Es presenta la concentració parcel·lària com una institució jurídica de naturalesa administrativa. Es demostra que els antecedents normatius i fàctics d'aquesta millora rural són més antics del que s'havia entès fins ara.Es sistematitza la jurisprudència relativa a la concentració parcel·lària emanada del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i del Tribunal Europeu de Drets Humans, així com els principis generals que se n'infereixen. Es constata que el desconeixement d'aquests principis ha dut a una gestió viciada de la concentració parcel·lària, de lege lata, puix que no s'hi tenen en compte el seu caràcter ecocompatible, la inconstitucionalitat de les limitacions ex art. 218.1 de la Llei de reforma i desenvolupament agrari a la tutela judicial efectiva, l'obligació d'indemnitzar les deduccions ex art. 202, i la necessitat de cloure les actuacions en un termini raonable. Tot plegat, comporta una profunda catarsi dels paràmetres de gestió de la concentració, a la llum de la jurisprudència.Es fa una anàlisi crítica del Dret positiu, evidenciant la seva inadaptació a la realitat actual, a la Constitució i al Dret comunitari. Com a solució de lege ferenda, es proposa aquesta nova arquitectura jurídica: una directiva comunitària que fixi els trets essencials que la concentració ha de tenir a tota la Unió, segons el model agrari europeu i atesa la tendència del Dret comunitari al desenvolupament rural integrat i sostenible; una llei estatal de mínims (amb els preceptes bàsics id'aplicació plena corresponents a les competències estatals en la matèria), que transposi l'esmentada directiva comunitària i adapti els seus principis a la nostra realitat; les lleis autonòmiques que adeqüin la normativa comunitària i estatal a les peculiaritats de cada comunitat autònoma; la jurisprudència i els principis generals, que completen el règim jurídic de la institució.A la fi, partint de la constatació de les mancances de la regulació i la gestió actuals, es propugna una renovació d'aquesta institució jurídica, per tal d'adequar-la a les exigències de la societat actual i als principis informadors dels ordenaments jurídics comunitari i constitucional, d'acord amb els quals la concentració parcel·lària queda configurada com una eina més al servei del desenvolupament rural integrat i sostenible. / Se presenta la concentración parcelaria como una institución jurídica de naturaleza administrativa.Se demuestra que los antecedentes normativos y fácticos de esta mejora rural son más antiguos de lo que hasta ahora se había entendido.Se sistematiza la jurisprudencia relativa a la concentración parcelaria emanada del Tribunal Supremo, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas y del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, así como los principios generales que de ella se infieren. Se constata que el desconocimiento de estos principios ha llevado a una gestión viciada de la concentración parcelaria, de lege lata, puesto que no se tienen en cuenta su carácter eco-compatible, la inconstitucionalidad de las limitaciones ex art. 218.1 de la Ley de Reforma y Desarrollo Agrario a la tutela judicial efectiva, la obligación de indemnizar las deducciones ex art. 202 y la necesidad de concluir las actuaciones en un plazo razonable. Ello comporta una profunda catarsis de los parámetros de gestión de la concentración, a la luz de la jurisprudencia.Se hace un análisis del Derecho positivo, evidenciando su inadaptación a la realidad actual, a la Constitución y al Derecho comunitario. Como solución de lege ferenda, se propone esta nueva arquitectura jurídica: una directiva comunitaria que fije las características esenciales que la concentración parcelaria ha de tener en toda la Unión, de acuerdo con el modelo agrario europeo y atendiendo a la tendencia del Derecho comunitario al desarrollo rural integrado y sostenible; una ley estatal de mínimos (con los preceptos básicos y de aplicación plena correspondientes a las competencias estatales en la materia), que trasponga la citada directiva comunitaria y adapte sus principios a la realidad hispana; las leyes autonómicas que adecúen la normativa comunitaria y estatal a las peculiaridades de cada Comunidad Autónoma; la jurisprudencia y los principios generales, que completan el régimen jurídico de la institución. En definitiva, partiendo de la constatación de las deficiencias de la regulación y la gestión actuales, se propugna una renovación de esta institución jurídica, para adecuarla a las exigencias de la sociedad actual y a los principios informadores de los ordenamientos jurídicos comunitario y constitucional, de conformidad con los cuales, la concentración parcelaria queda configurada como un instrumento más al servicio del desarrollo rural integrado y sostenible. / Land consolidation is presented as a judicial institution of environmental administration. It has been demonstrated hat previous rules and the bases of these rural improvements are older than shat we had thought before now.Systematise the jurisprudence related to land consolidation, issued by The Supreme Court, The Constitutional Court, The European Court of Justice and The European Court of Human Rights, and the general principals concluded by this. It's recognised that the ignorance of these has caused poor administration in land consolidation, de lege lata given that its ecocompatible characteristics have not been taken into consideration. The unconstitutional bounding ex art. 218.1 of the Agricultural Reformation and Development Act to the actualjudicial protection, the obligation to indemnify the deductions ex art. 202 and the need to conclude within a reasonable time. This means a profound catharsis of the parameter of consolidation administration, in light of jurisprudence.An analysis of positive law, demonstrating its unadapted to present realities, to theconstitution and Community law. As a solution to de lege ferenda, this new judicial architectonic is proposed. An order from the U. E. set the essential characteristics that consolidation had to have in the whole Union. According to the European Agricultural model, giving attention to the tendency of Community laws tomaintainable integrated rural development. A minimal state law (with the basic precepts and the full implementation corresponding to the state) that transfers the mentioned U. E. Order and adapts its principals to our reality; the autonomic laws that adapt the U. E. and state ruling to the peculiarities of each autonomic community. The jurisprudence and the general principals that complete the judicial regime of the institution.In conclusion starting with the proof of the deficiencies in the present regulation andadministration, a renovation of this judicial institution is proposed, to adapt to the demands of modern society and the principal reports on the U. E. and constitutional regulations. In agreement with which, land consolidation would be an instrument to serve maintainable integrated rural development.

