Els programes de mediació s'han consolidat com un procediment efectiu per a la millora de la convivència, tot i això, en la majoria d'escoles, la concepció dels conflictes i les accions per afrontar-los encara s’ancoren en l'enfocament punitiu retributiu propi de sistemes de regulació de convivència que haurien de ser obsolets. Els programes de justícia restaurativa que s’estan desenvolupant en altres països poden sumar-se als programes de mediació per a la gestió positiva de les relacions i els conflictes i promocionar un canvi de paradigma en l'àmbit escolar. La recerca consta de dues fases, la primera recull l'anàlisi descriptiva i comparativa de les avaluacions més destacades dels programes de justícia restaurativa a l'àmbit escolar del Regne Unit (67 escoles avaluades en 4 informes) amb l’objectiu d’identificar-ne les seves principals característiques, i es contrasta amb entrevistes fetes a tres experts en l’aplicació de la justícia restaurativa a l’escola. Arran d'aquesta anàlisi es dissenya un programa de formació de docents i s'aplica en tres casos diferents en el context català (35 docents). En la segona fase de la recerca, s’efectua l’avaluació diferida de la incidència de la formació en l'entorn professional i en el pas d’una mentalitat retributiva a una mentalitat restaurativa en els docents. Es conclou que els programes de justícia restaurativa contribueixen a generar el desenvolupament de competències necessàries per a facilitar el canvi de rol del docent, ja que incideixen en la manera de gestionar els conflictes i les relacions a l’escola. Aquest canvi de mentalitat pot influir en la superació de l'escola post-industrial, la humanització de les relacions i la promoció de l'escola justa. / Los programas de mediación se han consolidado como un procedimiento efectivo para la mejora de la convivencia, a pesar de ello, en la mayoría de escuelas la concepción de los conflictos y la actuación en relación a los mismos sigue anclada en el enfoque punitivo retributivo propio de sistemas de regulación de la convivencia que deberían ser obsoletos. Los programas de justicia restaurativa que se están desarrollando en otros países pueden sumarse a los programas de mediación en pro de la gestión positiva de las relaciones y los conflictos y promocionar el cambio de paradigma en el ámbito escolar. La investigación consta de dos fases, la primera incluye un análisis descriptivo y comparativo de las evaluaciones más destacadas de los programas de justicia restaurativa en el ámbito escolar del Reino Unido (67 escuelas evaluadas en 4 informes), y tiene el objetivo de identificar sus principales características, contrastando los resultados con las entrevistas realizadas a tres expertos en dichos programas. De este análisis se deriva el diseño de un programa de formación de docentes y se aplica en tres casos diferentes en el contexto catalán (35 docentes). En la segunda fase de la investigación, se efectúa una evaluación diferida de la incidencia de la formación en el entorno profesional y en el cambio de mentalidad retributiva a restaurativa en los docentes. Se concluye que los programas de justicia restaurativa contribuyen a generar el desarrollo de competencias necesarias para facilitar el cambio de rol del docente, ya que inciden en la manera de gestionar los conflictos y las relaciones en el ámbito escolar. Este cambio de mentalidad puede influir en la superación de la escuela post-industrial, la humanización de las relaciones y la promoción de la escuela justa. / Mediation programmes have emerged as an effective procedure to improve coexistence; nevertheless, in most schools, the concept of conflict and the actions taken to address it are still rooted in a punitive approach, which should be obsolete. Restorative justice programmes developed in other countries could add to mediation programs, so that positive relationships and positive conflict management would lead to a change of paradigm in schools. This research has been developed in two phases: the first one includes a descriptive and comparative analysis of the most significant evaluations of restorative justice school programmes in the United Kingdom (67 schools evaluated through 4 reports), aiming to identify their main characteristics. The results of this study have been contrasted with the results of the interviews of three experts in the implementation of such programs. Then, a training program for teachers has been designed and implemented in three different cases in the Catalan context (35 teachers). The second phase of the research is a deferred evaluation of the impact of training in the professional environment, and of the change experienced from a retributive towards a restorative way of thinking. We concluded that restorative justice programmes contribute to the development of the necessary competencies to foster a new teachers’ role, as this influences the way in which conflicts and relationships are managed in schools. This change of mentality may be a supportive factor for overcoming the post-industrial school model, the humanization of relationships and the promotion of a just school.

