El descobriment de les partícules estranyes i la concreció del model d'estranyesa, que permet avançar cap el model de quarks, ha estat poc tractat pels historiadors de la física, els quals han centrat els seus esforços en d'altres fites importants que compteixen en temps i espais amb el descobriment d'aquestes partícules: l'asssentament de la QED, el descobriment del pió i la seva relació amb les forces nuclears, l'escalada energètica dels acceleradors... La historiografia parla copiosament del desenvolupament de la física nuclear en les dècades 30 i 40, del treball en els laboratoris i de l'estudi de la natura dels raigs còsmics. A partir d'aquí, però, es passa a la Big Science, al treball als grans acceleradors que en un primer moment s'incriuen a la recerca nuclear i, tot seguit, a la física de partícules.Aquesta tesi pretén començar a omplir aquest buit. L'estudi que ens ocupa, en ell mateix, ofereix a la història de la ciència un exemple de procés microhistòric de descobriments múltiples, mancats de predicció teòrica i que abasten una dècada sencera (1947-1957). Però més enllà de la seva singularitat, el procés de descobriment i teorització de les partícules estranyes pot servir de pont per entendre la transició dels laboratoris de radioactivitat i física nuclear del període d'entreguerres als laboratoris organitzats al voltant dels grans acceleradors, o la transició de la física nuclear a la física de partícules. Es per tot això que creiem que no es pot menystenir la seva contribució.

La recerca dels components fonamentals de la natura és l’objectiu primordial de la física de partícules. Des del descobriment de l’àtom, estructures més i més fonamentals s’han descobert, les quals componen la matèria. El Model Estàndar de la física de partícules assumeix l’existència d’una sèrie de partícules considerades fonamentals, incloent el bosó de Higgs. No obstant, hi ha fortes motivacions per creure que almenys algunes d’aquestes partícules són compostes i, de fet, la seva naturalesa es podria revelar a l’LHC. El principal problema de les teories que descriuen partícules compostes és el fet de que, en certs regims, els constituents d’aquestes estan fortament acoblats. El tractament de teories fortament acoblades és un dels reptes més importants en la física de partícules actual ja que aquest tipus de teories no poden ésser tractades en el marc de la Teoria Quàntica de Camps, que és l’eina principal en la física teòrica d’altes energies. L’estudi de models en dimensions extra ha aportat una visió més profunda d’aquest problema, ja que aquests models es poden entendre com teories ‘hologràfiques’ que exhibeixen una dinàmica d’acoblament fort. El propòsit d’aquesta tesis és l’estudi de diferents sistemes de partícules compostes. Ens centrem en el desenvolupament de models en dimensions extra que es poden considerar com anàlegs a sistemes fortament acoblats presents a la natura, aquests són la Cromodinàmica Quàntica i els sistemes superconductors. A més també analitzem el cas de la naturalesa composta dels quarks de manera genèrica a través de l’estudi dels efectes de models explícits a energies inferiors a l’escala de nova física. / The search for compositeness is a paramount goal in particle physics. Since the discovery of the atom, more and more fundamental structures have been discovered in nature from which matter is compound. The Standard Model of particle physics assumes the existence of a set of fundamental particles, including the Higgs boson, that possess no structure. Nevertheless there are strong motivations to believe that at least some of them could be composite and indeed its nature could be unraveled at the LHC. The main difficulty of theories of composite particles is that, in certain regimes, their constituents are strongly coupled. Dealing with strongly coupled theories is a major puzzle in theoretical physics since they can not be understood in the usual framework of Quantum Field Theories, which is the main tool available in theoretical high energy physics. Fortunately, the study of extra dimensional theories has allowed us to gain deeper insights on this issue since these models can be viewed as ‘holographic’ theories exhibiting strong dynamics. The purpose of this thesis is the study of different composite systems which exhibit strong dynamics. We focus on the development and study of extra dimensional models which can be interpreted as analogs of some strongly interacting systems present in nature, these are Quantum Chromodynamics and superconducting systems. Moreover we also analyze the case of quark compositeness in a model independent way by studying the effects of explicit models at energies below the cut-off scale of New Physics.

No description available.

