La realització d’aquesta investigació ve motivada pel fet de voler conèixer quins són els factors que influeixen en els processos de transferència de la formació permanent del professorat a la pràctica a les aules. Situem el nostre estudi dins del paradigma interpretatiu, utilitzant el mètode de l’estudi de cas múltiple dins de la metodologia qualitativa, realitzant un treball de camp en dos centres d’infantil i primària, cercant les informacions el més ajustades possible a la realitat, sobre el desenvolupament de tres accions formatives. Les tècniques i instruments que hem utilitzat han estat: l’anàlisi documental, les entrevistes, el grup de discussió i els qüestionaris per recollir informació del context i les opinions dels agents participants en les tres accions formatives analitzades. L’anàlisi de resultats ens han permès concloure que quan s’elaboren els plans de formació de centre, els docents han de tenir un paper molt més rellevant en els protocols d’estudi de necessitats de formació, en la presa de decisions i en el disseny d’unes accions formatives que tinguin un component d’ajust a la realitat pel que fa a les possibilitats de dur-les a terme. També trobem molt important que en la cultura del centre s’instal•li la necessitat d’avaluar la transferència de la formació i que es propiciïn els lideratges necessaris per donar suport als docents en el mateix lloc de treball a l’hora de transferir els continguts apresos, recollint evidències de la seva pràctica i ajustant-los als imprevistos sorgits. Per últim pensem que la motivació dels docents per transferir a les aules el que han après a la formació també ha d’anar acompanyada d’un cert reconeixement del docent, per part de l’Administració educativa, pel fet d’haver canviat la seva conducta en el lloc de treball. / La realización de esta investigación viene motivada por el hecho de querer conocer cuáles son los factores que influyen en los procesos de transferencia de la formación permanente del profesorado en la práctica en las aulas. Situamos nuestro estudio dentro del paradigma interpretativo, utilizando el método del estudio de caso múltiple dentro de la metodología cualitativa, realizando un trabajo de campo en dos centros de infantil y primaria, buscando las informaciones lo más ajustadas posible a la realidad, sobre el desarrollo de tres acciones formativas. Las técnicas e instrumentos que hemos utilizado han sido: el análisis documental, las entrevistas, el grupo de discusión y cuestionarios para recoger información del contexto y las opiniones de los agentes participantes en las tres acciones formativas analizadas. El análisis de resultados nos han permitido concluir que cuando se elaboran los planes de formación de centro, los docentes deben tener un papel mucho más relevante en los protocolos de estudio de necesidades de formación, en la toma de decisiones y en el diseño de unas acciones formativas que tengan un componente de ajuste a la realidad con respecto a las posibilidades de llevarlas a cabo. También encontramos muy importante que en la cultura del centro se imponga la necesidad de evaluar la transferencia de la formación y que se propicien los liderazgos necesarios para apoyar a los docentes en el mismo puesto de trabajo a la hora de transferir los contenidos aprendidos , recogiendo evidencias de su práctica y ajustándolos a los imprevistos surgidos . Por último pensamos que la motivación de los docentes para transferir a las aulas lo aprendido en la formación también debe ir acompañada de un cierto reconocimiento del docente, por parte de la Administración educativa, al haber cambiado su conducta en el lugar d / The realization of this research is motivated by the fact of wanting to know which are the factors that influence the processes of transfer of teacher's lifelong learning to classroom practice. We place our study within the interpretive paradigm, using the method of multiple case study within the qualitative methodology, doing fieldwork in both primary and nursery schools, looking for information as possible adjusted to reality on the development of three training programs. Techniques and tools that we have used has been: document analysis, interviews, discussion groups, questionnaires to gather contextual information and opinions of the actors involved in the three training programs analyzed. The analysis of the results have let us conlude that when the training plans are developed, teachers must have a more important role in the study protocols of training needs, in the decision making, in the designing of training programs conforming to reality regarding the possibilities of carrying them out. We also find very important that in the culture of the institution is set up the need of evaluate the training transfer and the promotion of the required leaderships to suport the teachers in the workplace in order to transfer the learnt contents, picking up evidences of its practice and adjusting to unexpected events. Finally we think that the motivation of the teachers to transfer in their classrooms what they have learnt in the training must be accompanied with a certain appreciation of the teacher from educational administration, for having changed their behavior in the workplace.

