Con el título de "La institución educativa española desde la postguerra hasta la transición. Iglesia y tecnología" esta tesis doctoral investiga los objetivos que sigue la educación, el papel desempeñado por la tecnología de ese periodo y el enlace entre entorno socioeconómico y escuela.Para ello se analiza la evolución acaecida en España por el sistema educativo desde los años inmediatamente posteriores de la Guerra Civil hasta llegar a la transición política española. De alguna forma a lo largo de la investigación se trata de responder a una pregunta que no se hace explícita al principio del trabajo pero que se intenta contestar a lo largo de él, y que es la existencia de continuidad -si bien se quiere mostrar una discontinuidad- de algunos de los elementos de la Ley General de Educación de 1970 así como de algunas de las instituciones franquistas más influyentes en el ámbito de la educación.La tesis está dividida en seis capítulos que abarcan:El contexto socio-económico y político durante el régimen franquista y el postfranquismo, la evolución de la institución educativa, pasando del nacional catolicismo inicial a ser un claro exponente de la tecnocracia con el desarrollo de unas "prácticas científicas" como la psicología y la pedagogia que dan un significado nuevo a la educación, o con la difusión del medio televisivo y la instrucción de las audiencias en las técnicas modeladoras de la atención visual , o con la creación de capital humano que responda a las nuevas necesidades del desarrollo económico español.A continuación se investiga la fuerte influencia de la Iglesia desde entidades como la ACNP (Asociación Católica Nacional de Propagandistas), la FERE (Federación Española de Religiosos de la Enseñanza) y el Opus Dei. Así como los grupos reducidos que desde dentro de la Iglesia se muestran críticos al comportamiento de las altas instancias de ésta.En el capítulo tercero se muestra el desarrollo de la Ley General de Educación de 1970 y las directrices que la guían y los elementos característicos que la definen. Una ley de educación que nacida en pleno franquismo nos ha dejado en herencia toda una serie de principios como la gratuidad y obligatoriedad de la educación que comporta una elevada subvención de la escuela privada y privada religiosa, o la potenciación de la idea de la igualdad de oportunidades que conlleva una individualización del fracaso escolar y social.En el penúltimo capítulo se analizan un conjunto de discursos alternativos al sistema educativo que aparecen paralelos a la elaboración de la L.G.E. de 1970. En este capítulo quinto de la tesis se explican de forma breve algunos de estos discursos, como por ejemplo: el movimiento desinstitucionalizador, el Movimento di Cooperazione Educativa Italiano, el ideario educativo anarquista, o el Movimiento de Reforma "Rosa Sensat".La última parte del trabajo se centra en algunas de las leyes -generales y de educación- desarrolladas durante la transición española, y las modificaciones y los elementos que persisten y caracterizan al sistema educativo español.En sus conclusiones la tesis ha permitido establecer que: El sistema educativo español ha tenido como objetivo el de disciplinar individuos en el sentido dado por Foucault (1976) de crearlos y de clasificarlos. Una clasificación que atiende a un concepto de normalidad establecido por el nuevo modelo social basado en la competitividad y, que comporta fracaso escolar y segregación del sujeto educativo.Otra revelación importante de la tesis es que en el sistema educativo español se halla una sobreestimación de la tecnología que responde a la ideología tecnocrática del régimen franquista, en detrimento de una formación más humana, más social, más de replanteamiento de los contenidos. La institución educativa española del periodo democrático ha persistido , en una parte muy importante, en los principios de la tecnocracia franquista relegando progresivamente a un segundo lugar irrelevante las ciencias sociales y humanas. / With the title "The Spanish Educative Institution from the post-war period to the transition. Church and technology" this doctoral thesis investigates the objectives that follow the education, the role played by the technology of that period and the connection between socio-economic surroundings and school.The evolution happened in Spain by the educative system has been analysed since the immediately later years of the Civil War until the Spanish political transition. In some way throughout the investigation one is to respond to a question that does not become explicit at the beginning of the work but that it is tried to answer throughout it, and that is the continuity existence -nevertheless is wanted to show a discontinuity- of some of the elements of the General Law of Education (1970), as well as about some of the more influential pro-Franco institutions in the scope of the education.The thesis is divided in six chapters that include:The socio-economic