El objetivo general que se persigue con el presente trabajo es conocer de forma concreta y precisa los problemas existentes en los centros educativos de barrios marginados en Brasil, (en particular en los primeros cursos de la educación primaria) y proponer, en base a los resultados, estrategias para facilitar la planificación del trabajo didáctico del profesorado y su desarrollo en las aulas.Para ello se ha realizado una investigación de campo consistente en un estudio de caso en dos escuelas de barrios marginados de Tubarão (Estado de Santa Catarina) en Brasil y un análisis de los elementos teóricos utilizados. El estudio es esencialmente cualitativo y las técnicas usadas para la obtención de los datos han sido la observación, el relato y la entrevista-conversación realizada de forma abierta.El trabajo resultante se estructura en los siguientes apartados:a) Una primera parte en la que se hace una descripción del problema, se define la finalidad del trabajo, sus objetivos y se presenta la planificación del estudio a través de un diagrama (capítulo 1).b) Una segunda parte en la que se realiza el estudio teórico y la descripción histórica o diacrónica de la educación en Brasil. Se presenta, además, el contexto o realidad actual, y se definen los conceptos y enfoques de la enseñanza-aprendizaje en las escuelas brasileñas. Dentro de esta segunda parte, en los capítulos 2, 3 y 4, se analizan los Parámetros Curriculares Nacionales, conocidos como PCNs., presentándolos como producto de la historia, de la realidad social, económica y geográfica del País y de las directrices y normativas. El capítulo 5 contiene un estudio del contexto del Estado de Santa Catarina en el que se señalan las condiciones específicas de la ciudad de Tubarão y de las escuelas de barrios marginados de esta población. Esta parte de la tesis finaliza con un estudio sobre las "escuelas carentes" o escuelas de barrios marginados (capítulo 6).c) Una tercera parte, que corresponde a la investigación de campo. En ella se presentan, en primer lugar, la tipología de la investigación cualitativa, así como las escuelas en las que se efectuó el estudio de caso. Seguidamente se indican las diferentes técnicas utilizadas para la obtención de los datos (diario de observación del aula, relatos del profesorado, observación del Consejo Escolar del Centro, entrevista-conversación con el director) y, finalmente, se analizan los datos obtenidos en los dos centros, utilizando diversas técnicas y el programa de análisis de contenido "Atlas-ti"(capítulo 7).d) Una cuarta parte, que corresponde al capítulo 8, en la que se presentan las conclusiones obtenidas en la investigación. Estas están divididas en "conclusiones generales" y "conclusiones específicas". Las últimas se refieren a aspectos como la motivación, el aprendizaje de los niños y las niñas, las conductas sociales negativas en relación con otras personas, con el medio y con los compañeros, la desestructuración familiar y el trabajo del profesorado.e) Una quinta y última parte que se desarrolla en base a estas conclusiones. En ella se presenta el modelo "FORMARSE PARA ACTUAR". Se trata de un modelo de planificación de estrategias didácticas para el profesorado, cuyo fin es facilitar la preparación de dichas estrategias desde un planteamiento interdisciplinar y de conexión con la realidad. Se persigue también que los profesores puedan desarrollar clases con mayor calidad, aumentando así su interés y la motivación de los alumnos. Las propuestas están dirigidas a los dos primeros ciclos de educación primaria (cursos 1º, 2º, 3º y 4º). Finalmente, y a modo de ejemplo, se elaboran tres estrategias para cada uno de dichos cursos. / The general aim of this work is to study the problems of educational institutions in the excluded neighbourhoods in Brazil. Based on the study's conclusions, we propose a set of strategies to facilitate didactic work planning and its development in classrooms.To reach this aim, we have carried out a case study research in two schools of excluded neighbourhoods in the city of Tubarão (State of Santa Catarina). The study is essentially qualitative. The techniques used have been the observation, the report and the interview.The work has five parts:1) Chapter 1: problem description, work's aim, objectives and planning.2) In this part we carried out the theoretical study and the historical description of the education in Brazil. We show, also, the context or present reality, and we define the concepts of "teaching-learning" in the Brazilian schools. More specifically, in chapters 2, 3 and 4, we study the Curricular National Parameters (well-known as PCNs). The chapter 5 contains a study of Santa Catarina State context, where the conditions of Tubarão city are specifically indicated. This part concludes with an inquiry about the schools of excluded neighbourhoods (chapter 6).3) Case study: research in the two institutions and analysis of results (chapter 7). In this part we describe the schools in which the case study was made. We indicate also the different techniques used for reaching the data.4) Chapter 8: conclusions reached by the research. The conclusions are divided in "general" and "specific". The specific conclusions refer to the motivation, the learning of children and girls, the social negative behaviours, the de-structured families and the teachers' work. 5) Finally: we propose a pattern named "TRAIN TO ACT". It is a planning model of didactic strategies. The suggestions are focussed on the first two cycles of primary education (1st, 2nd, 3rd and 4th courses).

No description available.

