Normalment les grans xarxes d'interconnexió o de comunicacions estan dissenyades utilitzant tècniques de la teoria de grafs. Aquest treball presenta algunes contribucions a aquest tema. Concretament, presentem dues noves operacions: el "producte Jeràrquic" de grafs i el "producte Manhattan" de digrafs. El primer és una generalització del producte cartesià de grafs i ens permet construir algunes famílies amb un alt grau de jerarquia, com l'arbre binomial, que és una estructura de dades molt utilitzada en algorísmica. El segon dóna lloc a les conegudes Manhattan Street Networks, les quals han estat extensament estudiades i utilitzades per modelar algunes classes de xarxes òptiques. En el nostre treball, definim formalment i analitzem el cas multidimensional d'aquestes xarxes. Estudiem algunes propietats dels grafs o digrafs obtinguts mitjançant les dues operacions esmentades, especialment: els paràmetres estructurals (les propietats de l'operació, els subdigrafs induïts, la distribució de graus i l'estructura de digraf línia), els paràmetres mètrics (el diàmetre, el radi i la distància mitjana), la simetria (els grups d'automorfismes i els digrafs de Cayley), l'estructura de cicles (els cicles hamiltonians i la descomposició en cicles hamiltonians arc-disjunts) i les propietats espectrals (els valors i vectors propis). En el darrer cas, hem trobat, per exemple, que la família dels arbres binomials tenen tots els seus valors propis diferents, "omplint" tota la recta real. A més a més, mostrem la relació del seu conjunt de vectors propis amb els polinomis de Txebishev de segona espècie. També hem estudiat alguns protocols de comunicació, com els enrutaments locals i els algorismes de difusió. Finalment, presentem alguns models deterministes (com les xarxes Sierpinski i d'altres), els quals presenten algunes propietats pròpies de les xarxes complexes reals (com, per exemple, Internet). / Large interconnection or communication networks are usually designed and studied by using techniques from graph theory. This work presents some contributions to this subject. With this aim, two new operations are proposed: the "hierarchical product" of graphs and the "Manhattan product" of digraphs. The former can be seen as a generalization of the Cartesian product of graphs and allows us to construct some interesting families with a high degree of hierarchy, such as the well-know binomial tree, which is a data structure very used in the context of computer science. The latter yields, in particular, the known topologies of Manhattan Street Networks, which has been widely studied and used for modelling some classes of light-wave networks. In this thesis, a multidimensional approach is analyzed. Several properties of the graphs or digraphs obtained by both operations are dealt with, but special attention is paid to the study of their structural parameters (operation properties, induced subdigraphs, degree distribution and line digraph structure), metric parameters (diameter, radius and mean distance), symmetry (automorphism groups and Cayley digraphs), cycle structure (Hamilton cycles and arc-disjoint Hamiltonian decomposition) and spectral properties (eigenvalues and eigenvectors). For instance, with respect to the last issue, it is shown that some families of hypertrees have spectra with all different eigenvalues "filling up" all the real line. Moreover, we show the relationship between its eigenvector set and Chebyshev polynomials of the second kind. Also some protocols of communication, such as local routing and broadcasting algorithms, are addressed. Finally, some deterministic models (Sierpinsky networks and others) having similar properties as some real complex networks, such as the Internet, are presented.

