No description available.

This paper is divided into 3 parts. First part defines the interactive media and describes particular types of internet and mobile media. The second part is focused on interesting projects in the Czech Republic, which offer new possibilities of internet and mobile advertising. The last part describes the project www.golfeurope.cz and its starting campaign with using the interactive media.

Thesis (Ph. D.)--University of Leiden. / Includes indexes. Includes bibliographical references (p. 281-291).

The general body of academic knowledge on the commercial development of smaller towns is in its infancy. Yet its inherent potential is well perceived from a development and market perspective. Shopping centre development could have an important function in getting products and services to the marketplace in an economical way. Furthermore, it could have a very significant socio-economic impact in the central business district (CBD). Although such a shopping centre will surely create new businesses, employment and production opportunities for local businesses it is of importance to first determine the financial viability and impact of the new development on existing businesses. Developers and researchers often approach the subject of shopping centre development from different perspectives. The research output is often of limited impact as the critical link between demographical analysis and financial viability is not made. Researchers are usually excluded from the physical establishment, rental structures, tenant mix, design, cost of construction, return on investment, funding and future management of the proposed new shopping centre project. Linking demographic assessment and financial viability is a critical output of this study. Bethlehem and its district are quite unique in a number of ways, especially regarding the presence of a large farming community. Bethlehem provides goods and services to residents of Bethlehem, Clarens, Kestell, Harrismith, Heilbron, Paul Roux, Petrus Steyn, Reitz, Senekal and Warden. The main shopping activity occurs in the CBD of Bethlehem and its surrounding areas. Bethlehem only has one major shopping centre (the Metropolitan Centre) that provides goods and services for the people in the surrounding area. This causes an over concentration in the CBD and too much traffic in an already limited space. There is a high need for Bethlehem to provide a bigger shopping centre for the citizens of the town, as well as the surrounding areas. This study investigates the need for a new shopping centre in Bethlehem and will determine whether a new shopping centre will be viable within the area The empirical study revealed that approximately half of the respondents are not satisfied with the current shopping centres in Bethlehem. A greater amount of respondents felt that the shopping centres do not offer enough parking. The study revealed that, from a consumer point of view, there is definitely a need for a new shopping centre in Bethlehem and that there is a gap of approximately 12 892m² GLA (Gross leasable area). However, this was determined before the opening of the new Dihlabeng Mall. The Dihlabeng Mall occupies 24 142m², therefore an oversupply is already taken place. / MArt et Scien (Urban and Regional Planning), North-West University, Potchefstroom Campus, 2013

El objetivo de esta tesis doctoral es desentrañar el estilo de vida de la elite del café que emergió en el puerto de Manta, Ecuador, durante el siglo XX. Con la riqueza obtenida gracias a las exportaciones, hombres y mujeres de unas pocas familias, propietarias de las casas exportadoras, ejercieron el poder económico, contribuyeron a la creación de instituciones sociales y produjeron nuevas prácticas culturales. La tesis contiene dos partes en las que se ensayan los géneros científico y literario. La primera está dedicada a la historia social del café y de las antiguas casas exportadoras; la segunda a las familias de la elite del café. Así se logra evidenciar que, mientras los hombres acumulaban riqueza y forjaban su prestigio en el espacio público, sus esposas, hijas y nueras inauguraban un estilo de vida que diluye las fronteras entre lo privado y lo público, bajo un sistema de género como predominio patriarcal. / The aim of this PhD thesis is to analyze the lifestyle of the coffee elite that emerged in the port of Manta, Ecuador, during the 20th century. With the benefits generated from the coffee exports, men and women, members of a small group of families who owned the export companies, exercised economic power, contributed to the creation of social institutions, and produced new cultural practices. The thesis contains two sections each written in a different style, one associated with the social sciences and the other with literary works. The first part focuses on the social history of coffee and the former export companies; the second, with the families of the coffee elite. This thesis demonstrates that while men were accumulating wealth and prestige in the public space, their wives, daughters and daughters-in-law inaugurated a lifestyle that blurred the limits between public and private within a predominantly patriarchal gender system. / Aquesta tesi de doctorat té com a objectiu prioritari analitzar l'estil de vida de l'elit del cafè que va sorgir al port de Manta, Equador, a les primeres dècades del segle XX. Gràcies als beneficis de les exportacions de cafè, homes i dones d'unes poques famílies propietàries de les cases exportadores, van exercir el poder econòmic, van contribuir a la creació d'institucions socials i van promoure noves pràctiques culturals. La tesi conté dues parts diferenciades on s'assagen els gèneres científic i literari. La primera està dedicada a la història social del cafè i de les antigues cases exportadores; la segona a les famílies de l'elit del cafè. Així s'aconsegueix evidenciar que, mentre els homes acumulaven riquesa i forjaven el seu prestigi en l'espai públic, les seves dones, filles i nores inauguraven un estil de vida que va diluir les fronteres entre allò privat i allò públic, sota un sistema de gènere de predomini patriarcal.