Es presenta la concentració parcel·lària com una institució jurídica de naturalesa administrativa. Es demostra que els antecedents normatius i fàctics d'aquesta millora rural són més antics del que s'havia entès fins ara.Es sistematitza la jurisprudència relativa a la concentració parcel·lària emanada del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees i del Tribunal Europeu de Drets Humans, així com els principis generals que se n'infereixen. Es constata que el desconeixement d'aquests principis ha dut a una gestió viciada de la concentració parcel·lària, de lege lata, puix que no s'hi tenen en compte el seu caràcter ecocompatible, la inconstitucionalitat de les limitacions ex art. 218.1 de la Llei de reforma i desenvolupament agrari a la tutela judicial efectiva, l'obligació d'indemnitzar les deduccions ex art. 202, i la necessitat de cloure les actuacions en un termini raonable. Tot plegat, comporta una profunda catarsi dels paràmetres de gestió de la concentració, a la llum de la jurisprudència.Es fa una anàlisi crítica del Dret positiu, evidenciant la seva inadaptació a la realitat actual, a la Constitució i al Dret comunitari. Com a solució de lege ferenda, es proposa aquesta nova arquitectura jurídica: una directiva comunitària que fixi els trets essencials que la concentració ha de tenir a tota la Unió, segons el model agrari europeu i atesa la tendència del Dret comunitari al desenvolupament rural integrat i sostenible; una llei estatal de mínims (amb els preceptes bàsics id'aplicació plena corresponents a les competències estatals en la matèria), que transposi l'esmentada directiva comunitària i adapti els seus principis a la nostra realitat; les lleis autonòmiques que adeqüin la normativa comunitària i estatal a les peculiaritats de cada comunitat autònoma; la jurisprudència i els principis generals, que completen el règim jurídic de la institució.A la fi, partint de la constatació de les mancances de la regulació i la gestió actuals, es propugna una renovació d'aquesta institució jurídica, per tal d'adequar-la a les exigències de la societat actual i als principis informadors dels ordenaments jurídics comunitari i constitucional, d'acord amb els quals la concentració parcel·lària queda configurada com una eina més al servei del desenvolupament rural integrat i sostenible. / Se presenta la concentración parcelaria como una institución jurídica de naturaleza administrativa.Se demuestra que los antecedentes normativos y fácticos de esta mejora rural son más antiguos de lo que hasta ahora se había entendido.Se sistematiza la jurisprudencia relativa a la concentración parcelaria emanada del Tribunal Supremo, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Justicia de las Comunidades Europeas y del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, así como los principios generales que de ella se infieren. Se constata que el desconocimiento de estos principios ha llevado a una gestión viciada de la concentración parcelaria, de lege lata, puesto que no se tienen en cuenta su carácter eco-compatible, la inconstitucionalidad de las limitaciones ex art. 218.1 de la Ley de Reforma y Desarrollo Agrario a la tutela judicial efectiva, la obligación de indemnizar las deducciones ex art. 202 y la necesidad de concluir las actuaciones en un plazo razonable. Ello comporta una profunda catarsis de los parámetros de gestión de la concentración, a la luz de la jurisprudencia.Se hace un análisis del Derecho positivo, evidenciando su inadaptación a la realidad actual, a la Constitución y al Derecho comunitario. Como solución de lege ferenda, se propone esta nueva arquitectura jurídica: una directiva comunitaria que fije las características esenciales que la concentración parcelaria ha de tener en toda la Unión, de acuerdo con el modelo agrario europeo y atendiendo a la tendencia del Derecho comunitario al desarrollo rural integrado y sostenible; una ley estatal de mínimos (con los preceptos básicos y de aplicación plena correspondientes a las competencias estatales en la materia), que trasponga la citada directiva comunitaria y adapte sus principios a la realidad hispana; las leyes autonómicas que adecúen la normativa comunitaria y estatal a las peculiaridades de cada Comunidad Autónoma; la jurisprudencia y los principios generales, que completan el régimen jurídico de la institución. En definitiva, partiendo de la constatación de las deficiencias de la regulación y la gestión actuales, se propugna una renovación de esta institución jurídica, para adecuarla a las exigencias de la sociedad actual y a los principios informadores de los ordenamientos jurídicos comunitario y constitucional, de conformidad con los cuales, la concentración parcelaria queda configurada como un instrumento más al servicio del desarrollo rural integrado y sostenible. / Land consolidation is presented as a judicial institution of environmental administration. It has been demonstrated hat previous rules and the bases of these rural improvements are older than shat we had thought before now.Systematise the jurisprudence related to land consolidation, issued by The Supreme Court, The Constitutional Court, The European Court of Justice and The European Court of Human Rights, and the general principals concluded by this. It's recognised that the ignorance of these has caused poor administration in land consolidation, de lege lata given that its ecocompatible characteristics have not been taken into consideration. The unconstitutional bounding ex art. 218.1 of the Agricultural Reformation and Development Act to the actualjudicial protection, the obligation to indemnify the deductions ex art. 202 and the need to conclude within a reasonable time. This means a profound catharsis of the parameter of consolidation administration, in light of jurisprudence.An analysis of positive law, demonstrating its unadapted to present realities, to theconstitution and Community law. As a solution to de lege ferenda, this new judicial architectonic is proposed. An order from the U. E. set the essential characteristics that consolidation had to have in the whole Union. According to the European Agricultural model, giving attention to the tendency of Community laws tomaintainable integrated rural development. A minimal state law (with the basic precepts and the full implementation corresponding to the state) that transfers the mentioned U. E. Order and adapts its principals to our reality; the autonomic laws that adapt the U. E. and state ruling to the peculiarities of each autonomic community. The jurisprudence and the general principals that complete the judicial regime of the institution.In conclusion starting with the proof of the deficiencies in the present regulation andadministration, a renovation of this judicial institution is proposed, to adapt to the demands of modern society and the principal reports on the U. E. and constitutional regulations. In agreement with which, land consolidation would be an instrument to serve maintainable integrated rural development.

