La presente investigación comienza con la recopilación de datos, fuentes arqueológicas y escritas clásicas, análisis físico-químicos, y teoría de la plástica antigua, además de un análisis simultáneo de imágenes, para después elaborar una teoría sobre la pintura de la Antigüedad, y poner en práctica dichos conocimientos mediante pruebas y ensayos. Por último, estos conocimientos, aplicando metodologías de la didáctica de la plástica, y la museología didáctica, los he utilizado para elaborar unos talleres de pintura greco-romana en el ámbito de las jornadas de divulgación de época romana “Tarraco Viva”, organizadas por el Museu d’Història de Tarragona, como estudio de caso. Las conclusiones fundamentales tras la evaluación de los talleres fueron la importancia de separar los conceptos de técnica y procedimientos pictóricos para investigar y explicar tanto unos como otros, relacionados o no, para entender las prácticas pictóricas, todo ello dirigido a la educación de la mirada a través del conocimiento del Patrimonio. / This research is divided into two parts: It begins with a data collection of classical archaeological and written sources, physical-chemical analysis of original paintings, and plastic theory of classical antiquity, and a simultaneous analysis of images, with all of this, develop a theory about the painting of antiquity, and implement that knowledge through practical tests and trials. Finally, this knowledge, applying plastic teaching, didactic museology and experimental archaeology methodologies, I've used to make a Greco- Roman painting workshops in the field of divulgation events of Roman heritage "Tarraco Viva", organized by the Museu d’Història of Tarragona, as a case study. The key conclusions after the evaluation of the workshops were the importance of separating the concepts of technical and pictorial procedures to investigate and explain both categories, related or not, to understand pictorial practices. All this led to the education of looked through knowledge Heritage

Aquesta investigació aprofundeix en la comunicació no verbal suscitada en activitats de l'àmbit de l'expressió corporal, l'objecte d'estudi se centra en l'anàlisi de les vivènvies de l'alumnat procedents d'aquestes activitats. El tipus de comunicació no verbal que interessa en el desenvolupament de l'estudi és el que fa referència a la interacció tàctil i visual que es desencadena en el desenvolupament de les activitats expressives. Per dur a terme aquesta investigació es considerà oportú aplicar una metodologia fenomenològica , i més concretament, s'han utilitzat com a mètodes el Diari de pràctiques i l'Anàlisi de contingut. D'aquesta manera, s'ha pogut enregistrar, classificar i analitzar les conseqüències de comportament que fan referència als dos tipus d'interacció registrades per aquest estudi. S'ha constatat com l'individu no roman indiferent quan experimenta algún d'aquests dos tipus d'interacció social, ja sigui l'acció de mirar o la de tocar. D'aquestes modificacions en la conducta es deriven unes conseqüències pedagògiques que s'han de tenir en compte, per tal d'incorporar recursos didàctics que millorin la intervenció educativa. En aquest sentit, i com un dels resultats obtinguts amb l'aplicació dels susdits mètodes d'investigació, aquest estudi proposa un programa d'intervenció didàctica per organitzar les tasques d'expressió corporal amb la finalitat de millorar la intervenció docent, i així, afavorir la praxis de l'alumnat en les sessions d'expressió corporal. / Esta investigación ahonda en la comunicación no verbal suscitada en actividades del ámbito de la expresión corporal, centrándose su objeto de estudio en el análisis de las vivencias del alumnado procedentes de dichas actividades. El tipo de comunicación no verbal que es de interés para el desarrollo de este estudio es el que hace referencia a la interacción táctil y la interacción visual que es desencadenado en el desarrollo de las actividades expresivas. Para llevar a cabo esta investigación se consideró oportuno aplicar una metodología fenomenológica, y más concretamente, se utilizaron cómo métodos el Diario de prácticas y el Análisis de contenido. De esta manera, se ha podido registrar, clasificar y analizar las consecuencias de comportamiento que atañen los dos tipos de interacción registradas para este estudio. Se ha constatado cómo el individuo no permanece indiferente cuando experimenta alguno de estos dos tipos de interacción social, ya sea la acción de mirar o de tocar. Estas modificaciones de conducta poseen unas consecuencias pedagógicas que deben ser tenidas en cuenta, para así, incorporar recursos didácticos que mejoren la intervención educativa. En este sentido, y como uno de los resultados obtenidos de la aplicación de los dichos métodos de investigación, este estudio propone un programa de intervención didáctica que organice las tareas de expresión corporal con el fin de mejorar la intervención docente, para así, favorecer la praxis del alumnado en las sesiones de expresión corporal.

