• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 129
  • 77
  • 18
  • 1
  • Tagged with
  • 225
  • 225
  • 116
  • 103
  • 77
  • 40
  • 36
  • 22
  • 18
  • 15
  • 15
  • 13
  • 13
  • 12
  • 11
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
171

La Calidad de Vida Urbana medida a través del tipo de acceso al agua potable. el caso de Cochabamba, Bolivia.

Menéndez Monzonís, Laura 16 October 2015 (has links)
La presente investigación tiene como objetivo determinar la calidad de vida de una población a partir su tipo de acceso al agua potable, especialmente en las zonas donde no existe cobertura de la red pública. Para ello se diseña un Índice de Calidad de Vida Urbana (ICVU) en el que el acceso al agua potable es un factor determinante. Esta herramienta da respuesta a los estudios internacionales que demuestran que el agua es un factor esencial en la calidad de vida de una sociedad y por tanto no debe considerarse tan sólo como una variable más dentro de la dimensión del hábitat (como hasta el momento se ha considerado en los métodos existentes para el cálculo de la calidad de vida). Por otro lado, el estudio del caso se ha realizado en el área sin cobertura de agua potable de la ciudad de Cochabamba (Bolivia). Por lo que, además del objetivo principal mencionado, ha contribuido a dar solución al problema de la carencia de información de la zona. La obtención de estos datos actualizados y representativos es de gran importancia ya que permite hacer un diagnóstico adecuado de la zona más vulnerable de la ciudad y por tanto será de gran utilidad a la hora de proyectar futuras intervenciones, especialmente en aquellas relacionadas con la mejora del acceso al agua y la calidad de vida de los habitantes.
172

Accessing the Chinese market. A critical look at the challenges and best practices of Spanish firms

Perea Muñoz, Eva, 15 January 2013 (has links)
Xina representa avui el mercat emergent més atractiu del món. Molts indicadors econòmics ho confirmen: Xina encarna un país amb un PIB pròsper, una creixent població urbana, una ascendent classe mitjana i un augment en la despesa privada i públic. Malgrat tot això, les exportacions espanyoles a Xina són encara baixes i subratllen un dèficit comercial desfavorable i crònic. Per descomptat, es fan esforços per corregir aquest desequilibri de comerç. L'evolució a partir de 2009 mostra un augment de les exportacions espanyoles a Xina, una petita reducció en el dèficit i un augment en la inversió directa. No obstant això, tot això encara representa un canvi modest. El present document es basa en tres hipòtesis: en primer lloc, l'accés al mercat xinès dicta que les empreses estrangeres en general, i espanyoles en particular, adaptin els seus productes o serveis a aquesta demanda específica. En segon lloc, Xina ofereix un atractiu mercat conformat per molts consumidors i una significativa emergent classe mitjana. Espanya no aprofita plenament aquestes oportunitats. Finalment, l'accés al mercat xinès està ple d'obstacles: es requereix una inversió important, personal especialitzat, un període de recuperació llarg, molta paciència i perseverança. Per tant, és accessible només per a les grans empreses. Mentre es confirmen les dues primeres hipòtesis, no ocorre el mateix amb la tercera. Algunes grans i molt reconegudes marques espanyoles estan tenint gran èxit a Xina. Però també hi ha centenars de petites empreses que operen de manera fructífera en aquest país, en tots els sectors. L'enquesta realitzada confirma que hi ha importants possibilitats d'èxit, independentment de la grandària de l'empresa. La qüestió crucial és tenir una estratègia molt clara per a la implementació del projecte a Xina. Per tant, podem concloure que el fonamental no és principalment la mida (encara que pugui ajudar) sinó tenir una estratègia clara i complir amb certs requisits que s'analitzaran detalladament. S'ha realitzat una exhaustiva investigació utilitzant dades quantitatives i qualitatives. Es va enviar un qüestionari a les empreses espanyoles a Xina per categoritzar qui són i identificar les oportunitats; estudiar les seves dificultats i plans per al futur al país; descobrir les millors pràctiques: un marc que recolzi l'acció estratègica de les nostres empreses. Totes aquestes variables es troben desenvolupades en els propers capítols. Finalment, podem concloure que el món avança a un ritme turbulent i les empreses tracten d'adaptar-se ràpidament als canvis. Si en el passat recent les empreses occidentals es van traslladar a Xina per accedir al seu baix cost laboral, avui dia intenten accedir el mercat intern creixent. S'obren oportunitats gràcies a una classe mitjana ansiosa per consumir que augmenta ràpidament. L'accés és difícil i ple d'obstacles. Al mateix temps, els guanys no s'esperen fàcilment a curt termini. Però existeixen oportunitats per a les empreses espanyoles de totes les grandàries i sectors (un en particular és el turisme de qualitat de Xina cap a Espanya). El document proposa unificar esforços per promoure la marca Espanya, ja que Xina està aquí per quedar-se i les empreses espanyoles estan a Xina per quedar-se.
173

