No description available.

Aquest projecte d'investigació fou concebut des del principi amb l'objectiu d'analitzar el pas de la gràfica a la seva expressió simbòlica i la seva aplicació a les funcions derivades, des d'un punt de vista teòric i a la vegada pràctic. La investigació que hem portat a terme pretén superar la divisió teoria-pràctica perquè considerem que una investigació teòrica en didàctica de la matemàtica guanya sentit si es basa en la reflexió crítica sobre l'actuació real en la institució escolar. Considerem que els més de vint anys d'experiència del doctorand en l'ensenyament secundari formen un substrat essencial sobre el qual es pot fonamentar una anàlisi teòrica que no perdi de vista la complexitat de la pràctica educativa.Darrerament ha augmentat l'interès per superar la separació entre la investigació en didàctica de les matemàtiques i la pràctica educativa i han augmentat les investigacions que pretenen estudiar allò que passa a l'aula. És a dir, l'objectiu principal és analitzar el procés constructiu que desenvolupen els alumnes quan estudien un determinat sistema organitzat de continguts en una classe real, amb tota la seva riquesa i complexitat. Des d'aquest punt de vista, l'estudi dels processos cognitius implícits en l'adquisició de determinats continguts no és l'objectiu principal, sinó que es converteix en un objectiu secundari, que pot ser útil per ajudar a explicar la complexitat de les situacions escolars reals. Una investigació que tingui com a objectiu l'evolució del procés constructiu de l'alumne al llarg del període d'instrucció, és complexa i planteja moltes dificultats, tant teòriques com pràctiques. Ara bé, en ser el doctorand el professor dels cursos que han participat en la investigació, ha estat més fàcil la recollida de la informació necessària. En aquesta investigació el doctorand ha assumit el paper del professor del curs i el paper d'investigador, procurant que la investigació no interferís ni deformés, dintre del que era possible, la normalitat de l'aula.

En esta tesis se presenta el diseño, implementación y evaluación de un programa para la formación ética de los estudiantes de Enfermería, ya que se trata de una profesión en la que existe una relación de ayuda hacia personas y exige que mantengan unas actitudes adecuadas desde el punto de vista ético. Además en la práctica diaria,la enfermera/o se encuentra a menudo inmersa en conflictos o dilemas éticos, respecto a actuaciones a seguir con el paciente y su familia, sus colegas y la institución para la que trabaja. Esta realidad demanda el formar a los futuros profesionales de Enfermería para que puedan ponderar con suficiente objetividad las situaciones éticamente conflictivas y tomar las decisiones convenientes fruto de una reflexión. La fundamentación del programa se inicia con el repaso de la evolución de la historia de la Enfermería y de la formación moral de la profesión, además de presentar el marco conceptual para definir su aportación específica dentro del equipo de Salud. Tras esta reflexión, se procede identificar la situación real de la enseñanza de la Ética en nuestro país, por medio de un cuestionario remitido a todas las escuelas de Enfermería de España (110). De las 42 respuestas recibidas se observa que la mayoría contemplan la ética en su currículo básico y la consideran una materia muy importante, pero las horas de clase dedicadas a su impartición es escasa.Estas premisas muestran la necesidad de consolidar la enseñanza de la ética y que la confección de un programa basado en los temas éticamente conflictivos que más preocupan a la Enfermería puede contribuir a ello. Con este objetivo se recoge información en tres fuentes: Opinión enfermeras/os, sobre los dilemas éticos surgidos en su práctica diaria, recogida por medio de entrevistas a 70 profesionales, opinión social, sobre temas éticos aparecidos en los medios de comunicación y recogidos en el periódico "La Vanguardia" durante 18 meses y la tendencia académico-científica a partir de los temas tratados en los textos sobre ética por medio de la revisión de los 14 libros más referenciados en nuestro país. Triangulando la información recogida en las tres fuentes surgieron los temas siguientes: Derecho a morir con dignidad, actitudes de la enfermera ante la muerte, derecho a la información, experimentación humana, atención a los pacientes con SIDA, responsabilidad/ calidad de los cuidados, secreto profesional y aborto.Identificados y justificados debidamente los temas se confecciona el programa didáctico, eligiendo las metodologías didácticas oportunas. El programa se implementa