Syftet med uppsatsen är att undersöka hur identitetsarbetet ser ut och har sett ut i Linköpings Hockey Club. Hur har man arbetet för att stärka sin identitet? Mer konkret skulle frågan kunna utformas: Hur har LHC arbetat med klubbkänslan och hur har det arbetet sett ut och förändrats mellan 1976-2003. Tanken är att denna undersökning också ska kunna hjälpa lärare att förstå hur elevers identitet skapas, både i och utanför skolan. Analysen genomförs med hjälp av tre teman; amatörism professionalism, vi dem och fostran förebilder. Studien visar att LHC arbetat med ett flertal strategier för att stärka sin identitet. Främst handlar det om att värna om de ideal man skapat och bevarat sedan klubben bildades 1976. Det gör man genom att fostra ungdomarna till "rätt" värderingar, värva spelare med noggrannhet, aktivt arbeta med internrekryteringar, eftersträva hockeykunnande i alla delar organisationen, samt balansera mellan ideellt och professionellt. I undersökningen visas hur vissa strategier uppkommit, förändrats eller bevarats genom åren. Varje strategi fyller sin unika funktion och riktar sig till olika målgrupper. Vissa strategier är riktade mot de som finns i klubbens periferi. Här hittar vi exempelvis strategierna som ska värva nya medlemmar till gruppen och göra gruppen större. Strategierna som är riktade mot klubben centrum, internrekrytering etcetera, är tänkta att på ett naturligt sätt slussa in nya människor in i Linköpings Hockey Clubs innersta. De människorna ska precis som de igår och de idag, stolt kunna säga: "det är vi som är LHC". I skolan är det inte alltid givet att en vi - dem-gruppering för positiva konsekvenser. Det kan visserligen stärka en grupp, men det kan också leda till att fördomar mot andra ökar. I praktiken kan det handla om allt från rivalitet mellan teoretiska och praktiska utbildningar till fördomar om invandrare. Därför är det viktigt att lärare är uppmärksamma på dessa processer så att lärare kan bistå och skydda eleverna i deras identitetsskapande.

Las proteínas de la familia de las anexinas se caracterizan su unión a los fosfolípidos de la bicapa lipídica de forma dependiente de calcio, a través de los motivos "repetición anexina" presentes en su secuencia. Esta capacidad ha sido descrita mediante ensayos in-vitro, aunque poco se conoce de la funcionalidad de este comportamiento en los sistemas biológicos. Además del calcio, otros componentes celulares, como el citoesqueleto de actina, podrían modular in-vivo la unión de anexinas a las membranas biológicas.En trabajos previos nuestro grupo determinó in-vivo como la anexina A6 era capaz de reclutarse hacia el compartimento endocítico en paralelo a la internalización de las lipoproteínas de baja densidad (LDL), uno de cuyos componentes mayoritarios es el colesterol. En el presente trabajo describimos como el colesterol por si sólo es capaz de inducir este reclutamiento, de forma independiente de calcio. En primer lugar, se determinó que existía una población de anexina A6, asociada a membranas (totales o endosomales) aisladas en ausencia de calcio, y que ésta era liberada al solubilizar el colesterol presente en la bicapa (con digitonina). Además, la acumulación de colesterol en el compartimento endocítico tardío (mediante el tratamiento de las células con la droga U18666A) inducía el reclutamiento in-vivo de anexina A6 hacia éstas membranas, proceso observado mediante fraccionamiento celular (aislamiento de endosomas e immunodetección por western blot) e immunocitoquímica (co-localizando, en estos endosomas a la anexina con el lípido no esterificado -marcado con filipina-). El incremento de la asociación colesterol-dependiente se observó asimismo para la anexina A6 añadida de forma exógena (a membranas aisladas carentes de anexina endógena) descartando la afectación del tráfico intracelular como causa del efecto observado. A continuación se determinó la funcionalidad derivada de la interacción de otro tipo de lipoproteínas involucradas en el metabolismo de colesterol, las HDL (de alta densidad), con la superficie de células CHO. Describimos la activación