La tesis doctoral persigue dos objetivos primordiales, desarrollados en los dos diferentes volúmenes en que se presenta el trabajo (Tomo I y Tomo II).- El primer objetivo, al que corresponde el Tomo I, es un análisis de la evolución del derecho de autor (designado convencionalmente como "propiedad intelectual") en el Derecho positivo español y, partiendo de él, en la cultura jurídica europea, coetánea de las anteriores leyes españolas sobre propiedad intelectual.- El segundo objetivo, desarrollado en el Tomo II, es un estudio de la vertiente patrimonial del moderno derecho de autor en la vigente Ley de Propiedad Intelectual de 11 de noviembre de 1987. Se centra dicho estudio en la exégesis de los arts. 17 a 21 de la Ley, preceptos relativos a los "Derechos de explotación" del autor.TOMO IEstá dedicado al estudio de la Ley de propiedad literaria de 10 de Junio de 1847 y de la Ley de propiedad intelectual de 10 de enero de 1879. La principal característica del régimen jurídico del derecho de autor articulado por tales textos es su consideración como una "propiedad especial" o aplicación particular del dominio a un singular objeto de derecho: la obra o creación intelectual.A partir de tal premisa, el trabajo pretende, en primer lugar (Parte I), establecer el origen de la noción de "propiedad del autor". Se constata que es ésta una tesis común europea, acuñada por influencia del Iusnaturalismo y la Ilustración, con la que algunos textos legales del siglo XVIII (Decretos franceses de 1791/1793 y Código civil prusiano de 1794) pretenden el reconocimiento del derecho de autor como derecho subjetivo y su incorporación al Derecho Privado.En España se opera el mismo proceso. La Ley de 1847 (Parte II), además de proclamar la "propiedad del autor" sobre su obra, es la primera ley española que, con carácter sistemático y específico, se ocupa del derecho de autor sobre su obra. Sin embargo, es ésta una Ley que no consigue todavía dar respuesta a la especificidad de un derecho, como el del autor, proyectado sobre un bien de naturaleza inmaterial: no distingue nítidamente entre el derecho de propiedad proyectado sobre el objeto físico que representa a la obra y el derecho de autor que recae sobre la obra en sí como entidad inmaterial.Treinta años después, se dicta una nueva Ley, la Ley de 1873 (Parte III), que coexiste con el Código civil español, que también regula el derecho de autor sobre su obra (arts. 428 y 429). Código civil y Ley de 1879 llevan aun más lejos la consideración del derecho de autor como una clase de propiedad, lo cual redunda en situaciones de verdadera desprotección del autor: no se le permite proceder a la explotación de su obra conservando la titularidad de la misma (se transmite ésta al empresario explotante) y se margina la dimensión extrapatrimonial de su derecho (el "derecho moral" de autor, reconocido en el art. 6bis del Convenio de Berna para la protección de las obras literarias y artísticas),TOMO IISin abandonar ni la denominación "propiedad intelectual' ni la adscripción sistemática del derecho de autor al régimen de la propiedad (vid. Art. 149.1.9 Constitución Española; arts. 428 y 429 C.c.), se promulga en 1987 una nueva Ley (Ley 22/i987, de 11 de noviembre, de Propiedad Intelectual) que intenta superar los inconvenientes de la anterior legislación. La Ley de 1987 define el derecho de autor (art. 2º. LPI) como derecho integrado a la vez por facultades de carácter personal y patrimonial.Puesto que el aspecto patrimonial era el único contemplado en la tradición jurídica española, es el que ha sido seleccionado como objeto de estudio en la presente tesis. Se analizan, pues, las distintas actividades o "formas" de utilización de la obra intelectual (contempladas en los arts. 17 a 21 de la Ley) que constituyen el contenido de los "derechos de explotación" ("derecho de reproducción', "derecho de distribución", "derecho de comunicación pública" y "derecho de transformación") que en especial corresponden al autor.A partir de tal estudio se formulan, de una parte, conclusiones relativas a las posibilidades concretas de rentabilizar su obra que la Ley actual reconoce al autor y, de otra, se procede a un juicio de la propia Ley de 1987 como nuevo régimen de la propiedad intelectual en el ordenamiento jurídico español. / This work is an analysis of the evolution of author's copyright in Spanish legislation, from the beginning of the regulation of the item in the XVIIIth Century, until its present regulation in Spanish Copyright Law of 11th November 1987.The study has two primary aims:- A general aim, which is the search of the common features of Spanish legislation on copyright and its connection to the European development on the matter.- A particular aim, which is the study of the exact powers of exploitation of his work, which the Copyright Law of 1987 grants the author in its Articles 17 to 21.In the first respect, the outcome of the investigation is that the former Spanish copyright laws protected only the economic interests of the author. This was due to the fact that the right of the author on his work was merely considered as a kind of property right (so-called "intellectual property"). On the contrary, the modern Spanish Copyright Law of 1987 recognizes two kinds of interests of the author: his interest in the exclusive financial enjoyment of his work and the intangible interest that associates the author with his work, as its intellectual rather (so-called "moral rights").Wishing to connect with Spanish legal tradition, the study concentrates itself on the first kind of interest, that is, the exclusive right of the author to the exploitation of his work, which can be developed in different forms, especially in the forms defined in the above mentioned Articles 17 to 21 (reproduction, distribution, public communication and adaptation to a different work). In this way, it is intended to determine, both the extent of the protection of the author and the field of free utilization of the work through the public, as well.

DE LA TESIS:La presente tesis doctoral tiene por objeto el análisis jurídico de las normas que regulan el trazado de los límites que enmarcan la plataforma continental. Dichos límites son tres, y en tres partes se ha dividido nuestro estudio: 1.- El límite interior, que coincide en todos sus puntos con el límite exterior del mar territorial, lo cual nos ha llevado a estudiar las distintas modalidades de líneas de base y aplicaciones locales especiales reconocidas por el Derecho Internacional.2.- El límite exterior, calculado en la Convención de 1958 mediante los criterios de profundidad y explotabilidad; y en la de 1982, mediante la anchura de 200 millas y los criterios técnicos de la llamada "Fórmula Irlandesa".3.- La delimitación de ese espacio entre estados con costas adyacentes o situadas frente a frente, con especial énfasis en el estudio de la norma fundamental en la materia consagrada por la Corte Internacional de Justicia. Se dedica un último capitulo a la delimitación conjunta de plataforma y zona económica exclusiva.