en los estudiantes de primer curso de Enfermería y se evalúa siguiendo el modelo Stake.Las conclusiones nos muestran que al ser un programa diseñado en función de las necesidades del colectivo de enfermero y de los temas éticos más conflictivos, crea muchas expectativas en los alumnos desde el primer momento, a juzgar por la encuesta inicial, expectativas que son ampliamente cubiertas según datos de la encuesta final. Además la evaluación de la aplicación del programa ha demuestra su utilidad, porque el disponer de un programa desarrollado facilita la impartición de la asignatura, y el disponer de los materiales ayuda a los alumnos en la asimilación de la misma.PALABRAS CLAVE: Ética, Enfermería, Didáctica, Formación / "Design of Ethical Education Programs for Nursing Students"TEXT:In this thesis, the design, implementation, and evaluation of an ethical training program for nursing students is presented, with the goal of helping to develop the appropriate ethical approach in a profession where there exists the relationship of helping sick people. Furthermore, the goal is to prepare future professionals in confronting the ethical dilemmas that arise in their daily practice. The program begins with a review of the history of the evolution of Nursing and teaching the moral aspects of the profession, as well as presenting the conceptual framework in order to define the nurse's specific role within the team of health care workers. After reflecting on these aspects, the program then moves on to identify the actual state of the teaching of ethics in our country, obtained by sending a questionnaire to all the nursing schools in Spain (110). Of the 42 responses received, most respondents looked at ethics in their basic curriculum and it was considered an important subject, but very little class time is dedicated to it. These premises show the need to consolidate ethics training and that the preparation of a program based on the most controversial ethical dilemmas that a nurse faces can contribute towards fulfilling this need.With this goal in mind, information was collected from three main sources: The opinion from nurses, in relation to ethical dilemmas that arise in their daily practice, gathered by interviewing 70 professionals. Social opinion, towards ethical issues that appear in the media, collected from the newspaper "La Vanguardia" over an 18-month period and Academic-Scientific trends based on the issues dealt with in the 14 most referenced texts on ethics in Spain.When we compiled all the data collected from these three sources, the following issues emerged: the right to die with dignity, the nurse's approach towards dealing with the subject of death, the right to information, human experimentation, AIDS patients care, the quality of the care, patient confidentiality, and abortion. Once properly identifying the issues and justifying their importance an educational program was made, choosing the appropriate methodology. The program was put into practice to students attending their first year of Nursing and it was evaluated using the Stake model.The conclusions show that this program, which is designed with the overall needs of the nurse in mind and based on the most controversial ethical issues, creates high expectations from the students from the very beginning of their training. These expectations were well met when we look at the results of the final questionnaire. Moreover, the evaluation of the application of the program has demonstrated its usefulness, since the availability of a pre-developed program makes it easier to teach the subject, and also the availability of teaching materials helps students in their understanding of the subject.KEY WORDS: Ethics, Nursing, Educational, Training

La recerca aborda el tractament de la indumentària com a objecte de la cultura i parteix d'una perspectiva i tractament propis de la "didàctica de l'objecte". Els camps d'actuació de la recerca són dos i responen a dues modalitats d'ensenyament; una d'àmbit formal i relacionada amb la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials i una altra d'àmbit no formal, relacionada amb els equipaments museístics que contenen fonts d'indumentària.Si bé és cert que en les darreres dècades s'han realitzat algunes experiències didàctiques a l'entorn d'aquest element, tant en àmbits d'ensenyament reglat com no reglat, són poques les que n'han deixat constància, i menys les que ho han fet des d'una aproximació científica rigorosa. Així, doncs, la tesi pretén ser un punt de partida en la recerca sobre el tractament del paper del vestit com a objecte cultural i