de Ras de forma subsiguiente a la unión de la partícula a la membrana. involucrando a uno de sus receptores más importantes, el Scavenger Receptor Type B-I (SR-BI). Al estudiar el efecto de la sobreexpresión de anexina A6 sobre esta señalización a partir de las HDL y su receptor SR-BI, en células CHO, se observó una disminución de la activación de Ras y Raf (pero no del resto de MAPKs). Por otro lado, la observación in-vivo (videomicroscopía) de la distribución celular de anexina A6-GFP sobreexpresada en células CHO, muestra como incrementos del calcio intracelular ejercen un reclutamiento masivo y muy rápido de la anexina A6 hacia la membrana plasmática (o dominios subyacentes a ésta), siguiendo un patrón similar al observado para algunas GAPs (GTPase activating proteins). Esta observación, así como la interacción ya descrita in-vitro entre la anexina A6 y p120GAP, sugiere la hipótesis que la translocación calcio-dependiente de la anexina hacia la membrana modularía la concentración de p120GAP, colaborando así en la desactivación de Ras. En este sentido, observamos como la sobreexpresión de anexina A6 induce, en células CHO, un incremento de la asociación de p120 GAP a fracciones de membrana enriquecidas en Ras.La caracterización de estos dominios de concentración de anexina A6 en la membrana indica que se trata de lipid rafts (dominios enriquecidos en colesterol) con presencia de citoesqueleto de actina. Postulamos que, en la célula viva, el calcio, el colesterol y el citoesqueleto de actina colaboran determinando la localización de la anexina en la membrana, desde donde actuaría como un modulador de la señalización a través de Ras. / The annexin family of proteins is characterized by the presence of a tandemly repeated calcium dependant - phospholipid binding domain, called "annexin repeat". However, other cell constituents, like actin cytoskeleton or cholesterol, have been proposed to play a role in annexin binding to biological membranes. In this sense, here we demonstrate in-vivo that cholesterol itself is able to modulate the intracellular distribution of membrane-associated annexin A6, in a calcium - independent manner. Concretely, cholesterol accumulation in the late endocytic compartment, upon treatment of the cells with "U18666A", is accompanied by annexin VI recruitment to this structures. Also, treatment of crude membrane extracts from early or late endosomes with digitonin, a cholesterol-sequestering agent, is able to displace a significant membrane-bound population of annexin VI, associated in a calcium independent manner. Finally, we demonstrate that this redistribution correlates with an increased binding of recombinant GST-annexin VI to cholesterol-enriched endocytic membranes in-vitro.After determining the role of cholesterol in mediating annexin VI recruitment to membranes, we aimed to characterize the signalling pathway activated upon HDL (one of the key lipoproteins in cholesterol metabolism) binding to the cell surface of CHO cells. Here we describe that HDL activates MAP kinases through the small GTPase Ras. We involve in this activation one of the most physiologically important receptors for HDL, the "Scavenger Receptor Type B-I" (SR-BI). We then analyzed this activation pathway in an annexin VI-overexpressing derived cell line, finding that annexin VI partially inhibits the signalling through the small GTPase Ras and blocks the subsequent activation of Raf. This diminished Ras activation is completely dependant on the presence of the enzyme PKC, and does not ultimately lead to a deficient MAPK activation. We also observed that annexin VI overexpression promoted the association of p120 GAP (one of the Ras inactivators and also an annexin VI-interacting protein) with Ras - enriched membrane fractions, suggesting an increased Ras - p120 GAP complex formation in these cells. In summary, we suggest that annexin VI is able to modulate signalling activation from the membranes and that, in this process, both calcium- and cholesterol-mediated membrane recruitment of annexin VI are involved.

No description available.

