L’estudi de l’activitat física i esportiva extraescolar en alumnes de primària és l’eix central d’aquesta tesi. La tesi està dividida en dues parts ben diferenciades: l’abordatge teòric i la part empírica. En la fonamentació teòrica s’aborda l’esport en edat escolar, la seva evolució i les diferents manifestacions. La part empírica de la Tesi es realitza a la ciutat de Torrevieja. Pel seu desenvolupament s’han dissenyat quatre estudis que avaluen la pràctica física extraescolar en nens i nenes de 6 a 12 anys. Les valoracions es realitzen als nens, pares, docents i tècnics esportius. Les conclusions dels estudis realitzats són: un alt percentatge de nens/es no realitzen activitat física; els resultats confirmen l’estreta relació que mantenen entre sí les pautes de participació en activitats físiques i esportives dels nens/es en edat escolar i les dels seus pares; pares i fills presenten uns patrons d’inactivitat altament preocupants. Si ens referim als docents, aquests donen molta importància a les activitats esportives extraescolars i, una àmplia majoria estan d’acord en que la pràctica d’activitats físiques extraescolars és bàsica per a l’educació d’hàbits saludables. Pel que fa als tècnics esportius, les conclusions obtingudes indiquen que és necessària una ordenació i regulació de l’exercici professional de l’activitat física per garantir un procés adequat d’ensenyament i aprenentatge educatiu. Els resultats confirmen la necessitat d’implicar més tots els actors que intervenen en l’educació primària amb la finalitat d’aconseguir hàbits de vida saludable. / El estudio de la actividad físico-deportiva extraescolar en alumnos de primaria es el eje central de esta tesis. La tesis está dividida en dos partes claramente diferenciadas: el abordaje teórico y la parte empírica. En la fundamentación teórica se aborda el deporte en edad escolar, su evolución y las diferentes manifestaciones. La parte empírica de la Tesis se realiza en la ciudad de Torrevieja. Para ello se han diseñado cuatro estudios que evalúan la práctica física extraescolar en niños y niñas de 6 a 12 años. Las valoraciones se realizan a los niños, padres, docentes y técnicos deportivos. Las conclusiones de los estudios realizados son: un alto porcentaje de niños/as no realizan actividad física; los resultados confirman la estrecha relación que guardan entre sí las pautas de participación en actividades físicas y deportivas de los chicos/as en edad escolar y las de sus padres; padres e hijos presentan unos patrones de inactividad altamente preocupantes. Si nos referimos a los docentes, estos dan mucha importancia a las actividades deportivas extraescolares y una amplia mayoría están de acuerdo en que la práctica de actividades extraescolares es básica para la educación en hábitos saludables. En cuanto a los técnicos deportivos, las conclusiones obtenidas revelan que es necesaria una ordenación y regulación del ejercicio profesional de la actividad física para asegurar un proceso de enseñanza aprendizaje educativo. Los resultados confirman la necesidad de una mayor implicación de todos los actores que intervienen en la educación primaria con el fin de conseguir hábitos de vida saludables. / The research of the extracurricular Sports and Physical activities of primary education children´s is the core of this thesis. The thesis is divided in two single chapters clearly differentiated; the theorical part and the empirical part. The theory foundation deals with the Sport in children of school ages, their evolution and their different expressions. The thesis in it´s empirical part is made in the city of Torrevieja. For this research it has been designed four different studies that evaluates the extracurricular Sport and Physical activities of childen beetween 6 and 12 years old. The assesment has been made to children, parents, teachers and Sport coaches. The conclusion of the researches are: A high percentage of children dont make any Sport activity and the result confirms the close relationship that set out the guidelines beetween the Sport and Physical activities of the children and their parents, not only the parents also their children, show a patterns of inactivity disturbingly high; The teachers gave special significance to the extracurricular Sport activities which is essential for education in healthy and balanced habits; In order to the sport coaches the research reveals that it´s necessary to arrange and make a regulation about the professional practice in Sport and Physical activities, for guarantee a process of learning and education in those terms; The outcomes confirms the need of a greater involvement of the actors involved in the primary education with the objective of finding and applying healthy and balanced habits.

