• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1684
  • 140
  • 60
  • 33
  • 7
  • 7
  • 7
  • 5
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 1915
  • 1093
  • 1088
  • 901
  • 340
  • 293
  • 252
  • 237
  • 234
  • 217
  • 210
  • 190
  • 183
  • 175
  • 156
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
381

Análise da estrutura genética populacional de duas espécies de Characiformes (Pygocentrus nattereri e Potamorhina latior) na região da bacia do Rio Madeira, Rondônia /

Marín, Jorge Mori. January 2013 (has links)
Orientador: Claudio de Oliveira / Banca: Riviane Garcez / Banca: Gleisy Semencio Avelino Santos / Resumo: A ordem Characiformes reúne aproximadamente 1.670 espécies de água doce, das quais pelo menos 1.300 ocorrem no Brasil. Até o momento relativamente poucos estudos genéticos foram realizados com espécies desse grupo, particularmente na Amazônia. Uma questão importante para o momento atual é saber se há algum isolamento entre populações locais separadas por corredeiras ou rápidos na Amazônia, dado o potencial hidrelétrico estimado para esses ambientes. Nesse sentido, no presente estudo, conduzido no âmbito do Programa de Conservação da Ictiofauna da Santo Antônio Energia, foram avaliadas duas populações locais de duas espécies: Pygocentrus nattereri e Potamorhina latior. Empregamos sequências da região controle (D-loop) do DNA mitocondrial, pela maior taxa de mutação que esse gene apresenta em relação aos demais genes. As amostras foram tomadas a montante e a jusante da antiga cachoeira de Teotônio visando testar a hipótese de que essa cachoeira servia de barreira para essas espécies. Foram analisados 54 espécimes de P. nattereri (25 montante e 29 jusante) e 45 de P. latior (25 montante e 20 jusante). Os resultados mostraram que os espécimes da montante de P. nattereri apresentam maior variabilidade genética (haplótipos = 5, Hd = 0,607, π = 0,00105) que os da jusante (haplótipos = 2, Hd = 0,379, π = 0,00046), No caso de P. latior, esses valores foram similares tanto a montante (haplótipos = 23, Hd = 0,993, π = 0,01232) como a jusante (haplótipos = 17, Hd = 0,984, π = 0,01865). Ambas as espécies apresentaram haplótipos compartilhados nas duas localidades. A divergência genética entre as localidades de P. nattereri (0,1%) foi menor que em P. latior (1,9%). A análise de variância molecular revelou diferenças significativas entre as localidades de P. nattereri (Φst = 0,11448, P = 0,018) e P. latior (Φst = 0,16408, P = 0,000). Os resultados sugerem que entre as duas localidades amostradas existia uma ... / Abstract: The order Characiformes gathers approximately 1,670 freshwater species, of which at least 1,300 occur in Brazil. To date relatively few genetic studies have been conducted with species of this group, particularly in the Amazon. An important question for the moment is whether there is some isolation between local populations separated by rapids or fast in the Amazon, given the hydroelectric potential estimated for these environments. Accordingly, in this study, conducted under the Conservation Program Ichthyofauna of Santo Antônio Energia, were evaluated two local populations of two species: Pygocentrus nattereri and Potamorhina latior. We employ sequences of the control region (D-loop) of the mitochondrial DNA, the higher rate of this gene mutation present in relation to other genes. The samples were taken upstream and downstream of the old waterfall Teotônio to test the hypothesis that this waterfall served as a barrier for these species. Were examined 54 specimens of P. nattereri (25 upstream and 29 downstream) and 45 of P. latior (25 upstream and 20 downstream). The results showed that the amount of specimens of P. nattereri have greater genetic variability (Haplotypes = 5, Hd = 0607, π = 0.00105) that the downstream (Haplotypes = 2, Hd = 0379, π = 0.00046). In the case of P. latior, these values were similar both upstream (Haplotypes = 23, Hd = 0993, π = 0.01232) and downstream (Haplotypes = 17, Hd = 0.984, π = 0.01865). Both species have shared haplotypes in the two localities. The genetic divergence between the localities of P. nattereri (0.1%) was lower than in P. latior (1.9%). The analysis of molecular variance revealed significant differences between the localities of P. nattereri (Φst = 0.11448, P = 0.018) and P. latior (Φst = 0.16408, P = 0.000). The results suggest that a possible population structure existed between the two localities sampled both by differences in genetic variability as well as by allelic ... / Mestre
382

Dinâmica populacional de caranguejos marinhos (Crustacea, Decapoda, Brachyura) do sudeste do Brasil /

