Tesis realizada en régimen de cotutela con la Universidade Federal de Goiás, Brasil / La presente investigación analiza cómo las identidades digitales no heteronormativas se posicionan en las redes sociales por medio de performances que hacen visibles sus orientaciones de género y de sexualidad, poniendo gafas en las muchas y diversas maneras para expresar masculinidades y feminidades, reforzando la idea de las interfaces sociales como espacios plurales y entornos privilegiados de intercambios culturales para el público que no se identifica con las determinaciones de la heterosexualidad. Para el desarrollo del proyecto utilicé las contribuciones del construccionismo social y una metodología mixta, basada en los aportes de la netnografía y del concepto de bricolaje. La intención de trabajar con estrategias híbridas es adoptada en virtud de la velocidad con que se mueven, se transforman, desaparecen y evolucionan los datos en las redes en internet. Para entender este entramado social opté por crear una red multi-situada, llamada Sexualidades Desobedientes, con perfiles creados en Facebook, Twitter, Tumblr y Youtube. Esta decisión trajo consigo una comprensión relacional que amplió las posibilidades de observación, interacción e interpretación de las dinámicas de las construcciones identitarias en diferentes contextos. Los datos usados fueron problematizados desde la noción de performatividad de género y las reflexiones se centraron en los significados de las identidades digitales, teniendo en cuenta cómo lo cultural conduce y reescribe la historia de los géneros. De este modo lo performativo resulta ser la base para el devenir de la identidad digital y, las herramientas tecnológicas, el medio por el cual esto se torna viable, abriendo las puertas para la creación de nuevas posibilidades de sexualidades y géneros. A partir de esta perspectiva sostengo la idea que los ciberespacios sociales, lejos de ser lugares inmateriales o desencarnados, son parte integrante de lo que somos y por tanto, la corporalidad continua siendo en lo digital la interface con el mundo y nuestro principal referente para expresar emociones, subjetividades, socialización y conocimiento. Esta característica es especialmente potente para la multitud no heteronormativa, pues ofrece la oportunidad de narrar historias en primera persona, construirse a uno mismo a partir de cómo deseamos que los otros nos perciban y vean, crear espacios de visibilidad y dar a conocer hechos, valores y fragmentos que hacen parte importante de sus vidas. Los principales hallazgos sugieren que el movimiento de las personas que desafían los códigos de la heterosexualidad en las redes sociales, produce ruidos y revela un mosaico de performances alternativas que contribuyen positivamente para la convivencia con la diversidad. A pesar de que los y las participantes estudiados operen dentro de los límites de las normas no siempre generosas de las redes sociales, aun así logran resolver muchos años de invisibilidad y silencios. / This investigation analyses how non-heteronormative digital identities present themselves across social networks via performances which reveal their gender identities and sexual orientations. It examines the many and diverse ways of expressing masculinities and femininities, and it reinforces the idea that social interfaces are public spaces and privileged environments of cultural exchange for a community which does not identify itself with the choices of heterosexuality. In developing the project I made use of the contributions of social constructionism and applied a mixed methodology based on ideas of netnography and DIY concepts. The method of working with hybrid strategies was adopted due to the speed at which data travels, is transformed, evolves or disappears on the internet. In order to understand this social framework I decided to build a multi-site network using profiles created on Facebook, Twitter, Tumblr and YouTube. This network, which I titled Sexualidades Desobedientes (Disobedient Sexualities), provided me with a relational understanding which widened the possibilities for observation, interaction and interpretation of identity construction dynamics in different contexts. The data used was problematized from the notion of gender performativity, and the resulting