Esta tesis doctoral analiza las competencias relativas a las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) que tienen los docentes formadores de docentes y el uso real que éstos hacen de ellas. Para definir el marco teórico que sustenta el trabajo se analiza el rol del docente en la actualidad, sus competencias y las TIC en cuanto a su conceptualización, presencia y características, vistas desde la posibilidad de integrarlas en la educación superior. Se realiza un estudio descriptivo basado en la técnica de encuesta; los participantes en la encuesta son formadores de formadores de República Dominicana. Los resultados más relevantes se relacionan con la determinación del acceso, frecuencia de uso, competencias y aplicación práctica de las TIC en su ejercicio profesional, así como sus niveles de motivación y percepción de su uso en términos de eficiencia. Por la representatividad de la muestra, los resultados son de interés para el diseño de planes de formación y para abrir en República Dominicana esta línea de investigación sobre competencias TIC del profesorado universitario. Palabras claves TIC, formador de formadores, competencias, educación, sistema educativo superior, República Dominicana. / In this thesis we analize the information –and- communication technologys (ICT) competencies shown by professors who are responsible of teachers training in high level system and we also analize the real use of ICT in their contexts. Several aspects were addressed al the light of different actors related to the teacher´s role today. The ICT were approached from the standpoint of its conceptualization, presence and main features bearing in mind the feasibility of its integration into the educational process. This study describes the context in which they are developed and the actors involved in the process. Our method is based on cuantitative approach and we have used a questionnaire for universitary teachers in education field. The principal outstanding outputs are related with the determination of the access, frequency of usage, availability, competencies and practical application of ICT carried out by professors on their educational practices as well as their levels of motivation and perception of their use in terms of efficiency. This research is the first in the country, so it opens this field of research in Dominican Republic and it can be useful to define national plans for future training.

La societat actual s’ha vist afectada pel ràpid i constant desenvolupament tecnològic de les darreres dècades. Aquesta “revolució” tecnològica afecta al sistema educatiu i a com ha de formar els ciutadans del futur. La manera com s’ensenya als “nous aprenents” ha d’ajustar-se a les noves formes d’aprendre dels individus i a les noves demanades socials. Els alumnes necessiten unes competències clau per a participar de la societat actual, entre les que es troba la competència digital. En aquest sentit, els docents necessiten una competència digital docent adequada per a poder atendre les necessitats dels seus alumnes. La formació permanent del docent en el propi centre de treball és una modalitat promoguda per l’administració, que està ben valorada per part del professorat i que resulta eficaç en la formació en competències. Alhora, en la millora de la qualitat en els centres educatius considerem que s’ha de contemplar la incorporació de les tecnologies digitals com una de les seves línies estratègiques. La recerca es planteja en un el context d’una escola d’educació infantil i primària. La metodologia emprada durant la recerca és la investigació-acció, l’investigador forma part del claustre de professors del centre, és un investigador participant. Els resultats i conclusions més rellevants són: - la definició dels àmbits d’intervenció per a la incorporació de les TIC al centre i dels indicadors de qualitat per a fer el seguiment i avaluació del procés, - la formació en competència digital docent del claustre de professors com element de millora de la qualitat del centre, - la participació en una experiència interinstitucional per a la millora de la formació dels docents i - la definició d’un pla per a la incorporació de les tecnologies digitals a un centre educatiu. / La sociedad actual se ha visto afectada por el rápido y constante desarrollo tecnológico de las últimas décadas. Esta "revolución" tecnológica afecta al sistema educativo ya cómo debe formar a los ciudadanos del futuro. La forma en que se enseña a los "nuevos aprendices" debe ajustarse a las nuevas formas de aprender de los individuos y a las nuevas demandas sociales. Los alumnos necesitan unas competencias clave para participar de la sociedad actual, entre las que se encuentra la competencia digital. En este sentido, los docentes necesitan una competencia digital docente adecuada para poder atender las necesidades de sus alumnos. La formación