La nostra finalitat és conèixer, analitzar i avaluar el Projecte Àlber en el marc del Educ-arte – Educa (r) t com a canvi educatiu a través de la polifonia de veus de les persones implicades, i en especial, la de l'alumnat. Mostrem que el Projecte Àlber es porta desenvolupant des del 2001-02 en condicions d'inestabilitat dels professionals perquè ha situat la seva estabilitat homeostàtica en: un equip directiu estable, les aptituds i actituds dels professionals, les activitats típiques d'aula i l’espai híbrid. Vam recollir les VA de la primera generació que havia experienciat el Projecte Àlber en tota la seva escolaritat. Això esdevé en que orientem els objectius de la recerca en voler millorar el que fem, i per tant s'estructuri com a recerca-acció. Pretenem moure'ns des de la investigació jeràrquica a una més rizomàtica. Els resultats mostren que el Projecte Àlber genera pensaments i creixements rizomàtics. Tot això ha afavorit donar un pas més enllà i mostrar les característiques i els indicadors del canvi educatiu de forma més rizomàtica i complexa. / Nuestra finalidad es conocer, analizar y evaluar el Proyecto Àlber y en el marco del Proyecto Educ-arte – Educa (r) t como cambio educativo a través de la polifonía de voces de las personas implicadas, y en especial del alumnado. Mostramos que el Proyecto Àlber lleva desarrollándose desde el 2001-02 en condiciones de inestabilidad de los profesionales, porque ha situado la estabilidad homeostática en: un equipo directivo estable, las aptitudes y actitudes de los profesionales, las actividades típicas de aula y el espacio híbrido. Recogimos las VA de la primera generación que había experienciado el Proyecto Àlber en toda su escolaridad. Ello deviene en que orientemos los objetivos de la investigación en querer mejorar lo que hacemos, y por tanto se estructure en investigación-acción. Pretendemos movernos desde la investigación jerárquica a una más rizomática. Los resultados muestran que el Proyecto Àlber genera pensamientos y crecimientos rizomáticos. Todo ello ha favorecido dar un paso más allá y mostrar las características y los indicadores del cambio educativo de forma más rizomática y compleja. / Our aim is to understand, analyze and evaluate the Àlber Project in dynamic interaction with Educ-arte – Educa (r) t as a means of educational change, from the polyphony of voices of the people involved, especially from pupils. We show that Àlber Project has been developing since 2001-02 in terms of instability of the professionals, because it has placed the homeostatic stability in: a stable school management team, aptitudes and attitudes of professionals, typical classroom activities and hybrid space. We collected PV data of the first set of pupils that have taken part in Àlber Project since the beginning of their schooling. This led us to orient our research objectives to improve what we do. Therefore the investigation was structured as action-research. We aim at moving away from hierarchical research towards the rhizome. The findings show that Àlber Project generates rhizomatic growth and thought. All these processes favoured go beyond and show the characteristics and indicators of educational change which are more rhizomatic and complex.

La presente tesis doctoral, proporciona información empírica para concluir que las WebQuests son una metodología muy adecuada para la adaptación de la docencia universitaria al nuevo Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) mediante la utilización de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TICs). Las WebQuests ofrecen un marco metodológico que permite integrar muchos de los aspectos que se han de actualizar en la docencia para adaptarla a las directrices del EEES, como el aprendizaje centrado en el alumnado y basado en competencias. La investigación realizada ha constatado la utilidad de las WebQuests como estrategia didáctica en el EEES, ya que pueden ser usadas por el profesorado para contribuir al desarrollo de competencias genéricas del estudiantado en la enseñanza superior. La tesis doctoral plantea como líneas de investigación futuras el estudio de las repercusiones en el proceso de enseñanza-aprendizaje de la utilización de las TICs al ritmo de los avances en las posibilidades tecnológicas, específicamente las aplicadas a la Internet y la evolución de la Web 2.0.