Teixeira, Gustavo Monteiro. January 2010 (has links)
Orientador: Adilson Fransozo / Banca: Valter José Cobo / Banca: Wagner Cotroni Valenti / Banca: Rogério Caetano da Costa / Banca: Antonio Leão Castilho / Resumo: A dinâmica populacional de Persephona lichtensteinii e de P. punctata foi investigada segundo os seguintes aspectos: estrutura populacional, proporção sexual, tamanho de início da maturidade sexual e período reprodutivo. Um total de 138 indivíduos de P. lichtensteinii e 343 indivíduos de P. punctata foi obtido em coletas mensais, de janeiro de 1998 até dezembro de 1999, na região de Ubatuba, litoral norte do Estado de São Paulo. Machos e fêmeas não apresentam diferenças significativas nos valores médios de LC, e os valores de LC50 (mm) foram semelhantes para os dois sexos, sendo 21,73mm (machos) e 21,93mm (fêmeas) para P. lichtensteinii e 25,2mm (machos) e 26,6mm (fêmeas) para P. punctata. Para ambas as espécies, machos e fêmeas ocorrem em proporções equivalentes em todas as análises (total de indivíduos, somente jovens e somente adultos). Períodos reprodutivos contínuos são sugeridos, embora o baixo número de indivíduos obtidos, especialmente para P. lichtensteinii, dificulte as análises. O padrão de distribuição das duas espécies é distinto, provavelmente devido a diferenças nas preferências em relação à composição granulométrica do sedimento, com P. punctata sendo mais abundante em transectos mais rasos (5m), enquanto P. lichtensteinii apresente maior abundância nos transectos de 10m. Apesar destas diferenças nos padrões de distribuição, as semelhanças dessas características populacionais confrontadas com as informações sobre P. mediterranea disponíveis na literatura, permitem-nos propor que tais características sejam conservativas para o gênero Persephona / Abstract: The population dynamics Persephona lichtensteinii and P. punctata was investigated according to the following aspects: population structure, sex ratio, size at onset of the sexual maturity and reproductive period. A total of 138 individuals of P. lichtensteinii and 343 individuals of P. punctata was found in monthly collections from January 1998 and December 1999 in Ubatuba, northern coast of São Paulo. Males and females did not show significant differences in mean CW, and the values of CW50 (mm) were similar for both the sexes, with 21.73mm (males) to 21.93mm (females) P. lichtensteinii and 25.2mm (males) and 26.6mm (females) P. punctata. For both species, males and females occur in equal proportions in all analysis (total individuals, isolated youth and isolated adults). Continuous reproductive periods are suggested, although the low number of individuals, especially for P. lichtensteinii, make the analysis difficult, probably due to differences in preferences regarding the composition of the sediment grain size, with P. punctata being more abundant in shallower transects (5m), while P. lichtensteinii at higher abundance in transects of 10m deep. Despite of such differences in the distributional patterns of these two species, the similarities of population features, compared to the information available in the literature for P. mediterranea, allow us to propose that the characteristics are conservative for the genus Persephona / Doutor
383

A obra literária : ecologia de ambientes lóticos /

Uieda, Virginia Sanches. January 2011 (has links)
Memorial apresentado para Concurso visando a obtenção do título de Livre-Docente, junto ao Departamento de Zoologia do Instituto de Biociências de Botucatu, Universidade Estadual Paulista "Júlio de Mesquita Filho", na disciplina de Zoologia de Vertebrados / Resumo: Não disponível / Abstract: Not available
384

Variabilidade espacial em caracteres morfológicos e diversidade genética de Dendropsophus walfordi (Anura: Hylidae) em bancos de macrófitas na Amazônia