and political context during the pro-Franco regime and the post-Francoism, the evolution of the educative institution, happening of the initial national Catholicism to become a clear exponent of the technocracy with the development of "scientific practices"(1) like the psychology and education that gives a new meaning to the education, or with the diffusion of televising means and the instruction of the hearings in the modeladoras techniques of the visual attention(2), or with the creation of capital human that responds to the new necessities of the Spanish economic development.Next, the strong influence of the Church is investigated from organisations like ACNP (National Catholic Association of Propagandist), FERE (Spanish Federation of Monks of Education) and Opus Dei. As well as the reduced groups that from inside the Church are critical with the behaviour of its high instances.Chapter third shows the development of the General Law of Education (1970), guidelines that guide it, and characteristic elements that define it. A law of education been born in the heat of Francoism that it has left us in inheritance all a series of principles like the free and obligatory of the education that tolerates a high subvention from religious and private school, or the involution of the idea of the equality of opportunities that entails a individual of the scholastic and social failure.Chapter fifth analyses a set of alternative speeches to the educative system that appear parallel to the elaboration of the L.G.E. (1970). In this chapter of the thesis some of these speeches are explained in a brief form, for example: the desinstitucionalizador movement, the Italian Movement Educative Cooperazione, the educative ideario anarchist, or the Movement of the Reformation "Rosa Sensat".The last part of the work is centred in some laws -generals and about education- developed during the Spanish transition, and modifications and elements that persist and characterise to the Spanish educative system.In its conclusions the thesis has allowed to establish that:The Spanish educative system has had as objective to discipline individuals in the sense given by Foucault (1976) to create them and to classify them. A classification that takes care of a concept of normality established by the new social model based on the competitiveness and, that tolerates scholastic failure and segregation of the educative subject.Another important revelation of the thesis is that in the Spanish educative system is an overestimation of the technology that responds to the technocratic ideology of the pro-Franco regime, in damage of one more human formation, more social, more of reframing of the contents. The Spanish educative institution of the democratic period has persisted, in a very important part, the principles of the pro-Franco technocracy progressively relegating to a second irrelevant place social and human sciences.

Pendent

The author explores into the relationship between science and Church during a period of history in Catalonia in which the Church carried out a series of top level scientific measures, such as the school of geology of the Barcelona Seminar and the provincial geological map. At a time when science is used as a weapon to discredit the Catholic doctrine of religious belief in general, we've analyzed the response of Church through studying priest education and religious schools, its vision of science, speeches of scientific works carried out by priests, to conclude that the desire of conciliation with science and necessity of defending faith encouraged the updating of the ecclesiastical institution in some scientific disciplines. Later, the social prestige and authority given by science also helps to explain certain scientific “vocations", in particular, the strategy of Jesuits that gave as a result the scientific complex of Roquetes (Tortosa). / L'autor explora en les relacions ciència i Església en un període de la història de Catalunya en el qual l'Església dugué a terme tot un seguit d'accions científiques de primer nivell, com ara l'escola de geologia del Seminari barceloní i el mapa geològic provincial. En una època que la ciència és usada com a arma per desprestigiar la doctrina catòlica i les creences religioses en general, hem analitzat la resposta eclesiàstica a través de l'estudi de l'educació sacerdotal i dels col•legis religiosos, la visió de la ciència que en tenien, els discursos i obres científiques protagonitzades per eclesiàstics, per arribar a la conclusió que la voluntat de conciliació amb les ciències i la necessitat de defensar la fe estimularen la posada al dia de la institució eclesiàstica en algunes disciplines científiques. Més endavant, el prestigi social i l'autoritat que donava la ciència també ajuda a explicar determinades "vocacions" científiques i, en concret, l'estratègia de la Companyia de Jesús que donà com a resultat el complex científic de Roquetes (Tortosa).