We have developed a Monte Carlo model to simulate the transport of solar near-relativistic (NR; 30-300 keV) electrons along the interplanetary magnetic field (IMF), including adiabatic focusing, pitch-angle dependent scattering, and solar wind effects. By taking into account the angular response of the LEFS60 telescope of the EPAM experiment on board the "Advanced Composition Explorer" spacecraft, we have been able to transform simulated pitch-angle distributions into sectored intensities measured by the telescope. We have developed an algorithm that allows us, for the first time, to infer the best-fit transport conditions and the underlying solar injection profile of NR electrons from the deconvolution of the effects of interplanetary transport on observational sectored intensities. We have studied seven NR electron events observed by the LEFS60 telescope between 1998 and 2004 with the aim of estimating the roles that solar flares and CME-driven shocks play in the acceleration and injection of NR electrons, as well as the conditions of the electron transport along the IMF.In this set of seven NR electron events, we have identified two types of injection episodes in the derived injection profiles: short (< 20 min) and time-extended (> 1 h). The injection profile of three events shows both components; an initial injection episode of short duration, followed by a second much longer lasting episode; two events only show a time-extended injection episode; while the others show an injection profile composed by several short injection episodes. We have found that the timing of the prompt short injection episodes agrees with the timing of the hard X-rays and radio type III bursts. On the other hand, time-extended injection episodes seem to be related to intermittent radio emissions at the height of the CME leading edge or below, and sometimes to type II radio bursts. Thus, we conclude that short injection episodes are preferentially associated with the injection of flare-accelerated particles, while longer lasting episodes are provided by CME-driven shocks or post-eruptive reconnection phenomena at coronal heights lower than those of the CME-driven shocks.From the fit of the events, we have derived the transport conditions of the electrons. We have found that the electron propagation was almost scatter-free (the radial mean free path of the electrons was ~0.9 AU) during two of the events, whereas during five of the events the propagation occurred under strong scattering conditions (the radial mean free path of the electrons was smaller than 0.2 AU). Those events showing a long radial mean free path reached the maximum intensity shortly (< 15 min) after the onset of the event; whereas those events showing a small radial mean free path reached the maximum intensity more than one hour after the onset. The overall conclusion from this study is that there is a continuous spectrum of scenarios that allow for either flare or CME-driven shock NR electron injection, or for both, and that this can occur both under strong scattering and under almost "scatter-free" propagation conditions.SUBJECT HEADINGS: Sun: coronal mass ejections (CMEs) Sun: flares Sun: particle emission / Hemos desarrollado un modelo Monte Carlo para simular el transporte de electrones solares casi-relativistas (30-300 keV) en el medio interplanetario que tiene en cuenta los efectos de la focalización adiabática, la dispersión en ángulo de batida y los efectos del viento solar. Teniendo en cuenta la respuesta angular del telescopio, hemos desarrollado un método que permite transformar las distribuciones angulares de partículas simuladas en intensidades sectoritzadas observadas por el telescopio LEFS60 a bordo de la sonda interplanetaria ACE. Esto nos ha permitido desarrollar un algoritmo que permite, por primera vez, deconvolucionar los efectos del transporte interplanetario en las intensidades sectoritzadas observadas, con el objetivo de determinar el perfil de inyección solar de electrones y las características del transporte. Hemos aplicado el modelo al estudio de siete sucesos de electrones observados por la sonda ACE. Los resultados ponen de manifiesto que la inyección de electrones casi-relativistas está asociada con procesos fulgurativos, choques conducidos por eyecciones de masa coronal o con ambos, y que el transporte se puede producir tanto en condiciones muy dispersivas como en condiciones muy poco dispersivas. / RESUM:Hem desenvolupat un model Monte Carlo per simular el transport d'electrons solars quasi-relativistes (30-300 keV) en el medi interplanetari que té en compte els efectes de la focalització adiabàtica, la dispersió en angle de batuda i els efectes del vent solar. Hem desenvolupat un mètode per transformar les distribucions angulars de partícules simulades en intensitats sectoritzades observades pel telescopi LEFS60 a bord de la sonda interplanetària ACE, tenint en compte la resposta angular del telescopi. Això ens ha permès desenvolupar un algoritme que permet, per primera vegada, deconvolucionar els efectes del transport interplanetari en les intensitats sectoritzades observades, amb l'objectiu de determinar el perfil d'injecció solar d'electrons observats per la sonda ACE. Els resultats posen de manifest que la injecció d'electrons quasi-relativistes pot produir-se en processos fulguratius, en xocs conduïts per ejeccions de massa coronal o en ambdós, i que el transport es pot produir tant en condicions molt dispersives com en condicions molt poc dispersives.