Aquest treball analitza, en primer lloc, l'evolució de la codificació civilespanyola i, especialment, el tractament del dret de propietat als diversos projectes deCodi, així com l'evolució doctrinal d'aquest dret. A continuació, s'ocupa d'examinar elsorígens de la codificació rural, amb especial detall dels diversos projectes que ladoctrina científica va aportar a aquest camp. L'autor dedica un interès especial alprojecte de Codi Rural de Manuel Dánvila, que suposa el major esforç codificador de lamatèria. Dánvila va realitzar dues versions del seu Codi Rural, una abans de l'aprovaciódel Codi Civil, i una altra, posterior a aquesta aprovació. Mentre que la primera escitada per la majoria d'autor que tracten del procés codificador, el segon projecte,adaptat al Codi Civil, passa incògnit als estudis doctrinals. El present treball s'encarregade realitzar un anàlisis comparatiu entre aquestos dos projectes sobre el tractament deldret de propietat, així com l'avaluació dels diferents informes que es van aportar desdeles Juntes Provincials.Posteriorment, es realitza un anàlisi de la incidència de la funció social a lapropietat agrària mitjançant els diversos textos que la recullen: Constitució de la SegonaRepública i Lleis de Conreu Forçós, l'obligació de conrear i les lleis franquistes o lanova definició de la funció social de la propietat agrària a la Llei de Reforma iDesenvolupament Agrari. Així mateix, s'analitza la seva transcendència a la Constituciói les lleis autonòmiques sobre reforma i política agrícola.Un breu capítol per presentar els fonaments de la Política Agrícola Comunaserveix per introduir el principal marc d'estudi: la propietat agrària especialíssima.D'aquesta manera, s'estudien els diferents objectes del dret de propietat agrària(l'explotació agrícola, la finca, els animals i els drets) i s'analitza la implicació de laPAC sobre aquestos.Una vegada delimitat l'objecte de la propietat agrària, s'examinen ambdeteniment cadascuna de les facultats dominicals afectades per la regulació de la PAC i,en especial, de la condicionalitat vinculada al règim de pagament únic. L'estudi de cadafacultat dominical típica ha estat subdividida en les seves diferents manifestacions. Així,trobem la llibertat d'elecció de l'ús sobre la cosa, la llibertat de transformar la finca o eldeure de conrear-la. Es realitza un anàlisis acurat dels diferents aprofitaments del dret depropietat agrària afectats per la PAC (v. gr. caça, llenya, pastures o rostollars), així comd'altres facultats que estan afectades en menor mesura.En definitiva, el present treball pretén proporcionar un anàlisis sistemàtic del'estatut de la propietat agrària sota una nova realitat jurídica com és la Política AgrícolaComuna. / Este trabajo analiza, en primer lugar, la evolución de la codificación civilespañola y, especialmente, el tratamiento del derecho de propiedad en los diferentesproyectos de Código, así como la evolución doctrinal en el estudio de este derecho. Acontinuación, se ocupa de examinar los orígenes de la codificación rural, con especialdetalle de los diferentes proyectos que la doctrina científica aportó a este campo. Elautor dedica especial interés al proyecto de Código Rural de Manuel Dánvila, quesupone el mayor esfuerzo codificador de la materia. Dánvila realizó dos versiones de suCódigo Rural, una antes de la aprobación del Código Civil, y otra, posterior a dichaaprobación. Mientras que la primera es citada por la mayoría de autores que tratan delproceso codificador, el segundo proyecto, adaptado al Código Civil, pasa incógnito enlos estudios doctrinales. El presente trabajo se encarga de realizar un análisiscomparativo entre estos dos proyectos sobre el tratamiento del derecho de propiedad, asícomo la evaluación de los diferentes informes que se aportaron desde JuntasProvinciales.Posteriormente, se realiza un análisis de la incidencia de la función social en lapropiedad agraria a través de los distintos textos legales que la recogen: Constitución dela Segunda República y Leyes de Laboreo Forzoso, la obligación de cultivo y las leyesfranquistas o la nueva definición de la función social de la propiedad agraria en la Leyde Reforma y Desarrollo Agrario. Asimismo, se analiza su trascendencia en laConstitución y las leyes autonómicas sobre reforma y política agraria.Un breve capítulo para sentar las bases sobre la Política Agrícola Común servirápara introducir el principal marco de estudio: la propiedad agraria especialísima. De estamanera, se estudian los diferentes objetos del derecho de propiedad agraria (laexplotación agrícola, la finca, los animales y los derechos) para analizar la implicaciónde la PAC sobre los mismos.Una vez delimitado el objeto de la propiedad agraria, se examinan conprofundidad cada una de las facultades dominicales afectadas por la regulación de laPAC y, en especial, de la condicionalidad vinculada al régimen de pago único. Cada unade las facultades dominicales típicas ha sido subdividida en sus diferentesmanifestaciones. Así, encontramos la libertad de elección del uso sobre la cosa, lalibertad de transformar la finca o el deber de cultivar. Se realiza un análisis detenido delos diferentes aprovechamientos del derecho de propiedad afectados por la PAC (v. gr.caza, leñas, pastos o rastrojeras), así como de otras facultades que vienen afectadas enmenor medida.En definitiva, el presente trabajo pretende proporcionar un análisis sistemáticodel estatuto de la propiedad agraria bajo una nueva realidad jurídica como la PolíticaAgrícola Común. / The author examines the process of the codification in Spain and, especially, thetreatment of property rights in the various Drafts, as well as the doctrinal developmentsconcerning the right of ownership. In particular, the author focuses on of Ruralcodification and analizes the different drafts elaborated by the scientific literature.Special attention receives Rural Code drafted by Dánvila which was the most perfectattempt to codify the issue. Danvila wrote two versons of his Rural Code, before theenactment of the Civil Code, and another one after it was approved. While the former iscited by most authors that deal with codification process, the second draft, adapted tothe Civil Code, has not been examined by scholar doctrine. The author carries out acomparative analysis of the treatment of property rights in these two projects, andevaluates the reports that were prepared by several Provincial Boards.Subsequently, the author analyzes the incidence of social function in landownership. The following legislation is considered: the Constitution of the SecondRepublic and Forced Tilling Laws, the obligation of cultivation during General Franco'sdictatorship or the new definition of the social function of agricultural property in theLaw on Agrarian Reform and Development. Also, he discusses its significance in theConstitution and in the regional laws on land reform and agricultural policy.A brief chapter to lay down foundations on the Common Agricultural Policyserves as introduction to the main aim of the PhD. Thesis: the very special agriculturalproperty (propiedad agraria especialísima). In this way, the author examines the objectof property right (farm, farm animals and entitlements) and discusses the implication ofthe CAP on them.After defining the object of agricultural property, the author analyses theowner's powers affected by the CAP legislation and, in particular, of cross-complianceof the Single Payment Scheme. Each power is subdivided into its various conections.Thus, we find freedom of choice for use of the thing, freedom to transform the land orthe duty to cultivate. A thorough analysis of the different uses of property rightsaffected by the CAP (eg. hunting, pasture, firewood, or stubble) is carried out, as well asof the other powers that are affected to a lesser extent.In conclusion, the PhD Thesis aims at providing a systematic analysis of thestatus of agricultural property under the new legal reality enshrined in the CommonAgricultural Policy.

