Aquesta tesi doctorar està integrada per tres assajos en els que s’analitzen canvis en la situació laboral de les persones i com aquests canvis impacten en la carrera professional. En el primer assaig, a partir de l’historial laboral d’una mostra aleatòria d’individus, s’estudien els determinants de les durades dels períodes d’ocupació i atur en una àrea urbana (Barcelona). El període analitzat (79/84) inclou canvis institucionals i de cicle econòmic. Estimant un model de supervivència en temps discret, mitjançant el càlcul de la funció de risc proposat per Jenkins (1995), s’obté que, factors individuals, regulatoris, macroeconòmics i d’empresa afecten a la durada dels períodes d’ocupació i atur. D’acord amb la teoria de l’emparellament, la probabilitat de trobar ocupació i de perdre la feina, es major i menor, respectivament en una àrea urbana (Barcelona) que en una localització mitjana espanyola. Pel segon i tercer assajos s’utilitzen les dades de l’enquesta a graduats que elabora AQU-Catalunya. En el segon assaig s’analitza la influència de la via d’entrada a l’ocupació en la qualitat de la carrera professional. S’aporten evidències de que les entrades mitjançant les vies d’accés pròpies de la institució universitària adrecen a carreres professionals de major qualitat. En el tercer s’analitza la influència del cicle econòmic sobre la qualitat de la carrera professional. Es fa, mitjançant la creació d’un “pooll cross-section” d’individus que se van graduar entre els anys 2004 y 2010, les estimacions indiquen que la crisi econòmica ha provocat una caiguda mitjana del 20% en el nivell de salaris i del 6% de l’índex d’adequació. Així mateix, l’evidencia assenyala que en les fases recessives augmenta el valor de l’experiència professional, l’antiguitat en l’empresa i del retorn de les competències. / Esta tesis doctoral consta de tres ensayos en los que se analizan cambios en la situación laboral y su influencia los resultados de la carrera profesional. En el primer ensayo, a partir del historial laboral de una muestra de trabajadores de una área urbana (Barcelona), se analizan los determinantes de las duraciones de los periodos de empleo y desempleo. El periodo estudiado (79/84) incluye cambios institucionales y de ciclo económico. Se estima un modelo de supervivencia en tiempo discreto mediante el cálculo de la función de riesgo propuesto por Jenkins (1995). Se aportan evidencias de que factores individuales, de empresa, regulatorios y macroeconómicos influyen en la duración de los periodos de empleo y desempleo. Además, la probabilidad de encontrar empleo o ser despedido, es mayores y menores respectivamente en una área urbana (Barcelona) que en una localización española media. Para el segundo y el tercer capítulo se utilizan los datos de la encuesta a graduados elaborada por AQU-Catalunya. En el segundo, se analiza la influencia de la vía de entrada al primer empleo en la calidad de la carrera profesional. Se aportan evidencias de que las vías de acceso propias del sistema universitario conducen a carreras profesionales de mayor calidad. En el tercer capítulo, se analiza la influencia del ciclo económico en la carrera profesional, mediante la creación de un “pool cross-section” de tres cohortes de individuos que se graduaron en el sistema de universidades públicas de Cataluña entre los años 2004 y 2010. Las estimaciones indican que durante la reciente crisis económica se produjo una caída media del 20% del nivel salarial y del 6% en el índice de adecuación. Asimismo, la evidencia obtenida apunta a que durante las depresiones se incrementa el valor de la experiencia laboral, la antigüedad en la empresa y el retorno de las competencias. / This doctoral thesis consists of three essays focused on changes in the labour status of workers and how this variation affects the career building process. Based on data from a random sample of labour force participants in a given urban area (Barcelona), the first essay appraises the determinants of employment and unemployment spells. The covered period (79/84) includes significant institutional changes and economic cycle fluctuations. Using the discrete-time duration model with the logistic hazard function proposed by Jenkins (1995), results show that individual, firm, regulatory and macroeconomic factors affect urban (un)employment duration. Also, consistent with the matching theory, the predicted hazards indicate that the likelihood of finding a job and of being fired is higher and lower, respectively, in the city of Barcelona than in an average Spanish location. Data used in the second and third chapter originate from a graduates’ survey conducted by AQU-Catalunya. The second chapter analyses the influence of the labour market entrance method in the quality of professional career outcomes. We find empirical evidence that the university institutional methods (internships and job boards) deliver better outcomes. Finally, the third chapter provides evidence of the influence of the business cycle on career outcomes. We create a "pool cross-section" of three cohorts of individuals graduated in the Catalonian public university system between 2004 and 2010. During the recent economic crisis estimates indicate an average fall of 20 % in the wage level and 6% in adequacy ratio. Also, the evidence obtained suggests that during economic downturns the value of work experience, seniority and the return of skills increases.

