Orientador: Saide Jorge Calil / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Faculdade de Engenharia Eletrica e de Computação / Made available in DSpace on 2018-08-12T16:40:12Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Nascimento_LeonardoNovaesdo_M.pdf: 728894 bytes, checksum: a634cf10f92a568a1d7fcacc8a4c1797 (MD5) Previous issue date: 2008 / Resumo: Embora pouco seja conhecido sobre a contribuição de equipamentos médicos no custo de atenção à saúde, eles têm sido apontados como grandes responsáveis pelo aumento nas despesas do setor de saúde. Este trabalho apresenta um método para analisar o modo como os equipamentos médico-hospitalares (EMH) consomem recursos durante os procedimentos médicos e para estimar os custos desses recursos. Focalizando o procedimento médico, o método combina o sistema de custeio baseado em atividades direcionado por tempo (Time-Driven Activity-Based Costing, TDABC) e técnicas de cálculo do custo do ciclo de vida (Life-Cycle Cost) para avaliar o papel dos equipamentos médicos no processo de assistência à saúde. O método é composto de duas fases: (1) mapeamento da estrutura de consumo de recursos e (2) identificação e alocação dos custos dos recursos ao procedimento. O método só avalia os custos diretamente relacionados aos equipamentos (como acessórios, itens descartáveis e manutenção). Os resultados mostraram que a contribuição dos equipamentos no custo de um procedimento médico depende do modo que ele é usado em cada procedimento e das práticas específicas do hospital. / Abstract: Although little is known about the contribution of medical equipment to the cost of providing health care, they have been pointed out as major cause of the increase in the health sector expenditures. This study presents a method to analyze the way medical equipment consumes resources during medical procedures and to estimate the costs of these resources. Focusing the medical procedure, the method combines Time-Driven Activity-Based Costing (TDABC) and Life-Cycle Cost (LCC) techniques to evaluate the role of medical equipment in the process of delivering health care. The method is composed of two phases: (1) mapping of the resource consumption structure and (2) identification and allocation of resource costs to procedures. The method only evaluates the costs directly related to the equipment (such as accessories, disposables and maintenance). The results showed that the contribution of equipment to the cost of a medical procedure depends on the way it is used in each procedure and on the hospital's specific practices. / Mestrado / Engenharia Biomedica / Mestre em Engenharia Elétrica

The dissertation thesis aims to establish a complex theoretical basis for a measurement of customer's profitability which can be easily used in the practice. The main reason for that is the absence of such publication in the current academic sphere. A combination of management accounting and knowledge of banking enables to achieve the aim. The thesis itself is closely linked to the banking practice. There are derived customer's profitability indicators as modifications of the popular RAROC in which a customer margin is used instead of net profit. There is designed a simplified way of operational cost allocation. Questionnaires and interviews with senior representatives of seven Czech banks helped to identify the most significant labor-intensity factors of corporate customers. The description of principal features of risk costs and derivation of formulas for profitability variances are also the part of the thesis. The theoretical part is followed by the practical one where a contemporary banking practice of corporate customer's profitability measurement on the Czech market is explored. It identified three weak points -- cost allocation, profitability variances and one-year horizon of a calculation. At the end, the theoretical basis is applied on an existing customer portfolio and the result is compared with a currently used customer's profitability measurement.