Essays on financial contagion

Urbina Calero, Jilber Andrés 05 December 2013 (has links)
Esta tesis analiza el mecanismo de transmisión de la reciente Crisis Financiera Global de 2008 por medio del empleo de pruebas de hipótesis para determinar si el contagio ocurrió, la ausencia de contagio implica que la propagación de la crisis se dio por vía de interdependencia. Esta tesis está constituida por siete capítulos muy relacionados entre sí, todos ellos están dedicados a analizar la existencia del contagio en los mercados bursátiles. La principal conclusión de este trabajo es que los mercados permanecen altamente vinculados antes y después de la crisis, de manera que, el contagio no fue el principal canal de transmisión de la crisis. En este trabajo se usaron observaciones diarias los retornos de seis mercados bursátiles abarcando el periodo que va desde junio de 2003 hasta diciembre 2012. El foco principal de la investigación es sobre el estudio de los comovimentos condicionales, es decir, la correlación condicional y la co-asimetría condicional. / This thesis analyses the transmission channel of the recent 2008 Global Financial Crisis by testing whether contagion occurred, the absent of contagion implies that crisis spills over via interdependence. This thesis consists of seven closely related chapters, all of them are devoted to analyze the existence of contagion in stock markets. The main conclusion from this work is that markets remains highly linked before and after crises, therefore, contagion is not the main transmission channel. Daily estimations on six aggregate stock market returns are used in this study covering from June 2003 to December 2012. The main focus of the research is on conditional comovements, namely, conditional correlations and conditional co-skewness.
174

