El treball d'investigació que a continuació es presenta és el resultat de la reflexió sobre la pràctica que he anat acumulant en la meva tasca com a professora de ciències socials a l'etapa secundària obligatòria durant divuit anys. Recull, bàsicament, l'experiència i la recerca dels darrers cursos escolars.El punt de partida d'aquesta recerca tracta de comprovar si, a través de la pràctica de l'argumentació en l'aprenentatge del coneixement social, els estudiants de secundària elaboren un pensament més qualitatiu. Aquesta hipòtesi es recolza en dos models teòrics: d'una banda, en la definició de coneixement social i en la caracterització d'un model didàctic per a l'ensenyament de les ciències socials; i, d'una altra banda, en el disseny de la metodologia i els materials didàctics i la seva experimentació per a: - Analitzar i caracteritzar el pensament social que elaboren els estudiants a través de l'argumentació.- Fer propostes de millora per a l'adquisició d'un pensament social més qualitatiu a les escoles.

Analitzem el procés d'aprenentatge de l'alumnat d'ensenyament secundària en relació a l'estudi de funcions amb la utilització del full de càlcul com a eina de treball sota un model metodològic constructiu enfocat en la manipulació la visualització.Com a treball d'innovació pretenem dissenyar i construir una seqüència d'aprenentatge sobre les funcions i implementar la unitat didàctica elaborada. Com a recerca, en primer lloc, analitzar el procés d'aprenentatge dels alumnes en relació als continguts treballats en el tema de funcions, l'eina informàtica (full de càlcul), la metodologia emprada, la unitat didàctica elaborada i l'actitud de l'alumnat. I en segon lloc, millorar la unitat didàctica elaborada i que constitueix part del currículum de l'aprenentatge.Aquests quatre objectius es concreten en:a) Revisar, en procés constructiu, la unitat didàctica dissenyada i elaborar una nova proposta, partint de l'anàlisi i la classificació de les dificultats i/o els errors comesos pels alumnes en relació a l'estudi de les funcions i en l'ús del full de càlcul per estudiar-les i , en concret atenent a les seves característiques, intentant determinar els motius que els provoquen.b) Valorar com influencia, en el procés d'aprenentatge de l'alumnat, el full de càlcul.c) Revisar la metodologia de treball desenvolupada en la innovació didàctica en l'estudi de funcions utilitzant el full de càlcul sota un procés constructiu enfocat en la manipulació i la visualització.d) Concretar les actituds de l'alumnat dintre del seu procés d'aprenentatge. / This thesis belongs to the field of Mathematical Didactics (education, learning). We analyse the learning process of the secondary education student in relation to the study of functions with the use of spreadsheets as a work tool with a constructive methodologist model directed to manipulation and visualization.There are two focuses: as an innovation work and as a research work.As an innovation work we design and construct a learning sequence about functions and we create a teaching unit. Therefore, first of all we have prepared a teaching unit thought to study the functions using the spreadsheets at 4th level of obligatory secondary education (ESO in Spanish abbreviation). The students are 15 years old. The study of the functions goes towards the identification of the graphic behaviour of a straight line and a parabola according to the variations of its parameters and to recognize its characteristics across different algebraic situations that have been generated by affine and quadratic function. Secondly, we prepared a new teaching unit thought for Humanities "Bachillerato" (Spanish high school). The students are 16 to 18 years old. The purpose is to find and to recognize the functions, the graphics and the characteristics of the functions from the algebraic expression of the function. The functions studied are exponential, logarithmic, polynomial and rational functions. In the two last functions are applied derivates.As a research, firstly, we have analysed the student learning process in relation to the contents worked on the function subject, computer tool (spreadsheets), methodology used, the teaching unit and the student's attitude. Secondly, we have improved the teaching unit that constitutes a part of the learning curriculum.We have concreted these objectives in: a) to revise, in constructive process, the designed teaching unit and to elaborate a new proposal, b) to value how the spreadsheets affects the student's learning process, c) to revise the work methodology developed in the didactic innovation in the study of the functions using the spreadsheets for manipulation and visualization, d) to concrete the student's attitude within their learning process.Taking into account the objectives above mentioned the stages of our research design are: stage of elaboration, empiric stage and conclusive stage. The first is the stage of elaboration of the teaching unit; the second is the empiric stage, and finally, the conclusive stage where, at the end of every school year at every studied level, we analyse all the information collected during the process development and finally, we draw the conclusions.

La recerca elaborada pertany a l'àmbit de la didàctica de les matemàtiques, en particular a l'àrea de la resolució de problemes. És un estudi d'estratègies de millora per resoldre problemes fent ús de la matemàtica recreativa. Els objectius del present estudi són: veure si existeixen situacions didàctiques amb problemes no estàndard que ofereixen oportunitats d'aprenentatge matemàtic, veure els tipus d'activitats matemàtiques que es donen en un entorn de recreacions matemàtiques, veure els tipus de coneixement i habilitats matemàtiques que aporten els entorns de les recreacions matemàtiques, veure els tipus d'influència educativa que exerceix el professor per aconseguir un cert ordre i comprensió en l'exposició de les diferents idees que ha suggerit la situació problemàtica, estudiar les estratègies utilitzades pel professor per aconseguir que les seves actuacions s'adeqüin als diferents nivells de coneixement dels alumnes del grup, i estratègies adequades per encoratjar i guiar cap a la solució d'una recreació matemàtica sense desvetllar la solució real.El marc teòric és el caracteritzat per la Resolució de Problemes de matemàtiques i pels jocs matemàtics a l'escola. En particular s'estudien les fases primera i quarta de la Resolució de Problemes proposades per G.Polya (1945) i com amb certes recreacions matemàtiques i de manera organitzada es pot treballar. Es considera que els protocols han d'utilitzar un marc contextual proper a l'alumne (Vigotski, 1962) i es defensa una matemàtica que permeti redescobrir els resultats als alumnes (Reeuwijk, 1997). Amb la introducció de la matemàtica recreativa s'estudia la implicació activa de l'estudiant en el seu procés d'aprenentatge, factor clau per a un aprenentatge significatiu (Abrantes i Serrazina, 1996).La investigació pot catalogar-se com inductiva i generativa (Goetz i Lecompte, 1988), descriptiva i explicativa (Schoenfeld, 2000) i quantitativa i qualitativa (del Rincón, Latorre i Sans, 1995). El conjunt compon un estudi de casos, tret principal de la investigació-acció. Els mètodes utilitzats per recollir dades han estat tests, postests, qüestionaris i entrevistes duts a terme amb un grup de trenta-tres estudiants de segon d'ESO de nivell socioeconòmic mitjà-alt.Els resultats de