• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 6
  • 5
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 14
  • 14
  • 10
  • 7
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Impact des mécanismes de gouvernance sur la création et la répartition de la valeur partenariale / Impact of corporate governance mechanisms on the creation and distribution of stakeholder value

Khaldi, Mohamed Ali 12 December 2014 (has links)
La multiplication des scandales financiers depuis l'an 2000 suscite des débats et des controverses sur la gouvernance des entreprises cotées en bourse. Dans le paradigme contractuel, les débats sur la gouvernance ont largement consacré la valeur actionnariale comme modèle dominant, et dans lequel les actionnaires sont les seuls créanciers résiduels. Toutefois, la théorie des parties prenantes part du principe que la relation d'agence actionnaire-dirigeant doit s'élargir aux autres partenaires intervenant dans la chaîne de valeur, et qu'il faut abandonner l'hypothèse du statut de créancier résiduel exclusif des actionnaires. Cet abandon conduit à s'interroger sur le partage de la rente organisationnelle, ou valeur partenariale créée par la firme. Plus précisément, le concept de valeur partenariale soulève les questions de sa mesure, de son appropriation par les différents partenaires, et du rôle des mécanismes de gouvernance à ce niveau. L'objectif de cette recherche est, dans un premier temps, d'examiner le rôle joué par les mécanismes de gouvernance propres à la firme (caractéristiques du conseil, structure de propriété) sur la valeur partenariale créée, puis, dans un deuxième temps, sur l'appropriation de cette valeur partenariale par la firme et par ses parties prenantes explicites. Les tests empiriques portent sur un panel de 103 sociétés françaises cotées observées sur trois années (2006, 2008 et 2010). Les résultats suggèrent que quatre mécanismes ressortent globalement positivement associés à la valeur partenariale créée : la taille et l'indépendance du conseil, le pouvoir actionnarial des salariés, et la présence d'un comité d'éthique et/ou de gouvernance (CEG). En matière d'appropriation, deux mécanismes de gouvernance semblent jouer un rôle. Premièrement, la taille du conseil permettrait aux actionnaires et aux fournisseurs de capter davantage de rente organisationnelle, au détriment des clients et de la firme elle-même. Deuxièmement, la présence d'un CEG incite à une meilleure prise en compte des intérêts de certaines parties prenantes non-financières dans le partage de la rente (clients, salariés), alors que la part de rente que s'approprient les apporteurs de capitaux financiers (actionnaires et créanciers) diminue. Dans l'ensemble, nos résultats concernant la mise en place d'un CEG s'avèrent encourageant quant à la capacité de ce mécanisme à promouvoir une véritable gouvernance partenariale au sein des firmes cotées. / The multiplication of financial scandals since year 2000 induced debates and controversies about the governance of public companies. In the contracting paradigm, the debates on corporate governance have largely relied on shareholder value as a dominant model, in which shareholders are the only residual claimants. However, the stakeholder theory builds on the principle that the shareholder-manager agency relationship has to widen to the others stakeholders who intervene in the value creation chain, and that it is necessary to get rid of the hypothesis that shareholders are exclusive residual claimants. This move brings questions about the sharing of the organizational rent, or stakeholder value created by the firm. More specifically, the concept of stakeholder value raises questions about its measurement, its appropriation by the various stakeholders, and about the role of corporate governance mechanisms on that ground. The objective of this research is to investigate the role of firm-specific governance mechanisms (board characteristics, ownership structure) on the creation of stakeholder value on the one hand, and on the distribution of that stakeholder value to the firm and to its explicit stakeholders, on the other hand. Empirical tests are based on a panel of 103 French listed companies observed over three years (2006, 2008, and 2010). The main findings suggest that four mechanisms stand out globally positively associated to the stakeholder value created: board size and board independence, employees' voting rights (shareholder power), and the presence of an Ethics and/or Governance Committee (EGC). In terms of appropriation, two governance mechanisms seem to play a role. Firstly, board size would result in a larger part of the organizational rent captured by shareholders and suppliers, at the expense of customers and the firm itself. Secondly, the presence of an EGC results in a better consideration of the interests of some non-financial stakeholders (customers and employees), whereas the share of rent that is appropriated by financial capital providers (shareholders and debt-holders) decreases. Overall, our results concerning the implementation of an EGC turn out encouraging regarding the capacity of such mechanism to promote effective stakeholder governance within listed companies.
12