El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido / El teixit industrial de la província d'Alacant ha estat escenari d'aglomeracions d'empreses. Aquestes formes organitzatives empresarials s'enfronten als nous reptes del mercat globalitzat havent de millorar la seva competitivitat. Entre diferents alternatives a seguir per part de les empreses, podríem destacar les estratègies d'innovació, de diversificació cap a diferents sectors productius, d'especialitzacióen segments del mercat.Observem que la deslocalització de la producció dels sectors més tradicionals de la província d'Alacant (calçat, tèxtil, ...) ha afectat tant a les empreses finals de productes com a les empreses de components que proveeixen a les mateixes, constatant-se que les empreses tradicionals de components han anat disminuint la seva vinculació existent entre elles. Per tant, es detecta que l'activitat productiva d'aquestes indústries de components, fonamentalment aquelles que comporten un component tecnològic, tendeix a diversificar la seva oferta a diferents sectors econòmics. En aquest procés de diversificació el procés d'innovació entenem que ha estat clau. / El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido clave / The industrial fabric of the province of Alicante has been the stage for agglomeration of companies. These forms of business organization face new challenges of globalized markets like having to improve their competitiveness. Among the various alternatives for companies to succeed, are worth pointing out strategies of innovation, diversification in different sectors of production and specialization in market segments. We observe that the relocation of the most traditional production sectors of the province of Alicante (footwear, textile ...) has affected the final production enterprises as well as the supplying ones. It can be clearly seen in the decrease of collaboration between these enterprises. Therefore this shows that the productive activity of these industries of components, fundamentally those which imply a technological component, tends to diversify its offer to different economic sectors. We understand that the innovation process has been essential in this process of diversification.

Les escoles de negocis han esdevingut, sobretot a partir del procés de globalització neoliberal iniciat en els anys 1980, en centres de poder on es formen professionals que ocupen llocs rellevants en les noves estructures empresarials, econòmiques i polítiques. La darrera crisi econòmica global de principis del segle XXI ha qüestionat aquest neoliberalisme ensenyat en les escoles de negocis i, en conseqüència, la legitimitat d’aquests centres educatius per guiar els camins econòmic, social i polític de la societat mundial. Paral•lelament al procés de globalització neoliberal, la tècnica i tecnologia modernes han canviat la manera com entenem la societat, les empreses, la ciència i el planeta, essent les noves tecnologies de la informació el paradigma d’aquesta nova societat global del segle XXI. En el treball presentem la tècnica com un element creat per l’home que, a la vegada, el defineix i, consegüentment, en determina el seu coneixement i la seva llibertat. Els interessos econòmics creats a partir de la Revolució Industrial són la clau per entendre l’expansió de la tècnica i de la tecnologia modernes i, en aquest sentit, la tècnica educativa ha tendit, per aquestes mateixes motivacions econòmiques, a l’especialització dels coneixements. Partint d’aquesta realitat, el treball mostra la necessitat que la tècnica educativa actual potenciï el que anomenem coneixement reflexionat, que és diferent a l’acumulació d’informació, i que definim com el component clau de l’economia moderna globalitzada, una economia que té com element característic i diferenciador l’aplicació del coneixement individual i col•lectiu en aparells de generació de coneixement, que, al seu torn, són fruit de la revolució de les tecnologies de la informació. Els canvis que la tècnica i ciència modernes han provocat fan necessari estudiar com funciona la tècnica educativa d’avui i quin tipus de coneixement necessitem les persones per construir la nostra pròpia llibertat. Els descobriments moderns del funcionament de la memòria humana i la plasticitat cerebral són fonamentals per elaborar coneixement reflexionat a escoles i universitats. A més, el moment actual d’incertesa social en el marc de la nova societat noosfèrica moderna fa inevitable la necessitat que en els centres educatius es formin persones amb unes noves habilitats i fortaleses que els permetin viure lliurement en la concepció moderna de l’espai i del temps. Per tot plegat, en el treball defensem que els objectius de les escoles de negocis han de ser responsables amb les necessitats socials i econòmiques mundials i plantegem una necessària legitimació de les causes socials i econòmiques que es tracten en els seus plans d’estudis, els quals, com demostrem, són homogenis arreu del planeta i emmotllats als criteris de rànquings diversos publicats en revistes especialitzades. Com a conclusió, proposem un programa transdisciplinar que anomenem Sòcrates per a potenciar el coneixement reflexionat entre els alumnes i ajudar a crear professionals amb personalitat i ètica d’acord a les necessitats socials i econòmiques de cada moment i regió. / Las escuelas de negocios se han convertido, sobre todo a partir del proceso de globalización neoliberal iniciado en los años 1980, en centros de poder donde se forman profesionales que ocupan puestos relevantes en las nuevas estructuras empresariales, económicas y políticas. La última crisis económica global de principios del siglo XXI ha