permanente del docente en el propio centro de trabajo es una modalidad promovida por la administración, que está bien valorada por parte del profesorado y que resulta eficaz en la formación en competencias. Asimismo, en la mejora de la calidad en los centros educativos consideramos que se debe contemplar la incorporación de las tecnologías digitales como una de sus líneas estratégicas. La investigación se plantea en un el contexto de una escuela de educación infantil y primaria. La metodología empleada durante la investigación es la investigación-acción, el investigador forma parte del claustro de profesores del centro, es un investigador participante. Los resultados y conclusiones más relevantes son: - La definición de los ámbitos de intervención para la incorporación de las TIC en el centro y de los indicadores de calidad para realizar el seguimiento y evaluación del proceso. - La formación en competencia digital docente del claustro de profesores como elemento de mejora de la calidad del centro. - La participación en una experiencia interinstitucional para la mejora de la formación de los docentes. - La definición de un plan para la incorporación de las tecnologías digitales en un centro educativo. / Current society has been affected by the rapid and constant technological development of recent decades. The changes impregnate all the areas of individual development from personal and daily life to professional activity. This technological “revolution” affects the education system and how it has to educate the citizens of the future. The way in which the “new learners” are taught must adapt to the new ways in which individuals learn and the new social demands. Students need key competencies if they are to be able to take part in present society and one of these is digital competence. In this regard, teachers need to be sufficiently competent digitally speaking to be able to respond to the needs of their students. Teaching staff need to be provided with training in digital competency and this need must be satisfied by the educational authorities. Teachers have been provided with lifelong training at their places of work, and this training has been well received and is effective. At the same time, if the quality of schools is to be improved, digital technologies must be included as one of their strategic lines. This research was carried out in the context of an infant and primary school. Processes had to be systematised and evidence collected so that results could be obtained that could be used to improve the institution. The methodology used was action research: the researcher was a member of the teaching staff and was, therefore, a participatory researcher. The most important results and conclusions are the following: - The areas in which IT should be incorporated in the school and the quality indicators for monitoring and evaluating the process were identified. - Increasing the digital competence of the teaching staff was regarded as a way of improving the quality of the school. - Participation in an interinstitutional experience was beneficial for the teaching staff. - A plan for incorporating digital technologies in a school was drafted.

S’ha observat que el nivell de competències TIC en els alumnes de secundària de les Balears no és gaire elevat i que l'alumnat no surt de l'etapa d'educació obligatòria amb les competències bàsiques TIC assolides. I és comprensible, tenint en compte que als centres de secundària, tot i que s'empren els mitjans TIC i s'estudien com a finalitat en sí, encara no s'han introduït de forma generalitzada en totes les àrees com un mitjà per assolir els objectius educatius propis del nostre sistema. Per això es proposa una metodologia didàctica, basada en el treball per projectes, que permeti introduir les TIC de forma natural dins els processos d'aprenentatge dels alumnes de secundària de les Illes Balears i que sigui prou flexible per a què els professors puguin adaptar-la a qualsevol àrea i a les competències TIC que presenten els protagonistes del procés, alumnes i professors. / Se ha observado que el nivel de competencias TIC en los alumnos de secundaria de las Baleares no es muy elevado y que el alumnado no sale de la etapa de educación obligatoria sin todas las competencias básicas TIC. Y es comprensible, teniendo en cuenta que en los centros de secundaria, aunque se usan los medios TIC y se estudian como una finalidad en sí, todavía no se han introducido de forma generalizada en todas las áreas como un medio para conseguir los objetivos educativos propios de nuestro sistema. Por ello se propone una metodología didáctica, basada en el trabajo por proyectos, que permita introducir las TIC de forma natural en los procesos de aprendizaje de los alumnos de secundaria de las Islas Baleares y que sea suficientemente flexible para que los profesores puedan adaptarla