La present tesi doctoral valora des d'un punt de vista científic, quin és el factor didàctic de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca", depenents de les diferents institucions que hi treballen.És una tesi que s'enmarca dins de la recerca en didàctica del patrimoni i de la museografia virtual, analitzant quin és el punt de vista de l'usuari, desmarcant-se d'estudis referents a la construcció de les pàgines web, a l'índex de consultes, etc.El mètode emprat és observacional en un inici, i analític i correlacional en la segona part de la recerca. En primer lloc analitzem l'índex de visibilitat que tenen les pàgines web referents a Atapuerca, mitjançant les motors de cerca més clàssics i les pàgines considerades portals més emprats per la comunitat educativa. Posteriorment realitzem el mateix anàlisi en un llistat exhaustiu de la quasi totalitat de jaciments paleoantropològics mundials.Fruit d'aquesta primera cerca, podem concloure una primera classificació en funció de l'índex de visibilitat i d'una primera aproximació a l'estructura interna de les pàgines.Posteriorment apliquem un sistema de registre dissenyat a tal efecte a les pàgines millor classificades en l'anterior anàlisi, i a les d'Atapuerca. En aquest sistema de registre es valoren aspectes d'usabilitat, aspectes didàctics, de navegació...Les conclusions són clares. Les pàgines web referents a Atapuerca no poden ser classificades com a didàctiques, tot i esmerçar un potencial gràfic i de recursos considerables. No estan adreçades a la comunitat educativa, que es veu incapaç d'extreure'n continguts entenidors; fent que la interpretació d'un concepte tant defintiu com l'evolució humana, es realitzi mitjançant pàgines depenents de mitjans de comunicació (BBC, PBS...), amb un plantejament clarament adreçat a alumnes, mestres i professors.Finalment es fa una recomanació de com poder sol·lucionar aquest problema, mitjançant la intervenció puntual, no pas el redisseny, de les pàgines web referents al concepte "Atapuerca".

La presente tesis doctoral plantea la cuestión de los conocimientos y pensamientos disciplinares y experienciales que poseen y utilizan los profesores de Historia cuando enseñan esta disciplina escolar. Conocimientos considerados como imprescindibles para superar los problemas y dificultades que afectan los procesos de enseñanza y aprendizaje de la Historia. La investigación describe y analiza en profundidad la enseñanza de esta disciplina escolar en la Educación Básica venezolana, desde la visión del profesorado responsable de dictarla, ayudando a comprender desde la Didáctica de la Historia los complejos procesos de su enseñanza. Este estudio fue realizado en el contexto de las transformaciones sociales, políticas, culturales y económicas que se están produciendo en la República Bolivariana de Venezuela, los cuales afectan a la educación en términos generales, a la vez que exige en lo particular, de una nueva manera de entender y enseñar la Historia. En ese sentido, esta tesis doctoral pretende incorporarse al debate sobre la importancia que tiene la enseñanza de la Historia, desde los conocimientos y pensamientos que los profesores de Historia manifiestan poseer y los que realmente utilizan en la práctica de la enseñanza de esta disciplina; relativos al conocimiento histórico, los métodos de enseñanza y los fines de la Historia escolar.PALABRAS CLAVES: Epistemología, didáctica, profesores y enseñanza de la historia, investigación, ciencias sociales. / This doctoral thesis presents the issue of disciplinary and experiential knowledge and thoughts owned and used by History teachers when they teach this school subject. This knowledge is essential to overcome the problems and difficulties that affect the teaching and learning of history. The research describes and analyses deeply the teaching of this school subject in Venezuelan Basic Education from its teacher's point of view which helps to understand the complex process of its teaching from a Didactics of History perspective. This study was done in the context of deep social, political, cultural and economic transformations which are taking place in Venezuela and that affect education in general like curricular changes aimed at the construction of a new citizen and a new society. This situation demands a new manner of understanding and teaching history. In this sense, this doctoral thesis becomes part of the debate on the importance of teaching history from the knowledge and thoughts that teachers say that they possess and use when they teach it. These thoughts and knowledge are related to historical knowledge, teaching methods, and school History knowledge aims. KEY WORDS: epistemology, didactics, teachers and history teaching, research, social sciences.