Com construeixen coneixement durant les pràctiques d'ensenyament els estudiants de magisteri i com la interacció entre parells pot influirl’esmentat procés. La investigació en un programa que promou l'ús d'un blog sobre la pràctica docent i una wiki per al treball col·laboratiu sobre dilemes professionals, tracta de donar respostes a aquestes preguntes. Mitjançant un estudi de cas amb un enfocament interpretatiu-fenomenològic, l'estudi tracta de comprendre el context de la pràctica docent, quina mena de processos s'afavoreixen quan es promou la interacció entre els estudiants i com aquests construeixen el seu coneixement pràctic. Els resultats permeten descriure la transició dels estudiants cap al rol de professor, aconseguir evidència de la utilitat dels blogs com a espai reflexiu, mostrar els processos de col•laboració, socials, emocionals i cognitius promoguts per la interacció, i narrar com els estudiants construeixen coneixement a través de l'anàlisi dels dilemes docents. / Cómo construyen conocimiento durante las prácticas de enseñanza los estudiantes de magisterio y cómo la interacción entre pares puede influir este proceso. La investigación en un programa que promueve el uso de un blog sobre la práctica docente y una wiki para el trabajo colaborativo sobre dilemas profesionales, trata de dar respuestas a estas preguntas. Mediante un estudio de caso con un enfoque interpretativo-fenomenológico, el estudio trata de comprender el contexto de la práctica docente, qué clase de procesos se favorecen cuando se promueve la interacción entre los estudiantes y cómo estos construyen su conocimiento práctico. Los resultados permiten describir la transición de los estudiantes hacia el rol de profesor, conseguir evidencia de la utilidad de los blogs como espacio reflexivo, mostrar los procesos de colaboración, sociales, emocionales y cognitivos promovidos por la interacción, y narrar cómo los estudiantes construyen conocimiento a través del análisis de los dilemas docentes. / How student teachers build their practical knowledge during internship in primary schools, and how peer interaction can influence this process. A research project on an intervention programme tries to get insight on these two questions by providing student teachers with a blog about daily practice and a wiki about professional dilemmas for collaborative work. By means of a case study and an interpretive-phenomenological approach, this study tries to understand the context of teaching internship, what processes are favoured when interaction among students is promoted, and how students build their practical knowledge. Results allow making a description of the changes undergone by students in their transition to the role of a teacher, getting evidence of the usefulness of blogs as a space for reflection, showing the collaborative, social, emotional and cognitive processes promoted by interaction, and describing the way in which student teachers build their practical knowledge through an analysis of teaching dilemmas.

La mayor complejidad que presenta la sociedad, el desempleo y la infinidad de recursos disponibles, precisan de la formación de personas competentes y maduras capaces de disfrutar de las oportunidades que se presentan no solamente a favor propio sino colectivo. Conseguir vincular lo individual con lo colectivo, de acuerdo con la doble dimensión que tiene todo individuo, es tarea imprescindible de todos y en especial de los que trabajamos en el contexto educativo. La coordinación de las instituciones que colaboran en las prácticas, debe permitir, no solamente el aprendizaje individual de los estudiantes de prácticas, sino un aprendizaje social. El nuevo EEES derivado del proceso iniciado en Bolonia, define una formación por competencias del saber, saber hacer, saber ser y saber estar y convivir con los demás, que hace imprescindible un cambio de paradigma centrado en el aprendizaje real y en la demostración de las competencias en la acción. El modelo de Prácticum que proponemos pretende integrar el programa de formación y de aprendizaje a las necesidades del contexto que representa el ámbito de actuación, es decir, al centro formador que acoge al estudiante de prácticas. El ApS es una práctica pedagógica que tiene como objetivo conseguir el equilibrio entre los aprendizajes académicos, de carácter individual, y los objetivos sociales vinculados al servicio. Los nuevos planes de estudio conceden al Prácticum un mayor número de créditos, hecho que lleva consigo la necesidad de cambios en la metodología empleada. En el marco de convergencia europea, el Prácticum adquiere un nuevo significado que nos abre la necesidad de estudiar nuevas modalidades. Las universidades tienen una responsabilidad social y deben pensar cómo crear las condiciones para que resurja el compromiso cívico por medio de la educación. Es difícil a menudo que se desarrollen metodologías que nos permitan formar actitudes. Por este motivo, existe una preocupación por encontrar didácticas que permitan a los estudiantes aprender y adquirir valores, metodologías que hagan posible el desarrollo de las competencias personales y sociales conectadas con la realidad. La aplicación de la teoría a la práctica y el hecho de incluir a esta última en el proceso formativo es clave para la comprensión del proyecto de investigación que se presenta