a cualquier área y a las competencias TIC que presentan los protagonistas del proceso, alumnos y profesores / It has been observed that the level of ICT skills in high school students in the Balearics is not very high and that students leave the stage of compulsory education without all the basic ICT skills. This is understandable, considering that in secondary schools, even though ICT media is used and studied as an end in itself; ICT have not yet been introduced across the board in all areas as means to achieve their own educational goals of our system. We therefore propose a didactic methodology based on project work, which, in the process, would allow to naturally learn ICT in secondary school pupils of the Balearic Islands and that it is flexible enough so teachers can adapt it to any ICT skills or area introduced by the main characters of the process, students and teachers

La preocupació per les patologies vocals i els trastorns de la veu és bastant recent i s’afirma que la nostra societat no està conscienciada que sigui un problema de salut, prenent tot el protagonisme quan sorgeixen disfuncions. La investigació vol mostrar la sensibilització existent sobre la importància de la veu i els trastorns de la producció vocal dels infants, partint de la recerca feta en tres grups d’estudi: els infants, els mestres i els metges especialistes. Així mateix, volem trobar respostes als interrogants que se'ns plantegen com a professionals del llenguatge vers el tema esmentat. Quant als resultats, hem pogut comprovar la manca d’estudis epidemiològics respecte les alteracions vocals infantils, així com les dificultats terminològiques tot i els esforços fets als darrers anys. L’estudi ha evidenciat la manca de sensibilització cap a la veu i les alteracions vocals infantils, essent un camp en un estat gairebé embrionari al nostre país / The concern about vocal pathologies and voice problems is quite recent. Professionals, speech therapists, phoniatry specialists and othorhinolaryngologists state that our society is not aware of both its being a health problem and its having the leading role when disfunctions appear. Current research wants to show the increasing awareness of the importance of our voice and of children’s output disorders from the studies carried out to three groups: children, teachers and doctors specialists. Thus, replies to all these questions that we face as language professionals on this topic are intended to be found. As to the results, we have proved the lack of epidemiologic studies as far as the children’s vocal cords are concerned. Furthermore, we want to point out that there is still a big amount of terminological conflicts to be sorted out at the stage where this topic is nowadays, even though there have been many efforts in the last years. The study has shown the lack of sensibility towards voice and children’s vocal alterations, as well as the embryonic state that we face in this field.

En este estudio se han observado las interacciones existentes entre padres, niños y profesionales de educación en diversas actividades de masaje infantil dentro del ámbito escolar, las valoraciones sobre sus alumnos y su tarea docente, el conocimiento del lenguaje corporal infantil, los roles paternofiliales, el ambiente de seguridad y de confianza, la interacción infantil con sus iguales, el autoconocimiento corporal infantil y el aprendizaje de conductas positivas, entre otras variables. En total han participado 426 personas en 24 cursos y talleres, empleándose cuestionarios abiertos y hojas de registros de diseño propio. En este estudio se propone la calidad afectiva y emocional como la base de un programa de formación para los profesionales del primer ciclo de Educación Infantil, presentándose además una Propuesta Didáctica adaptada al currículum de dicho ciclo, que plantea la introducción del masaje infantil por tramos de edad adaptándose al ritmo evolutivo de los alumnos. / The interactions between parents, children and education professionals in diverse activities of infant massage inside the school have been observed. Their own valuations of their pupils and educational task, the knowledge of the infant body language, the parental roles, the environment of safety and confidence, the infant interaction with others, the infant body self-knowledge, the learning of positive behaviours and other variables were also observed. A sample of 426 voluntary persons was involved in 24 infant massage activities and workshops, where own design opened questionnaires and register sheets were used. The affective and emotional quality as the base of a training program for the education professionals of the 0-3 year cycle has been proposed. Finally, an extensive didactic proposal has been adapted to the curriculum of this first cycle, introducing the infant massage according to the age of the pupils.