La investigació s'inicia el 1907. Els equilibris existents a la província de Castelló es trenquen durant el Govern Llarg de Maura. Els conservadors fan un gran esforç, preparat de feia temps, per aconseguir el diputat per Castelló. Si als districtes rurals, per aconseguir la victòria era suficient treballar les xarxes clientelars, no ocorria el mateix a la mobilitzada Castelló. Era necessari el vot popular de dretes. D'aquesta manera, a Castelló la campanya antimaurista impulsada arriba al temps que la campanya electoral de 1907. Es continua analitzant les diferències als grups de dretes, on hi eren presents les xarxes caciquils del Partit Conservador i el magma carlocatòlic. La contradicció entre la política caciquil als districtes rurals i la cerca de vot popular al districte de Castelló no va poder-se solucionar, la qual cosa va provocar la dispersió del moviment, i la seua derrota. Però el grup urbà maurista castellonenc no pot guanyar eleccions a Castelló, ni tenir bons resultats, com sí podien aconseguir els seus referents mauristes a Madrid. Tampoc no podia portar a terme les tàctiques de carrer, pròpies del maurisme. Aquestes tàctiques les havien portat a terme els carlocatòlics, enfrontant-se als republicans. A l'alçada del 1915, s'havien esgotat. Ja eren incapaços de mantenir la tensió des d'una posició de minoria. Durant la Dictadura, mauristes, els seus companys, amics i adversaris dels partits del torn i dels diferents grups catòlics s'integraran sense reserves a la Unió Patriòtica i el Sometent. En la dècada dels 20 es portaria a terme la unificació, però forçada pel Directori, dins la Unió Patriòtica i el Sometent.

The general body of academic knowledge on the commercial development of smaller towns is in its infancy. Yet its inherent potential is well perceived from a development and market perspective. Shopping centre development could have an important function in getting products and services to the marketplace in an economical way. Furthermore, it could have a very significant socio-economic impact in the central business district (CBD). Although such a shopping centre will surely create new businesses, employment and production opportunities for local businesses it is of importance to first determine the financial viability and impact of the new development on existing businesses. Developers and researchers often approach the subject of shopping centre development from different perspectives. The research output is often of limited impact as the critical link between demographical analysis and financial viability is not made. Researchers are usually excluded from the physical establishment, rental structures, tenant mix, design, cost of construction, return on investment, funding and future management of the proposed new shopping centre project. Linking demographic assessment and financial viability is a critical output of this study. Bethlehem and its district are quite unique in a number of ways, especially regarding the presence of a large farming community. Bethlehem provides goods and services to residents of Bethlehem, Clarens, Kestell, Harrismith, Heilbron, Paul Roux, Petrus Steyn, Reitz, Senekal and Warden. The main shopping activity occurs in the CBD of Bethlehem and its surrounding areas. Bethlehem only has one major shopping centre (the Metropolitan Centre) that provides goods and services for the people in the surrounding area. This causes an over concentration in the CBD and too much traffic in an already limited space. There is a high need for Bethlehem to provide a bigger shopping centre for the citizens of the town, as well as the surrounding areas. This study investigates the need for a new shopping centre in Bethlehem and will determine whether a new shopping centre will be viable within the area The empirical study revealed that approximately half of the respondents are not satisfied with the current shopping centres in Bethlehem. A greater amount of respondents felt that the shopping centres do not offer enough parking. The study revealed that, from a consumer point of view, there is definitely a need for a new shopping centre in Bethlehem and that there is a gap of approximately 12 892m² GLA (Gross leasable area). However, this was determined before the opening of the new Dihlabeng Mall. The Dihlabeng Mall occupies 24 142m², therefore an oversupply is already taken place. / MArt et Scien (Urban and Regional Planning), North-West University, Potchefstroom Campus, 2013