L’Educació i l’Educació física, es troben en el denominador comú de la tesi "Educació i Educació Física:presència curricular de l’educació física en el sistema educatiu espanyol; verificació i anàlisi de la "condició física" dels alumnes que inicien els seus estudis a l’Institut Torredembarra".El difícil camí recorregut por la disciplina per a ser considerada de forma legal i explícita en els Plans d’estudi de l’Estat espanyol és un dels aspectes indagats. Relacionades de manera sincrònica les fites superades, la investigació s’orienta envers dos objectius: l’anàlisi curricular de l’Educació física "activat/aplicat" en cada moment històric i, "l’estudi/anàlisi" de les lleis fonamentals i Orgàniques que guien i condueixen el "quefer" professional per mandat imperatiu. L’estudi situa dos marcs físics i acadèmics. La universitat U.R.V., on s’implementa tota la fonamentació teòrica i l’Institut Torredembarra, facilitador de l’alumnat que inicia els seus estudis a l’esmentat institut. En conjunt, la tesi desenvolupa el seu contingut amb dues idees preconcebudes. D’una banda, seguint les lleis educatives, s’aprofundeix en el coneixement de les vicissituds de l’Educació física, i d’altra banda, des de la legalitat vigent, s’instrumenta una investigació per verificar els efectes observables en l’alumnat que accedeix de l’educació primària a l’ educació secundària. Per a esbrinar la "condició física" s’apliquen els tests de la Bateria Eurofit que, tractats estadísticament, mostren resultats que haurien de tenir-se en compte al moment de programar la intervenció educativa des de l’Educació física per a l’Educació Secundària. / La Educación y la Educación física, están en el denominador común de la tesi "Educación y Educación Física:presencia curricular de la educación física en el sistema educativo español; verificación y análisis de la "condición física" de los alumnos que inician sus estudios en el Institut Torredembarra".El difícil camino recorrido por la disciplina para ser considerada de forma legal y explícita en los Planes de estudio del Estado español es uno de los aspectos indagados. Relacionados de manera sincrónica los hitos superados, la investigación se orienta hacia dos objetivos: el análisis curricular de la Educación física "activado/aplicado" en cada momento histórico y el "estudio/análisis" de las leyes fundamentales y Orgánicas que guían y conducen el "quehacer" profesional por mandato imperativo. El estudio sitúa dos marcos físicos y académicos. La universidad U.R.V. dónde se implementa toda la fundamentación teórica y el Institut Torredembarra, facilitador del alumnado que inicia sus estudios en dicho instituto. En conjunto, la tesis desarrolla su contenido con dos ideas preconcebidas. Por una parte, siguiendo las leyes educativas, se ahonda en el conocimiento de las vicisitudes de la Educación física, y por otra, desde la legalidad vigente, se instrumenta una investigación para verificar los efectos observables en el alumnado que accede de la educación primaria a la educación secundaria. Para averiguar la "condición física" se aplican los test de la Batería Eurofit que, tratados estadísticamente, muestran resultados que deben ser tenidos en cuenta en el momento de programar la intervención educativa desde la Educación física en la Educación Secundaria. / Education and Physical Education are a common denominator of the dissertation "Education and Physical Education: the presence of the Physical Education curriculum in the Spanish educational system; verification and analysis of the" physical condition" of students starting their studies in the Institut Torredembarra". One of the aspects the research focuses on is the set of difficulties encountered by the discipline in order to become legally and explicitly recognized by the Spanish educational curriculum. After explaining synchronically these reached goals, the research addresses two objectives: the curricular analysis of the Physical Education "activated / applied" in each historical moment and the "study / analysis" of the fundamental and basic laws that guide and lead the professional task by legal obligation. The study takes into account two academic and physical settings: the Rovira i Virgili University (URV), where all the theoretical foundation is implemented, and the Institut Torredembarra, that provides the students on which this research is based. Overall, the thesis assumes two preconceptions. On the one hand, and following the educational laws, it goes deeper into the knowledge of the vicissitudes of Physical Education itself; and on the other hand, on the basis of the current legislation it implements a research in order to verify the observable effects in students moving from primary to secondary school. To determine the "physical condition", the research uses tests of the Eurofit test battery and treats them statistically in order to show results that must be taken into account when scheduling the educational intervention from the Physical Education area in Secondary Education.