Kiekvienai gamybinę veiklą vykdančiai ar paslaugas teikiančiai įmonei tikslus gaminamos produkcijos ar paslaugų savikainos įvertinimas pinigine reikšme yra itin svarbus klausimas. Savikainos skaičiavimų metodų ir būdų yra labai daug, jų parinkimą įmonei lemia taikomos gamybos pobūdis ir jos organizavimas, įmonės vykdoma veikla, aplinka ir kiti veiksniai. Norint teisingai apskaičiuoti produktų savikainą, visas įmonės patiriamas išlaidas pirmiausia reikia tinkamai identifikuoti, tiesiogines priskirti konkretiems gaminimas, o netiesiogines išlaidas racionaliai paskirstyti tarp numatytų objektų, kurių savikainą reikia apskaičiuoti. Tačiau pagal gamybos pobūdį parinktas savikainos kalkuliavimo metodas dažniausiai nėra pats tinkamiausias netiesioginėms išlaidoms apskaityti ir paskirstyti. Tuo tarpu autoriai tyrę ABC sistemą, savo straipsniuose pažymi, kad šiuo metu su netiesioginių išlaidų paskirstymo užduotimi geriausiai susidoroja būtent ABC metodas. Norint pasinaudoti pagal gamybos pobūdį parinkto metodo (šiuo atveju procesinio fazinio metodo) ir ABC sistemos privalumais susiduriama su problema: mokslinėje literatūroje procesinis ir ABC produkcijos kalkuliavimo metodai pateikiami atskirai, neanalizuojama galimybė šiuos metodus sujungti į vieną savikainos kalkuliavimo modelį. Darbo objektas – procesinio fazinio ir ABC savikainos kalkuliavimo metodų ypatybės bei privalumai. Darbo tikslas – sukurti savikainos skaičiavimo modelį, kuris leistų tiksliai ir efektyviai apskaičiuoti... [toliau žr. visą tekstą] / Exact value of production or service costs is important issue for all manufacturing or service companies. There are many methods and approaches of costing. The mode of production, the organization of production, company activities, environment and other factors influence method to use for production costing. In order to get correct calculation of production costs, all costs incurred by company firstly must be properly indentified, direct costs should be assigned, overhead allocated to objects which cost must be calculated. However, method of calculation chosen by nature of the production is not most appropriate for accounting and allocating indirect costs. Meanwhile the authors, who analyzed the ABC system, points out that ABC method the indirect cost allocation task handle most notably. In order to use benefits of ABC method and method chosen by nature of production (in this case process phase costing method) encountered a problem: process costing and ABC methods are presented separately into science or professional literature, no one does not examine the possibility to use these two methods in single production costs calculation model. The object – features and benefits of process phase costing and ABC methods. The aim – to design a costing model which can accurately and effectively calculate the direct cost of products, rationally allocate cost of company activities to production. The objectives: • To analyze the nuances of choice cost calculation method by company... [to full text]

[pt] O objetivo desta monografia é investigar a aplicação de distintas metodologias de alocação de energia firme de usinas hidrelétricas através da teoria dos jogos de coalizão. Mostra-se que não existe uma maneira ótima, única, de se fazer esta repartição, mas existem critérios para verificar se uma metodologia de repartição específica apresenta algum aspecto inadequado. Um desses critérios é a justiça. Mostra-se que este critério equivale a pertencer ao chamado núcleo de um jogo cooperativo. O cálculo da energia firme será formulado como um problema de otimização linear e serão investigadas vantagens e desvantagens de distintos métodos de alocação (a benefícios marginais, geração média no período crítico, última adição e nucleolus). Em seguida será desenvolvida uma aplicação do esquema Aumann-Shapley (AS) à repartição da energia firme de usinas hidrelétricas. Demonstra-se que além de robusto em relação aos tamanhos dos recursos e eficiente computacionalmente, este método fornece para o problema do firme uma alocação pertencente ao núcleo e, portanto, atende à condição de justiça. A aplicação do esquema AS será apresentada para o Sistema Brasileiro e serão comparados os resultados obtidos por este método com outros esquemas de alocação adotados no Sistema Hidrelétrico Brasileiro. / [en] The objective of this work is to investigate the application of different methodologies of allocation of firm energy rights among hydro plants using a gametheoretic framework. It is shown that there is not an optimal and unique approach to make this allocation but there are criteria to verify if a given approach presents any inadequate aspect. One of these criteria is the justice, or fairness. It is shown that this criterion is equivalent to the condition of the core of a cooperative game. The calculation of the firm energy will be formulated as a linear program and advantages/disadvantages of different allocation methods (marginal allocation, average production on the dry period, incremental allocation and nucleolus) will be investigated. Next, an application of the Aumann-Shapley (AS) scheme to the problem of allocation of firm energy rights will be developed. It is shown that, besides being robust and computationally efficient, this scheme provides an allocation that belongs to the core of the game and therefore meets the condition of justice. The AS scheme will be applied to the Brazilian system (composed of about 100 hydro plants) and the results obtained will be compared with the allocation schemes currently adopted in the Brazilian system.