La tesis doctoral titulada, Vida cotidiana en la industria textil algodonera catalana bajo el franquismo: El caso de Roca Umbert S.A. en Granollers, 1956-1966, pretende contribuir a la salvaguarda de una de las principales piezas del patrimonio industrial catalán, la centenaria fábrica textil algodonera de la familia Roca Umbert en Granollers, Barcelona. Para ello se recupera el patrimonio inmaterial, constituido por los testimonios orales de una muestra representativa de sus empleados de diferentes géneros, generaciones, orígenes y categorías profesionales. Posteriormente esta documentación se contrasta con documentos escritos, buena parte de los cuales proceden del archivo empresarial, pero también de la prensa de la época y de la historiografía. La factoría ocupó una media de 1.000 personas en el decenio estudiado. Estas personas bajo el liderazgo de los empresarios produjeron metros de tela con los cuales más tarde se confeccionarían uniformes, ropa de mujer, de hombre y para el hogar. Como la empresa era de las pocas que realizaba el proceso integral del algodón estuvo en el grupo de cabeza del sector. A la vez que junto a otras factorías textiles de la localidad alimentaba un amplio tejido industrial. El análisis riguroso de la documentación recopilada permite la reconstrucción de las condiciones laborales y de vida de los trabajadores; además de sus mentalidades en el contexto de unos años llenos de cambios socio-económicos bajo el régimen franquista. Una dictadura que a partir de 1959 deja el capitalismo corporativista y adopta el liberalismo económico. Dicho cambio favoreció la modernización de España y favoreció su convergencia con el resto de Europa Occidental. En ese proceso los Estados Unidos jugaron un papel clave. A cambio de obtener otro aliado para la Guerra Fría aportaron al régimen la ayuda necesaria para estabilizar su balanza comercial. A la vez que los técnicos estadounidenses asesoraron a las empresas españolas para que se adaptaran a la economía de mercado. Les pareció imprescindible aumentar la capacidad productiva mediante la aplicación del taylorismo y de Convenios Colectivos. El incremento de la productividad implicó una mejora en las condiciones de vida de los empleados de Roca Umbert. Sin embargo la empresa pasó de ser el lugar donde aprender un oficio y conseguir un empleo para toda la vida a ser la puerta de acceso a un empleo precario. La empresa continuó siendo competitiva porque era capaz de producir más con empleados no cualificados y por tanto más baratos. El régimen garantizaba a la Compañía una parte del mercado español en exclusiva. Al caer la dictadura en 1977 la empresa se reestructuraría pero estaba carente del capital humano necesario para evitar la decadencia y el cierre. Roca Umbert como otras grandes firmas catalanas del sector tuvo la capacidad suficiente para asegurarse el reclutamiento de mano de obra femenina a cambio de un salario bajo y su fidelización mediante una serie de dispositivos paternalistas: una guardería, un aula de costura, un economato y el uso del favor como moneda de cambio. El pacto fue aceptado por las mujeres, que constituían la mayor parte de la plantilla, porqué su salario era necesario para mantener a sus familias y el trabajo en el sector textil era uno de los pocos que la legislación laboral les permitía hacer tras el matrimonio. La investigación hace evidente como la jerarquía empresarial y el estado favorecieron la discriminación de la mujer para aumentar al máximo el margen de beneficios. En las páginas siguientes podrán comprobar cómo el día a día en Roca Umbert SA no es un caso aislado, sino una muestra de la vida cotidiana condicionada por trabajar en el sector textil catalán durante el franquismo. / Roca Umbert Co. was for many years the leading industrial company in Granollers. Today the former industrial complex is reused by Roca Umbert Arts Factory as a space for artistic creation open to the city. This important historical, but still is largely unknown. This thesis is a journey through the history of the company, the production processes and technological changes and labor and social occurred depending on economic dynamics; from the research with the business archive other historical studies and the interviews with former employees, a group of people very diverse. The first objective is preserving the intangible heritage of this emblematic company in Granollers, Barcelona, Spain.