Essays in Dynamic Macroeconometrics

Dahlhaus, Tatjana 14 June 2013 (has links)
Esta tesis, titulada “Ensayos en Macroeconometría dinámica” se compone de tres ensayos y estudia dinámicas macroeconómicas desde una perspectiva empírica. El primer capítulo, titulado “Choques Tecnológicos y Horas Trabajadas: Nueva Evidencia de un Modelo Estructural de Factores” estudia los efectos de los choques tecnológicos sobre las horas trabajadas. Hasta ahora, el análisis se ha llevado a cabo utilizando exclusivamente los modelos estructurales vectoriales autoregresivos (SVAR) y los resultados obtenidos varían en función de la especificación de las horas trabajadas. En niveles, las horas trabajadas aumentan; expresadas en tasas de crecimiento, las horas caen. Aquí un enfoque diferente se toma. Los efectos sobre las horas son estimados usando un modelo estructural de factores dinámicos. El análisis se realiza con un conjunto de datos que contiene 102 series trimestrales de EE.UU. durante el período 1959Q1-2007Q4. El resultado principal es que un choque tecnológico positivo aumenta las horas trabajadas en el mediano y largo plazo aunque no tiene efecto en el impacto. Este hallazgo contrasta con el resultado obtenido en los modelos SVAR con horas expresadas en tasas de crecimiento ya que la respuesta es negativa. La diferencia es atribuible al hecho de que el choque tecnológico es no fundamental, lo que implica que un modelo VAR con un número finito de retardos no se puede utilizar para recuperar el choque tecnológico. El segundo capítulo, titulado “Los Determinantes de Expansiones sin Crédito” estudia las características y en particular los factores determinantes de expansiones sin crédito. Después de documentar algunos hechos estilizados de expansiones sin crédito en las economías de mercados emergentes, este análisis emplea modelos de panel probit para analizar los determinantes de las expansiones sin crédito. Nuestras principales conclusiones son las siguientes: en primer lugar, nuestro análisis de frecuencias confirma hallazgos anteriores de que expansiones sin crédito no son raros. Por otra parte, se muestra que la frecuencia de expansiones sin crédito se duplica después de una crisis bancaria o de divisas. En segundo lugar, los resultados de modelos de panel probit estimados sugieren que expansiones sin crédito suelen ser precedidos por importantes descensos en la actividad económica y la tensión financiera, en particular si el endeudamiento del sector privado es alto y el país depende de las entradas de capital extranjero. Por último, nos encontramos con que la predicción de probabilidad de una recuperación del crédito, en los Estados de Europa de este que son miembros de la UE durante los próximos años varía según los países, pero es relativamente alta en los países bálticos. Por último, el tercer capítulo, titulado “Transmisión de la Política Monetaria durante las Crisis Financieras: Una perspectiva empírica'” contesta a la pregunta de si la transmisión de la política monetaria en EE.UU. ha sido diferente durante las crisis financieras de los últimos cuarenta años. En particular, se analizan los efectos de una expansión de la política monetaria en tiempos de tensión financiera alta y en tiempos "normales". Como la pregunta a mano supone un entorno no lineal, el análisis se lleva a cabo mediante la introducción de un modelo de factores de transición suave (STFM). En este modelo, la transición entre estados (“normales” y las crisis financieras) depende de un índice de condiciones financieras que resume la información de los mercados financieros. Utilizando un conjunto de datos trimestrales durante el período 1970Q1 2009Q2 que contiene 108 EE.UU. series temporales macroeconómicas y financieras encuentro que una expansión monetaria tiene efectos más fuertes y más persistentes en las variables macroeconómicas durante las crisis financieras que. Las diferencias en los efectos entre los regímenes parecen originarse en la no linealidad en el canal de crédito. / This dissertation, titled “Essays in Dynamic Macroeconometrics’’ is comprised of three essays and analyzes macroeconomic dynamics from an empirical perspective. The first chapter, titled “Technology Shocks and Hours Worked: New Evidence from a Structural Factor Model’’ studies the effects of technology shocks on hours worked. So far, the analysis has been exclusively conducted using Structural Vector Autoregression (SVAR) models and the results obtained differ strongly depending on the specification for hours worked. In levels, the hours worked increase; in growth rates, the hours fall. Here a different approach is taken. The effects on hours are estimated using a structural dynamic factor model. The analysis is performed with a data set containing 102 quarterly U.S. macroeconomic time series over the period 1959Q1-2007Q4. In line with former VAR analysis, the technology shock is identified assuming that it is the only shock having a permanent effect on the level of labor productivity. The main result is that a positive technology shock increases hours worked in the medium and long run while having no effect on impact. The finding is in contrast with that obtained in SVAR models with hours in growth rates since there the response is negative. The difference is attributable to the fact that the technology shock is nonfundamental for the growth rates of labor productivity and hours, implying that a VAR model with a finite number of lags cannot be used to recover the technology shock. The second chapter of this dissertation, titled “The Determinants of Credit-less Recoveries” is written together with my co-author Martin Bijsterbosch and aims to shed light on the characteristics and particularly the determinants of credit-less recoveries. After building a dataset and documenting some stylized facts of credit-less recoveries in emerging market economies, this analysis uses panel probit models to study key determinants of credit-less recoveries. Our main findings are the following: first, our frequency analysis confirms earlier findings that credit-less recoveries are not at all rare events. Moreover, our analysis shows that the frequency of credit-less recoveries doubles after a banking or currency crisis. Second, results from estimated panel probit models suggest that credit-less recoveries are typically preceded by large declines in economic activity and financial stress, in particular if private sector indebtedness is high and the country is reliant on foreign capital inflows. Finally, we find that the predicted probability of a credit-less recovery in central and eastern European EU Member States during the coming years varies across countries, but is relatively high in the Baltic States. Finally, the third chapter, titled “Monetary Policy Transmission during Financial Crises: An Empirical Approach’’ aims to answer the question of whether the transmission of monetary policy in the United States has been different during the financial crises of the last forty years. In particular, I analyze the effects of a monetary policy expansion, i.e., a decrease in the Federal Funds rate, in times of high financial stress and in good or “normal” times. As the question at hand demands a non-linear environment, the analysis is carried out by introducing a Smooth Transition Factor Model (STFM). In this model the transition between states (“normal” times and financial crises) depends on a financial condition index summarizing information from financial markets. The STFM is estimated using Bayesian MCMC methods. Employing a quarterly dataset over the period 1970Q1-2009Q2 containing 108 U.S. macroeconomic and financial time series I find that a monetary expansion has stronger and more persistent effects on macroeconomic variables such as output, consumption and investment during financial crises than during “normal” times. Differences in effects among the regimes seem to originate from non-linearities in the credit channel.
175