Melo, Lizane da Silva, 92 981094450 17 July 2018 (has links)
Submitted by Lizane Melo (melolizane@gmail.com) on 2018-12-03T18:12:00Z No. of bitstreams: 3 Dissertação final_Lizane Melo.pdf: 3727408 bytes, checksum: 95dc164133295e5c4c463507ad354409 (MD5) Ata de defesa_Lizane Melo.pdf: 391281 bytes, checksum: 8f504835fee8e1e23a4bc509da63a8fb (MD5) CartaEncaminhamentoAutodepósito.pdf: 70486 bytes, checksum: ae73e23eb4b8fe75bfbb535275f2f62a (MD5) / Approved for entry into archive by PPGZOOL Zoologia (ppgzoo.ufam@gmail.com) on 2018-12-06T15:40:02Z (GMT) No. of bitstreams: 3 Dissertação final_Lizane Melo.pdf: 3727408 bytes, checksum: 95dc164133295e5c4c463507ad354409 (MD5) Ata de defesa_Lizane Melo.pdf: 391281 bytes, checksum: 8f504835fee8e1e23a4bc509da63a8fb (MD5) CartaEncaminhamentoAutodepósito.pdf: 70486 bytes, checksum: ae73e23eb4b8fe75bfbb535275f2f62a (MD5) / Approved for entry into archive by Divisão de Documentação/BC Biblioteca Central (ddbc@ufam.edu.br) on 2018-12-06T18:21:38Z (GMT) No. of bitstreams: 3 Dissertação final_Lizane Melo.pdf: 3727408 bytes, checksum: 95dc164133295e5c4c463507ad354409 (MD5) Ata de defesa_Lizane Melo.pdf: 391281 bytes, checksum: 8f504835fee8e1e23a4bc509da63a8fb (MD5) CartaEncaminhamentoAutodepósito.pdf: 70486 bytes, checksum: ae73e23eb4b8fe75bfbb535275f2f62a (MD5) / Made available in DSpace on 2018-12-06T18:21:38Z (GMT). No. of bitstreams: 3 Dissertação final_Lizane Melo.pdf: 3727408 bytes, checksum: 95dc164133295e5c4c463507ad354409 (MD5) Ata de defesa_Lizane Melo.pdf: 391281 bytes, checksum: 8f504835fee8e1e23a4bc509da63a8fb (MD5) CartaEncaminhamentoAutodepósito.pdf: 70486 bytes, checksum: ae73e23eb4b8fe75bfbb535275f2f62a (MD5) Previous issue date: 2018-07-17 / FAPEAM - Fundação de Amparo à Pesquisa do Estado do Amazonas / The Amazon is home to a high biological diversity, which has attracted researchers since the 19th century. Although, the actual number of species occurring in the Amazon, and the processes responsible for the origin and maintenance of this great diversity, are still widely debated. Much of what is known of the Amazon herpetofauna is related to non-floodable forest areas; little is known about diversity in seasonally flooded environments. For amphibians a mode of dispersion in flooded forests can occur through macrophyte banks. These aquatic plant communities are considered to be the most densely populated habitats in the várzea water bodies. Generally, in amphibians, the dispersion movements are of short distances. Longdistance dispersions are not common, but important for population expansion, colonization of new habitats, and gene flow. Dendropsophus walfordi occurs in the central region and further north of the Amazon Basin in Brazil, in flooded environments associated with macrophytes. In this work we used morphometric data to evaluate if there are significant morphological differences between the sampled populations, as well as gene mtDNA 16S sequence data, to evaluate the distribution pattern of the genetic variability of the species. Considering that Dendropsophus walfordi occurs in macrophytic banks our null hypothesis is that populations are panmíticas throughout their distribution, since the dislocations of the macrophyte banks would facilitate the gene flow. To verify patterns of morphological divergence a PCA was performed. The mtDNA 16S gene was sequenced from 64 individuals distributed in 10 locations. Bayesian inferences were used to investigate the number of real populations. Population structure was obtained through the AMOVA and demographic events were investigated via Tajima D and Fu Fs. The index of genetic diversity was also calculated. In addition, considering the lack of phylogenetic relationships for the species of the group Dendropsophus microcephalus of which D. walfordi is a part, we incorporated this approach in the present work using as strategy the obtaining of all mtDNA 16S sequences deposited in GenBank for the species of the group, taking species of the group Dendropsophus leucophyllatus as an external group. The analysis of the main components showed that there are no apparent phenotypic differences