reflections focused on the meanings of digital identities by studying the way in which culture drives and rewrites gender history. In this way, performance becomes the basis for the future of a digital identity, while technological tools are the means by which this identity creation becomes viable, opening doors to new possibilities for genders and sexualities. Based on this perspective I sustain the idea that social cyberspaces, far from being immaterial or disembodied places, are an integral part of who we are, and that corporeality therefore continues to represent our interface with the world and our principal reference for expressing emotions, subjectivities, socialization and knowledge, even in the digital realm. This feature is especially powerful for the non- heteronormative community as it offers them the chance to tell stories in the first person, constructing themselves as they would like others to perceive them, creating spaces of visibility, and presenting facts, values and fragments which make up an important part of their lives. The main findings suggest that the movement of people who defy codes of heterosexuality across social networks produces noise and reveals a mosaic of alternative performances which contributes positively to, and encourages, coexistence with diversity. Despite the fact that the participants studied were acting within the not always generous guidelines of social networks, they still managed to find a solution to many years of invisibility and silence. / A presente pesquisa analisa como as identidades digitais não heteronormativas se posicionam nas redes sociais através de performances que fazem visíveis suas orientações de gênero e de sexualidade, colocando lentes nas muitas e diversas maneiras para expressar masculinidades e feminilidades, reforçando a ideia das interfaces sociais como espaços plurais fundos e ambientes privilegiados de intercâmbios culturais para o público que não se identifica com as determinações da heterossexualidade. Para o desenvolvimento do projeto utilizei as contribuições do construcionismo social e uma metodologia mista, baseada nos aportes da netnografía e do conceito de bricolagem. A intenção de trabalhar com estratégias híbridas é adotada em virtude da velocidade com que se movem, se transformam, desaparecem e evolucionam os dados nas redes em internet. Para entender esta teia social, optei por criar una rede multi-situada, chamada Sexualidades Desobedientes, com perfis criados em Facebook, Twitter, Tumblr e Youtube. Esta decisão trouxe consigo uma compreensão relacional que ampliou as possibilidades de observação, interação e entendimento das dinâmicas das construções identitarias em diferentes contextos. Os dados usados foram problematizados desde a noção de performatividade de gênero e as reflexões se centraram nos significados das identidades digitais, tendo em conta como o cultural conduz e reescreve a história dos gêneros. Deste modo o performativo resulta ser a base para o devir da identidade digital e, as ferramentas tecnológicas, o meio pelo qual isto se torna viável abrindo as portas para a criação de novas possibilidades de sexualidades e gêneros. A partir desta perspectiva defendo a ideia que os ciberespaços sociais, longe de ser lugares imateriais ou desencarnados, são parte integrante do que somos, portanto, a corporalidade continua sendo no digital a interface com o mundo e nosso principal referente para expressar emoções, subjetividades, socialização e conhecimento. Esta característica é especialmente potente para a multidão não heteronormativa, pois oferece a oportunidade de narrar histórias em primeira pessoa, construir-se a si mesmos da forma como gostariam que os outros lhes percebam e vejam, criar espaços de visibilidade e dar a conhecer fatos, valores e fragmentos que fazem parte importante de suas vidas. Os principais resultados sugerem que o movimento das pessoas que desafiam os códigos da heterossexualidade nas redes sociais, produzem ruídos e revela um mosaico de performances alternativas que contribuem positivamente para a convivência com a diversidade. Apesar que os e as participantes estudados operem dentro dos limites das normas nem sempre generosas das redes sociais, ainda assim conseguem resolver muitos anos de invisibilidade e silêncios.