L’objectiu es categoritzar la qualitat investigadora en Espanya dels professors universitaris en Ciències de l’Esport. La mostra està representada per 1469 professors. El nombre d’articles en Web of Science (WoS) i l’índex H foren utilitzats com a principals indicadors de la qualitat. En tots els índexs bibliomètrics es van observar diferències significatives entre universitats tant en Grau com en Postgrau. Aquestes diferències van estar associades a professors molt concrets que són els responsables de la majoria de les publicacions. Per a totes dues àrees es va evidenciar en els darrers anys un increment exponencial de registres en WoS. Els nostres resultats mostren que la majoria del professorat de EF i de DEC no realitza cap funció investigadora de qualitat, i aquells que la realitzen evidencien índexs bibliomètrics molt deficients. Aquestes dades són clarificadores de la necessitat d’establir mesures que fomentin la qualitat investigadora d’aquestes àrees així com de replantejar les funcions docents i/o investigadores dels professors. Els índex bibliomètrics mostrats per a grups específics (funcionaris amb al menys un sexenni i comissions d’acreditació del professorat funcionari) han de servir de referència per a les diverses agències d’avaluació. / El objetivo es categorizar la calidad investigadora en España de los profesores universitarios en Ciencias del Deporte. La muestra está representada por 1469 profesores. El número de artículos en Web of Science (WoS) y el índice H fueron utilizados como principales indicadores de calidad. . En todos los índices bibliométricos se observaron diferencias significativas entre universidades tanto en Grado como en Posgrado. Estas diferencias estuvieron asociadas a profesores muy concretos que son los responsables de la mayoría de las publicaciones. Para ambas áreas se evidenció en los últimos años un incremento exponencial de registros en WoS. Nuestros resultados muestran que la mayoría del profesorado de EF y de DEC no realiza ninguna función investigadora de calidad, y aquellos que la realizan evidencian índices bibliométricos muy deficientes. Estos datos son clarificadores de la necesidad de establecer medidas que fomenten la calidad investigadora de estas áreas así como de replantear las funciones docentes y/o investigadoras de los profesores. Los índices bibliométricos mostrados para grupos específicos (funcionarios con al menos un sexenio y comisiones de acreditación del profesorado funcionario) deben servir de referencia para las distintas agencias de evaluación. / The aim is to categorize the research quality of Spanish university professors of Sport Sciences. The sample is represented by 1469 teachers. The number of papers on Web of Science (WoS) and the index H were used as the main indicators of quality. In all bibliometric indices significant differences existed between universities both at degree and postgraduate level. These differences were associated with very specific teachers who are responsible for the majority of publications. For both areas an exponential increase in WoS records was achieved during the last few years. Our results show that most teachers of PE and DEC don’t implement any research with quality and the ones who do it, show really poor bibliometric indices. This fact makes clear the need to promote actions that increase the research quality in these areas and also to rethink of functions of researching and teaching of professors. Bibliometric indices shown for specific groups (civil servants with at least a six-year accreditation committees and faculty staff) should serve as a reference for the various rating agencies.

La tesi doctoral titulada La construcció del coneixement sobre els valors del temps verbal del present a l’educació primària és fruit d’una recerca empírica que explora, des d’un enfocament interpretatiu qualitatiu, el reconeixement i la comprensió dels usos del present en alumnes d’educació primària a Catalunya. La tesi s’emmarca dins la línia d’investigació del Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL) de la UAB que gira a l’entorn de l’ensenyament i aprenentatge de la gramàtica i mostra una possible via per articular més eficaçment la reflexió gramatical amb l’ús de la llengua. La recerca se situa en el paradigma sociocultural i posa en relleu el paper de la interacció lingüística, entre iguals i amb el suport de l’adult, en el context escolar. En concret, mostra com la interacció promou el desenvolupament de l’activitat metalingüística i com aquesta activitat contribueix a construir el coneixement sobre el temps verbal del present. Els referents teòrics de la tesi s’estructuren a partir de dos àmbits: lingüístic i didàctic. El primer presenta el verb i els temps verbals com a objectes d’estudi des del vessant descriptiu del sistema lingüístic i des de l’adquisició d’aquest sistema, mentre que el segon s’aproxima a aquestes nocions com a objectes de l’ensenyament-aprenentatge. D’aquest marc sorgeix la principal hipòtesi de la investigació, segons la qual el coneixement que els alumnes tenen sobre el present és fruit, sobretot, d’una simplificació escolar que identifica aquest temps verbal únicament amb el valor simultani (coincidència amb el moment de l’enunciació). Aquesta identificació no permet la possibilitat de reconèixer altres valors d’aquest temps verbal que, d’altra banda, estan instal·lats en l’ús dels parlants i dels mateixos alumnes. El dispositiu didàctic de la recerca justament confronta els alumnes a alguns d’aquests altres usos, concretament als valors habitual, atemporal, retrospectiu, prospectiu i relatiu del present, els més estesos en la parla dels infants i en els textos que llegeixen a l’escola. Aquesta confrontació