While there has been considerable research regarding the role of Mobility Hubs in cities and transport networks, significant investment is required to develop these facilities. It is the correlation between investment, new users’ attraction and revenue generation that is the key for a sustainable development of Mobility Hubs and this investment must, therefore, be correctly assessed and targeted. This study aims to develop a methodology to determine the viability of investing in Mobility Hub features, weighing the investment on different Hub features and services against expected potential benefits and revenue generation, addressing the question: Can investment in Mobility Hub features be justified and, if so, which features maximize its expected positive impact? Based on a review of literature and definition of possible Hub features as variables, secondary research data was compiled to enable the analysis of expected impacts of each variable/feature in terms of new user’s attraction and revenue generation, which was then used to develop individual Net Present Value analysis of each feature. The result of these analysis demonstrates and concludes that different Hub features have the potential to generate substantially different investment outcomes, and that each feature should be analyzed individually prior to investment decision. It was also concluded by this research that the proposed assessment methodology can be used for future research on other listed Hub features, albeit with the constraint that primary data will be required when secondary research data is not available.

Under litteraturstudierna fick författarna en uppfattning om att järnvägsbranschen är präglad av en hel del problematik som visat sig i ett flertal brister. Flera större omorganiseringar hade skapat en bransch med otydliga ansvarsgränser och otydliga roller med en mängd utdragna rättsliga tvister mellan beställare och entreprenörer som följd. Stämningen beskrevs som dyster och kompromisser mellan järnvägsaktörer förekom inte i den mån som behövdes, utan aktörerna tänkte mest på sin egen verksamhet. En ändring behövdes. Rapporten är begränsad till tre nyckelaktörer med koppling till järnvägsunderhåll: beställare, entreprenör och trafikutövare. Fokus har lagts på det alltför förekommande avhjälpande underhållet, som visar sig i form av trafikstörningar och trafikstopp. I samma veva uppstod en insikt om att behovet att föra in förebyggande underhåll i större omfattning var stort. Med tanke på de kunskaper författarna införskaffat sig under sin utbildning gällande förebyggande underhåll, var det lite av en chock att upptäcka hur underhållet på järnvägen sköts tidigare. Järnvägsaktörer med olika verksamheter på järnvägen, är formellt oberoende av varandra för att uppnå en fungerande järnväg och därmed en utökad samverkan. Dialog och samverkan var två nyckelord som ofta förekom och en idé om att införa rutiner för en utökad samverkan i form av dialog, antogs kunna vara början till en lösning på problematiken.  När arbetet med rapporten fortlöpte, upptäckte författarna att järnvägsbranschen är en bransch under en pågående förnyelse. Ett förbättringsarbete pågår i form av renodlade roller på riksdagens beslut nu i år och Forum för Framkomlighet (FFF) är ett forum som arbetar för just en utökad samverkan. I forumet träffas beställare, entreprenörer och trafikutövare för att genom dialog uppnå en utökad samverkan, där det första mötet inträffade i april nu i år.  En hel del har hänt under rapportens gång och författarna har utvecklat en samverkansstrategi i bästa mån utefter befintliga förutsättningar för att strategin ska vara applicerbar. Strategin är uppdelad i tre faser för att införas successivt, där Fas 3 innebär en samverkan över ett helt distrikt. Det om något, är en total samverkan. / During the writers literature study they received a clearer perception of the problematics that is embossed in the Railway industry. Several larger reorganisations had created an industry with unclear responsibilities and unclear roles resulting in several protracted litigations between the client and the contractor. The mood was described as bleak and compromises between the operators did not occur by the necessary means, the operators mostly considered only their own activities in the industry. A change had to be done. This report is limited to three key operators with connections to the maintenance on the railway. These key operators are: the client, the contractor and the transport operator. The report focuses on the all too reoccurring corrective maintenance those results in traffic-disturbances and traffic-stops. In the same time an insight occurred that a large need for implementing a preventive maintenance on a larger scale existed. Considering the knowledge the writers had acquired during their education about preventive maintenance, it slightly shocked them to see how the railway maintenance was carried out on the railway. Different operators in different organisations on the railway are dependant of each other to accomplish a functional railway, thus an increased interaction between the operators is achievable. Dialogue and interaction were two keywords that often reoccurred and the idea to, by an increased dialogue, introduce routines for an extended interaction was considered being a first step to solving the issues that exists on the railway. During the writers work on this report, they discovered that the railway industry is an industry under renewal. A process for improvement is currently going on, in the form of purer roles which was carried on after a decision was made by the Parliament of Sweden. The Forum for Accessibility (FFF) is a forum, which had their first meeting in April this year, they are currently working on increasing the interaction on the railway. In this forum the client, contractors and transport operators form a dialogue to achieve this increased interaction between one and another. A lot has happened during the writers work on this report and they have developed an interaction-strategy in the best way possible to make this strategy applicable considering the current conditions on the railway today.