Esta tesis doctoral aporta conocimiento a la docencia en línea y los procesos de colaboración en red. Da continuidad a investigaciones precedentes sobre la colaboración en red en el contexto del aprendizaje y el trabajo colaborativo en entornos virtuales, centrando el análisis desde la perspectiva del docente que trabaja en colaboración a través de la red mientras desarrolla su actividad docente en línea. Desde la literatura la colaboración en red es abordada como una característica clave del aprendizaje a distancia y en línea en los distintos ámbitos académicos y como una competencia interpersonal demanda por la sociedad actual del conocimiento. Sin embargo, a pesar del aparente consenso que en el ámbito educativo suscita el hecho de colaborar y de que constituye una característica relevante para el docente, las prácticas que designa este término son muy diversas en función de quienes colaboran, cómo lo hacen y qué finalidades y valores dirigen su actuación. Su finalidad última es la mejora de la docencia en línea y más concretamente la mejora de los procesos de la colaboración entre docentes que tienen lugar en un entorno virtual que posibilitará que no sólo pueda ser de utilidad para equipos docentes de la propia universidad sino también ser transferible a otras realidades educativas universitarias y no universitarias. El estudio analiza como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan actividad colaborativa un equipo de docentes a partir de un estudio de caso en profundidad en el marco de una institución de educación superior y en concreto en un área transversal que cuenta con un equipo interdisciplinar de consultores con experiencia en dinámicas de colaboración virtual y en acciones formativas que facilitan el uso y la aplicación de las TIC. Se aborda la colaboración en red del equipo de docentes analizando como se comunican e interactúan en un espacio colaborativo virtual y como desarrollan la actividad colaborativa como equipo. Los resultados de la investigación nos evidencian las posibilidades de las TIC en los entornos virtuales para el aprendizaje grupal, transformando la manera de impartir la docencia en la universidad y la manera como los docentes pueden colaborar. Las aportaciones a la investigación, desde la docencia en línea, se concretan en propuestas sobre el rol del docente en línea, sobre las competencias digitales del docente en línea y sobre la formación inicial del docente en línea. Por su parte, las aportaciones a la investigación, desde la colaboración en red entre docentes, se concretan en la mejora de la docencia, la actualización y desarrollo profesional / This thesis contributes knowledge to teaching online and networked collaboration processes. Gives continuity to previous research on network cooperation in the context of learning and collaborative work in virtual environments, focusing the analysis from the perspective of teachers working collaboratively through the network while developing their online teaching. From literature network collaboration is addressed as a key feature of distance learning and online at various academic and interpersonal competence as a demand for the knowledge society. However, despite the apparent consensus in education raises collaboration and the fact that it is a relevant feature for teaching practices that designates this term are very different depending on who collaborate, how they do it and what purposes and values guide their actions. Its ultimate goal is to improve online teaching and specifically improving collaboration processes between teachers that take place in a virtual environment that will enable not only be useful for teaching staff of the university but also be transferable to other realities university and non-university education. The study explores how they communicate and interact in a virtual collaborative space and develop collaborative activity as a team teachers from a case study in depth in the context of an institution of higher education and particularly in an area that has transverse an interdisciplinary team of consultants with experience in dynamic virtual collaboration and training activities that facilitate the use and application of ICT. It focuses on the collaborative on the net analysing how teachers communicate and interact in a virtual collaborative space and how develop collaboratively as a team activity. The research results show us the possibilities of ICT in virtual environments for group learning, transforming the way we teach in university teaching and how teachers can collaborate. Contributions to research from online teaching, take the form of proposals on the role of teachers online, on digital competences of online teaching and initial teacher training online. Meanwhile, contributions to research, from network collaboration between teachers, are specified in improving teaching, updating and professional development.