la investigació permeten afirmar que existeixen evidències de situacions didàctiques amb problemes no estàndard que ofereixen oportunitats d'aprenentatge matemàtic. Es pot afirmar que es desenvolupen habilitats satisfactòries en el terreny de la resolució de problemes. Quant a la fase de comprensió de l'enunciat i les dades es constata una creixent preocupació traduïda en una lectura atenta acompanyada d'una elaboració d'un llistat exhaustiu de les dades. Quant a la fase de revisió de la solució s'ha constatat la voluntat d'evitar errors i d'aplicar-la en altres ocasions, traduint-se en la comparació i discussió entre ells de les solucions. No obstant, s'ha constatat la creença d'unicitat de la solució en els problemes.També perdura la creença que fer matemàtiques significa recordar regles explicades pel professor i saber aplicar l'adequada amb celeritat. En deixar prou temps es respecten els diferents ritmes de raonament i s'afavoreix una bona comprensió i captura de les dades, una exhaustiva revisió de la solució i una bona predisposició per fer ambdues coses. / La investigación elaborada pertenece al ámbito de la didáctica de las matemáticas, en particular al área de la resolución de problemas. Es un estudio de estrategias de mejora para resolver problemas usando la matemática recreativa.Los objetivos del presente estudio son: ver si existen situaciones didácticas con problemas no estándar que ofrecen oportunidades de aprendizaje matemático, ver los tipos de actividades matemáticas que se dan en un entorno de recreaciones matemáticas, ver los tipos de conocimiento y habilidades matemáticas que aportan los entornos de las recreaciones matemáticas, ver los tipos de influencia educativa que ejerce el profesor para conseguir un cierto orden y comprensión en la exposición de las diferentes ideas que ha sugerido la situación problemática, estudiar las estrategias utilizadas por el profesor para conseguir que sus actuaciones se adecuen para animar y guiar hacia una solución de una recreación matemática sin desvelar la solución real.El marco teórico es el caracterizado por la Resolución de Problemas de matemáticas y por los juegos matemáticos en la escuela. En particular se estudian las fases primera y cuarta de la Resolución de Problemas propuestas por G.Polya (1945) y cómo con ciertas recreaciones matemáticas y de manera organizada se puede trabajar. Se considera que los protocolos han de utilizar un marco contextual próximo al alumno (Vigotski, 1962) y se defiende una matemática que permite redescubrir los resultados a los alumnos (Reeuwijk, 1997). Con la introducción de la matemática recreativa se estudia la implicación activa del estudiante en su proceso de aprendizaje, factor clave para un aprendizaje significativo (Abrantes y Serrazina, 1996).La investigación puede catalogarse como inductiva y generativa (Goetz y Lecompte, 1988), descriptiva y explicativa (Schoenfeld, 2000) y cuantitativa y cualitativa (del Rincón, Latorre y Sans, 1995). El conjunto compone un estudio de casos, rasgo principal de la investigación-acción. Los métodos utilizados para recoger los datos han sido tests, postests, cuestionarios y entrevistas llevados a cabo con un grupo de treinta y tres estudiantes de segundo de ESO de nivel socioeconómico medio-alto.Los resultados de la investigación permiten afirmar que existen evidencias de situaciones didácticas con problemas no estándar que ofrecen oportunidades de aprendizaje matemático. Se puede afirmar que se desarrollan habilidades satisfactorias en el terreno de la Resolución de Problemas. En cuanto a la fase de comprensión del enunciado y los datos se constata una creciente preocupación traducida en una lectura atenta acompañada de una elaboración de un listado exhaustivo de los datos. En cuanto a la fase de revisión de la solución se ha constatado la voluntad de evitar errores y de aplicarla en otras ocasiones, traduciéndose en la comparación y discusión entre ellos de las soluciones. No obstante, se ha observado la creencia de la unicidad de la solución en los problemas.También perdura la creencia de que hacer matemáticas significa recordar reglas explicadas por el profesor y saber aplicar la adecuada con celeridad. Al dejar suficiente tiempo se respetan los diferentes ritmos de razonamiento y se favorece una buena comprensión y captura de los datos, una exhaustiva revisión de la solución y una buena predisposición para hacer ambas cosas. / The investigation belongs to Mathematics education, particularly the area of problem solving. It is a study of improvement strategies to solve problems using recreational mathematics.The objectives of this study are: see if there are teaching situations with non-standard mathematic problems offering opportunities for learning math, see the types of math activities that occur in an environment of mathematical recreations, see the types of mathematical knowledge and skills provided by environments recreations of mathematics, see the kinds of educational influence exerted by the teacher to get some order and understanding in the exposure of different ideas suggested by the problematic situation, studying the strategies used by the teacher to ensure that their actions were suited to encourage and guide towards a solution of a mathematical recreation without revealing the real solution.The theoretical framework is characterized by the problem solving of mathematics and mathematical games at school. In particular looks at the first and fourth phases of the Problem-Solving proposed by G. Polya (1945) and how certain mathematical recreations in an organized manner can be worked. It is believed that the protocols have to use a contextual framework close to the pupil (Vigotski, 1962) and advocates a mathematical rediscover that allows the results to students (Reeuwijk, 1997). The introduction of recreational mathematics analyses the active involvement of students in their learning process, a key factor for a significant learning (Abrantes and Serrazina, 1996).The investigation can be classified as inductive and generative (Goetz and Lecompte, 1988), descriptive and explanatory (Schoenfeld, 2000) and quantitative and qualitative (del Rincon, Latorre and Sans, 1995). The package comprises a case study, the main feature of action research. The methods used to collect data have been tests, postests, questionnaires and interviews conducted with a group of thirty-three students from second course of ESO from a medium-high socioeconomic level.Research results show that there is evidence of teaching situations with non-standard problems that offer opportunities for learning math. It can be said to be satisfactory develop skills in the field of Problem Solving. As for the stage of formulation and understanding of the data we see an increasing concern translated into a careful reading accompanied by a drawing up an exhaustive list of data. Regarding the revision phase of the solution will be found to avoid mistakes and implement it on other occasions, bringing about the comparison between them and discussion of solutions. However, there has been the belief of the uniqueness of the solution to the problems. There is still the belief that doing mathematics means recall rules explained by the teacher and apply the proper one quickly. By leaving enough time respecting the different rhythms of reasoning, it favours a sound understanding and capture data, an exhaustive review of the solution and a willingness to do both.