cuestionado este neoliberalismo enseñado en las escuelas de negocios y, en consecuencia, la legitimidad de estos centros educativos para guiar los caminos económicos, sociales y políticos de la sociedad mundial. Paralelamente al proceso de globalización neoliberal, la técnica y tecnología modernas han cambiado el modo cómo entendemos la sociedad, las empresas, la ciencia y el planeta, siendo las nuevas tecnologías de la información el paradigma de esta nueva sociedad global del siglo XXI. En el trabajo presentamos la técnica como un elemento creado por el hombre que, a la vez, lo define y, consecuentemente, determina su conocimiento y su libertad. Los intereses económicos creados a partir de la Revolución Industrial son la clave para entender la expansión de la técnica y de la tecnología modernas y, en este sentido, la técnica educativa ha tendido, debido a estas mismas motivaciones económicas, a la especialización de los conocimientos. Partiendo de esta realidad, el trabajo muestra la necesidad que la técnica educativa actual potencie lo que llamamos conocimiento reflexionado, que es diferente a la acumulación de información, y que definimos como el componente clave de la economía moderna globalizada, una economía que tiene como elemento característico y diferenciador la aplicación del conocimiento individual y colectivo en aparatos de generación de conocimiento, que a su vez, son fruto de la revolución de las tecnologías de la información. Los cambios que la técnica y ciencia modernas han provocado hacen necesario estudiar cómo funciona la técnica educativa de hoy y qué tipo de conocimiento necesitamos las personas para construir nuestra propia libertad. Los descubrimientos modernos del funcionamiento de la memoria humana y la plasticidad cerebral son fundamentales para elaborar conocimiento reflexionado en escuelas y universidades. Además, el momento actual de incertidumbre social en el marco de la nueva sociedad noosférica moderna hace inevitable la necesidad de que en los centros educativos se formen personas con unas nuevas habilidades y fortalezas que les permitan vivir libremente en la concepción moderna del espacio y del tiempo. Por todo ello, en el trabajo defendemos que los objetivos de las escuelas de negocios deben ser responsables con las necesidades sociales y económicas mundiales y planteamos una necesaria legitimación de las causas sociales y económicas que se tratan en sus planes de estudios, los cuales como demostramos, son homogéneos en todo el planeta y moldeados a los criterios de rankings diversos publicados en revistas especializadas. Como conclusión, proponemos un programa transdisciplinario que llamamos Sócrates para potenciar el conocimiento reflexionado entre los alumnos y ayudar a crear profesionales con personalidad y ética de acuerdo a las necesidades sociales y económicas de cada momento y región. / Business schools have become, particularly from the neoliberal globalization process that started in the 1980's, centers where professionals are trained to take up important places in new business, economic and political structures. The last global economical crisis of the early twenty-first century has questioned this neoliberalism taught in business schools and, consequently, the legitimacy of these educational centers to guide the global economic, social and political paths of the world. Hand in hand to the process of neoliberal globalization, techniques and modern technology have changed the way we understand society, business, science and the world. They have become the new information technology paradigm of the new 21st century global society. At work we present the technique as something created by man which in turn is defined and thus determines his knowledge and freedom. The economic interests originated during the Industrial Revolution are the key to understanding the widespread of technique and modern technology. Besides, in this sense, teaching techniques have led to the specialization of knowledge by the same reason. Bearing this in mind, the study shows the need for the current teaching techniques to enhance what we call knowledge through thought, which is different to information accumulation and defined as the key component of the modern globalized economy. This economy has as a characteristic and differentiating feature the application of individual and collective knowledge into knowledge-generating devices, which, in turn, are the result of the revolution of information technology. The changes that modern technique and science have caused require study how current teaching techniques work and what kind of knowledge do we humans need to build our own freedom. Modern discoveries on human memory and brain plasticity are essential to develop knowledge through thought in schools and universities. In addition, the current uncertainty in the social frame of the new noospherical modern society makes it unavoidable to ignore the need in schools to train people with new skills and strengths that allow them to live freely in the modern conception of space and time. All in all, the paper argues that the goals of the business schools should be responsible for the global social and economic needs and proposes the necessary legitimation of the social and economic roots treated in their curricula which, as shown, are homogeneous across the globe and fitting the criteria of different rankings published in specialized journals. In conclusion, we propose a transdisciplinary program named Socrates as to bolster knowledge through thought among students and help to create professionals with ethics and personality according to the social and economic needs of each time and region.