[EN] Adaptation to the multiple facets of global change challenges the conventional means of sustainably planning and managing water resources at the river basin scale. Numerous demand or supply management options are available, from which adaptation measures need to be selected in a context of high uncertainty of future conditions. Given the interdependency of water users, agreements need to be found at the local level to implement the most effective adaptation measures. Therefore, this thesis develops an approach combining economics and water resources engineering to select a cost-effective programme of adaptation measures in the context of climate change uncertainty, and to define an equitable allocation of the cost of the adaptation plan between the stakeholders involved. A framework is developed to integrate inputs from the two main approaches commonly used to plan for adaptation. The first, referred to as "top-down", consists of a modelling chain going from global greenhouse gases emission scenarios to local hydrological models used to assess the impact of climate change on water resources. Conversely, the second approach, called "bottom-up", starts from assessing vulnerability at the local level to then identify adaptation measures used to face an uncertain future. Outcomes from these two approaches are integrated to select a cost-effective combination of adaptation measures through a least-cost optimization model developed at the river basin scale. The model is then used to investigate the trade-offs between different planning objectives defined in terms of environmental flow requirements, irrigated agriculture development, and the cost of the programme of measures. The performances of a programme of measures are finally assessed under different climate projections to identify robust and least-regret adaptation measures. The issue of allocating the cost of the adaptation plan is considered through two complementary perspectives. The outcome of a negotiation process between the stakeholders is modelled through the implementation of cooperative game theory to define cost allocation scenarios. These results are compared with cost allocation rules based on social justice principles to provide contrasted insights into a negotiation process. This innovative framework has been applied in a Mediterranean case study in the Orb River basin (France). Mid-term climate projections, downscaled from 9 General Climate Models, are used to assess the uncertainty associated with climate projections. Demand evolution scenarios have been developed to project agricultural and urban water demands on the 2030 time horizon. The least-cost river basin optimization model developed in GAMS allows the cost-effective selection of a programme of measures from a catalogue of 462 supply and demand management measures. Nine cost allocation scenarios based on different social justice principles have been discussed through face-to-face semi-structured interviews with 15 key informants and compared with solution concepts from cooperative game theory for a 3-player game defined at the river basin scale. The interdisciplinary framework developed in this thesis combines economics and water resources engineering methods, establishing a promising means of bridging the gap between bottom-up and top-down approaches and supporting the creation of cost-effective and equitable adaptation plans at the local level. / [ES] La adaptación a los múltiples aspectos del cambio global supone un reto para los enfoques convencionales de planificación y gestión sostenible de los recursos hídricos a escala de cuenca. Numerosas opciones de gestión de la demanda o de la oferta están disponibles, de entre las cuales es necesario seleccionar medidas de adaptación en un contexto de elevada incertidumbre sobre las condiciones futuras. Dadas las interdependencias existentes entre los usuarios del agua a nivel local, hace falta buscar acuerdos a escala de cuenca para implementar las medidas de adaptación más eficaces. Por este motivo, esta tesis desarrolla una metodología que, combinando economía e ingeniería de los recursos hídricos, busca seleccionar un programa de medidas coste-eficaz frente a las incertidumbres del cambio climático, y asimismo definir un reparto justo del coste de la adaptación entre los actores implicados. El marco metodológico ha sido desarrollado para integrar contribuciones de los dos principales enfoques utilizados para la planificación de la adaptación. El primero, denominado descendente ("top-down"), consiste en una cadena de modelación que va desde los escenarios de emisiones de gases efecto invernadero a nivel global hasta los modelos hidrológicos utilizados a nivel local para evaluar así el impacto del cambio climático sobre los recursos hídricos. Por el contrario, el segundo enfoque denominado ascendente ("bottom-up") empieza por evaluar la vulnerabilidad del sistema a nivel local para después identificar medidas de adaptación frente