els condueix a situacions contradictòries en relació al seu coneixement sobre el present. La tesi explora la generació d'aquest conflicte cognitiu i les estratègies que els alumnes despleguen per reconèixer i comprendre els valors d’aquest temps verbal. Metodològicament, el dispositiu didàctic es desplega en una quarantena de parelles de 3r i 6è d’educació primària de tres escoles diferents de la comarca d’Osona. Les parelles conversen, amb la mediació de la investigadora, a partir de la lectura de frases i textos que contenen verbs en present que expressen aquests valors. El resultat més rellevant és que per resoldre el conflicte cognitiu els alumnes deixen de banda el seu coneixement escolar, que no els resulta útil, i recorren al seu coneixement experiencial i del món. Per tant, es confirma que un aprenentatge escolar excessivament formal (que construeix el coneixement sobre els temps verbals des d’un punt de vista bàsicament morfològic) impedeix als alumnes interpretar els temps verbal d’acord amb altres criteris (semàntics, sintàctics i pragmàtics). Les conclusions ratifiquen la manca de coherència del saber gramatical escolar i apunten la necessitat de revisar tant els continguts com les metodologies d’ensenyament-aprenentatge del verb i dels temps verbals. En concret, es proposa un plantejament interdisciplinar, vinculat als usos discursius, que tingui en compte la capacitat de raonament metalingüístic dels estudiants i la possibilitat real de desenvolupar aquest tipus de reflexions a l’aula de primària. En aquest sentit, la recerca subscriu els postulats de la gramàtica pedagògica, que promou la integració del saber intuïtiu i l’escolar i reivindica el valor de la conversa com a element generador d’activitat metalingüística. / This Phd thesis, entitled The construction of knowledge about the values of the simple present tense in primary education, is the result of empirical research exploring, from a qualitative interpretative approach, the recognition and understanding of the usages and values of the simple present tense in students of primary education in Catalonia. The study is part of the area of research on teaching and lerning grammar of the Grup de Recerca sobre Ensenyament i Aprenentatge de Llengües (GREAL, UAB). The results of the dissertation show a possible way to articulate more effectively grammar reflection and language use. The research follows the sociocultural paradigm and emphasizes the role of linguistic interaction, among students and with the support of adults, in the school context. Specifically, it shows how interaction promotes the development of metalinguistic activity and how this activity helps students to construct knowledge on the present tense. The theoretical references of the study are based on two areas: linguistics and didactics. The first one examines the verb and verb tenses as linguistic objects, from the perspective both of a descriptive approach of the language system and from the acquisition of this system, whereas the second one considers these concepts as didactic objects. This study argues that students only consider the canonical usage of the simple present tense because of a teaching and learning process that simplifies this learning object and identifies it only with the moment of the speech. As a result, although other usages of the simple present tense are used in everyday situations, students of primary education are not aware of them. In the didactic experimentation, students are confronted with other usages of present tense (it can also describe repeated or customary actions, statements that are always true, scheduled events in the future or facts that happened in the past), which are the most common in their every day usage and in the texts they read at school. This confrontation leads them to contradictory situations related to their knowledge about the present. This empirical research examines the obstacles that make it difficult for students to recognize these usages, and the strategies they use to overcome them. For the study, around forty couples of students of 3rd (8-9 years old) and 6th (11-12 years old) grade of primary education in schools of Osona (Catalonia) took part in this research. Couples talked to each other (the researcher was also involved in the conversation) about sentences and texts which contain verbs expressing theses usages of the simple present tense. The main results of this research show that in order to overcome the cognitive conflict, students use experiential strategies, but not school knowledge. Therefore, we argue that their school knowledge, which is basically morphological, prevent them from discovering that the simple present tense can also describe situations that are not happening in the moment of the speech, according to other criteria (semantic, syntactic and pragmatic). These results corroborate the lack of coherence in teaching and learning grammar as it is carried out in schools and confirm the need for redefining not only contents but also methodologies of teaching the verb and verb tenses. Specifically, we suggest an interdisciplinary approach, considering the discourse usages and taking into account the students' metalinguistic ability and the possibility of developing this kind of activity in the classroom. To conclude, we consider that pedagogical grammar is the best approach to connect grammar knowledge and language usages and, as argued within this approach, we also show the value of the interaction to promote the development of metalinguistic activity.