Collected papers where problems involving non-relativistic systems are solved by means of a proper Effective Field Theory. Those problems include the calculation of the lifetime of pionium, the lepton finite mass corrections from vacuum polarization to non-relativistic bound state energies and wave function at the origin, the analysis of the Nucleon-Nucleon OPE (one pion exchange) interactions from a renormalization point of view and heavy quarkonia P-wave hadronic decays. / Aquesta tesi presenta un recull de publicacions on problemes relatius a sistemes no relativistes són adreçats mitjançant l'apropiada EFT (Effective Field Theory). Entre les esmentades aplicacions s'inclou el càlcul de la vida mitjana del pionium, correccions a les energies d'estats lligats i funció d'ona a l'origen degudes a la massa &#64257;nita del leptó en la polarització del buit, l'anàlisi de la interacció OPE (one pion exchange) des del punt de vista de la seva renormalització i, &#64257;nalment, decaiments hadrònics d'ones P en "heavy quarkonia".

Gradual SEP events is one of the greatest hazards in space environment, particularly for the launch and operation of spacecraft and for manned exploration. Predictions of their occurrence and intensity are essential to ensure the proper operation of technical and scientific instruments. However, nowadays there is a large gap between observations and models these events that can lead to predictions. This work focuses on the modelling of SEP events, particularly, on the influence of the observer's relative position and of the shock strength, on the simulated SEP flux profiles. Part I of the thesis, deals with 3D MHD simulations of interplanetary shocks. We have studied the potential relevance of the latitude of the observer on the evolution of the strength of the shock and its influence on the injection rate of shock-accelerated particles; thus, on the resulting flux profiles. It is the first time that such dependence on the latitude is quantified from the modelling of SEP events, because most of the codes used so far to simulate interplanetary shocks are not 3D codes or they have been applied to near-ecliptic events. To study the influence of the latitude of the observer and the strength of the shock in the SEP flux profiles, we have simulated the propagation of two shocks (slow and fast) up to several observers placed at different positions with respect to the nose of the shock. We have calculated the evolution of the plasma and magnetic field variables at the cobpoint, and we have derived the injection rate of shock-accelerated particles and the resulting proton flux profiles to be measured by each observer. We have discussed how observers located at different positions in space measure different SEP profiles, showing that variations on the latitude may result in intensity changes of up to one order of magnitude. In Part II, we have used a new shock-and-particle model to simulate the 1 March 1979 SEP event that was observed by three different spacecraft. These spacecraft were positioned at similar radial distances but at significantly different angular positions, with respect to the associated solar source location. This particular scenario allows us to test the capability of the model to study the relevance of longitudinal variations in the shape of the intensity flux profiles, and to derive the injection rate of shock-accelerated particles. Despite the interest of multi-spacecraft events and due to the restrictions that they impose, this is just the second multi-spacecraft scenario for which their shock-particle characteristics have been modelled. For the first time, a simulation of a propagation of an interplanetary shock has simultaneously reproduced the time shock arrival and the relevant plasma jumps across the shock at three spacecraft. We have fitted the proton intensities at the three spacecraft for different energy channels, and we have derived the particle transport conditions in space. We have quantified the efficiency of the shock at injecting particles in its way toward each observer, and we have discussed the influence of the observer's relative position on the injection rate of shock-accelerated particles. We have concluded that in this specific event the evolution of the injection rate can not be completely explained in terms of the normalized velocity jump. The work performed during this thesis shows that the injection rate of shock-accelerated particles and their resulting flux profiles depend both on the latitude and on the longitude of the observer. This implies that more SEP events have to be modelled in order to quantify this conclusion on firm ground. / Els esdeveniments graduals de partícules