Esta tesis doctoral analiza la intervención de la memoria de trabajo en el cálculo. Con ello, se pretende responder a algunas cuestiones básicas relativas a los procesos de aprendizaje del cálculo y las causas que inciden en la aparición de dificultades. Para alcanzar este objetivo, la tesis consta de un apartado teórico en el que se plantea, en primer lugar, una breve revisión de las principales teorías psicológicas que han incidido en el aprendizaje del cálculo; en segundo lugar, se revisan los trabajos sobre dificultades de aprendizaje del cálculo; y, por último, un tercer capítulo aborda la problemática de los estudios sobre memoria de trabajo y cálculo: gran diversidad metodológica en las pruebas usadas, en el control de la validez y fiabilidad, en el tipo de diseño, etc.; inexistencia de trabajos al iniciar el estudio que verifiquen en los mismos sujetos la intervención conjunta de los tres subsistemas de la memoria de trabajo; e inexistencia también de trabajos que hayan diseñado un programa de activación específico para la optimización y potenciación de la memoria de trabajo. El apartado empírico presenta la investigación realizada en dos fases para verificar los siguientes objetivos: 1. La intervención global de la memoria de trabajo en el cálculo.2. La intervención específica de los distintos subsistemas de la memoria de trabajo (bucle fonológico, agenda visoespacial y ejecutivo central) en el cálculo.3. El efecto de un programa de activación de la memoria de trabajo en la capacidad de memoria de trabajo y en el cálculo.La primera fase consiste en administrar a una muestra de 94 niños de 7-8 años escolarizados en cinco colegios ubicados en la Cataluña Central diferentes pruebas de medida del rendimiento académico en numeración y cálculo, elaboradas de acuerdo con el currículum de matemáticas de Primaria del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1992), así como distintas pruebas de la "Bateria de Tests de Memòria de Treball" de Pickering, Baqués y Gathercole (1999). Los resultados obtenidos son los siguientes: - Los niños con peores recursos de memoria de trabajo son los que rinden menos en tareas de numeración y cálculo; los que tienen más recursos de memoria de trabajo son los que obtienen mejores rendimientos, y los que tienen un nivel medio de memoria de trabajo obtienen también niveles de rendimiento intermedio en tareas de numeración y cálculo. - La tendencia se repite tanto al considerar las tareas de numeración y cálculo globalmente como por separado. - La relación se confirma tanto al estudiar el rendimiento de la memoria de trabajo en función del nivel de numeración y cálculo (bajo, medio, alto) como a la inversa, es decir, al estudiar el rendimiento en tareas de numeración y cálculo en función del nivel de memoria de trabajo (bajo, medio, alto).- En nuestro trabajo se establece, por primera vez, una relación entre memoria de trabajo y cálculo en escolares españoles. La tendencia de los escolares españoles es similar a la de otros niños de culturas occidentales.- Tanto al considerar las tareas de numeración y cálculo globalmente como por separado, se produce una relación estadísticamente significativa con los recursos de dos de los tres subsistemas de la memoria de trabajo: bucle fonológico y ejecutivo central, aunque la relación más consistente se da con el ejecutivo central. Respecto a la agenda viso-espacial, los resultados obtenidos indican una escasa incidencia en tareas de numeración y cálculo.- La relación se confirma tanto al estudiar el rendimiento de los distintos subsistemas de la memoria de trabajo en función del nivel de numeración y cálculo como a la inversa, es decir, al estudiar el rendimiento en tareas de numeración y cálculo en función del nivel de los distintos subsistemas de memoria de trabajo.En la segunda fase se parte de una muestra de 50 niños (25 en el grupo experimental y 25 en el grupo control) que han formado parte ya de la muestra de la primera fase. Los dos grupos, antes de iniciar la segunda fase, no presentan diferencias estadísticamente significativas en ninguna de las pruebas administradas en la primera fase. Al iniciar la segunda fase los sujetos del grupo experimental reciben la aplicación de un programa de activación de la memoria de trabajo diseñado para esta tesis. El programa consta de 40 sesiones de aproximadamente 45 minutos cada una, y se aplica durante dos trimestres escolares. Al final de esta aplicación, se recogen nuevos datos empíricos con el objeto de contrastar los resultados respecto al grupo control, y de esta forma determinar la posible incidencia del programa. Los principales resultados obtenidos son:- Todos los niños de 7-8 años de nuestra muestra (grupo experimental y control) tienden a incrementar su rendimiento en tareas de memoria de trabajo.- El programa de activación de la memoria de trabajo ejerce un claro efecto en el rendimiento del bucle fonológico y sobretodo del ejecutivo central, puesto que los sujetos del grupo experimental obtienen incrementos estadísticamente superiores respecto al grupo control.- El programa ha conseguido también mejorar el rendimiento en pruebas de la agenda viso-espacial, aunque los incrementos son inferiores.- El programa se muestra efectivo sobretodo en niños que parten de un nivel más bajo de memoria de trabajo.- Los análisis cualitativos realizados confirman que prácticamente todos los niños del grupo experimental tienden a aumentar las puntuaciones en todas las pruebas de memoria de trabajo, mientras que los niños del grupo control, aunque no se puede generalizar, tienden a mantener o incluso a disminuir las puntuaciones. - Todos los niños de 7-8 años de nuestra muestra tienden a aumentar sus puntuaciones en tareas de numeración y cálculo. - El programa ejerce un claro efecto en el rendimiento en tareas de numeración y cálculo, ya que los niños del grupo experimental obtienen incrementos estadísticamente superiores respecto al grupo control. / The role of working memory in arithmetic calculation is investigated in this dissertation.Our aim is to study the procedures involved in learning arithmetic and to provide further investigation about the origin of learning disabilities in arithmetic calculation.This dissertation contains a theoretical section where the main issues concerning arithmetic are studied. First, psychological theories about learning arithmetic calculation are reviewed. Second, the question of disabilities in learning arithmetic calculation is analysed. Third studies where the relationship between working memory and arithmetic calculation is investigated are reviewed. This chapter focus on the diversity of the used measures, validity control, reliability of the measures and experimental designs used. To conclude, the lack of studies investigating the role of each one of the subsystems of working memory and the need of studies where an specific programme of working memory improvement is used, are stressed. The empirical section shows a research in two phases to analyse the following objectives:1. The whole contribution of working memory during arithmetic calculation.2. Specific contribution