element transversal del coneixement i se centra en els equipaments museístics d'àmbit occidental que conserven les fonts originals, els estudia i analitza a través d'un treball de camp exhaustiu i en configura un catàleg ampli, un estat de la qüestió de la seva museografia i una proposta de classificació. A més, destaca també el caràcter de la indumentària com a recurs educatiu i n'exposa algunes estratègies d'utilització.El fil estructurant de la recerca el constitueixen tres objectius inicials, la consecució dels quals es persegueix amb un mètode de treball estructurat en quatre eixos metodològics: un primer eix d'anàlisi de la indumentària com a font objectual històrico-cultural, un segon eix d'anàlisi museogràfica, un tercer eix sobre la seva didàctica i divulgació, i un quart sobre la recerca de fonts primàries.Juntament amb l'anàlisi de les fonts bibliogràfiques sobre història de la indumentària i del material publicat pels museus, el treball de camp ha consistit fonamentalment en la identificació dels equipaments museogràfics més rellevants i el seu estudi in situ, acompanyat de la realització de fitxes d'observació i d'entrevistes amb els seus responsables; anàlisis dels seus models expositius; i, finalment, un estudi de cas sobre materials tèxtils extrets del panteó d'un personatge de la noblesa catalana del segle XVIII.Per la consecució dels dos primers objectius plantejats, l'autora ha realitzat, en primer lloc, un examen de la problemàtica que presenta tant l'estudi com la implementació didàctica rigorosa de les fonts del vestit i la seva problemàtica específica en els equipaments que poden presentar objectes d'indumentària. En segon lloc, s'ha analitzat la història i tipologia dels museus que contenen patrimoni indumentari, una categoria exclosa de les definicions habituals, i s'ha inclòs amb una proposta de taula classificatòria d'abast universal. En tercer lloc, s'ha procedit a una anàlisi dels missatges i guions que els museus d'indumentària, tenint en compte les capacitats i potencialitats d'aquest objecte patrimonial, haurien de ser capaços de transmetre als seus visitants. A més, l'autora destaca algunes de les funcions més importants que aquests equipaments haurien de tenir i finalitza amb un estudi quantitatiu dels espais de presentació de la indumentària.Per l'acompliment del tercer objectiu, relacionat amb el valor didàctic de la indumentària, l'autora ha realitzat una anàlisi àmplia del vestit com a recurs didàctic que conclou amb alguns exemples i propostes d'aplicació de la indumentària en la disciplina de la Didàctica de les Ciències Socials, com una mostra criterial sobre materials didàctics de creació de línies del temps a través dels canvis i continuïtats del vestit.Aquesta tesi destaca pel seu caràcter pioner en l'àmbit de la recerca sobre el valor didàctic de la indumentària, fet que la converteix en un punt de partida indispensable per futures investigacions científiques en aquest camp i en un treball de referència obligada. / The research deals with the treatment of historical costumes and clothing as cultural objects from a Teaching and Learning approach. The research fields of action are comprised in two different types of education; one related to formal education environments, within the field of Teaching and Learning Social Sciences, and one related to non-formal education environments, in particular those of museums containing clothes as historical sources.Therefore, the current research is a starting point for research based on the role of clothing as cultural objects and as elements of cross knowledge in teaching and learning actions; at the same time, the research is focused on Western museums that preserves that kind of sources which are analysed from an exhaustive field work that includes up to one hundred twenty-nine museums, whose data is used to create a large catalogue of museums with clothing objects, to define a state of the issue and to outline a possible classification.The research is structured according four methodological lines: the first one is related to clothing and costumes as historical and cultural objects, the second one is a museographical analyses approach, the third one is related to teaching and learning as well as communication strategies, and the fourth and last one is about primary sources research.Finally, this research is to be understood as a pioneer research on historical costumes' teaching and learning value, which makes this research an important starting point for future scientific research to be done in this field as well as a work of reference.

No description available.