Les 3-alquil-2-metoxipirazines es troben en moltes plantes, entre les quals hi ha Vitis vinifera. Les més importants pel que fa a la seva presència i potencial influència en l'aroma del vi són la 3-isobutil-, la 3-sec-butil- i la 3-isopropil-metoxipirazina. Aquests compostos es troben entre les aromes varietals del Cabernet sauvignon, però també del Merlot noir, el Sauvignon blanc i el Cabernet franc, entre d'altres.El caràcter 'vegetal' que les 3-alquil-2-metoxipirazines aporten als vins es considera generalment un factor de baixa qualitat, ja que s'associa a la manca de maduresa del raïm al moment de la verema. El seguiment dels continguts d'aquests compostos en raïm, most i vi durant la maduració del raïm i l'elaboració del vi és d'interès per als productors, ja que podria permetre ajustar la poda, l'exposició al sol, el premsat, la maceració i fins i tot el cupatge dels vins per tal d'obtenir un producte final de la màxima qualitat.L'objectiu d'aquest treball ha estat el desenvolupament d'un mètode basat en la cromatografia de gasos amb detector de nitrògen-fòsfor per a poder quantificar les 3-alquil-2-metoxipirazines d'interès enològic en mostos i en vins, i fer-ne un seguiment dels seus nivells durant la maduració del raïm i l'elaboració del vi. Finalment, s'ha estudiat la possible influència de certes condicions de creixement i maduració del raïm: exposició a la llum solar, irrigació, poda i conducció de la vinya, i densitat de plantació.Les 3-alquil-2-metoxipirazines es troben a nivells d'ultra-traça (ng/L) en mostos i vins, dins de matrius molt complexes. Malgrat aquests continguts tan baixos, poden influir en l'aroma i la qualitat del vi perquè els seus llindars de percepció sensorial són al mateix nivell. Així doncs, la seva determinació analítica exigeix la màxima sensibilitat i selectivitat.En condicions òptimes, els límits de detecció del detector de nitrògen-fòsfor per injecció directa són de 0,1-0,2 ng/mL. Donat que els límits de detecció requerits per a l'anàlisi d'aquests compostos en raïm, most i vi són inferiors a 1 ng/L, l'aplicació de la cromatografia de gasos amb aquest detector requereix un factor de concentració de 10.000 o superior. La tècnica de la microextracció en fase sòlida de l'espai de cap (HS-SPME) resulta idònia, ja que proporciona aquest nivell de sensibilitat, així com una excel·lent neteja d'interferències. Els procediments desenvolupats, basats en aquesta tècnica, permeten la determinació de les 3-alquil-2-metoxipirazines en mostos i vins a nivells de ng/L, proporcionant uns percentatges de recuperació de 80- 94% i uns límits de detecció de 0,1-0,3 ng/L.La 3-isobutil-2-metoxipirazina és la de major interès enològic ja que s'ha trobat generalment a concentracions més altes i probablement és la que té més impacte sensorial al vi. Els continguts d'aquest compost en raïm oscil·len entre 2,6 i 42,5 ng/L, mentre que els nivells en vi final són d'entre 4,6 i 15,5 ng/L. La concentració d'aquesta pirazina disminueix amb la maduresa del raïm, sobretot als estadis inicials de maduració. En canvi, els seus continguts en mostos incrementen molt després d'un dia de maceració, probablement degut a l'extracció de les parts sòlides del raïm, i augmenten lleugerament al llarg de la fermentació alcohòlica, però no pas després del descubat.Els continguts mitjans de 3-isobutil-2-metoxipirazina trobats als vins procedents de les vinyes emparrades són significativament més alts que els de les vinyes podades en vas. La protecció de la llum del sol pot resultar en un nivell significativament més baix d'aquest compost als vins finals. Les vinyes regades poden produir raïms i vins amb un nivell significativament més elevat d'aquesta pirazina. Finalment, les vinyes amb una densitat de plantació més elevada, de 4.000 plantes per hectàrea, poden donar lloc a vins amb continguts significativament més alts de 3-isobutil-2-metoxipirazina que les vinyes de 3.000 o 2.000 plantes per hectàrea. / 3-alkyl-2-methoxypirazines are found in many plants, Vitis vinifera among them. The most important ones regarding theire presence and potential influence on the flavor of wine are: 3-isobutyl-, 3-sec-butyl, and 3-isopropyl-2-methoxypyrazine. Those compounds can be found amongh the varietal aromas of Cabernet sauvignon, but also in Merlot noir, Sauvignon blanc and Cabernet franc, among other.The 'vegetative' character that the 3-alkyl-2-methoxypirazines provide to wines is generally considered a low quality factor, since it is associated to the lack of maturity of the grapes at harvest. The possibility of monitoring the