[ES] Esta tesis se centra en un análisis interdisciplinario de la gestión cultural en España, abordando su evolución histórica, el proceso de profesionalización y su adaptación a la era digital postpandemia. La investigación se divide en dos partes esenciales: la primera implica una revisión bibliográfica exhaustiva para establecer una base sólida, explorando tendencias, avances y lagunas en el campo. Dentro de este marco teórico, se destaca la persistente falta de conocimiento en el ámbito laboral y social sobre los gestores culturales, atribuida a la juventud del campo y a la carencia de un referente claro. La diversidad de perfiles profesionales y la amplitud del ámbito cultural también contribuyen a la confusión conceptual. A pesar de los esfuerzos de asociaciones y teóricos para esclarecer la profesión, la profesionalización de la gestión cultural sigue siendo un proceso desafiante e inacabado. La segunda parte de la investigación se enfoca en un análisis práctico que incorpora métodos cuantitativos y cualitativos a lo largo de tres fases distintas. Durante estas etapas, se desarrollaron instrumentos para la recopilación de datos, se seleccionó una muestra representativa y se analizaron los resultados para respaldar las hipótesis de investigación. La primera fase examina la oferta de programas universitarios, la segunda, a través de entrevistas semiestructuradas, profundiza en los desafíos de la gestión cultural. Finalmente, en la fase cuantitativa, se utiliza un cuestionario para obtener una visión completa y cuantificada del perfil del gestor cultural contemporáneo. Las conclusiones subrayan la necesidad de fortalecer la formación, elevar el reconocimiento y establecer una definición precisa de la figura del profesional de la gestión cultural. Estas acciones son fundamentales para impulsar su profesionalización en un entorno cultural que experimenta una evolución constante. / [CA] Aquesta tesi se centra en una anàlisi interdisciplinària de la gestió cultural a Espanya, abordant la seua evolució històrica, el procés de professionalització i la seua adaptació a l'era digital postpandèmia. La investigació es divideix en dues parts essencials: la primera implica una revisió bibliogràfica exhaustiva per a establir una base sòlida, explorant tendències, avanços i llacunes en el camp. Dins d'aquest marc teòric, es destaca la persistent falta de coneixement en l'àmbit laboral i social sobre els gestors culturals, atribuïda a la joventut del camp i a la manca d'un referent clar. La diversitat de perfils professionals i l'amplitud de l'àmbit cultural també contribueixen a la confusió conceptual. Malgrat els esforços d'associacions i teòrics per a esclarir la professió, la professionalització de la gestió cultural continua sent un procés desafiador i inacabat. La segona part de la investigació s'enfoca en una anàlisi pràctica que incorpora mètodes quantitatius i qualitatius al llarg de tres fases diferents. Durant aquestes etapes, es van desenvolupar instruments per a la recopilació de dades, es va seleccionar una mostra representativa i es van analitzar els resultats per a recolzar les hipòtesis d'investigació. La primera fase examina l'oferta de programes universitaris, la segona, a través d'entrevistes semiestructuradas, aprofundeix en els desafiaments de la gestió cultural. Finalment, en la fase quantitativa, s'utilitza un qüestionari per a obtindre una visió completa i quantificada del perfil del gestor cultural contemporani. Les conclusions subratllen la necessitat d'enfortir la formació, elevar el reconeixement i establir una definició precisa de la figura del gestor cultural. Aquestes accions són fonamentals per a impulsar la seua professionalització en un entorn cultural que experimenta una evolució constant. / [EN] This thesis focuses on an interdisciplinary analysis of cultural management in Spain, addressing its historical evolution, the process of professionalization and its adaptation to the post-pandemic digital era. The research is divided into two essential parts: the first involves a comprehensive literature review to establish a solid foundation, exploring trends, advances and gaps in the field. Within this theoretical framework, it highlights the persistent lack of knowledge in the labor and social sphere about cultural managers, attributed to the youth of the field and the lack of a clear referent. The diversity of professional profiles and the breadth of the cultural field also contribute to conceptual confusion. Despite the efforts of associations and theoreticians to clarify the profession, the professionalization of cultural management remains a challenging and unfinished process. The second part of the research focuses on a practical analysis incorporating quantitative and qualitative methods through three distinct phases. During these phases, data collection instruments were developed, a representative sample was selected, and the results were analyzed to support the research hypotheses. The first phase examines the supply of university programs, the second, through semi-structured interviews, delves into the challenges of cultural management. Finally, in the quantitative phase, a questionnaire is used to obtain a complete and quantified view of the profile of the contemporary cultural manager. The conclusions underline the need to strengthen training, increase recognition and establish a precise definition of the figure of the cultural manager. These actions are essential to promote their professionalization in a cultural environment that is constantly evolving. / Rodriguez Trigo, S. (2024). La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206073

