L’objectiu d’aquesta recerca és definir i avaluar el programa “Vellesa, Activitat Física i Dependència” (VAFiD) adreçat a persones grans que es troben en situació de dependència que viuen en residències o bé en altres centres d’atenció. Diversitat d’estudis previs han destacat la importància de l’activitat física, també en edats molt avançades, per la seva contribució a la millora d’aspectes relacionats amb la salut i amb la qualitat de vida. Els objectius específics de la recerca són: determinar quines característiques ha de tenir un programa d’activitat física adreçat a persones grans en situació de dependència i quina relació s’estableix entre el procés de treball i els beneficis que n’obtenen. Més específicament, es proposa comprovar fins quin punt participar en el programa contribueix a: la participació activa, la satisfacció personal, la prevenció i la salut, la competència funcional i la competència social dels participants. Per respondre a aquestes qüestions s’ha definit detalladament el programa i s’ha avaluat prenent com a referència l’avaluació responent de Stake, combinant mètodes qualitatius i quantitatius. El programa s’ha sotmès a un judici d’experts i s’ha implementat en un grup de persones grans d’una residència i centre de dia, des del maig de 2010 al setembre de 2011. L’avaluació comprèn dues dimensions d’anàlisi: la sessió i la persona gran. S’ha fet a partir d’un instrument construït ad hoc per a l’observació sistemàtica de les sessions filmades durant la implementació i d’instruments diversos que s’han complementat entre ells. Els resultats d’aquesta recerca ens indiquen que el programa és coherent i que contribueix a la participació activa de les persones grans; que n’estan satisfetes; que l’entenen com una font de salut i benestar; que no els aporta gaires millores funcionals (predomina la davallada per sobre del manteniment i/o la millora); que la competència social està mediatitzada pel procés de treball i que els propis participants situen la seva percepció de millores en els aspectes físics, els emocionals i els relacionals, però amb poca intensitat. Aquests resultats ens suggereixen que el VAFiD és un programa de qualitat per implementar en grups de persones grans en situació de dependència. / El objetivo de esta investigación es definir y evaluar el programa “Vejez, Actividad Física y Dependencia” (VAFiD) para personas mayores en situación de dependencia que viven en residencias u otros centros de atención. Diversos estudios previos han destacado la importancia de la actividad física, también en edades muy avanzadas, por su contribución a la mejora de aspectos relacionados con la salud y la calidad de vida. Los objetivos específicos de esta investigación son: establecer que características debe tener un programa de actividad física para personas mayores en situación de dependencia y qué relación existe entre el proceso de trabajo y los beneficios que obtienen con la participación en él. Más concretamente, se propone comprobar hasta qué punto, participar en el programa contribuye a: la participación activa, la satisfacción personal, la prevención y salud, la competencia funcional y la competencia social de los participantes. Para responder a estas cuestiones se ha definido detalladamente el programa y se ha evaluado utilizando como referencia la evaluación respondiente de Stake y combinando métodos cualitativos y cuantitativos. El programa se ha sometido a un juicio de expertos y se ha implementado en un grupo de personas mayores de una residencia y un centro de día, desde mayo de 2010 a septiembre de 2011. La evaluación tiene dos dimensiones de análisis: sesión y persona mayor. Se ha realizado a partir de un instrumento construido ad hoc para la observación sistemática de las sesiones filmadas durante la implementación y de instrumentos diversos que se han complementado entre ellos. Los resultados de esta investigación nos indican que el programa es coherente y que contribuye a la participación activa de las personas mayores; que éstas están satisfechas con el programa; que lo comprenden como una fuente de salud y bienestar; que no les aporta muchas mejoras funcionales, predominan el declive por encima de la mejoría; que la competencia funcional está mediatizada por el proceso de trabajo y que los propios participantes situan su percepción de mejora de los aspectos físicos, emocionales y relacionales, pero con poca intensidad. Estos resultados nos sugieren que el VAFiD es un programa de calidad para implementar en grupos de personas mayores en situación de dependencia. / The objective of the research is to define and assess the program “Aging, Physical Activity and Dependence “ (VAFiD in catalan acronyms) addressed to dependent elderly who live in nursing homes or use other geriatric services. Several previous studies have emphasized the importance of the physical activity even in very advanced ages, for its contribution to improve health and quality of life matters. The specific objectives of this research are: to establish what features should have a physical activity program aimed at elderly dependent, identify the relationship between the working process and the benefits obtained, and check how participating in the VAFiD program contributes to an active participation, personal satisfaction, prevention and health, functional competence and social competence of the participants . To answer these questions the program has been carefully defined and has been assessed taking as reference of responsive evaluation from Stake and by combining quantitative and qualitative methods. The program has been underwent to a judgment of an expert committee and has been implemented in a group of elderly dependent living in a nursing home or attending a geriatric day care center from May 2010 to September 2011. The assessment includes two dimensions of analysis, session (séance) and old person. It has been carried out by using an ad hoc assessment instrument created in order to make a systematic observation of video-recorded working sessions, and several instruments that complemented each other. The main results of this research shows that the VADiF Program is consistent and contributes to the active participation of elderly dependent, satisfies them and is understood as a source of health and wellness. At the same time, the program doesn´t provide significant functional improvements because functional decline is most powerful. The social competence is influenced by the working process, and the participants refer self-perception of improvements in physical, emotional and relational matters, but in low intensity. Taking these results into account we consider that VADiF is a quality program to implement in groups of elderly dependent.