Definición de los conceptos "tradicional" e "innovación" en alimentos desde la perspectiva del consumidor europeo

Guerrero Asorey, Luis 17 May 2012 (has links)
Traditional food products (TFP) are an important part of European culture, identity, and heritage. The main objective of present research is to obtain a consumer-driven definition for the concept of ‘‘traditional food products’’ (TFP) and ‘‘innovations in TFP’ by means of different qualitative techniques. According to the results obtained the concept of ‘‘Traditional” in a food context is made up of ten main dimensions: sensory, health, elaboration, heritage, variety, habit, origin, simplicity, special occasions and marketing. Five dimensions emerged around the concept of innovation: novelty-change, variety, processing-technology, origin-ethnicity and convenience. A manifest incompatibility between the two concepts, "Traditional" and "Innovation" was detected. This study provides a new and useful perspective on consumer’s definition of traditional food products and innovation and touches on some of the possibilities in applying different generic innovations in TFP. / Los alimentos tradicionales constituyen una parte muy importante de la cultura, la identidad y la herencia gastronómica europea. El objetivo principal de este trabajo es obtener las definiciones de alimento tradicional y de innovación en los alimentos tradicionales desde la perspectiva del consumidor europeo mediante distintas técnicas cualitativas. Según los resultados obtenidos, el concepto de alimento tradicional está constituido por diez dimensiones: “Hábito”, “Ocasiones especiales”, “Herencia”, “Elaborado de una forma concreta”, “Propiedades sensoriales”, “Simplicidad”, “Origen”, “Salud” “Marketing” y “Variedad”. En lo que respecta al concepto de innovación, el consumidor europeo lo asocia con cinco dimensiones principales: “Novedad y cambio”, “Variedad”, “Procesado y tecnología”, “Origen y etnicidad” y “Comodidad”, observándose una cierta incompatibilidad entre este concepto y el de tradicional. Los resultados obtenidos en este estudio proporcionan una valiosa información sobre cómo los consumidores europeos perciben ambos conceptos así como sobre las posibilidades de éxito de determinadas innovaciones.
176

Cooperació descentralitzada i economia social i solidària: sinergies entre les iniciatives socioempresarials de l’economia social i solidària i la cooperació al desenvolupament descentralitzada a Catalunya