among the populations of D. walfordi. Neutrality tests showed population expansion, and AMOVA revealed high levels of population structure. Although there is no relationship between genetic distance and geographic distance, some other factor such as river barriers may be contributing to these levels of structuring. Considering the database obtained, we also explore the phylogenetic relationships of D. walfordi with the other species of the group D. microcephalus. The results of the maximum likelihood analysis indicated little resolution (low support) for the confirmation of the monophyletic group D. microcephalus and, interestingly, the species D. walfordi and D. nanus showed to be paraphyletic and the brother group of D. coffea, the which suggests that D. walfordi is synonymous with D. nanus. / A Amazônia abriga uma alta diversidade biológica, que atrai pesquisadores desde o século XIX. Porém, o número real de espécies que ocorrem na Amazônia, e os processos responsáveis pela origem e manutenção dessa grande diversidade, ainda são amplamente debatidos. Muito do que se conhece da herpetofauna amazônica está relacionado às áreas de floresta não inundáveis; pouco se sabe sobre a diversidade nos ambientes sazonalmente alagados. Para os anfíbios um modo de dispersão nas florestas alagadas pode se dar através dos bancos de macrófitas. Essas comunidades de plantas aquáticas são consideradas os habitats mais densamente populosos nos corpos de água da várzea. Geralmente, em anfíbios, os movimentos de dispersão são de curtas distâncias. Dispersões em longa distância não são comuns, porém importantes para a expansão populacional, colonização de novos habitats e fluxo gênico. Dendropsophus walfordi ocorre na região central e mais ao norte da Bacia Amazônica no Brasil, em ambientes alagados associados às macrófitas. Nesse trabalho utilizamos dados morfométricos para avaliar se existem diferenças morfológicas significantes entre as populações amostradas, e também dados de sequência do gene mtDNA 16S, para avaliar o padrão de distribuição da variabilidade genética da espécie. Considerando que Dendropsophus walfordi ocorre nos bancos de macrófitas nossa hipótese nula é de que as populações são panmíticas ao longo de sua distribuição, uma vez que os deslocamentos dos bancos de macrófitas facilitariam o fluxo gênico. Para verificar padrões de divergência morfológica foi realizada uma PCA. Foi sequenciado o gene mtDNA 16S de 64 indivíduos distribuídos em 10 localidades. Foram utilizadas inferências Bayesianas para investigar o número de populações reais. A estrutura de populações foi obtida por meio da AMOVA e eventos demográficos foram investigados via testes D de Tajima e Fs de Fu. Também foi calculado o índice de diversidade genética. Adicionalmente, considerando a inexistência das relações filogenéticas para as espécies do grupo Dendropsophus microcephalus do qual faz parte D. walfordi, incorporamos essa abordagem no presente trabalho usando como estratégia a obtenção de todas as sequências de gene mtDNA 16S depositadas no GenBank para as espécies do grupo, tendo espécies do grupo Dendropsophus leucophyllatus como grupo externo. A análise dos componentes principais mostrou que não há diferenças fenotípicas aparentes entre as populações de D. walfordi. Os testes de neutralidade mostraram expansão populacional, e a AMOVA revelou níveis altos de estruturação populacional. Apesar de não haver relação entre a distância genética e distancia geográfica, algum outro fator como barreiras fluviais podem estar contribuindo para esses níveis de estruturação. Considerando o banco de dados obtidos, também exploramos as relações filogenéticas de D. walfordi com as outras espécies do grupo D. microcephalus. Os resultados da análise de Máxima Verossimilhança indicaram pouca resolução (baixo suporte) para a confirmação do monofiletismo do grupo D. microcephalus e, interessantemente, as espécies D. walfordi e D. nanus mostraram-se parafiléticas e grupo irmão de D. coffea, o que sugere que D. walfordi seja sinônimo de D. nanus. / Em anexar um novo arquivo e ter que refazer todas as etapas novamente para isso.
385

