Les Centres d’entraînement aux méthodes d’éducation active (CEMEA), nés en 1937 en réponse au cruel manque de cadres de colonies de vacances, connaissent très rapidement une expansion considérable.Animés d’un grand enthousiasme et d’une foi inébranlable en l’éducation nouvelle, les nombreux militants de cette grande association développent au cours du XXe siècle une activité riche et diversifiéedans tous les domaines touchant l’éducation, étendant leur influence bien au-delà des frontières de laFrance. Des associations CEMEA naissent d’abord en Europe, puis dans les DOM-TOM et en Afrique,formant des relais efficaces de promotion des nouvelles méthodes pédagogiques. La pédagogie active dustage de moniteurs de colonies de vacances, dont les grandes lignes sont fixées en 1937, reste à la base detoute action éducative. Si les formations d’animateurs de centres de vacances représentent encoreaujourd’hui un vaste secteur d’activité, au moins en France, le travail social et les actions en faveur desjeunes en difficulté prennent une importance croissante, aussi bien en Europe qu’en Afrique ou dans lesDOM-TOM. S’intégrant dans de vastes plans de développement, les CEMEA élaborent des programmespluriannuels de formation dans de nombreux pays. Les multiples activités internationales reflètent lesentreprises éducatives conduites en France. Mais la complexité des différents cadres institutionnels,politiques, économiques, culturels dans lesquels elles s’inscrivent oblige les CEMEA à préciserrégulièrement les principes qui sous-tendent leur action. / The Centres d’entraînement aux méthodes d’éducation active (CEMEA) were created in 1937 as ananswer to the severe lack of managerial staff for children's holiday camps, and quickly enjoyed aconsiderable expansion. Driven by enthusiasm and a steadfast faith in the new educational methods, themany activists of this important association develop a rich and diversified activity throughout the XXthcentury in all fields regarding education, and largely expand their influence beyond the French borders.CEMEA associations are initially created in Europe, then in the French Overseas departments andterritories and in Africa, and thus constitute efficient intermediaries for the promotion of new pedagogicalmethods. The active educational method of holiday camp supervisors, whose guidelines are laid down in1937, remains the basis of all educational action. Although the training courses for leaders of holidaycentres still represent a large sector of activities until now, social work and actions towards young peoplein difficulty are increasing, in Europe as well as in Africa or in the Overseas departments and territories.The CEMEA, who integrate themselves in wide-ranging development plans, elaborate long-term trainingprogrammes in many countries. The many international activities reflect the educational undertakingsconducted in France. But the complexity of the various institutional, political, economical, and culturalframeworks they are part of compel the CEMEA to give regular precisions on the underlying principlesof their action.

Opening up dialogue on sustainability is part of the mission that Education for Sustainable Development (E.S.D.) possess to act against some of the challenges of today’s world. Despite widespread practice in schools we can also see E.S.D. in other forms of non-conventional education such as holiday camps which offer different types of assets sometimes lacking in schools: A strong connection to the outdoors and a stronger sense of communal life. Story circles have been used here as a tool using storytelling of personal life experiences. The aim was to look at how would stories and discussions about sustainability be shaped during a Story circle. Two research questions were form: 1.     How do story circles with camp counselors combine to shape discussions about sustainability? 2.     How do these discussions compare to sustainable competencies? Could story circles in holiday camps be a resource to enhance staff’s sustainable competencies? Participants were staff from two camps in France and the United States. Three interventions took place with a total of fourteen participants. Story circles were treated as focus groups and analyzed using thematic analysis used to shape a follow-up questionnaire to achieve an embedded mixed-method design. Results showcased how participants shared personal life experiences regarding sustainability through their stories and how they were able to reflect on these in a group effort. Additionally, they revealed how Story circles could be an interesting resource to enrich staff’s sustainable competencies at the condition to have a well-trained facilitator leading the activity. / <p>The presentation was done online.</p>

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.