Els infants adoptats han viscut situacions d’excepcionalitat que poden afectar el seu desenvolupament personal i escolar. La recerca que presentem s’ha plantejat des d’un enfocament descriptiu amb l’objectiu de conèixer millor la realitat i necessitats d’aquests infants en el context educatiu i contribuir a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat, especialment d’aquells que presenten Necessitats Educatives Específiques (NEE). La tesi l’hem estructurat en dues fases. La primera ens ha permès fer una descripció i categorització de les NEE dels infants adoptats atesos pels Equips d’Atenció Psicopedagògica (EAP) de la província de Girona, així com les mesures específiques que es prenen, per donar resposta a les necessitats educatives que presenten aquests infants i l’evolució escolar d’aquells alumnes que estan cursant l’educació secundària. La segona fase de la investigació ens ha permès conèixer l’experiència i percepcions dels professionals (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs) dels EAP’s entorn de la intervenció amb infants adoptats. Hem escollit les aportacions dels professionals de l’EAP perquè són els encarregats d'avaluar i fer el seguiment de les necessitats educatives dels alumnes, així com d’assessorar i donar suport als centres educatius en resposta a la diversitat de l’alumnat. Finalment, també hem considerat fonamental compartir amb els professionals que assessoren els centres educatius el coneixement que se’n deriva de la tesi, així com oferir-los orientacions per fomentar la millora de l’assessorament psicopedagògic i una formació més ajustada a la realitat que faciliti la identificació d’indicadors de risc per dur a terme una detecció precoç de les possibles necessitats educatives. Per aquest motiu en la darrera fase de la recerca hem elaborat una proposta per a la millora de la intervenció psicopedagògica cap a l’alumnat adoptat. / Los niños adoptados han vivido situaciones de excepcionalidad que pueden afectar a su desarrollo personal y escolar. La investigación que presentamos se ha planteado desde un enfoque descriptivo con el objetivo de conocer mejor la realidad y necesidades de estos niños en el contexto educativo y contribuir a la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado, especialmente de aquellos que presentan Necesidades Educativas Específicas (NEE). La tesis la hemos estructurado en dos fases. La primera nos ha permitido hacer una descripción y categorización de las NEE de los niños adoptados atendidos por los Equipos de Atención Psicopedagógica (EAP) de la provincia de Girona, así como las medidas específicas que se toman, para dar respuesta a las necesidades educativas que presentan estos niños y la evolución escolar de aquellos alumnos que están cursando la educación secundaria. La segunda fase de la investigación nos ha permitido conocer la experiencia y percepciones de los profesionales (psicólogos, pedagogos y psicopedagogos) de los EAP’s en torno a la intervención con niños adoptados. Hemos escogido las aportaciones de los profesionales del EAP porque son los encargados de evaluar y realizar el seguimiento de las necesidades educativas de los alumnos, así como de asesorar y apoyar a los centros educativos en respuesta a la diversidad del alumnado. Finalmente, también hemos considerado fundamental compartir con los profesionales que asesoran a los centros educativos el conocimiento que se deriva de la tesis, así como ofrecerles orientaciones para fomentar la mejora del asesoramiento psicopedagógico y una formación más ajustada a la realidad que facilite la identificación de indicadores de riesgo para llevar a cabo una detección precoz de las posibles necesidades educativas. De ahí que en la última fase de la investigación hayamos elaborado una propuesta para la mejora de la intervención psicopedagógica hacia el alumnado adoptado. / Adoptive children have lived exceptional situations that can affect their personal and academic development. This research is focused from a descriptive part, with the purpose of a better knowledge of their reality and their needs in their academical environment. It’s also made to improve the psycho pedagogical intervention made on these children, especially in those who have special educational needs. We have structured this thesis in two