S'ha dit freqüentment que l'Església ha jugat un paper fonamental en l'educació a l'Espanya contemporània; però pocs han sigut els estudis que s'hi han dedicat amb exhaustivitat, intentant estudiar la seva influència amb una anàlisi des de la base. Amb un esforç de síntesi i compilació de dades, la Tesi sistematitza i estudia tota l'activitat educativa de l'Església en el cas concret de la ciutat de Barcelona des del segle XVI fins l'actualitat. La Tesi proposa una aproximació als centres educatius religiosos de Barcelona des d'una perspectiva àmplia, considerant no només les escoles i els col·legis, sinó també els tallers, les sales d'asil, els orfanats, els hospitals infantils, els correccionals i les activitats educatives d'alguns monestirs. L'obra realitza un inventari de tots els centres d'ensenyament de l'Església a Barcelona, classificant-los en primer lloc pel gènere de la comunitat que regentava l'establiment educatiu -escoles de comunitats masculines i escoles de comunitats femenines-, i en segon lloc per barris. Així, s'obté una radiografia tant de les congregacions que es dedicaven a l'educació, com de la geografia local de l'ensenyament religiós. A més a més, la Tesi acaba amb una completa bibliografía i un Apèndix Estadístic complementari que sintetitza els materials treballats a la Tesi, classificant-los segons comunitats religioses, barris i ordre cronològic fundacional. Tot això complementat amb una visió d'àmbit estatal en l'educació i també en altres camps d'acció, per il·lustrar a grans trets el cas de Barcelona dins el conjunt de l'Estat. D'aquesta manera, a més d'explicar la importància de l'Església com a institució educativa durant tota l'Edat Moderna i Contemporània, s'aporta un llistat exhaustiu de centres educatius religiosos que exemplifica aquest paper clau a Barcelona des del segle XVI fins els nostres dies. / One has said frequently that the Catholic Church played a fundamental educational role in the education in the contemporary Spain; but few exhaustive studies have been dedicated, and trying to study its influence with a analysis from the base. With a effort of synthesis and compilation of information, the Thesis systematizes and studies all the educative activity of the church in the case of Barcelona from XVI century to the present time.The Thesis proposes an approach to the Catholic Church educational centers of Barcelona from a broad perspective, It does not only includes the schools and the colleges, but also the asylums, the orphanages, the infantile hospitals, the correctionals, and the educative activities of some monasteries.The work makes an inventory of all the education houses of the Catholic Church in Barcelona, classifying them in masculine and feminine communities, and secondly It classifies them in the city districts. Thus, we obtain a perspective as much of the communities dedicated to these tasks, like of the local geography of religious education.In addition, the Thesis ends with a complete bibliography and a complementary Statistical Appendix that synthesizes the materials worked, classifying them according to religious communities, districts, and chronologic order of foundation. Everything is complemented with a vision of Spanish scope in the education and also in other Catholic Church influence areas, in order in broaden strokes to illustrate the case of Barcelona in the set of the state.This way, besides explaining the importance of the Catholic Church like educational institution during all the Modern and Contemporary age, the Thesis presents an exhaustive listing of Catholic Church educative centers that exemplifies this one key paper in Barcelona from XVI century to the present time. KEYWORDS: Catholic Church, Religion, Education, School, College, Barcelona.