contents of those compounds in grapes, must and wines during ripening and winemaking is interesting to producers, since it could allow them to optimize the parameters of pruning, sunlight exposure, press, fermentation and even coupage of wines in order to obtain a final product with the maximum quality.The objective of this work is the development of a method based on gas chromatography with nitrogen-phosphorous detection, in order to quantify the 3-alkyl-2-methoxpyrazines with oenology interest, in musts and wines. The levels of those compounds have been monitored during grape ripening and wine making of experimental samples. Finally, the possible influence of certain ripening conditions has been studied: sunlight exposure, irrigation, vine training and plantation density. 3-alkyl-2-methoxypyrazines are found at the ultra-trace level (ng/L) in musts and wines, in a complex matrix. Despite those low levels, they can have an influence on wine quality because their sensory percepcion thresholds are at the same level. Therefore, their analysis demands the maximum selectivity and sensitivity. In optimum conditions, the detection limits of the nitrogen-phosphorous detector by direct injection are 0.1-0.2 ng/mL. Since the detection limits required for the analysis of those compounds in grapes, musts and wines are lower than 1 ng/L, the analysis by gas chromatography with this detector requires a concentration factor of 10,000 or higher. The head-space solid phase microextraction technique (HS-SPME) is suitable, since it provides this level of sensitivity and an excellent clean up. The methods developed, based on this technique, allow the quantification of the 3-alkyl-2-methoxypirazines in musts and wines at the ng/L level, providing percentages of recovery of 80- 94%, and detection limits of 0.1-0.3 ng/L.3-isobutyl-2-methoxypirazine is the most interesting pyrazine from the oenologic point of view, since it has been generally found at higher contents than the other and it is probably the one with the highest sensory impact in wine. The contents of this compound in grapes are of 2.6 - 42.5 ng/L, whereas the levels in the final wines are of 4.6 - 15.5 ng/L. The levels of this pyrazine decrease with the increasing maturity of the grape, mainly at the begining of ripening. However, these contents increase a lot after one day of maceration, probably due to the extraction of the solid parts of the grapes, and increase slightly along the alcoholic fermentation, but not after racking.The average contents of 3-isobutyl-2-methoxypyrazine found in the wines from the trellised-trained vines are significantly higher than the ones of the goblet-trained vines. Sunlight protection can result on a significantly lower level of this compound in final wines. Irrigated vines can produce grapes and wines with a significantly higher level of this pyrazine. Finally, vines with a higher plantation density, of 4,000 plants per hectarea, can produce wines with significantly higher contents of 3-isobutyl-2-methoxypirazine than vines with lower plantation densities of 3,000 or 2,000 plants per hectarea.

La concentració de proteïnes dels vins blancs és de l'ordre de miligrams per litre. Aquestes proteïnes presenten en el vi càrrega elèctrica positiva degut a que tenen un punt isoelèctric superior al pH del vi. Aquesta càrrega les fa reaccionar amb les substàncies carregades negativament en el vi, especialment polifenols i alguns clarificants addicionats. Aquestes proteïnes influeixen negativament en la qualitat dels vins degut a la tendència a precipitar i produir enterboliments però confereix al vi propietats positives pel que respecta a la estabilització de l'escuma en els vins escumosos i a la influència sobre la volatilitat de les molècules responsables de la aroma dels vins blancs, augmentant llur permanència. El treball realitzat ha consistit en la posta a punt d'un mètode de separació de les proteïnes dels vins per mitjà de tècniques de cromatografia en columna a baixes pressions, coneguda com FPLC. Aquest mètode te una gran precisió i repetibilitat. Així es poden separar les proteïnes del vi en una proteïna de 60 kDa i un nombre variable en una franja de 20 a 30 kDa, que presenten diferent càrrega elèctrica. La fracció de inferior massa molecular presenta un perfil de separació segons la carrega elèctrica diferent per las cinc varietats viníferes estudiades: chardonnay, pinot noir, macabeu, xarel.lo i parellada. S'observa una disminució de la concentració de proteïna durant el procés de vinificació que afecta a totes les fraccions separades; no