"Les fonts primàries a l'ensenyament. Les relacions entre el món escolar i l'arxiu. Visió general de Catalunya. El cas de Sant Feliu de Guíxols" és una recerca que vol conèixer la realitat de la relació entre el món dels arxius i el món escolar, bàsicament a l'Ensenyament Secundari.La investigació pretén esbrinar quina ha estat aquesta relació i com ha afectat al món de la didàctica i a la construcció de la identitat de l'alumnat.El marc teòric presenta els referents d'aquest estudi: els arxius, l'ensenyament i la didàctica de la història, des dels aspectes descriptius, legals i teòrics.Pel que fa a la recerca de respostes a l'entorn de les relacions arxiu-escola, s'ha concretat una visió molt general a través de l'experiència de la Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya, que s'ha complementat amb l'estudi etnogràfic de cas dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols de l' Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.El camp d'estudi d'aquesta recerca és molt ampli. S'ha dut a terme des del 1999 fins al 2002 en tota la Xarxa d'Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, als quals s'ha afegit l'experiència de l'Arxiu Departamental de Perpinyà i el de l'Arxiu Històric Nacional d' Andorra. Amb aquestes fonts, es cobria una visió de l'objecte d'estudi de la recerca de quasi tot l'àmbit català.Alhora, amb l'estudi de l'experiència de tres arxius de la regió Emilia-Romagna d' Itàlia - Ímola, Mòdena i Bologna-, a més d'experiències dutes a terme en diversos arxius de l'Estat Espanyol, també s'estableix una comparació de tipologies, serveis i produccions entre diverses administracions: Catalunya, l'Estat Francès, l'Estat Espanyol i l' Estat Italià.La metodologia emprada ha estat diversa, a vegades quantitativa i, segons l'objectiu estudiat, qualitativa.La recollida, l'anàlisi i l'estudi de dades als Arxius, ha permès, primer, crear una base de dades de temes i tipus de material didàctic produït des de la institució Arxiu i els seus fons: el Catàleg de materials "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu" consultable als annexos d'aquesta publicació.Amb les enquestes als tècnics s'ha pogut establir una fotografia de l'estat de la qüestió, aspectes materials, personals i dinàmica de la visita a l' Arxiu per part dels grups escolars. A més de l'enquesta, i ja des de la metodologia qualitativa, l'entrevista als professionals d'arxiu ha servit per matisar i explicitar quines són les actuacions de l'Arxiu envers el professorat i l'alumnat. Amb l'anàlisi i la sistematització de les enquestes i entrevistes s'han creat fonts orals i estadístiques per elaborar gràfiques ipercentatges, fonamentals per la reflexió teòrica i la creació de Tipologies dels Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals.Els capítols dedicats a l'experiència dels Tallers d'història de Sant Feliu de Guíxols han estat el resultat de l'estudi etnogràfic. S'ha fet un seguiment exhaustiu i directe de totes les activitats dutes a terme durant el curs escolar 2003-2004 del Taller dedicat al Centenari del Port de Sant Feliu de Guíxols. El resultat, la descripció, l'anàlisi i la valoració han servit per establir una definició teòrica del model didàctic dels Tallers d'Història de Sant Feliu de Guíxols. ( pàgina 49 )A partir d'aquest model, també s'estableix una comparativa de tipologies d'activitats de l'Arxiu de Sant Feliu amb d'altres arxius que han incorporat Serveis Didàctics.Al darrer apartat, s'estableixen unes conclusions finals, per tal de verificar fins a quin punt la investigació dóna resposta a la hipòtesi inicial que l'ha motivat, que s'acompanyen de reflexions sobre el resultat aconseguit. Per últim, en una perspectiva de futur, s'ofereixen possibles vies de treball que aquesta recerca ha obert. / "The primary source in teaching. The relations between the school world and the archives. General view of Catalonia. The Sant Feliu de Guíxols case. Thesis of Maria Calzada i Olivella"TEXT:This is a research that wants to find out the reality of the relationship between the archive's world and the high school world. The investigation pretends to show if there has been a relation between the didactic world and the building of the students' identity and if that has changed something in the teaching methods.The theoretical frame presents the three main pillars: the archives, the teachings and the didactic of History from the descriptive, legal and theoretical aspects.Concerning the research of answers in the relations between archive and school, I have managed a very general view through the experience of the "Xarxa d'Arxius Comarcals de Catalunya", and this has also been complemented with the ethnographic study of the "Tallers d'Història of l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guixols". The experience of the "Arxiu Departamental of Perpinyà" and the "Arxiu Historic Nacional of Andorra" has been added to this project.At the same time, I have included the experience of three archives from Italy (Ímola, Mòdena and Bologna), and also some experiences done in some archives from Spain. It is also included in it, a comparison of typologies, methods and productions between various administrations: Catalonia, France, Spain and Italy.The collection, the analysis and the study of data in the Archives have allowed me two things. First, to create a data base of subjects and types of didactic material from the Archive world and its sources. I have called it "Didàctiques amb Fonts d'Arxiu", and it is a catalogue of materials that can be consulted at the end of this publication. Secondly, I have elaborated graphics and percentages which are fundamental for the theoretical reflection and the making of what I have called "Tipologies del Serveis Educatius a la Xarxa dels Arxius Comarcals".Following the experiences in the "Tallers d'Història de Sant Feliu de Guixols", I have established the theoretical definition of this didactic model.To finish with, some final conclusions are included, so that I can verify the final answer to the initial hypothesis which has been the reason of this thesis. Some final reflections are also pointed out, as well as future possible investigation paths.