Este trabajo se llevó a cabo en un contexto escolar en el cual una maestra y su grupo clase realizaban actividades cotidianas para aprender a escribir, bajo una perspectiva de utilización funcional de la escritura en la que se enseñan y aprenden de forma integrada el código y los aspectos discursivos y textuales que exige el dominio de la lengua escrita.La actividad concreta objeto de estudio fue la tarea de planificación del texto, de forma colectiva y a través de la interacción oral, en una clase de 5 años, de un colegio público de la ciudad de Castellón.Los textos escritos correspondían a páginas del LIBRO DEL FIN DE SEMANA o a NOTÍCIAS para el PERIÓDICO DE LA CLASE. Son textos breves como corresponde a las dificultades de textualización ­desconocimiento del código en muchos casos, conocimiento escaso en otros- de un grupo de educación infantil, pero poseen algunas de las características de realización de textos de escritores "expertos", es decir que planifican lo que van a escribir. Son nueve sesiones de escritura en las que se ha estudiado la interacción para llevar a cabo la tarea de planificación del texto que debe ser escrito a continuación.

L'educació en actituds i valors, la solidaritat com a actitud i l'aprenentatge cooperatiu, es convertixen en els eixos fonamentals a partir dels quals pretenem fonamentar, dissenyar i portar a la pràctica una proposta didàctica d'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat. Prenent com a referència estos tres punts de reflexió avancem algunes consideracions inicials que pretenen facilitar, precisar i guiar la lectura del present informe:Respecte a l'educació en valors i actituds ens movem en uns pressupòsits teòrics sobre educació que podem caracteritzar com una concepció constructivista i interaccionista de l'ensenyança i de l'aprenentatge. Per a poder dissenyar i implementar en l'aula una proposta didàctica orientada a la formació d'actituds, precisem partir d'un model teòric explicatiu de les actituds amb referència al dinamisme de la personalitat, capaç de guiar la seua dinamicidad pràctica i que presenta un elevat grau de coherència amb la concepció educativa de què partim . El model de "l'acció raonada" (T.R.A.) de Fisbhein i Ajzen ha complit esta funció. En segon lloc, l'aprenentatge cooperatiu i les distintes tècniques que a partir d'ell es poden operativizar, ha centrat un altre dels punts fonamentals de reflexió donada la importància que la interacció social té com a potencial d'aprenentatge en esta concepció educativa. La Tècnica Puzle d'Aronson (TPA) ha sigut l'estratègia educativa triada per a dissenyar i implementar la nostra proposta educativa, a causa de l'elevat grau de relació que l'estructura de treball cooperatiu per ell facilitada guarda respecte al comportament solidari.En tercer lloc, la solidaritat ha sigut un altre dels eixos sobre els quals hem basat la nostra proposta. Analitzar el seu significat com a concepte teòric, com a actitud i com a valor, és un punt de partida ineludible. El seu estudi facilita la comprensió i delimitació de l'objecte de treball, del sentit i abast de les finalitats educatives. A més, orienta la presa de decisió relativa al disseny i elaboració de les propostes d'ensenyança i aprenentatge. L'anàlisi de l'actitud de solidaritat i dels marcs teoricoexplicatius de l'aprenentatge cooperatiu, ens han aconsellat realitzar un anàlisi més exhaustiu de la TPA que ens oriente en l'anàlisi dels resultats i, que al mateix temps, ens ofereixca algunes claus per a la seua millora pràctica.En quart lloc, encara que des del disseny i la fonamentació del procés d'investigació podem trobar-nos en condicions d'operativitzar una proposta pràctica, som conscients de la limitació real que suposa la innovació educativa en les aules. Els estudis i investigacions sobre el pensament pràctic del professorat ens acosten a les principals claus explicatives de les dificultats que troben els docents en la innovació i la millora educativa. Estos plantejaments ens han servit de base a l'hora de realitzar una valoració qualitativa dels resultats de la investigació. En definitiva, el que pretenem en la investigació és validar una tècnica de treball cooperatiu com la TPA per a afavorir l'ensenyança-aprenentatge de l'actitud de solidaritat entre els alumnes, per mitjà del tractament transversal de la mateixa a partir del treball dels continguts curriculars propis del currículum ordinari. Ara bé, no es perseguix simplement la validació experimental de l'experiència, sinó que a partir d'ella i implementant-la en condicions reals d'aula, es pretén explorar la coherència i fonamentació teòrica de la mateixa, així com les principals limitacions i vies de millora que s'obrin. Seguint a Stenhouse, entenem els resultats de la investigació com "possibles temptatives o vies de solució factibles de ser posades a prova en la pràctica i comprovar pel professorat, capaços de proporcionar un context comparatiu en què jutjar el propi cas".

