Aquest projecte de recerca se centra en el mesurament de diverses característiques de la organització i de l'entorn amb la vinculació d'aquestes variables als esforços de la companyia; la qual va invertir en intel·ligència competitiva (IC). Aquest estudi té per objecte comprovar si nou característiques organitzatives i vuit condicions ambientals tenen un impacte positiu en les despeses d’IC. A més, s'estudien els efectes de les característiques de l'entorn sobre la relació entre despeses d'organització i IC. Es van estudiar les organitzacions centrades en una Unitat Estratègica de Negoci (UEN). Es va utilitzar una metodologia quantitativa. Es van recollir dades de 225 professionals d’IC per tal de provar les hipòtesis. Els resultats mostra que una variable de la organització “la innovació tecnològica d’una UEN” és significativa y i té un impacte positiu en les despeses d’IC, tot i que l'anàlisi descriptiva mostra que altres quatre variables estan relacionades amb les despeses d’IC. A més, s rebutgen tres variables d'organització. En quant a les vuit variables de l'entorn, dos són significatives i tenen un impacte positiu en les despeses d’IC . Aquests són "la innovació tecnològica de la indústria" i "restriccions regulatòries". L'anàlisi descriptiva mostra que només un dels sis variables de l'entorn, és rebutjada. Pel que fa a l'efecte de contingència de les vuit característiques ambientals sobre la relació entre les nou variables de l'organització i les despeses d’IC, no és possible demostrar l'efecte moderador encara que l'anàlisi descriptiva si mostra alguns efectes. Els resultats de l'estudi permet a qualsevol empresa determinar si hi ha la necessitat de dedicar recursos a IC en base a les condicions organitzatives i de l'entorn de cada empresa. Aquelles empreses que tenen condicions similars a les que es mostren a ser significatiu, poden tenir una necessitat d'establir una funció de IC. / Este proyecto de investigación se concentra en medir varias características de la organización y del entrono y enlazar estas variables con los recursos invertidos por la empresa en inteligencia competitiva (IC). Este estudio comprueba empíricamente si nueve características de la organización y ochos condiciones del entorno tienen un impacto positivo en los gastos en la IC. Adicionalmente, se estudia el efecto de las ochos condiciones del entorno sobre la relación entre la organización y los gastos de IC. Las organizaciones se analizan centrándose en sus unidades estratégicas de negocio (UENs). El método aplicado es cuantitativo. Para poder testear las hipótesis se emplearon datos obtenidos de 225 profesionales de IC. Los resultados mostraron que una variable de la organización, “innovación tecnológica de una UEN”, es significativa y tiene un impacto positivo en el gasto en IC, aunque el análisis descriptivo de otras cuatro variables de la organización muestra que están relacionadas con los gastos de IC. Adicionalmente, tres variables de la organización no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. En cuanto a las ocho variables de entorno, dos son significativas y tienen un impacto positivo en los gastos de IC. Estas son: “innovación tecnológica de la industria” y “restricciones regulatorias”. El análisis descriptivo muestra que solamente una de las otras seis variables del entorno no están positivamente relacionadas con los gastos de IC. Respecto a los factores de contingencia de las ocho características del entorno y que afectan a la relación entre la organización y los gastos de CI, no es posible probar el efecto moderador aunque el análisis descriptivo muestra algunos efectos. Los resultados del estudio permiten a cualquier empresa determinar si existe la necesidad de dedicar recursos a la CI en base a las condiciones de la organización y del entorno de cada empresa. Aquellas empresas que tienen condiciones similares a las que se demuestra que son significativas, pueden tener una necesidad de establecer una función de CI. / This research project focuses on measuring several organizational and environmental characteristics and linking these variables to the company’s efforts invested in competitive intelligence (CI). This study sets out to test empirically if nine organizational characteristics and eight environmental conditions have positive impact on CI expenses. In addition, the effects of the eight environment characteristics on the relationship between organization and CI expenses are studied. Organizations are analyzed focusing on their Strategic Business Units (SBUs). A quantitative methodology is used. Data was collected from 223 CI practitioners in order to test the hypotheses. The results show that one organizational variable “SBU technology innovation” is significant and has a positive impact on CI expenses, although descriptive analysis shows that another four variables are related to CI expenses. In addition, three organizational variables are not positive related to CI expenses. Regarding the eight environmental variables, two are significant and have a positive impact on CI expenses. These are “industry technology innovation” and “regulatory constraints”. Descriptive analysis shows that only one of the other six variables of the environment, is not positive related to CI expenses. With regard to the contingency effect of the eight environmental characteristics on the relationship between the nine organization variables and the CI expenses, it has not been possible to prove the moderating effect although descriptive analysis does show some effects. The results of the study allows any company to establish whether there is a need to devote resources to CI based on the organizational and environmental conditions of each firm. Those firms which have similar conditions to the ones shown to be significant, may have a need to establish a CI function.