Tota educació és una preparació per al futur. Actualment, en les ciències socials, el passat i el present són les categories temporals que més atenció reben, si no són les úniques. En aquesta situació, la construcció de les representacions socials del futur i el seu treball, queden en mans dels mitjans de comunicació i altres experiències fora del marc educatiu. Provocant així un buit en la formació de l’alumnat. L’educació per al futur pertany als denominats future studies o més coneguts a Europa com a prospectiva. El principal objectiu d’aquest camp d’estudis és analitzar el passat i el present, per poder establir previsions i pronòstics per al futur. La seva aplicació a l’aula es basa en proposar una sèrie de futurs, ja siguin possibles, probables o desitjables, analitzar-los, valorar els seus avantatges i inconvenients i traçar els passos per aconseguir-ho. L’ensenyament de les ciències socials, a través de l’educació per a la ciutadania, la història i la geografia, contribueix directament al treball de la competència social i ciutadana, ajudant a la formació d’una ciutadania activa i responsable, capaç de contribuir al desenvolupament i al benestar de la societat. La història per exemple ha de formar en la consciència històrica, que significa analitzar el passat per comprendre el present i projectar-nos en el futur. La investigació que presento forma part del camp de la didàctica de les ciències socials. Es va dur a terme durant el curs escolar 2010-2011. Hi participaren tres centres d’educació secundària de Catalunya, tots ells de diferents zones i característiques. Es va treballar amb un total de 172 alumnes i quatre professors de quart d’ESO. La investigació es desenvolupà en tres grans fases: l’elaboració d’un marc teòric i un model conceptual per al treball sobre el concepte de futur i la indagació en les representacions socials sobre el futur de l’alumnat; l’aplicació d’una seqüència didàctica; la triangulació dels instruments i la interpretació de les dades obtingudes. En el transcurs de la investigació, l’alumnat ha mostrat un gran convenciment de què les experiències i l’educació permeten construir el futur i que aquest és obert. Les opinions no es corresponien amb la seva participació a l’aula, ni tampoc en el seu entorn social. L’anàlisi de les representacions socials ha permès establir les diferències que els alumnes mostren al pensar el futur global i el personal, i distingir també quatre tipologies d’alumnat segons les seves imatges del futur. En l’aplicació de la seqüència formativa els joves han realitzat diferents activitats que els han permès treballar el futur. La proposta didàctica proporcionava un seguit de situacions en què els alumnes havien de fer ús dels seus coneixements històrics, el seu anàlisi de la realitat i la seva imatge del futur. El treball ha permès a l’alumnat utilitzar la seva consciència històrica i temporal, i les seves perspectives de canvi i continuïtat, per projectar-se en un demà, omplint d’aquesta manera el buit en la formació de l’alumnat que prèviament he esmentat. El treball del futur a l’aula permet que l’alumnat desenvolupi una sèrie d’actituds i aptituds: educar en el pensament crític i creatiu, i en la presa de decisions. Educar per al canvi social és formar la ciutadania per a la participació democràtica, però sobretot per promoure una imatge diferent del futur, sense oblidar què exigeix de nosaltres aquesta nova imatge i quin camí hem de recórrer. / All education is a preparation for the future. Actually, the past and the present are the temporal categories which receive more attention in social studies. Considering this, the construction and the work of social representations of the future are held on the media and the experiences outside the educational system, leading into a missing dimension in the students education. The education for the future belongs to the so called future studies, known in Europe as prospective. The main goal of this field is to analyze the past and the present, in order to make forecasts and predictions for the future. Its application in the classroom is based on a series of proposed futures such as possible, probable or desirable, to analyze, evaluate their advantages and disadvantages, and trace the steps to achieve them. The teaching of social studies is done through education for the citizenship, history and geography. And directly contributes to the work of social and civic competences, contributing to the formation of an active and responsible citizenship, capable of helping to the development and welfare of the society. History, for example, helps the development of the historical consciousness, the tool that lets us to us the past in order to understand the future and project ourselves into the future. The investigation I am introducing is from the field of social studies didactics. It was carried out during the school year 2010-2011. It involved three secondary schools in Catalonia, all from different areas and characteristics. We worked with a total of 172 students and four teachers from the fourth year of secondary school. The research was implemented in three phases: the development of a theoretical framework and a conceptual structure to work the concept of future and the inquiry of students social representations of the future; the application of a teaching sequence; the triangulation of the instruments and the interpretation of the data. During the investigation, the students shown great conviction that experiences and education help them to build their future, they also believed that the future is open. Their views didn’t correspond to their participation in the classroom or in their social environment. The analysis of social representations enabled us to identify the differences between the thinking of the personal future and the global future. That analysis also let us distinguish four types of students according to their images of the future. On the application of the teaching sequence, the students completed different activities that enabled them to work with the concept of future. The teaching unit provided a number of situations in which students had to use their historical knowledge, their analysis of reality and their images of the future. The work allowed the students to use their time and historical consciousness, and its prospects of change and continuity, projecting themselves in the future. Letting us to fill the missing dimension we mentioned above. Working with the future in the classroom allow the students to develop a range of attitudes and skills, like the creative and critical thinking and the decision making. Educating for social change implies to train citizens for democratic participation, but mainly to promote a different image of the future. This requires not to forget what this new image expects from us, and how we should reach it.

