Många församlingar har stora kyrkor som är dyra för församlingarna att underhålla. För att klara sig ekonomiskt så säljer församlingar sina prästgårdar och församlingshem. Eftersom det enda som blir kvar oftast bara är kyrkan, verkställs ombyggnationer där kyrkorna möjliggör att de kan fungera som både kyrkor och församlingslokaler. I detta arbete undersöks den rådande lagstiftningen om vad som gäller vid en omgestaltning av en kyrka. Arbetet presenterar även olika kyrkor som har lyckats lösa denna typ av ombyggnationer. Därefter redovisas ett funktionellt, kvalitativt förslag på en lösning till det aktuella problemet genom en fallstudie av Pjätteryds kyrka. Med utgångspunkt i intervjuer, forskning, böcker och artiklar som talar om kyrkor och dess kulturhistoriska värde, togs det slutligen fram en lösning som i detta arbete presenteras i form av ett förslag. Förslaget tar stor hänsyn till kulturmiljölagen så att Pjätteryds kyrkas kulturhistoriska värde inte förvanskas, men tillfredsställer samtidigt behoven av att skapa nya utrymmen och funktioner för församlingens olika verksamheter. Utöver att förslaget bidrar till att minska energianvändningen anordnas även en ekonomisk arkitektonisk lösning som stödjer tillgänglighetsaspekter, där den smarta uppdelningen av kyrkans utrymmen medverkar till att nyttja dess ytor. Hänsyn har även tagits till miljöperspektivet vad gäller uppvärmning och energikälla, samt tillgång till dagens krav på ett sunt inomhusklimat för Pjätteryds kyrkas besökare. En modell på förslaget togs fram genom datorprogrammen Revit, SketchUp och Lumion. Den föreslagna ytan som rekommenderas efter de nytillförda, önskade och ändrade funktionerna, är belägen under orgelläktaren. Genom att utforma ytan på detta vis friställs den från övriga kyrkorummet och minimerar därmed driftkostnader vid mindre sammankomster samt att man tack vare detta förslag på ombyggnation även kommer att lyckas locka tillbaka Pjätteryds kyrkas besökare som de senaste åren minskat påtagligt. / Many congregations have large churches that are expensive for them to maintain. To survive financially, parishes sell their parsonages and parish homes. Since the only thing left is usually just the church, reconstructions are carried out in order to create also space for congregational premises within the church. In this work, the current legislation is examined regarding what applies to the remodeling of a church. The work also presents various churches that have managed to solve this type of reconstruction. A functional, qualitative proposal for a solution to such a problem is then presented through a case study of Pjätteryd's church. Based on interviews, research, books, and articles about churches and their cultural-historical value, a solution was finally developed which is presented in this work in the form of a proposal. The proposal takes great account of the Cultural Environment Act so that the cultural-historical value of the church in Pjätteryd is not distorted, but at the same time satisfies the needs to create new spaces and functions for the parish's various activities. In addition to the fact that the proposal contributes to reducing energy use, an economical architectural solution is also arranged that supports accessibility aspects, where the smart division of the church's spaces helps to make use of its surfaces. Consideration has also been given to the environmental perspective in terms of heating and energy sources, as well as access to today's requirements for a healthy indoor climate for Pjätteryd's church visitors. A model of the proposal was created through the computer programs Revit, SketchUp and Lumion. The proposed surface, which is recommended after the newly added, desired, and changed functions, is situated under the organ stand. By designing the surface in this way, it is freed from the rest of the church room and thus minimizes operating costs for smaller gatherings, and thanks to this proposal for remodeling, you will also succeed in attracting back Pjätteryd's church visitors, who have decreased significantly in recent years.