CONEIXEMENTS PREVIS I RENDIMENT ACADÈMIC A LA UNIVERSITATAdoptant el model del constructivisme, la tesi es proposa com a objectiu esbrinar quina és la base acadèmica de l'alumnat en arribar als estudis universitaris de Fisioteràpia i comprovar si aquesta base influeix en el rendiment acadèmic durant el primer curs de la carrera.La tesi està estructurada en dues parts. En la fonamentació teòrica cal considerar el context en què se situa la tesi (canvi del sistema educatiu, renovació de les PAAU, experiència del professorat, etc.) i el marc teòric en què treballem. Per acostar-nos als coneixements previs de l'alumnat, sobretot a les idees i els processos que ha de desenvolupar per aprendre ciència, ens ha estat de gran utilitat revisar les investigacions emmarcades en la teoria piagetiana de les operacions formals i en l'enfocament de les concepcions alternatives dels subjectes sobre els fenòmens científics. Pel que fa a les habilitats d'aprenentatge que formen part dels coneixements previs ens hem centrat en l'exploració de la relació entre els processos cognitius i la comprensió de textos.El primer pas de la recerca empírica fou la formulació de la hipòtesi que volíem comprovar: els coneixements previs de l'alumnat pronostiquen el rendiment acadèmic en els estudis universitaris de Fisioteràpia. La variable independent són els coneixements previs dels estudiants en ingressar a la universitat, avaluats a partir de l'instrument de mesura dissenyat en la nostra investigació: la prova. La variable dependent és el rendiment acadèmic dels subjectes mesurat a partir de les qualificacions obtingudes en finalitzar el primer curs acadèmic universitari. La investigació se situa en el paradigma empiricoanalític, en la modalitat d'investigació no experimental o ex-post-facto.Les conclusions de l'anàlisi dels resultats es refereixen a:la base científica amb què els estudiants arriben a la universitat,el nivell de les competències lingüístiques,el comportament heterogeni dels subjectes de la mostra davant els aspectes avaluats en la prova,la comprovació de la hipòtesi.En finalitzar l'estudi s'apunten reflexions i es suggereixen propostes de discussió i recerca.CONOCIMIENTOS PREVIOS Y RENDIMIENTO ACADÉMICO EN LA UNIVERSIDADAdoptando el modelo del constructivismo, la tesis se propone como objetivo averiguar cuál es la base académica del alumnado que ingresa a los estudios universitarios de Fisioterapia y comprobar si esta base influye en el rendimiento académico durante el primer curso de la carrera.La tesis está estructura en dos partes. En la fundamentación teórica debe considerarse el contexto en el que se sitúa la tesis (cambio del sistema educativo, renovación de las PAAU, experiencia del profesorado, etc.) y el marco teórico en el cual trabajamos. Para acercarnos a los conocimientos previos del alumnado, sobretodo a las ideas y a los procesos que ha de desarrollar para aprender ciencia, nos ha sido de gran utilidad revisar las investigaciones enmarcadas en la teoría piagetiana de las operaciones formales y en el enfoque de las concepciones alternativas de los sujetos sobre los fenómenos científicos. En cuanto a las habilidades de aprendizaje que forman parte de los conocimientos previos nos hemos centrado en la exploración de la relación entre los procesos cognitivos y la comprensión de textos.El primer paso de la investigación empírica fue la formulación de la hipótesis que queríamos comprobar: los conocimientos previos del alumnado pronostican el rendimiento académico en los estudios universitarios de Fisioterapia. La variable independiente son los conocimientos previos de los estudiantes al ingresar en la universidad, evaluados a partir del instrumento de medida diseñado en nuestra investigación: la prueba. La variable dependiente es el rendimiento académico de los sujetos medido a partir de las calificaciones obtenidas al finalizar el primer curso académico universitario. La investigación se sitúa en el paradigma empírico-analítico, en la modalidad de investigación no experimental o ex-post-facto.Las conclusiones del análisis de los resultados se refieren a:la base científica con que los estudiantes llegan a la universidad,el nivel de las competencias lingüísticas,el comportamiento heterogéneo de los sujetos de la muestra ante los aspectos evaluados en la prueba,la comprobación de la hipótesis.Al finalizar el estudio se apuntan reflexiones y se sugieren propuestas de discusión e investigación.PREVIOUS KNOWLEDGE AND ACADEMICAL PERFORMANCE AT UNIVERSITY Based on the constructivist model, the main objective of the thesis is to evaluate the academic background of pupils who access to Physiotherapy University and determine the influence of this knowledge on the academic performance during the first year at University.The thesis is structured in two main parts. On the theoretical basis, one must consider the context of the thesis (changes in the educational system, renovation of University Access Tests, expertise of the teachers, etc.) and the theoretical framework. To assess the previous knowledge of students, especially the development of ideas and procedures involved in learning science, special detail and consideration was given to the revision and investigation carried out within the Piaget framework on formal operations and also to alternative concept approach to scientific phenomena. In relation to the learning capacities as part of previous knowledge, the thesis has focused on the evaluation of the relationship between cognitive procedures and text comprehension.The first step in the empirical investigation was the formulation of the hypothesis to be checked: previous knowledge of pupils predict academic performance during the first year of Physiotherapy at University. The independent variable is the previous knowledge of pupils when they access to University, evaluated by means of a measuring tool specifically designed for our investigation: the test. The dependent variable is the academic performance of students based on their examination results at the end of their first year of university. The framework of the investigation is the empirical-analytical paradigm, in the category of non-experimental investigation or ex post-facto.The main conclusions of the analysis of results refer to:the scientific basis of pupils who access University,their level of linguistic abilities,the heterogeneous behaviour of students faced with the different aspects evaluated in the test, the verification of the hypothesis.The thesis finally highlights several considerations and it suggests further discussion and investigation items.