La finalidad de esta tesis es describir el aprendizaje combinado para mejorar las habilidades visuoespaciales. Los estudiantes de Fisioterapia participantes fueron distribuidos aleatoriamente en un grupo de retroalimentación visual y textual (VT), y en otro grupo que solo recibió la textual (T). Durante las 10 semanas que duró el aprendizaje combinado, las sesiones presenciales fueron filmadas y las participaciones en el entorno virtual registradas para evaluar la interacción. Los estudiantes cumplimentaron un cuestionario mixto que incluía preguntas sobre la interactividad y la transferencia del conocimiento antes de iniciar el proceso experimental y al finalizarlo. Además, para complementar estos datos, los estudiantes participaron en sesiones de discusión grupal después de la experiencia. Los resultados de este estudio contribuyen a reforzar que la retroalimentación visual y textual de casos reales en vídeo facilita la transferencia de conocimiento en el aprendizaje combinado de las habilidades visuoespaciales. Palabras clave: educación superior, aprendizaje combinado, casos reales, retroalimentación, transferencia de conocimiento y habilidades visuoespaciales. / The purpose of this dissertation was to describe the blended learning for improving visuospatial skills. Undergraduate physiotherapy students who participated in the 10-weeks blended learning sessions, were randomized into visual-textual (VT) or textual (T) feedback groups. The face-to face sessions were filmed and virtual learning participations were collected to identify students’ interaction during the learning process. The students completed a mixed questionnaire asking them about interactivity and transfer of knowledge before starting the experiment and at the end. The data were complemented with a focus group at the end of the learning process. This study aims to contribute new insight regarding the instructional visual and textual feedback design of case-based instruction, in a visuospatial skills-blended learning programme to improve transfer of learning for beginners. Keywords: higher education, blended learning, case method (teaching technique), feedback (response), transfer of training and visuospatial abilities.

El presente trabajo consiste en un análisis de distintas teorías y estudios lingüísticos que han contribuido a la fundamentación y la didáctica del idioma español, así como el impacto en su aprendizaje y desempeño. En el orden metodológico y bajo un enfoque multimodal, la investigación contó, además de la revisión documental, con la aplicación de diversas técnicas e instrumentos de campo: entrevistas, encuestas, y observaciones, que permitieron identificar algunos factores determinantes en el rendimiento académico y la calidad de la educación pública dominicana. / The present project consist of an analysis of the different theories and linguistic studies, that have contributed to the support and teaching of the Sapnish Language, such as, the impact of its learning and management. In the methodological order and under a multi-model focus, the research included, also a literature review, with the application of diverse technics and field instruments experience like: interview, survey and observation that allows the identification of some determinant factors in the academic achievement and the quality of the Dominican Public Education.

