En el año 1971 y atraída por la gran personalidad del Prof. J. Piñol Aguadé, inicié el estudio de la Especialidad de Dermatología en la Cátedra por él dirigida. De este modo, me encontré en una Escuela profundamente interesada en las enfermedades producidas por alteraciones en el metabolismo de las porfirinas. Esto era debido a que el profesor Piñol seguía con sumo interés a los pacientes porfíricos y mostraba constantemente su preocupación por los problemas clínicos y patogénicos que presentaban.Aunque los primeros artículos sobre la porfirina de dicha Cátedra se publicaron ya en 1952, el origen del estudio sistemático del tema se encuentra en 1957, cuando los profesores Vilanova y Piñol Aguadé publicaron "La Porfiria Crónica del adulto", monografía donde se recapitulaban los conocimientos que se tenían en aquella época sobre el tema. A partir de entonces se sucedieron periódicamente publicaciones de la Cátedra sobre diversos aspectos de estas enfermedades (incidencia en nuestro ambiente, peculiaridades clínicas e histológicas, tanto de las lesiones cutáneas como complicaciones oculares, hepáticas o articulares).En 1972, el interés del Prof. Piñol Aguadé se centraba en los estudios bioquímicos y genéticos de la Profiria Cutánea Tarda, y fue entonces cuando recibí el encargo de iniciar estos trabajos. Tras una presentación preliminar en el VIII Congreso Hispano Portugués de Dermatología (1973), los trabajos han proseguido con un incremento en el número de pacientes estudiados. Por otra parte, se ha establecido una conexión fluida con otros centros de Investigación de Porfirinas (como el "Welsh National School" de Cardiff) y se ha creado una infraestructura específica para el estudio de las alteraciones bioquímicas de estos pacientes, contando con la valiosa ayuda del Profesor J.M. Mascaró. Todos estos factores ha permitido que la tesis doctoral que presentamos a continuación tenga un gran número de elementos de trabajo; precisamente la combinación y profundización de dichos elementos, la aparición de nuevos problemas y la propuesta de posibles soluciones pueden considerarse nuestra principal aportación al estudio de las porfirias.

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa.Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia.A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits.Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa.En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps.Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana.Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa. / This doctoral thesis, as its name suggests, tries to be a study of all the information which can be obtained from the written sources in the late antique period (from the fourth to the seventh century) and which directly or indirectly refer to the lands in the northeast of Catalonia. From the ninth century onwards and once its people got over the Saracen invasion which, among other things, led to the end of the episcopal see in Impurias, this geographical area ended up becoming the future territory of the diocese of Girona. This area included the old ecclesiastical and territorial dominions of the visigothic sees of Gerunda and Impurias. It is a fact that the study of late antiquity has shown a major boost in the last years. It is within this framework that we are presenting this study, which tries to contribute to a better understanding of this period, by systematizing and cataloguing all the texts with a chronology between the fourth and seventh century A.D., where the geographical area we are dealing with is specifically mentioned.This study is organized into seven clearly different parts which are nevertheless interdependent, each one with its own specificity and methodology.In the first part (chs.2-3), and by way of introduction, the territorial and chronological boundaries of the study (geographical and historical framework) have been fixed, essential elements to better understand the scene in which the events described take place.There is a second big section which is etirely dedicated to the study and analysis of the main contributions from historiography to the study of the subject we are dealing with in our country in the last centuries, from the seventeenth century until today.Thirdly, there is an individual analysis of ace of the textual references collected in this study. The analysis has been divided into five big sections , following and respecting the diverse tipology of the sources consulted: 1) the itineraria romana; 2) text from the late antique patrology; 3) council minutes; 4) liturgical texts; and 5) epigraphy. Each text is studied globally and systematically by analysing the author, the text and the period of composition, and everything within the wider framework of the society of their time.A really important section is completely dedicated to the study of the origins and spreading of the worship of the martyr of Sant Feliu from Girona during late antiquity, especially from the information obtained from the written and epigraphic sources of that time. The worship of the martyr from Girona of the fourth century was without doubt one ot the characteristic and distinctive elements in the life of the late antique Gerunda and , at the same time, a sign of the great prestige achieved by the episcopal see from Girona to the rest of Hispania during late antiquity.Finally, and after synthetically presenting the main conclusions of this study, there is a final big section with a documentary appendix in which there are all the texts which have been studied, in chronological order, transcribed according to the main critical editions which have been quoted. It must be said that in this study we have mostly used the best critical editions of each of the works studied, which has occasionally allowed us to correct old much less accurate or critical transcriptions which had been included in many of the works of the last two hundred years, where the historical period we are dealing with was studied.