La Convenció dels Drets de la Infància (a partir d’ara CDI) és un instrument aprovat per l’Organització de les Nacions Unides el 1989 per protegir i promocionar a la infància. És la convenció més ratificada de la història. No obstant això, i encara que aquesta s’establís fa més de 20 anys, no és coneguda per la societat ni molt menys per la infància. Aquest plantejament va conduir a establir els objectius de la recerca que han estat: (1) analitzar el coneixement que tenen els infants respecte els Drets de la Infància; (2) identificar les necessitats formatives cognitives, procedimentals i actitudinals dels nens i nenes relacionades amb la CDI; (3) i dissenyar i elaborar una proposta socioeducativa metodològicament i científicament fonamentada per a la promoció de la CDI entre els infants i adolescents. S’ha dut a terme una investigació orientada a la pràctica educativa i al canvi a partir de la investigació avaluativa. Els participants han estat 2.263 nois i noies entre 10 i 18 anys. L’instrument utilitzat per a la recollida de dades ha estat un qüestionari de dilemes morals on s’hi recollien preguntes obertes, preguntes dicotòmiques i preguntes amb justificació de la resposta. D’aquesta manera s’ha pogut fer dos tipus d’anàlisi: un anàlisi quantitatiu a partir del tractament estadístic, i un anàlisi qualitatiu a través de l’anàlisi de contingut.El resultats han aportat dades sobre la poca difusió que se’n fa de la CDI; el desconeixement per part dels infants i adolescents dels seus propis drets tant des de l’aspecte cognitiu com comportamental i emocional; i la manca d’adequació dels materials educatius dedicats a la difusió de la CDI entre els nens i nenes que aposten per metodologies individuals i on el professional brinda els continguts als participants. Aquests resultats han contribuït a elaborar una proposta socioeducativa dirigida a adolescents entre 12 i 16 anys: “CReC. Creix, Responsabilitza’t i Crea. Programa per a la promoció dels Drets de la Infància” que fes realitat l’Enfocament de Drets com a eina educativa per a la promoció de la infància. Aquesta s’ha basat en les necessitats formatives i ha tingut en compte les tres dimensions d’aprenentatge així com metodologies participatives com l’Aprenentatge Grupal i l’Aprenentatge Servei per tal de convertir-la en una proposta significativa i efectiva per als infants i adolescents i contribuir al seu desenvolupament com a subjectes de drets i a la seva autoprotecció. / La Convención de los Derechos del Niño (en adelante CDN) es un instrumento aprobado por la Organización de las Naciones Unidas el 1989 para proteger y promocionar a la infancia. Es la convención más ratificada de la historia. Sin embargo, y aunque ésta se estableciera hace más de 20 años, no es conocida por la sociedad ni mucho menos por la infancia.Este planteamiento condujo a establecer los objetivos de la investigación que han sido: (1) analizar el conocimiento que tienen los niños y niñas respecto a los Derechos de la Infancia; (2) identificar las necesidades formativas cognitivas, procedimentales y actitudinales de los niños y niñas relacionadas con la CDN; (3) diseñar y elaborar una propuesta metodológicamente y científicamente fundamentada para la promoción de la CDN entre los niños, niñas y adolescentes. Se ha llevado a cabo una investigación orientada a la práctica educativa y al cambio a partir de la investigación evaluativa. Los participantes han sido 2.263 chicos y chicas entre 10 y 18 años. El instrumento utilizado para la recogida de los datos ha sido un cuestionario de dilemas morales en el que se encontraban preguntas abiertas, preguntas dicotómicas y preguntas con justificación de la respuesta. De esta manera, se ha podido hacer dos tipos de análisis: un análisis cuantitativo a partir del tratamiento estadístico, y un análisis cualitativo a través del análisis de contenido. Los resultados han aportado datos sobre la poca difusión que se hace de la CDN; el desconocimiento por parte de los niños, niñas y adolescentes de sus propios derechos tanto desde el aspecto cognitivo como comportamental y emocional; y la inadecuación de los materiales educativos dedicados a la difusión de la CDN entre los niños y niñas que apuestan por metodologías individuales y donde el profesional provee los contenidos a los participantes. Estos resultados han contribuido a elaborar una propuesta socioeducativa dirigida a adolescentes entre 12 y 16 años: “CReC. Crece, Responsabilízate y Crea. Programa para la promoción de los Derechos de la Infancia” que hiciera realidad el Enfoque de Derechos como herramienta educativa para la promoción de la infancia. Ésta se ha basado en las necesidades formativas y ha tenido en cuenta las tres dimensiones de aprendizaje así como metodologías participativas como el Aprendizaje Grupal y el Aprendizaje Servicio para convertirla en una propuesta significativa y efectiva para los niños, niñas y adolescentes y contribuir a su desarrollo como sujetos de derechos y a su autoprotección. / The Convention on the Rights of the Child (from now on CRC) is an instrument approved by the United Nations in 1989 to protect and promote childhood. Although it is the most ratified convention in history and taking into