phases: The first one has allowed us to make a description and to categorize the special educational needs of adoptive children attended by the EAP (Psycho pedagogical Attention team) of Girona province and also the specific measures they take to respond to the educational needs that these children have, and their evolution in the school for those who are in secondary school. The second part of our investigation has allowed us to know the experience and perceptions of professionals (Psychologists, pedagogues and psycho pedagogues) from EAPs about intervention with adoptive children. We have chosen the EAP professionals apportions because they are responsible for the evaluation and tracking on the educational needs of students, as well as to advise and give support to the educational centers in answer to the diversity of students. Finally, we have considered fundamental to share with the professionals that advise the schools the knowledge that results from our thesis, and we have also given them orientations to encourage the improvement of the psycho pedagogical advice, and a realistic professional training that helps them to find risk indicators to make an early detection of their possible educational needs. Therefore, in the last phase of our research we have made a purpose for the improvement of the psycho pedagogical intervention for adoptive children at school.

La investigació porta per nom “COSSOS QUE PARLEN. El llenguatge invisibilitzat de la Dansa en l’Ensenyament Obligatori” i es qüestiona cóm, sent el cos la part del nostre ésser amb la que ens mostrem a la societat i que ens avança front a la mirada dels i les altres -provocant la imatge que reflectim-, està absent com a eina comunicativa i com a llenguatge expressiu i artistic dintre de l’ensenyament obligatori. La investigació naix de les inquietuds de la doctoranda per apropar l’alumnat a la consciència i vivència del seu cos; de la preocupació pels estereotips que els mitjans de comunicació estan exercint sobre els cossos adolescents i de la gran contribució que des de la dansa es pot fer a l’ensenyament obligatori envers una educació que contemple el cos com llenguatge expressiu i comunicatiu. En la investigació també s’indaga sobre el concepte d’identitat i, a partir de la concepció que els i les joves tenen sobre la seua construcció, s’analitzen pràctiques educatives realitzades a l’institut al voltant del treball corporal i la dansa, per a poder extreure els elements identitaris que la dansa pot aportar, des de l’educació, als i les adolescents. De manera complementària a l’emmarcament teòric es realitza un recorregut pel context normatiu a fi de veure quina és la presència de la dansa en els currículums oficials d’ensenyament secundari obligatori al nostre estat i a la Comunitat Valenciana. A més, es mostra una comparativa amb altres currículums europeus i presenta experiències educatives on la dansa està contemplada com assignatura específica en l’ensenyament obligatori, com és el cas de Canadà, Mèxic i Argentina. Metodològicament s’ha abordat des d’una opció de pluralisme metodològic que contempla la Investigació-Acció, la Investigació Basada en les Arts (IBA) i l’aproximació etnogràfica i autoetnogràfica. Els resultats de la investigació mostren com la majoria de l’alumnat destaca les aportacions positives que han experimentat amb la pràctica de la dansa i valora la seua presència en l’ensenyament obligatori. Expressen que s’han sentit agust i que han notat progressos en el desenvolupament de l’expressivitat corporal que els han dut a millorar també les seues relacions afectives. L’alumnat que ha pogut practicar la dansa durant més temps reivindica temps i espais dintre del currículum per a la seua pràctica. Entre les principals conclussions del treball realitzat destaca el fet que entre els canvis que s’han donat en l’alumnat alguns tenen a veure amb allò̀referent a la seua pròpia persona (estats d’ànim, predisposicio per a ballar i preparació per enfrontar aspectes de la seua vida) mentre que per a que s’hagen donat els altres (aportacions que els fa la participació en diferents esdeveniments) ha fet falta passar per un procés viscut des del col·lectiu. Les de l’alumnat han estat experiències que han propiciat els dos tipus d’identitat, la individual i la col·lectiva.