Antecedents: la malaltia tuberculosa està relacionada tant amb factors biològics com amb altres determinants de la salut. A Espanya durant els darrers anys es produeixen canvis a l’entorn econòmic, social i sanitari que poden afectar a l’evolució de la malaltia tuberculosa. Objectiu de la tesi: establir com els determinants poden explicar els canvis en el comportament epidemiològic de la tuberculosi i quina ha estat la importància relativa de cadascun. Plantegem una visió holística de la malaltia, en la qual la seva evolució es relaciona amb múltiples factors, molts d’ells no sanitaris. Metodologia: (1) revisió de la literatura i recollida de dades; (2) anàlisi de cointegració de les sèries temporals per a descriure la consistència de cadascun dels determinants i confirmar les seves relacions a llarg termini amb la malaltia; i (3) construcció de models estructurals per analitzar dades transversals que poden mesurar fenòmens multidimensionals i latents, no directament mesurables, com és la propensió a la tuberculosi. Els resultats confirmen les hipòtesis: A) Anàlisi de sèries temporals: (1) la població desprotegida és més susceptible enfront de la malaltia, mentre que no ho és una societat més benestant; (3) els trastorns orgànics i multiorgànics faciliten la progressió de la tuberculosi; (4) la capacitat econòmica, un millor finançament del sistema sanitari i una planificació eficient d’estratègies en salut contribueixen a una menor incidència de la tuberculosi i a una utilització més eficient dels recursos; (5) els estils de vida perjudicials i una climatologia adversa produeixen més utilització dels serveis sanitaris i una major incidència. B) Models estructurals: tant el model MIMIC com el model PATH confirmen que els pesos relatius de cada determinant són diferents. La importància de variables representatives del medi ambient i estils de vida pot ser quatre vegades més gran que la de variables relacionades amb el determinant biològic. / Antecedentes: la tuberculosis está relacionada tanto con factores biológicos como con otros determinantes de la salud. Objetivo de la tesis: establecer como los determinantes de la salud pueden explicar los cambios en el comportamiento epidemiológico de la tuberculosis y cuál ha sido la importancia relativa de cada uno en España. Planteamos una visión holística de la enfermedad, en la cual su evolución se relaciona con múltiples factores, muchos de ellos no sanitarios. Metodología: (1) revisión de la literatura y recogida de datos; (2) análisis de cointegración de las series temporales para describir la consistencia de cada uno de los determinantes y confirmar sus relaciones a largo plazo con la enfermedad; y (3) construcción de modelos estructurales para analizar datos transversales que pueden medir fenómenos multidimensionals y latentes, no directamente medibles, como es la propensión a la tuberculosis. Los resultados confirman las hipótesis: A) Análisis de series temporales: (1) la población desprotegida es más susceptible frente a la enfermedad, mientras que no lo es una sociedad con un alto nivel de vida ; (3) los trastornos orgánicos y multiorgánicos facilitan la progresión de la tuberculosis; (4) la capacidad económica, una mejor financiación del sistema sanitario y una planificación eficiente de estrategias en salud contribuyen a una menor incidencia de la tuberculosis y a una utilización más eficiente de los recursos; (5) los estilos de vida perjudiciales y una climatología adversa producen más utilización de los servicios sanitarios y una mayor incidencia. B) Modelos estructurales: tanto el modelo MIMIC como el modelo PATH confirman que los pesos relativos de cada determinante son diferentes. La importancia de variables representativas del medio ambiente y estilos de vida puede ser cuatro veces más grande que la de variables relacionadas con el determinante biológico. / Background. Tuberculosis is related to biological factors, as well as, to other health factors. Objective. The purpose of this thesis is to analyse the contribution of health determinants to understand changes in the epidemiological behaviour of tuberculosis in Spain. The relative importance of each health determinant effect is evaluated. It is shown that the evolution of tuberculosis is not only related to health determinants, but also to non-health factors. Methodology. (1) Review of the literature and data collection; (2) time series cointegration analysis to describe the consistency of each of the determinants and to confirm its long-term relationships with the disease; and (3) cross-sectional data analysis through structural equations models that allow to measure latent multidimensional phenomena, which are not directly measurable, such as the propensity to tuberculosis. The results confirmed our hypothesis: A) Time series analysis: (1) the unprotected population is more susceptible against tuberculosis. In contrast, a welfare society is more resistant against the disease; (2) organic and multi-organic disorders facilitate the progression of tuberculosis; (3) the size of the budget devoted to health, a better health care financing system and effective health care planning strategies contribute to a lower incidence of tuberculosis and more efficient use of resources; (4) harmful lifestyles and adverse weather conditions increase the use of health services and the incidence of tuberculosis. B) Structural equation modeling: both the hypothesized multiple indicators multiple causes (MIMIC) model and the path model show significant differences in the relative weight of the determinants in explaining tuberculosis indicators. Interestingly, the impact of environment and lifestyles variables on tuberculosis is four times higher than the impact of biological health variables.