El nostre treball proposa una metodologia didàctica que pugui millorar la comprensió dels factors que expliquen l'aparició, desenvolupament i conseqüències dels conflictes bèl·lics dins de cada formació social, en la convicció de que això resulta motivador per l'alumnat i afavoreix la comprensió general de les realitats sociopolítiques i les dinàmiques del canvi històric. Al mateix temps, afirmem la utilitat de la història militar com a eina mobilitzadora de l'interès i l'aprenentatge. Aquesta proposta metodològica mira d'aprofitat aquest interès amb una presentació multifocal que tenim la pretensió de transformar en model didàctic flexible i complet. Mès enllà de la tàctica, l'estratègia, la uniformitat o l'armament, la història militar s'obre a l'anàlisi d'una institució estatal estretament relacionada amb la estructura política i social que la configura, i que segueix molt de prop totes les transformacions que aquestes pateixen. La nostra proposta inclou l'estudi del reclutament, consideració social, mentalitat i formació del personal militar, la logística, el comandament, les innovacions tecnològiques, el finançament, els bastiments, les complicitats o resistències i tot un seguit d'implicacions del fet militar amb la societat que el genera i envolta. Com a exemple de la proposta, hem triat l'estudi de la tercera guerra carlista i el seu entorn polític -la revolució de 1868 i la I República- i, en concret, l'espai físic de la batalla d'Alpens, un xoc armat important tant per les seves conseqüències pel que fa a les operacions bèl·liques, com per les implicacions polítiques que es van voler treure del mateix, contraposant el model d'exèrcit democràtic de la República a l'exèrcit professional de la monarquia conservadora o l'exèrcit guerriller i ultraideologitzat dels carlistes. El nostre treball reivindica també el paper dels antics camps de batalla com a paisatge patrimonial, de gran importància per a la didàctica de la història, tant a l'ensenyament formal com informal. Els camps de batalla no representen només un record o un espai venerat com a relíquia, sinó un conjunt paisatgístic que pot i ha de ser observat i analitzat amb totes les seves implicacions, tant pel que fa al poblament, aprofitament econòmica, simbolisme, rutes i xarxes de transport i relació, etc. S'ha realitzat una experiència didàctica amb sis centres públics d'ensenyament secundari al llarg de quatre cursos, fent servir aquest camp de batalla com a "centre d'interès" d'una unitat didàctica, i més tard, s'ha valorat, mitjançant un seguit d'instruments de mesura d'elaboració pròpia, si la capacitat de record dels alumnes millorava, i en quins aspectes ho feia, comparant els resultats dels grups que rebien una formació a l'aula i més tard compartien l'experiència d'una sortida al camp de batalla, amb la d'aquells que tan sols rebien la formació a l'aula. Malgrat que l'avaluació es va realitzar en unes condiciones estandaritzades per afavorir la coherència dels resultats i la seva comparació, condicions que no són les millors que es podrien donar al grup-classe, els resultats van millorar més d'un vint per cent i això en tots els aspectes de coneixement del fenomen carlista, no només en els més anecdòtics referits a la batalla o el desenvolupament de les operacions militars. Aquesta comparació ens ha confirmat que aquest recurs didàctic millora la comprensió general i la capacitat de record sobre la història del carlisme, molt més enllà dels purs aspectes bèl·lics o particulars del camp de batalla, i ens anima a continuar la investigació amb diferents conflictes i etapes històriques. / Summary:"HERITAGE EDUCATION. BATTLEFILEDS IN THE THIRD CARLIST WAR".TEXT: This work seeks to propose an educational methodology that enables improved comprehension of the factors explaining the appearance, development and consequences of the conflicts in the heart of each society, with the conviction that it will provide motivation for students and promote a general understanding of the political and social situations and the dynamics of historical change in the societies studied and the achievement of the competencies required for the study of social sciences. At the same time, military history is used as a tool for mobilising interest and learning. The point on which this model rotates is the exploitation of the battlefields as an element of our heritage and as an educational resource. A methodology is also proposed for the use of military history in the secondary school classroom as part of an "education for peace". As a working example the Third Carlist War of Catalonia and its political setting -the 1868 Revolution and the First Republic - has been selected. Specifically the physical site of the Battle of Alpens, where one of the peak moments of the fighting took place. An educational project has taken place with six secondary schools over a period of four years, using the battlefield as the "focal point" for a teaching unit, and this was later evaluated using a series of self-designed measuring instruments: whether the memory of the student improved, and if so in which aspects, comparing the results of the groups that received classroom teaching followed by the field experience and those who only received classroom teaching. During the experience work was carried out on observation of the landscape and its relation to the sociology of the conflict, the tactical and strategic options of each side and the extent to which they affected the outcome, the role of the personages leading the combating forces (some of the main leaders were involved in this battle), the military organisation and recruitment of troops, and the political setting in which were situated both the events prior to the action and the propaganda used to exploit the results of the battle.