El desenvolupament de la comunicació mòbil a partir de l'aparició de la telefonia cel • lular, s'ha configurat el desenvolupament d'un nou mitjà de comunicació, al que podem anomenar provisionalment, mitjà mòbil. La configuració, caracterització i evolució de tot mitjà de comunicació, part del desenvolupament de tecnologies, aparells i equips de comunicacions, per generar després usos i aplicacions socials, culturals, econòmiques i polítiques i acabar sent una estructura comunicacional, un element cultural que influeix en la generació d'imaginaris socials, polítics i culturals, sobre els quals exerceix una gran influència. A través de tot aquest procés, els mitjans configuren i desenvolupen un llenguatge específic del medi, el que no és altra cosa que una forma particular d'usar els elements significants, simbòlics i semiòtics de la cultura, per desenvolupar els seus missatges i continguts. En aquest treball s'ha analitzat, tant el desenvolupament i la configuració d'aquest nou mitjà audiovisual, com la transformació soferta pel llenguatge audiovisual en ser usat en aquest mitjà. Particularment s'ha desenvolupat un estudi de cas, en què s'analitza l'ús del mitjà mòbil i en particular del llenguatge audiovisual, en l'entorn del col • legi Colombo Francès de la ciutat de Medellín - Colòmbia, tractant d'establir les possibilitats de la seva usabilitat i aplicabilitat a les pràctiques pedagògics i didàctics. / El desarrollo de la comunicación móvil a partir de la aparición de la telefonía celular, ha venido configurando el desarrollo de un nuevo medio de comunicación, al que podemos llamar provisionalmente, medio móvil. La configuración, caracterización y evolución de todo medio de comunicación, parte del desarrollo de tecnologías, aparatos y equipos de comunicaciones, para generar luego usos y aplicaciones sociales, culturales, económicas y políticas y terminar siendo una estructura comunicacional, un elemento cultural que influye en la generación de imaginarios sociales, políticos y culturales, sobre los que ejerce una gran influencia. A través de todo este proceso, los medios configuran y desarrollan un lenguaje específico del medio, lo que no es otra cosa que una forma particular de usar los elementos significantes, simbólicos y semióticos de la cultura, para desarrollar sus mensajes y contenidos. En este trabajo se ha analizado, tanto el desarrollo y la configuración de este nuevo medio audiovisual, como la transformación sufrida por el lenguaje audiovisual al ser usado en este medio. Particularmente se ha desarrollado un estudio de caso, en el que se analiza el uso del medio móvil y en particular del lenguaje audiovisual, en el entorno del colegio Colombo Francés de la ciudad de Medellín – Colombia, tratando de establecer las posibilidades de su usabilidad y aplicabilidad a las prácticas pedagógicos y didácticos. / The development of mobile communication, since the emergence of cellular telephony, has shaped the emergence and configuration of new means of AUDIOVISUAL communication. We can tentatively call it mobile media. The setting, characterization and evolution of all communication media, begins with the development of technologies, equipment and communication devices so as to subsequently generate social, cultural, economic and political uses. Ultimately, a communicational structure emerges as a cultural element that influences the generation of social, political, and cultural imaginary frameworks on which the communicational structure itself exerts significant influence. Throughout this process, mobile media shapes and develops a language-specific environment as a particular form of using the symbolic, semiotic, and significant elements of culture to develop messages and content. This investigation analyzes the expansion and shaping of new audiovisual mobile media, as well as the transformation undergone by the visual language used in this realm. A case-study approach is used in which the use of mobile media is analyzed, particularly with regards to audiovisual language, in the socio-cultural milieu present among high-school students at the private educational institution “Colegio Colombo-Frances” in Medellin (Colombia). The potential use and applicability of mobile audiovisual media for pedagogic and didactic purposes is assessed.

L'estudi de les formes d'organització de l'activitat conjunta en l'ensenyament de la col·laboració tàctica en els esports col·lectius en l'àmbit escolar mostra com a punts de referència teòrica, per un costat aportacions provinents de la psicologia de la instrucció, i per un altre costat aportacions provinents de la didàctica de l' ensenyament de l' educació física i l' esport. Pel que fa al camp de la psicologia, cal situar l'estudi de l'activitat conjunta en una perspectiva constructivista dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Aquesta pren com a referents Piaget, Ausubel, ... i molt especialment les aportacions fetes des de la teoria sociohistòrica i cultural per Vigotsky i també per Bruner. Així, conceptes com "mediació semiòtica", "internalització", "intersubjectivitat" i "zona de desenvolupament pròxim" tenen un paper molt rellevant. El que ens interessa en aquest treball és saber com s'ho fan el professor i els alumnes per aconseguir que aquests últims construeixin el seu propi coneixement al voltant del contingut proposat. En aquest sentit les idees de Vigotsky, així com la metàfora de "la bastida" de Bruner, són d'una gran importància. Des del camp de l'ensenyament dels esports col·lectius han pres com a referència bàsica el model d'ensenyament a partir de la tàctica provinent dels treballs de Bunker i Thorpe sobre l'ensenyament "per a la comprensió dels esports col·lectius". Així mateix ens hem guiat per aportacions d'autors com Bayer, Castejón, Riera o DevÍs. Pel que fa al camp de la didàctica, les recerques de Pieron han tingut una influència considerable. Es proposa l'estudi del procés d'ensenyament i aprenentatge esportiu des de l'anàlisi de la "interacció educativa" i de la "influència pedagògica", i molt especialment des de la "interactivitat". En aquest marc destaquen els "mecanismes d'influència educativa", que operen en l'àmbit de la interactivitat i que permeten comprendre com el professor ajusta l'ajuda