of each one of the subsystems of the working memory system (phonological loop, visuospatial sketchpad and central executive) during arithmetic calculation.3. The effect of an activation programme of working memory both on working memory capacity and arithmetic calculation.In the first phase of the study 94 children, aged 7-8 years-old, from five schools from Catalonia (Spain) are examined with tests of academic achievement in numeracy and arithmetic calculation according to the Catalan curriculum (Dept. d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). A battery of working memory tests (Pickering, Baqués & Gathercole ,1999) is also administrated. The results show for the first time with a Spanish sample a relationship between working memory capacity and arithmetic calculation: - Children with low working memory capacity are less efficient in numeracy and arithmetic calculation, while children with high working memory capacity are more efficient in numeracy and arithmetic calculation (both considered as a whole or separately). - Measures of the phonological loop and central executive both show statistically significant relationship with measures of numeracy and arithmetic calculation. However, this relationship is higher with the central executive measures. Measures of the visuospatial sketchpad are less related to numeracy and arithmetic calculation. - Different levels of numeracy and arithmetic calculation (low, medium and high) are positively related to a different capacity of the working memory subsystems. By addition, different levels of the working memory subsystems (low, medium and high) are positively related to a different efficiency in numeracy and arithmetic calculation. In the second phase of the study a subsample of 50 children from the original sample (25 for the experimental group and 25 for the control group) are used. The two groups are statistically identical in scoring of the measures used in the first phase. During the second phase the subjects of the experimental group are trained in a programme of memory activation precisely designed for this dissertation. The programme consists on 40 sessions, 45 minutes each, during six months.Once the programme is finished, the tests used in the first phase are administrated again, both for the experimental and the control group. The main results are: - Both experimental and control group increase their results in the working memory tests compared with the first phase.- The programme of working memory activation has an statistical effect on the measures of the phonological loop and central executive. Subjects from the experimental group show statistically higher increasing compared with the control group. Results for the visuospatial sketchpad are increased too. However the increasing for these measures is lower.- Results for the numeracy and arithmetical calculation tasks are increased in both groups.- The memory activation programme has a clear effect on both numeracy and arithmetic calculation tasks. Children of the experimental group achieve statistically higher increasing compared with the control group.- The memory activation programme is more effective generally in children with a low level of working memory capacity.- Qualitative analyses confirm that almost all the children from the experimental group increase their scoring on the working memory tests, while subjects from the control group have generally the same or lower scorings.

És una creença generalitzada del professorat –i avalada també per les investigacions actuals– que tant la relació de l’alumnat amb la matemàtica com l’evolució de la seva competència en aquesta matèria canvien en general de forma negativa al llarg de l’escolarització. Aquest aspecte justifica la necessitat d’investigar la pràctica docent des del punt de vista de la transició, i analitzar fins a quin punt factors com els coneixements del professor de matemàtiques, les seves creences, o els objectius que persegueix amb el seu ensenyament poden afectar a l’aprenentatge present i futur dels alumnes. D’altra banda, la resolució de problemes constitueix un dels eixos principals en l’ensenyament de les matemàtiques, i des del punt de vista de la transició, entenem que aquesta pot ser una de les eines que ajudin a donar sentit a les matemàtiques. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu caracteritzar i comparar les creences i coneixements de professors i estudiants de professor de matemàtiques de primària i secundària sobre la resolució de problemes i establir possibles relacions entre creences i coneixements, ja que considerem que aquests factors poden tenir un impacte en l’aprenentatge matemàtic de l’alumne durant la transició entre les etapes d’educació primària i secundària. Partint dels estudis de Ball sobre el Mathematical Knowledge for Teaching, s’ha adaptat el marc teòric de l'estudi TEDS-M 2008 (que s'adequa molt a aquest treball) i, en base a aquest marc, s’ha realitzat un estudi amb quatre mostres –estudiants de professor de secundària, professors de secundària, estudiants de professor de primària i professors de primària–. A cada mostra s’ha subministrat dos instruments de recollida de dades: un qüestionari (determinació de creences) i un protocol (determinació de coneixements) sobre resolució de problemes. En el cas de l’estudi dels coneixements, s’ha optat només per un tipus de problemes (de nombres), ja que considerar la resolució de problemes globalment fa massa ampli el tema dels coneixements. S’ha dut a terme una anàlisi mixta quantitativa-qualitativa: primer del global de la mostra, i després d’individus concrets. L’anàlisi de les dades del conjunt de les mostres consta de dues fases diferenciades: la primera, amb l’objectiu de donar una visió general dels resultats, és de caire essencialment quantitatiu, mentre que la segona, de caire més qualitatiu, ens permet realitzar una mirada específica a les dades que més ens interessen. En relació als resultats obtinguts amb aquesta anàlisi s’han plantejat les relacions existents entre coneixements i creences sobre resolució de problemes. Finalment, s’ha realitzat un estudi més aprofundit de casos reals: s’ha determinat un prototipus de cada mostra (entenent prototipus com aquell subjecte real que més s’acosta a la mitjana de cada mostra), i per a cadascun d’ells s’han descrit les característiques del conjunt de les seves respostes i s’han comparat entre sí. L’anàlisi realitzada ens ha permès, d’una banda, constatar que hi ha diferències rellevants en les creences i els coneixements de les quatre mostres, i de l’altra, establir relacions entre les creences i els coneixements sobre resolució de problemes. Destaca el fet que un dels nostres resultats coincideix amb els resultat obtinguts en el TEDS-M: un nivell de coneixements alt és més probable que estigui associat a creences properes a pensar matemàticament en el marc de la resolució de problemes, i menys probable que estigui associat a creences properes a sistemes de creences definits per característiques de rigidesa, reducció a l’instrumentalisme o tradició conductista de l’aprenentatge. / Es una