• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 12
  • 1
  • Tagged with
  • 13
  • 13
  • 13
  • 13
  • 7
  • 7
  • 4
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Ciclo de vida financiero de la empresa

Quiroga, Eduardo January 2010 (has links)
Objetivo General Verificar la aplicabilidad del modelo de ciclo de vida financiero (como el de Berger y Udell 1998) al sector PyME en el mercado argentino. Objetivos Específicos 1) Identificar las causas de las limitaciones en el acceso al financiamiento de las PyME. 2) Comprender los efectos que genera la información asimétrica en los distintos mercados financieros, e identificar como afecta, directa o indirectamente el financiamiento de las empresas. 3) Identificar aspectos y características particulares de los mercados financieros en Argentina. 4) Identificar causales de éxito o fracaso de los instrumentos financieros utilizados por las PyMEs en el mercado argentino 5) Analizar e identificar alternativas de financiamiento para las PyMEs argentinas, en cada etapa de su desarrollo. 6) Alcanzar conclusiones que permitan proponer recomendaciones de políticas o medidas que favorezcan el financiamiento a las PyME.
12

Modelo de madurez de internacionalización de las empresas consultoras de ingeniería españolas

Lozano Torró, Alicia 27 June 2022 (has links)
[ES] La crisis económica iniciada en España en el año 2007 produjo una importante reducción de la demanda que afectó seriamente a las empresas consultoras de ingeniería españolas. Muchas de ellas optaron por iniciar un proceso de internacionalización que asegurara su continuidad, decisión que adoptaron de forma urgente y sin el tiempo necesario para adquirir conocimiento del mercado exterior y de los riesgos que conlleva la actividad internacional. Esta situación se vio agravada en el caso de las Pymes, que por su naturaleza disponen de menos recursos y capacidades para afrontar una internacionalización con garantías. Con el diseño de un modelo de madurez de internacionalización este trabajo de investigación pretende ofrecer una guía a las empresas consultoras de ingeniería que van a iniciar o han iniciado un proceso de internacionalización. El diseño del modelo está basado en: (1) el conocimiento teórico de las variables que afectan al éxito internacional en el sector de la construcción, validadas mediante entrevistas a diez empresas consultoras de ingeniería internacionalizadas; (2) los aspectos que intervienen en la expansión internacional de las empresas; y (3) los modelos de madurez más relevantes. El diseño del modelo se realiza siguiendo la propuesta del Design Science Research (DSR), en el que se somete a iteraciones de diseño y validación que incrementan su aplicabilidad. En estas iteraciones se aplican diferentes técnicas de investigación: grupo focal, prueba piloto y estudios de caso múltiple; mediante estos estudios de caso se aplica el modelo a ocho empresas consultoras de ingeniería. Estas implementaciones han permitido identificar las fortalezas y debilidades de las empresas, su nivel de madurez de internacionalización y la influencia del tamaño y experiencia internacional de las empresas en su nivel de madurez y en el valor de los índices de internacionalización. / [CA] La crisi econòmica iniciada a Espanya l'any 2007 va produir una important reducció de la demanda que va afectar seriosament les empreses consultores d'enginyeria espanyoles. Moltes d'elles van optar per iniciar un procés d'internacionalització que assegurara la seua continuïtat, decisió que van adoptar de manera urgent i sense el temps necessari per a adquirir coneixement del mercat exterior i dels riscos que comporta l'activitat internacional. Esta situació es va vore agreujada en el cas de les Pimes, que per la seua naturalesa disposen de menys recursos i capacitats per a afrontar una internacionalització amb garanties. Amb el disseny d'un model de maduresa d'internacionalització el treball de recerca pretén oferir una guia a les empreses consultores d'enginyeria que iniciaran o han iniciat un procés d'internacionalització. El disseny del model està basat en: (1) el coneixement teòric de les variables que afecten l'èxit internacional en el sector de la construcció, validades mitjançant entrevistes a deu empreses consultores d'enginyeria internacionalitzades; (2) els aspectes que intervenen en l'expansió internacional de les empreses; i (3) els models de maduresa més rellevants. El disseny del model es realitza seguint la propòsta del Design Science Research (DSR), en el qual se sotmet a iteracions de disseny i validació que incrementen la seua aplicabilitat. En estes iteracions s'apliquen diferents tècniques d'investigació: grup focal, prova pilot i estudi de casos múltiple; mitjançant estos estudis de cas, s'aplica el model a huit empreses consultores d'enginyeria. Estes implementacions han permés identificar les fortaleses i febleses de les empreses, el seu nivell de maduresa d'internacionalització i la influència de la grandària i experiència internacional de les empreses en el seu nivell de maduresa i en el valor dels índexs d'internacionalització. / [EN] The Spanish economic crisis began in 2007 and it produced a significant reduction in demand that affected Spanish engineering companies seriously. Many of them started an internationalization process to ensure their continuity, but this decision was adopted in a hurry and without enough time to acquire knowledge of the foreign market and the risks that international activity entailed. This situation was aggravated in the case of SMEs, which have fewer resources and capacities to face internationalization with guarantees. With the design of an internationalization maturity model, this research aims to offer a guide to engineering companies that are going to start or have started an internationalization process. The design of the model is based on: (1) the theoretical knowledge of the variables that affect international success in the construction sector, validated through interviews with ten internationalized engineering companies; (2) the factors involved in the international expansion of the companies; and (3) the most relevant maturity models. The design of the model is carried out following the Design Science Research (DSR) approach, in which the model is subjected to design and validation iterations that increase its applicability. In these iterations several research techniques are applied: focus group, pilot test and multiple case study; through these case studies the model is applied to eight engineering companies. These implementations have made it possible to identify the strengths and weaknesses of the companies, their level of internationalization maturity and the influence of the size and international experience of the companies on their level of maturity and on the value of the internationalization indices. / Lozano Torró, A. (2022). Modelo de madurez de internacionalización de las empresas consultoras de ingeniería españolas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183870 / TESIS
13