solars energètiques (SEP) són un risc important per als astronautes i l’ instrumentació espacial. És per això que són necessàries eines de predicció de la intensitat i l'ocurrència de les tempestes de partícules solars per a garantitzar l'operativitat del material tècnic i científic embarcat. Existeix un gran buit, però, entre les prediccions del models actuals (per a ús en meteorologia espacial), i les observacions d'esdeveniments SEP. El treball realitzat durant aquesta tesi doctoral es centra en diversos aspectes de la simulació d'esdeveniments SEP. En particular, analitzem la influència de la posició relativa de l'observador i de la força del xoc en els perfils de flux derivats del nostre model combinat xoc-i-partícula. A partir de simulacions 3D, obtenim que el ritme d'injecció de partícules accelerades pel xoc depèn de la longitud de l'observador i demostrem, per primera vegada, que també depèn de la seva latitud. I es mostra que, conseqüentment, els perfils de flux detectats poden variar en un ordre de magnitud depenent de la connexió magnètica de l'observador amb el front del xoc. A més a més, presentem una simulació 2D d'un esdeveniment solar vist per tres sondes interplanetàries, pel qual s'ha ajustat, per primera vegada, l'arribada del xoc i els perfils de intensitat dels protons de diferents canals d'energia observats per cadascuna de les sondes. Així mateix, hem ajustat els salts en velocitat i camp magnètic a l'arribada del xoc, hem derivat les condicions de transport de les partícules i hem quantificat l'eficiència del xoc com a injector de partícules. La conclusió final del treball és que els futurs models de predicció d'esdeveniments SEP per a meteorologia espacial han de tenir en compte la geometria global de l'escenari solar-interplanetari.

Flavour Tagging at the LHCb experiment is a fundamental tool for the measurement of B oscillations and the study of CP violation. This document explains the development of different tagging techniques and the different strategies used to combine them to determine the flavour of the B meson as precisely as possible. The response of the tagging algorithms also needs to be optimized and calibrated. Both procedures are described using the available LHCb datasets corresponding to various integrated luminosities. First results on the tagging performances are shown for different control channels and physics measurements.

En este trabajo abordan diversos problemas relacionados con los flujos de fluido en régimen turbulento. El principal problema tratado es el de la dispersión de partículas en tiempos intermedios. Se analizan también las funciones de estructura a pequeña escala.En la primera parte, además de las ecuaciones de fundamentales de la Dinámica de Fluidos y de algunas herramientas estadísticas básicas, se tratan los temas de turbulencia bidimensional, espectro de energía, correlaciones de velocidad, escalas de la turbulencia, intermitencia, métodos numéricos y dipersión de partículas en flujo turbulento.En la segunda parte de la Tesis se analizan dos métodos numéricos de base muy diferente. El primero es una Simulación Numérica Directa (DNS), con la que se resuelve, de forma explícita, todas las escalas de un flujo turbulento a partir de las ecuaciones de la dinámica. Esto limita fuertemente el número de Reynolds de la simulación. El segundo método es conocido como Simulación Cinemática (KS), donde la única ecuación de la dinámica que se considera es la condición de continuidad.En la KS el flujo turbulento es simulado como la superposición de una serie de modos de Fourier. A cada modo le correponde una escala, determinada por un vecor número de onda, y una energía, dada por el coeficiente del modo. Estos coeficientes son calculados a partir del espectro de energía del campo que se pretende simular. Las características más importantes del campo simulado mediante la KS son:"No hay malla de discretización ni extrapolación a pequeñas escalas de espacio y tiempo. El campo es calculado en cualquier instante y cualquier posición. Esto lo hace especialmente atractivo para análisis Lagrangiano."Es posible elegir diferentes parámetros del flujo: espectro de energía, escalas, energía total, número de Reynolds.En la última parte de la Tesis se muestran los resultados de dos análisis diferentes realizados con la KS.En primer lugar se realiza una comparación exhaustiva de un flujo bidimensional generado mediante KS con otro, con idéntico espectro de energía, simulado con una DNS. Sobre ambos se realiza un análisis comparativo tanto Euleriano como Lagrangiano. El análisis Euleriano muestra bastantes diferencias entre ambos flujos. Las funciones de estructura, sin embargo, con muy semejantes a