account that it has been established for more than 20 years, it is not known in our society and much less among children. Considering these facts, the following objectives of research were set: (1) to analyze the knowledge of children regarding the Rights of the Child; (2) to identify the cognitive, behavioral and attitudinal training needs of children related to CRC, (3) and to design and develop a methodologically and scientifically founded socio-educational proposal to promote CRC among children and adolescents. An educational practice-oriented research was carried out on the basis of the evaluative research. The participants were 2,263 boys and girls aged between 10 and 18. The instrument used for data collection was a questionnaire of moral dilemmas divided into open questions, dichotomous questions and questions with justification of the answer. Thus, two types of analysis were conducted: a quantitative analysis based on statistical analysis and a qualitative analysis through content analysis. The results showed the very low diffusion that is made about CRC, the children and adolescents’ unawareness of their rights, not only from the cognitive but also from the behavioral and emotional approach, and the inadequacy of the educational materials dedicated to the diffusion of CRC among children which opt for individual methodologies and in which the professional provides the contents to the participants. These results contributed to develop a socio-educational proposal addressed to adolescents between 12 and 16 years old: "CReC. Grow, Be Responsible and Create. Program to promote the Rights of the Child", which brings to reality the Rights-Based Approach as an educational tool for promoting childhood. The proposal was based on the training needs and took into account not only the three dimensions of learning but also participatory methodologies, such as Learning Group and Service Learning, to turn it into a meaningful and effective proposal for children and adolescents which contributes to their development as subjects of rights and to their self-protection.

Aquesta tesi és un estudi analític i descriptiu sobre els llibres de text digitals (LTD) utilitzats en l’educació obligatòria del sistema educatiu català. La recerca s’estructura en dues vies de treball: a) La primera és una anàlisi del tractament que es fa de les competències bàsiques en les activitats presents en els LTD. b) I la segona és una anàlisi de l’ús dels recursos multimèdia tant en els continguts com en les activitats d’aquests LTD. La mostra final definitiva correspon a 112 LTD, 106 per a l’educació secundaria obligatòria (ESO) i 6 per a l’educació primària (EP), amb un total de 6.154 activitats, repartides en 6.020 per als estudis d’ESO i 134 per als d’EP. Tenint en compte les dues vies d’anàlisi, tant els resultats referents al tractament competencial com en l’ús dels recursos multimèdia, considerem que els LTD no responen satisfactòriament a l’enfocament competencial dels currículums oficials ni a les potencialitats tecnològiques actuals. / Esta tesis es un estudio analítico y descriptivo sobre los libros de texto digitales (LTD) utilizados en la educación obligatoria del sistema educativo catalán. La investigación se estructura en dos vías de trabajo: a) La primera es un análisis del tratamiento que se realiza de las competencias básicas en las actividades presentes en los LTD. b) Y la segunda es una análisis del uso de los recursos multimedia tanto en los contenidos como en las actividades de estos LTD. La muestra final definitiva corresponde a 112 LTD, 106 pertenecientes a la etapa de educación secundaria obligatoria (ESO) y 6 a la de educación primaria (EP), con un total de 6.154 actividades, distribuidas en 6.020 para los estudios de ESO y 134 para los de EP. Teniendo en cuenta las dos vías de análisis, tanto los resultados referentes al tratamiento competencial como en el uso de los recursos multimedia, consideramos que los LTD no responden satisfactoriamente al enfoque competencial de los currículums oficiales ni a las potencialidades tecnológicas actuales. / This thesis is a descriptive analytical study of the e-textbooks used in compulsory education under the Catalan education system. The research is structured into two clearly differentiated lines of work: a) First, a competency analysis was performed to establish how basic competencies were handled in the activities found in the e-textbooks. b) Second, an analysis was performed of the use of multimedia resources in both the content and the activities of these e-textbooks. The final sample included 112 e-textbooks, 106 for compulsory secondary education and 6 for primary education, with a total of 6,154 activities (6,020 for compulsory secondary education studies and 134 primary education studies). Regarding the results for the analysis of competency handling in the activities, it could be said that the e-textbooks analysed did not satisfactorily respond to the competency focus set by the official curricula of either of the two educational stages. Regarding the frequency of use of the various multimedia elements, it could generally be said that the results obtained indicate a classic use of multimedia resources.