Avalia??o da acarofauna em ecossistemas domiciliares do munic?pio de Porto Alegre/RS, Brasil

Dutra, Mois?s dos Santos 29 July 2016 (has links)
Submitted by Setor de Tratamento da Informa??o - BC/PUCRS (tede2@pucrs.br) on 2016-11-29T15:31:24Z No. of bitstreams: 1 DIS_MOISES_DOS_SANTOS_DUTRA_PARCIAL.pdf: 611431 bytes, checksum: 4bd9f30b292ce265a892c75209d37e63 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-11-29T15:31:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DIS_MOISES_DOS_SANTOS_DUTRA_PARCIAL.pdf: 611431 bytes, checksum: 4bd9f30b292ce265a892c75209d37e63 (MD5) Previous issue date: 2016-07-29 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Cient?fico e Tecnol?gico - CNPq / House dust mites are the main sources of aeroallergens in the world and are the main triggers of allergic diseases such as asthma and rhinitis. Few studies have analyzed house dust mites from populations from developing countries. The aim of our study is to assess the prevalence of house dust mites, comparing two economically distinct populations: a high-income and a low-income group. Samples were collected between July and December of 2015, in city of Porto Alegre, Brazil. House dust was collected in the living room (floor, couch and carpet) through a home vacuum cleaner (1,500 Watts). The dust samples were then analyzed through a stereomicroscope. The identification of mites was performed through optical microscopy by dichotomous keys. One hundred and four homes were visited (low income group, n=53; high income group, n=51). The low-income group had a low education index, usually with only two rooms, no windows, and no basic sanitation. The presence of domestic animals and ventilation inside the homes from low-income group were significantly high, compared to the high-income group. A total of 721 mites were detected, in 89% of the houses visited, belonging to 11 species. There were no significant differences between the prevalence of mites among the groups studied. However, the low-income group showed a higher number of mites per house studied compared to the high-income group (p<0.001). Dermatophagoides pteronyssinus was the predominant species detected (39.6%), followed by Euroglyphus maynei and Tyrophagus putrescentiae, in both groups studied. Dermatophagoides farinae was not found in any house visited. In conclusion, house dust mites exist in different niches worldwide, with prevalence rates and characteristics that may vary geographically and socially, that are dependent on environmental factors, such as light, humidity, and temperature. / Os ?caros da poeira dom?stica s?o as principais fontes de aeroalergenos no mundo e s?o os principais desencadeadores de doen?as al?rgicas, como asma e rinite. Poucos estudos analisam as preval?ncias de ?caros domiciliares em popula??es de pa?ses em desenvolvimento. O presente estudo teve como objetivo descrever a preval?ncia de ?caros da poeira dom?stica no sul do Brasil, comparando duas popula??es economicamente distintas: um grupo de alta renda (AR), e outro grupo de baixa renda (BR) econ?mica. As coletas foram realizadas entre os meses de julho a dezembro de 2015, na cidade de Porto Alegre, Brasil. A poeira dom?stica foi coletada na sala (piso, sof? e tapete), com o aux?lio de um aspirador de p?. As amostras da poeira foram ent?o analisadas atrav?s de estereomicrosc?pio. A identifica??o dos ?caros foi realizada atrav?s do uso de microsc?pio ?ptico e com chaves dicot?micas. Foram avaliadas 104 domic?lios (BR, n=53; AR, n=51). O grupo BR apresentou baixo ?ndice de escolaridade, domic?lios usualmente com apenas dois c?modos, sem janelas, e sem saneamento b?sico. A presen?a de animais dom?sticos e a ventila??o no interior dos domic?lios foi significativamente alta, ao contr?rio do grupo AR. Foi encontrado um total de 721 ?caros, em 89% dos domic?lios, pertencentes a 11 esp?cies. Observou-se que n?o existem diferen?as significativas entre as preval?ncias de ?caros entre os grupos estudados, mas no grupo BR a presen?a de ?caros foi significativamente maior nos domic?lios quando comparado ao grupo AR (p<0,001). Dermatophagoides pteronyssinus foi a esp?cie predominante nas amostras, com 286 ?caros (39,6%), al?m de ser a esp?cie mais comum em ambos os grupos, seguida por Euroglyphus maynei e Tyrophagus putrescentiae. Dermatophagoides farinae n?o foi encontrado em nenhum domic?lio. Concluindo, ?caros da poeira dom?stica existem em diferentes nichos no mundo todo, com preval?ncias e caracter?sticas que podem variar geograficamente e socialmente, dependentes de fatores particulares do ambiente, como luz, umidade, temperatura.
386