per afavorir la construcció de coneixement dels alumnes. El nostre treball estudia un dels dos mecanismes descrits pels treballs de Coll i els seus col·laboradors de la Universitat de Barcelona i també corroborats pels treballs dirigits per Vila (Universitat de Girona). En concret, el treball se centra en l'anàlisi del procés de cessió i traspàs de la responsabilitat i del control de l' aprenentatge del professor envers els alumnes. Per això s'empren els nivells i les unitats d'anàlisi proposades per aquests treballs: la seqüència didàctica, la sessió, els segments d'interactivitat i les configuracions de segments d'interactivitat. Així mateix, s'incorpora l'anàlisi de les característiques del contingut, tant pel que fa a la tipologia de les tasques com pel que fa als criteris d' organització i seqüenciació. Es manté la idea que l'organització de l'activitat conjunta entre el professor i els alumnes esta fortament influenciada per les característiques del contingut. Per dur a terme el treball s'ha realitzat una seqüència didàctica de 4 sessions amb 10 alumnes de segon cicle d'ensenyament primari de l' escola "Annexa-Joan Puigbert" de la ciutat de Girona. S'ha enregistrat amb vídeo i amb micròfons sense fils tot el que deien i feien tant el professor com els alumnes durant la seqüència d'ensenyament. Posteriorment s'han transcrit les dades a un "full de transcripció" . Hem analitzat les característiques de la seqüència, de les sessions i del contingut: número de tasques, tipus de tasques, elements que intervenen en les tasques, etc., així com la millora en el comportament tàctic dels alumnes. Igualment s'ha analitzat l'activitat conjunta mitjançant segments d'interactivitat i configuracions de segments d'interactivitat. S'ha estudiat l'evolució dels diferents segments, tant en quantitat com en temps emprat durant la seqüència. I també l'evolució de l'activitat conjunta en diferents tipus de tasques: tasques repetides, tasques-base i les respectives modificacions, etc. Això ens ha permès veure el paper del contingut en l'organització de l' activitat conjunta. Les dades obtingudes permeten corroborar les hipòtesis plantejades en el treball i que tenen a veure amb que: 1. És possible obtenir indicadors sobre el procés de cessió i traspàs del control i de la responsabilitat en una situació d'ensenyament i aprenentatge de la col·laboració tàctica en atac en la iniciació als esports col·lectius. Aquest procés és temporal, gradual i discontinu i no es produeix ni de forma absoluta ni definitiva. 2. És necessari considerar aquest mecanisme en relació amb un segon mecanisme descrit: la construcció d'un sistema cada vegada més ampli i més ric de significats compartits entre el professor i els alumnes al voltant del contingut. Ambdós mecanismes estan interrelacionats i són irreductibles tot i que és possible estudiar-los focalitzant l'atenció en un d'ells. 3. Es constata el paper fonamental del contingut, tant la tipologia com els criteris d'organització i seqüenciació, en l'organització de l'activitat conjunta. Dels resultats obtinguts se'n desprenen algunes conclusions finals que van referides, d'una banda a aspectes d'interès per a futures recerques en aquest camp, i d'altra banda, a aspectes d'interès per a les pràctiques educatives. / The study of collaborative activity (joint activity) in the teaching of term sports (games) in schools takes as points of departure contributions of instructional psychology, on the one hand, and contributions of methodology of physical and sports education on the other. From psychology we have focused on constructivist perspectives, especially on contributions made by Vigotsky and Bruner (zone of proximal development and the metaphor of scaffolding). We propose the study of the process of teaching and learning sports from the analysis of 'interactional education' and especially from 'interactivity'. We highlight the 'mechanisms of educational influence' which operate in this ambit and which allow to understand how teachers adjust the help they give to students to enhance the construction of knowledge. We have studied one of these mechanisms: the process of cession and transfer of responsibility of the control and of the learning, following the theoretical and epistemological models proposed by Coll et al (1992, 1995) and also by Vila (1996, 1998). From the teaching of term sports, we have taken as a point of departure the teaching model based on tactics (Bunker&Thorpe, 1982; Castejón, 1997; Devís, 1996). We have developed a didactic sequence of four sessions with ten students and we have obtained data of what the participants say and do in the sequence. The research is interpretative and uses the participants' observation as a technique. As units of analysis we have used the didactic sequence, the session, the segments of interactivity and the configurations of interactivity segments together with the analysis of the tasks and the sequencing of content. The data obtained have permitted to corroborate the following hypothesis: a) It is possible to obtain indicators about the process of cession and transfer in a teaching situation about tactic collaboration in initiation to sports. This process is gradual and discontinuous and does not occur in an absolute and definitive way. b) We need to relate this mechanism in relation to a second one: the construction of a system of meanings shared between the teacher and the students. c) We can verify the fundamental role of typology and the criteria of organisation and the sequencing of content in the organisation of the collaborative activity.