creencia generalizada del profesorado –y avalada también por las investigaciones actuales– que tanto la relación del alumnado con la matemática como la evolución de su competencia en esta materia cambian en general de forma negativa a lo largo de la escolarización. Este aspecto justifica la necesidad de investigar la práctica docente desde el punto de vista de la transición, y analizar hasta qué punto factores como los conocimientos del profesor de matemáticas, sus creencias, o los objetivos que persigue con su enseñanza pueden afectar al aprendizaje presente y futuro de los alumnos. Por otro lado, la resolución de problemas constituye uno de los ejes principales en la enseñanza de las matemáticas, y desde el punto de vista de la transición, entendemos que ésta puede ser una de las herramientas que ayuden a dar sentido a las matemáticas. Esta tesis doctoral tiene como objetivo caracterizar y comparar las creencias y conocimientos de profesores y estudiantes de profesor de matemáticas de primaria y secundaria sobre la resolución de problemas y establecer posibles relaciones entre creencias y conocimientos, ya que consideramos que estos factores pueden tener un impacto en el aprendizaje matemático del alumno durante la transición entre las etapas de educación primaria y secundaria. Partiendo de los estudios de Ball sobre el Mathematical Knowledge for Teaching, se ha adaptado el marco teórico del estudio TEDS-M 2008 (que se adecua mucho a este trabajo) y, en base a este marco, se ha realizado un estudio con cuatro muestras –estudiantes de profesor de secundaria, profesores de secundaria, estudiantes de profesor de primaria y profesores de primaria–. A cada muestra se le han subministrado dos instrumentos de recogida de datos: un cuestionario (determinación de creencias) y un protocolo (determinación de conocimientos) sobre resolución de problemas. En el caso del estudio de los conocimientos, se ha optado solamente por un tipo de problemas (de números), ya que considerar la resolución de problemas globalmente hace demasiado amplio el tema de los conocimientos. Se ha llevado a cabo un análisis mixto cuantitativo-cualitativo: primero del global de la muestra, y después de individuos concretos. El análisis de los datos del conjunto de las muestras consta de dos fases diferenciadas: la primera, con el objetivo de dar una visión general de los resultados, es de carácter esencialmente cuantitativo, mientras que la segunda, de carácter más cualitativo, nos permite realizar una mirada específica a los datos que más nos interesan. En relación a los resultados obtenidos con este análisis se han planteado las relaciones existentes entre conocimientos y creencias sobre resolución de problemas. Finalmente, se ha realizado un estudio más profundo de casos reales: se ha determinado un prototipo de cada muestra (entendiendo prototipo como aquel sujeto real que más se acerca a la media de cada muestra), y para cada uno de ellos se han descrito las características del conjunto de sus respuestas y se han comparado entre sí. El análisis realizado nos ha permitido, por un lado, constatar que hay diferencias relevantes en las creencias y los conocimientos de las cuatro muestras, y por otro, establecer relaciones entre las creencias y los conocimientos sobre resolución de problemas. Destaca el hecho de que uno de nuestros resultados coincide con los resultados obtenidos en el TEDS-M: un nivel de conocimientos alto es más probable que esté asociado a creencias cercanas a pensar matemáticamente en el marco de la resolución de problemas, y menos probable que esté asociado a creencias cercanas a sistemas de creencias definidos por características de rigidez, reducción al instrumentalismo o tradición conductista del aprendizaje. / It is widely accepted among teachers, and also supported by current research, that both the relationship of students with mathematics as well as the evolution of the student’s competence in this area changes negatively throughout schooling. This fact justifies the need to investigate the teaching practice from the perspective of the transition, and to analyze to which extent some factors such as the teacher's mathematic knowledge, their beliefs, or the aims of his teaching may affect the present and future students’ learning capabilities. On the other hand, problem solving is one of the core aspects of mathematics’ teaching, and from the point of view of the transition, it is accepted that this may be one of the key tools to help make sense of mathematics. This PhD thesis aims to characterize and compare the beliefs and knowledge about problem solving of pre-service and in-service teachers of mathematics, both at primary and secondary school level, and to establish possible relationships between beliefs and knowledge, since it is considered that these factors may have an impact on student's mathematical learning during the transition between the stages of primary and secondary education. Based on the studies of Ball on Mathematical Knowledge for Teaching, the theoretical framework of the study TEDS-M 2008 (which fits much of this work) was adapted and, based on this framework, a study was performed with four samples –secondary school pre-service teachers, secondary school in-service teachers, primary school pre-service teachers, primary school in-service teachers–. To each sample, two collecting data instruments were provided: a questionnaire (determination of beliefs) and a protocol (determination of knowledge) on problem solving. For the knowledge study, it was decided to provide only with one type of problems (numbers based) since the problem solving makes too broad the subject of knowledge. A mixed quantitative-qualitative analysis was conducted: first from the overall sample and then from specific individuals. The data analysis of all samples consists of two differentiated phases: the first one, aiming to provide an overview of the results, is essentially quantitative, while the second one, more qualitative, allows for a specific interpretation of the data of interest. Based on the results obtained, the relationships between knowledge and beliefs about problem solving were established. Finally, an in detail-study of real scenarios was performed. To do so, a prototype was determined for each sample (defining prototype as a real subject that is closer to the mean of each sample), and for each of them the characteristics of their responses were described and compared with each other. The analysis performed has enable to confirm that there are significant differences among the beliefs and knowledge of the four samples investigated, and secondly, to establish relationships between beliefs and knowledge about problem solving. It is remarkable that one of the results described herein strongly agrees with the results obtained in the TEDS-M study. Briefly, a high level of knowledge is more likely to be associated with thinking mathematically in the context of problem solving, and less likely to be associated with beliefs close to systems defined by characteristics of rigidity, reduced to instrumentalism or behaviorist learning tradition.