知識商品交易的價值獲取機制:網路統治觀點 / Value Capturing Mechanisms in the Transactions of Knowledge-Based Products: A Network Governance Perspective

賴鈺晶, Lai, Yu-Ching Unknown Date (has links)
知識型商品的價值來自於其內蘊的知識,而其價值決定於顧客的認知與使用能力,同時,許多知識型商品因重製成本很低,有利於廣泛擴散流通,但也容易誘使使用者出現無償使用的投機行為,面臨創新利益無法實質回收的困境。因此,廠商必須設計有效的價值獲取機制來排除無償使用的投機行為專占其經濟利益,避免創新價值流失。由使用者無償投機行為產生的價值無法獲取的問題,本質上是一種知識商品市場失靈的現象,當法律執行、技術保護二種機制的效力有限時,交易關係的安排與統治成為重要的策略管理工具。本研究以半導體產業中矽智財商品以及錄製音樂市場中的音樂商品的八個知識商品交易網路個案進行紮根研究,探索廠商如何克服知識型商品此種市場失靈現象,建構出陳指「在何種條件下,廠商如何安排其知識商品交易網路,能夠產生不同價值獲取目的的效力」之理論架構,以此理論架構呈現廠商克服知識商品市場失靈的交易創新背後的理論邏輯。研究結果指出知識商品的價值獲取目的除了受到交易網路關係特性以網路效益影響外,交易行動者所鑲嵌的網路結構也對網路效益產生干擾效果。本研究的貢獻除了針對廠商的交易創新行為現象提出解釋的理論外,本研究的結論也對網路統治觀點的研究,在理論層次上提出補充。
13

Economic value exchange dynamics in a strategic sourcing context

Miniussi, Jalba Terezinha 20 October 2016 (has links)
Submitted by Jalba Miniussi (jalba.miniussi@gvmail.br) on 2017-02-14T18:18:08Z No. of bitstreams: 1 Jalba_Miniussi_PhD_dissertation.pdf: 3465440 bytes, checksum: e76c7729cdbabdae9d35c1b23a08ef98 (MD5) / Approved for entry into archive by Pamela Beltran Tonsa (pamela.tonsa@fgv.br) on 2017-02-14T18:20:47Z (GMT) No. of bitstreams: 1 Jalba_Miniussi_PhD_dissertation.pdf: 3465440 bytes, checksum: e76c7729cdbabdae9d35c1b23a08ef98 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-02-15T14:10:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Jalba_Miniussi_PhD_dissertation.pdf: 3465440 bytes, checksum: e76c7729cdbabdae9d35c1b23a08ef98 (MD5) Previous issue date: 2016-10-20 / While is widely accepted the dynamic nature of value creation in business relationships, most of the research presents cross-sectional and dyadic approaches. This research takes a more dynamic approach by examining how and why a buyer-firm transfers orders from a supplier to another in a strategic sourcing context through a certain period of time. We explore the managerial situation of two suppliers competing for the buyer preference, and the process of buyer’s choice between two suppliers in search of higher value creation and appropriation. We analyze six cases of strategic sourcing, each one formed by a triad (two dyads linked by a common buyer), in a longitudinal-retrospective approach. Integrating two different streams of value creation theories (industrial marketing and strategic management), and dynamic capabilities theory, we propose a conceptual model that includes both buyer’s and supplier’s perspectives of value creation and appropriation. According to the model, there are four consecutive stages of value creation in a strategic sourcing context. Buyer-firms choose the most suitable stage of value creation for a given strategic sourcing according to the degree of uncertainty in the business environment, its internal demands and business opportunities. The chosen supplier will be the one that has the attributes to transact at this stage of value creation. On the other hand, supplier-firms seek to establish business relationships with buyer-firms that enable them to expand sales, thanks mainly to the reputation of being a supplier of an exigent customer. Moving to superior stages of value creation can lead to a higher value appropriation and, eventually, to