En l'actual entorn econòmic, les organitzacions busquen constantment noves formes de flexibilitat en el seu esforç per esdevenir competitives. Una de les avingudes cap a la flexibilització de les organitzacions és l'externalització o outsourcing d'alguns processos empresarials, tant si és amb l'objectiu de retallar costos com amb el d'adquirir experiència i saber fer d'organitzacions externes. La funció de recursos humans o alguns dels seus components també han estat subjectes a l'externalització des de fa ja temps (especialment processos de selecció o activitats de formació). No obstant això, la decisió sobre què externalitzar, com, quan, ia qui és una elecció no desproveïda de certs riscos. L'objectiu d'aquesta tesi és revisar els principals conceptes, lògica i reptes a l'externalització de la funció de recursos humans. Un cop revisada la literatura i proposta una conceptualització de l'outsourcing de recursos humans com a procés i identificant les seves diverses fases, el treball empíric de la tesi es dedica a identificar quins factors poden contribuir a l'èxit en tal procés. Es genera un qüestionari que pregunta per casos d'èxit i fracàs de processos d'outsourcing de recursos humans i les circumstàncies que l'envolten. L'anàlisi estadística dels resultats suggereix que no influeixen en l'èxit del procés factors com la funció, l'objectiu i la temporalitat. Per contra, sí que és important tenir en compte, entre altres, factors com la bona comunicació, l'elecció del proveïdor, el suport el departament de RRHH i no prioritzar el preu. Cal destacar que la majoria d'aquests factors són elements sobre els quals les empreses poden incidir quan implementen un procés de ORH i, per tant, la tesi conclou amb una sèrie de recomanacions per a la pràctica empresarial. / En el actual entorno económico, las organizaciones buscan constantemente nuevas formas de flexibilidad en su esfuerzo para devenir competitivas. Una de las avenidas hacia la flexibilización de las organizaciones es la externalización o outsourcing de algunos procesos empresariales, tanto si es con el objetivo de recortar costes como con el de adquirir experiencia y know-how de organizaciones externas. La función de recursos humanos o algunos de sus componentes también han estado sujetos a la externalización desde hace ya tiempo (especialmente procesos de selección o actividades de formación). Sin embargo, la decisión sobre qué externalizar, cómo, cuándo, y a quién es una elección no desprovista de ciertos riesgos. El objetivo de esta tesis es revisar los principales conceptos, lógica y retos a la externalización de la función de recursos humanos. Una vez revisada la literatura y propuesta una conceptualización del outsourcing de recursos humanos como proceso e identificando sus diversas fases, el trabajo empírico de la tesis se dedica a identificar qué factores pueden contribuir al éxito en tal proceso. Se genera un cuestionario que pregunta por casos de éxito y fracaso de procesos de outsourcing de recursos humanos y las circunstancias que lo rodean. El análisis estadístico de los resultados sugiere que no influyen en el éxito del proceso factores como la función, el objetivo y la temporalidad. Por el contrario, sí es importante tener en cuenta, entre otros, factores como la buena comunicación, la elección del proveedor, el apoyo el departamento de RRHH y no priorizar el precio. Hay que destacar que la mayoría de estos factores son elementos sobre los cuales las empresas pueden incidir cuando implementan un proceso de ORH y, por tanto, la tesis concluye con una serie de recomendaciones para la práctica empresarial. / n the current economic environment, organizations are constantly seeking new forms of flexibility in their efforts to become competitive. One of the avenues towards more flexible organizations is outsourcing or outsourcing of some business processes, whether it is aiming to cut costs and to gain experience and know-how