DESIGN AND IMPLEMENTATION OF A COMPETENCY-BASED EDUCATIONAL MODEL IN AN ACADEMIC ORGANIZATIONThis research project deals with the design and evaluation of social competency building in an academic organization. This topic is relevant, as the workforce of the future must posses a very different competency-set. In an ever-changing environment the academic organizations must provide the human resources capable of managing current and future challenges.The hypothesis of this research proposes social competency building as an enabler to improving technical capabilities. Innovative ways have to be found in order to enhance the technical knowledge through social skills. By means of integrated project work, empowered teams and social interventions, higher levels of performance can be obtained. A survey process was developed to validate the hypothesis. As a result, a new competency-based educational model was designed and partially implemented at the Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química ETSEQ. To facilitate the implementation of the model a partnership between the ETSEQ and Dow Chemical Ibérica was established with the purpose of providing support to the change process that the new model implied and expertise and educational materials to facilitate the development of key competencies starting from client orientation.After nearly a decade of intense research it can be concluded that the hypothesis stands the test. Already the application of selected team work competencies shows considerable tangible improvement. The implementation of the proposed improvements would lead to greater productivity gains and ultimately represent a step forward towards the human resource needs of tomorrow. To that end, the author will be hired as an associate Professor to support the implementation and the expansion of this model on to other departments and ultimately deploying this research in other universities. To conclude, the referees of the International Journal of Engineering Education have evaluated this thesis work and have qualified it as innovative and universal. It is regarded universal in the sense that it might be deployed to any engineering program throughout the world. In addition, the ETSEQ has received several external recognitions, like "Education Quality Award"; "Vicens Vives Honor to Education Quality", Generalitat de Catalunya, 2001; Award granted by the University Coordination Council of the Spanish Education and Science Ministry to the best practices of teaching and learning; Recognition provided by two chemical industry associations: FEIQUE and CEFIC.

Malgrat que els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA, en anglès VLE o LMS) són eines consolidades en l’educació online, alguns investigadors argumenten que la majoria d’elles estan dissenyades principalment des d’un enfocament tecnològic, deixant els aspectes pedagògics en segon pla. Com a conseqüència, el procés d’ensenyament-aprenentatge que es realitza a través d’aquestes plataformes pot no ser tan efectiu com seria d’esperar. Per aquest motiu, aquesta tesi se centra en identificar aquells elements que poden millorar l’efectivitat dels EVA quan són utilitzats en assignatures completament online. Inicialment es van identificar les implicacions que l’entorn online té sobre l’educació, així com les principals característiques i barreres dels estudiants i professors online. A continuació, es van analitzar vuit dels EVA més populars segons l’enfocament pedagògic, l’estructura de la informació i la interfície. Posteriorment, aquest treball va proposar un conjunt de recomanacions/heurístiques per a crear EVA efectius per l’ensenyament-aprenentatge online. Per avaluar la idoneïtat de les recomanacions, aquestes van ser posades en pràctica mitjançant tres prototips d’un EVA fet a mida anomenat AdVisor, el qual també incloïa una eina de monitorització d’estudiants anomenada FACRO. Un conjunt d’estudiants va testejar AdVisor en assignatures completament online i després va avaluar la idoneïtat de les heurístiques mitjançant un qüestionari. Tanmateix, vuit professors van ser entrevistats per tal de conèixer les seves opinions sobre AdVisor i FACRO. En general, els resultats van mostrar que les recomanacions són adequades, sobretot aquelles relacionades amb l’autoregulació (i.e. guiar als estudiants a través del curs i ajudar-los a ser conscients del seu procés d’aprenentatge). / A pesar de que los entornos virtuales de aprendizaje (EVAs, en inglés VLEs o LMSs) son herramientas consolidadas en la educación online, algunos investigadores argumentan que la mayoría de ellas están diseñadas principalmente desde un enfoque tecnológico, dejando los aspectos pedagógicos en segundo plano. Como consecuencia, el proceso de enseñanza-aprendizaje que se realiza a través de estas plataformas puede no ser tan efectivo como sería de esperar. Por este motivo, esta tesis se centra en identificar aquellos elementos que pueden mejorar la efectividad de los EVAs cuando son utilizados en asignaturas completamente online. Inicialmente se identificaron las implicaciones que el entorno online tiene sobre la