competitive advantage. However, this movement requires investments of the parties to strengthen operational capabilities and developing dynamic capabilities. We shed light on the tradeoffs faced by purchasing managers in their search for competitive advantage, as well as the contingent factors present in strategic sourcing. The model may guide purchasing and sales managers in finding the most suitable stage of value creation to strategic sourcing relationships, according to their level of environmental uncertainty, internal needs, and investment capacity. / Embora seja amplamente aceita a natureza dinâmica da criação de valor nos relacionamentos interorganizacionais, a maior parte da pesquisa apresenta abordagens transversais, com foco na díade ou em uma das partes envolvidas no relacionamento. Este estudo adota uma abordagem mais dinâmica ao examinar como e por que uma empresa compradora transfere pedidos de compras de um fornecedor para outro em um contexto de fornecimento estratégico durante um período de tempo. Exploramos a situação gerencial onde dois fornecedores competem pela preferência da mesma empresa compradora, assim como o processo de escolha do comprador entre dois fornecedores em busca de maior criação e apropriação de valor. Analisamos seis casos de fornecimento estratégico, cada um formado por uma tríade (duas díades ligadas por um comprador comum), em uma abordagem longitudinal-retrospectiva. Integrando duas vertentes teóricas de criação de valor (marketing industrial e gestão estratégica), além da teoria de capacidades dinâmicas, propomos um modelo conceitual que inclui perspectivas de criação de valor e apropriação tanto do comprador como do fornecedor. De acordo com o modelo, há quatro estágios consecutivos de criação de valor em um contexto de fornecimento estratégico. A empresa compradora elege o estágio de criação de valor em que deseja atuar para cada fornecimento estratégico, levando em conta o grau de incerteza no ambiente de negócios, suas demandas internas e oportunidades de negócios. O fornecedor escolhido será aquele que possui os atributos necessários para atuar neste estágio de criação de valor. Por outro lado, as empresas fornecedoras procuram estabelecer relacionamentos comerciais com os compradores que lhes permitem expandir suas vendas, graças principalmente à reputação de serem fornecedores de um cliente exigente. Estabelecer relacionamentos comprador-fornecedor em estágios superiores de criação de valor pode levar a uma maior apropriação de valor e, eventualmente, à vantagem competitiva. No entanto, este movimento exige investimentos das partes para fortalecer as competências operacionais e desenvolver capacidades dinâmicas. Lançamos luz sobre os tradeoffs enfrentados pelos gerentes de compras em sua busca por vantagem competitiva, bem como nos fatores contingentes presentes no fornecimento estratégico. O modelo pode orientar gerentes de compras e profissionais de vendas a encontrar o estágio mais adequado de criação de valor para as relações de fornecimento estratégicas, de acordo com seu nível de incerteza ambiental, necessidades internas e capacidade de investimento.
14