from outside organizations. The human resources function or some of its components have also been subject to outsourcing for some time now (especially selection processes or training). However, the decision on what to outsource, how, when, and to whom election is not without certain risks. The objective of this thesis is to review the main concepts, logic and challenges to outsourcing HR function. After reviewing the literature and proposed a conceptualization of human resources outsourcing process and identifying its various phases, the empirical work of the thesis is dedicated to identify what factors may contribute to success in this process. A questionnaire asking about cases of success and failure of processes of human resources outsourcing and the circumstances surrounding it generates. Statistical analysis of the results suggests that not influence the success of factors such as the function, purpose or temporality. On the contrary, it is important to consider, among others, factors such as good communication, the choice of supplier, supporting the HR department and not prioritize the price. It notes that most of these factors are elements on which companies can influence when implementing a process of ORH and therefore, the thesis concludes with a series of recommendations for business practice

Los sistemas de atención sanitaria tienden en la actualidad a migrar de formas de organización fragmentadas por líneas o niveles, que al mismo tiempo compiten e intentan coordinarse entre sí, hacia formas que integran todos los ámbitos de la oferta asistencial bajo una misma organización, sea virtual o real. Se denominan habitualmente organizaciones sanitarias integradas. La presente tesis incluye un conjunto de estudios que trata de analizar las necesidades asistenciales (morbilidad atendida) de la población de una comarca; comprender la utilización de recursos asistenciales realizada, incluyendo los costes derivados de la misma; al tiempo que mediante técnicas de modelización identificar pacientes con elevadas necesidades de cuidados con el objetivo de planificar e implementar una asistencia de calidad y un uso eficaz y eficiente de los recursos disponibles. / The trend of current healthcare systems is to move away from forms of organisation, which are fragmented by lines or levels, which both compete and try to coordinate, towards systems that integrate all types of care within the same organisation, be it virtual or real. These are usually referred to as Integrated Healthcare Organisations. The present thesis includes a group of studies that together they consider how to analyse the healthcare needs of the population of a region (burden of disease); understand the actual utilisation of healthcare resources, including the costs derived from it; while at the same time, by means of predictive modelling, they identify patients with high needs of care with the aim of scheduling and implementing quality assistance and an effective and efficient use of the available resources.

El turismo es una de los sectores que ha mostrado un destacado crecimiento a nivel mundial actualmente. En relación con el estudio de los impactos negativos, la investigación sobre externalidades ha sido objeto de gran interés, sin embargo la relación entre la actividad turística y de los residuos sólidos municipales (RSM) no ha atendida profundamente. La tesis realiza importantes contribuciones en el análisis de tres aspectos de la relación entre turismo y la gestión de RSM. En primer lugar, el análisis cuantitativo del turismo como factor determinante en la generación de RSM. En segundo lugar, los retos del turismo en la gestión de RSM en destinos turísticos, con énfasis en Mallorca. En tercer lugar, el análisis teórico de incentivos a las empresas turísticas para mejorar la gestión de residuos. Finalmente, la tesis abre camino para identificar una serie de cuestiones que deben ser exploradas en futuras investigaciones.