No description available.

Aquesta tesi doctoral té quatre objectius fonamentals: 1) analitzar la legislació espanyola i catalana referent a l'escola unitària i cíclica -altrament dita escola rural, escola incompleta o escola petita- des de final del segle XIX fins avui; 2) analitzar la política educativa teòrica i real que s'ha aplicat a aquest tipus d'escola des del final del segle XIX fins avui; 3) analitzar l'evolució del mapa escolar de les comarques gironines -i més concretament l'evolució de l'escola unitària i cíclica- durant el període 1970-1998; i 4) copsar les característiques bàsiques de les escoles unitàries i cícliques de les comarques gironines que impartien docència durant el curs 1997-98. L'aconseguiment d'aquest objectius han estat precedits i condicionats a la vegada per l'emmarcament teòric que hem elaborat i per la metodologia que hem aplicat. Pel que fa als aspectes pròpiament teòrics hem establert a grosso modo dues reflexions bàsiques: a) l'escola unitària i cíclica ha experimentat un procés de transformació notable des del final de la dècada dels 70 fins avui dia, i b) l'escola unitària i cíclica té un gran potencial pedagògic, relacional i humà arran dels "límits" objectius que té. En l'emmarcament teòric afirmem que l'escola "petita" ha evolucionat -sempre en termes generals- d'una manera positiva gràcies a la confluència de diversos factors. D'una banda cal parlar del paper assumit per bona part dels "mestres rurals", els pares i mares, els moviments de renovació pedagògica, el Secretariat d'Escola Rural de Catalunya, els sindicats i alguns partits politics, l'administració educativa i darrerament, el Grup Interuniversitari d'Escola Rural. D'altra banda, no podem oblidar que la millora de l''escola unitària i cíclica també es deu, segons el nostre parer, a l'emergència d'un discurs positivitzador així com a la revalorització social dels pobles "petits" (amb pocs habitants) i especialment dels que tenen una estructura rural. En l'emmarcament teòric també afirmem que l'escola unitària i cíclica compta amb un escenari educatiu privilegiat per impartir una educació més flexible i més oberta. Això es deu, entre altres aspectes, a allò que durant molt de temps s'ha considerat límits estructurals o dèficits: nombre reduït d'alumnes, nombre reduït d'unitats o aules, pocs mestres, espai escolar escàs i a més, molt poc fragmentat, etc. Tots aquests elements, que constitueixen els trets bàsics i més essencials de les escoles unitàries i no tant de les cícliques més grans, propicien allò que B. Bemstein anomena: un text pedagògic integrador, una classificació feble del currículum, un emmarcament dèbil de les relacions socials i una pedagogia invisible. La metodologia que s'ha utilitzat per aconseguir els objectius que hem esmentat es caracteritza per ser plural i per combinar els mètodes quantitatius i els qualitatius. L'objectiu nº1 s'ha aconseguit a través del buidatge i de la interpretació de la normativa referida al nostre objecte d'estudi. L'objectiu nº2 s'ha aconseguit mitjançant l'anàlisi global de la normativa anteriorment comentada i a través de dades estadístiques que provenen de diversos censos escolars. L'objectiu nº3 s'ha acomplert mitjançant el buidatge de les Fulls d'Estadística i dels Fulls d'organització pedagògica (elaborats pel MEC pel Departament d'Ensenyament respectivament). I el darrer objectiu s'ha aconseguit mitjançant l'elaboració d'un qüestionari adreçat a tots els directors i als mestres en plantilla de les escoles unitàries i cícliques. També s'ha elaborat una entrevista semiestructurada que s'ha passat a vuit persones relacionades amb l'escola que aquí ens ocupa. I per últim, també s'ha practicat l'observació participant en una dotzena de centres. Les principals conclusions que hem obtingut -seguint l'orde dels objectius i considerant el que hem exposat en parlar de l'emmarcament teòric són les següents: 1) La política educativa teòrica sobre l'escola unitària i cíclica s'estructura, pel que fa a l'àmbit de l'Estat Espanyol, a l'entorn de set períodes: i) 1838-1910. Des de les instancies governamentals s'accepta aquest tipus d'escola per bé que s'estableixen diferències notables entre les escoles "petites" del món rural i les del món urbà. ii) 1910-1931. S'inicia una política educativa poc favorable perquè s'insta a la graduació de les escoles unitàries i cícliques, malgrat ho facin d'una manera poc ortodoxa. iii) 1931-1939. La política de construccions escolars de la República contempla i fins i tot discrimina d'una manera positiva les escoles incompletes. iv) 1939-1955. EI franquisme de la postguerra tolera, almenys de manera oficial, la presencia i la construcció de noves escoles "petites" per bé que a mesura que s'avança només preveu que es construeixin en el medi rural. v) 1955-1970. S'inicia un procés d'asfíxia que acaba prohibint la construcció d'escoles incompletes. vi) 1971-1982. S'aguditza la política del període anterior. vii) 1982-1995. S'enceta . una política educativa sensible amb l'escola unitària I cíclica. Pel que fa a Catalunya, la política educativa teòrica s'estructura en dos períodes: a) 1981-1987. Es projecta una política més aviat grisa i poc ambiciosa, i b) 1987 fins als nostres dies. Desenvolupament d'una política que, en alguns aspectes, es mostra a favor de l'escola "petita". 2) Malgrat que durant molt temps l'escola unitària cíclica, tant en l'àmbit espanyol com en el català, no hagi tingut una política teòrica favorable ha perdurat fins el dia d'avui. Per fer-nos una idea del que ha representat aquest tipus de centres pensem que són significatives les afirmacions següents: i) L'escola unitària i cíclica és l'única escola pública que existeix a l'Estat espanyol fins al final del segle XIX, ii) L'escola unitària i cíclica augmenta de manera progressivament dades absolutes- fins el 1935, iii) L'escola unitària i cíclica és el tipus de centre més representat -considerant la resta de centres- fins al final de la dècada dels 60. 