Antarctic marine benthic invertebrates: chemical ecology, bioactivity and biodiversity / Invertebrados bentónicos marinos de la Antártida: ecología química, bioactividad y biodiversidad

Taboada Moreno, Sergio 20 July 2012 (has links)
Esta tesis cubre diferentes aspectos de los invertebrados marinos bentónicos de la Antártida. Se trata de una tesis multidisciplinar presentada en formato artículos en la que se hacen las siguientes aportaciones: (i) por un lado se hace una revisión de los productos naturales de origen animal y vegetal descritos hasta Mayo de 2007 en las aguas de la Antártida. En dicha revisión se hace especial énfasis en el papel que juegan los productos naturales en el contexto de su ecosistema; (ii) se aportan también datos sobre experimentos de repelencia alimentaria en los que se utilizaron extractos lipofílicos de invertebrados bentónicos de 2 zonas muy poco estudiadas (este del Mar de Weddell e Isla de Bouvet). En dichos experimentos, que se llevaron a cabo utilizando depredadores simpátricos, se ha demostrado que algo más de la mitad de los invertebrados testados poseen defensas químicas que los defienden frente a posibles depredadores. En algunos de estos casos las defensas químicas parecen localizarse en las partes más expuestas/vulnerables de los organismos testados; (iii) uno de los artículos de esta tesis confirma el potencial antitumoral que tienen los invertebrados marinos bentónicos antárticos y sub-antárticos. Se trata del estudio antitumoral más grande que jamás se haya hecho en este área con resultados muy prometedores para phyla como Chordata, Porifera y Cnidaria, entre otros; (iv) por último se describen un total de 4 nuevas especies de anélidos poliquetos de las aguas someras de la Antártida. Dichos organismos pertenecientes a las familias Cirratulidae (1 especie del género Cirratulus), Dorvilleidae (2 especies del género Ophryotrocha) y Siboglinidae (1 especie del género Osedax), fueron descritos a partir de huesos de ballena colocados experimentalmente en las aguas de Isla Decepción (Islas Shetland del Sur). Estos hallazgos confirman la importancia que los huesos de ballena pueden tener en el contexto de las aguas de poca profundidad de la Antártida. / The Thesis entitled “Antarctic marine benthic invertebrates: chemical ecology, bioactivity and biodiversity" covers different aspects related to Antarctic marine benthic invertebrates. This is a multidisciplinar thesis comprising several scientific papers making the following contributions: (i) on the one hand it revises the described Antarctic marine natural products derived from animals and algae up to May 2007. In this revision, special emphasis is given to the role that these natural products play in their ecosystem; (ii) this thesis also provides data from feeding repellent experiments using lipophilic extracts from benthic invertebrates from two poorly known areas (eastern Weddell Sea and Bouvet Island). These experiments, carried out using sympatric predators, showed that more than half of the invertebrates tested possess chemical defenses against possible predators. In some of the cases, these defenses seem to be located in the most exposed/vulnerable parts of the organisms; (iii) one of the papers included in this thesis confirms that marine benthic invertebrates from Antarctic and sub-Antarctic waters have an interesting antitumoral potential. This work is the largest carried out in the area with very promising results for phyla such as Chordata, Porifera, and Cnidaria, among others; (iv) finally, this thesis comprises the description of 4 new species of annelid polychaetes from the Antarctic waters. These organisms belong to the families Cirratulidae (1 species from the genus Cirratulus), Dorvilleidae (2 species from the genus Ophryotrocha) and Siboglinidae (1 species from the genus Osedax), which were described from whale bones experimentally deployed in Deception Island (South Shetland Islands). These findings confirm the importance that whale bones may have in the Antarctic shallow-waters context.
387

Biología de Barbus Sclateri Gunther, 1868 (PISCES, CYPRINIDAE) en dos cursos de agua con distinto grado de regulación en la Cuenca del Río Segura (S.E. de España)