La ràpida i forta penetració de les tecnologies de la comunicació mòbil als mercats mundials presenta al marketing mòbil amb una forta influència en l'activitat empresarial i en la conducta del consumidor, tant a nivell nacional com a global. Mentre que la recerca acadèmica s'ha centrat a estudiar indústries específiques en el context del marketing mòbil, aquest estudi es centra en un grup professional molt concret: els metges en consulta privada. A la primera part d'aquesta recerca es desenvolupen els conceptes claus relacionats amb el marketing mòbil a l'àrea mèdica. L'estudi dut a terme en ginecòlegs a Alemanya proporciona un nombre rellevant d'aspectes tant en el grup de metges que no utilitzen el mitjà mòbil en la seva pràctica mèdica com per als pocs que ja ho utilitzen. En el grup dels no usuaris, els resultats indiquen diverses barreres determinants que dificulten l'adopció del mitjà mòbil com són la falta de temps del metge, consideracions econòmiques i legals, i la falta d'informació. L'estudi també identifica el grau d'utilitat percebut pels metges per a diverses funcions dels mòbils i aporta suggeriments respecte als factors que poden contribuir a l'adopció d'aquest mitjà. S'utilitzen els mètodes de Regressió logística ordinal i regressió logística directa amb la finalitat d'establir en quina mesura els factors demogràfics i l’experiència prèvia en l'ús de mitjà mòbil influeixen sobre les decisions i percepcions dels metges. L'estudi també presenta els resultats d'un grup de metges que ja està utilitzant canals mòbils en la seva pràctica mèdica. S'identifiquen tendències, les activitats planificades i no planificades a través dels mòbils i s'informa dels resultats de l'ús dels dispositius i tecnologia mòbil en la seva pràctica mèdica. Les implicacions, limitacions i futures línies de recerca conclouen aquesta dissertació. / La rápida y fuerte penetración de las tecnologías de la comunicación móvil en los mercados mundiales presenta al marketing móvil con una fuerte influencia en la actividad empresarial y en la conducta del consumidor, tanto a nivel nacional como global. Mientras que la investigación académica se ha centrado en estudiar industrias específicas en el contexto del marketing móvil, este estudio se centra en un grupo profesional muy concreto: los médicos en consulta privada. En la primera parte de esta investigación se desarrollan los conceptos claves relacionados con el marketing móvil en el área médica. El estudio llevado a cabo en ginecólogos en Alemania proporciona un número relevante de aspectos tanto en el grupo de médicos que no utilizan el medio móvil en su práctica médica como para los pocos que ya lo utilizan. En el grupo de los no usuarios, los resultados indican varias barreras determinantes que dificultan la adopción del medio móvil como son la falta de tiempo del médico, consideraciones económicas y legales, y la falta de información. El estudio también identifica el grado de utilidad percibido por los médicos para diversas funciones de los móviles y aporta sugerencias respecto a los factores que pueden contribuir a la adopción de este medio. Se utilizan los métodos de Regresión logística ordinal y regresión logística directa con el fin de establecer en qué medida los factores demográficos y experiencia previa en el uso de medio móvil influyen sobre las decisiones y percepciones de los médicos. El estudio también presenta los resultados de un grupo de médicos que ya está utilizando canales móviles en su práctica médica. Se identifican tendencias, actividades planificadas y no planificadas a través de los móviles y se informa de los resultados del uso de los dispositivos y tecnología móvil en su práctica médica. Las implicaciones, limitaciones y futuras líneas de investigación concluyen esta disertación. / Mobile communication technologies have penetrated markets throughout the world, and thus mobile marketing is likely to have a strong influence on future business activities and consumer behavior, as well as on national and global markets. While academic research has started to focus on particular industries in the mobile marketing context, this study shifts the focus to the particular professional group of physicians in private practice. After first developing key concepts related to mobile marketing in the physician domain, the research carried out with gynecologists in Germany then provides a number of relevant insights stemming from both physicians not employing the mobile medium in their medical practice and the few who already do so. For the group of Non-Users, the findings indicate that several key adoption barriers seem to prevent the inclusion of the mobile channel, including the physicians’ lack of time, economic and legal considerations, and lack of information. The study also identifies the degree of usefulness for a range of mobile activities as perceived by the physicians themselves, and provides insights into which factors would be conducive for physicians to start using the mobile medium for said purposes. Both ordinal logistics regression and direct logistics regression are employed to gain a better understanding of how demographic factors and status of private mobile use impact physician responses. This yields significant findings across the board, with interesting implications given the demographic shift currently taking place in the German healthcare arena. The research also provides evidence from a group of physicians who already take advantage of the mobile channel in their medical practice. We identify current, planned and not-planned mobile activities, and present the reported experiences along several lines resulting from the use of mobile devices and technology in their medical practice. Implications, limitations and future research avenues conclude this dissertation.