3) Durant el període 1970-1998 constatem que el mapa escolar de les comarques gironines s'ha transformat notablement arran, tal com succeeix en el conjunt de l'Estat espanyol, de l'expansió progressiva de l'escola graduada o completa. Al curs 1970-71 les comarques gironines tenien 34 escoles graduades (que representaven el 10,9% dels centres públics gironins) i 279 escoles incompletes (149 escoles cícliques 1130 d'unitàries que representaven el 89,1% del total). Al curs 1997-98, en canvi, hem comptabilitzat 111 escoles completes (54,7% dels centres públics) i 92 d'incompletes (72 escoles cícliques i 20 d'unitàries que representen el 45,3%). Malgrat aquesta davallada cal fer pal·lès que avui dia l'escola unitària i cíclica és majoritària (representa el 50% o més dels centres públics) en quatre de les comarques gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. 4) Pel que fa al darrer objectiu, així com els dos aspectes principals que hem plantejat en el marc teòric arribem a les conclusions següents: L'escola unitària i cíclica de les comarques gironines si bé és cert que en termes generals ha millorat notablement -ha millorat la infraestructura, ha incrementat el material didàctic, ha incorporat mestres especialistes, etc.- no ha assolit encara la plena normalització. Avui dia encara trobem escoles que per deixadesa de l'ajuntament no tenen telèfon, l'edifici no es troba en bones condicions, el pati no reuneix les condicions mínimes, etc. D'altra banda, més del 90% d'aquests centres no disposen de mestre d'educació especial. També considerem important remarcar el fet que una part considerable dels centres estudiants no tenen serveis paraescolars de primera necessitat: el 50% no té menjador, el 72,7% no té llar d'infants i el 76,2% no té transport escolar.Per acabar, només cal dir que si bé l'escola incompleta de les comarques gironines imparteix una educació de qualitat i renovadora, no totes les escoles exploten al màxim les potencialitats educatives i relacionals que els atribuïm en l'emmarcament teòric. Conseqüentment no totes apliquen una pedagogia invisible en el sentit Bemstenià del terme. Si bé el 75% dels centres utilitzen, de manera parcial, una modalitat de transmissió difusa perquè utilitzen una pedagogia activa, no podem oblidar que només una minoria -que no arriba al 3%- s'atreveix a prescindir -i només en determinades circumstàncies- dels llibres de text. Les relacions de poder, de jerarquia, i control només són difuses en unes poques escoles ja que l'elaboració de les normes i l'aplicació de les sancions corre a càrrec del mestre en el 75,7% i en el 58% dels centres respectivament. Les regles de seqüència són flexibles en el 68% dels centres perquè adapten el ritme d'aprenentatge a l'especificitat de cada alumne, però molt poques escoles, el 12,4%, són les que alteren amb certa assiduïtat l'ordre del currículum. / Title of the dissertation: Educational policies and legislation on the unitary and cyclic school1.Development and present situation within the region of Girona (1970-1998). This dissertation has four main challenges: 1) to analyze the Spanish and the Catalan legislations on the unitary and cyclic school -also very well-known as rural school, incomplete school or small school- from the end of the 19th Century until today; 2) to analyze the theories and the reality of the educational policies that apply to this type school since the end of the 19th Century until the present time; 3) an in depth analysis of the development of the school districts within Girona, specially the unitary and cyclic school, in the1970-1998 period; 4) to define the main characteristics of the unitary and cyclic schools within Girona running in the academic year 1997-98. All those challenges have been accomplished by means of a theoretical framework and a concise methodology. There are also two main theoretical aspects: 1) The unitary and cyclic school has been notably transformed since the 1970's up until today; 2) The unitary and cyclic school has a very powerful pedagogical, relational and human potential due to its "lacks" and "limits". The small school has been positively developed through: 1) the roles adopted by "rural teachers", parents, pedagogical renovation movements, EI Secretariat d'Escola Rural de Catalunya2, the labor unions and some political parties, the Department of Education, and the Grup Interuniversitari d'Escola Ruraf. A favorable discourse and a social revaluation in small villages also contributed to the improvement of the rural school. The unitary and cyclic school has a much more privileged scene to provide a more flexible and open education to their alumni. The cause of this "privilege" is what has been long considered to be lacking or also known as "structural limit": a small number of alumni, small number of classrooms, few teachers, and a small district. All those elements are the basic characteristics of the unitary schools and not so much of the cyclic schools, and provide what B. Bernstein called an "integrative pedagogical text, a weak framework of the social relationships and an invisible pedagogy'. They all act in favor of the democratic educative culture. Our methodology is plural and combines quantitative and qualitative methods. We accomplished our goals by means of filtering and interpreting the laws regarding our research, as well as a global analysis of such laws and the statistics provided by several school censuses. We filtered Els Fulls d'Estadística i els Fulls d'organifzació pedagògica4, published by the Department of Education and the Education Office (MEC). We also provided a survey to the directors and teachers of all the unitary and cyclic schools, interviewed eight specialists of the Rural School and we did field work and observation in a few schools. 1 A school with single classroom and teacher for all grade levels2 Organization that manages the various rural schools of Catalunya. 3 Interuniversity group for rural schools. 4 Statistics reports of the Department of Education and the Education Office.