Torralva Forero, Mar 01 January 1996 (has links)
Los muy interesantes y escasos cursos de agua de la Comunidad Autónoma de la Región de Murcia, y más concretamente, del Río Segura, están, como todos los de la cuenca Mediterránea, sometidos a un régimen climático marcadamente estacional que origina fluctuaciones sustanciales en el ecosistema fluvial poniendo a prueba las capacidades adaptativas de los organismos que los habitan. LOS CIPRINIDOS (PISCES: CYPRINIDAE) constituyen el grupo que mejor se ha desarrollado en estos ambiente inestables, en concreto BARBUS SCLATERI GUNTHER, 1868 es la especie endémica del sur y este peninsular cuya distribución incluye, entre otras, la cuenca del río Segura. Hasta el momento no existe información sobre las estrategias vitales de esta especie en la cuenca del río Segura. Por todo ello nos planteamos aportar los primeros datos sobre la Biología de B.SCLATERI estudiando sus estrategias de vida en un curso de agua inalterado desde un punto de vista de regulación hídrica (Ayna- Río Mundo) y en otro regulado por una central hidroeléctrica (La Graya – Río Segura). Las dos poblaciones estudiadas han presentado un patrón general en su estrategia de vida caracterizado por bajas tasas de crecimiento, pequeño número de clases de edad, maduración sexual temprana en la vida del individuo y desoves parciales, lo que favorece una alta fecundidad.
388

Ecology of some keystone invertebrates inhabiting shallow soft bottom communities of the Maresme coast (NW Mediterranean Sea)

Baeta Alacio, Marc 29 April 2015 (has links)
Tesi realitzada a l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) / Bivalves living in large aggregations of individuals (reefs or beds), such as mussels, clams, cockles and some high trophic predators such as sea stars, play an essential ecological role in the structure, integrity, stability, and diversity of the biological communities; being usually considered as keystone species. Their disappearance or decline could lead to disproportionate effects in their communities, even affecting the survival of other species. Although keystone species are crucial for maintaining the Earth biodiversity, often their study has not taken enough attention. The main aim of this Doctoral Thesis was to study the ecology of some keystone invertebrates inhabiting shallow soft bottom communities of the Maresme coast (Northwestern Mediterranean Sea). The results enhance the knowledge of the smooth clam (Callista chione) and also of its potential predators, several species of sea stars (Astropecten spp.) co-occurring in the area. But at the same time, our findings help to understand their trophic interactions, the status of their populations and propose guidelines for their conservation. Maresme coast is close to Barcelona and it has concentrated historically a high anthropogenic pressure that has altered and modified its environment. Our results have showed the critical status of the smooth clam bed as a consequence of the combination of different human coastal uses: sand dredging and clam fisheries. These anthropogenic pressures have also led to significant changes in Astropecten populations. A. aranciacus has been shown to be the most vulnerable, and consequently the most affected, to the extent that its population suffers an important and worrying decline. Moreover, A. aranciacus reproductive cycle, growth and depth segregation between size classes along the continental shelf have been described for the first time. Our results have documented Astropecten species niche segregation, which allow them to co-occur within a biological community scale, without compete for the same available recourses. Sea stars showed a partitioning of the prey (species) and microhabitats in the Maresme coast. This Doctoral Thesis aims to provide a valuable background to improve the conservation of these keystone invertebrates, as well as to promote the sustainable exploitation of shellfish. / Els bivalves que viuen en grans agregacions d'individus, com ara algunes espècies de musclos, cloïsses i escopinyes; i alguns predadors que ocupen elevats nivells tròfics com ara les estrelles de mar juguen un paper fonamental en l'estructura, integritat, estabilitat i diversitat de les comunitats biològiques, sent habitualment considerats com espècies clau. La seva desaparició o declivi pot conduir a efectes desproporcionats sobre el conjunt de les comunitats on habiten, fins i tot afectant la supervivència d'altres espècies. Tot i que les espècies clau són essencials per mantenir la biodiversitat al planeta Terra, sovint no s'ha prestat prou atenció al seu estudi. El principal objectiu d'aquesta Tesi Doctoral ha estat l'estudi de l'ecologia d’algunes d’aquestes espècies clau que habiten els fons tous poc profunds de la costa del Maresme (nord-oest del Mar Mediterrani). Els resultats obtinguts milloren de manera significativa el coneixement de la població de petxinot de sang (Callista chione) i dels seus potencials depredadors, diferents espècies d'estrelles de mar (Astropecten spp.) que cohabiten a la zona. Al mateix temps ajuden a entendre les seves relacions tròfiques, l'estat de les seves poblacions i es proposen pautes per a la seva conservació. La costa del Maresme és molt propera a la ciutat Barcelona, i per això ha concentrat històricament una elevada pressió antropogènica que ha modificat i alterat el seu medi ambient. Els resultats d'aquesta Tesi Doctoral mostren com l'estat crític de la població de petxinot de sang (C. chione) és conseqüència de la combinació de diferents pressions antropogèniques: dragatges de sorres i la pesca de bivalves amb dragues. També s'ha observat que aquestes mateixes pressions han produït canvis significatius en les poblacions d'estrelles de mar Astropecten. A. aranciacus ha resultat ser l'estrella més vulnerable a aquestes pressions i en conseqüència ha estat la més afectada, veient-se la seva població disminuir a un ritme preocupant. A més, s'ha descrit per primera vegada la reproducció, el creixement i la segregació batimètrica per mida de A aranciacus. Els resultats obtinguts també mostren que les diferents espècies de Astropecten poden cohabitar per la segregació dels seus nínxols ecològics permeten-los no competir pels recursos disponibles (preses i hàbitat). Aquesta Tesi Doctoral pretén proporcionar un rerefons valuós per a millorar la conservació d'aquestes espècies clau, així com promoure l'explotació sostenible dels mol·luscs bivalves. / Los bivalvos que viven en grandes agregaciones de individuos, como por ejemplo algunas especies de mejillones, almejas y berberechos; y algunos predadores que ocupan elevados niveles tróficos como por ejemplo las estrellas de mar juegan un papel crucial en la estructura, integridad, estabilidad y diversidad de la comunidades biológicas, siendo habitualmente considerados como especies clave. Su desaparición o declive puede conducir a efectos desproporcionados sobre el conjunto de sus comunidades, incluso afectando la supervivencia de otras especies. Aunque las especies clave son esenciales para mantener la biodiversidad en el planeta Tierra, a menudo no se ha prestado suficiente atención a su estudio. El principal objetivo de esta Tesis Doctoral fue el estudio de la ecología de algunas especies clave que habitan los fondos blandos y someros de la costa del Maresme (noroeste del Mar Mediterráneo). Los resultados obtenidos mejoran de forma significativa el conocimiento sobre la concha fina (Callista chione) y sus depredadores potenciales, distintas species de estrellas de mar del género Astropecten que cohabitan en la zona. Al mismo tiempo ayudan a entender sus relaciones tróficas, el estado de sus poblaciones y se proponen pautas para mejorar su conservación. La costa del Maresme se halla cerca de la ciudad Barcelona, y por ello ha concentrado históricamente una elevada presión antropogénica que ha modificado y alterado su medio ambiente. Los resultados de esta Tesis Doctoral muestran como el estado crítico de la población de concha fina (C. chione) es consecuencia de la combinación de distintas presiones antrópogenicas: dragados de arenas y pesquerías de moluscos bivalvos. También se ha observado que estas mismas presiones han producido cambios significativos en las poblaciones de estrellas de mar Astropecten. A. aranciacus ha resultado ser la estrella más vulnerable a dichas presiones y en consecuencia ha sido la más afectada, viéndose su población disminuir a un rito preocupante. Además, se ha descrito por primera vez la reproducción, el crecimiento y la segregación batimétrica por tallas de A. aranciacus. Los resultados documentados también muestran que las distintas especies de Astropecten pueden cohabitar por la segregación de sus nichos ecológicos permitíendoles no competir por los recursos disponibles (presas y hábitat). Esta Tesis Doctoral pretende proporcionar un trasfondo valioso para mejorar la conservación de estas especies clave, así como promover la explotación sostenible de los moluscos bivalvos.
389