pequeña escala. El análisis Lagrangiano ofrece resultados sorprendentes en cuanto a semejanza entre un flujo y otro. El valor de la escala integral Lagrangiana de tiempo permite ajustar la evolución temporal de la KS. La dispersión absoluta es afectada por las estructuras coherentes debidas a la dinámica presente en el flujo simulado mediante la DNS, y ausentes en la KS. Estas estructuras coherentes dinámicas no parecen afectar a la evolución temporal de la dispersión relativa.En segundo lugar se realizan dos series de experimentos con la KS, analizando diferentes aspectos de la variación de la ley espectral del flujo turbulento. En la primera serie de experimentos se varia la ley espectral manteniendo uniforme la energia total del campo. Se analizan, por un lado, la estructura de la turbulencia para diferente ley espectral de potencia, y se propone una expresión para la función de estructura de orden p en función de la escala y de la ley espectral, para escalas menores que la microescala de Taylor. Por otro lado, se analiza también el efecto sobre la dispersión relativa.En la segunda serie de experimentos se varia la ley espectral manteniendo uniformes las escalas características del campo, de forma que se obtienen fuertes variaciones de energía. Se analiza el efecto sobre la dipersión relativa, observándose que se cumple la ley de Richardson generalizada, independientemente de la energia del campo, para espectros con potencia menor que 2. / In this work we study different problems related to the flow of fluids in turbulent motion. The main problem on which we focus is the particle dispersion for middle times. Structure functions on a small scale are analised as well.In the first part, besides the fundamental dynamic equations and some basic statistical tools, the following points are discussed: bidimensional turbulence, energy spectrum, velocity correlations, scales of turbulence, intermitence, numerical methods and particle dispersion in turbulent flow.In the second part, two numerical methods with very different bases are analised. The first one is a Direct Numerical Simulation (DNS), where all the scales of the flow are explicitly resolved from the dynamic equations. The second model is known as Kinematic Simulation (KS), where the only dynamic equation involved is the continuity condition.With the KS the turbulent flow is simulated as a superposition of a Fourier modes series. Every mode is related to a scale which is brougth about by a wavenumber vector, and an energy which is given by the mode coefficient. These coefficients are calculated from the energy spectrum of the simulated field.The most important characteristics of the KS simulated field are:"There is no discretitation grid nor small time and space scales interpolation. The field can be calculated in any time and any position. This makes this model specially attractive for Lagrangian analysis."It is possible to choose between different parameters: energy spectrum, scales, total energy, Reynolds number.In the last part of the thesis, the results of two different analysis carried out with KS are shown.In first place, an exhaustive comparison of a bidimensional flow generated by KS and another with an identical energy spectrum generated by DNS, is performed. With both a comparative analysis Eulerian and Lagrangian is carried out. The Eulerian analysis shows various differences between both flows. However, the structure functions are very similar on small scales. The Lagrangian analysis gives surprising results with regard to the similarity between both flows. The value of the Lagrangian integral time scale allows the KS temporary evolution to be adjusted. The absolute dispersion is affected by the coherent structures due to the dynamic present in the DNS simulated flow, which are absent in the KS. These dynamic coherent structures don't seem to affect the temporary evolution of the relative dispersion.In second place, two experimental series with KS are carried out, analysing different aspects of the variation of the spectral law of turbulent flow. In the first experimental series, the spectral law is modified keeping the total energy of the field uniform. On one hand, the structure of the turbulence for different spectral laws are analysed and an expression for the p-order structure function for scales smaller than the Taylor microscale, is proposed. On the other hand, the effect on the relative dispersion is analysed.In the second experimental series, the spectral law is modified keeping the field characteristic scales uniform, obtaining strong energy variations. The effect on the relative dispersion is analysed, observing that the generalized Richardson law is fulfilled, independently of the field energy, and for spectra with