Amb l'objectiu d'explorar en l'alumnat les opinions respecte a les competències genèriques desenvolupades amb l'aprenentatge basat en problemes (ABP), treballat en grup petit, durant la seva formació de pregrau per donar resposta a les inquietuds plantejades pels ocupadors, es va realitzar una investigació qualitativa (estudi intrínsec de casos), a través de grups focals. La mostra va ser no probabilística, intencionada de casos per criteris, prèvia signatura del consentiment informat. L'anàlisi de dades va ser per la reducció progressiva. Els estudiants van identificar totes les competències genèriques, el que és concordant amb el trobat en la revisió bibliogràfica quan el procés educatiu implica l'ABP. Afavoreixen més les sistèmiques que les instrumentals, a diferència del que és planteja en la teoria que privilegien aquestes últimes. Van reconèixer tres àmbits de la pràctica professional per al desenvolupament de les competències genèriques. L'ABP, enforteix la valoració de destreses i habilitats, millorant les possibilitats d'ocupabilitat. / Con el objetivo de explorar en el alumnado las opiniones respecto a las competencias genéricas desarrolladas con el aprendizaje basado en problemas (ABP), trabajado en grupo pequeño, durante su formación de pregrado para dar respuesta a las inquietudes planteadas por los empleadores, se realizó una investigación cualitativa (estudio intrínseco de casos), a través de grupos focales, cuya muestra fue no probabilística, intencionada de casos por criterios, previa firma del consentimiento informado. El análisis de datos fue por la reducción progresiva. Los estudiantes identificaron todas las competencias genéricas, lo que es concordante con lo encontrado en la revisión bibliográfica cuando el proceso educativo implica el ABP. Favorecen más las sistémicas que las instrumentales, a diferencia de lo planteado en la teoría que privilegian estas últimas. Reconocieron tres ámbitos de la práctica profesional para el desarrollo de las competencias genéricas. El ABP, fortalece la valoración de destrezas y habilidades, mejorando las posibilidades de empleabilidad. / With the aim of exploring of students' views on generic skills developed through problem-based learning (PBL), small group worked during their undergraduate training to respond to concerns raised by employers, there was a qualitative research (intrinsic case study), through focus groups, whose sample was not random, intentional cases. Previously the participants signed the informed consent. The data analysis was performed through the phasing out of them. Students identified all generic skills, which is consistent with findings in the literature review when the educational process involves the ABP. More supportive systemic instrumentals, unlike what was stated in the latter theory that privilege. They recognized three areas of professional practice for the development of generic skills. The ABP, strengthens the assessment of skills and abilities, improving the chances of employability.

En l’esport s’estan incorporant els plantejaments de la formació en base a competències adreçada als tècnics esportius. Les competències professionals estan definint en els diferents àmbits el perfil dels entrenadors encarregats de la formació, entrenament i gestió de l’esport i, en el cas d’aquesta recerca, en el tennis. La Tesi Doctoral té la voluntat de detectar i analitzar quines són les competències professionals de l’entrenador de tennis en general, en funció del nivell d’entrenament en el que treballa (amb jugadors principiants i intermedis, avançats i d’alt rendiment) i en funció del rol que desenvolupa (ajudant d’entrenador, entrenador, entrenador avançat/sènior i màster/expert). Per portar a terme la recerca hem consultat l’opinió a experts responsables de la formació d’entrenadors de federacions de tennis d’arreu del món, de federacions territorials espanyoles i dels oficials de desenvolupament de la Federació Internacional de Tennis, a través d’un qüestionari autoadministrat en línia. Els resultats obtinguts mostren perfils competencials específics, però, amb competències comunes com són les vinculades amb la formació i l’actualització de coneixements, amb la comunicació i amb la planificació de l’entrenament. / En el deporte, se están incorporando los planteamientos de la formación en base a competencias dirigida a los técnicos deportivos. Las competencias profesionales están definiendo en los dferents ámbitos el perfil de los entrenadores encargados de la formación, entrenamiento y gestión del deporte y, en el caso de esta investigación, en el tenis. La Tesis Doctoral tiene la voluntad de detectar y analizar cuáles son las competencias profesionales del entrenador de tenis en general, en función del nivel nivel de entrenamiento en el que trabaja (con jugadores principiantes e intermedios, avanzados y de alto rendimiento) y en función del rol que desempeña (ayudante de entrenador, entrenador, entrenador avanzado / sénior y máster / experto). Para llevar a cabo la investigación hemos consultado la opinión a expertos responsables de la formación de entrenadores de federaciones de tenis de todo el mundo, de federaciones territoriales españolas y de los oficiales de desarrollo de la Federación Internacional de Tenis, a través de un cuestionario autoadministrado en línea. Los resultados obtenidos muestran perfiles competenciales específicos, pero con competencias comunes como son las vinculadas con la formación y la actualización de conocimientos, con la comunicación y con la planificación del entrenamiento. / In sport, new competence based education approaches are being incorporated for the education of sport coaches. Professional competence defines the profile of those coaches in charge of sport education, training and management at different levels and, tennis in particular, in the case of this research. This Doctoral Thesis aims at detecting and analysing the professional competences of the tennis coach in general, in relation to the training level he works with (beginner and intermediate, advanced or top performance players) and depending on his own role (coach assistant, coach, advanced/ senior and master/ expert coach). In order to do this research, we consulted those experts who are responsible for the coaches education in the tennis federations of all the world, the Spanish territorial federations and the Development Officers of the International Tennis Federation, by means of an online self-administered questionnaire. Its findings show specific competence profiles, with common ground competences, that is, those associated to education and knowledge update, communication and coaching planning.