A) PresentaciónFrente a los fallos que se producen en el razonamiento matemático de los alumnos de secundaria, y siendo un problema que afecta a un gran número de ellos, nos propusimos investigar la determinación de los niveles de razonamiento de los alumnos de la educación secundaria centrándonos en "Alumnos Talentosos en situación de Éxito Académico". B) ObjetivosNos fijamos como objetivos averiguar, en el caso de alumnos catalogados como "Alumnos Talentosos en situación de Éxito Académico", si:1- ¿El sistema educativo en el que están escolarizados, tiene alguna influencia sobre su modo de razonar o sobre su nivel de razonamiento matemático?2- Basándonos en el modelo de Van Hiele, ¿En qué nivel de razonamiento matemático operan estos alumnos? a. ¿Influye el sistema educativo?3- ¿Existe una intervención voluntaria y reflexiva por parte del profesor para facilitar su proceso de aprendizaje? 4- ¿Es adecuado el Modelo de Van Hiele para determinar el nivel de razonamiento matemático en el que operan?C) MuestraPara definir nuestra muestra hemos aceptado como válido y definitivo, el "veredicto" de la "Comunidad Pedagógica" sobre las capacidades y las competencias de los alumnos. Por lo tanto, los "Informes del Equipo Docente", los "Boletines de Notas", las "Apreciaciones del equipo de Asistencia Psicopedagógica", han sido elementos fundamentales sobre los cuales nos hemos apoyado para confeccionar la muestra definitiva. Hemos descartado voluntariamente las "pruebas tipificadas" para detectar "competencias o aptitudes ocultas" de los alumnos. D) ContextoLa investigación se desarrolla en Centros Educativos ubicados en la Provincia de Barcelona, con alumnos catalogados como "Alumnos en Situación de Éxito Académico" y escolarizados en tres IES diferentes. Elegimos los IES de forma que los referentes socioeconómicos y culturales sean diferentes. Así tenemos un IES del sistema educativo español, otro del sistema francés y un último del sistema italiano. E) Resultados y PerspectivasNuestra investigación puede ofrecer a los profesionales de la docencia, a los docentes de la Enseñanza Secundaria Obligatoria sobretodo, unas nuevas orientaciones metodológicas para tratar de mejorar el aprendizaje matemático de los alumnos, con intervenciones pedagógicas "intracurriculares". Podemos añadir que podrá contribuir a la mejora de los "parámetros instruccionales" y también a la mejora del proceso evaluativo. Además, nuestro trabajo, a pesar de estar orientada hacia la investigación de los procesos de razonamiento matemático del alumno de la educación secundaria con un alto nivel de éxito académico, no tiene porque no poderse generalizar a los demás casos de alumnos con rendimiento menor o aplicarse a casos de alumnos con dificultades de aprendizaje. Los resultados obtenidos permiten también pensar que, utilizando el modelo de Van Hiele en la enseñanza de las matemáticas, se puede establecer una forma de tratamiento diferenciado, dentro del grupo-clase, para alumnos con capacidades diversas. Queda abierto todo un campo de investigación, en el aula, sobre el tipo de razonamiento matemático y sobre el nivel de razonamiento en el que operan los alumnos. Estos resultados también proporcionan una base más fiable a tener en cuenta a la hora de diseñar estrategias de evaluación o de aprendizaje. La poca o nula influencia de la edad biológica o de los tipos de enseñanza le confieren además una "generalizabilidad" muy interesante para el profesional de la educación. Los resultados que hemos obtenido se ajustan a los resultados esperables y cuadran con lo previsto. Por último, este trabajo incita a explorar un poco más el campo del razonamiento matemático y la utilización del Modelo de Van Hiele en la enseñanza de las matemáticas.Para profundizar en el tema, recomendamos promover y apoyar investigaciones que permitan generalizar los resultados hallados, usando muestras más amplias, trabajando con tiempos de observación más largos o incluyendo otros sistemas educativos. / a) Presentation Against the failures that take place in the mathematical reasoning of the students of secondary, and being a frequent problem, we started investigation to determination of reasoning levels of the secondary education students being centered in the "Gifted and Talented Students in situation of Academic Success".b) Objectives To find out, in the case of these students, if: 1-The educative system has some influence on its way to reason or its level of mathematical reasoning? 2- Basing us on the model of Van Hiele, in what level of mathematical reasoning they operate these students? a) It influences the educative system? 3- Exists a voluntary and reflective intervention on the part of the professor to facilitate its process of learning? 4- Is adapted the Model of Van Hiele to determine the level of Mathematical reasoning in which they operate?C) Sample In order to define the sample we based on the "verdict" of the "Pedagogical Community": Psychologic and pedagogical reports, Academic reports, Qualifications, Appreciations. We voluntarily discard the accomplishment of typified tests.D) Context The investigation is developed in located Educative Centers in the Province of Barcelona. We choose educative centers with socioeconomics and culturals parameters differents. One is Spanish educative system, another one of the French system and the last of the Italian educative system.E) Results and Perspective Our investigation can offer to the professionals of teaching new methodologic directions to try to improve the mathematical learning of the students, with pedagogical interventions within the classroom and without modifications of the taught curriculum. An investigation field is open everything, in the classroom, on the type of mathematical reasoning and the level of reasoning in which they operate the students. In order to deepen in the subject, we recommended to promote and to support investigations that allow to generalize the found results, using ampler samples, working with longer times of observation or including other educative systems.

La problemàtica objecte d'estudi consisteix fonamentalment en les següents quatre qüestions: el desenvolupament de la Didàctica de la Història i específicament de la Didàctica del Patrimoni; la implementació d'una intervenció en un conjunt monumental (el Castell del Temple de Barberà de la Conca); el fet que la intervenció pròpiament didàctica es limitarà a les construccions medievals (i, per tant, afectarà a les fases corresponents als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem del dit monument); i, en darrer lloc, la voluntat d'obtenir un model d'intervenció en el Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic que es pugui utilitzar com a guia en d'altres casos. Els horitzons destinataris del projecte es concreten en l'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO) i en el turisme cultural. L'estudi parteix d'unes bases epistemològiques de la Didàctica del Patrimoni fonamentades en autors com ara Altamira, Hernàndez, Pibernat i Santacana. Aquestes bases porten a constatar que no hi ha cap forma d'implementar una Didàctica de la Història vàlida que no parteixi de les fonts, i que el document escrit resulta de més difícil maneig, per la qual cosa sembla convenient donar prioritat a les fonts patrimonials. Les hipòtesis de treball giren al voltant de la idea que la Didàctica del Patrimoni pot donar respostes a un context caracteritzat per una "crisi de l'ensenyament de la Història" al costat d'un interès creixent pel Patrimoni cultural. D'altra banda, es fa especial èmfasi sobre les estratègies didàctiques de caràcter lúdic. L'estudi teòric (històric, arqueològic i didàctic) obre pas a la gènesi d'una iconografia que serà la base per a la implementació d'uns espais per a la presentació del patrimoni (que inclouen un projecte de restauració arquitectònica i un projecte museogràfic centrat en el castell medieval català i en els ordes militars templer i hospitaler), així com d'uns materials didàctics pensats específicament per a l'Ensenyament Secundari Obligatori.