Els objectius d'aquesta recerca són explorar el procés d'apropiació, per part dels infants, de l'ús de les majúscules en funció demarcativa i distintiva i la relació entre la majúscula d'inici del nom personal i l'apropiació dels components de la categoria lingüística de nom propi.La investigació consta d'un estudi psicolingüístic el qual es porta a terme mitjançant un conjunt de tasques per poder indagar com interpreten els infants participants els noms propis en tres situacions distintes: a) el reconeixement de noms propis amb la imatge present, en un conte en llengua catalana, (la llengua habitual) i en un conte en anglès (llengua desconeguda) per poder detectar el procés evolutiu de reconeixement de les majúscules en els noms propis, b) l'ús de la majúscula en un text de producció espontània per poder observar l'ús que els infants en fan espontàniament i les explicitacions dels infants participants i c) el desenvolupament dels components del nom propi, una conversa dialogada i estructurada sobre els components del nom propi personal ens forneix les dades pertinents.L'anàlisi dels resultats dels noms propis mostren que hi ha uns noms més fàcils de reconèixer que d'altres. Els infants als anys interpreten les grafies (minúscules i majúscules) emprant justificacions perceptives que no sempre coincideixen amb l convenció normativa, ja que relacionen l'alçada dels trets ascendent i descendent de les grafies amb l'alçada de l'objecte, fet que sol superar-se als 6 anys. Així mateix, interpreten els noms propis personals mitjançant justificacions perceptives, coincidint amb la interpretació convencional de les grafies, fent-ne la segmentació fonològica adequada. Els infants, a partir dels 6 anys, solen explicitar les normes d'ús convencional de les majúscules en els noms propis sense fer-ne l'ús apropiat. El reconeixement de noms propis personals en un text en llengua anglesa mostra que identifiquen, en un inici, les dues funcions de les majúscules en una única funció: la majúscula en funció distintiva que inicia els noms propis personals. Posteriorment, els infants reconeixen la doble funcionalitat de les majúscules i assenyalen la successió de noms propis personals per la majúscula i els signes de puntuació propis de l'enumeració (la coma, els dos punts i el punt que tanca la frase).El reconeixement de noms propis en un conte en llengua catalana ens mostra que els noms propis per excel·lència són els noms propis personals. Però els noms personals que pertanyen al doble àmbit denominatiu (nom propi i nom comú) ofereixen dubtes de sentit, fet que sembla demostrar que la majúscula no és l'únic aspecte que els fa decidir que un nom és un nom propi. A més a més, la menció de la semblança a un altre nom personal i les distintes interpretacions lèxiques d'algunes paraules gràfiques els fan interpretar paraules d'altres categories com a nom propi. Els noms de topònims urbans i locals, aparentment, no resulten estranys pel nom en ell mateix, sinó pel fet de no ser emprat en el context de comunicació familiar i social, segons les respostes dels infants. Els noms comuns que són susceptibles de ser especificats amb un nom propi també requereixen un procés d'apropiació perquè el nom propi sigui interpretat com a tal. Els adjectius proposats com a nom propi han estat acceptats i refusats tant en el text escrit com en el text oral.L'ús de la majúscula en funció demarcativa és gairebé absent en la majoria de textos. Val a dir que s'inicia en l'escriptura de textos tant de la frase com del conte. En els inicis l'ús d'aquesta funció desequilibra l'ús de la majúscula en funció distintiva. De fet, la majúscula en funció demarcativa requereix alguns coneixements de l'organització del text: han de reconèixer l'inici del text i l'inici de la frase, i la possible relació entre les frases que van organitzant l'addició de frases que formen el text. L'ús de l'apòstrof produeix hiposegmentació entre l'article de presentació i el nom propi, l'article de presentació en coincidir amb la majúscula en funció demarcativa presenta dubtes de l'ús de la majúscula en els noms propis personals.Els onze components indagats que formen la categoria de nom propi estan uns desenvolupats i d'altres desenvolupant-se. Els desenvolupats als 5 anys són: designació i permanència i estabilitat; als 6 anys els anteriors més el referent i als 7 anys els anteriors més el nom propi pot tenir diferents posseïdors, dos noms propis designen un mateix subjecte, l'arbitrarietat, la funció d'anomenar i la d'identificar. Els components que estan desenvolupant-se als 7 anys són els límits entre el nom comú i el nom propi, la relació de simetria del nom propi i l'adjectiu en qualitat de nom propi personal. Com a conclusió podem dir que el procés d'apropiació de les majúscules en funció distintiva és diferent que el de les majúscules en funció demarcativa. Cada funció de les majúscules requereix un tipus de coneixement textual. El procés d'apropiació dels elements que componen el nom propi és independent de l'ús de la majúscula en els noms propis. Es constata que els processos d'apropiació d'ús de la majúscula en funció distintiva estan relacionats amb les paraules que fan de referent del nom propi (el sentit lèxic), amb els signes de puntuació (coma, dos punts, punt i (apòstrof) i amb la interpretació de les grafies de l'alfabet. Així mateix l'ús de la majúscula en funció demarcativa es constata que requereix l'assoliment de l'inici i l'acabament de la frase i, per això, cal que estableixen relacions entre les frases. La principal aportació didàctica és la constància que els infants són sensibles a les característiques gràfiques de les grafies (els trets ascendents i descendents) i les utilitzen per justificar la distinció entre majúscules i minúscules. És a partir d'aquests coneixements que s'hauria d'organitzar la intervenció didàctica. / How do children adapt to the use of capital letters? This is the question under research; consisting of a psycholinguistic study by means of tasks of recognition of pairs of homograph names: the image and the nominal category (proper name and common name), recognition of proper names in a story in Catalan and in another in English and in spontaneous production, and recognition of the components of the linguistic category of the proper name. Analysis of the results of proper names shows that some names are more easily recognised than others. The 5-year-olds taking part interpret the graphemes by means of perceptive justifications, relating the height of the grapheme with that of the object.Recognition of personal proper names in the English text shows that they notice the capital letter graphemes, but that, at first, they only recognise the distinctive function. Later, at 6 years, they recognise the dual function of the use of capitals and also the properties of punctuation signs with regard to lists. The recognition of proper names in a story in Catalan shows us that the capital letter is the formal indicator noticed; however personal names belonging to the double denominative ambit (proper and common name) offer doubts in meaning. This also happens with place names and with adjectives, in both written and oral texts.In their own productions the use of the capital letter with a defining function is absent in the majority of texts, in both sentences and in stories. At first the use of this function produces an imbalance with the use of the capital letter in its distinctive function; and the use of the apostrophe produces hypo-segmentation between the presenting article and the proper name.We have found that the process of understanding of capital letters in the distinctive function is different from that for capital letters in the defining function, since each capital letter function requires a type of textual knowledge. The process of appropriating the elements composing the linguistic category of the proper name is independent of the use of capitals for proper names.