The pandemic has disrupted nearly every aspect of our lives, including tasks as fundamental as going to work. The change has brought with it both opportunities and challenges. The use of digital services to hold meetings, webinars and conferences has increased at an avalanche-like pace. Before the pandemic took hold, there was a more traditional view of work - with the general perception that work tasks should be performed in the office. As a stark contrast to this more traditional view of work, nearly 75 percent of Swedish workplaces was forced to switch to working remotely in a short time and many believe that this will lead to permanent changes in how Swedish offices are designed. There are numerous indications that most people want to continue working in offices in the future as well. On the other hand, the working life of the future is characterized by an increased demand for flexible solutions. Research exhibited that most organizational and work variables were considerably related with the outcome measures productivity and work satisfaction, while individual and household variables were significantly less corelated. For organizations, this is vastly beneficial, since organizational and work-related characteristic variables are far easier influenced by procedures and HR policies rather than individual work style and household factors. The work-from-home trial period induced by the pandemic has evidently unveiled the vast number of organizations who have the capabilities to implement remote work on a permanent basis and that employees highly regard the opportunity to do so. Conversely, it correspondingly exhibited how imperative the office is for colleague interaction as well as collaboration and how immensely this have been longed for the past year. This study exhibits that the East Link Project in Stockholm, Sweden would save 182 000 SEK annually per employee working remotely 2 days per week due to reduced real estate, absenteeism, turnover, emissions, continuity of operations, and increased productivity. Further, it exhibited that the average project member would save 7 260 SEK annually due to fewer expenses, 128 hours due to reduced commuting and would sleep 59 hours more per year. / Pandemin har haft verkan på nästintill samtliga aspekter av våra liv, inklusive uppgifter så fundamentala som att gå till jobbet. Omställningen har medfört både möjligheter och utmaningar. Tillämpningen av digitala tjänster för att hålla möten, webinarier och konferenser har ökat i en lavinliknande takt. Innan pandemin tog fäste förekom det en mer traditionell syn på arbete - med den allmänna uppfattningen att arbetsuppgifter bör utföras på kontoret. Som en skarp kontrast till denna mer traditionella syn på arbete tvingades nästan 75 procent av de svenska arbetsplatserna att på kort tid gå över till att arbeta på distans och många tror att detta kommer att leda till permanenta förändringar i hur svenska kontor är utformade. Mycket tyder på att de flesta också vill fortsätta arbeta på kontor i framtiden. Samtidigt som framtidens arbetsliv präglas av en ökad efterfrågan på flexibla lösningar. Tidigare studier visade att de flesta organisations- och arbetsvariabler var betydligt relaterade till produktivitet och arbetsnöjdhet, medan individuella och hushållsvariabler var betydligt mindre korrelerade. För organisationer är detta mycket fördelaktigt, eftersom organisatoriska och arbetsrelaterade karakteristiska variabler påverkas mycket lättare av procedurer och HR-policyer snarare än individuell arbetsstil och hushållsfaktorer. Försöksperioden av hemarbete som förorsakats av pandemin har tydligt uppdagat det stora antalet organisationer som har förmågan att implementera distansarbete på permanent basis och att medarbetare i hög grad uppskattar möjligheten att göra det. Samtidigt exponerade det på motsvarande sätt hur essentiellt kontoret är för såväl kollegors interaktion som för samarbete. Denna studie visar att projekt Ostlänken i Stockholm, Sverige skulle spara 182 000 kronor per år och per anställd som arbetar på distans två dagar per vecka till följd av minskad frånvaro, omsättning, utsläpp, kontorsyta, kontinuitet i verksamheten och ökad produktivitet. Slutligen visade studien att den genomsnittliga projektmedlemmen skulle spara 7 260 kronor och 128 timmar årligen till följd av minskade kostnader och minskad pendling samt skulle sova 59 timmar mer per år.