[EN] In our daily life we are surrounded by objects. Industrial development and globalization have turned the private and public scenes into environments full of objects. Object art offers many potentialities for teaching and learning processes in the context of Arts Education. By means of it we can make students reflect on what values we assign to these objects, how can we interrelate our personal stories with theirs, and how can we use them as a resource for artistic expression, thus assimilating and applying the fundamentals of plastic and visual language. Through art and by means of object art we can create a new aesthetic reality. From this perspective students find a new way of expression, which gives them a deeper and broader view of their immediate environment, helping them to develop their imagination. Thus they discover new ways of personal communication, other means to find and fit the own way of expressing ideas through elements and materials that are normally used in other ways, finding and learning the best technique for this. We can wait for the object, natural or manufactured, to tell us what to do with it, or we can find a particular object to present an approach. For example, when we find an old shoe, we can sense aspects related with the person to whom it belonged. Our house, the home, the environment, are thus immediate sources for research. The purpose is to find what's significant of the object or object art, the beauty of simplicity, the daily life. The object art offers a different point of view to that we get from the most traditional art, to which we tendo to be more used to, and therefore it can enrich our aesthetic and conceptual vision. Currently, in our country, and boosted by some teachers, schools, associations, museums and foundations, there are various ways of expansion that support object art (and especially visual poetry) as a classroom resource. Our aim is to make an innovative contribution that expands results research and artistic educational processes that are different from traditional ones. Metaphorically speaking, objects can become extensions of the functions of the human being and also become part of works of art. From this reflection on objects, and with open work proposals that take as a reference the work of artists like Carmen Calvo, Chema Madoz and Joan Brossa, a case study has been carried out in some Valencian high schools, a project that will allow us to determine that it is indeed possible for students to acquire the skills included in the curriculum of Art Education through activities like these, thus showing the suitability of object art for this purpose. / [ES] En nuestra vida cotidiana estamos rodeados de objetos. El desarrollo industrial y la globalización han convertido el espacio privado y público en entornos repletos de objetos. Son muchas las potencialidades que ofrece el arte objetual en los procesos de enseñanza aprendizaje en el marco de la educación artística. A través de ésta podemos hacer reflexionar al alumnado sobre qué valores asignamos a estos objetos, cómo podemos interrelacionar nuestras historias personales con las de ellos y cómo podemos utilizarlos como recurso en la expresión artística y, de este modo, asimilar y poner en práctica los fundamentos del lenguaje plástico y visual. Por medio del arte y a través del arte objetual podemos crear una realidad estética nueva. Desde esta perspectiva los estudiantes encuentran una novedosa forma de expresión, que les aporta una visión más profunda y amplia de su entorno más cercano ayudándoles a desarrollar su imaginación. De este modo descubren nuevas maneras de comunicación personal, otros medios de encontrar y encajar nuestra forma de expresar las ideas a través de elementos y materiales que normalmente están destinados a otros usos, encontrando y aprendiendo la técnica más adecuada para ello. Se puede esperar a que el objeto, natural o manufacturado, nos diga qué hacer con él, o buscar un objeto determinado para presentar una intención. Por ejemplo, cuando encontramos un zapato viejo, podemos intuir aspectos relacionados con la persona a quien perteneció. Nuestra casa, el hogar, el hábitat inmediato son, pues, fuente de investigación. Se trata de buscar lo significativo del objeto, o arte objeto, la belleza de lo sencillo, de lo cotidiano. El arte objetual ofrece un punto de vista distinto del que nos puede dar el arte más tradicional al que normalmente se está más habituado, y por tanto puede enriquecer nuestra visión estética y conceptual. Actualmente en nuestro Estado, e impulsado por algunos profesores, centros educativos, asociaciones, museos y fundaciones, existen diversas vías de expansión que apoyan el arte objetual (y sobre todo la poesía visual) como recurso en el aula. Se pretende hacer una aportación innovadora que amplíe la investigación de resultados y procesos educativos artísticos distintos de los tradicionales. Metafóricamente hablando, los objetos pueden convertirse en extensiones de las funciones del ser humano y a la vez formar parte de las obras de arte. Desde esta reflexión sobre los objetos y con propuestas abiertas de trabajo, tomando como referencia la obra de los artistas Carmen Calvo, Chema Madoz y Joan Brossa, se ha realizado un estudio de casos en diferentes institutos valencianos de Educación Secundaria, un proyecto que nos permitirá determinar que es posible adquirir las competencias del currículum en Educación Artística por los alumnos a través de actividades como éstas, mostrando la idoneidad del arte objetual para esta finalidad. / [CAT] En la nostra vida quotidiana estem envoltats d'objectes. El desenvolupament industrial i la globalització han convertit l'espai privat i públic en entorns plens d'objectes. Són moltes les potencialitats que ofereix l'art objectual en els processos d'ensenyament aprenentatge en el marc de l'educació artística. A través d'aquesta podem fer reflexionar l'alumnat sobre quins valors assignem als objectes, com podem interrelacionar les nostres històries personals amb les d'aquests i com els podem utilitzar com a recurs en l'expressió artística, i així assimilar i posar en pràctica els fonaments del llenguatge plàstic i visual. Mitjançant l'art i a través de l'art objectual podem crear una realitat estètica nova. Des d'aquesta perspectiva els estudiants troben una novedosa forma d'expressió que els aporta una visió més profunda i àmplia del seu entorn més proper, ajudant-los a desenvolupar la seua imaginació. D'aquesta manera descobreixen noves formes de comunicació personal, altres mitjans de trobar i encaixar la forma d'expressar les idees a través d'elements i materials que normalment estan destinats a altres usos, trobant i aprenent la tècnica més adient per a allò que es pretén fer. Es por esperar que l'objecte, natural o manufacturat, ens diga què fer amb