El paper del coneixement comú a les organitzacions (CKO, en la sigla en anglès) és creixent en la literatura com un tema important; tanmateix, la seva formalització és lenta. Aquesta tesi presenta un model de CKO que descriu la seva relació amb la capacitat organitzativa en el context de les teories de l’empresa. Disseny, metodologia i enfocament Tenint en compte l’estat no sistematitzat del coneixement a les organitzacions i els diversos enfocaments de què és objecte la capacitat organitzativa, en aquest treball s’analitzen textos de les teories del coneixement i de les teories de l’empresa, seguint mètodes de codificació de la grounded theory, amb vista a emmarcar un model per tal d’observar i avaluar casos de CKO que participen en la pràctica productiva. El component de recerca empírica d’aquesta tesi segueix l’estratègia de l’estudi del cas per a la recopilació de dades i de la grounded theory per a la seva anàlisi. El cas correspon a un programa de cooperació internacional interuniversitari, que va durar deu anys, en què s’integren els coneixements en forma de lliçons apreses. Les dades inclouen l’extensa documentació del programa, tres sèries d’enquestes, 16 entrevistes filmades i 36 històries. Aquí, la grounded theory segueix el concepte de sensibilització de Charmaz (2000)per guiar la codificació inicial utilitzant com a referència el marc conceptual desenvolupat. Conclusions El CKO es caracteritza per: a) la tensió en la integració dels coneixements en la pràctica productiva; b) la lògica d’instrumentalitzar eines organitzacionals (OT), y c) els processos pels quals es reconeixen els coneixedors. El CKO funciona com a mediador entre les OT (directives, plans, estructura, arquitectura i rutines) i l’eficiència de la capacitat organitzativa. El CKO apareix no com una eina organitzativa, sinó com els processos relacionats que els instrumentalitzen i per mitjà dels quals els coneixedors són reconeguts i donen forma al sistema interpretatiu de l’organització. Aquesta tesi ofereix criteris de gestió orientats a l’eficiència del CKO (sorgits d’aquesta concepció), amb vista a aplicar eines organitzatives que integren el coneixement en la pràctica productiva, i proposa: a) una visió organitzacional integral de les teories existents del saber; b) un model d’observació d’instàncies del saber a les organitzacions; c) un esquema per tal d’emmarcar les teories de l’empresa, i d) un model per entendre el rol del coneixement comú a les organitzacions. / El papel del conocimiento común en las organizaciones (CKO por sus siglas en inglés) se acentúa en la literatura como un tema importante; sin embargo su formalización está rezagada. Esta tesis presenta un modelo de CKO que describe su relación con la capacidad organizacional en el contexto de las teorías de la firma. Diseño, metodología y enfoque: Teniendo en cuenta el estado no-operacionalizado del conocimiento en las organizaciones y los variados acercamientos a la capacidad organizacional, este trabajo entrevista textos de las teorías del conocimiento y de las teorías de la firma, siguiendo métodos de codificación de “grounded theory”, para enmarcar un modelo para observar y evaluar instancias de CKO que participan en la práctica productiva. El componente de investigación empírica de esta tesis sigue la estrategia de estudio de caso para la recopilación de datos, y “grounded theory” para su análisis. El caso corresponde a un programa de cooperación internacional Interuniversitario, que duró diez años, en el que se integra conocimientos en lecciones aprendidas. Los datos incluyen la extensa documentación del programa, 3 sets de encuestas, 16 entrevistas filmadas y 36 historias. Aquí, “grounded theory” sigue el concepto de sensibilización de Charmaz (2000) para guiar la codificación inicial utilizando como referencia el marco conceptual desarrollado. Hallazgos: CKO está caracterizado por la (a) tensión en la integración de conocimientos en la práctica productiva, (b) la lógica de instrumentalizar herramientas organizacionales (OT) y (c) los procesos por los cuales se reconocen a los conocedores. CKO funciona como mediador entre OT (directivas, planes, estructura, arquitectura y rutinas) y la eficiencia de la capacidad organizacional. CKO emerge, no como una herramienta organizacional, sino como los procesos relacionados que los instrumentalizan, y por medio de los cuales los conocedores son reconocidos y dan forma al sistema interpretativo organizacional. Esta disertación ofrece criterios de gestión orientados a la eficiencia (surgidos de esta concepción) de CKO) para aplicar herramientas organizacionales que integran el conocimiento en la práctica productiva, y propone (a) una visión organizacional integral de teorías existentes del saber, (b) un modelo de observación de instancias del saber en organizaciones, (c) un esquema para enmarcar teorías de la firma, y (d) un modelo para entender el rol del conocimiento común en las organizaciones. / The role of common knowledge in organizations (CKO) is emphasized in literature as an important topic; however, its formalization has been neglected. This dissertation presents a model of CKO that depicts its relationship with the capability of the organization within the context of theories of the firm. Design/methodology/approach: Considering the un-operationalized status of knowledge in organizations and the several approaches to organizational capability, this work interviews text of the theories of knowing and the theories of the firm, following grounded theory coding methods, to frame a model to observe and assess CKO instances that participate in the productive practice. The research empirical component of this dissertation follows case study strategy for data collection and grounded theory for data analysis. The case corresponds to a ten-year International Inter-university Cooperation Program that integrates knowledge into lessons learned. Data include program extensive program documentation, 3 sets of surveys, 16 filmed interviews, and 36 stories. Grounded theory follows Charmaz (2000) sensitizing concept approach to guide initial coding using the developed framework. Findings: CKO is characterized by the (a) tension of integrating knowledge into the productive practice, (b) logic of instrumentalizing organizational tools (OT), and (c) processes by which knowers are recognized. CKO also operates as mediator between OT (directives, plans, structure, architecture and routines) and the efficiency of the organizational capability. CKO emerges, not as an organizational tool, but as the related processes that instrumentalize them, or by which knowers are recognized and shape the organizational interpretative system. Dissertation offers efficiency oriented managerial criteria (emerged from the CKO conception) for applying organizational tools to integrate knowledge into the productive practice, and proposes (a) an integrated organizational view of extant theories of knowing, (b) a model for observing knowing instances in organizations, (c) a scheme for framing theories of the firm, and (d) a model for understanding the role of common knowledge in organizations

No description available.