Barrau Calvo, Ana Isabel 29 June 2015 (has links)
Els valors i principis que propugna l’Ètica del Desenvolupament, com a ètica aplicada en aquest àmbit, són els que han de regir els discursos i les praxis de les entitats públiques que duen a terme accions de cooperació internacional al desenvolupament. Els valors de les empreses capitalistes lucratives contravenen, en general, els que conformen l’eix vertebral d’aquesta ètica i, per tant, dur a terme accions conjuntes podria suposar greus contradiccions morals que deslegitimarien les polítiques públiques de cooperació. En aquest treball, ens hem proposat demostrar que les contraparts empresarials idònies dels organismes públics de la cooperació, particularment a nivell subestatal, són les iniciatives socioempresarials que formen part del sector de l’economia social i solidària. A través de la nostra anàlisi documental i del nostre treball empíric, hem detectat que aquestes empreses són actors de desenvolupament local i que tenen una sèrie de trets característics en comú amb la Cooperació Descentralitzada: la centralitat de l’ètica, visions del desenvolupament afins i el treball amb sectors i col•lectius similars. Endemés, hem constatat que existeixen possibilitats reals d’aprofitament de sinergies del treball per part d’ambdós sectors. Així doncs, la Cooperació Descentralitzada pot convertir-se en paladí d’una nova forma de cooperació més coherent incardinant l’economia social i solidària al seu si ja que és la contrapart empresarial consubstancial a les genuïnes polítiques de cooperació i desenvolupament. Aquest entroncament provocarà que la política de cooperació guanyi legitimitat social i que les seves accions tinguin més possibilitats de reeixir; dos imperatius morals, tractant-se d’un àmbit on les persones són el seu objectiu últim i alhora són el seu principal recurs. / Los valores y principios que propugna la Ética del Desarrollo, como ética aplicada en este ámbito, son los que han de regir los discursos y las praxis de las entidades públicas que realizan acciones de cooperación internacional para el desarrollo. Los valores de las empresas capitalistas lucrativas contravienen, en general, los que conforman el eje vertebral de dicha ética y, por tanto, realizar acciones conjuntas podria implicar graves contradicciones morales que deslegitimarían las políticas públicas de cooperación. En este trabajo, nos hemos propuesto demostrar que las contrapartes empresariales idóneas de los organismos públicos de cooperación, particularmente a nivel subestatal, son las iniciativas socioempresariales que forman parte del sector de la economía social y solidaria. A través de nuestro análisis documental y de nuestro trabajo empírico, hemos detectado que estas empresas son actores de desarrollo local y que tienen características comunes con la cooperación descentralizada: la centralidad de la ética, visiones del desarrollo afines y el trabajo con sectores y colectivos similares. Además, hemos constatado que existen posibilidades reales de aprovechamiento de sinergias de trabajo por parte de ambos sectores. Así pues, la cooperación descentralizada puede convertirse en paladín de una nueva forma de cooperación más coherente incardinando la economía social y solidaria en su seno ya que es la contraparte empresarial consustancial a las genuinas políticas de cooperación y desarrollo. Esto provocará que la política de cooperación recupere legitimidad social y que sus acciones tengan más posibilidades de éxito; dos imperativos morales, tratándose de un ámbito donde las personas son su objetivo último y al mismo tiempo son su principal recurso. / The values and principles advocated by the ethics of development, understood as applied ethics in this area, are those that should govern discourses and practices of public entities that perform development cooperation actions. The values of the lucrative capitalist enterprises derogate, in general, those that form the backbone of development ethics and, thus, carry out joint actions involves falling into serious moral contradictions that delegitimize the public cooperation policies. In this work, we propose to show that the ideal companies for being partner of the government agencies in cooperation, particularly at regional or local level, should be the socio-economic initiatives that are part of the social and solidarity economy. Through our literature review and our empirical work, we found that these companies are local development actors that share many characteristics with decentralized cooperation: the centrality of ethics, related development visions and the fact that they work with similar sectors and groups. In addition, we found that there are real opportunities to exploit synergies between the two sectors. Thus, decentralized cooperation can become a model of a new form of cooperation more coherent, by integrating the social and solidarity economy, since it is the consubstantial counterpart to the authentic policies for development cooperation. This will involve the recovery of the social legitimacy of cooperation policies and improved opportunities for success of its actions; two moral imperatives in an area where people are the ultimate goal and, at the same time, the main resource.
177

