manner, while ensuring the preservation of the environment. This doctoral thesis proposes the application of a sustainable entrepreneurship model based on the SDGs as a strategy to ensure the permanence of sustainable enterprises over time. To this end, six key characteristic criteria were identified: innovation, opportunity, responsibility, quality, creativity and capacity, which are associated with different variables to build the sustainable strategy. The research is divided into three stages. In the first stage, a comprehensive literature review of the SE and SDG constructs is conducted. In the second stage, an analysis of the progress and challenges of the SDGs is carried out, starting with an analysis of 23 countries in Latin America and the Caribbean, as well as 38 OECD member countries, with the aim of identifying homogeneous groups of countries according to each of the five axes of the SDGs. In the third stage, the database is developed, integrating variables related to innovation indicators, the SDGs, entrepreneurial activity and attitude, and business framework conditions. These variables are used to examine the relationship between sustainable strategy and the permanence of sustainable ventures through the established business ownership indicator, using an unbalanced fixed effects panel data model for 48 countries over the period 2015 to 2021. The research results confirm the importance of the application of sustainable strategy variables for the implementation of the SDG-based SE model. A significant relationship is observed between variables related to entrepreneurial activity and business framework conditions with the permanence of established business ownership (EBO). Furthermore, a positive relationship is identified between the SDGs and the permanence of EBO. However, in the model the variables related to innovation indicators do not show a significant relationship with EBO permanence. This suggests that the impact of innovation on EBO permanence might be more complex and depend on other contextual factors, such as the level of economic development of the country or the sector of economic activity. In conclusion, the research provides important contributions to literature and practice: Providing tools and approaches to guide and assess the impact of policies and programmes related to entrepreneurship, SE, SDGs, entrepreneurship, among others, facilitating more informed decision-making. This research will enable to address sustainability challenges effectively and contribute to sustainable development for the benefit of all. / Benavides Sánchez, EP. (2024). Propuesta de un modelo de emprendimiento sostenible fundamentado en los objetivos de desarrollo sostenible [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206836 / Compendio