Aquest estudi ens presenta una perspectiva diferent de què és el que pensen els alumnes de la URV sobre l’ús de les tecnologies digitals amb finalitat acadèmica i social; i com es senten sobre el fenomen “natiu digital”. L’objecte central d’aquest estudi és entendre com els estudiants universitaris utilitzen les tecnologies digitals i quines són les implicacions del seu ús en l’educació superior. Per abordar aquest objectiu, el investigador va adoptar un enfocament interpretatiu i va desenvolupar una estratègia d’investigació de mètodes mixtes. Les principals tècniques de recollida de dades utilitzades van ser la revisió integradora de la literatura, els qüestionaris en línia i les entrevistes semi-estructurades. L’estudi es va realitzar a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, Espanya. La comunicació cara a cara, les xarxes socials, el correu electrònic personal, els missatges de text i el telèfon mòbil són les formes preferides de comunicació i connexió amb els altres. La majoria dels estudiants es comuniquen en grups via Facebook i WhatsApp que estan inclosos com part del seu procés d’aprenentatge per compartir informació relacionada amb la classe. Els resultats ens suggereixen que el seu coneixement tecnològic no és el que s’esperaria per els representants de la generació de natius digitals. Els resultats no confirmen l’afirmació que existeix una bretxa tecnològica entre els estudiants més joves i els seus companys de major edat. De fet, ambdós utilitzen les mateixes tecnologies en la seva vida quotidiana, com el ordenador, els telèfons mòbils (WhatsApp), el Internet, el correu electrònic i el Facebook; però això no ha de portar a la conclusió que la nova generació d’estudiants ha desenvolupat sofisticades habilitats tecnològiques. / Este estudio nos presenta una perspectiva diferente de qué es lo que piensan los alumnos de la URV acerca del uso de las tecnologías digitales con fines académicos y sociales; y cómo se sienten sobre el fenómeno "nativo digital". El objetivo central de este estudio es entender cómo los estudiantes universitarios utilizan las tecnologías digitales y cuáles son las implicaciones de su uso en la educación superior. Para abordar este objetivo, el investigador adoptó un enfoque interpretativo y desarrolló una estrategia de investigación de métodos mixtos. Las principales técnicas de recogida de datos utilizados fueron la revisión integradora de la literatura, cuestionarios en línea y entrevistas semi-estructuradas. El estudio se realizó en la Facultad de Ciencias de la Educación y Psicología de la Universidad Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, España. Comunicación cara a cara, redes sociales, correo electrónico personal, mensajes de texto y el teléfono móvil son los modos preferidos de comunicación y conexión con los demás. La mayoría de los estudiantes se comunica en grupos vía Facebook y WhatsApp que son incluidas como parte de su proceso de aprendizaje para compartir información relacionada con la clase. Los resultados nos sugieren que su conocimiento tecnológico no es lo que se esperaría para los representantes de la generación de nativos digitales. Los resultados no confirman la afirmación de que existe una brecha tecnológica entre los estudiantes más jóvenes y sus compañeros de mayor edad. De hecho, ambos utilizan las mismas tecnologías en su vida cotidiana, como el ordenador, teléfonos móviles (WhatsApp), Internet, correo electrónico y Facebook; pero esto no debe llevar a la conclusión de que la nueva generación de estudiantes ha desarrollado sofisticadas habilidades tecnológicas. / This study presents a different perspective of what URV learners think about their use of digital technologies for academic and social purposes and how they feel about the “Digital Native Generation” phenomenon. The central aim of the study is to understand how university learners use digital technologies and what are the implications of their use for higher education. To address this aim, the researcher adopted an interpretivist approach and developed a mixed-method research strategy. The main data collection techniques used were integrative literature review, online questionnaires and semi-structured interviews. The study was conducted in the Faculty of Educational Sciences and Psychology at the Rovira i Virgili University (URV) in Tarragona, Spain. Face-to-face interaction, social networks, personal email, text message and mobile cellphone were the preferred modes of communicating and connecting with others. Most of students’ communication is in groups via Facebook and WhatsApp and had integrated them as part of the learning process to share class-related information. The results suggest that their technological knowledge is not what would be expected for representatives of the digital native generation. The findings do not support the claim that there is a substantial gap between more technologically adept younger students and their older classmates. Indeed, both used many of the same technologies in their everyday lives, with computer, mobile phones (WhatsApp), the Internet, e-mail (personal and institutional account) and Facebook; but this should not lead to the conclusion that the new generation of students has developed sophisticated technological abilities.