Factors Impacting the Success of ERP Implementations in Small and Medium Enterprises: An Empirical Assessment from Latin America

Maldonado Beltrán, Miguel Ángel 11 May 2010 (has links)
Les implementacions dels sistemes de programació de gestió integrada (ERP, en la sigla en anglès) s'estan consolidant com una de les principals tendències avantguardistes en l'àmbit de la tecnologia de la informació en el segment de les petites i mitjanes empreses (pimes). Malgrat que existeixen recerques relacionades amb l'estudi de l'adopció i de l'èxit de les implementacions d'ERP, hi ha una bretxa evident en la literatura a l'hora d'analitzar aquestes implementacions en el context de les pimes. Aquest article té l'objectiu d'examinar els factors que determinen l'èxit de les implementacions d'ERP, centrant-se específicament en la veta de mercat de les pimes que operen en zones en via de desenvolupament, com ara l'Amèrica Llatina. Es proposa un model que és corroborat empíricament amb dades obtingudes de 49 pimes llatinoamericanes. Una anàlisi de regressió múltiple permet corroborar 7 de les 8 hipòtesis presentades en el model, i evidencia alguns resultats que són consistents amb algunes recerques prèvies, però en ressalta d'altres que són únics en el context particular de l'Amèrica Llatina. Els resultats indiquen que les capacitats de facilitat d'ús proveïdes per l'ERP, com també l'èxit d'implementació del projecte de l'ERP i la satisfacció de l'usuari, són factors claus que impacten en l'èxit posterior a la implementació de l'ERP. D'altra banda, les iniciatives de gestió del canvi no van esdevenir tan determinants com s'evidenciava en recerques anteriors. El rol crític de la satisfacció de l'usuari com a mediador de la resta dels factors també va ser comprovat. Una aportació fonamental de la recerca és que l'èxit de la implementació de l'ERP va ser mesurat en termes dels beneficis incrementals de negoci obtinguts posteriorment a la implementació de l'ERP. S'analitzen les implicacions dels resultats en el context pràctic i de recerca, i se'n presenten línies de recerca prominents. / Las implementaciones de los Sistemas de Administración de Recursos Empresariales (ERP por sus siglas en inglés) se están consolidando como una de las tendencias vanguardistas críticas en el área de tecnología de la información para el segmento de las pequeñas y medianas empresas (SMEs). Aún cuando existen investigaciones relacionadas con el estudio de la adopción y éxito de las implementaciones de los ERP, es evidente la brecha existente en la literatura a la hora de analizar tales implementaciones en el contexto de las SMEs. Esta disertación pretende investigar factores que determinan el éxito de las implementaciones de los ERP, con foco específico en el contexto de las SMEs operando en regiones en vías de desarrollo, tales como América Latina. Se propone un modelo el cual es corroborado empíricamente con datos obtenidos de 49 pequeñas y medianas empresas latinoamericanas. Un análisis de regresión múltiple permite corroborar 7 de las 8 hipótesis presentadas en el modelo, exhibiéndose algunos resultados que son consistentes con investigaciones previas pero resaltándose otros que lucen originales al contexto particular de América Latina. Los resultados indican que las capacidades de Facilidad de Uso provistas por el ERP, así como el Éxito del Proyecto de Implementación del ERP y la Satisfacción del Usuario son factores claves que impactan en el éxito posterior a la implementación. Por otra parte, las iniciativas de Gerencia del Cambio no lucieron tan determinantes como se evidencia en investigaciones anteriores. El rol crítico de la Satisfacción del Usuario como mediador del resto de los factores también fue comprobado. Un aporte fundamental de la investigación es que el éxito de la implementación del ERP fue medido en términos de los beneficios incrementales de negocio obtenidos posterior a la implementación del ERP. Se analizan las implicaciones de los hallazgos en el contexto de investigación y práctico y prominentes líneas de investigación son presentadas. / Enterprise Resource Planning (ERP) systems implementations are consolidating as a critical information technology initiative among small and medium enterprises (SMEs). Even though research exists aimed at analyzing the adoption and success of ERP implementations, there is a significant gap in the literature studying the SME niche. This article examines the causes determining the success of ERP implementations, specifically considering the niche of SMEs acting in developing regions such as Latin America. The proposed model is corroborated empirically with data from 49 Latin American SMEs. The regression analysis technique allows corroborating 7 of the 8 hypotheses. Some results are consistent with previous research but others appear to be unique to the Latin American context. These results suggest that Ease to Use capacities provided by ERP, as well as Project Implementation Success and User Satisfaction of an ERP initiative are key factors influencing the overall success of an ERP implementation. However, Change Management seems to be not as critical as the other factors. The decisive role of User Satisfaction as a mediating variable is also corroborated. An innovative contribution of this dissertation is the success of an ERP implementation is measured by improvements in business performance. The implications of the findings for research and practice are discussed, and another promising research streams are outlined.

Page generated in 0.1036 seconds