El present treball intenta fer recerca en l'àmbit de la programació didàctica a secundària, primer en un marc teòric per després passar a dissenyar i aplicar una eina de programació que serà una eina no només pels docents sinó per a tots els agents implicats en el fet educatiu. La investigació està dividida en dos parts : una part teòrica on s'analitzen els aspectes i els conceptes de programació des de la bibliografia clàssica i s'aporta noves preguntes i visions sobre la programació que s'intueixen en la part teòrica i que seran respostes un cop feta la part pràctica; i una segona part pràctica on es descriuen 4 apartats on el més important és l'últim ja que descriu l'eina dissenyada, la seva aplicació i s'avaluen els seus resultats. En una tercera part refem el marc teòric, aportem detalls i afegim les conclusions on s'observaran canvis. Es conclou que l'eina presentada és una eina útil per a la millora del procés d'ensenyament-aprenentatge amb el desenvolupament d'una nova cultura comunitària-escolar i la integració TPACK. Paraules claus: programació didàctica, nova cultura educativa, procés d'ensenyament-aprenentatge, autonomia, co-responsabilitat i control de l'aprenentatge, implicació educativa, models de programació, comunicació, TPACK. / El presente trabajo intenta llevar a cabo una investigación en el ámbito de la programación didáctica en secundaria, primero en un marco teórico para luego pasar a diseñar y aplicar una herramienta de programación que será una herramienta no sólo para los docentes sino para todos los agentes implicados en el proceso educativo. La investigación está dividida en dos partes: una parte teórica donde se analizan los aspectos y conceptos de programación desde la bibliografía clásica y aporta nuevas preguntas y visiones sobre la programación que se intuyen en la parte teórica y que serán respuestas en la parte práctica; y una segunda parte práctica en el que se describen 4 apartados donde el más importante es el último ya que describe la herramienta diseñada, su aplicación y se evalúan sus resultados. En una tercera parte rehacemos el marco teórico, aportamos detalles y añadimos las conclusiones donde se observan cambios. Se concluye que la herramienta presentada es una herramienta útil para la mejora del proceso de enseñanza-aprendizaje con el desarrollo de una nueva cultura comunitaria-escolar y la integración TPACK Palabras claves: programación didáctica, nueva cultura educativa, proceso de enseñanza-aprendizaje, autonomía, co-responsabilidad y control del aprendizaje, implicación educativa, modelos de programación, comunicación, TPACK. . / This paper attempts to research in the field of didactic programming in the secondary school, first in a theoretical framework and then went on to design and implement a programming tool that will be a tool not only for teachers but for all those involved in the education community. The research is divided into two parts: the theoretical aspect analyzing the aspects and concepts of programming from classical literature, and contributing with new questions and answers that will be answered once the practical part is done. And a second practical part describing four sections where the most important is the latest because it is where the tool designed is described, and also its application and evaluating the results. In a third part we redo the theoretical framework, provide details and add the findings on observed changes. It is concluded that the tool presented is a useful tool for improving the teaching-learning with the development of a new community-school culture and the integration TPACK. Key words: syllabus planning, new educational culture, teaching-learning process, autonomy, co-responsability and control of the own learning process, educational involvement, programming models, communication, TPACK.