En el marc de la nova Societat de la Informació i el Coneixement aquesta Tesi pretén aportar verificació empírica a la Teoria de Gestió del Coneixement i reflexió teòrica per a millorar la seva pràctica. Partirem com a Hipòtesi Principal de la creença que el desenvolupament del Coneixement Propi ("firm specific knowledge" a la literatura acadèmica) contribueix a aportar avantatges competitius sostenibles en el tems a les organitzacions. Amb aquest objectiu utilitzarem els resultats de 3 Estudis sobre Gestió del Coneixement i Competitivitat fets al llarg d'una dècada (2001, 2005, 2009). Mentre observem clares evidències de formació d'un Coneixement Propi en els mecanismes d'Aprenentatge de l'organització, poc d'això s'observa a les Pràctiques de Gestió del Coneixement que, de fet, haurien de servir per a potenciar-lo Aquest fet explicaria la important discrepància entre dos aspectes clau del que les empreses consideren, al ser interrogades a través de l'enquesta, vers el Coneixement (valors 4+5 escala de Likert): - La importància del Coneixement com Activo Estratègic - 93,6%. - L'adequada Gestió del Coneixement a la seva empresa - 16,5% El Coneixement és molt important però no es gestiona bé. / En el marco de la nueva Sociedad de la Información y el Conocimiento esta Tesis pretende aportar verificación empírica a la Teoría de Gestión del Conocimiento y reflexión teórica para mejorar su práctica. Partiremos como Hipótesis Principal de la creencia que el desarrollo del Conocimiento Propio ("firm specific knowledge" en la literatura académica) contribuye a aportar ventajas competitivas sostenibles en el tiempo a las organizaciones. Para este fin usaremos los resultados de 3 Estudios sobre Gestión del Conocimiento y Competitividad realizados a lo largo de una década (2001, 2005, 2009). Mientras se observan claras evidencias de formación de un Conocimiento Propio en los mecanismos de Aprendizaje organizacional, poco de ello se observa en las Prácticas de Gestión del Conocimiento que, de hecho, deberían servir para potenciarlo. Este hecho explicaría la importante discrepancia entre dos aspectos clave de lo que las empresas consideran, al ser interpeladas a través del cuestionario, acerca del Conocimiento (valores 4+5 escala de Likert): - La importancia del Conocimiento como Activo Estratégico - 93,6%. - La adecuada Gestión del Conocimiento en su empresa - 16,5%. El Conocimiento es muy importante pero no se gestiona bien. / In the context of the modern Information and Knowledge Society, this Dissertation aims to provide an empirical basis for the Theory of Knowledge Management as well as theoretical observations to improve it in practice. Our starting Working Hypothesis was the belief that the development of Firm-Specific Knowledge (as it is known in the academic literature) provides firms with sustainable competitive advantages. We used the findings of three studies on Knowledge and Competitiveness Management carried out over the course of a decade (2001, 2005, 2009). While there is clear evidence of Firm-Specific Knowledge building through organizational Learning mechanisms, very little of it is observable in Knowledge Management Practices ¿ which should, in reality, be maximizing its potential. This would explain the significant discrepancy between two key aspects in companies regard Knowledge, as tested by the questionnaire: - The importance of Knowledge as a Strategic Asset - 93.6%. - The adequate Management of Knowledge by the firm - 16.5%. Knowledge is very important but is not properly managed.

JUSTIFICACIÓ: La diabetis tipus 2 consumeix aproximadament un 15% del pressupost del sistema nacional de salut. La rendibilitat econòmica dels programes dirigits a la seva prevenció se sol avaluar en escenaris informàtics virtuals i es dubta sobre la seva eficiència real en la pràctica clínica. OBJECTIU: Avaluar l'eficiència i la rendibilitat econòmica d'un programa de prevenció de la diabetis denominat DE-PLAN-CAT. MATERIAL I MÈTODE: Disseny d'un estudi prospectiu de cohorts en atenció primària amb dues fases. A la primera (n=2054), doble cribratge entre participants de 45-75 anys lliures de diabetis mitjançant el qüestionari FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –el rendiment va ser avaluat– i una sobrecàrrega oral amb glucosa. A la segona fase, els subjectes amb risc (n=552) es van assignar consecutivament a una intervenció estandarditzada (n=219) o bé a una intensiva sobre l'estil de vida (n=333): en grup (n=230) o individualment (n=103). L'indicador primari d'efectivitat va ser la incidència de diabetis (norma OMS). Es va relacionar el cost directe per grup amb l'efectivitat i la qualitat de vida (qüestionari 15D). RESULTATS: L'índex de participació fou 80,6% en la primera fase i 88,5% en la segona. L'escala FINDRISC va maximitzar fins 0,71 l'àrea sota la corba ROC (Receiver Operating Characteristic). Després de 4,2 anys, la incidència acumulada de diabetis va ser 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervenció intensiva i 28,8% (22,9-35,3%) en estandarditzada (36,5% reducció-risc-relatiu) i la taxa de risc 0,64 (0,47-0,87,p<0,004). L'increment del cost en intervenció intensiva va ser 106 € per participant en modalitat individual i 10 € en la grupal, representant 746 € i 108 € per cas evitat de diabetis, respectivament. La intervenció intensiva va comportar un sobrecost de 3243 € per any de vida guanyat, ajustat per qualitat. CONCLUSIÓ: La intervenció intensiva fou factible, efectiva reduint la incidència de diabetis i també eficient en termes econòmics. / JUSTIFICACIÓN: La diabetes tipo 2 consume aproximadamente un 15% del presupuesto del sistema nacional de salud. La rentabilidad económica de los programas dirigidos a su prevención se suele evaluar en escenarios informáticos virtuales y se duda sobre su eficiencia real en la práctica clínica. OBJETIVO: Evaluar la eficiencia y la rentabilidad económica de un programa de prevención de la diabetes denominado DE-PLAN-CAT. MATERIAL Y MÉTODO: Diseño de un estudio prospectivo de cohortes en atención primaria con dos fases. En la primera (n=2054), doble cribado entre participantes de 45-75 años libres de diabetes mediante el cuestionario FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) –cuyo rendimiento fue evaluado– y una sobrecarga oral con glucosa. En la segunda fase, los sujetos con riesgo (n=552) se asignaron consecutivamente a una intervención estandarizada (n=219) o a una intensiva sobre el estilo de vida (n=333): en grupo (n=230) o individualmente (n=103). El indicador primario de efectividad fue la incidencia de diabetes (norma OMS). Se relacionó el coste directo por grupo con la efectividad y la calidad de vida (cuestionario 15D). RESULTADOS: El índice de participación fue 80,6% en la primera fase y 88,5% en la segunda. La escala FINDRISC maximizó hasta 0,71 el área bajo la curva ROC (Receiver Operating Characteristic). Tras 4,2 años, la incidencia acumulada de diabetes fue 18,3% (IC95%: 14,3-22,9%) en intervención intensiva y 28,8% (22,9-35,3%) en estandarizada (36,5% reducción-riesgo-relativo), siendo la tasa de riesgo 0,64 (0,47-0,87;p<0,004). El incremento del coste en intervención intensiva fue 106 € por participante en modalidad individual y 10 € en la grupal, representando 746 € y 108 € por caso evitado de diabetes, respectivamente. La intervención intensiva comportó un sobrecoste de 3243 € por año de vida ganado, ajustado por calidad. CONCLUSIÓN: La intervención intensiva fue factible, efectiva reduciendo la incidencia de diabetes y también eficiente en términos económicos. / RATIONALE: Type 2 diabetes consumes about 15% of the national health budget. The cost-effectiveness of programmes aimed at preventing diabetes is usually evaluated by virtual computer models and there are reasonable doubts about real efficiency during clinical practice. AIM: To evaluate efficiency and cost-effectiveness of a diabetes prevention programme called DE-PLAN-CAT. MATERIAL AND METHOD: A prospective cohort study was designed and performed in primary care with two phases. The first one (n=2054) involved individuals without diagnosed diabetes aged 45-75 years screened by FINDRISC (Finnish Diabetes Risk Score) questionnaire –whose performance was also assessed– and a subsequent oral glucose tolerance test. In the second phase, high-risk individuals who were identified (n=552) were allocated sequentially to standard care (n=219), a group-based (n=230) or an individual-level (n=103) intensive lifestyle intervention (n=333). The primary outcome was the development of diabetes (WHO). We evaluated the cost of resources used with comparison of standard care and the intervention groups in terms of effectiveness and quality of life (15D questionnaire). RESULTS: The participation rate was 80.6% in the first phase and 88.5% in the second one. The FINDRISC scale maximized to 0.71 the area under the ROC (Receiver Operating Characteristic) curve. After 4.2-year median follow-up, the cumulative incidences were 18.3% (95%CI:14.3-22.9%) in the intensive intervention group and 28.8% (22.9-35.3%) in the standard care group (36.5% relative-risk-reduction). The corresponding 4-year Hazard Ratio was 0.64 (0.47-0.87;p<.004). The incremental cost induced by intensive intervention compared with the standard was 106€ per participant in the individual level and 10€ in the group-based intervention representing 746€ and 108€ per averted case of diabetes, respectively. The estimated incremental cost-utility ratio was 3243€ per quality-adjusted life-years gained. CONCLUSION: The intensive lifestyle intervention was feasible, delayed the development of diabetes and was also efficient in economic analysis.

Almenys des de mitjans dels anys vuitanta, la regió de Murcia (Espanya) s'ha convertit en un zona agroindustrial plenament inserida en els mercats globals de mercaderies agrícoles. En aquest context, el raïm de taula, un producte emblemàtic del sud-est espanyol, estava cridat a convertir-se en el “cultiu estel·lar” de la regió, condensant en sí moltes de les problemàtiques derivades, d'una banda, dels profunds canvis experimentats en el sector agrícola durant les darreres dècades i, d'altra banda, de les dràstiques transformacions esdevingudes a nivell global. En aquest context, els agricultors autònoms i les petites explotacions agrícoles familiars, semblen haver quedat aparentment marginats dels canals de comercialització global i de la concentració de capital agroindustrial. Ara bé, estan realment aquests actors abocats al fracàs del seu model productiu, o són possibles certes possibilitats de futur? És aquest procés de concentració de terres i mercats per part de les grans empreses del sector agrícola un desenvolupament necessari a Espanya i Europa? Quines són les estratègies de vida econòmica, d'organització social i política, que podrien permetre'ls conservar la seva cultura laboral? Aquestes són, en efecte, les preguntes fonamentals de la nostra recerca, orientades a comprendre primer la situació actual d'aquests petits agricultors autònoms del raïm de taula a Múrcia, imaginant posteriorment possibles solucions i perspectives de futur. / Al menos desde mediados de los años ochenta, la Región de Murcia (España) se ha convertido en una zona agroindustrial plenamente inserta en los mercados globales de mercancías agrícolas. En este contexto, la uva de mesa, un producto emblemático del sureste español, estaba llamada a convertirse en el “cultivo estrella” de la región, condensando en sí muchas de las problemáticas derivadas, por un lado, de los profundos cambios experimentados en el sector agrícola durante las últimas décadas y, por otro lado, de las drásticas transformaciones acaecidas a nivel global. En este