Des de fa ja alguns anys la recerca i la pràctica entorn a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DI/DD) està orientada a la millora dels serveis i suports que procuren l'atenció a les necessitats que aquestes presenten (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). Malgrat la comprensió de les persones amb DI/DD ha experimentat una important evolució que assumeix l’enfocament ecològic i la importància dels suports personalitzats com l'element central per promoure el desenvolupament i una vida de qualitat tant d’ells com de les seves famílies, no existeixen en l'actualitat instruments validats i baremats al context català, dissenyats específicament per avaluar les necessitats de suport dels infants i adolescents amb discapacitat intel·lectual que permetin desenvolupar plans de suport de la manera més eficaç. Per això, conscients del salt qualitatiu que ha donat la concepció de la discapacitat i del benefici que suposa la planificació de suports personalitzada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) va crear una escala per mesurar les necessitats de suport en la població adulta i en els últims anys ha impulsat l'estandardització de la Supports Intensity Scale for Children en el marc d'un projecte internacional en el qual participem com a part del grup de recerca. La finalitat de la present tesi doctoral és, d'una banda, presentar els resultats del procés de validació i estandardització de la Supports Intensity Scale for Children al context català; i per un altre, identificar les principals necessitats de suport addicional que presenten els infants i adolescents amb DI/DD en els diversos contextos. / Desde hace ya algunos años la investigación y la práctica entorno a las personas con discapacidad intelectual y del desarrollo (DI/DD) está orientada a la mejora de los servicios y apoyos que procuran la atención a las necesidades que éstas presentan (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). A pesar que la comprensión de las personas con DI/DD ha experimentado una importante evolución que asume el enfoque ecológico y la importancia de los apoyos personalizados como el elemento central para promover el desarrollo y una vida de calidad tanto de ellos como de sus familias, no existen en la actualidad instrumentos validados y baremados al contexto catalán, diseñados específicamente para evaluar las necesidades de apoyo de los niños y adolescentes con discapacidad intelectual que permitan desarrollar planes de apoyo de la manera más eficaz. Por eso, conscientes del salto cualitativo que ha dado la concepción de la discapacidad y del beneficio que supone la planificación de apoyos personalizada, la American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) creó una escala para medir las necesidades de apoyo en la población adulta y en los últimos años ha impulsado la estandarización de la Supports Intensity Scale for Children en el marco de un proyecto internacional en el que participamos como parte del grupo de investigación. La finalidad de la presente tesis doctoral es, por un lado, presentar los resultados del proceso de validación y estandarización de la Supports Intensity Scale for Children al contexto catalán; y por otro, identificar las principales necesidades de apoyo adicional que presentan los niños y adolescentes con DI/DD en los diversos contextos. / For some years now the research and practice about people with intellectual and developmental disabilities (ID/DD) has been devoted to improving services and supports, paying attention to their needs (Schalock, 2009; Schalock, Thompson & Tassé, 2008; Schalock & Verdugo, 2007; Thompson et al., 2009; van Loon, 2009a). The understanding of people with ID/DD has undergone a major evolution that encompasses an ecological approach as well as the importance of personalized supports as key element to promote the quality of life for both themselves and their families. However, there are currently no validated instruments to the Catalan context, specifically designed to assess the support needs of children and adolescents with intellectual disabilities in order to effectively develop support plans. Therefore, being aware of the qualitative leap that the concept of disability has experimented, as well as the benefit that planning personalized support involves, the American Association on Intellectual and Developmental Disabilities (AAIDD) developed a scale to measure the support needs of the adult population. Further, in recent years, they have promoted the Supports Intensity Scale for Children standardization as a part of an international project leaded by a research group we are part of. The purpose of this doctoral tesis is, on one hand, to present the results of the validation and standardization of the Supports Intensity Scale for Children to the Catalan context; and on the other hand, to identify the main support needs presented by children and adolescents with ID/DD in different contexts.