L’Església catòlica baixmedieval, va aplicar la reforma que havia de regular la moral dels fidels centrant el seu control en les qüestions relatives a la moral sexual (segle XIV) a la diòcesi de Barcelona. Aquesta tesi explica els mecanismes d’aquest control i recull el que visites pastorals i processos episcopals expliquen sobre l’intent de regular les formes d’unió de parella i conductes com l’adulteri, l’incest, la prostitució i molt particularment, el concubinat del clergat. Sosté que, en posar en marxa aquests mecanismes de control, l’Església partia d’una posició de desconfiança, -o de temor-, envers la dona, que portà a un control ferri de la sexualitat dels feligresos en general i dels clergues en especial. Els esforços de reforma dels costums morals van tenir èxit divers, que van abocar en una conseqüència, potser no conscientment volguda, però real: la definició d’una imatge de la dona perillosa, la bruixa, que calia combatre. / Medieval Catholic Church attempted to reform the moral of its members by focusing on aspects related to sexual morality in the 14th C in Barcelona. This thesis explains the mechanisms of such control and compiles the information that pastoral visits and Episcopal trials provide about the attempts to regulate sexual relationship behaviors and conducts, such as: adultery, incest, prostitution and specially Clergy’s concubinage. This thesis supports the statement that when these mechanisms for control were activated by the Catholic Church, they stemmed from distrust –or suspicion- towards women. Such position led to a fierce control of sexual behavior for all Catholic Church members and particularly the Clergy. The efforts made to reform moral behavior had different effects on issues addressed. However, the real consequence –which might not have been deliberate- was the image definition of a dangerous woman, and fighting the Witch.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

Aquesta tesi doctoral com diu el seu títol es centra en analitzar la construcció de l'església de Sant Feliu de Girona al segle XIV a través de l'anàlisi dels llibres d'obra conservats a l'Arxiu Diòcesa de Girona.Aquesta tesi doctoral esta dividida en quatre parts. En la primera part s'analitza la historiografia de l'església de Sant Feliu de Girona des del segle XVII fins a l'actualitat. Dins d'aquest apartat s'analitzen les notícies que aporten els diferents autors i es situa el context historiogràfic de cadascun dels segles. S'ha realitzat un estudi molt exhaustiu en les darreres publicacions del segle XX i inicis del segle XXI. Un cop analitzades aquestes fonts - secundàries -, dins d'aquesta primera part del treball s'ha passat a analitzar els llibres d'obra del segle XIV. S'analitzaràn els aspectes formals i els diferents escrivans encarregats de realitzar aquests llibres d'obra. Aquesta serà la documentació bàsica per realitzar aquesta tesi doctoral.En la segona part del treball es procedirà a analitzar la gestió i el finançament de l'Obra. Es tracta d'una anàlisi, bàsicament dels ingressos, per veure quines són les estratègies que es duen a terme per aconseguir el màxim de recursos per la construcció i per les necessitats "litúrgiques" de l'església de Sant Feliu de Girona. En aquest apartat s'ha analitzat l'Obra com a entitat amb les persones que formen part d'ella i el paper que correspon a cadascuna d'elles (l'obrer, l'escrivà, el mestre d'obres, el questor). També s'han analitzat els promotors i aquells ingressos que, pel seu volum, subministren el nombre més gran de diners a l'Obra ("annates", bacins, etc.).La tercera part ha consistit en l'elaboració de la cronologia constructiva de l'església de Sant Feliu de Girona partint de la informació obtinguda en els llibres d'obra corresponent a les despeses. S'han analitzat totes aquelles obres, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com pel que fa a reparacions i manteniment, que tenen lloc entre l'any 1349 (data del primer llibre d'obra de despeses) i l'any 1391. En aquesta part no s'ha entrat a analitzar de forma exhaustiva les figures que fan possible la construcció de l'església al segle XIV ja que això pertany al contingut de la darrera part del nostre treball.La darrera part del treball correspon a l'execució de les obres. En aquesta part trobem quatre grans capítols: els mestres d'obra, la mà d'obra, els materials i els mitjans auxiliars. En cadascun d'aquests capítols s'ha incidit sobre el rol dels diferents treballadors durant la construcció del temple, els materials utilitzats i les seves característiques (pedra, fusta, aglomerants, etc.) i els mitjans auxiliars utilitzats per col.locar