El rendimiento académico durante la adolescencia es un tema que preocupa a docentes, padres, madres, investigadores, etc. Del mismo modo, un estilo de vida sedentario, propio de la sociedad moderna, está afectando cada vez más a la población infantil y adolescente, causando, entre otras, enfermedades y dolencias cardiorrespiratorias propias del adulto. Durante la adolescencia, el abandono deportivo se produce de forma masiva y la principal causa se centra en la falta de tiempo para compaginar deporte y estudios. Además, muchas investigaciones sugieren que el deporte y el rendimiento académico están relacionados de forma positiva. En la presente Tesis se pretende analizar la influencia de ciertas variables personales, contextuales, de hábitos y deportivas sobre el rendimiento académico; así como examinar el rendimiento académico y ciertas variables de hábitos en busca de diferencias entre deportistas y no-deportistas. Un total de 313 adolescentes de 2º ciclo de ESO participaron en el estudio, todos de centros de Castellón de la Plana, de los cuales 124 eran deportistas y 189 no-deportistas. A todos ellos se les administró el cuestionario CHTE sobre hábitos de estudio y el PFYTL sobre práctica física y tiempo libre. Además, se administró un cuestionario a los padres y se obtuvo las notas académicas de los sujetos. Los principales resultados muestran que el perfil de sujeto con mejor rendimiento académico corresponde a las variables de género femenino, centro privado/concertado, nivel de estudios superior del padre y de la madre, mejores hábitos de estudio, menos ocio sedentario, sí practica deporte, sí compite, sí practica con entrenador/a, sus padres practican deporte. Además, de forma significativa, los sujetos deportistas tienen mejor rendimiento académico, mejores hábitos de estudio y dedican menos tiempo al ocio sedentario que los sujetos no-deportistas.

Las conductas delictivas protagonizadas por adolescentes obtienen una relevancia social mayor que las protagonizadas por los adultos como consecuencia de una percepción social de la delincuencia basada en la repercusión social de los medios de comunicación de casos muy graves que provocan gran alarma social. Sin embargo las cifras de los delitos cometidos por menores, tanto en España como en otros países de nuestro entorno, no son tan elevadas como suele considerarse por la opinión pública. En este trabajo mostramos la evolución de la delincuencia juvenil en España y en la Región de Murcia, desde la perspectiva de los procesos de exclusión social y educativa que generan cada vez mayor vulnerabilidad. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, presente y futuro que experimentan los adolescentes en conflicto con la ley y, lejos de visiones catastrofistas repletas de connotaciones negativas, pretendemos aportar una descripción de la situación de los adolescentes sujetos a medidas judiciales en la Región de Murcia desde la consideración de la delincuencia juvenil como un fenómeno social que afecta especialmente a adolescentes que viven trayectorias de vulnerabilidades diversas desde lo social y desde lo educativo. Creemos que es necesario aproximarse al estudio de la delincuencia juvenil desde visiones ecológicas que tengan en cuenta los aspectos familiares, personales y del contexto de iguales pero, sobre todo, los educativos. Utilizando la metodología de las historias de vida queremos dar voz a los adolescentes a los que solo se les conoce por lo que hacen puntualmente en el lugar de la conducta delictiva. Sostenemos que existe una trayectoria vital de un pasado, un presente y un futuro en el que todos estamos implicados. / Criminal behavior carried out by teenagers get more than starring adults as a result of social perceptions of crime based on the social impact of the media of severe cases causing great alarm social relevance. However the numbers of crimes committed by juveniles, both in Spain and in other countries around us are not as high as is often seen by the public. In this paper we show the evolution of juvenile delinquency in Spain and the Region of Murcia, from the perspective of the process of social and educational exclusion that generate increasing vulnerability. We argue that there is a life history of a past, present and future experienced by adolescents in conflict with the law and far from catastrophic visions full of negative connotations, we aim to provide a description of the situation of adolescents subject to legal action in the Region Murcia from the consideration of juvenile crime as a social phenomenon that particularly affects teenagers living paths several vulnerabilities from the social and from the