a un futuro incierto. Los resultados de los métodos mencionados previamente se han integrado con el fin de seleccionar una combinación coste-eficaz de medidas de adaptación a través de un modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca. El modelo se utiliza para investigar las soluciones de compromiso ("trade-offs") entre diversos objetivos de planificación como son los caudales ecológicos necesarios, el desarrollo del regadío y el coste del programa de medidas. Seguidamente, se han evaluado los programas de adaptación frente a varias condiciones climáticas para definir así un programa de medidas robusto y de arrepentimiento mínimo frente al cambio climático. En la última parte se aborda el problema del reparto justo de los costes del plan de adaptación, entendiendo que esto es una manera de favorecer su implementación. Para ello, se han modelado los resultados de un proceso de negociación entre los diferentes actores mediante escenarios de reparto basados en la teoría de juegos cooperativos. Posteriormente, se han comparado estos resultados con otras reglas de reparto de costes basadas en principios de justicia social, proporcionando así un punto de vista diferente al proceso de negociación. Este novedoso enfoque ha sido aplicado a una cuenca mediterránea, la cuenca del rio Orb (Francia). Para ello, se han empleado proyecciones climáticas a medio-plazo de datos reescalados de 9 Modelos de Circulación Global. Además, se han desarrollado escenarios de evolución de la demanda en los sectores urbano y agrícola para el horizonte de planificación de 2030. El modelo de optimización a menor coste a escala de cuenca desarrollado en GAMS permite seleccionar un programa de medidas, de entre las 462 medidas de gestión de la oferta o de la demanda. Nueve escenarios de reparto de costes basados en diferentes principios de justicia social han sido debatidos con informantes clave mediante entrevistas y comparados con conceptos de solución de la teoría de juegos cooperativos, considerando un juego de 3 jugadores a escala de cuenca. El marco interdisciplinario desarrollado durante esta tesis combina métodos de economía y de ingeniería de los recursos hídricos de manera prometedora y permite integrar los enfoques "top-down" y "bottom-up", contribuyendo a definir un plan de adaptación coste-eficaz y justo a nivel local. / [CA] L'adaptació als múltiples aspectes del canvi global implica un repte per als enfocaments convencionals de planificació i gestió sostenible dels recursos hídrics a escala de conca. Existeixen nombroses opcions de gestió de la demanda y de la oferta. De entre elles, cal seleccionar mesures d'adaptació en un context d'incertesa elevada sobre les condicions futures. Donades les interaccions entre els usuaris de l'aigua a nivell local, és necessari buscar acords a escala de conca per tal d'implementar les mesures d'adaptació més eficaces. Per aquest motiu, la tesi desenvolupa una metodologia que, mitjançant la combinació d'economia i enginyeria dels recursos hídrics, siga adient per seleccionar un programa de mesures cost-eficaç per a fer front a les incerteses del canvi climàtic i, a més a més, definir un repartiment just del cost d'adaptació entre els actors implicats. El marc metodològic ha estat desenvolupat amb el fi de permetre integrar contribucions del principals enfocaments que s'utilitzen per a la planificació de l'adaptació. El primer, que es denomina descendent ("top-down"), consisteix a una cadena de modelació que va des dels escenaris d'emissions de gas d'efecte hivernacle a nivell global fins als models hidrològics a nivell local per avaluar l'impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics. Per contra, el segon enfocament, que es denomina ascendent ("bottom-up"), comença per avaluar la vulnerabilitat del sistema a nivell local per a tot seguit identificar mesures d'adaptació de cara a un futur incert. Els resultats del mètodes esmentats prèviament, s'han integrat per a seleccionar una combinació de mesures d'adaptació cost-eficaç mitjançant un model d'optimització a menor cost a escala de conca. El model s'utilitza per investigar les solucions de compromís ("trade-offs") entre els diversos objectius de planificació, com són els cabals ecològics necessaris, el desenvolupament del regadiu i el cost del programa de mesures. A continuació, s'avaluen els programes d'adaptació per a varies condicions climàtiques amb el fi de definir un programa de mesures robust i de penediment mínim per a fer front al canvi climàtic. En la darrera part, s'escomet el problema del repartiment just dels costs del pla d'adaptació, considerant que això és una manera de facilitar la implementació del pla. En conseqüència, els resultats d'un procés de negociació entre els diferents actors han estat modelats mitjançant escenaris de repartiment basats en la teoria de jocs cooperatius. Tot seguit, els resultats s'han comparat amb altres regles de repartiment de costos basades en principis de justícia