Incorporar metodologies actives en l’ensenyament d’infermeria és fàcil quan es tracta de laboratoris o seminaris. El repte es planteja en les classes magistrals amb un nombre elevat d’estudiants, en les quals, en general, l’alumne adopta una actitud més passiva. Considerem que una eina molt útil per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge és utilitzar un recurs, el sistema de resposta personal (SRP), més conegut com a clickers. Aquest sistema consisteix en un programari que permet que els estudiants, mitjançant uns dispositius individuals que tenen un teclat numèric, responguin a les preguntes que el professorat introdueix en les seves presentacions del Power Point, i s’obtingui una retroacció immediata de les respostes, que orienten del nivell de comprensió dels continguts que s’han exposat a classe, en temps real, tant a l’alumnat com al professorat. En aquest estudi hem volgut valorar l’impacte que l’ús d’aquesta eina té en els nostres estudiants i professors, així com copsar-ne l’opinió i el grau de satisfacció que han experimentat en utilitzar-lo. S’ha dut a terme un estudi descriptiu i transversal amb estudiants i professors del grau d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili durant els cursos 2013-2014 i 2014-2015. La utilització de l’SRP ha permès, al professorat, introduir una gran varietat d’elements de controvèrsia i reflexió, ha contribuït al debat per l’aprenentatge significatiu i ha ajudat a desenvolupar el pensament crític. La valoració dels estudiants ha estat molt positiva, i prova d’això és que volen que el seu ús es generalitzi per tot l’ensenyament. / Incorporar metodologías activas en la enseñanza de enfermería es fácil cuando se trata de laboratorios o seminarios. El reto se plantea en las clases magistrales con un número elevado de estudiantes, en las que, en general, el alumno adopta una actitud más pasiva. Consideramos que una herramienta muy útil para mejorar el proceso de enseñanza-aprendizaje es utilizar un recurso, el sistema de respuesta personal (SRP), más conocido como clickers. Este sistema consiste en un software que permite que los estudiantes, mediante unos dispositivos individuales que tienen un teclado numérico, respondan a las preguntas que el profesorado introduce en sus presentaciones del Power Point, y se obtenga una retroacción inmediata de las respuestas, que orientan el nivel de comprensión de los contenidos que se han expuesto en clase, en tiempo real, tanto al alumnado como al profesorado. En este estudio hemos querido valorar el impacto que el uso de esta herramienta tiene en nuestros estudiantes y profesores, así como captar la opinión y el grado de satisfacción que han experimentado en utilizarlo. Se ha realizado un estudio descriptivo y transversal con estudiantes y profesores del grado de Enfermería de la Universidad Rovira i Virgili durante los cursos 2013-2014 y desde 2014 hasta 2.015. La utilización de la SRP ha permitido, al profesorado, introducir una gran variedad de elementos de controversia y reflexión, ha contribuido al debate por el aprendizaje significativo y ha ayudado a desarrollar el pensamiento crítico. La valoración de los estudiantes ha sido muy positiva, y prueba de ello es que quieren que su uso se generalice por toda la enseñanza.

“L’esport te el poder de transformar el mon. Te el poder d’inspirar, d’unir a la gent com poques altres coses”. Aquestes paraules de Nelson Mandela, serveixen per prendre consciència sobre el moment en el qual vivim, moment al qual es parla molt sobre la pràctica esportiva dels ciutadans, sobre els seus hàbits esportius, i sobre cultura esportiva en general. També es valora de manera important la relació entre l’esport i molts altres aspectes vitals en la nostra societat d’avui com la salut, la economia, la cohesió social, la educació, el turisme, la cultura, l’urbanisme, etc. Aquesta investigació pretén abordar la qualitat dels serveis esportius municipals, contrastant les percepcions que d’ells tenen els planificadors, els gestors i els receptors, basant-se en dimensions i indicadors comuns en tots ells, pretenent poder comparar entre diferents municipis, sigui quina sigui la seva dimensió, característiques, etc. També pretén ser una eina extrapolable a qualsevol altre servei públic. / “El deporte tiene el poder de transformar el mundo. Tiene el poder de inspirar, de unir a la gente como pocas otras cosas”. Estas palabras de Nelson Mandela, sirven para tomar consciencia sobre el momento en que vivimos, momento en el que se habla mucho sobre la práctica deportiva de los ciudadanos, sobre sus hábitos deportivos, y sobre cultura deportiva en