school. We believe it is necessary to approach the study of juvenile delinquency from ecological views that take into account the family, personal and context of equal but especially educational aspects. Using the methodology of the life stories we want to give a voice to teens to recognize that they are only doing so on time at the place of the criminal conduct. We argue that there is a life story of a past, a present and a future in which we are involved. / Les conductes delictives protagonitzades per adolescents obtenen una rellevància social major que les protagonitzades per adults com a conseqüència d’una percepció social de la delinqüència basada en la repercussió social dels mitjans de comunicació de casos molt greus que provoquen gran alarma social. Malgrat tot, les xifres dels delictes comesos per menors, tant a Espanya com a altres països del nostre entorn, no són tan elevades com se sol considerar per l’opinió pública. En aquest treball mostrem una evolució de la delinqüència juvenil a Espanya i a la Regió de Múrcia, des de la perspectiva dels processos d’exclusió social i educativa que generen cada vegada major vulnerabilitat. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, present i futur que experimenten els adolescents en conflicte amb la llei i, lluny de visions catastrofistes repletes de connotacions negatives, pretenem aportar una descripció de la situació dels adolescents que viuen trajectòries de vulnerabilitats diverses, des d'allò que és social i des d'allò que és educatiu. Pensem que és necessari aproximar-se a l’estudi de la delinqüència juvenil des de visions ecològiques que tinguin en compte els aspectes familiars, personals i del context d’iguals però, sobretot, els educatius. Utilitzant la metodologia de les històries de vida volem donar veu als adolescents als quals sols se’ls reconeix pel que fan puntualment en el lloc de la conducta delictiva. Mantenim que existeix una trajectòria vital d’un passat, un present i un futur en el qual tots hi estem implicats.

Este trabajo se llevó a cabo en un contexto escolar en el cual una maestra y su grupo clase realizaban actividades cotidianas para aprender a escribir, bajo una perspectiva de utilización funcional de la escritura en la que se enseñan y aprenden de forma integrada el código y los aspectos discursivos y textuales que exige el dominio de la lengua escrita.La actividad concreta objeto de estudio fue la tarea de planificación del texto, de forma colectiva y a través de la interacción oral, en una clase de 5 años, de un colegio público de la ciudad de Castellón.Los textos escritos correspondían a páginas del LIBRO DEL FIN DE SEMANA o a NOTÍCIAS para el PERIÓDICO DE LA CLASE. Son textos breves como corresponde a las dificultades de textualización ­desconocimiento del código en muchos casos, conocimiento escaso en otros- de un grupo de educación infantil, pero poseen algunas de las características de realización de textos de escritores "expertos", es decir que planifican lo que van a escribir. Son nueve sesiones de escritura en las que se ha estudiado la interacción para llevar a cabo la tarea de planificación del texto que debe ser escrito a continuación.

La tesi posa de relleu, analitza i harmonitza tres nocions bàsiques: Paisatges històrics, Patrimoni i Didàctica. Conceptes que organitzen l'estudi en tres gran àrees o blocs temàtics vertebrats per un mateix fil conductor, per la cultura de l'aigua. El subjecte concret d'estudi històric/paisatgístic, patrimonial/cultural, i també educatiu/formatiu, són les hortes i les séquies del Tribunal de les Aigües de València, és a dir l'Horta de València, sobre les quals es fa una caracterització, una anàlisi i una descripció força detallada. La tesi incideix en primer lloc sobre els espais que conformen les hortes històriques de la Vega de València i la seua caracterització com a paisatges culturals; un segon bloc temàtic es destina a perfilar i delimitar el patrimoni cultural material i immaterial que se'n deriva, de la construcció, l'ús i el funcionament secular de les séquies; i una altra part afronta la didàctica i els recursos procedimentals que es poden inferir dels referits paisatges culturals en el procés d'ensenyament/aprenentatge de les Ciències Socials en l'educació reglada. El treball formula doncs propostes metodològiques generalitzables per a l'estudi d'espais similars a tota l'àrea mediterrània. A més, planteja mesures concretes i extensibles per a la protecció i la recuperació dels elements més significatius d'este patrimoni cultural. I finalment perfila els valors i les potencialitats que l'educació patrimonial pot oferir com a recurs didàctic en l'ensenyament.