Optimització de l'ús de la proteïna en dietes per a orada (Sparus aurata)

Caballero Solares, Albert 04 March 2015 (has links)
Si vol consolidar-se com a explotació econòmicament i ecològicament sostenible, la piscicultura ha de deslligar-se de la pesca mitjançant la reducció del contingut de farina de peix als pinsos. Aquesta fita pot ser assolida ajustant la proporció de proteïna de la dieta als requeriments nutricionals dels peixos, o bé emprant fonts de proteïna vegetal. Per a optimitzar l'ús de la proteïna en dietes per a orada (Sparus aurata) es varen usar tres suplements alimentaris: el glutamat, la glutamina i la taurina. En orades alimentades a base de farina de peix, el glutamat i la glutamina són més eficaços que el midó millorant l'ús de la proteïna ingerida per a creixement. La inclusió d'un 4% de glutamat en dieta a base de farina de peix o proteïna vegetal millora la retenció proteica en promoure l'activitat glucolítica al fetge de les orades. L'augment de la retenció proteica, conjuntament amb l'estimulació de la ingesta de pinso per part del glutamat, resulta en un major creixement en orades alimentades amb proteïna majoritàriament d'origen vegetal (el 90% de la proteïna de la dieta). Els nostres resultats de creixement i eficiència alimentaria assenyalen a la taurina com a nutrient essencial en dietes amb una elevada o total substitució de farina de peix per proteïna d'origen vegetal. En base al creixement, orades alimentades amb proteïna majoritàriament vegetal requereixen una inclusió de taurina en dieta d'entre el 0.52 i el 0.91%. En base a l'eficiència alimentària, aquest requeriment seria del 0.93%. La suplementació d'un 1% de taurina millora el creixement d'orades alimentades amb pinso a base de proteïna vegetal. Aquest increment del creixement deriva de l'estimulació de la ingesta de pinso i la millora de l'eficiència alimentària. La taurina també millora la digestibilitat del fòsfor de les dietes vegetals i, per tant, la ingesta de fòsfor digerible per part de les orades. A nivell metabòlic, la taurina incrementa l'activitat glucoquinasa al fetge de les orades alimentades amb dietes vegetals, alhora que disminueix la glucèmia. La taurina promou la lipòlisi en orada atès que en redueix la proporció de greix corporal. La presència en la dieta d'un 10% de proteïna procedent de farina contraresta l'acció lipolítica de la taurina, alhora que accentua els beneficis de la taurina sobre el creixement i l'eficiència alimentària. La inclusió d'un 6.5-6.6% d'hidrolitzat de proteïna de soja a la dieta afavoreix una major absorció de nutrients i millora el creixement d'orades alimentades amb proteïna exclusivament vegetal. En conclusió, segons els nostres resultats, el glutamat i la taurina representen dos additiu alimentaris de gran valor per a la substitució de farina de peix per proteïnes d'origen vegetal i carbohidrats en dietes per a orada. / To be economic and ecologically viable, fish farming must be freed from it its dependence on fish meal. This goal can be achieved either by adjusting dietary protein content to fish nutritional requirements or by replacing fish meal by plant proteins. In order to optimize protein utilization in gilthead sea bream (Sparus aurata) we tested three different feed additives: glutamate, glutamine and taurine. In gilthead sea bream fed on fish meal-based diets, glutamate and glutamine are more effective than starch improving dietary protein utilization for growth. The supplementation of 4% glutamate in diet based on fish meal or plant protein improves protein retention through the promotion of glycolysis in the liver of gilthead sea bream. Protein retention improvement, together with the stimulation of feed intake by glutamate supplementation, results in higher growth rates in fish fed on plant protein sources. Our results point to taurine as an essential nutrient to be included in diets with high or total fish meal replacement. On a growth basis, the optimal dietary taurine supplementation of gilthead sea bream is 0.52-0.91%. On a feed efficiency basis, gilthead sea bream have a dietary taurine requirement of 0.93%. The supplementation of 1% taurine improved the growth of sea bream fed on plant-based diets. This growth promotion is due to feed intake stimulation and the improvement of feed efficiency. Taurine also increases phosphorous digestibility in plant-based diets. At a metabolic level, taurine up-regulates glucokinase activity and decreases glycemia. Taurine also promotes lipolysis since it reduces the body fat content of gilthead sea bream. The presence of 10% dietary protein coming from fish meal counteracts taurine lipolytic action, but accentuates taurine benefits on fish growth and feed efficiency. The inclusion of 6.5-6.6% soy protein hydrolysate in plant-based diet leads to a higher nutrient absorption and increases fish growth. In sum, according to our results, glutamate and taurine are two useful feed additives for fish meal replacement with plant protein sources and carbohydrates in diets for gilthead sea bream.
390

Understanding the ecological success of two worldwide fish invaders (Gambusia holbrooki and Gambusia affinis)

Srean, Pao 29 May 2015 (has links)
This thesis aims to contribute to the understanding of the invasive success of two invasive fishes (Gambusia affinis and G. holbrooki). We reviewed four Internet databases and the literature to clarify their introduction history and geographical distribution, establish their introduction routes, and analyse predictors of their invasive success. A meta-analysis of the ecological impacts of mosquitofishes shows that the overall impact is: i) similar for the two species; ii) clear and strong for fish, macroinvertebrates, amphibians, and some zooplanktonic groups and more variable for taxa at lower trophic levels and for ecosystem features; iii) general for the number of aggressive acts received and decreases in density and biomass but more variable for other response variables; and iv) highly heterogeneous and context-dependent on a number of features. We estimated the mean critical swimming speed (Ucrit) of G. holbrooki as 14.11 cm s-1, which is lower than for many other fish of similar size and confirms that this species is limnophilic and its invasive success might be partially explained by hydrologic alteration. However, we demonstrate that Ucrit and maximal metabolic rate vary markedly with fish size and sex, with males having much higher values for the same weight, and thus probably being more resistant to strong water flows. / Aquesta tesi té com a objectiu contribuir a millorar la comprensió de l'èxit invasor d'aquests dos peixos (Gambusia affinis and G. holbrooki). Es van revisar quatre bases de dades d'Internet i la bibliografia per aclarir la seva història d’introducció i distribució geogràfica, establir les rutes d'introducció i analitzar els predictors del seu èxit invasor. Una meta-anàlisi de l'impactes ecològics de les gambúsies mostra principalment que l'impacte global és: i) similar per a les dues espècies; ii) clar i fort per a peixos, macroinvertebrats, amfibis, i alguns grups de zooplàncton i més variable per als tàxons de nivells tròfics més baixos i a nivell d’ecosistema; iii) general per al nombre d'agressions rebudes i la disminució de la densitat i la biomassa, però més variable per altres variables; i iv) altament heterogeni i dependent del context per una sèrie de característiques. Hem estimat la velocitat crítica de natació mitjana (Ucrit) de G. holbrooki com 14.11 cm s-1, que és inferior a la de molts altres peixos de mida similar i confirma que aquesta espècie és limnòfila i el seu èxit invasor parcialment s'explica per l'alteració hidrològica. No obstant això, vam demostrar que Ucrit i la taxa metabòlica màxima varien notablement amb la mida i el sexe dels peixos, amb valors molt més alts als mascles que a femelles del mateix pes, els quals deuen ser per tant menys vulnerables a cabals forts.

Page generated in 0.0562 seconds