Human Cytomegalovirus (HCMV), the prototypic β-herpesvirus, is the most common cause of congenital infections as well as morbidity and mortality in immunocompromised patients. The anti-HCMV drugs currently available have a number of drawbacks (i.e. detrimental side-effects and/or the appearance of drug resistant strains), which limit their clinical usefulness. Therefore, a better understanding of host-virus interactions is important to develop new, safe and effective ways to treat HCMV. HCMV has evolved various strategies to make the host cell more conducive for the replication process, many of these involve modulation of host signalling pathways through proteins or non-coding RNAs. The focus of this thesis is on the regulation of one class of non-coding RNA, microRNAs (miRNA) by HCMV as well as murine CMV (MCMV). miRNAs are short ~22 nucleotide RNA sequences, which negatively regulate the stability and translational efficiency of specific target messenger RNAs (mRNAs). It has been previously shown that three host-encoded miRNAs, miR-199-3p, miR-199-5p and miR-214, are down-regulated in both MCMV and HCMV infected cells. Despite the biological and genomic differences between the two viruses, this down-regulation occurs in both infections, suggesting a possible conserved antiviral role of the miRNAs in mouse and human cells. Consistent with this, miR-199-3p and miR-214 manifest antiviral properties against MCMV and HCMV when over-expressed in vitro. This thesis investigates two hypotheses: 1) CMV down-regulates the expression of these host miRNAs through a mechanism involving viral factors, 2) The down-regulation of miR-199-3p leads to the up-regulation of its targets and this influences the cell in a way that favours some aspect of the viral life cycle. The first part of this project examined the regulation of miR-199-3p, miR-199-5p, and miR-214, which derive from a single primary transcript (pri-miRNA). The down-regulation of all three miRNAs was found to occur at the transcriptional level by 4 hours post infection. The promoter of the miR-199a/214 cluster was therefore cloned into a reporter vector in order to interrogate the factors regulating transcription of pri-miRNA in infection; this was carried out in the murine model based on availability of reagents. The reduction in the pri-miRNA was found to correlate with a decrease in the transcriptional activity of miR-199a/214 promoter in infected cells. Further analysis revealed the presence of a sequence between -421 to -273 relative to the transcription start site (TSS) that was critical for promoter activity. This sequence contains a putative serum response element (SRE), which includes two binding sites for the SRF dimer (serum response factor) and a binding site for a molecule of TCF (ternary complex factor), ELK-1. Initial knock-down studies suggest that these transcription factors are required for basal activity but it remains unknown whether they are involved in the differential expression of miR-199a/214 observed during infection. Another binding site for the transcription factor TWIST-1 was found outside this region, which is known to regulate the miR-199a/214 cluster in other cell types. Western blot analysis showed reduced expression of TWIST-1 in cells infected with HCMV and MCMV infections, by 24 and 48 hours, respectively, suggesting a role of TWIST-1 in regulating miR-199a/214 cluster during these infections. This regulation seems to be dependent on viral gene expression, as a replication deficient viral mutant fails to repress the promoter function and subsequent pri-miRNA production. Taken together, these results suggest an active viral mechanism for transcriptional repression of the miR-199a/214 promoter. To understand the antiviral function of miR-199-3p, the second part of this thesis examined whether miR-199-3p regulates host signalling pathways important for CMV replication and/or the life cycle. A microarray analysis was carried out with samples from cells transfected with miR- 199-3p mimic versus inhibitor. This revealed 198 genes significantly down-regulated by the miRNA. From the 198 genes, Ingenuity pathway analysis (IPA) software identified several host pathways with a potential role in HCMV infection including: PI3K/AKT signalling, the ERK-MAPK cascade, and prostaglandin production. This thesis examined the role of miR-199-3p in regulating the PI3K/AKT pathway in HCMV infection. It was found that miR-199-3p modulates the phosphorylation of the central regulator of PI3K/AKT signalling, AKT. Transfection of miR-199-3p before the infection impedes the complete phosphorylation of AKT, which is known to be required for the immediate early viral gene expression and replication. This provides an explanation for the antiviral function of miR-199-3p, through its ability to modulate AKT phosphorylation. An open question, however, is how the natural down-regulation of miR-199-3p from 24 to 72 hours post infection naturally affects AKT phosphorylation. Several predicted targets of miR-199-3p, such as PIK3CB, ITGA3, and ITGA6 were shown to be up-regulated at these late time points, correlating with the miR-199-3p down-regulation. The interaction of miR-199-3p with target sites in the 3′UTRs of PIK3CB and ITGA3 was validated by luciferase reporter assays and western blotting and qRT-PCR results indicated that protein and mRNA levels of ITGA6 were regulated by miR-199-3p mimic transfection. However, the knock-down of these three targets did not result in a significant decrease of the viral growth, and thus cannot alone explain the antiviral function of miR-199-3p. Overall, this study suggests that the transcriptional repression of miR- 199a/214 is likely a strategy employed by CMV to support its own growth through attenuating the biological effect of miR-199-3p within the host cell.

