La presente tesis doctoral pretende contribuir en la reducción de los accidentes de tráfico desde una perspectiva eminentemente preventiva. Para alcanzar dicho propósito, se ha establecido un procedimiento diagnóstico que ha permitido la identificación de aquellos predictores de riesgo que presentan una mayor incidencia en los accidentes de tráfico en el colectivo de jóvenes conductores que cursan la E.S.O., con el objetivo último de aportar pautas que posibiliten la intervención escolar en consonancia con el proceso de detección de predictores de riesgo.Para la realización del estudio de identificación de predictores de riesgo, se ha considerado necesario partir de una clasificación de los principales factores de riesgo intervinientes en los accidentes desde la figura del conductor, entre los cuáles destacamos: el alcohol, la velocidad y la tendencia o predisposición al riesgo, mientras que el resto de factores estarían constituidos por el vehículo, la vía, el tráfico y, las señales, entre otros.Tras la explotación estadística de los datos a partir de la utilización de técnicas de análisis multivariable, tales como el análisis factorial y la regresión múltiple, los principales resultados obtenidos indican que, en general, los jóvenes que presentan una mayor predisposición al riesgo son también los que presentan un mayor número de accidentes. De igual forma, detectamos la presencia en el colectivo objeto de estudio de los factores de riesgo relacionados con el alcohol, la velocidad y, la tendencia al riesgo, siendo la competitividad entre amigos uno de los aspectos predominantes en el trabajo.Por otro lado, resaltamos el hecho que, los jóvenes si bien tienden a manifestar que disponen de suficientes conocimientos sobre los diferentes factores de riesgo así como de las correspondientes medidas preventivas a adoptar y, además declaran saber conducir o disponer de las destrezas necesarias, manifiestan comportamientos de riesgo. Todo ello parece indicar que, el hecho de saber conducir o disponer de destrezas de conducción no está directamente relacionado con la conducción segura.A partir de los resultados obtenidos, se propone un procedimiento a seguir a fin de facilitar la intervención escolar de acuerdo con el estudio de predictores de riesgo, presentándose en último término una propuesta de material, así como un conjunto de actividades relacionadas con la tendencia al riesgo. / The present doctoral thesis tries to contribute to the reduction of the traffic accidents from an eminently preventive perspective. In order to reach this intention, a diagnostic procedure has been settled down in order to identiffy those risk predictors that have a greater incidence in the traffic accidents. The sample has been made out of a group of young drivers who attend the E.S.O. (secondary compulsory school). The last objective is to contribute to bring guidelines that make possible the educational intervention in relation with the process of detecting risk predictors. For the accomplishment of the study of identification of predicting of risk, it has been considered as necessary to start off with a classification of the main intervening risk factors in the traffic accidents taking into account the figure of the driver, from which we emphasize: the alcohol, the speed and the tendency or predisposition to the risk, whereas the rest of factors would be constituted by the vehicle, the road, the traffic and, the traffic signals, among others.After the statistical analysis of data using multi-variate analysis, such as the factorial analysis and the multiple regression, the main obtained results indicate that, in general, young people who present/display a greater predisposition to the risk are also those that present/display a greater number of accidents. Similarly, we detected the presence in the target group of the risk factors related to the alcohol, the speed and, the tendency to the risk, being the competitiveness between friends one of the predominant aspects in the work. On the other hand, we emphasized the fact that, the young people although tend to declare that they have enough knowledge on the different risk factors as well as of the corresponding preventive measures to adopt and, in addition declare to know how to lead or to have the necessary skills, they show risk behaviors. It all seems to indicate that, the fact of knowing how to lead or to have conduction skills is not directly related to the safe conduction. From the obtained results, a procedure has been setled out in order to facilitate the educational intervention in accordance with the study of risc predictiion. Finally a proposal of programme, as well as a group of activities related to the risk tendency is proposed.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) estan originant una sèrie de canvis en tots els àmbits, i és en l'educació on més preocupen. A l'escola li competeix formar ciutadans competents en l'ús de les TIC i en la gestió de la informació. Des de l'educació secundària, és el docent el que ha d'assumir un nou rol que li permeti posar en marxa una sèrie de coneixements, habilitats, capacitats i actituds conduents a realitzar un millor tractament de la informació digital tant des de la seva pròpia pràctica com en la de seus alumnes. És el que s'ha vingut a anomenar alfabetització informacional L'objectiu d'aquesta tesi és oferir una descripció de l'actual grau d'alfabetització informacional del professorat d'educació secundària de tot l'estat espanyol i com a conseqüència d'això, proposar una pla de formació que permeti acreditar el docent en alfabetització informacional. / Las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) están originando una serie de cambios en todos los ámbitos, y es en la