general. También se valora de manera importante la relación entre el deporte y muchos otros aspectos vitales en nuestra sociedad de hoy como la salud, la economía, la cohesión social, la educación, el turismo, la cultura, el urbanismo, etc. Esta investigación pretende abordar la calidad de los servicios deportivos municipales, contrastando las percepciones que de ellos tienen los planificadores, los gestores y los receptores, basándose en dimensiones e indicadores comunes en todos ellos, pretendiendo poder comparar entre diferentes municipios, sea cuál sea su dimensión, características, etc. También pretende ser una herramienta extrapolable a cualquier otro servicio público. / "Sport has the power to transform the world. It has the power to inspire, to unite people like few other things". These words of Nelson Mandela, used to be conscious about the time we live in, time when there is much talk about the sport of citizens about their exercise habits, culture and sports in general. Is also valued significantly the relationship between sport and many other vital aspects in our society today such as health, the economy, social cohesion, education, tourism, culture, urban planning, etc. This research aims to address the quality of municipal sports services, contrasting perceptions of them have planners, managers and receivers, based on dimensions and common indicators in all of them, trying to compare different municipalities, whatever their size, characteristics, etc. It also aims to be a tool extrapolated to any other public service.

Aquesta recerca analitza les connexions entre intel.ligència musical i intel.ligència espiritual, exemplificades a partir del món audiovisual. S'analitzen els paràmetres que interactuen en ambdues intel.ligències i els efectes en el desenvolupament personal. La recerca aporta una aplicació per a la pràctica pedagògica a través de diverses pel.lícules seleccionades. / Esta investigación analiza las conexiones entre inteligencia musical e inteligencia espiritual, ejemplificadas a partir del mundo audiovisual. Se analizan los parámetros que interactúan en dichas inteligencias y los efectos en el desarrollo personal. La investigación aporta también una aplicación para la práctica pedagógica a través de diversas películas seleccionadas. / This thesis is an investigation about the connections between musical intelligence and spiritual intelligence, brought to practice with examples of the audiovisual world. The criteria that interact between these two kinds of intelligence and their effects on personal development are being analyzed. The research offers an application for practical use in educational environments throughout selected movies.

El rendimiento académico durante la adolescencia es un tema que preocupa a docentes, padres, madres, investigadores, etc. Del mismo modo, un estilo de vida sedentario, propio de la sociedad moderna, está afectando cada vez más a la población infantil y adolescente, causando, entre otras, enfermedades y dolencias cardiorrespiratorias propias del adulto. Durante la adolescencia, el abandono deportivo se produce de forma masiva y la principal causa se centra en la falta de tiempo para compaginar deporte y estudios. Además, muchas investigaciones sugieren que el deporte y el rendimiento académico están relacionados de forma positiva. En la presente Tesis se pretende analizar la influencia de ciertas variables personales, contextuales, de hábitos y deportivas sobre el rendimiento académico; así como examinar el rendimiento académico y ciertas variables de hábitos en busca de diferencias entre deportistas y no-deportistas. Un total de 313 adolescentes de 2º ciclo de ESO participaron en el estudio, todos de centros de Castellón de la Plana, de los cuales 124 eran deportistas y 189 no-deportistas. A todos ellos se les administró el cuestionario CHTE sobre hábitos de estudio y el PFYTL sobre práctica física y tiempo libre. Además, se administró un cuestionario a los padres y se obtuvo las notas académicas de los sujetos. Los principales resultados muestran que el perfil de sujeto con mejor rendimiento académico corresponde a las variables de género femenino, centro privado/concertado, nivel de estudios superior del padre y de la madre, mejores hábitos de estudio, menos ocio sedentario, sí practica deporte, sí compite, sí practica con entrenador/a, sus padres practican deporte. Además, de forma significativa, los sujetos deportistas tienen mejor rendimiento académico, mejores hábitos de estudio y dedican menos tiempo al ocio sedentario que los sujetos no-deportistas.

Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.