La investigación realizada en la presente tesis doctoral explora la narración del relato autobiográfico y su análisis como herramienta para el desarrollo de la práctica profesional en formación inicial de maestros a través del arte contemporáneo. Durante el estudio se han analizado un total de 407 relatos autobiográficos realizados durante la formación de docentes en la Universidad de Lleida en las promociones 2009-2010, 2010-2011, 2011- 2012 y 2012-2013. Como resultado la narración de esta investigación deviene mi propio relato autobiográficos construido a través de la polifonía. Explorar y analizar el papel que el arte contemporáneo ha tenido en el desarrollo de la práctica docente en formación inicial de maestros en la Universidad de Lleida nos lleva a explorar y desarrollar una metodología de análisis de los relatos autobiográficos. El análisis de los relatos autobiográficos se concreta en tres momentos distintos que responden a los interrogantes que emergen a lo largo de la investigación. De este modo los resultados nos invitan a desarrollar el relato autobiográfico como estrategia de mejora de la práctica profesional. / La investigació realitzada en la present tesi doctoral explora la narració del relat autobiogràfic i el seu anàlisi com a eina per al desenvolupament de la pràctica professional en formació inicial de mestres a través de l'art contemporani. Durant l'estudi s'han analitzat un total de 407 relats autobiogràfics realitzats durant la formació de docents a la Universitat de Lleida en les promocions 2009-2010, 2010-2011, 2011- 2012 i 2012-2013. Com a resultat la narració d'aquesta investigació esdevé el meu propi relat autobiogràfics construït a través de la polifonia. Explorar i analitzar el paper que l'art contemporani ha tingut en el desenvolupament de la pràctica docent en formació inicial de mestres a la Universitat de Lleida ens porta a explorar i desenvolupar una metodologia d'anàlisi dels relats autobiogràfics. L'anàlisi dels relats autobiogràfics es concreta en tres moments diferents que responen als interrogants que emergeixen al llarg de la investigació. D'aquesta manera els resultats ens conviden a desenvolupar el relat autobiogràfic com a estratègia de millora de la pràctica professional. / The present research explores the writing of autobiographical narrative and its analysis as a tool for the development of professional practice in initial teacher education through contemporary art. During the research, 407 autobiographical narratives written in teachers’ education in the University of Lleida from 2009-2010, 2010-2011, 2011-2012 y 2012-2013 academic years have been analised. For this purpose, the narrative of the investigation becomes my own autobiographical narrative built through the polyphony. In order to explore and analyse the importance of contemporary art on the development of teaching practice in initial teacher training at the University of Lleida, we ought to explore and develop a methodology for the analysis of autobiographical narratives. The analysis of autobiographical narratives is conducted at three different moments to answer the questions that emerge throughout the investigation. Consequently, the results invite us to develop the autobiographical narrative as a strategy for improving professional practice.