obstant aquesta davallada és major a les fraccions de 20 a 30 kDa de més càrrega elèctrica positiva, el que s'explica per una més gran reactivitat en front als compostos amb carrega negativa en el vi. S'ha estudiat la influència del temps de contacte amb els baixos fins de fermentació sobre les diferents fraccions de proteïnes sense observar cap variació significativa pel fraccionament estudiat. Al llarg de la maduració s'ha detectat un increment de la concentració de proteïna a la fracció de baixa massa molecular, mentre que la fracció de 60 kDa es manté en concentracions similars en el període estudiat. D'aquesta fracció de 20 a 30 kDa s'ha constatat un increment més gran de les proteïnes amb menys càrrega elèctrica. Després d'analitzar el fraccionament de la fracció de 20 a 30 kDa per bescanvi catiònic de les cinc varietats viníferes durant dos anys s'han observat perfils característics per cada varietat vinífera que permeten classificar-les en funció de les fraccions obtingudes, el que fa pensar en una possible eina per la caracterització varietal. / Proteins are present in white wines in small amounts (a few milligrams per litre). These proteins have a positive electric charge because their isoelectric point is higher than the pH of the wine. This charge makes them react with the negatively-charged substances in the wine, particularly polyphenols or fining agents. These proteins have a negative effect on the wine quality due to their tendency to precipitate and produce cloudiness but they are also positive because they stabilize the foam in sparkling wines and increase the permanence of the molecules responsible for the aroma of white wines.The study consisted of establishing a method for separating proteins from wines using column chromatography techniques at low pressures known as FPLC. This method has high precision and repeatability. Thus the proteins in wine can be separated into a protein of 60 kDa and a variable number of proteins ranging from 20 to 30 kDa, which have different electrical charges. The fraction with the lowest molecular weight has a separation profile which depends on the electrical charge for the five grape varieties studied: Chardonnay, Pinot Noir, Macabeo, Xarel·lo and Parellada.The protein concentration decreases during the vinification process in all the separated fractions. However, this decrease is more pronounced in the fractions from 20 to 30 kDa which had larger positive charges because they react more to the negatively-charged compounds in the wine. The effect of the contact time between the low fermentation fines and the different protein fractions was studied but no significant variation in the fractioning studied was observed. Throughout the maturation the protein concentration was seen to increase in the low molecular weight fraction, while the concentration of the 60 kDa fraction hardly changed. In the 20 to 30 kDa fraction there was a greater increase in proteins with less electrical charge. The fractioning of the 20 to 30 kDa fraction by cationic exchange of the five grape varieties was analyzed for two years and characteristic profiles were observed for each variety which enables them to be classified according to the fractions obtained. This suggests that it may be a possible tool for characterizing varieties.

I vår studie kommer vi att jämföra och analysera elevers språksocialisation i olika skolor.  Undersökningen handlar om hur elever i olika socioekonomiska områden använder sig av språket i olika situationer samt stödet och uppmuntran de får i sitt första språk. Vårt syfte är att jämföra och se om det finns skillnader mellan olika skolor och områden, tanken är att se hur deras flerspråkighet uttrycker sig i klassrummet eller andra situationer när de använder sig av språket. För att nå vårt syfte har vi valt att intervjua flerspråkiga elever på två olika skolar som ligger i två olika socioekonomiska områden. Vi har valt att intervjua 10 elever och valt fem elever från vardera skola.  Det vi tolkat utifrån de resultat vi har fått är att det finns vissa skillnader mellan elevernas syn på deras flerspråkighet i de olika områdena. Skillnaderna är att flerspråkighetens betydelse i områdena är olika då de på ena skolan ser att de kan använda sina kunskaper i många olika situationer i jämförelse med den andra skolan som vi har tolkat anser att deras flerspråkighet är begränsad. En annan skillnad är att på skola ett är det mer normalt att använda sig av sin flerspråkighet i skolsituationer i jämförelse med skola två där de endast används under modersmålsundervisningen.