social. Això ha proporcionat un punt de vista diferent al procés de negociació. Aquest enfocament innovador s'ha aplicat a una conca mediterrània, la conca del riu Orb (França). Amb aquesta finalitat s'han utilitzat projeccions climàtiques a mig termini de dades reescalades de 9 Models de Circulació Global (MCG). A més a més, s'han desenvolupat escenaris d'evolució de la demanada en els sectors agrícola i urbà per a l'horitzó de planificació de 2030. El model d'optimització a menor cost a escala de conca desenvolupat en GAMS permet seleccionar un programa de mesures, de entre les 462 mesures de gestió de la oferta o de la demanda. Els nou escenaris de repartiment de costs han estat debatuts amb informants clau, mitjançant entrevistes, i comparats amb conceptes de solució de la teoria de jocs cooperatius, considerant un joc de 3 jugadors a escala de conca. El marc interdisciplinari desenvolupat al llarg de la tesi combina mètodes d'economia i d'enginyeria dels recursos hídrics de manera prometedora i permet la integració d'enfocaments "top-down" i "bottom-up", fet que contribueix a definir un pla d'adaptació cost-eficaç i just a escala local. / Girard, CDP. (2015). Integrating top-down and bottom-up approaches to design a cost-effective and equitable programme of measures for adaptation of a river basin to global change [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59461 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

The fundamental business model of banks is based on receiving short-term deposits and giving long-term loans which means that active banks are naturally subject to liquidity risk. During the last financial crisis poor liquidity risk management was seen as one of the main causes which has led to an increased focus on the management of liquidity risk and the introduction of the first minimum requirements for liquidity in banks, through Basel III. As the topic of internal pricing in banks and the effects of the introduction of the liquidity coverage ratio (LCR) and the net stablefunding ratio (NSFR) is not extensively covered by existing research, the aim of this thesis is to identify and discuss internal pricing and liquidity cost allocation mechanisms used in practice bySwedish banks. The study also aims to investigate the impact of changes in liquidity requirements on internal pricing and liquidity cost-benefit allocation mechanisms in a Swedish setting. The key findings are that firstly, there are large variations regarding the sophistication of banks funds transfer pricing practices and liquidity cost allocation methods. The banks using less sophisticated methods may be exposed to model risk if they themselves are not aware of the implications of this. Two consequences of using simplified approaches may be distorted assessment of profitability and unwanted maturity transformation. Secondly, the findings indicate that the link between risk management and internal pricing in the banks is rather weak. Lastly, the introduction of LCR and NSFR have had a significant impact on the bank's risk management but the effect on internal pricing practices and methods for allocating liquidity costs is very limited. / Den fundamentala affärsmodellen för en bank baseras på mottagandet av kortfristig inlåning och utgivandet av långfristiga lån vilket innebär att banker är utsatta för likviditetsrisk. I sambandmed den senaste finansiella krisen sågs undermålig hantering av likviditetsrisk som en av de centrala orsakerna vilket har lett till ett ökat fokus på likviditetsriskhantering samt införandet av det första minimikraven gällande likviditet på banker genom Basel III. Då internprissättning hos banker samt effekten av att likviditetstäckningsgrad (LCR) och stabil nettofinansieringsgrad(NSFR) införts är ämnen som inte i någon större utsträckning täckts av tidigare forskning är syftet med rapporten att identifiera och diskutera internprissättning och metoder för allokering av likviditetskostnader. Vidare är syftet även att undersöka effekten av ändringar och kommande ändringar av regelverk på internprissättning och allokering av likviditetskostnader hos Svenska banker. De mest centrala slutsatserna är för det första, att det finns stora skillnader i hur avancerade bankernas metoder gällande internprissättning och allokering av likviditetskostnader är. Bankerna som använder mindre avancerade metoder kan vara exponerade mot en modell-risk om de inte är medvetna om följderna av att använda en förenklad modell. Två konsekvenser av att använda en förenklade modeller är att bedömningen av lönsamhet kan bli snedvriden sam tatt det kan uppmuntra till oönskad löptidstransformering. För det andra indikerar resultatet på att kopplingen mellan bankernas riskhantering och internprissättning är relativt svag. Slutligen så indikerar studien att LCR och NSFR har haft en signifikant effekt på bankernas riskhantering men att effekten på internprissättning och allokering av likviditetskostnader är mycket begränsad.