[ES] El canon por uso de la infraestructura ferroviaria utiliza una gran diversidad de variables, pero no hay ningún administrador que aplique más del 35% de los conceptos existentes para tarificar sus servicios. La mayoría de los sistemas de tarificación comparten algunos parámetros, tales como la categoría de la línea, diferenciando el uso de líneas principales, secundarias y otras. Estas variables aplicadas recuperan los costes marginales y los costes variables correspondientes a la operación, mantenimiento y renovación. En los corredores ferroviarios internacionales, a pesar de la legislación existente que obliga a una convergencia de enfoque para un sistema basado en costes directos, sigue existiendo esa falta de convergencia, no sólo en los niveles de cánones, sino también en las formulaciones, las variables y parámetros de fijación de precios variando de país a país, representando un problema. Los cánones analizados en la tarificación por uso de las estaciones de viajeros muestran que existen administradores que aplican el uso de estaciones de viajeros directamente en el canon por uso de la infraestructura, siendo determinado en el momento de realizar la reserva del surco correspondiente. Las variables empleadas en la conceptualización de las categorías de las estaciones presentan variedad en las subcategorías empleadas en la clasificación. Ante esto no es posible simplificar la formulación empleada para el cálculo de los cánones por los países estudiados en busca de una expresión común aplicable para conseguir eliminar una de las barreras en la red ferroviaria europea. Respecto a la problemática de la tarificación por uso de las estaciones de viajeros en líneas de alta velocidad: caso de estudio línea Madrid-Levante, los ingresos por uso de las estaciones de transporte de viajeros, proviene con mayor porcentaje del canon, canon basado en el número de circulaciones que tienen origen/destino o parada comercial y en el número de viajeros subidos/bajados en cada una de ellas. En cuanto al canon aplicado a las circulaciones es dispar entre las estaciones de la línea, siendo más bajo en las estaciones que no son origen-destino, es decir en aquellas estaciones que tienen paradas intermedias. Los ingresos procedentes del canon son insuficientes para equilibrar el balance económico total pero sí que cubre más allá de los costes directos imputables a la explotación, no siguiendo la Directiva europea de la que emana que sólo se recuperará mediante cánones aquellos costes relacionados directamente con la explotación ferroviaria. Ante el futuro escenario del ferrocarril en España con la entrada al mercado nacional de los nuevos operadores ferroviarios es necesaria reformar la Ley del Sector Ferroviario con el objetivo de modificar el sistema mediante el que se fijan los cánones. Este cambio supone separar esta tasa de los Presupuestos Generales del Estado y permitir que los administradores de infraestructuras puedan establecer con total libertad bonificaciones en los cánones para, expresamente, incentivar el transporte. Esta flexibilización permitiría reducir el importe que cada operadora paga por usar la infraestructura e instalaciones, traduciéndose en un incremento de las circulaciones, aumento de los ingresos del administrador y en una reducción de las tarifas de transporte de viajeros y mercancías. Por contrapartida está la financiación de los servicios comerciales operados por el operador actual en las líneas convencionales, el resultado positivo de los servicios prestados por la empresa en Alta Velocidad, después de la liquidación de los correspondientes cánones compensa los resultados negativos de todos los demás negocios de viajeros y de mercancías, caso no aplicado a los nuevos operadores y que "a priori" entran en el mercado con esta ventaja. / [CA] El cànon per ús de la infraestructura ferroviària utilitza una gran diversitat de variables, però no hi ha cap administrador que aplicació més del 35% dels conceptes existents per a tarifar els seus serveis. La majoria dels sistemes de tarifació comparteixen alguns paràmetres, com ara la categoria de la línia, diferenciant l'ús de línies principals, secundàries i altres. Aquestes variables aplicades recuperen els costos marginals i els costos variables corresponents a l'operació, manteniment i renovació. En els corredors ferroviaris internacionals, malgrat la legislació existent que obliga a una convergència d'enfocament per a un sistema basat en costos directes, continua existint aqueixa falta de convergència, no sols en els nivells de cànons, sinó també en les formulacions, les variables i paràmetres de fixació de preus variant de país a país, representant un problema. Els cànons analitzats en la tarifació per ús de les estacions de viatgers mostren que existeixen administradors que apliquen l'ús d'estacions de viatgers directament en el cànon per ús de la infraestructura, sent determinat en el moment de realitzar la reserva del solc corresponent. Les variables emprades en la conceptualització de les categories de les estacions presenten varietat en les subcategories emprades en la classificació. Davant això no és possible simplificar la formulació emprada per al càlcul dels cànons pels països estudiats a la recerca d'una expressió comuna aplicable per a aconseguir eliminar una de les barreres en la xarxa ferroviària europea. Respecte a la problemàtica de la tarifació per ús de les estacions de viatgers en línies d'alta velocitat: cas d'estudi línia Madrid-Llevant, els ingressos per ús de les estacions de transport de viatgers, prové amb major