Els accionistes sempre han estat fonamentals per entendre un negoci. I ho continuen essent avui. Tanmateix, suposar que una empresa s’ha de dirigir només per satisfer les demandes dels accionistes, i que aquests accionistes estan preocupats només per maximitzar els seus beneficis econòmics, resulta problemàtic, davant de les nombroses exigències que tant aquests accionistes com d’altres stakeholders plantegen a les empreses. En una època en què temes com el canvi climàtic i la distància creixent entre els rics i els pobres s’estan convertint en preocupacions urgents per a la societat, el paper de les empreses, les seves finalitats i les seves pràctiques s’estan qüestionant tant en l’àmbit públic, com en el privat i en l’acadèmic. La inversió responsable, els diversos tipus d’inversors, les iniciatives multistakeholder, les comunitats, les campanyes d’activisme i una varietat creixent de stakeholders plantegen múltiples i diverses demandes a les empreses, que van més enllà dels interessos econòmics. Aquesta tesi adopta la perspectiva del repte que suposa per a les empreses que es qüestionin els supòsits en què es fonamenta la seva naturalesa. Hi ha accionistes que s’impliquen en la gestió corporativa de les problemàtiques socials, mediambientals i ètiques, com els drets humans o la degradació de l’entorn. En aquest estudi, s’analitza empíricament i conceptualment aquesta “implicació de l’accionista” (shareholder engagement), que és un fenomen cada vegada més rellevant en la pràctica corporativa i en l’activitat investigadora. Oferim una nova perspectiva de la implicació de l’accionista, que identifica la seva naturalesa política i ètica. D’aquesta manera, participem i contribuïm a la literatura sobre govern corporatiu, inversió responsable, activisme social i ètica empresarial, i obrim noves vies per a la recerca futura. / Los accionistas siempre han sido fundamentales para entender un negocio. Y lo siguen siendo hoy. Sin embargo, suponer que una empresa ha de ser dirigida únicamente para satisfacer las demandas de los accionistas, y que dichos accionistas están preocupados únicamente por maximizar sus beneficios económicos, resulta problemático, a la luz de las numerosas exigencias que plantean a las empresas tanto los accionistas como otros stakeholders. En un tiempo en que determinados temas, como el cambio climático y la distancia creciente entre ricos y pobres, se están convirtiendo en preocupaciones acuciantes para la sociedad, el papel de las empresas, sus fines y sus prácticas están siendo cuestionados en los ámbitos público, privado y académico. La inversión responsable, los diversos tipos de inversores, las iniciativas multistakeholder, las comunidades, las campañas de activismo y la gran variedad de stakeholders han planteado múltiples y diversas demandas a las empresas, que van más allá de los intereses económicos. Esta tesis adopta la perspectiva del reto que supone para las empresas el cuestionamiento de las asunciones en que se fundamenta su naturaleza. Hay accionistas que se implican en la gestión corporativa de las preocupaciones sociales, medioambientales y éticas, como los derechos humanos o la degradación del entorno. En este estudio, se analiza empíricamente y conceptualmente esta “implicación del accionista” (shareholder engagement), pues es un fenómeno cada vez más relevante en la práctica corporativa y en la actividad investigadora. Ofrecemos una nueva perspectiva de la implicación del accionista, que identifica su naturaleza política y ética. De este modo, participamos y contribuimos a la literatura sobre gobierno corporativo, inversión responsable, activismo social y ética empresarial, y abrimos nuevas vías para la investigación futura. / Shareholders have always been fundamental to an understanding of the corporation. The same is true today. However, the assumptions that the firm should be run to meet only the demands of shareholders, and that those shareholders are concerned only about the maximization of financial returns, are problematic in light of the multitude of demands placed on corporations by both shareholders and other stakeholders. At a time when issues such as climate change and the widening gap between rich and poor have become pressing societal concerns, the role of business, its purposes and its practices have been challenged in the public, private, and academic spheres. Responsible investment, diverse investor types, multi-stakeholder initiatives, communities, activist campaigns, and a variety of other stakeholders have resulted in multiple and diverse demands on the company which go well beyond financial interests. This thesis takes the perspective of one such challenge to the fundamental assumptions about the nature of the firm: shareholders who actively engage with corporate management on issues of social, environmental, and ethical concern such as human rights or environmental degradation. This ‘social shareholder engagement’, an increasingly relevant phenomenon in practice and research, is explored here both empirically and conceptually. I provide a new perspective on social shareholder engagement, which identifies the political and ethical nature of these actions. In this way I engage with and contribute to the corporate governance, responsible investment, social activism and business ethics literatures and open a number of future avenues for research.