I denna uppsats vänder vi siktet mot de professionella vuxna som arbetar med ensamkommande flyktingbarn. Syftet med studien är att skapa förståelse för och synliggöra den professionella socialarbetarebs åsikter och erfarenheter kring sitt arbete och med det som utgångspunkt problematisera bemötandets betydelse för ensamkommande barns etablering/integration i Sverige. Bakgrunden till studien återfinns kring en förförståelse kring en bristande integrationspolitik och att individer med invnadrarbakgrund många gånger hamnar i utanförskap genom majoritetens utmålande av invandrare som främmande och kulturellt avvikande. Arbetet med uppstasen bygger på en kvalitativ ansats där empirin baseras på intervjuer.Resultatet påvisar integrationens komplexitet och att personalen upplever att de saknar strategier för det integrationsfrämjande arbetet. I tolkningen av empirin kan vi utläsa flertalet motsägelser däribland att ansvaret för integrationen åläggs den enskilde individen samtidigt som informanterna ger uttryck för nödvändigheten av ett ömsesidigt bemötande. Utifrån ett intersektionellt perspektiv och en postkolonial begreppsapparat påvisar vi hur det sociala arbetets struktur skapar barriärer för ensamkommande barns möjligheter till en gynnsam etablering. Vi menar att den sociala praktiken befäster ett "Vi" och ett "Dom" genom ett normativt ställningstagande där ensamkommande barn konstrueras som "de andra". En viktig aspekt att uppmärksamma är synen på att ensamkommande barn en dag ska betala tillbaka till det svenska samhället. Vi finner denna syn problematisk och menar att en attitydförändring är nödvändig för att skapa goda grunder för en gynnsam etableringsprocess fri från fördomar kring ensamkommande barns främlingskap.

Syftet i denna uppsats är att genomföra en diskursanalys av tidskriften Vi i villa, detta för att kunna besvara hur diskursen uttrycker relationen mellan boendeformen hus, religion och ett framväxande modernt samhälle. Utgångspunkten i arbetet är att religion uppstår ur sociala processer, samt att individens föreställningar om det ideala livet har en normativ funktion. Diskursanalysen resultat analyseras utifrån det moderna, eller postmoderna samhällets framväxande, teori om sekularisering, individualisering och nyandlighet presenteras i litteraturstudien. De första uttrycken för nyandlighet framkommer i materialet 1991, och 2010 framställs boendeformen hus alltmer som en individualiserad föreställning om ett idealt liv, samhällets förändring de sista fyrtio åren har tydligt påverkat sambanden mellan religion och hus.

A systematic investigation into the growth of one-dimensional nanostructures of select II-VI compounds with the wurtzite crystal structure. Two process parameters are systematically altered to observe how each affects deposition. The results of which give a further understanding into the formation of one nanostructure over another, as well as experimental parameters for optimizing the growth of particular CdSe nanomaterials. A statistical analysis is conducted on the experimental data to quantitatively determine the variability and robustness of the experimental setup and process. The information complied from this extensive study will yield a more complete understanding of the experimental setup and how improvements can be made to reduce variability, increase yield, and gain insight into the mechanisms controlling this class of materials.

Pseudomonas syringae is a pathogen of numerous plant species, including several economically important crops. P. syringae pv. syringae B728a is a resident on leaves of common bean, where it utilizes several well-studied virulence factors, including secreted effectors and toxins, to develop a pathogenic interaction with its host. The B728a genome was recently sequenced, revealing the presence of 1,297 genes with unknown function. This dissertation demonstrates that a 29.9-kb cluster of genes in the B728a genome encodes a novel secretion pathway, the type VI secretion system (T6SS), that functions to deliver at least one protein outside of the bacterial cell. Western blot analyses show that this secretion is dependent on clpV, a gene that likely encodes an AAA+ ATPase, and is repressed by retS, which apparently encodes a hybrid sensor kinase. RetS and a similar protein called LadS are shown to collectively modulate several virulence-related activities in addition to the T6SS. Plate assays demonstrate that RetS negatively controls mucoidy, while LadS negatively regulates swarming motility. A mutation in retS affects B728a population levels on the surface of bean leaves. A model for the LadS and RetS control of B728a virulence activities is proposed, and possible roles for the B728a T6SS are addressed.