La sarcopènia és un fenomen caracteritzat per la pèrdua de massa muscular, força i canvis qualitatius del teixit muscular associada a l’envelliment. Nivells alts de sarcopènia estan relacionats amb discapacitat funcional i fragilitat. L’activitat física és un factor important per millorar la sarcopènia però la gent gran té tendència a disminuir els nivells d’activitat física amb l’envelliment. Diferents estudis han comprovat que l’entrenament de força comporta guanys de les diferents manifestacions de la força inclús a edats molt avançades. L’objectiu d’aquesta tesi doctoral és comparar dos programes d’entrenament de força a les extremitats inferiors, per analitzar l’efecte sobre les diferents manifestacions de la força, i la transferència que aquests possibles canvis comporten amb relació als símptomes depressius, la percepció de la qualitat de vida o les caigudes. La mostra està formada per tres grups d’estudi, un grup que treballarà amb vibracions de cos sencer, un grup que treballarà amb resistències i un grup control. La intervenció durarà sis mesos. Els principals resultats de la tesi suggereixen guanys significatius en tres de les quatre variables de força analitzades i relacions inverses entre els nivells de força i les caigudes. Contràriament el grup control ha experimentat una reducció significativa de tres de les variables de força. Com a conclusió poden dir que l’entrenament de la força amb un component de velocitat millora diferents variables de la força i augmenta, al final de la intervenció, la distància que separa els grups experimentals i el control.

Objectius: Analitzar l’exposició a riscos psicosocials dels treballadors assalariats immigrants a Espanya comparant-la amb la dels espanyols i estudiar el paper dels riscos psicosocials en la relació entre la immigració i la salut mental. Mètodes: Estudi transversal realitzat per l’Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut (ISTAS) entre el 2004 i el 2005 sobre una mostra representativa de població assalariada resident a Espanya. La informació s’obtingué a través d’un qüestionari estandarditzat administrat per entrevistador a domicili. La grandària de la mostra d’estudi fou de 7.555 treballadors, dels quals 6.868 eren espanyols i 687 eren immigrants. Per les exigències i la inseguretat, l’exposició es va definir segons el tercil més alt, mentre que per les altres dimensions, va ser definida segons el tercil més baix. La salut mental es dicotomitzà en bona i dolenta segons la mediana, que fou 76. Principals resultats: Els treballadors que estaven més exposats als riscos psicosocials van ser els immigrants manuals, especialment, en les baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), i les dones immigrants, particularment en el baix control sobre els temps a disposició (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Els treballadors immigrants amb elevades exigències quantitatives (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), elevades exigències emocionals (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), elevades exigències d’amagar emocions (PR:1,35; IC95%: 1,21-1,50), baixes possibilitats de desenvolupament (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), baixos nivells de suport social entre companys (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) i baixa estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) eren els treballadors que percebien pitjor salut mental. Conclusions: Els treballadors immigrants, especialment, els manuals i les dones, eren els més exposats a riscos psicosocials. Els treballadors més exposats als riscos psicosocials eren els que percebien pitjor salut mental. Per a millorar la salut mental dels treballadors, és necessari implementar mesures preventives per tal d’eradicar els riscos psicosocials, especialment dels grups més vulnerables. / Objetivos: Analizar la exposición a riesgos psicosociales de los trabajadores asalariados inmigrantes en España comparandola con la de los españoles y estudiar el papel de los riesgos psicosociales en la relación entre la inmigración y la salud mental. Métodos: Estudio transversal realizado por el Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud (ISTAS) entre el 2004 y el 2005 sobre una muestra representativa de población asalariada residente en España. La información se obtuvo a través de un cuestionario estandardizado administrado por entrevistador en domicilio. El tamaño de la muestra de estudio fue de 7.555 trabajadores, de los cuales 6.868 eran españoles y 687 eran inmigrantes. Por las exigéncias y la inseguridad, la exposición se definió según el tercil màs alto, mientras que por las otras dimensiones, fue definida según el tercil más bajo. La salud mental se dicotomizó en buena y mala según la mediana, que fue 76. Principales resultados: Los trabajadores que estaban más expuestos a los riesgos psicosociales fueron los inmigrantes manuales, especialmente, en las bajas posibilidades de desarrollo (PR: 2,87; IC95%: 2,44-3,73), y las mujeres inmigrantes, particularmente en el bajo control sobre los tiempos a disposición (PR: 1,72; IC95%: 1,55-1,91). Los trabajadores inmigrantes con altas exigéncias cuantitativas (PR: 1,46; IC95%: 1,34-1,59), altas exigéncias emocionales (PR: 1,42; IC95%: 1,30-1,56), altas exigéncias de esconder emociones (PR: 1,35; IC95%: 1,21-1,50), bajas posibilidades de desarrollo (PR: 1,21; IC95%: 1,09-1,33), bajos niveles de apoyo social entre compañeros (PR: 1,41; IC95%: 1,30-1,53) y baja estima (PR: 1,53; IC95%: 1,42-1,66) fueron los trabajadores que percibieron peor salud mental. Conclusiones: Los trabajadores inmigrantes, especialmente, los manuales y las mujeres, eran los más expuestos a riesgos psicosociaels. Los trabajadores más expuestos a riesgos psicosociales eran los que percibieron peor salud mental. Para mejorar la salud mental de los trabajadores, es necesario implementar medidas preventivas para erradicar los riesgos psicosociales, especialmente de los grupos más vulnerables.