Aquesta investigació és un estudi descriptiu sobre la digitalització de les aules de música a les escoles públiques de Catalunya que té com a objectiu: (a) conèixer l’estat actual en què es troba la incorporació de les tecnologies a les aules de música de les escoles catalanes; (b) identificar els elements i factors que mediatitzen la implementació de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical i (c) elaborar, a partir de les anàlisis anteriors, una proposta de marc per a la integració de les tecnologies en l’ensenyament de l’educació musical (MITEM). Es crea un qüestionari electrònic que es fa arribar a 1371 centres educatius amb especialistes en educació musical, obtenint un 35,1% de respostes que configuren una mostra final de 482 escoles. Al darrer ítem del qüestionari (pregunta oberta) responen un 24,27% dels enquestats. Es realitzen també 16 entrevistes a experts nacionals i internacionals en l’àmbit de les tecnologies aplicades al camp de l’educació musical. Les conclusions de l’estudi - agrupades en quatre eixos (administracions educatives, centre educatiu, aula de música i especialista en educació musical) -, posen de manifest que: (a) les polítiques educatives d’integració de les tecnologies a les escoles disten força de les concepcions dels especialistes pel que fa a la manera de com impulsar l’ús efectiu de les tecnologies a les aules; (b) les escoles catalanes reflecteixen un nivell moderat d’adopció de les tecnologies dins les aules de música; (c) la utilització de les tecnologies en els processos educatius musicals està centrada principalment en activitats en les quals l’especialista en educació musical defineix i controla els espais d’aprenentatge i (d) l’especialista manifesta una actitud positiva envers la utilització de les tecnologies en els processos d’aprenentatge tot i la seva mancança formativa en l’ús de les tecnologies / Esta investigación es un estudio descriptivo sobre la digitalización de las aulas de música en las escuelas públicas de Catalunya que tiene como objetivo: (a) conocer el estado actual en el que se encuentra la incorporación de las tecnologías en las aulas de música de las escuelas catalanas; (b) identificar los elementos y factores que mediatizan la implementación de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical y (c) elaborar, a partir de los análisis anteriores, una propuesta de marco para la integración de las tecnologías en la enseñanza de la educación musical (MITEM). Se elabora un cuestionario electrónico que se envía a 1371 centros educativos con especialistas en educación musical, obteniendo un 35,1% de respuestas que configuran una muestra final de 482 escuelas. En el último ítem del cuestionario (pregunta abierta) responden un 24,27% de los encuestados. Se realizan también 16 entrevistas a expertos nacionales e internacionales en el ámbito de las tecnologías aplicadas al campo de la educación musical. Las conclusiones del estudio - agrupadas en cuatro ejes (administraciones educativas, centro educativo, aulas de música y especialista en educación musical)-, ponen de manifiesto que: (a) las políticas educativas de integración de las tecnologías en las escuelas difieren de las concepciones de los especialistas en lo concerniente a como promover el uso efectivo de las tecnologías en las aulas, (b) las escuelas catalanas reflejan un nivel moderado de adopción de las tecnologías en las aulas de música, (c) la utilización de las tecnologías en los procesos educativos musicales se concentra principalmente en actividades en las que el especialista define y controla los espacios de aprendizaje y (d) el especialista que trabaja en las escuelas catalanas manifiesta una actitud positiva con respecto a la utilización de las tecnologías en los procesos de aprendizaje a pesar de su falta de formación en el uso de las tecnologías / This research project is a descriptive study of the digitalisation of music classrooms in state-funded schools in Catalonia whose objectives are threefold: (a) set out the current state of incorporation of technologies in music classrooms in Catalan schools; (b) identify the elements which influence the implementation of technologies in music education and (c) draw up a general framework proposal for integrating technology in music education (FITME) on the basis of the previous analyses. A questionnaire was sent to 1,371 schools that have a specialist music teacher, of which 35.1% responded. The final sample was 482 schools. The open question was answered by 24.27% of music teachers. 16 interviews were conducted with national and international experts in technologies applied to music education. The conclusions of the study are grouped into four areas (education authorities, the school, the music classroom and the music teacher), of which we would highlight the following: (a) education policies for technology integration in schools differ significantly from how music teachers conceive the best way to drive effective use of technologies in the classroom; (b) Catalan schools reflect a moderate level of technology adoption in the classroom; (c) use of technologies in music education processes is focussed principally on activities in which the teacher defines and controls the learning environment and (d) music teachers working in Catalan schools display a positive attitude towards the use of technology in learning processes despite their lack of training