percentatge del cànon, cànon basat en el nombre de circulacions que tenen origen/destine o parada comercial i en el nombre de viatgers pujats/baixats en cadascuna d'elles. Quant al cànon aplicat a les circulacions és dispar entre les estacions de la línia, sent més baix en les estacions que no són origen-destine, és a dir en aquelles estacions que tenen parades intermèdies. Els ingressos procedents del cànon són insuficients per a equilibrar el balanç econòmic total però si que cobreix més enllà dels costos directes imputables a l'explotació, no seguint la Directiva europea de la qual emana que només es recuperarà mitjançant cànons aquells costos relacionats directament amb l'explotació ferroviària. Davant el futur escenari del ferrocarril a Espanya amb l'entrada al mercat nacional dels nous operadors ferroviaris és necessària reformar la Llei del Sector Ferroviari amb l'objectiu de modificar el sistema mitjançant el qual es fixen els cànons. Aquest canvi suposa separar aquesta taxa dels Pressupostos Generals de l'Estat i permetre que els administradors d'infraestructures puguen establir amb total lliberteu bonificacions en els cànons per a, expressament, incentivar el transport. Aquesta flexibilització permetria reduir l'import que cada operadora paga per usar la infraestructura i instal·lacions, traduint-se en un increment de les circulacions, augment dels ingressos de l'administrador i en una reducció de les tarifes de transport de viatgers i mercaderies. Per contrapartida està el finançament dels serveis comercials operats per l'operador actual en les línies convencionals, el resultat positiu dels serveis prestats per l'empresa en Alta Velocitat, després de la liquidació dels corresponents cànons compensa els resultats negatius de tots els altres negocis de viatgers i de mercaderies, cas no aplicat als nous operadors i que "a priori" entren en el mercat amb aquest avantatge. / [EN] The charge for the use of railway infrastructure uses a great diversity of variables, but there is no administrator that applies more than 35% of the existing concepts to price its services. Most of the charging systems share some parameters, such as the category of the line, differentiating the use of main, secondary, and other lines. These applied variables recover the marginal costs and the variable costs corresponding to the operation, maintenance, and renovation. In international rail corridors, despite the existing legislation that requires a convergence of approach for a system based on direct costs, this lack of convergence continues to exist, not only in the levels of fees, but also in the formulations, the variables and pricing parameters varying from country to country, representing a problem. The charges analysed in the charging for the use of passenger stations show that there are administrators who apply the use of passenger stations directly to the charge for use of the infrastructure, being determined at the time of booking the corresponding path. The variables used in the conceptualization of the station categories present a variety in the subcategories used in the classification. Given this, it is not possible to simplify the formulation used for the calculation of charges by the countries studied in search of a common expression applicable to achieve the elimination of one of the barriers in the European rail network. Regarding the problem of charging for the use of passenger stations on high-speed lines: case study of the Madrid-Levante line, income from the use of passenger transportation stations comes with a higher percentage of the charge, charge based on the number of circulations that have origin / destination or commercial stop and the number of passengers getting on / off in each one of them. As for the charge applied to circulations, it is uneven between the stations of the line, being lower in the stations that are not origin-destination, that is, in those stations that have intermediate stops. The income from the canon is insufficient to balance the total economic balance, but it does cover beyond the direct costs attributable to the exploitation, not following the European Directive from which it emanates that only those costs directly related to the exploitation will be recovered through royalty's railway. Given the future scenario of the railway in Spain with the entry into the national market of the new railway operators, it is necessary to reform the Law of the Railway Sector with the aim of modifying the system by which fees are set. This change involves separating this rate from the General State Budgets and allowing infrastructure managers to freely establish discounts on fees to expressly encourage transportation. This flexibility would make it possible to reduce the amount that each operator pays to use the infrastructure and facilities, translating into an increase in traffic, an increase in the administrator's income and a reduction in passenger and freight transport rates. On the other hand, there is the financing of the commercial services operated by the current operator on conventional lines, the positive result of the services provided by the company in High Speed, after the settlement of the corresponding fees, offsets the negative results of all other businesses of travellers and freight, a case not applied to new operators and that "a priori" enter the market with this advantage. / Font Torres, JB. (2021). Estudio de los cánones por uso de estaciones de viajeros en el contexto del sistema ferroviario europeo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/173717