L'objecte és fer per primera vegada un estudi aprofundit sobre el canvi en el model de la radiodifusió internacional a finals del segle XX.Descric, d'una forma general, com han viscut les emissores internacionals els darrers anys del segle XX. Com han afrontat els canvis polítics, econòmics i tecnològics que s'han produït i com han intentat justificar la seva vigència i trobar un nou sentit a la seva existència. Després recullo la meva investigació dedicada a: quantificar i valorar com va canviar el volum total d'emissió de la radiodifusió internacional, en el període 1978 a 1998; i quantificar i valorar, específicament, com va canviar el volum de programació en llengua castellana vers Europa de les emissores.A partir de la transició democràtica, a Catalunya la ràdio ha estat un dels mitjans que ha contribuït notablement a la normalització lingüística de la nostra llengua. Durant les primeres dècades de la dictadura franquista els programes radiofònics internacionals en català, transmesos en ona curta, gairebé van ser els únics que es podien escoltar. Per la seva transcendència presento una cronologia general de totes les emissions internacionals fetes en llengua catalana durant tot el segle XX. Una qüestió mai estudiada en el seu conjunt. En un disc compacte recullo una trentena d'enregistraments sonors relacionats amb aquest tema, especialment dels anys setanta i vuitanta. / El objeto es hacer por primera vez un estudio profundo sobre el cambio en el modelo de la radiodifusión internacional a finales del siglo XX.Describo, de forma general, cómo han vivido las emisoras internacionales los últimos años del siglo XX. Cómo les han afectado los cambios políticos, económicos y tecnológicos que se han producido y cómo han intentado justificar su vigencia y encontrar un nuevo sentido a su existencia. Después presento mi investigación dedicada a: cuantificar y valorar cómo cambió el volumen total de emisión de la radiodifusión internacional, en el periodo 1978-1998; y cuantificar y valorar, específicamente, cómo cambió el volumen de programación en lengua castellana hacia Europa de las emisoras.Desde la transición democrática, en Catalunya la radio ha sido uno de los medios que han contribuido notablement a la normalitzación lingüística. Durante las primeras décadas de la dictadura franquista los programas radiofónicos internacionales en catalán, transmitidos en ona corta, fueron los únicos que se pudieron escuchar. Por su trascendencia presento una cronología general de todas las emisiones internacionales hechas en lengua catalana durante todo el siglo XX. Un aspecto nunca estudiado en su conjunto. / The object is to make, for the first time, a study deepened about the change in the model of the international broadcast, at the end of the 20th century.I portray, in a general way, how the international broadcasting stations have lived the last years of the 20th century. How they have faced the political, economical and technological changes, that have been produced. And how they have attempted to justify its validity and to find a new sense to their existence.My research is dedicated to: quantifying and valuing how the total volume of international broadcasting changed in period 1978 to 1998; and quantifying and valuing, specifically, how it changed the volume of programming in Spanish language towards Europe.From the democratic transition, in Catalonia the radio has been one of the means who has contributed notably to the linguistic normalization of this language. During the first decades of the Franco dictatorship the international radiophonic programs in Catalan, transmitted in short wave, were almost the only ones that could be listened to. Because of their transcendence, I present a general chronology of all the international broadcasts produced in Catalan language during all the 20th century. A question never studied before in its set.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi es centra en la política europea de l'espectre radioelèctric i presta especial atenció a l'harmonització del dividend digital al Regne Unit i Espanya. La metodologia es basa en una revisió bibliogràfica i hemerogràfica completada amb un conjunt d'entrevistes amb representants de diferents organismes de regulació del Regne Unit i Espanya, i de la mateixa Comissió Europea. En la primera part de la tesi es realitza una aproximació conceptual, des d'una vessant tècnica i jurídica, a la xarxa radioelèctrica i al dividend digital, espai alliberat una vegada completada la transició a la TDT. Seguidament, s'aborda la naturalesa, àmbits de regulació de la xarxa radioelèctrica, actors, models i evolució de les formes de gestió. El tercer capítol es centra en la Unió Europea com actor de la política de l'espectre radioelèctric des de mitjans de la dècada dels 80 fins a l'actualitat. En la darrera part de la tesi es descriuen i analitzen les actuacions de la UE destinades a harmonitzar el dividend digital fent especial referència a les conseqüències d'aquesta harmonització sobre les estructures nacionals i la planificació de la TDT en els dos països estudiats, el Regne Unit i Espanya. / El objeto de estudio de esta tesis se centra en la política europea del espectro radioeléctrico y presta una especial atención a la armonización del dividendo digital en el Reino Unido y España. La metodología está basada en una revisión bibliográfica y hemerográfica completada con un conjunto de entrevistas con representantes de diferentes organismos de regulación del Reino Unido y España, y de la misma Comisión Europea. En la primera parte de la tesis se realiza una aproximación conceptual, desde una vertiente técnica y jurídica, a la red radioeléctrica y al dividendo digital, espacio liberado una vez se ha completado la transición a la TDT. Seguidamente, se aborda la naturaleza y ámbitos de la regulación de la red radioeléctrica, sus actores, modelos y evolución de sus formas de gestión. El tercer capítulo se centra en la Unión Europea como actor de la política del espectro radioeléctrico desde mediados de la década de los 80 hasta la actualidad. En la última parte de la tesis se describen y analizan las actuaciones de la UE destinadas a armonizar el dividendo digital y se atiende especialmente a las consecuencias que esta armonización tiene sobre las estructuras nacionales y la planificación de la TDT en los dos países estudiados, el Reino Unido y España. / The object of study of this thesis focuses on the European radio spectrum policy in particular the harmonization of the digital dividend in the United Kingdom and Spain. The methodology is based on a multidisciplinary bibliographic review completed with an in-depth interviews with policy-makers from the national regulatory authorities and the European Commission. The first chapter of the dissertation consists of a conceptual approach of radio spectrum network and the digital dividend, the amount space released once the switch-over is completed. Afterwards, it deals with the nature of spectrum regulation, its actors, models and evolution of spectrum management. Its third chapter focuses on the European Union as a spectrum policy actor from the 80's onwards. Finally, this thesis analyses the EU actions oriented to the harmonisation of the digital dividend, and pays special attention to its consequences on national structures and DTT plans of the United Kingdom and Spain.