El tema de l’emprenedoria com un camp d'investigació és àmpliament reconegut i s'ha afirmat com un important motor de creixement econòmic. Aquesta tesi doctoral consisteix en tres assaigs centrats en l'anàlisi de l'emprenedoria. L'ús de diferents bases de dades i l’aplicació de diferents tècniques metodològiques, tant en el macroeconòmic com a nivell microeconòmic, enriqueix aquesta tesi ja que permet analitzar l’emprenedoria des de diferents punts de vista i ens permet analitzar el fenòmen amb més detall. En particular, aquesta tesi aporta noves evidències sobre tres grans temes: el comportament dinàmic de les taxes empresarials; l'autoocupació com una forma d'escapar del desajust de competències i habilitats al lloc de treball i; l'impacte de les petites empreses en comparació amb les grans empreses en el creixement econòmic. Els resultats del primer assaig indiquen un impacte positiu de les sortides empresarials en els nivells futurs d’emprenedoria en un país, sent l’efecte major per a emprenedors d’oportunitat. Els resultats mostren algunes implicacions importants per als investigadors i els responsables de les polítiques, atès que la sortida de negocis pot ser superada quan hi ha una motivació necessitat. Els resultats del segon assaig ens indiquen que no només els auto-empleats són menys probable de declarar tenir desajust de competències i habilitats sinó també que aquells individus que realitzen la transició des de l'ocupació assalariada a l'autoocupació redueixen la seva probabilitat d'inadequació de les qualificacions i competències després d’haver fet la transició. Els resultats del tercer assaig suggereixen que, de mitjana, la participació de les micro i grans empreses pot haver estat ‘per sobre de l’òptim’ (sobretot en els països d'ingressos més baixos de la UE), mentre que la proporció d'empreses mitjanes poden haver estat ‘sota de l'òptim’ (sobretot en països de majors ingressos de la UE). / El tema del emprendimiento como un campo de investigación es ampliamente reconocido y se ha afirmado como un importante motor de crecimiento económico. Esta tesis doctoral consiste en tres ensayos centrados en el análisis de la emprendeduría. El uso de diferentes bases de datos y la aplicación de diferentes técnicas metodológicas, tanto en el macroeconómico como a nivel microeconómico, enriquece esta tesis ya que permite analizar el emprendimiento desde diferentes puntos de vista y con más detalle. En particular, esta tesis aporta nuevas evidencias sobre tres grandes temas: el comportamiento dinámico de las tasas empresariales; el autoempleo como una forma de escapar del desajuste de competencias y habilidades en el lugar de trabajo y; el impacto de las pequeñas empresas en comparación con las grandes en el crecimiento económico. Los resultados del primer ensayo indican un impacto positivo de las salidas empresariales en los futuros niveles de emprendimiento en un país, siendo el efecto mayor para emprendedores de oportunidad. Los resultados muestran algunas implicaciones importantes para los investigadores y los responsables de las políticas, dado que la salida de negocios puede ser superada cuando hay una motivación por necesidad. Los resultados del segundo ensayo nos indican que no sólo los auto-empleados son menos probable que declaren tener desajuste de competencias sino también que aquellos individuos que realizan la transición desde el empleo asalariado al autoempleo reducen su probabilidad de inadecuación de las cualificaciones y competencias después de haber hecho la transición. Los resultados del tercer ensayo sugieren que, en promedio, la participación de las micro y grandes empresas puede haber estado 'por encima del óptimo' (sobre todo en los países de ingresos más bajos de la UE), mientras que la proporción de empresas medianas pueden haber estado 'debajo del óptimo' (sobre todo en países de mayores ingresos de la UE). / The topic of entrepreneurship as a field of research is widely recognised and it has been claimed as a major driver of economic growth. This doctoral thesis consists of three essays focused on the analysis of entrepreneurship. The use of different databases and the application of different methodological techniques, both at macroeconomic and at microeconomic levels, enriches this thesis by approaching the entrepreneurial activity from different points of view and allow us to analyse the phenomenon much deeper. In particular, this thesis provides new evidence on three broad issues: the dynamic behavior of entrepreneurial rates; self-employment as a way to escape from skill mismatches and; the impact of small versus large firms on economic performance. The results of the first essay indicate that exits have a positive impact on future levels of entrepreneurial activity in a country, being this effect higher for opportunity entrepreneurs. The results show some important implications for researchers and policy makers given that business exit may be overcome when there is a necessity motivation. The results of the second essay that not only the average self-employee is less likely to declare being skill-mismatched but also that those individuals who transit from salaried employment to self-employment reduce their probability of skill mismatches after the transition. The results of the third essay suggest that, on average, the share of micro and large firms may have been ‘above optimum’ (particularly in lower income EU countries) whereas the share of medium-sized firms may have been ‘below optimum’ (particularly in higher income EU countries).