Unidad de práctica para optar al título de Químico Farmacéutico / Autor no autoriza el acceso a texto completo de su documento / El presente trabajo tuvo por objetivo implementar una metodología analítica para cuantificar dos ácidos grasos de cadena larga omega-3, ácido eicosapentanoico C20:5 (EPA) y ácido docosahexanoico C22:6 (DHA) en una emulsión para infusión intravenosa, Omegaven®, mediante la técnica de cromatografía de gas (GC) acoplada a detector de ionización por llama (FID). Para conseguir el propósito de este trabajo se comenzó por buscar pruebas anteriores de análisis realizados en el laboratorio y bibliografía que permitiera respaldar la metodología a implementar. En base a ello se eligió modificar las condiciones de temperatura del horno del cromatógrafo. La técnica nueva se basó en una ya implementada y en la realizada por el laboratorio de origen del producto (Fresenius-Kabi Alemania), que consideraba ácidos grasos de hasta 18 carbonos. La nueva metodología que se implementó contempló ácidos grasos de hasta 22 átomos de carbono, por lo que las condiciones debieron ser modificadas. Se ajustaron los tiempos en que el horno permaneció a cada temperatura, la duración de las transiciones de aumento de temperatura y el tiempo de duración de la lectura; previo a ello, se observó en pruebas con el producto analizado preliminarmente derivatizado, que tenía peaks detectables hasta alrededor de los 37 minutos, por lo que se adecuó una rampa de temperatura que alcanzara los 45 minutos de lectura para asegurar un cromatograma completo con todos los componentes detectables bajo la técnica en el producto. Se utilizaron 6 estándares de ácidos grasos, 5 de ellos estándares individuales siendo el sexto una mezcla estándar de ácidos grasos esterificados (certificados de análisis se encuentran en Anexo N° 1). Todos los estándares utilizados se adquirieron en forma de éster metílico. Con la inyección de cada estándar en 3 repeticiones para los volúmenes de inyección 2, 3, 4 y 5 μL se pudieron obtener datos de tiempos de retención de cada uno para identificar los mismos en el cromatograma del producto. Para cuantificar estos ácidos grasos se inyectó una mezcla estándar de los mismos con concentraciones conocidas, con lo cual fue posible obtener factores de respuesta de cada peak de interés, (previamente identificado con la inyección individual), respecto de un estándar interno utilizado en la metodología y presente en la mezcla estándar. Los ácidos grasos de interés en el producto Omegaven® son EPA y DHA. Con los factores de respuesta obtenidos y la determinación de los tiempos de retención fue posible identificar y cuantificar estos ácidos grasos presentes en la muestra de producto Omegaven®

No description available.