En aquesta investigació s’ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d’estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d’anàlisi. En primer lloc, s’ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s’han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s’ha avaluat la concepció de la política, especialment en l’àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d’electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s’ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D’altra banda, s’ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d’una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l’electorat, així com el contacte que establien amb l’electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s’ha analitzat l’acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d’Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s’uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d’una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s’han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l’acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de qüestions referents a l’àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn. Metodològicament, s’ha usat el llenguatge per analitzar alguns dels episodis avaluats. Des dels fonaments teòrics del Critical Discourse Analysis (CDA) s’ha examinat l’ús del llenguatge com un instrument usat pels polítics per a mantenir relacions de supremacia i de poder polític. Això és, com un mecanisme que reflectia visions hegemòniques d’una qüestió determinada o reproduïa relacions de subordinació. L’objectiu principal de l’estudi és entendre la relació entre els polítics catalans i els espanyols de l’època, així com l’encaix de la concepció territorial de la sobirania que tenien els primers en l’Espanya liberal, evidenciant que el problema de relació entre les elits polítiques catalanes i espanyoles tenia sobretot a veure amb la concepció territorial de la sobirania. En general, les autoritats liberals espanyoles creien que el centralisme i l’uniformisme legislatiu eren les millors opcions per a preservar la unitat i la equitat entre els ciutadans i els diversos territoris de la monarquia. Per contra, els representants dels districtes catalans pensaven que l’Estat havia d’integrar la diversitat de sistemes legislatius, així com donar més competències a les institucions provincials, ja que representaven millor els interessos territorials. / This investigation has worked on parliamentarism during the Moderate Decade (1843-54), with the deputies elected by the Catalan electoral districts as the subject of study. This approach has been materialized in six major areas of analysis. First of all, it has been introduced a common profile of the representatives studied through a sociological analysis from the resources provided by the prosopographical method, as well as considering the motives for becoming politicians. Then, it has been evaluated the conception of politics, mainly in the electoral field, which had liberal Spanish political parties and MPs, citizens from their condition of electors and people without the right to vote. The electoral process has also been considered, highlighting a distinctive political profile within the Catalan districts, with a significant political diversity and a low participation caused by the dissatisfaction of the Moderate regime. It has also been studied the role that the politicians developed from a representative point of view. In other words, how deputies acted to represent the interests of the electorate, as well as the contact they established in order to respect voters’ wishes. Fifthly, Catalan parliamentary action has also been explored by focusing on both coordinated and opposed strategies. The debates on issues related to the State used to divide those politicians, who were inclined to give their support to the party or faction to which they felt closest. In contrast, Catalan politicians joined together when some specific topics arose, such as a protectionist political economy or a desire for a less aggressive fiscal system. This coordinated action was known as Diputació catalana (Catalan council). Finally, it has been examined the response of the Spanish public opinion to such actions. They differed according to the context and the issues involved, so the response could imply acceptance or refusal, especially when demands concerning industrial matters were involved in the discussion, as well as claims that were understood as particular Catalan benefits or when the Catalan deputies, also progovernment moderates, used to vote with autonomy from the government. Methodologically, it has been used language to analyse some of the episodes evaluated. From the theoretical basis of Critical Discourse Analysis (CDA) it has been examined the use of language as an instrument used by politicians to maintain relations of supremacy and political power. That is, as a mechanism that reflected hegemonic visions of a topic or reproduced relations of subordination. The aim of the analysis is to understand the relationship between Catalan and Spanish politicians at that time and how the former’s conception of territorial sovereignty fit into the Spanish liberal State, showing that the problem of comprehension between Catalan and Spanish political elites was a matter regarding territorial sovereignty. On the whole, the Spanish liberal authorities believed centralism and legislative uniformity were the best options to preserve unity and the equality among citizens and the various territories of the monarchy. By contrast, representatives of the Catalan districts thought that the State should integrate the diversity of legislative systems, as well as give greater capacities to provincial institutions, since they better represented territorial interests.