No description available.

El trabajo que se presenta quiere reflejar un proceso de investigación en el ámbito del desarrollo del profesorado. Para llevar a cabo este trabajo nos hemos planteado dos objetivos; a) comprender la formación permanente que necesitan los docentes, en especial los maestros /as con el fin que su formación permanente sea de carácter profesionalizador y b), la elaboración de una propuesta formativa para desarrollar la competencia reflexiva en maestros/as como competencia profesionalizadora, orientada a la práctica y contextualizada en el marco de experimentación en un proceso de innovación educativa en un contexto concreto. El estudio se inicia con el estudio etimológico del término competencia, seguido de las distintas y diversas aportaciones conceptuales al hilo de los estudios existentes. Seguidamente se ahonda en el concepto de las competencias profesionales hasta llegar a categorizar una propuesta de competencias específicas de la profesión docente. Se indagan las diferentes fuentes al respecto y se identifican aquellas competencias que más favorecen la formación profesionalizadora del maestro/a que ya está inmerso en su realidad profesional. Se estudian los rasgos del escenario profesional marcado por su carácter sistémico, dinámico y complejo. Todo ello conduce a descartar una formación tecnocrática y acrítica y a plantear una perspectiva formativa crítico-reflexiva que lleve al docente a combinar praxis y reflexión activando la competencia reflexiva. En la parte central se recoge la elaboración, implementación y evaluación de un modelo formativo para maestros/as de Panamá. Se trata de una investigación evaluativa que permite evaluar y comparar resultados formativos del nuevo modelo experimentado y tomar decisiones, a su vez es una investigación etnográfica, es decir holística, fenomenológica, naturalista, contextual e inductiva, de corte cualitativo y enmarcada en el paradigma crítico-interpretativo. De todas las conclusiones destacamos que existe una clara correlación entre reflexividad docente y profesionalidad. La competencia reflexiva se manifiesta como una competencia de carácter instrumental, funcional y transversal que se activa al movilizar todas las competencias docentes.

El propósito de esta investigación es determinar como se produce y se puede mejorar el aprendizaje organizativo de una universidad. Se estudiará el caso concreto de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (FEUIC). Se analiza la evolución de los estudios sobre aprendizaje organizativo a nivel empresarial y más concretamente en el campo de los establecimientos educativos. Se estudian los factores que favorecen y que dificultan el aprendizaje organizativo en las universidades. Se elabora un cuestionario para analizar el estadio de aprendizaje organizativo de la Facultad de educación de la UIC, y se relacionan propuestas de mejora del aprendizaje organizativo en la FEUIC.

L'objecte d'aquesta tesi és l'estudi dels manuals per a l'ensenyament de l'assignatura Valencià: Llengua i Literatura en BUP, ESO i Batxillerat al País Valencià en el període comprés entre la creació d'aquesta disciplina escolar el 1983 i el desenvolupament curricular de la LOE (2007-2008). El corpus objecte d'estudi està compost per 175 manuals; 19 materials curriculars impresos per a l'ensenyament de la literatura; 40 manuals i guies didàctiques de Reforma experimental i 12 materials impresos de suport a la docència editats per la Conselleria d'Educació entre 1985 i 1997. El treball està dividit en tres grans capítols. El primer delimita les principals línies d'estudi de la manualística i situa en elles els manuals de llengua i literatura catalana. En el segon i més extens es fa un recorregut per la història de la disciplina seguint el desplegament curricular que ha tingut lloc en el període estudiat i la manera com els llibres de text han anat concretant els continguts prescrits. En el tercer capítol s'analitzen els principis metodològics de la didàctica de la literatura que es mostren en els manuals i que s'han obtingut a partir d'una fitxa d'arreplega de dades: cànon d'autors, obres i gèneres; activitats de comprensió lectora, comentari de text, taller literari i treball per projectes; criteris per a la programació de continguts literaris i lingüístics.