El objetivo de este trabajo es el desarrollo de una propuesta de implantación del modelo de costes basado en las actividades (ABC) al sector sanitario y, más concretamente, al Hospital Sociosanitario Francolí. A efectos de fundamentar el trabajo, se analizan, en primer lugar, los modelos de coste desarrollados para los centros sanitarios españoles y sus limitaciones, a continuación, se realiza un estudio en profundidad del modelo de costes ABC y, finalmente, se revisan un conjunto de trabajos sobre implantación del ABC en centros sanitarios. Posteriormente, se plantea el proceso de implantación del ABC al Hospital de Día del HSF. En primer lugar se realiza la identificación y análisis de las actividades desarrolladas en el HD y, a continuación, se desarrolla el proceso de asignación de los costes que abarca las fases de valoración del coste de las actividades y asignación del coste de dichas actividades a los objetos de coste. / The aim of this paper is to develop a proposal to implement the model of activity¬based cost (ABC) to Hospital Sociosanitari Francolí (HSD) First, we review the literature about the cost models developed for Spanish medical centers and we highlight their limitations, then we examine the ABC cost model in depth and finally, we look through a set of papers about ABC implementation in health centers. Subsequently, we consider the ABC implementation process to Day Hospital of HSD. First of all we perform the identification and analysis of Day Hospital activities, then we develop the costs allocation process that includes the assessment of the activities cost and the allocation of the activities cost to the cost objects.

El sector turístico en la Comunitat Valenciana es considerado el pilar más importante tanto para su economía como para su sistema productivo, por lo que los recursos, herramientas y gestión implicados en su promoción y diferenciación son analizados en este trabajo, contando con la aportación de diferentes expertos del sector. Bajo el título “Comunitat Valenciana: territorio, destino y marca. Un análisis general de sus herramientas comunicativas", se pretende abarcar, de una forma global, los significados con los que puede relacionarse su denominación y que estuviesen más conectados con la comunicación turística a través de su evolución desde que, en 1985, se dieran los primeros pasos para su promoción, por parte de la administración autonómica, bajo una denominación que pretendía abarcar las provincias de Alicante, Castellón y Valencia. Este es un recorrido desde la primera marca territorio "Mediterrània" hasta la actual "Comunitat Valenciana".

Competitiveness and excellence heavily rely on the capacity of regions to innovate and transfer knowledge from academic institutions to society. In a scenario where these values acquire a growing importance, universities are called to expand their traditional objectives (teaching and research) by introducing in their objective function the so-called third stream mission. The efficient implementation of these goals is expected to increase the economic and social welfare of territories. This means that universities have turned into crucial engines for regional development. Consequently, universities have to reshape their structures and strategies to incorporate these new demands claimed by public administrations, practitioners, academics and other stakeholders in the society. As a result, it is important to question whether universities allocate their internal resources and capabilities effectively to cope with all the functions they are assumed to develop. In this context, the study of the ways through which universities align their resources in relation to the achievement of their multiple objectives has become a critical research issue, questioning if both environmental factors and internal resources and capabilities can explain performance differences in higher education institutions. Differences in size, geographical location and institutional frameworks depict a complex but challenging framework. The analysis of the contribution of higher education institutions to regional development has gained increased attention. Even though the number of studies dealing with this field of research is extensive, from their analysis it is possible to identify a theoretical and empirical gap in the modelling of universities¿ performance that takes into account its multidimensional nature. Therefore, this thesis aims to fill this gap by examining "what" universities do, "why" they do what they do, and "how" they do it. In particular, the contribution of this dissertation is three folded. First, we propose and define an objective function for public universities. Second, we identify the factors that best contribute to the achievement of teaching, research and knowledge transfer outcomes. Third, we assess university's performance and we scrutinise the different strategic behaviours followed by Spanish public universities. To this end, we carry out an exhaustive literature review, and we present a theoretical framework to model the objective function of universities. From this theoretical development our hypotheses emerge. We therefore propose a three-step empirical analysis to test our hypotheses, focusing the analysis on the Spanish public higher education