[ES] La arquitectura es uno de los testimonios artísticos más relevantes de la civilización maya y su investigación es, por tanto, fundamental para el avance en el conocimiento de esta cultura, pues en ella se reflejan los conocimientos científicos y técnicos de los antiguos mayas, así como otros aspectos relacionados con la cosmovisión o la organización del poder. La superposición de edificios de épocas distintas es una de las características más singulares de esta arquitectura, pues los mayas tenían un sentido simbólico de la construcción y cuando tenían que construir un edificio nuevo lo situaban directamente sobre uno preexistente, aprovechando su volumen para levantar una estructura mayor y dejando el edificio previo rellenado y clausurado. Lograron de esta manera construir edificios cada vez más monumentales, caracterizados por una historia constructiva muy compleja. En el área maya permanecen todavía numerosos edificios que han llegado a su configuración final a través de varias superposiciones. Esta práctica de construir sobre lo construido ha permitido en muchos casos que edificios de épocas antiguas se conserven intactos en el interior de los basamentos, lo que representa una gran oportunidad para la investigación arqueológica. Estos edificios previos que permanecen incluidos en el volumen de los posteriores superpuestos se conocen con el nombre de "subestructuras". Sin embargo, el estudio de estos conjuntos arquitectónicos es una operación muy compleja, sobre todo a la hora de poner en un sistema de referencia común las distintas subestructuras para comprender las interacciones entre ellas, desarrollar estudios comparativos y difundir los resultados de la investigación al gran público. Esta cuestión representa hoy un reto que no es posible afrontar solo con las técnicas de documentación y representación tradicionales. El avance de las tecnologías de levantamiento digital puede permitir en este caso lograr un registro con un alto nivel de precisión de las estructuras existentes y preexistentes, así como obtener recursos gráficos de gran utilidad para la representación y la difusión de la historia constructiva de los edificios mayas. Esta investigación aborda el estudio de esta práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya desde un punto de vista arquitectónico y propone una metodología de documentación para el análisis de las subestructuras mediante técnicas de levantamiento digital. La información obtenida del trabajo de campo, complementada con la de las fuentes bibliográficas, ha permitido obtener un corpus de edificios que han llegado a su configuración final tras varias superposiciones y que conservan en su interior una o más subestructuras. Entre estos se han seleccionado diez casos de estudio de diferentes áreas geográficas, estilos arquitectónicos y épocas que han sido analizados en detalle para reconstruir su evolución arquitectónica y cronológica. A partir de los resultados obtenidos se propone un análisis arquitectónico de esta práctica de construir sobre lo construido según diferentes criterios, que ha permitido determinar cómo evolucionaron los edificios que llegaron a su configuración final tras varias superposiciones, establecer las principales variables que determinan su evolución arquitectónica y profundizar en las técnicas constructivas empleadas y en las razones económicas y simbólicas. Además, se ha experimentado la aplicación de las técnicas de levantamiento digital al estudio de las subestructuras, realizando tomas de datos in situ en la subestructura de la Acrópolis de la Blanca (Petén, Guatemala) y en la subestructura del Palacio del Gobernador de Uxmal (Yucatán, México). El análisis de los resultados obtenidos a lo largo de diferentes campañas de levantamiento ha llevado a la formulación y a la propuesta de unas líneas guías para la documentación digital de las subestructuras en la arquitectura maya. / [CAT] L'arquitectura és un dels testimonis artístics més rellevants de la civilització maia i la seua investigació és, per tant, fonamental per a l'avanç en el coneixement d'aquesta cultura, doncs en ella es reflecteixen els coneixements científics i tècnics dels antics maies, així com altres aspectes relacionats amb la cosmovisió o l'organització del poder. La superposició d'edificis d'èpoques diferents és una de les característiques més singulars d'aquesta arquitectura, doncs els maies tenien un sentit simbòlic de la construcció i quan havien de construir un nou edifici el situaven directament sobre un preexistent, aprofitant el volum per alçar una estructura major i deixant l'edifici previ omplert i clausurat. Aconseguiren així construir edificis cada vegada més monumentals, caracteritzats per una història constructiva molt complexa. En l'àrea maia es conserven encara nombrosos edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions. Aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït ha permès en molts casos que edificis d'èpoques antigues es conserven intactes en el interior dels basaments, el que representa una gran oportunitat per a la investigació arqueològica. Aquests edificis previs que romanen inclosos en el volums dels posteriors superposats es coneixen amb es nom de "subestructures". L'estudi d'aquests conjunts arquitectònics però és una operació molt complexa, sobretot a l'hora de posar en un sistema de referència comú les diferents subestructures per a comprendre les interaccions entre elles, desenvolupar estudis comparatius i difondre els resultats de la investigació al gran públic. Esta qüestió representa hui un repte que no és