educación donde más preocupan. A la escuela le compete formar ciudadanos competentes en el uso de las TIC y en la gestión de la información. Desde la educación secundaria, es el docente el que debe asumir un nuevo rol que le permita poner en marcha una serie de conocimientos, habilidades, capacidades y actitudes conducentes a realizar un mejor tratamiento de la información digital tanto desde su propia práctica como en la de sus alumnos. Es lo que se ha venido a llamar alfabetización Informacional El objetivo de esta tesis es ofrecer una descripción del actual grado de alfabetización informacional del profesorado de educación secundaria de todo el estado español y como consecuencia de ello, proponer una plan de formación que permita acreditar al docente en alfabetización informacional. / The Information and Communication Technologies (ICT) are causing a series of changes in all areas, and is in education where they are more concern. A school competence is to form competent citizens in the use of ICT and the information management. From secondary education, is the teacher who must take on a new role that allows him to launch a range of knowledge, skills, abilities and attitudes in order to make better treatment of digital information both from his own practice and that of their pupils. It is what has been called Informational Literacy The aim of this doctoral work is to provide a description of the current level of information literacy of secondary school teachers throughout the Spanish state and as a result of this, propose a plan to accredit the teachers in information literacy.

L’objectiu d’aquesta recerca multi-paradigmàtica és presentar un anàlisis exploratori, correlacional y crític dels MOOC (Massive Open Online Courses) entesos com a comunitats d’aprenentatge participatius i descobrir el rol que l’aprenentatge autònom juga dins d’aquest marc. La recerca combina dades quantitatives i qualitatives i junt amb el marc teòric actual afegeix novetats en el cap de l’educació a distancia y les noves formes d’oferir cursos a distància. Els nostres resultats mostren diferencies estadístiques entre els estudiants que participen en diferent nombre de tests i el seu nivell d’aprenentatge autònom (p=0.003). Presentem informació demogràfica y les visions dels estudiants relacionades amb les tres presencies de la comunitat d’aprenentatge participatiu (presencia social, cognitiva y del instructor). L’estudi consta també de les opinions dels experts sobre el disseny dels MOOC i el seu valor pedagògic. Les nostres conclusions finals indican que els MOOC son entorns d’aprenentatge diferents en relació amb els entorns tradicionals a distancia, creen una comunitat d’aprenentatge participativa diferent i atrauen perfils d’estudiants diferents. Suggerim millores en el disseny pedagògic per a ajudar als estudiants a ser mes autònoms y per alinear els continguts del curs. La taxonomia de Marzano és suggerida com a marc pedagògic per a millorar el disseny dels MOOC i el grau de satisfacció dels alumnes. / El objetivo de esta investigación multi-paradigmática es presentar un análisis exploratorio, correlacional y crítico de los MOOC (Massive Open Online Courses) entendidos como comunidades de aprendizaje participativo y descubrir el role que el juega el aprendizaje autónomo dentro de este marco. La investigación combina datos cuantitativos y cualitativos, y junto con el marco teórico actual añade novedades en el campo de la educación online y los nuevos métodos para ofrecer cursos a distancia. Nuestros resultados muestran diferencias estadísticas entre los estudiantes que toman parte en diferente número de tests y su nivel de aprendizaje autónomo (p=0.003). También presentamos información demográfica y las opiniones de los estudiantes relacionadas con las tres presencias de la comunidad de aprendizaje participativo (presencia social, cognitiva y del instructor). El estudio consta también de las opiniones de expertos sobre el diseño de los MOOC y su valor pedagógico. Nuestras conclusiones finales indican que los MOOC son entornos de aprendizaje diferentes en relación con los entornos tradicionales a distancia, crean una comunidad de aprendizaje participativo diferente y atraen perfiles de estudiantes diferentes. Sugerimos mejoras en el diseño pedagógico para ayudar a los estudiantes a llegar a ser mas autónomos y para linear los contenidos del curso. La taxonomía de Marzano es sugerida como marco pedagógico para mejorar el diseño de los MOOC y el grado de satisfacción de los estudiantes. / The purpose of this mixed method research is to present an exploratory, correlational and critical analysis of MOOCs (Massive Open Online Courses) understood as COI (Community Of Inquiries) and uncover the role that SDL (Self Directed Learning) plays within the mentioned framework. The research combines quantitative and qualitative data and together with a current literature snapshot adds insights in the field of online education and its new content delivery forms. Our findings show statistical differences between students taking different number of quizzes and their level of SDL (p=0.003). We present demographic information and students views related with the three presences in the COI (social, cognitive and teaching presence). Experts’ views on MOOC designs and value are also collected. Our final conclusion points out that MOOCs are different content deliver environments from traditional online courses and they shape a different COI and attract different students profiles. Design improvements are also suggested to empower students to become independent learners and improve alignment in the course. Marzano’s taxonomy is the suggested pedagogical approach to improve MOOC design, and students’ satisfaction.