system. In the first stage analysis, we run different regression models to explain the determinants of university's missions. Second stage employs Data Envelopment Analysis to assess the efficiency of Spanish public universities. Finally, in the third stage we propose a cluster analysis to get a better grasp about the strategic approaches followed by Spanish public universities to address their objective function. Our results suggest that universities can be classified in five different categories. Empirical findings shed some light on how these institutions align their internal resources and capabilities with their strategic orientation. The identified categories follow: efficient universities that are very good at publishing (Cluster 1); universities with a clear lack of resources and institutional support (Cluster 2); universities with a knowledge-transfer orientation (Cluster 3); specialised universities (Cluster 4); and universities with a more academic orientation (Cluster 5). These findings verify our intuition that universities tend to concentrate on certain specific competences, suggesting that universities implement their strategies in different ways according to their specific features and the characteristics of the region where they are located. / La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.La competitivitat i l’excel•lència depenen en gran mesura de la capacitat de les regions per a innovar i transferir coneixement des de les institucions acadèmiques a la societat. En un escenari on aquests valors adquireixen una importància creixent, les universitats estan cridades a ampliar els seus objectius tradicionals (docència i recerca) mitjançant la introducció de la “tercera missió”. S’espera que la implementació eficient d’aquests objectius contribueixi al benestar econòmic i social dels territoris. Això significa que les universitats esdevenen importants motors pel desenvolupament regional. Conseqüentment, les universitats han de redefinir les seves estructures i estratègies per incorporar les noves demandes exigides des de l’administració pública, el sector públic, els acadèmics, i altres promotors. En aquest context, esdevé doncs clau preguntar-se per si les universitats assignen les seves capacitats i recursos interns amb eficàcia per tal de fer front a aquestes demandes, és a dir, conèixer com les universitats alineen els seus recursos en relació amb l'assoliment dels múltiples objectius que han de desenvolupar. Diferències en el tamany, ubicació geogràfica i contexts institucionals representen un marc complex però desafiant, que permet qüestionar en quina mesura els factors de l’entorn i els recursos i capacitats internes poden explicar diferències en el seu rendiment. L'estudi de les universitats com a motors pel desenvolupament regional ha adquirit un interès creixent. Això no obstant, d’entre l’extens nombre d'estudis s’identifica un buit teòric i empíric en la modelització de les seves funcions considerant el seu caràcter multidimensional. Així, aquesta tesi té com a objectiu omplir aquest buit, analitzant "què" fan les universitats, "per què" ho fan, i "com" ho fan. En particular, la contribució de la tesi és triple. En primer lloc, proposar i definir una funció objectiu per a les universitats públiques. En segon lloc, identificar aquells factors que contribueixen a millorar els resultats de docència, recerca i transferència de coneixement. I en tercer lloc, avaluar l’activitat acadèmica mitjançant l’estudi dels diferents comportaments estratègics que segueixen les universitats. Partint d’aquests objectius, primerament es dur a terme una revisió exhaustiva de la literatura, que permet definir el marc conceptual per a modelitzar la funció objectiu de les universitats, a partir d’on sorgeixen les hipòtesis. Posteriorment, es contrasten les hipòtesis mitjançant un anàlisi empíric en tres etapes, centrant l’anàlisi en el sistema universitari públic espanyol. En la primera etapa, s’utilitzen diferents models de regressió per explicar els determinants de les diferents missions de les universitats. En una segona etapa s’avalua l’eficiència tècnica de les universitats de la mostra utilitzant la metodologia de l’Anàlisi Envolvent de Dades. Per últim, la tercera etapa proposa un anàlisi de conglomerats amb la finalitat d’obtenir una major comprensió sobre els enfocaments estratègics que segueixen les universitats a l’hora d’afrontar la seva funció objectiu. Els resultats obtinguts suggereixen que les universitats es poden classificar en cinc categories, aportant informació d’interès sobre com aquestes institucions alineen les seves capacitats i recursos interns amb l’orientació estratègica. Les categories identificades responen a: universitats eficients i propenses a la recerca (Grup 1); universitats amb una manca de recursos i suport institucional (Grup 2); universitats orientades a la transferència de coneixements (Grup 3); universitats especialitzades (Grup 4); i universitats amb orientació a la docència (Grup 5). Aquests resultats confirmen la intuïció de que les universitats tendeixen a concentrar-se en certes competències específiques, suggerint que la implementació de l’estratègia respon tant a les característiques específiques de cada universitat com a les de la regió on estan ubicades.