L‘estudi dels fluxos de partícules té per objectiu quantificar el carboni que s‘exporta cap a l‘oceà profund, el qual controla el segrest de CO2 atmosfèric a llarg termini. Els marges continentals juguen un paper important en aquest cicle oceànic, ja que són una bomba de carboni i nutrients entre l‘ecosistema terrestre i l'interior de l'oceà. En aquest treball s‘ha investigat la transferència de material al llarg del marge continental del golf de Lleó. Aquest mar-ge, situat al nord-oest de la Mediterrània occidental, està format per una ampla plataforma que s‘estén fins a un talús solcat per un gran nombre de canyons submarins. La major part dels sediments que entren al golf de Lleó provinents dels rius o resuspesos de la plataforma, circulen cap al sud-oest empesos per la circulació ciclònica de la massa d‘aigua i són deflectits majoritàriament a través dels canyons submarins més occidentals (canyons de Cap de Creus i Lacaze-Duthiers) cap a l‘interior de la conca. Aquest procés té lloc sobretot durant les tempestes marines d‘hivern i durant els esdeveniments de cascades submarines. L‘objectiu d‘aquest treball és estudiar la variabilitat temporal i espacial dels fluxos de partícules així com l‘origen i el grau de degradació de la matèria orgànica dins els canyons de Lacaze-Duthiers i Cap de Creus i al talús de la zona més meridional del golf de Lleó. La mesura directa dels fluxos ha estat possible gràcies al fondeig de línies instrumentades dotades amb trampes de sediments i correntímetres al llarg de tres transsectes. Les dades obtingudes indiquen que hi ha una ràpida resposta del sistema als forçaments físics. Així, es detecta una forta relació entre els condicionants atmosfèrics (que desencadenen la cascada d‘aigua densa, les onades i les aportacions fluvials i atmosfèriques), la producció primària, i la quantitat i qualitat del material que sedimenta al llarg del marge continental. La cascada d‘aigua densa de plataforma continental (DSWC) enregistrada durant els mesos de gener, febrer i març de 2006, esdevé el principal factor que controla la sedimentació de partícules a la zona estudiada. Les aigües de la cascada que s‘enfonsen canyó avall, escapen de la constricció que suposa el canyó a la zona baixa, continuen el seu camí paral•leles a les isòbates, i afecten el talús superior. Aquest fet denota la capacitat de la cascada per conduir el material erosionat de la plataforma continental cap als canyons i dispersar-lo cap al talús sud. Per tant, la DSWC pot esdevenir un factor important en la sedimentació en els canyons, el talús i el fons de la conca de la Mediterrània nord-occidental. Independentment dels esdeveniments de DSWC, les parts altes dels canyons estan afectades per un continu intercanvi de material amb la plataforma. Per contra, la zona d‘oceà obert (les zones baixes dels canyons i el talús) rep l‘arribada de material de la plataforma només com a conseqüència directa de la DSWC, mentre que durant la resta de l‘any hi imperen condicions de calma amb el predomini de fluxos pelàgics. La DSWC va ser el principal factor que controlà l‘arriba de matèria orgànica tant marina com terrestre al sistema, amb la transferència de grans quantitats de matèria orgànica d‘orígen terrestre durant el gener de 2006 (provinent de dipòsits de la plataforma), i matèria orgànica d‘orígen marí durant març i abril de 2006 (provinent del bloom fitoplanctònic). Per tant, la dispersió del material orgànic marí i terrestre va ser controlat per les condicions energètiques que afavoriren la resuspensió i el transport mar endins del material de la plataforma. La matèria orgànica es degradà no només durant el seu transport al llarg dels canyons, sinó també a través de la columna d'aigua, abans d'arribar a la zona de convergència dels canyons i al talús obert. Tot i que les aportacions laterals de matèria orgànica de la plataforma adjacent predominaren durant els esdeveniments de DSWC, les aportacions provinents d‘esdeveniments esporàdics de producció primària i la constant advecció de material marí varen ser evidents durant períodes de condicions energètiques i fluxos baixos. / Particle flux studies aim at quantifying the amount of carbon and other components that are exported into deep ocean, which controls the long term atmospheric CO2 sequestration. Continental margins play an important role in this oceanic cycle as they pump carbon and nutrients from aerial ecosystems to the interior of the ocean. This work analyzes the transference of material along the continental margin of the Gulf of Lion. This margin, located in the northwestern Mediterranean, is a broad platform that extends to a slope cut by a