educación, así como las principales características y barreras de los estudiantes y profesores online. A continuación, se analizaron ocho de los EVAs más populares según el enfoque pedagógico, la estructura de la información y la interfaz. Posteriormente, este trabajo propuso un conjunto de recomendaciones/heurísticas para crear EVAs efectivos para la enseñanza-aprendizaje online. Para evaluar la idoneidad de las recomendaciones, éstas fueron puestas en práctica mediante tres prototipos de un EVA llamado AdVisor, el cual también incluía una herramienta de monitorización de estudiantes llamada FACRO. Un conjunto de estudiantes testeó AdVisor en asignaturas completamente online y después evaluó la idoneidad de las heurísticas mediante un cuestionario. Asimismo, ocho profesores fueron entrevistados con el fin de conocer sus opiniones sobre AdVisor y FACRO. En general, los resultados mostraron que las recomendaciones son adecuadas, sobre todo aquellas relacionadas con la autorregulación (i.e. guiar a los estudiantes a través del curso y ayudarlos a ser conscientes de su proceso de aprendizaje). / Although virtual learning environments (VLEs) and learning management systems (LMSs) are consolidated online education tools, some researchers argue that most of these platforms are mainly designed from a technological approach, with pedagogical aspects given a back seat. As a result, the teaching-learning process conducted via these systems may not be as effective as expected. For this reason, this thesis focuses on identifying those elements which may improve the efficiency of VLEs when they are used in fully online courses. First of all, a document-based research allowed to know the implications of online delivery for education as well as the main features, needs and barriers of online students and teachers. Next, eight of the most popular VLEs were analyzed by focusing on their pedagogical approach, information structure and interface. Based on the main conclusions drawn from the document-based research, a set of recommendations/heuristics for creating effective VLEs for online teaching-learning was proposed. To evaluate the suitability of each recommendation, these were put into practice by means of three prototypes of an ad hoc VLE called AdVisor, which also included a student monitoring tool called FACRO. A sample of learners tested AdVisor in fully online courses and, afterward, assessed the suitability of the heuristics through a questionnaire. Furthermore, eight teachers were interviewed to know their opinions about AdVisor and FACRO. On the whole, the results showed that the recommendations are suitable, especially those related to self-regulation (i.e. to guide students through the course and help them to be aware of their learning process).

Actualment, l’aprenentatge no es pot entendre només com un procés d’assimilació o de construcció de coneixement; cal considerar que flueix a la xarxa i que s’elabora socialment. Avui els nois aprenen a l’escola, però també pel seu compte, a les xarxes, i configuren el seu propi entorn personal d’aprenentatge (PLE). La recerca que es presenta es va plantejar des d’un enfocament hermenèutic i descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor com entenen l’aprenentatge els estudiants de secundària i com el gestionen en contextos formals i informals. Es va començar fent una revisió teòrica sobre el concepte d’aprenentatge des d’una perspectiva ecològica, dialògica i connectiva, i es va elaborar una proposta de categorització que es va utilitzar posteriorment per analitzar la informació recollida mitjançant qüestionaris i reunions de grup amb estudiants i amb professors de secundària. Amb això es va trobar que tant els estudiants com els professors, majoritàriament, diuen que tenen una concepció constructivista de l’aprenentatge, però a la pràctica segueixen un model bàsicament transmissiu. D’altra banda, no atorguen gaire valor a l’aprenentatge informal i consideren que a l’escola és més important treballar un currículum homogeni que desenvolupar les capacitats individuals. Sobre la dimensió social de l'aprenentatge, en totes les escoles es duu a terme treball en grup, tot i que habitualment es redueix a un repartiment de tasques que desvirtua els avantatges de l’aprenentatge col•laboratiu. I pel que fa a l’ús de les TIC, es palesa una certa manca de recursos cognitius i d’estratègies d’aprenentatge per convertir la informació en coneixement significatiu; amb tot, en situacions que interessen realment els estudiants, l’ús de la tecnologia genera processos rellevants d’aprenentatge autèntic. Amb tot plegat es va inferir la necessitat de treballar les competències bàsiques per fer que els estudiants de secundària siguin aprenents autònoms, de replantejar el treball en grup i de gestionar l’aula com una xarxa d’aprenentatge basada en els interessos reals dels estudiants. / Actualmente, el aprendizaje no puede entenderse solo como un proceso de asimilación o de construcción de conocimiento, hay que considerar que fluye en la Red y que se elabora socialmente. Hoy en día, los chicos aprenden en la escuela pero