contexto, los agricultores autónomos y las pequeñas explotaciones agrícolas familiares, parecer haber quedado aparentemente marginadas de los canales de comercialización global y de la concentración de capital agroindustrial. Ahora bien, ¿están realmente abocados al fracaso de su modelo productivo, o son imaginables ciertas posibilidades de futuro? ¿Es este proceso de concentración de tierras y mercados por parte de las grandes empresas del sector agrícola un desarrollo necesario en España y Europa? ¿Cuáles son las estrategias de vida económica, de organización social y política, que podrían permitirles conservar su cultura laboral? Estas son, en efecto, las preguntas fundamentales de nuestra investigación, orientadas a comprender primero la situación actual de estos pequeños agricultores autónomos de la uva de mesa en Murcia, imaginando después posibles soluciones y perspectivas de futuro. / At least since the mid 80s the Region of Murcia (Spain) has become an agro-industrial area completely integrated into the global market of agricultural products. In this context, the table grape, an emblematic product of the southeast of Spain, has the potential to be considered the regional “star crop”. Condensing itself many of the problems derived, on the one hand, from the deep changes experienced in the agricultural sector during the last decades and, on the other hand, from the transformations taking place at a global level. In this new context, self-employed farmers and small familiar exploitations are apparently excluded from the new channels of global commerce and from the concentration of agro-industrial capital. However, are they really heading towards the failure of their productivity model or do potential alternatives exist? Is the process of the concentration of the land and the markets by the big companies of the agricultural sector a necessary development in Spain and Europe? Which economical life strategies and socio-political organisation would allow them to maintain their working culture? These are the fundamental questions of our investigation. Firstly, we try to understand the current situation of self-employed farmers in Murcia dedicated to table grape. Secondly, we propose possible solutions and future-oriented perspectives for the involved actors.

Al llarg dels segles, el mar Mediterrani, font de recursos i d’intercanvis, ha vist com les societats que s’hi han establert desenvolupaven tècniques per aprofitar les seves riqueses. Alhora, ha estat escenari de continus enfrontaments derivats de la confluència de múltiples factors. La present tesi analitza la política, l’economia i la societat del litoral de la Corona d’Aragó en els segles XVI i XVII amb l’objectiu concret de conèixer l’aprofitament del mar, a partir d’un sistema de pesca: les almadraves. Sicília, Sardenya, València i Catalunya van protagonitzar un complex negoci, d’àmplies expectatives, enfocat a la pesca de la tonyina, que va significar millores tècniques, una nova visió de la vida al litoral, una lluita contra els perills del mar, però sobretot, un impuls econòmic. Les almadraves van contribuir a una organització social pròpia que unia aquests territoris amb uns interessos comuns, que els va portar a cooperar i a competir pels mercats. Totes aquestes relacions van proporcionar una millora en el desenvolupament del mar alhora que, sense saber-ho, constituïen un ric llegat cultural i lingüístic que, sobretot a les illes, constitueix una part important en el conjunt de la història marítima. / En el transcurso de los siglos, el Mediterráneo, como fuente de recursos y de intercambios, ha visto como las sociedades que se establecieron en su litoral desarrollaron técnicas para aprovechar sus riquezas. Al mismo tiempo ha sido escenario de reiterados conflictos derivados de la confluencia de varios factores. La presente tesis analiza la política, la economía y la sociedad del litoral de la Corona de Aragón en los siglos XVI y XVII con el objetivo concreto de conocer el aprovechamiento del mar, a partir de un sistema de pesca: las almadrabas. Sicilia, Cerdeña, Valencia y Cataluña protagonizaron un complejo negocio, con amplias expectativas, que se centraba en la pesca del atún y que significó una notable evolución tecnológica, una nueva visión de la vida en el litoral, una lucha contra los peligros del mar, pero por encima de todo, un impulso económico. Las almadrabas han contribuido a estructurar una organización social propia que conectaba unos territorios con intereses comunes, que les llevó a cooperar y a competir por los mercados. Estas relaciones proporcionaron una mejora en el desarrollo del mar, al mismo tiempo que, sin saberlo, contribuyeron a enriquecer el legado cultural y lingüístico que, sobre todo en las islas, constituía una parte importante en el conjunto de la historia marítima. / Over the centuries, Mediterranean Sea has been a strategic and resource site. So as to exploit its riches, large variety of techniques was developed. However, Mediterranean Sea also witnessed constant clashes during this period for its interest. This thesis analyzes the coast of the Crown of Aragon from its politics, economy and society, with a specific aim; acknowledge sea profit during sixteenth and seventeenth centuries, while a certain kind of tuna fishing called almadraba was applied. Sicily, Sardinia, Valencia and Catalonia took part in this broad business, which meant the need in technical improvements and a struggle against the dangers of the sea. But it especially promoted life near the coast and an economic boost. All these regions used to have in common a characteristic social organization according their interests, which led them to cooperate but also compete in the markets. It also meant culture and linguistics enrichment. All in all, this kind of trap fishery is a remarkable part in those islands maritime history.