El càlcul de valors i vectors propis és un nucli computacional que forma part de diverses aplicacions de tipus científic i tècnic que requereixen una potència de càlcul molt gran. Aquestes aplicacions no poden resoldre's en sistemes monoprocessadors perquè aquests sistemes no proporcionen la potència de càlcul suficient per resoldre el problema amb un temps raonable. Una solució possible a aquest problema és la utilització de sistemes paral·lels.El contingut d'aquest treball pot dividir-se en quatre parts ben diferenciades; en les tres primeres parts dels valors i vectors propis en sistemes multicomputadors amb diferents topologies: hipercub, malla i torus; en l'última part del treball es proposa una metodologia d'anàlisis de l'escalabilitat de sistemes paral·lels.- En la primera part del treball es proposen un conjunt d'algorismes paral·lels per hipercubs: BR segmentat, alfa-optimal i Grau-4. Tots aquests algorismes es basen en l'algorisme Block Recursive proposat a [42]. Els nous algorismes proposats tenen la capacitat d'utilitzar de forma més eficient el potencial paral·lelisme de comunicacions que ofereix una arquitectura multiple-port amb els que s'aconsegueix una reducció del cost de la comunicació considerable respecte al cost de comunicació de l'algorisme original.- En la segona part del treball es proposa un nou algorisme amb una topologia de comunicació en malla bidimensional (2D). Aquest algorimse l'hem anomenat algorisme 2D. Es veurà que aquest nou algorisme aconsegueix reduir el cost total considerablement respecte als algorismes que han estat proposats per altres autors per malles i torus.- En la tercera part, s'estudia l'eficiència de l'algorisme BR-segmentat (algorisme amb una topologia de comunicació en hipercub proposat en la primera part de la tesi) un cop mapejat en un multicomputador amb una topologia en malla o en torus. A l'hora de realitzar el mapeig s'ha aplicat i ampliat una metodologia desenvolupada en el grup de treball que ens permet realitzar el mapeig de forma eficient i sistemàtic d'una topologia en hipercub a una topologia en malla o torus. El cost de la comunicació del nou algorisme es compara amb el cost de l'algorisme 2D proposat en la segona part del treball.- Finalment, en l'última part d'aquest treball es proposa una metodologia d'anàlisi de l'escalabilitat de sistemes paral·lels orientada a l'usuari final del sistema. S'utilitza l'algorisme 2D mapejat en una línia per mostrar un exemple d'aplicació de la metodologia.

Las cooperativas son entidades de la economía social que se configuran basándose en parámetros de solidaridad, ayuda mutua y sistemas de autogestión. La presente tesis, profundiza en el estudio de los aspectos de orden contable peculiares de las sociedades cooperativas. Se analiza el ordenamiento jurídico-contable actual que compete a las cooperativas, examinando su adecuación a las características específicas de estas sociedades, haciendo especial énfasis, en la información social que deben revelar. Se proponen mejoras a la regulación contable actual, con el fin de alcanzar una mayor adecuación de ésta, a las singularidades de las sociedades cooperativas. Se revisa también, la normativa actual que regula el depósito de las cuentas anuales de estas sociedades, ante los registros competentes, proponiendo alternativas de mejora a la regulación vigente, para que el citado depósito de cuentas sea de utilidad para la toma de decisiones económicas de los usuarios de la información contable