La presente tesis doctoral analiza cómo la resistencia al servicio militar obligatorio acaba configurándose en todo un movimiento social de carácter antimilitarista en sentido amplio. Para ello se realiza un análisis comparado con otros movimientos y organizaciones internacionales de refractarios, así como las etapas y condicionantes para el surgimiento del movimiento antimilitarista en países como Italia y Francia. Este análisis sirve para entender las dinámicas generales que influyeron en el desarrollo de la resistencia al servicio militar obligatorio y su configuración como movimiento social. Por otra parte, se hace un análisis exhaustivo de cómo el contexto propio de dictadura condiciono el desfase para la aparición de este movimiento social en el caso de Catalunya y España, en comparación con otros países europeos occidentales. Por último, la presente investigación aborda un profundo análisis de cómo se desarrolla la resistencia al servicio militar obligatorio durante la década de los setenta, vinculada a motivaciones religiosas, noviolentas y de lucha por los derechos y las libertades, para después ir transformándose durante la década siguiente en un espacio de lucha política mucho más diverso, donde las motivaciones anarquistas y socialistas fueron las que mayoritariamente acapararon los grupos antimilitaristas. Esta investigación también describe los diferentes grupos antimilitaristas que se generaron en el territorio español y catalán, sus etapas de desarrollo, debates internos y la actividad interna y externa que desarrollaron, no sólo contra el servicio militar obligatorio, también contra la OTAN, los presupuestos militares, la jurisdicción militar, etc. Por último se explica cómo estos grupos integrantes de lo que fue el movimiento antimilitarista, mantuvieron una importante relación con otros movimientos sociales afines y se convirtieron en espacios de activismo político fuera – y en muchas ocasiones en contra – de los partidos políticos. / This PhD analyzes how resistance to conscription configured just a social movement around anti-militarist character broadly. This requires a comparative analysis with other international organizations and movements refractory, and the stages and conditions for the emergence of anti-militarist movement in countries like Italy and France is performed. This analysis helps to understand the general dynamics that influenced the development of resistance to conscription and its configuration as a social movement. Moreover, a thorough analysis of how the circumstances in dictatorship determined the offset for the emergence of this social movement in the case of Catalonia and Spain, compared to other Western European countries is made. Finally, this research addresses a thorough analysis of how resistance develops to compulsory military service during the seventies, linked to religious and non-violent struggle for the rights and freedoms motivation to go after becoming the decade next in a space of more diverse political struggle, where anarchists and socialists were the motivations that cornered mostly they antimilitarists groups. This research also describes the different anti-military groups that were generated in the Spanish and Catalan territory, their stages of development, internal debates and internal and external activity developed not only against conscription, also against NATO military budgets The military jurisdiction, etc. Finally it explains how these members of what was the anti-militarist movement groups maintained a strong relationship with other related social movements and became places of political activism outside - and often against - of political parties.