The doctoral thesis focuses on the Warburg's concept of thought space [Denkraum] and the related concept of artistic creation as an interface between the affections and abstract thinking [Zwischenraum], representing the key concepts of his late work (especially between the years 1920- 1929), culminating in the pictorial atlas Mnemosyne. In this context, the thesis focuses on the motive of ascent as well, and concludes that the pathos formula of ascent plays a crucial historical role in the constitution of modern Denkraum and forms one of the fundamental constitutive parameters of the thought-space, whose own metaphorical perspective is the contemporary aviation. For an adequate reflection of the historical development of this Denkraum, Warburg turns to the physical models of thought and artistic creation, including an attempt to use Einstein's theories of relativity. The key role of the motive of ascent in the constitution of Denkraum subsequently shapes this thought space within the confines of Renaissance humanism.

Cette étude vise à esquisser les fondements et influences philosophiques de la pensée de l’historien de l’art Aby Warburg par le biais de deux penseurs : Friedrich Nietzsche et Ernst Cassirer. La question de la mémoire offre un fil conducteur à cette investigation dans la mesure où, pour Warburg, celle-ci est véhiculée de manière insigne par et dans l’image. D’abord, il s’agira de souligner que la Renaissance italienne, point de départ de l’investigation mémorielle de ce dernier, s’est présentée avant tout en tant que question au sein de l’imagination historique allemande. C’est notamment chez l’historien de la culture Jacob Burckhardt et Nietzsche, deux maîtres à penser de Warburg, que cette période historique est thématisée pour repenser le rapport de l’individu à son passé. Ensuite, l’approche des sciences de la culture, une constellation disciplinaire duquel se revendique Warburg, nous permet de voir de quelle manière la méthode de celui-ci se distingue de l’abstraction esthétique afin de préserver le sens équivoque de la mémoire et la possibilité de faire l’expérience vivante ou posthume de l’image. Enfin, c’est par le biais du symbole, objet d’étude centrale de la philosophie de Cassirer, que Warburg en viendra à penser les polarités de l’image. Sans vouloir rabattre la pensée de Warburg sur celle d’un système, le dialogue avec Cassirer permettra de voir comment ceux-ci ont réussi leur pari de rendre compte de la pensée mythique et de ses intermédiaires avec la raison. / This study aims to outline the philosophical foundations and influences of art historian Aby Warburg's work through two thinkers: Friedrich Nietzsche and Ernst Cassirer. The question of memory offers a red thread to this investigation insofar as, for Warburg, it is conveyed in an insignificant way in and through the image. First, it will be emphasized that the Italian Renaissance, the starting point of his investigation of memory, was presented above all as a question within the German historical imagination. In particular, the cultural historian Jacob Burckhardt and Nietzsche, two of Warburg's influences, thematized this historical period in order to rethink the relationship of the individual to his past. Secondly, the approach of cultural sciences, a disciplinary constellation used by Warburg, allows us to see how his method differs from aesthetic abstraction to preserve the equivocal meaning of memory and the possibility of experience the life or the afterlife of images. Finally, it is through the symbol, the central object of study in Cassirer's philosophy, that Warburg comes to ponder the polarities of the image. Without seeking to reduce Warburg's thought to that of a system, the dialogue with Cassirer will make it possible to see how they succeeded in their wager to give an account of mythical thought and its intermediaries with reason.

[ES] Con base en los conceptos de Pathosformel, inconsciente fotográfico y e-imagen, y por medio de una propuesta artística, este proyecto de investigación cuestiona qué efectos ejerce el inconsciente fotográfico sobre la manera de fotografiar, cómo esto se ha potencializado con las redes sociales y sus consecuencias o efectos en la construcción de la subjetividad. Al final, se muestra cómo las fotografías personales en redes sociales están basadas en esquemas predeterminados de representación, por lo que los usuarios sólo efectúan variaciones inconscientes sobre estructuras predeterminadas de representación. Así mismo, se reflexiona sobre los efectos de las redes sociales en nuestra sensibilidad hacia las fotografías. El resultado de la investigación es un cuerpo de obra que parte de la estética antivisual para proponer estrategias para recuperar la mirada y desacelerar el tiempo. La propuesta teórica es discutir cómo la e-imagen ha sido el catalizador y propagador de los efectos escópicos del inconsciente fotográfico. Contra la mirada contagiada y contra la ceguera parcial posterior a la catálisis escópica, este proyecto de investigación-creación plantea una revisión pormenorizada de la circulación y transmisión de fotografías en las redes sociales, para terminar con la presentación de un proyecto personal de producción artística, el cual parte del concepto de antivisualidad y de estrategias artísticas derivadas del arte contemporáneo post- internet. / [CA] Amb base en els conceptes de *Pathosformel, inconscient fotogràfic i i-imatge, i per mitjà d'una proposta artística, aquest projecte d'investigació qüestiona quins efectes exerceix l'inconscient fotogràfic sobre la manera de fotografiar, com això s'ha *potencializado amb les xarxes socials i les seues conseqüències o efectes en la construcció de la subjectivitat. Al final, es mostra com les fotografies personals en xarxes socials estan basades en esquemes predeterminats de representació, per la qual cosa els usuaris només efectuen variacions inconscients sobre estructures predeterminades de representació. Així mateix, es reflexiona sobre els efectes de les xarxes socials en la nostra sensibilitat cap a les fotografies. El resultat de la investigació és un cos d'obra que parteix de l'estètica antivisual per a proposar estratègies per a recuperar la mirada i desaccelerar el temps. La proposta teòrica és discutir com la i-imatge ha sigut el catalitzador i propagador dels efectes *escópicos de l'inconscient fotogràfic. Contra la mirada contagiada i contra la ceguesa parcial posterior a la catàlisi *escópica, aquest projecte d'investigació-creació planteja una revisió detallada de la circulació i transmissió de fotografies en les xarxes socials, per a acabar amb la presentació d'un projecte personal de producció artística, el qual part del concepte d'antivisualitat i d'estratègies artístiques derivades de l'art contemporani post- internet / [EN] Based on the concepts of Pathosformel, photographic unconscious and e-image, and through an artistic proposal, this research project questions what effects the photographic unconscious exerts on the way of photographing, how this has been potentiated with social networks and its consequences or effects in the construction of subjectivity. In the end, it is shown how personal photographs in social networks are based on predetermined representation schemes, so that users only make unconscious variations on predetermined representation structures. Likewise, it reflects on the effects of social networks on our sensitivity to photographs. The result of the research is a body of work that starts from anti-visual aesthetics to propose strategies to recover the gaze and slow downtime. The theoretical proposal is to discuss how the e-image has been the catalyst and propagator of the scopic effects of the photographic unconscious. Against the contagious gaze and against partial blindness after scopic catalysis, this research-creation project proposes a detailed review of the circulation and transmission of photographs on social networks, to end with the presentation of a personal project of artistic production, which starts from the concept of anti-visuality and artistic strategies derived from contemporary postinternet art / Fernández Arias, JLO. (2022). Inconsciente fotográfico e intersubjetividad digital. Propuesta artística para desacelerar el tiempo y recuperar la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181593