Tradicionalment l'estudi de la guerra, especialment pel que fa a la època moderna, s'ha basat en l'anàlisi de fonts textuals i cartogràfiques. Mitjançant la contrastació de fonts de diversos orígens, i sumant-hi els coneixement previs sobre un determinat conflicte, és possible reconstruir un enfrontament de caràcter bèl·lic de manera general.Aquest tipus de plantejaments, però, no tenen en compte un conjunt de variables que difícilmente queden recollides en els documents textuals, com per exemple la importància del territori en el qual es lliurà una batalla, les decisions dels dos bàndols, i els factors psicològics i culturals dels combatents.Dins aquest marc de treball, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació de la història de la guerra a l'edat moderna, tenint en compte els factors comentats anteriorment. La recerca, doncs, ha intentat generar nous procediments metodològics que permetin integrar variables de caire històric i geogràfic anteriorment ignorades.En aquest sentit s'ha proposat l'ús dels camps de batalla, en tant que elements patrimonials completament ignorats, com a font de coneixement sobre la guerra. A partir del seu estudi mitjançant l'arqueologia del conflicte ha estat possible recuperar el registre material generat per un determinat enfrontament bèl·lic, tot incorporant d'aquesta dades addicionals, impossible d'adquirir a partir de fonts textuals.Donat que estem treballant amb dades d'orígens molt diferents és necessari establir una nova metodologia que permeti relacionar-les i emmarcar-les dins d'un context d'investigació general. Així, per tal d'integrar tota aquesta informació (anàlisi del terreny, registre arqueològic, cartografia, fonts textuals, etc.) la tesi proposa l'ús de models matemàtics i geogràfics com a metodologia unificadora de treball. Dins dels mateixos es destaca l'ús de GIS (Sistemes d'Informació Geogràfica) per a estudiar les dades espacials, i la teoria matemàtica de jocs com a sistema apte per a modelar el procés de presa de decisions de cadascun dels protagonistes d'un enfrontament bèl·lic.Així, la segona part de la tesi doctoral presenta dos casos d'estudis diferents que permetin validar les hipòtesis generades al voltant d'aquestes propostes metodològiques.El primer exemple és la campanya militar en la qual es va desenvolupar la batalla d'Almenar (1710), dins la Guerra de Successió. En aquest cas s'ha fet servir un model geogràfic amb simulacions de rutes de mínim cost per a validar una hipòtesi de treball formulada a partir de fonts textuals. En aquesta simulació s'han modelar dades històriques a més de les geogràfiques, amb la intenció de trobar una línia logística no definida dins els documents de la campanya. D'altra banda, es presenta un model matemàtic realitzat amb teoria de jocs per a intentar esbrinar els motius que portaren ambdós exèrcits a Almenar el dia de la batalla.El segon exemple se centra en la batalla de Talamanca (1714), última victòria de l'exèrcit català contra les forces borbòniques. Donada l'escassetat de fonts textuals es va decidir realitzar una excavació arqueològica del camp de batalla, que proporcionà abundant material relacionat amb l'enfrontament. El model proposat en aquest cas és geogràfic, definit a partir d'un GIS que incorporés totes les dades provinents de l'anàlisi espacial, l'excavació i les fonts textuals conegudes.Així doncs, aquesta tesi doctoral intenta millorar la interpretació dels conflictes bèl·lics des dels punts de vista de la didàctica i la recerca, tot introduint l'ús de models matemàtics apropiats a l'estudi dels fets històrics. / Classic military history research focuses on the use of textual sources contemporary to the studied topic. This methodology, although effective, ignores information that can't be gathered from these primary sources, like importance of terrain and landscape in the outcome of a given battle, the decisions making process or psychological and cultural factors of soldiers.This dissertation focuses on methodological research about the study and interpretation of warfare, trying to collect and integrate data coming from variables often not considered by military historians.Inside this framework the main proposal is the use of the battlefield itself as a strong heritage remain of the past, as well as an archaeological site, capable of providing useful information, invisible to other sources applying the methodology known as archaeology of conflict.As we are trying to work with sources with different origins, the development of a new methodology is mandatory, in order to collect, integrate and connect all the data related to a given battle. This work proposes the use of mathematical and geographical models as a valid approach.Some of the tools that can be used are Geographical Information Systems and game theory, given the capabilities these systems have to define variables and identify possible connections between them.The validation of these methodological innovations is made from their application to two different case studies, both of them inside the War of the Spanish Succession.The first one focuses on the campaign and the battle of Almenar (1710). A geographical model was created in order to proof a hypothesis about the allied line of communications using least-cost paths. On the other hand, the study shows how a game model can be used to gain some insights in the decisions making process of both allied and bourbon commanders.The second case, the battle of Talamanca (1714), got a different approach. Given the scarce available text sources an archaeological excavation was designed to get new data about the conflict.A GIS database was created to organize the information and create a geographical model, providing a new look to the entire dataset of textual sources and archaeological findings.In conclusion, this PhD dissertation tries to improve the methodology used to research and present a battlefield, proposing the use of mathematical and geographical models as an integration tool of all the information related to a given historical event.

La present recerca està centrada en l'art i la seva història dins l'educació primària ja que es considera aquesta matèria com a clau per a desvetllar la mirada dels infants vers el món que els envolta per tal que aprenguin a descodificar-lo. Des dels inicis, s'ha intuït que encara no en tenim cap teoria del coneixement que ens expliqui per què els mateixos infants poden aprendre entusiasmats una cosa i bandejar-ne una altra. La recerca volia trobar i aïllar alguns dels factors que contribueixen a l'aprenentatge tot centrant-se en les diferències en el mètode d'ensenyament com a factor clau. La recerca també pretén descobrir quin pes tenen els factors externs a l'aula en la construcció del coneixement per part de l'alumnat i en la percepció que aquests tenen de l'art: es poden adquirir coneixements estètics a través d'allò que veuen al carrer i en els mass media? La recerca s'estructura en les següents parts: una part introductòria que vol ser una primer plantejament sobre el mode com històricament ha anat evolucionant l'art i el seu ensenyament, recollit en el capítol II dedicat a l'art i les seves funcions. No es tracta d'una història de l'ensenyament de l'art ni de la seva didàctica sinó una aproximació a la filosofia d'aquesta història. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha el que planteja els objectius de la recerca tot lligant-los amb els principis generals de la didàctica. (Capítol III, els objectius de la recerca). Aquests dos apartats constitueixen el bloc número 1 de la tesi. El bloc número 2, ocupa la primera fase de la recerca i es divideix en les següents parts, la primera part defineix el problema inicial fins a la formulació de la primera hipòtesi (capítol IV). A aquest capítol el segueix el necessari capítol metodològic que defineix els diversos passos de la recerca: el capítol V. Els capítols VI, VII i VIII conclouen aquest segon bloc amb l'anàlisi de resultats i la seva avaluació crítica. La tercera part planteja la segona hipòtesi com a conseqüència del desenvolupament de la primera, capítol IX. Seguidament trobem el capítol sobre la metodologia d'anàlisi d'aquesta part de la recerca, capítol X. Finalment, el capítol XI planteja els resultats del treball de camp i l'anàlisi crítica. Constitueix una part fonamental de la recerca ja que són les bases per validar o no la segona hipòtesi. Finalment hi ha un quart bloc que consta de dos capítols, el primer anomenat "L'escola i l'art" (capítol XII), que a la vista dels resultats i de les consideracions sobre l'àmbit de la recerca, fonamenta les idees centrals a què hem arribat, que són extractades en el capítol següent dedicat a les conclusions (capítol XIII), tot relacionant-los amb els objectius de la recerca i les hipòtesis plantejades. La tesi conté diversos annexos que es consideren necessaris per poder calibrar la recerca. S'ha optat per la impressió dels annexos 1, 2 i 3 per tal de facilitar-ne la lectura. El seu contingut és: Annex 1, el dietari del treball de camp, annex 2, el dietari del segon treball de camp i l'annex 3, índex de figures i taules. La resta d'annexos, s'inclouen en un CD per tal de poder-ne fer les consultes pertinents. Estan organitzats seguint l'ordre següent: annex 4, primeres entrevistes orientatives, annex 5, descripcions de l'aula, annex 6, gràfiques de descripció dels grups classe, annex 7, els quaderns de les unitats didàctiques experimentades, annex 8, materials didàctics emprats, annex 9, presentació de power point de la unitat didàctica 1, annex 10, joc de les imatges, annex 11, proves d'avaluació, annex 12, entrevistes als alumnes, annex 13, el dossier d'imatges. / This research is focused on art and history in primary education because this is considered as a key to unlock the eyes of children towards the world around them to learn to decode it. From the beginning, we sensed that we have not had any theory of knowledge yet which explains why the same excited children can learn something and remove another one.The research wanted to find and isolate some of the factors that contribute to learning centering on differences in the method of teaching as a key factor. The research also aims to explore the weight of external factors in class during the construction of knowledge for students and the perception they have of art: can aesthetic knowledge be acquired through what they see in street and in the mass media?The research is divided into the following parts: an introductory section contained in chapter II devoted to art and its functions. Chapter III showing the objectives of the research. Section 2 covers the first phase of research and is divided into the following parts: the first, which defines the problem from the initial formulation to the first hypothesis (Chapter IV). The following chapter is a methodological chapter: Chapter V. Chapters VI, VII and VIII concludes this second part with an analysis of results and their critical evaluation. The third part presents the second hypothesis as a result of development of the first, Chapter IX. Then there is the chapter on the analysis methodology, Chapter X. Finally, Chapter XI presents the results of field work and a critical analysis. Finally there is a fourth section consisting of two chapters: the first called "art school" (Chapter XII), which explains the central ideas we have reached, which are excerpted in the next chapter devoted to conclusions (Chapter XIII), relating them with the research objectives and hypotheses. The thesis contains several anexes.

.El desarrollo de la tesis ha consistido en una investigación sobre las interrelaciones discursivas que se dan en la clase de filosofía en el primer curso de bachillerato, siguiendo una orientación metodológica cualitativa. Se recogieron, en un diario de clase durante un curso completo, observaciones sobre la práctica docente del investigador, las intervenciones de sus alumnos y el desarrollo global del curso. Paralelamente se realizaron entrevistas en profundidad a siete profesores de filosofía, y entrevistas a ocho grupos de alumnos. La investigación se inició desde la explicitación de una serie de supuestos teóricos y metodológicos. Respecto de dichos supuestos cabe destacar a E. Lipman (1980, 1991) y su programa "Philosophy for childrens" ("Filosofia sis-divuit" en Catalunya). La lectura y el análisis de este autor y de las referencias teóricos incluidas en su propuesta permitió consolidar una perspectiva didáctica en la que las ideas de "narratividad" y de "investigación" resultaron centrales. La "hermenéutica" de Gadamer (1975, 1986) permitió definir una perspectiva de relación interpretativa entre el alumno-lector y el texto filosófico, primando las referencias vitales desde donde se realizan estas lecturas. La psicología social, a través de la obra de E. Pichon Riviere (1977) y las referencias de otros autores que ella contiene, aportó la idea de "esquemas de referencia" y de "grupo operativo", lo cual enriqueció la propuesta de Lipman de "comunidad de investigación". En cuanto a los supuestos metodológicos, desde un comienzo, se realizó una opción por las metodologías cualitativas y etnográficas, recogiendo principalmente las aportaciones que en el campo de la investigación educativa efectuaron autores como Stenhouse (1985) o Elliot (1990). El desarrollo de la investigación fue posibilitando la incorporación de otras referencias teóricas y metodológicas que, sumadas a las aportaciones propias, fueron enriqueciendo considerablemente el marco teórico general.El diario de clase aportó a la investigación la sistematización y la reflexión sobre la propia experiencia de su realización; su contenido da cuenta de un modelo docente de "profesor-investigador" que realiza una crónica de la observación de su práctica docente y de todo aquello que puede captar y registrar de lo que sucede en clase. Las entrevistas a los profesores permitieron realizar la descripción de un perfil docente, y enriquecieron las auto-observaciones de la práctica del investigador. Todo ello fue confrontado con las aportaciones de los alumnos, especialmente reveladoras a la hora de determinar las contradicciones de la práctica de los docentes de filosofía, y de realizar propuestas superadoras.El itinerario recorrido por la investigación culmina con una propuesta de orientación didáctica. En ella se recogen las aportaciones del trabajo de campo, y procura dar respuesta a las informaciones obtenidas y a las reflexiones críticas realizadas. Esta propuesta didáctica contiene una serie de principios generales que se ordenan básicamente en cuatro vertientes: orientaciones para desarrollar una "didáctica de investigación", pautas para llevar a la práctica formatos y estilos narrativos, modelos para trabajar cooperativamente en el aula, y observaciones sobre los recursos que ofrece la telemática, especialmente la investigación y el debate virtual a través de Internet.Finalmente, la tesis contiene también una propuesta de formación continuada, orientada hacia la renovación de la práctica docente, centrada en la "recuperación autobiográfica" de su experiencia anterior, y el modelo de "profesor investigador". / "What´s going on in the Philosophy class?Towards a narrative and investigative didactics"This doctoral thesis contains a qualitative research into the discursive interrelations which take place in the first course of the last year of secondary education, broadly equivalent to sixth form in British education.The field work was carried out in three research areas : the observations taken in a log, interviews in detail with seven philosophy teachers and interviews with eight groups of students.The log brought about systematisation and reflection on the own experience of its carry out, its content relates a teaching model of "teacher-researcher" who writes a chronicle of the observation of the his own teaching and all that he can perceive and register about everything that happens in class.The interviews with the teachers enabled the description of a teaching profile and enriched the observations which were carried out by the own practice of the researcher.All that has been confronted with the contributions of the pupils, especially revealing at the time of determining the contradictions of philosophy teachers´ practice as well as making overcoming proposals.The itinerary covered by the research culminates with a proposal of didactic orientation, in which are gathered the contributions of the field work, and which intends to find an answer to the information obtained and to the critical reflections carried out.This proposal contains a number of general principles which are ordered basically into four scopes: orientations to develop a "research didactics" , the guidelines to take into practice narrative format and didactic styles, proposed patterns to carry out in a cooperative way in class, and on-line observations and resources, especially the research and virtual debate through the internet.