possible enfrontar només amb les tècniques de documentació i representació tradicionals. L'avanç de les tecnologies d'alçament digital pot permetre en aquest cas aconseguir un alt nivell de precisió de les estructures existents i preexistents, així com obtenir recursos gràfics de gran utilitat per a la representació i la difusió de la història constructiva dels edificis maies. Aquesta investigació aborda l'estudi d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït en l'arquitectura maia des d'un punt de vista arquitectònic i proposa una metodologia de documentació per a l'anàlisi de les subestructures mitjançant tècniques d'alçament digital. La informació obtinguda del treball de camp, complementada amb la de les fonts bibliogràfiques, ha permès obtindré un corpus d'edificis que han arribat a la seua configuració final després de diverses superposicions i que conserven al interior una o més subestructures. Entre d'aquests s'han seleccionat deu casos d'estudi de diferents àrees geogràfiques, estils arquitectònics i èpoques que han sigut analitzats en detall per a reconstruir la seua evolució arquitectònica i cronològica. A partir dels resultats obtinguts es proposa una anàlisi arquitectònica d'aquesta pràctica de construir sobre allò ja construït segons diferents criteris, que ha permès determinar com evolucionaren els edificis que arribaren a la seua configuració final després de diverses superposicions, establir les principals variables que determinen la seua evolució arquitectònica i aprofundir en les tècniques constructives emprades i en les raons econòmiques i simbòliques. A més, s'ha experimentat l'aplicació de les tècniques d'alçament digital a l'estudi de les subestructures, realitzant preses de dades in situ en la subestructura de l'Acròpolis de La Blanca (Petén, Guatemala) i en la subestructura del Palau del Governador d'Uxmal (Yucatán, Mèxic). L'anàlisi dels resultats obtinguts al llarg de les diverses campanyes d'alçament ha portat a la formulació i a la proposta d'unes línies guia per a la documentació de les subestructures en l'arquitectura maia. / [EN] The architecture of the Maya reflects both their scientific and technological knowledge, as well as aspects related to their cosmovision and power structures, and is generally considered one of the greatest artistic achievements of this ancient civilization. Therefore, research on Maya built heritage is crucial to gain a deeper understanding of this ancient culture. Superimposition of buildings from different periods is a unique characteristic of this architecture. The Maya had a symbolic approach to construction as they often built new structures directly over the existing ones, previously filled and closed, using their volume to achieve larger buildings. Through this process, they erected monumental buildings with complex construction histories. In the Maya area there are still a great number of buildings that reached their final configuration through different superimpositions. This "building upon the built" practice permitted many ancient structures to be preserved integrally inside the volume of the superimposed buildings, which today offers a great opportunity for archaeological research. Earlier buildings that remain within the newer superimposed ones are called "subestructuras" in Spanish. The documentation and study of these architectural complexes is often an intricate process, since it is necessary to introduce the vestiges of several superimposed buildings into a common reference system in order to show interactions, develop comparative studies and disseminate the results. This is a challenge that cannot be met by traditional documentation and representation techniques alone. In these cases, digital survey technologies contribute to the production of a highly accurate record of existing and pre-existing structures, as well as graphic resources that may be helpful for representing and disseminating the Maya construction sequences. The main purposes of this study are to examine this "building upon the built" practice in Maya architecture with an architectural approach, and propose a methodology for digitally documenting the previous buildings that remain hidden inside the newer superimposed ones. Based on the information obtained from fieldwork and bibliographical research, we compiled a corpus of buildings that achieved their final configuration after several superimpositions and contain one or more previous buildings. Then, we selected ten case studies from different geographical areas, architectural styles, and time periods, and analysed them in detail to reconstruct their architectural and chronological evolution. Based on the results obtained, and according to ad hoc established criteria, an architectural analysis of this "building upon the built" practice is provided, which allows to determine how the buildings reached their final configuration, the variables of their architectural evolution, the construction techniques used, and the economic and symbolic aspects involved. Furthermore, we tested the application of digital survey techniques to the study of the earlier buildings by collecting data in the Acropolis of La Blanca (Petén, Guatemala) and the Palace of the Governor Palace at Uxmal (Yucatan, Mexico). After analysing the results obtained, we propose guidelines for the digital documentation of Maya buildings that remained hidden due to one or more superimpositions. / Montuori, R. (2022). La práctica de construir sobre lo construido en la arquitectura maya [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/190816