Como es sabido, dos de los agentes y estrategias culturales que la sociedad actual utiliza para socializar a los nuevos miembros de su colectividad son el sistema educativo y los medios de comunicación de masas (M.C.M.). El primero se ocupa de la dimensión "formal" de la educación; y los segundos contribuyen en gran medida a la llamada "educación no formal". Es precisamente la interacción de ambas instituciones la piedra angular de esta tesis doctoral puesta al descubierto a través de la investigación sobre la imagen de la LOGSE proyectada por la prensa en Cataluña. En realidad, la tesis prueba el papel decisivo que los medios de comunicación de masas juegan en la formación de la opinión social sobre la educación. En palabras de LUCKMAN, la prensa es la institución mediática que construye el universo simbólico de una sociedad, que en definitiva, no es otro que la propia realidad social. ¿Cuál ha sido el comportamiento de la prensa en todo este período de implantación de la LOGSE? ¿Cómo ha informado? ¿Qué noticias educativas ha seleccionado? ¿Tiene la prensa una línea específica de tratamiento para los temas educativos? Si esta línea de tratamiento existe, ¿es común a todos los diarios analizados o bien es distinta? ¿Cuál es el género periodístico predominante? ¿Cuáles son los protagonistas? ¿Se pueden encontrar en la prensa suficientes datos sobre la enseñanza como para que el público reciba una información consistente y válida sobre ellos? La tesis pretende desvelar estos interrogantes con el fin de inferir conclusiones que ayuden en la búsqueda de explicaciones para recuperar la confianza en nuestro sistema educativo, pieza clave de una sociedad que, como la nuestra, quiere ser coherente con el ideal de modelo social democrático, progresista y solidario.El título de la tesis puede sugerir que su contenido es principalmente un informe de los resultados arrojados por la investigación a través del análisis crítico del discurso aplicado a 452 documentos periodísticos seleccionados en el período comprendido entre el 7 de octubre de 1998 hasta el 13 de febrero de 2002. Sin embargo, la obra profundiza también en el análisis y modelos teóricos sobre los medios escritos; la enseñanza y la función docente y los rasgos significativos de la LOGSE, el sistema educativo vigente durante la investigación. Estos apartados destinados a la fundamentación teórica nos ofrecen una visión pluridisciplinar que proporcionan el contexto necesario para su correcta interpretación. Otro aspecto a destacar del presente trabajo es el análisis exhaustivo de los resultados hallados en la prensa. Las exigencias sociales al sistema educativo son cada vez mayores y se le suele responsabilizar de problemas que están total o parcialmente lejos de su ámbito competencial. Es más, con frecuencia observamos una conducta reduccionista de responsabilizar exclusivamente al profesorado del conjunto de problemas y resultados del sistema educativo, haciendo abstracción del importante papel que juegan otros agentes y factores: -entorno social, entorno familiar, política educativa, instalaciones y recursos, medios de comunicación-. Los medios de comunicación social reproducen los esquemas y estereotipos sociales en torno a la enseñanza y al profesorado. En este contexto, el profesorado se siente injustamente vigilado y presionado. Consciente de su importante pero limitado papel, su motivación a lo largo de su vida profesional tiende a disminuir cuando no, a desaparecer. Es importante una reflexión sobre el rol que los medios de comunicación social están jugando en esta realidad.Los resultados de este estudio pueden ser un primer paso para desarrollar estrategias de intervención que disminuyan la distancia entre los estereotipos sociales y la realidad del sistema educativo y de sus agentes. No es este el lugar de realizar una prolija exposición de los principales resultados del estudio, pero sí de resaltar algunos de ellos. La tesis constata que la información presente en los medios no es suficiente ni adecuada para que el gran público pueda tener una idea clara de la realidad educativa. La tendencia de la información referida a la enseñanza describe los hechos sin aportar elementos para el análisis o la reflexión. En la prensa, las noticias sobre estos temas suelen estar firmadas por personas no especialistas y ajenas a las redacciones de los periódicos, por lo que las generalidades y estereotipos predomina sobre los conceptos singulares. La imagen que se trasmite del profesorado es más bien neutra, con una ligera tendencia a resaltar sus aspectos positivos. El estereotipo es el de un profesional preparado, innovador y relativamente joven. No puede decirse lo mismo sobre la enseñanza, respecto a la cual existe una tendencia a resaltar lo negativo. Los grandes objetivos de la reforma educativa tienen una muy reducida presencia en los medios. Abundan los temas superficiales y llamativos, mientras que temas tan trascendentales como la formación inicial y continua del profesorado no tiene presencia alguna. Los medios tienden a ser congruentes con la imagen externa de la educación y se alejan de la imagen interna que los agentes implicados sostienen de su realidad. En definitiva, esta ruptura entre el sistema educativo y la sociedad se reproduce en los medios de comunicación que resaltan e insisten en los temas más noticiables y superficiales, contribuyendo frecuentemente más a la desinformación que a la información y formación propiamente dichas. / It's broadly accepted that the main two agents and cultural strategies that the present society uses to socialize new members of the community are the educational system and mass communication media (M.C.M.). The first one works out the "formal" dimension; and the second one, to a great extent, contributes to the so-called "no formal education". The main issue of this doctoral thesis is the result of the interaction of both institutions. The research tries to find out what's the image of the LOGSE shown by the press in Catalonia. In fact, the thesis proves the important part mass media play in the formation of the social opinion about education. In words of LUCKMAN, press is the mediatic institution which shapes up the symbolic universe of society. To sum up, it's nothing but social reality itself.How has the press behaved during this implementation period of LOGSE? How has it shown the new educational system? Which kind of news has it selected? Has the press a specific line of processing for the education topics? If this line of processing exists, is it the same for all the analyzed newspapers or each has its own way of processing this kind of news? Which is the predominant journalistic used style? Which are the main characters? Is possible to find within the press enough information about teaching so that general public receives solid and valid information about them?This thesis tries to shed light upon these clues in order to infer conclusions which will help us recover confidence in our own education system, which has become a key issue of a society that, like ours, wants to be coherent with the ideal of democratic, progressive and sympathetic social model.The way our thesis has been entitled can suggest the reader its content is basically a report about the results shown by our research through the critical analysis of the speech applied in 452 journalistic documents that were selected amongst the LOGSE-related information released by the press between October the 7th 1998 and February the 13th 2002. However, the work investigates in depth in the analysis and the theoretical models about the written media; the teaching and its role and the meaningful characteristic of the LOGSE, the education system in force during the research. These sections assigned to the theoretical explanation offer us a multidisciplinary viewpoint which gives the necessary context to be correctly interpreted.Another aspect to be emphasized about this work is the exhaustive analysis of the results found in the press. The social demand towards the education system is growing bigger and usually we blame the media for issues that have little or nothing to do with them. What's more, we usually find teachers responsible for a bunch of problems provided by the educational system itself, importantly remarking on other agents and factors: social environment, family, educational politics, facilities and resources, media. Social mass media repeat preconceptions and social stereotypes around teaching and teachers. In this context, teachers feel unfairly overwatched and under-pressed. Aware of his important but limited role, his/her motivation through his/her professional life tends to decrease or even disappear. It is important to point out the part which media play in this whole new reality.

No description available.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.