El capital social, definit com els recursos als quals es té accés gràcies a la participació en grups o xarxes, ha estat reconegut com un determinant social de la salut. No obstant, el seu efecte ha estat poc investigat en relació a l’obesitat i les conductes de salut relacionades en població adolescent. Els mecanismes a través dels quals el capital social influencia diferents aspectes de la salut no estan suficientment descrits. A més, un espai poc explorat en l’estudi del capital social és el context familiar. L’objectiu general d’aquesta tesi doctoral és, doncs, investigar l’efecte del capital social en l’estil de vida, hàbits alimentaris i estatus ponderal d’una mostra d’adolescents catalans de diferents contextos socioeconòmics, amb un focus específic en l’entorn familiar. Els resultats indiquen que els diferents constructes del capital social actuen de manera separada i ens han permès caracteritzar alguns dels diversos mecanismes a través dels quals influeixen en l’estil de vida i conductes de salut en adolescents. Així mateix, en el marc d’aquesta recerca, alts nivells de capital social familiar són el factor més protector vers als indicadors de salut estudiats, i la seva influencia preval sobre el nivell socioeconòmic com a principal predictor social de salut en el nostre estudi. Investigacions futures haurien de contribuir a redefinir el paper del capital social en diferents àmbits, especialment el familiar, com a determinant social de la salut en els adolescents i en relació a altres determinants de la salut. / El capital social, definido como los recursos a los cuales se tiene acceso gracias a la participación en grupos o redes, ha sido reconocido como un determinante social de la salud. Sin embargo, su efecto ha sido poco investigado en relación a la obesidad y las conductas de salud relacionadas en población adolescente. Los mecanismos a través de los cuales el capital social influencia diferentes aspectos de la salud no están suficientemente descritos. Además, un espacio poco explorado en el estudio del capital social es el contexto familiar. El objetivo general de esta tesis doctoral es, pues, investigar el efecto del capital social en el estilo de vida, hábitos alimentarios y el estado ponderal de una muestra de adolescentes catalanes de diferentes contextos socioeconómicos, con un foco específico en el entorno familiar. Los resultados indican que los diferentes constructos del capital social actúan de forma separada y nos han permitido caracterizar alguno de los diversos mecanismos a través de los cuales influyen en el estilo de vida y conductas de salud en adolescentes. Así mismo, en el marco de esta investigación. Altos niveles de capital social familiar son el factor más protector hacia los indicadores de estudiados, y su influencia prevalece sobre el nivel socioeconómico como principal predictor social de salud en nuestro estudio. Investigaciones futuras deberían contribuir a redefinir el papel del capital social en diferentes ámbitos, especialmente el familiar, como determinante social de la salud en los adolescentes y en relación a otros determinantes de la salud. / Social capital, described as the resources that can be accessed thanks to the membership in groups or networks, has been recognized as social determinant of health. However, its effect has been little investigated in relation to obesity and its health related behaviors and in adolescent population. The pathways through which it influences different health outcomes are not sufficiently described. Furthermore, one glaring gap in the social capital related literature is the family domain. Thus, the overall aim of this dissertation is to investigate the effect of social capital on the lifestyle, eating habits and weight status of a sample of Catalan adolescents from different socioeconomic context, with a specific focus on the family environment. Results show that the different constructs of social capital act separately and have allowed to characterize some of the several mechanisms through which they influence lifestyle and health behaviors in adolescents. In the framework of this research, higher levels of social capital in the family domain are the most protective factor for the health outcomes included in this investigation, and its influence on health outplace socioeconomic status as the main social predictor of health in our study. Further research should contribute to refine the role of social capital in different domains, especially the family context, as a social determinant of health in adolescents and in relation to other determinants of health.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.