large number of submarine canyons. Most of the sediments entering the system by rivers or resuspension in the shelf travel to the southwest due to the cyclonic circulation where are deflected mainly through the Cap de Creus and Lacaze-Duthiers submarine canyons to the deep basin. This process occurs mainly during winter sea storms and dense shelf water cascading events. The pourpose of this study is to analyze the temporal and spatial variability of particle fluxes and the source and degree of degradation of the organic matter within the Lacaze-Duthiers and Cap de Creus submarine canyons and the southern slope, in the Gulf of Lion. Direct flux measurements has been carried out by the deployment of 9 in-strumented lines equipped with sediment traps and currentmeters along three transects along the axis of the Lacaze-Duthiers and Cap de Creus canyons and the southern slope. Data indicate that there is a quick response of the system to physical forcings, with a close relation among atmospheric drivers (that trigger the dense water cascade, waving and river and atmospheric inputs), primary production, and the quantity and quality of settling material across the continental margin. The severe dense shelf water cascading (DSWC) event observed during January-March 2006 was the main factor controlling the sedimentation in the studied area. The dense waters escaped the lower canyon where it widens to flow along the isobaths and impacted the southern open slope. This denotes the capacity of such events to funnel and spread southwardly shelf eroded material through canyons. Therefore DSWC may become an important factor for the sedimentation in the middle and lower slope of the northwestern Mediterranean. Upper and middle canyon was primarily affected by continuous cross-slope exchanges with the shelf. The deeper ones were less affected by horizontal transferences and shelf material arrived only associated to the DSWC event, whereas outside the DSWC period pelagic fluxes become a significant part of the total mass flux. The severe DSWC event controlled also the arrival of organic matter to the sea floor, with the transfer of large quantities of land derived organic matter in January 2006 (from shelf deposits), and marine derived organic matter in March-April 2006 (from the concomitant spring bloom). Therefore, the timing of the dispersion of both terrigenous and marine derived organic material was controlled by the energetic conditions that enhance the resuspension and offshore transport of material in the shelf. In addition, this organic matter was degraded not only during its transport along the canyons but also in the water column before reaching the canyon mouth and open slope, as indicated by trends in amino acid and chloropigment concentrations and compositions. Furthermore, although lateral input of organic matter from the adjacent shelf predominated during DSWC events, sporadic primary production events and constant advection of land derived material were also evident during low energy and low flux periods.

L'objectiu d'aquest tesi és avaluar els diferents passos en el camí que va des de l'exposició a contaminants atmosfèrics/PAHs fins a la malaltia, el càncer de bufeta urinària. Es van mesurar partícules ultrafines a Barcelona. S'ha avaluat l'exposició a contaminació atmosfèrica en un estudi cas-control, recollint informació sobre la història residencial incloent diversos indicadors de l'exposició a contaminació atmosfèrica i altres factors de risc potencials. Es va dur a terme una revisió sistemàtica de la literatura per avaluar si els nivells de metabòlits del pirè i els aductes d'ADN i de proteïnes es correlacionaven amb nivells baixos d'exposició a PAHs. Vam mesurar els nivells d'aductes d'ADN en un subgrup d'individus de l'estudi cas-control amb la tècnica del radioetiquetatge amb fòsfor-32, tractament de la nucleasa P1. Vam analitzar 22 SNPs en set gens de la via de reparació de l'ADN per excisió de nucleòtids. / The aim of this thesis is to evaluate the different steps in the pathway from exposure (air-contaminants/PAHs) to disease (bladder cancer). We measured ultrafine particles in Barcelona. We evaluated the exposure to air pollutants in a case-control study, collecting information on the residential history with proxies for exposure to air pollution and other potential risk factors. We did a systematic review of the literature to evaluate if pyrene metabolites and DNA and protein adducts are correlated with low level exposure to PAHs. We measured bulky DNA adducts in a subgroup of subjects of the case-control study using 32P-Postlabeling, nuclease P1 treatment. We analyzed 22 SNPs in 7 genes of the nucleotide excision repair pathway.