Alliance portfolios and value creation: Theory and empirical evidence from the global airline industry

Wassmer, Ulrich Franz 21 May 2007 (has links)
Les carteres d'aliances importen? Com afecten els recursos als quals les empreses accedeixen per diverses aliances estratègiques simultànies amb socis diferents a la creació de valor i a l'apropiació de valor? Les carteres d'aliances expliquen l'heterogeneïtat entre empreses respecte del valor que capten quan entren en noves aliances estratègiques? Aquesta tesi doctoral es basa en la teoria dels recursos i en la bibliografia sobre el comportament estratègic i les dinàmiques competitives, i presenta un model teòric que es refereix a la creació de valor i l'apropiació en empreses que accedeixen a recursos a través de diverses aliances simultànies amb socis diferents. El model mostra que la creació de valor en les carteres d'aliances és una funció del valor creat per combinacions sinergètiques de recursos que impliquen recursos als quals tenen accés diferents socis, com també del valor destruït a causa de la incompatibilitat entre la combinació de recursos d'una empresa focal i els recursos dels seus socis. Sobre la base d'aquest model teòric, s'han desenvolupat diverses hipòtesis en un ambient marginal en què una empresa connectada multilateralment afegeix una nova aliança estratègica a la seva cartera d'aliances. Per comprovar aquestes hipòtesis, s'ha emprat la metodologia de l'event study i s'han utilitzat dades de la indústria de els línies aèries globals sobre acords de code share subscrits entre 1994 i 1998. Els resultats mostren que el mercat recompensa les empreses que formen aliances amb socis que tenen recursos complementaris i poden aportar recursos que no només es poden combinar amb els recursos propis de l'empresa sinó també amb els relacionals i que també són compatibles amb els dels socis que formen l'aliança. D'altra banda, els resultats també mostren que el mercat penalitza les empreses que formen aliances que aporten recursos incompatibles amb les carteres d'aliances, atès que creen un conflicte competitiu amb alguns dels socis existents. Els resultats de la part empírica d'aquesta anàlisi abonen la tesis que les carteres d'aliances afecten els resultats de les empreses que entren en aliances estratègiques. Aquest estudi conclou que els recursos als quals es té accés per mitjà d'aliances entre empreses s'han d'avaluar no tan sols per les seves característiques pròpies y diàdiques sinó també en el context de les carteres d'aliances. / ¿Importan los portafolios de alianzas? ¿Cómo afectan los recursos a los que acceden las empresas por varias alianzas estratégicas simultáneas con socios diferentes a la creación de valor y a la apropiación de valor? Los portafolios de alianzas ¿explican la heterogeneidad entre empresas con respecto al valor que captan cuando entran en nuevas alianzas estratégicas? Esta tesis doctoral se basa en la teoría de los recursos y en la bibliografía sobre el comportamiento estratégico y las dinámicas competitivas, y presenta un modelo teórico que se refiere a la creación de valor y apropiación en empresas que acceden a recursos a través de varias alianzas simultáneas con socios diferentes. El modelo muestra que la creación de valor mediante un portafolio de alianzas es una función del valor creado por combinaciones sinergéticas de recursos que implican recursos a los cuales acceden diferentes socios, así como del valor destruido a causa de la incompatibilidad entre la combinación de recursos de una impresa focal y los recursos de sus socios. Sobre la base de este modelo teórico, se han desarrollado varias hipótesis en un ambiente marginal en el que una empresa conectada multilateralmente añade una nueva alianza estratégica a su cartera de alianzas. Para comprobar estas hipótesis se ha empleado la metodología del event study, y se han utilizado datos de la industria global de las aerolíneas sobre acuerdos de code share suscritos entre 1994 y 1998. Los resultados muestran que el mercado recompensa a las empresas que forman alianzas con socios que tienen recursos complementarios y pueden aportar recursos que no sólo pueden combinarse con los recursos propios de la empresa sino también con los relacionales y que también son compatibles con los de los socios que forman la alianza. Por otra parte, los resultados también muestran que el mercado penaliza a las empresas que forman alianzas que aportan recursos que son incompatibles con los portafolios de alianzas, en el sentido de que crean un conflicto competitivo con algunos de los socios existentes. Los resultados de la parte empírica de este análisis abonan la tesis de que los portafolios de alianzas afectan a los resultados de empresas que entran en alianzas estratégicas. Este estudio concluye que los recursos a los que se accede a través de las alianzas entre empresas han de evaluarse no sólo por sus características propias y diádicas sino también en el contexto de los portafolios de alianzas. / Do alliance portfolios matter? How do resources accessed from multiple simultaneous strategic alliances with different partners affect value creation and value appropriation? Do alliance portfolios explain heterogeneity across firms with respect to the value that they derive from entering into new strategic alliances? This dissertation builds on insights from the resource-based view of the firm and the strategic behaviour and competitive dynamics literature and advances a theoretical model that addresses value creation and appropriation in firms that access resources through multiple simultaneous inter-firm alliances with different partners. The model illustrates that value creation on the alliance portfolio level is a function of the value created from synergistic resource combinations involving resources accessed from different partners as well the value destroyed by incompatibilities between a focal firm's resource combinations and those deployed by its partners. Based on this theoretical model, empirically testable hypotheses are developed in a marginal setting, in which a multilaterally connected firm adds one new strategic alliance to its alliance portfolio. The hypotheses are tested using an event study method approach and data from the global airline industry on code share agreements formed between 1994 and 1998. The results show that the market on one side rewards firms entering into strategic alliances with partners that possess complementary resources and that contribute resources that cannot only be combined with firms' own but also existing relational resources and that are compatible with the firms' alliance portfolios. On the other side, results show that the market penalizes firms entering into alliances that contribute resources that are alliance portfolio incompatible in the sense that they create a competitive conflict with some of the existing alliance partners. The findings of the empirical part of this dissertation support the view that alliance portfolios affect the performance of firms entering into strategic alliances. This study concludes that resources accessed through inter-firm alliances should not only be evaluated on their standalone and dyadic attributes but also in the context of alliance portfolios.

Page generated in 0.1573 seconds