La present tesi doctoral té per objecte l'estudi de Tarraco a les èpoques tardorromana i visigòtica, amb un interès especial en la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, d'una forma diacrònica, amb les ruptures i les continuïtats d'un procés històric de llarga durada. El propòsit principal d'aquest treball de recerca és identificar, reconstruir i interpretar els principals problemes relacionats amb la difusió del cristianisme i amb l'impacte de l'establiment eclesiàstic a Tarraco, en una relació dialèctica amb les transformacions del lideratge, l'adaptació de la cultura clàssica i l'evolució de la riquesa de les ciutats durant els segles de la transició a l'Edat Mitjana (segles III al VII). L'elecció de la Tarraco christiana com a tema d'estudi parteix de la consideració de l'església cristiana con una de les institucions que protagonitzaren el procés de la transició i pretén crear un marc interpretatiu adequat que millori el coneixement dels segles que marcaren el pas del món antic a l'època medieval als territoris del nordest peninsular, pertanyents a l'antiga Tarraconensis romana.Aprofundir en el coneixement de la Tarraco christiana en els períodes tardorromà i visigòtic obliga a l'historiador a enfrontar-se a la tasca summament ingrata de reconstruir extenses llacunes documentals i etapes mancades d'un suport documental sòlid i continu. Per això, no és estrany que la Tarraco christiana hagi despertat certa perplexitat entre els qui al llarg de la història s'ha interessat per ella i, amb major o menor fortuna, han pretès resoldre les enormes contradiccions que poblen el seu discurs històric. L'interès dels últims anys per l'Antiguitat Tardana ha contribuït a la revalorització dels materials d'aquests segles i a la seva identificació cada cop més precisa per part dels especialistes. Però, malgrat la recent proliferació de monografies, més o menys completes, i de la intensificació de les troballes, continuaven faltant estudis de síntesi actualitzats que proporcionessin una visió global de la història de la Tarraco christiana als segles de la transició a l'Edat Mitjana. El panorama actual ha estat capitalitzat durant molts anys per una certa tendència a la repetició de vells tòpics historiogràfics, que exigien ser revisats. Per altra banda, s'ha detectat una absència de perspectiva que impedia integrar la dinàmica històrica i arqueològica de la civitas tarraconense en els processos històrics d'abast general. La presència d'aquestes contradiccions feia necessària una nova monografia que dugués a terme una síntesi de l'estat actual dels coneixements, basada en una relectura sistemàtica de les fonts convencionals i l'adopció d'un mètode interdisciplinari rigorós, que contemplés la inclusió de les novetats de l'estudi arqueològic i del debat historiogràfic contemporani sobre els temes de transició, desenvolupat en àmbit europeu.Després de l'estudi realitzar, la Tarraco christiana proporciona una òptima visió de conjunt que permet millorar el coneixement sobre la problemàtica de la transició a Hispania. Així mateix, contribueix a donar resposta a alguns dels interrogants fonamentals que planteja la Tarragona d'època tardana, amb les pròpies especifitats que li confereixen el caràcter de paradigma en la seva evolució. Més enllà de la significativa absència de notícies relatives a la construcció de l'església episcopal, la major part dels testimonis documentals i materials conservats procedeix del període d'auge creatiu i institucional que va embargar a la metròpolis eclesiàstica durant els gairebé dos-cents anys que separen els bisbats d'Himeri i Sergi de Tarragona (370-560). La història de la civitas ecclesiastica revela l'amplitud dels processos formatius relatius a la cristianització i la organització eclesiàstica de la capital provincial romana, a la vegada que confirma el protagonisme de dits processos en la dinàmica històrica de la ciutat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels segles de la transició a l'època medieval. Per altra banda, permet constatar un desenvolupament natural i pacífic, la característica principal del qual és el respecte i la continuïtat dels quadres romans. En efecte, l'estudi de la Tarraco christiana durant els segles de l'Antiguitat Tardana evidencia una perduració i un predomini de l'element romà, que es fa palès mitjançant la perpetuació d'unes determinades formes de vida a la capital, així con en el manteniment d'un contacte continuat amb les ciutats del territori provincial Escriure la història de la Tarraco christiana a les èpoques tardorromana i visigòtica és quelcom ineludiblement lligat a la consideració del mar Mediterrani com espai històric. Fins el final del segle VII, aquest fou predominantment romà. Les etapes d'enfortiment del poder dels monarques visigots, que seguiren als regnats crucials de Leovigild i Recared, contribuïren al progressiu silenci del metropolità eclesiàstic i la seva església en el marc de la construcció d'una església visigoda centralitzada a Toledo. Si bé no implicaren una pèrdua del caràcter ciutadà, aquestes qüestions repercutiren en l'absència total o parcial de les fonts documentals i materials que permeten escriure la història de la Tarraco christiana als últims segles de la transició a l'Edat Mitjana. / The subject of this Ph. D. thesis is the study of Tarraco in the Late Roman and Visigothic periods, with an especial interest on the Christianisation and Ecclesiastical organisation of the Roman province capital. These matters are analysed diachronically describing the ruptures and continuities