ell, o buscar un objecte determinat per a presentar una intenció. Per exemple, quan trobem una sabata vella podem intuir aspectes relacionats amb la persona a qui va pertànyer. La nostra casa, la llar, l'hàbitat immediat són, doncs, font d'investigació. Es tracta de buscar allò significatiu de l'objecte, o art objecte, la bellesa d'allò senzill, d'allò quotidià. L'art objectual ofereix un punt de vista diferent del que ens pot donar l'art més tradicional al que normalment s'està més habitual, i per tant pot enriquir la nostra visió estètica i conceptual. Actualment al nostre Estat, i impulsat per alguns professors, centres educatius, associacions, museus i fundacions, existeixen diverses vies d'expansió que recolzen l'art objectual (i sobretot la poesia visual) com a recurs per a l'aula. Es pretén fer una aportació innovadora que amplie la investigació de resultats i processos educatius artístics diferents dels tradicionals. Metafòricament parlant, els objectes poden convertir-se en extensions de les funcions de l'ésser humà i, al mateix temps, formar part de les obres d'art. Des d'aquesta reflexió sobre els objectes i amb propostes obertes de treball, prenent com a referència l'obra dels artistes Carmen Calvo, Chema Madoz i Joan Brossa, s'ha realitzat un estudi de casos en diferents instituts valencians d'Educació Secundària, un projecte que ens permetrà determinar que és possible adquirir les competències del currículum en Educació artística per part de l'alumnat a través d'activitats com aquestes, mostrant la idoneïtat de l'art objectual per a aquesta finalitat. / Hervas Asins, L. (2015). L'objecte com a possibilitat d'acció educativa en arts visuals. Propostes didàctiques basades en l'obra objectual artística. Estudi de casos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59464 / TESIS

La tesi aborda, des d'una perspectiva territorial i històrica, el paper que han jugat les grans infraestructures hidràuliques en dues conques fluvials mediterrànies catalanes: la Muga i el Fluvià (província de Girona). Així, s'efectua una reconstrucció retrospectiva del conjunt de projectes de gran obra hidràulica (preses, embassaments, canals complementaris) que, als últims 150 anys, han estat ideats i, en el seu cas executats, a ambdues conques. En aquest procés s'atorga una atenció especial a les justificacions, finalitats, discursos i agents socials que han inspirat la seva concepció i les causes que han conduït al seu èxit o al seu fracàs. Tot plegat es contextualitza dins dels plans, les polítiques i la legislació hidràulica estatals. L'elecció de dos rius veïns proporciona clars elements per a establir una anàlisi evolutiva comparada entre ells. Aquí s'afegirà la influencia del proper riu Ter des del moment en que es decideix l'abastament parcial amb els seus cabals a Barcelona. / The aim of the thesis is to know the paper that the great hydraulic works have been in two mediterranean river basins called Muga and Fluvià located in Catalonia (province of Girona, Spain). The perspective of the study will be historical and territorial. The thesis realizes a retrospective reconstruction of the projects of great hydraulic works (dams/reservoirs + complementary channels) that have been conceived or built in both river basins during the last 150 years. In this process the study gives a special attention to their justifications, their aims, their peculiarities, their promoters, and the reasons of their issue or of their failure. All this is framed in the planification, policies, and hydraulic legislation pertaining to the state.The election of two neighbouring rivers provides the elements to establish an evolutional comparative analysis between both. Here we add the effects of the influence of the nearing Ter river, when is decided the partial supply with their waters to the city of Barcelona.

The aim of this doctoral thesis is to consolidate the preventive perspective as one of priority action, both by public authorities and private companies, in order to protect the health and safety of employees. To this end, the obligations incumbent on employers to provide a safe job for employees were studied. These obligations appear in Act 31/95 (November 8th) on Prevention of Risks at Work. A further aim is to assist legal agents in handling the labour regulations on health and safety at work, by the study of the safety regulations that have amplified the Act. Since these regulations originate in the legislation emanating from the International Labour Organization and the European Union, a detailed study was also made of the agreements taken at the ILO to protect the health and safety of employees, and of the directives issued within the European Community to promote improvements in work conditions / La finalidad de la tesis doctoral es consolidar la perspectiva preventiva como la de actuación prioritaria, tanto por los poderes públicos como por la parte empresarial, para la protección de la seguridad y salud de los trabajadores. Con este objeto, se realiza un estudio de las obligaciones que conciernen al empresario para proveer un puesto de trabajo seguro al trabajador, y que vienen reguladas en la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales. También se pretende facilitar al agente jurídico el manejo de la normativa laboral de seguridad y salud en el trabajo mediante el estudio de los reglamentos de seguridad que han desarrollado la Ley. Ya que el conjunto de esta normativa tiene su origen en la legislación emanada de la Organización Internacional del Trabajo y la Unión Europea, también se realiza un estudio pormenorizado tanto de los convenios adoptados en la OIT para proteger la seguridad y salud de los trabajadores como de las Directivas surgidas en el ámbito de la Comunidad Europea para promover la mejora de las condiciones de trabajo / La finalitat de la tesi doctoral és consolidar la perspectiva preventiva com la d’actuació prioritària, tant pels poders públics com per la part empresarial, per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors. Amb aquest objecte, es realitza un estudi de les obligacions que concerneixen l’empresari per proveir un lloc de treball segur al treballador, i que són regulades a la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. També es pretén facilitat a l’agent jurídic el maneig de la normativa laboral de seguretat i salut en el treball mitjançant l’estudi dels reglaments de seguretat que han desenvolupat la Llei. Com que el conjunt d’aquesta normativa té el seu origen en la legislació emanada de l’Organització Internacional del Treball i de la Unió Europea, també es realitza un estudi detallat tant dels convenis adoptats a l’OIT per protegir la seguretat i la salut dels treballadors com les directives sorgides en l’àmbit de la Comunitat Europea per promoure la millora de les condicions de treball