aquests materials en obra. S'han separat els mestres d'obres de la resta de treballadors ja que els primers juguen un rol diferenciat dels segons. S'ha intentat analitzar en ambdós casos els seus sous i les tasques de cadascun d'ells. Pel que fa als materials també s'ha procedit a analitzar d'on s'extreuen, com han arribat a peu d'obra i on s'emmagatzemen i manipulen o transformen abans d'ésser col.locats en obra. Dels mitjans auxiliars s'ha intentat analitzar les funcions per la qual es fan servir les eines (apareixen totes les de l'ofici de pedrer), els enginys (elevar pesos), les bastides (poder treballar en alçada) i el encofrats (garantir la resistència inicial dels elements constructius).Evidentment s'han establert unes conclusions de cadascuna de les parts i unes conclusions finals. La tesi també inclou els agraïments corresponents, el prefaci i la bibliografia. / This doctoral thesis how it says their title focuses on analyzing the construction of the church of Saint Feliu of Girona in the 14th century through the analysis of the books of work preserved on the Archive Diòcesa of Girona.This doctoral thesis esta divided into four deliveries. In the first part the historiography of the church of Saint Feliu de Girona since the 17th century until the present is analyzed. In this section the news that the different authors bring is analyzed and the historiogràfic context of each of the centuries is placed. A very exhaustive study has been carried out in the last publications of the 20th century and beginnings of the 21st century. Once analyzed these fountains|sources? secondary?, in this first part of the work has been gone|passed to analyzing the books of work of the 14th century. The formal aspects and the different court clerks been of carrying out these books of work in charge will be analyzed. This will be the basic documentation to carry out this doctoral thesis.In the second part of the work people will proceed to analyzing the formality and the funding of the Work. It is about an analysis, in a basic way of the admissions, to see which they are the strategies that they are carried out to achieve the maximum of resources for the construction and from the "liturgical" needs of the church of Saint Feliu de Girona. In this section the Work as an entity with the persons who are part of her and the paper|role that corresponds to each of them (the worker, the court clerk, the master builder, the questor) have been analyzed. The promoters and those admissions|incomes that, for its volume, supply the Work ("annates", bowls, etc) with the greatest number of money have also been analyzed.The third part has consisted of the elaboration of the constructive chronology of the church of Saint Feliu de Girona following the obtained information in the books of work corresponding to the expenses. All those works, regarding the construction of the building as well as regarding repairs and maintenance, that have place among year 1349, (it dates from the first book of expenses work) and in year 1391 have been analyzed. In this part people have not entered to analyze in an exhaustive way the people that make the construction of the church in the 14th century possible since this belongs to the contents of the last part of our work.The last part of the work corresponds to the execution of the works. In this part we find four big chapters: the teachers of work, the labor, the materials and the auxiliary means. In each of these chapters the role of the different workers during the construction of the temple, the used materials and its characteristics (stone, wood, binders, etc) has been fallen upon and the auxiliary means used for placing these materials in work. The master builders of the rest of workers have been sorted out since the first play a role differentiated from the seconds. It has been attempted to analyze their salaries and the tasks of each of them in both cases. Regarding the materials has also been proceeded to analyzing from where they are extracted, how they have arrived on foot of work and where they are stored and where they manipulate or where they transform before being placed in work. Of the auxiliary means has been attempted to analyze the functions for which the tools (they turn up all the ones of the profession of gizzard) are used, the wits (to elevate weights), the scaffolds (to be able to work in height) and the framework (to guarantee the initial resistance of the constructive elements).Obviously some conclusions of each of the parts and some final conclusions have been established. The thesis also includes the corresponding gratitude, the preface and the bibliography.