L’objectiu general d’aquesta tesi és elaborar, experimentar i avaluar una proposta didàctica per a la identificació auditiva dels intervals harmònics adreçada al primer curs dels ensenyaments musicals de grau professional dels conservatoris de música de Catalunya i que, a partir de la detecció i anàlisi prèvia de les dificultats dels alumnes, permeti que aquests assoleixin, al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge, els objectius didàctics plantejats i, conseqüentment, al final d’aquest, millorin el seu rendiment. En el marc teòric es revisen, analitzen i sintetitzen els principals escrits sobre l’objecte d’estudi de la recerca, els quals han servit de referència per a la seva elaboració. D’una banda, s’han recollit les aportacions dels autors més significatius i, de l’altra, efectuat reflexions personals sobre els temes exposats: es fa una aproximació a la importància que té l’oïda musical al llarg del procés de formació dels estudiants de música; ens apropem a l’oïda musical melòdica, polifònica i harmònica, totes elles considerades dins del context de la tonalitat; s’entra de ple a revisar les principals recerques centrades en la identificació auditiva dels intervals harmònics musicals; s’exposen les línies generals que regeixen els estudis musicals de grau elemental, professional i superior, així com la incidència de la formació de l’oïda en el currículum de llenguatge musical. En el marc metodològic es descriu l’estudi empíric de la recerca, el qual adopta una metodologia d’investigació d’enfocament mixt i s’estructura en diverses fases: les anàlisis prèvies, l’elaboració de la proposta didàctica, el procés d’experimentació i, finalment, l’anàlisi dels resultats. En cadascuna d’elles s’han pres les decisions oportunes i, per tant, emprat els instruments adequats per a la consecució dels objectius proposats: diaris de classe i entrevistes, dirigits al professorat del grup experimental, i proves de control d’aprenentatge per a l’alumnat de tota la mostra, que han estat dissenyades seguint un enfocament quasiexperimental i efectuades abans i després de l’aplicació de la proposta didàctica tot comptant amb l’existència d’un grup control. Les conclusions de l’estudi mostren que la proposta didàctica avaluada és adequada i eficaç, ja que permet als alumnes assolir els objectius didàctics previstos per al procés d’ensenyament-aprenentatge i, conseqüentment, millorar el seu rendiment musical en relació amb la identificació auditiva dels intervals harmònics musicals al final d’aquest. Ja per acabar, al final d’aquesta tesi s’expliquen les limitacions de l’estudi i es fan uns suggeriments respecte a noves vies d’investigació que podrien obrir-se arran del mateix estudi. / El objetivo general de esta tesis es elaborar, experimentar y evaluar una propuesta didáctica para la identificación auditiva de los intervalos armónicos dirigida al primer curso de las enseñanzas musicales de grado profesional de los conservatorios de música de Cataluña y que, a partir de la detección y análisis previo de las dificultades de los alumnos, permita que éstos alcancen, durante el proceso de enseñanza y aprendizaje, los objetivos didácticos planteados y, en consecuencia, al final del mismo, mejoren su rendimiento. En el marco teórico se revisan, analizan y sintetizan los principales escritos relacionados con el objeto de estudio de la investigación, los cuales han servido de referencia para su elaboración. Por una parte, se han recogido las aportaciones de los autores más significativos y, por otra, efectuado reflexiones personales sobre los temas expuestos: se hace una aproximación a la importancia del oído musical en el proceso de formación de los estudiantes de música; nos acercamos al oído musical melódico, polifónico y armónico, todos ellos contextualizados en la tonalidad; se revisan las principales investigaciones centradas en la identificación auditiva de los intervalos armónicos musicales; se exponen las líneas generales que rigen los estudios musicales de grado elemental, profesional y superior, así como la incidencia de la formación del oído en el currículum de lenguaje musical. En el marco metodológico se describe el estudio empírico, que adopta una metodología de investigación de enfoque mixto y se estructura en diversas fases: los análisis previos, la elaboración de la propuesta didáctica, el proceso de experimentación y, finalmente, el análisis de los resultados. En cada una de ellas se han tomado las decisiones oportunas y, por lo tanto, se han utilizado los instrumentos adecuados para la consecución de los objetivos propuestos: diarios de clase y entrevistas, dirigidos al profesorado del grupo experimental, y pruebas de control de aprendizaje para el alumnado de toda la muestra, que han sido diseñadas siguiendo un enfoque cuasiexperimental y efectuadas antes y después de la aplicación de la propuesta didáctica contando con la existencia de un grupo control. Las conclusiones del estudio muestran que la propuesta didáctica evaluada es adecuada y eficaz, ya que permite a los alumnos alcanzar los objetivos didácticos previstos para el proceso de enseñanza y aprendizaje y, en consecuencia, mejorar su rendimiento musical en relación con la identificación auditiva de los intervalos armónicos musicales al final del mismo. En último término, al final de esta tesis se explican las limitaciones del estudio y se sugieren nuevas vías de investigación que podrían abrirse a raíz del propio estudio. / The general objective of this thesis is to elaborate, experiment and evaluate a teaching method proposal focused on the auditory identification of harmonic intervals aimed at first year students of professional music grade taken at the music conservatories in Catalonia, which, based on previous detection and analysis of the students’ difficulties, enables them to achieve the proposed didactic objectives through the teaching-learning process and, consequently, improve their performance at the end of it. The Theoretical Framework involves the revision, analysis and synthesis of the main literature on the research object, which is used as a reference. On the one hand, we have taken some contributions of the most relevant authors and, on the other hand, carried out some personal reflections on the exposed topic; an approach to the importance of musical ear throughout the musical training process, as well as to the melodic, polyphonic and harmonic musical ear, all of them considered in the tonality context. Also, the main research focused on the auditory identification of musical harmonic intervals is checked, and we set out the general lines that govern the musical studies in elementary, professional and higher levels, as well as the incidence of ear training in the Music Theory curriculum. In the Methodological Framework, the empiric study of the research is described. This study adopts a mixed-method approach and is structured in various stages: the previous analysis, the elaboration of the teaching method proposal, the experimentation process and, finally, the results analysis. In each of them, the appropriate decisions were made and, therefore, the suitable instruments were used in order to achieve the proposed objectives: class logs and interviews, aimed at the teachers of the experimental group, and learning-control tests for all the students of the sample, which were designed following a quasi-experimental approach carried out before and after the application of the teaching method proposal, with the inclusion of a control group. The conclusions of this study show that the evaluated teaching method proposal is appropriate and effective, since it enables students to achieve the forecasted didactic objectives for the teaching-learning process and, consequently, improve their musical performance in regard to the auditory identification of music harmonic intervals at the end. Finally, at the last part of this thesis, the study limitations are explained and some suggestions are pointed out to set new research lines from it onwards.