Syftet med denna studie har varit att få en inblick i hur elevers inre motivation påverkar deras prestationer i matematikämnet. Till studien har det komponerats frågeställningar, vilka har fokuserat på elever mellan förskoleklass och årskurs tre. Detta är en systematisk litteraturstudie, vilket innebär att de aktuella frågeställningarna har ställts till relevant, skriftlig forskning. Resultatet visar på en tudelning gällande den inre motivationens effekter på elevers prestationer i matematikämnet. Majoriteten av de bearbetade studierna presenterar en positiv effekt mellan elevers inre motivation och prestation. Dock förekommer det även motsägelser till detta genom att ett par studier framhåller att det inte går att se några relationer mellan inre motivation och prestation. Slutsatserna som kan utläsas från denna litteraturstudie är att den inre motivationen har någon form av positiv effekt hos eleverna, dock kan den inte alltid knytas till deras prestationer i matematikämnet. / <p>Matematik</p>

Den internationella undersökningen PIRLS 2011 visar att svenska elevers läsförståelse försämras. Syftet med litteraturstudien var att utifrån tidigare forskning undersöka vad boksamtalet har för betydelse för läsförståelsen samt hur man i boksamtalet kan använda metoden Reciprocal Teaching för att utveckla elevers läsförståelse. Detta smalnades av till två frågeställningar: hur kan boksamtal användas för att utveckla läsförståelsen hos elever i årskurs F-3? Hur kan metoden Reciprocal Teaching användas i boksamtal för att utveckla elevers läsförståelse i årskurs F-3? Metoden som har använts är en systematisk litteraturstudie där litteratur systematiskt sökts i olika databaser. Resultatet visade att kvaliteten på boksamtalet sammankopplas med läsningen av texten. Högläsning ger fantastiska möjligheter att agera tillsammans och är en bra utgångspunkt till samtal. Utifrån högläsningen kan man när som helst stanna upp för att samtala om sådant som väcker intresse, sådant som är svårt att förstå, för att fantisera eller bara gissa vad som tillslut kommer att hända. Resultatet visade även att reciprocal teaching är en gynnsam metod för de yngre eleverna genom att arbeta på ett kreativt sätt. En av studiens slutsatser var att eleverna genom att kommunicera och samtala kring böcker utvecklar en djupare läsförståelse, ny kunskap, ordförråd, avancerad språkutveckling och tankeprocesser på en högre nivå. / <p>Svenska</p>

Syftet med denna litteraturstudie har varit att ge en fördjupad förståelse för hur lärare kan använda skönlitteratur i syfte att arbeta med frågor rörande genus i årskurs F-3. Metoden som tillämpats har varit en systematisk litteraturstudie i vilken svensk forskning använts för att kunna uppnå syftet med studien. De vetenskapliga artiklar och avhandlingar som använts i studien har tagits fram genom sökning i dels olika databaser och dels genom manuella sökningar. Det framgick att ämnet för denna studie var tämligen outforskat och därför blev antalet användbara artiklar och avhandlingar få. Av den forskning som använts för att besvara frågeställningen har det framgått att den vanligaste metoden att använda skönlitteratur i syfte att arbeta med frågor om genus lämpligast utgörs av högläsning som sedan efterföljs av ett gemensamt samtal i klassrummet. Läraren kan bidra till konversationen genom att ställa ledande frågor. Fördelen med ett sådant arbetssätt är att elevernas tidigare syn på de båda könen kan komma att förändras och leda till en mer neutraliserad inställning till de könsnormer som finns för pojkar och flickor i samhället i stort. I ett arbete som berör genus utgör läraren en betydande roll då mycket avgörs av dennes kompetens och inställning till genus.

Sverige är, traditionellt, räknat som ett kristet land, vilket betyder att samhället vilar på en kristen grund och på västerländsk humanism. Landet räknas dock som ett av de minst religiösa i världen, och i skolan har det skett en utveckling från kristendomsundervisning till religionsundervisning. Migration och globalisering har lett till att det finns människor från flera olika kulturer och religioner i Sverige, och landet har blivit en plats där människor från världens alla hörn möts och lever tillsammans i ett mångkulturellt samhälle. Det finns människor med olika trosuppfattningar och religioner, vilket innebär att det även i skolans värld finns elever från olika kulturer och religioner. Mot denna bakgrund inriktas studien på hur inkluderingen av elever från olika kulturer ser ut i religionsundervisningen i årskurs F-3. Har skolans religionsundervisning anpassat sig efter det rådande mångkulturella samhället, eller sker undervisningen fortfarande med en kristen grund och utan inkludering, inom ramen för de samhällsorienterande ämnena? I en undersökning som Skolinspektionen har gjort, framkommer det att religionsundervisningen i Sverige inte håller måttet. När den undervisande läraren undviker frågor som kan uppfattas som känsliga; exempelvis värderingar och livsfrågor, blir undervisningen istället ytlig och faktabaserad. Detta leder till att religionsundervisningen uppfattas som stereotyp och ytterligare en följd av detta är att undervisningen blir ointressant för eleverna.

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.