también por su cuenta, en las redes, y configuran su propio entorno personal de aprendizaje (PLE). La investigación que se presenta se planteó desde un enfoque hermenéutico y descriptivo, con el objetivo de conocer mejor cómo entienden el aprendizaje los estudiantes de secundaria y cómo lo gestionan en contextos formales e informales. Se empezó haciendo una revisión teórica sobre el concepto de aprendizaje desde una perspectiva ecológica, dialógica y conectiva, y se elaboró una propuesta de categorización que se utilizó posteriormente para analizar la información recogida mediante cuestionarios y grupos de discusión de estudiantes y de profesores de secundaria. Con ello se comprobó que mayoritariamente estudiantes y profesores dicen tener una concepción constructivista del aprendizaje, pero en la práctica se sigue un modelo básicamente transmisivo. Por otra parte, no otorgan mucho valor al aprendizaje informal y consideran que en la escuela es más importante trabajar un currículo homogéneo que desarrollar las capacidades individuales. Sobre la dimensión social del aprendizaje, en todas las escuelas se realiza trabajo en grupo, pero habitualmente se reduce a un reparto de tareas que desvirtúa las ventajas del aprendizaje colaborativo. En relación con el uso de las TIC, en general se detecta una falta de recursos cognitivos y de estrategias de aprendizaje para convertir la información en conocimiento significativo; sin embargo, en situaciones que interesan realmente a los estudiantes, su utilización genera procesos relevantes de aprendizaje auténtico. Con ello se infirió la necesidad de trabajar las competencias básicas para hacer que los estudiantes de secundaria sean aprendices autónomos, replantear el trabajo en grupo y gestionar el aula como una red de aprendizaje basada en los intereses reales de los estudiantes. / Currently, learning cannot be understood only as a process of assimilation and building knowledge. Instead, learning flows within the network and is made socially. Today young people learn at school, but also they learn online and make up their own personal learning environment (PLE). This research project takes a descriptive and hermeneutic approach with the aim of better understanding how secondary school students view learning and how they manage it in both formal and informal contexts. We started with a theoretical survey of the concept of learning from an ecological, dialogic and connective perspective, which led to a proposed categorization. This categorization was then used to analyse the information obtained through questionnaires and focus groups with students and teachers in secondary and high school. We found that both students and teachers mainly view learning as constructivist, although in practice they primarily use a transmissive model designed for memorisation but not linked to skills development. On the other hand, they do not attach much value to informal learning, and at school they consider using a standard curriculum more important than developing individual capacities. In the social dimension of learning, group work is done at all schools, but it usually comes down to a division of labour that downplays the advantages of collaborative learning. In relation to the use of ICTs, in general we detected a lack of resources and cognitive learning strategies to turn information into meaningful knowledge, but in situations in which student interest is high, the use of ICTs and the Internet creates significant authentic learning processes. It follows that core competencies should be improved in order to help high school students become autonomous learners. Likewise, we must rethink group work and we manage the classroom as a learning network based on students’ real interests.

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions bàsiques: Paisatges històrics, Patrimoni i Didàctica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran àrees o blocs temàtics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi històric/paisatgístic, patrimonial/cultural, i també educatiu/formatiu, són les hortes i les séquies del Tribunal de les Aigües de València, és a dir l'Horta de València, sobre les quals es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció força detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes històriques de la Vega de València i la seua caracterització com a paisatges culturals; un segon bloc temàtic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construcció, l'ús i el funcionament secular de les séquies; i una altra part afronta la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir dels referits paisatges culturals en el procés d'ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l'educació reglada. El treball formula doncs propostes metodològiques generalitzables per a l'estudi d'espais similars a tota l'àrea mediterrània. A més, planteja mesures concretes i extensibles per a la protecció i la recuperació dels elements més significatius d'este patrimoni cultural. I finalment perfila els valors i les potencialitats que l'educació patrimonial pot oferir com a recurs didàctic en l'ensenyament.