El éxito de la formación virtual hace necesario tener sistemas que garanticen la calidad de la educación que se oferta en la modalidad virtual. En esta investigación se localizan modelos que evalúan programas virtuales en diferentes países. Así como estándares clasificados en temas entre los que se incluye la calidad. Además se analiza el sistema de calidad de la Universidad Virtual de la Universidad de Guadalajara México, y se elabora una propuesta de evaluación complementaria a los modelos de evaluación de la calidad del e-learning que utiliza actualmente. Estos modelos, tres de ellos oficiales, se analizan comparativamente. En base a la información de campo obtenida, a los modelos localizados y a la comparación de modelos; se desarrolla una propuesta de evaluación complementaria estructurada en 5 dimensiones: inclusión, repositorios, ética, dispositivos móviles y comunicación social. Para cada dimensión se elaboran sus respectivos indicadores, que son sometidos a un proceso de validación por expertos con la finalidad de obtener una propuesta definitiva. / L’èxit de la formació virtual fa necessari disposar de sistemes que garanteixin la qualitat de l’educació que s’ofereix en aquesta modalitat. En aquesta recerca es localitzen models que avaluen programes virtuals a diferents països. Així com estàndards classificats en temes entre els quals s’inclou la qualitat. A més s’analitza el sistema de qualitat de la Universitat Virtual de la Universitat de Guadalajara Mèxic, i s’elabora una proposta d’avaluació complementària als models d’avaluació de la qualitat de l'e-learning que utilitza actualment. Aquests models, tres d’ells oficials, s’analitzen comparativament. D’acord amb la informació de camp obtinguda, als models localitzats i a la comparació de models; es desenvolupa una proposta d’avaluació complementària estructurada en 5 dimensions: inclusió, repositoris, ètica, dispositius mòbils i comunicació social. Per a cada dimensió s’elaboren els seus respectius indicadors, que són sotmesos a un procés de validació per experts amb la finalitat d’obtenir una proposta definitiva. / The success of virtual learning makes necessary to develop systems to ensure the quality of education offered in this modality. This research registered e-learning quality models that evaluate virtual programs located in different countries. Also includes standards, which are classifieds in topics. Besides, the quality system of the Virtual University of the University of Guadalajara Mexico, is analyzed to develop a proposal for assessing the quality of e-learning. These models, some of them officials, are analyzed comparatively. Based on the field data obtained, quality models identified and the comparison of models is developed an additional proposal for assessment. This is divided into 5 dimensions: inclusion, repositories, ethics, social media and mobile devices, all these dimensions with their respective indicators. All the items are validated by experts in order to obtain a final proposal.

El propòsit de la tesi és detectar, especificar, prioritzar i proposar solucions a les necessitats de formació dels professors d'educació primària de les Illes Balears. El treball es divideix en dues parts, en la primera –teòrica– s'ubiquen les Anàlisis de Necessitats Formatives en el seu context, és a dir: en el de la Formació Permanent del Professorat i s'estudia el rol d'aquests en els processos de gestió, planificació, avaluació i millora de les organitzacions. La segona part –empírica– es centra en la investigació. Es presenta el plantejament metodològic: els propòsits generals, els objectius, les hipòtesis, els instruments de mesura elaborats, els procediments de recollida de dades, les característiques de la mostra i el disseny de la investigació. El treball finalitza amb una recapitulació de les principals conclusions que es desprenen de l'estudi, propostes d'intervenció i, finalment, recomanacions per a futures investigacions / El propósito de la tesis es detectar, especificar, priorizar y proponer soluciones a las necesidades de formación de los profesores de educación primaria de les Illes Balears. El trabajo se divide en dos partes, en la primera –teórica– se ubican los Análisis de Necesidades Formativas en su contexto, es decir: en el de la Formación Permanente del Profesorado y se estudia el rol de estos en los procesos de gestión, planificación, evaluación y mejora de las organizaciones. La segunda parte –empírica– se centra en la investigación. Se presenta el planteamiento metodológico: los propósitos generales, los objetivos, las hipótesis, los instrumentos de medición elaborados, los procedimientos de recogida de datos, las características de la muestra y el diseño de la investigación. El trabajo finaliza con una recapitulación de las principales conclusiones que se desprenden del estudio, propuestas de intervención y, finalmente, recomendaciones para futuras investigaciones. / The purpose of the thesis is to detect, specify, prioritise and put forward solutions to the training needs of primary school teachers in the Balearic Islands. The study is divided into two parts: the first part, which is theoretical, places training needs analyses in their context, i.e., in on-going teacher training, and studies their role in the processes of management, planning, evaluating and improving organisations. The second part, which is empirical, focuses on research. The methodological approach is presented: general goals, objectives, hypotheses, measurement instruments devised, data collection procedures, sample characteristics and research design. The study concludes with a recap of the main conclusions drawn, intervention proposals and lastly, recommendations for future studies.