The fundamental business model of banks is based on receiving short-term deposits and giving long-term loans which means that active banks are naturally subject to liquidity risk. During the last financial crisis poor liquidity risk management was seen as one of the main causes which has led to an increased focus on the management of liquidity risk and the introduction of the first minimum requirements for liquidity in banks, through Basel III. As the topic of internal pricing in banks and the effects of the introduction of the liquidity coverage ratio (LCR) and the net stable funding ratio (NSFR) is not extensively covered by existing research, the aim of this thesis is to identify and discuss internal pricing and liquidity cost allocation mechanisms used in practice by Swedish banks. The study also aims to investigate the impact of changes in liquidity requirements on internal pricing and liquidity cost-benefit allocation mechanisms in a Swedish setting. The key findings are that firstly, there are large variations regarding the sophistication of banks funds transfer pricing practices and liquidity cost allocation methods. The banks using less sophisticated methods may be exposed to model risk if they themselves are not aware of the implications of this. Two consequences of using simplified approaches may be distorted assessment of profitability and unwanted maturity transformation. Secondly, the findings indicate that the link between risk management and internal pricing in the banks is rather weak. Lastly, the introduction of LCR and NSFR have had a significant impact on the bank's risk management but the effect on internal pricing practices and methods for allocating liquidity costs is very limited. / Den fundamentala affärsmodellen för en bank baseras på mottagandet av kortfristig inlåning och utgivandet av långfristiga lån vilket innebär att banker är utsatta för likviditetsrisk. I samband med den senaste finansiella krisen sågs undermålig hantering av likviditetsrisk som en av de centrala orsakerna vilket har lett till ett ökat fokus på likviditetsriskhantering samt införandet av det första minimikraven gällande likviditet på banker genom Basel III. Då internprissättning hos banker samt effekten av att likviditetstäckningsgrad (LCR) och stabil nettofinansieringsgrad (NSFR) införts är ämnen som inte i någon större utsträckning täckts av tidigare forskning är syftet med rapporten att identifiera och diskutera internprissättning och metoder för allokering av likviditetskostnader. Vidare är syftet även att undersöka effekten av ändringar och kommande ändringar av regelverk på internprissättning och allokering av likviditetskostnader hos Svenska banker. De mest centrala slutsatserna är för det första, att det finns stora skillnader i hur avancerade bankernas metoder gällande internprissättning och allokering av likviditetskostnader är. Bankerna som använder mindre avancerade metoder kan vara exponerade mot en modell-risk om de inte är medvetna om följderna av att använda en förenklad modell. Två konsekvenser av att använda en förenklade modeller är att bedömningen av lönsamhet kan bli snedvriden samt att det kan uppmuntra till oönskad löptidstransformering. För det andra indikerar resultatet på att kopplingen mellan bankernas riskhantering och internprissättning är relativt svag. Slutligen så indikerar studien att LCR och NSFR har haft en signifikant effekt på bankernas riskhantering men att effekten på internprissättning och allokering av likviditetskostnader är mycket begränsad.