Esta tesis se sitúa en el contexto de la sociedad de la información. Aporta un análisis de algunos de los procesos afectivos y cognitivos que influyen en el desarrollo de las habilidades comunicativas matemáticas en el proceso de aprendizaje, desde la didáctica de las matemáticas. Se parte de un concepto de "matemáticas" como un "saber" aplicado a la vida cotidiana. Con la ayuda de las tecnologías de la información y de la comunicación se proponen situaciones matemáticas para estimular a las personas adultas a buscar formas matemáticas de resolver dichas situaciones, en un contexto de aprendizaje dialógico. El aprendizaje dialógico es un enfoque que parte de que la enseñanza se tiene que dar en un entorno igualitario. Se trata de un aprendizaje que se basa en "altas expectativas", que cree en la capacidad que todos tenemos de aprender; en la transformación de las barreras al aprendizaje mediante la solidaridad, la participación activa y, sobre todo, igualitaria. En la tesis se parte de tres hipótesis: 1) existe una brecha entre las matemáticas de la vida real y las matemáticas académicas. Esta brecha se manifiesta de diferentes formas; 2) la distancia entre las "matemáticas de la vida real" y las "matemáticas académicas" genera actitudes negativas que dificultan el aprendizaje de las matemáticas; y 3) las personas utilizan estilos de aprendizaje basados en el diálogo igualitario para aprender el concepto matemático de proporciones. Para contrastarlas se realizó un trabajo de campo analizado desde el punto de vista del paradigma metodológico comunicativo (CREA). El trabajo de campo se llevó a cabo en tres etapas diferentes: 1) estudio exploratorio; 2) realización de entrevistas y 3) una segunda vuelta de entrevistas, con una actividad final grabada en vídeo digital. Para recoger al información se utilizaron a) un diario de campo; b) una tertulia comunicativa; c) entrevistas en profundidad; d) varias actividades sobre proporciones (tanto en el formato de libro, como en formato informático). La información recogida se analizó teniendo en cuenta dos niveles de análisis: el discurso y el tono del discurso. El aprendizaje siempre se produce en un entorno social, de manera que también hay que tener en cuenta las relaciones intersubjetivas. La experiencia previa, las creencias, las prenociones o los estereotipos de los que antes hablábamos, son elementos que se han formado socialmente. Pero eso no quiere decir que no intervengan también variables internas. Las mujeres del grupo explican, por ejemplo, la importancia de la repetición en el aprendizaje. También se resalta la importancia de los elementos afectivos en el proceso de aprendizaje. El creerse las cosas que hacen es un ingrediente básico para obtener el éxito. Y, al contrario, cuando no se cree en lo que se está haciendo, el fracaso es prácticamente seguro. Esta apreciación se pone de manifiesto en temas como la vivencia del bloqueo o del éxito. Las personas utilizan formas de aprendizaje basadas en el diálogo igualitario para aprender el concepto matemático de proporciones. Resuelven las dificultades con las que se van encontrando (sean de la propia naturaleza del problema, porque no lo habían visto antes, y es nuevo para ellas, etc.) mediante el diálogo. Cuando alguien de la clase se sitúa por encima del resto de personas del grupo, aparece entonces un desnivel que no resuelve las dificultades y genera rechazo. En cambio, en un entorno de diálogo igualitario, ocurre todo lo contrario: todas las personas intervienen, y "construyen" las ideas matemáticas conjuntamente. Lo cual, además, les da todo el sentido, porque todas las personas acaban por "apropiarse" dichas ideas, y hacérselas suyas. En esta situación es cuando se produce "aprendizaje". / This dissertation is situated in the context of the Information Society. It provides an analysis of some of the affective and cognitive processes that influence in the development of communicative mathematics skills in the learning process, from the perspective of mathematics teaching. With the aid of the information and communication technologies situations for mathematics are proposed in order to encourage adults to seek mathematical forms to resolve said situations, in the context of dialogic learning. Learning always takes place in a social surrounding, such that intersubjective relations must also be taken into account. Prior experience, beliefs, presumptions and or stereotypes mentioned earlier are elements that are socially constructed. This does not mean that internal variables do not also intervene. Women from the group explain, for instance, about the importance of repetition in learning. Affective elements in the learning process are also emphasised. Believing in what they are doing is a fundamental ingredient in success. In contrast, when someone does not believe in what they are doing, failure is practically inevitable. This situation is expressed in issues like the experience of a block or success. People use ways of learning based on egalitarian dialogue to learn the concept of mathematical proportions. They resolve difficulties that they encounter through dialogue. A gap arises when someone in class places themselves above the rest of the people in the group; this does not resolve the difficulties and generates rejection. In contrast, in an environment of egalitarian dialogue the opposite occurs: everyone participates and "constructs" the mathematics ideas together. In addition, this creates meaning for them all because everyone can "have ownership" of these ideas and make them their own. This is the kind of situation where "learning" takes place.