En un moment històric en què les TIC representen els mitjans de la Societat de la Informació cal plantejar-se si la Resiliència (la capacitat de fer front a les adversitats) està relacionada amb la Competència Digital (CD), i si pot ser fomentada a través de mitjans digitals. L'estudi, de caràcter exploratori, analitza quina relació hi ha entre la Resiliència i la CD establint comparacions i correlacions en dos grups d'una mostra de 435 adolescents, un d'ells en situació de risc d'exclusió social. Els resultats assenyalen diferències significatives entre ambdós grups, tant en la Resiliència com en la CD. Els resultats també indiquen que menors puntuacions en la Resiliencia dels adolescents en situació de risc estan relacionades amb menors puntuacions en la CD, especialment en un dels factors de Resiliencia, la Cohesió Familiar. Es constata la influència que tenen les diferents situacions familiars d'ambdós grups en la superació de riscos i adversitats. Es posa de manifest que els adolescents no tenen la mateixa CD donades les diferents característiques i influències socials, familiars i contextuals i, per tant, no utilitzen les TIC de la mateixa manera. Tantmateix, a nivell pràctic, les TIC tenen un alt potencial com a mecanisme d'apoderament de la infància i l'adolescència, que fa necessari el disseny i la implementació d'intervencions socioeducatives que plantegin com millorar la qualitat de vida utilitzant les TIC com a mitjà o estratègia. / En un momento histórico en que las TIC representan los medios de la Sociedad de la Información hay que plantearse si la Resiliencia (la capacidad de hacer frente a las adversidades) está relacionada con la Competencia Digital (CD), y si puede ser fomentada a través de medios digitales. El estudio, de carácter exploratorio, analiza qué relación existe entre la Resiliencia y la CD estableciendo comparaciones y correlaciones en dos grupos de una muestra de 435 adolescentes, uno de ellos en situación de riesgo de exclusión social. Los resultados señalan diferencias significativas entre ambos grupos, tanto en la Resiliencia como en la CD. Los resultados también indican que menores puntuaciones en la Resiliencia de los adolescentes en situación de riesgo están relacionadas con menores puntuaciones en la CD, especialmente en uno de los factores de Resiliencia, la Cohesión Familiar. Se constata la influencia que tienen las diferentes situaciones familiares de ambos grupos en la superación de riesgos y adversidades. Se pone de manifiesto que los adolescentes no tienen la misma CD dadas las diferentes características e influencias sociales, familiares y contextuales y, por tanto, no utilizan las TIC de la misma manera. Sin embargo, a nivel práctico, las TIC tienen un alto potencial como mecanismo de empoderamiento de la infancia y la adolescencia, que hace necesario el diseño y la implementación de intervenciones socioeducativas que planteen cómo mejorar la calidad de vida utilizando las TIC como a medio o estrategia. / In a historical moment which ICTs represents the means and tools of the Information Society should consider whether the resilience (the ability to cope with adversity) is related to Digital Literacy (DL), and if it can be promote through digital environments. This exploratory study analyzes the relationship between resilience and the DL making comparisons and correlations on two groups of a 435 teenager’s sample, one of them at social risk exclusion. The results indicate significant differences between the two groups, in both the resilience and the DL. The results also indicate that lower scores on the resilience of adolescents at social risk are related to lower scores on the DL, especially in one of the factors of resilience, the Family Cohesion. Research notes that influence of different family situations of both groups to overcome risk and adversity. In addition, it shows that teens do not have the same DL given the different characteristics and social influences, family context and, therefore, do not use ICT in the same way. However, in practice, ICT have a high potential as a mechanism to empower children and adolescents, and it is necessary to design and implement social and educational interventions to improve the quality of life using ICT as mechanism or strategy.