CLUSDM: a multiple criteria decision making method for heterogeneous data sets

Valls, Aïda 13 December 2002 (has links)
Aquesta tesi presenta una nova metodologia per resoldre problemes de presa de decisions. Hemestudiat els casos en què cal considerar més d'un criteri. Aquests tipus de mètodes de decisió esconeixen com MCDM (Multiple Criteria Decision Making), o també MCDA (Multiple CriteriaDecision Aid). La diferència entre simplement "prendre decisions" o "ajudar a prendredecisions" recau en si el mètode es dissenya per recomanar la decisió a prendre o si tambéinclou elements que permeten entendre com es prenen les decisions en un cert context. La nostraproposta inclou elements dels dos plantejaments. D'una banda, hem intentat que la persona queha d'usar el mètode no necessiti aprendre tècniques complexes abans de poder-lo aplicar a casosreals. D'altra banda, el mètode no és una caixa negra, sinó que l'usuari rep informació sobrecaracterístiques de les dades que ha de tenir en compte abans de fer la decisió final.ClusDM és un mètode de presa de decisions pensat per resoldre dos tipus concrets deproblemes: (i) ordenar un conjunt d'alternatives de la millor a la pitjor, (ii) seleccionar lesmillors alternatives del conjunt. La dificultat d'aquest procés recau en que cal maximitzardiversos criteris parcials (i normalment no correlacionats) al mateix temps. A la tesi es pottrobar un resum de les diferents aproximacions a aquest tipus de problemes de decisió. Nomésdestacar que el nostre mètode segueix les bases de la Teoria de la Utilitat.Els mètodes clàssics consideren només criteris numèrics. Diferents extensions a aquests modelss'han anat desenvolupant durant els últims anys. En aquesta tesis ens hem plantejat lapossibilitat de tenir criteris que utilitzin diferents tipus de valors. A més, hem afegit dues fases ala metodologia habitual (que té una fase d'agregació i una d'ordenació), que són: l'explicaciódel resultat i l'avaluació de la qualitat.La "Fase d'explicació" està dedicada a assignar un terme lingüístic per descriure cadaalternativa segons la seva posició en el ranking. L'ús de vocabularis qualitatius facilita lacomprensió del resultat. El significat dels diferents termes usats ve donat per una funció denegació. Aquesta representació es basa en contrastar el significat d'un terme amb el dels termesoposats (els seus antònims).La "Fase d'Avaluació de la Qualitat" analitza a fons els resultats intermedis obtinguts en elsdiferents passos del procés i intenta mesurar l'error acumulat. ClusDM proporciona diversesmesures de qualitat parcial per cada fase del procés, de manera que l'usuari tingui constància dela confiança que pot donar al resultat final que doni el sistema. / This thesis presents a new methodology for decision making. In particular, we have studied theproblems that consider more than one criterion, which is known as Multiple Criteria DecisionMaking (MDCM) or Multiple Criteria Decision Aid (MCDA). The difference relies on the factof imitating the behaviour of the decision maker (i.e. develop a method that makes decisions) orgiving to the decision maker some additional information that allows him to understand themechanism of solving decisions (i.e. the decision maker can learn from the use of the method).Our proposal fits better in the MCDA approach, but has also similarities with the MCDMperspective. On one hand, the method we have designed is independent enough to not require adeep understanding of the process by the decision maker. On the other hand, we have carefullystudied the process and the method is able to extract knowledge about the decision problem,which is given to the user to let him know any special characteristics of the data analysed.ClusDM is a new method to solve multicriteria decision problems. It is able to find a ranking ofalternatives or to select the best ones. This process is not easy since usually it is not possible tomaximise all the partial profits (i.e.criteria) at the same time. In the thesis we present anoverview of the large amount of methods developed to solve this problem. We follow the utilitytheory approach.Classical methods consider only numerical criteria. Some extensions allow the consideration ofother scales, such as, fuzzy or ordinal values, but usually they are required to have a commonscale for all criteria. This thesis faces the problem of managing different types of criteria at thesame time. Methods following the utility approach consider two steps to sort a decisionproblem out: the aggregation and the ranking. We have included some additional steps in orderto improve the process: (i) the explanation phase and (ii) the quality measurement phase.In the "Explanation Phase", special attention is devoted to give an appropriate linguisticdescription of the ranking. The necessity to give a qualitatively described result has been arguedby different authors. The rationale behind this belief is that human decision makers understandbetter a linguistic statement characterising the selected alternative (or ranking of alternatives)than a numerical result or even a membership function. In this context, a new negation-basedsemantics has been studied. The key idea is that we can infer the meaning of a term knowing theterms that express an opposite value. The use of this new semantics representation seemsappropriate to obtain a result that can be easily understood by the decision maker.In the "Quality Measurement Phase", different quality measures for each stage of the processare calculated. With these measures we can give an overall value of the trustworthiness of thefinal result. This kind of information is very useful for the decision maker in order to pay moreor less attention to the recommendations of the system.
178

Roles mediadores del impacto de la cohesividad y del conocimiento en la efectividad de las juntas: Empresas privadas y públicas peruanas

Ramos Rodríguez, Luis Arturo Nicolás 28 January 2016 (has links)
El present treball te com objectiu determinar els factors que impacten en la efectivitat de la junta de directors. Així mateix, pretén establir si aquests factores són similars per a las juntes de directors de les empreses públiques i privades en Perú, como a país en una economia emergent. Basat en aquest objectiu es va desenvolupar una revisió de literatura del governo corporatiu amb orientació a les juntes de directors, i es van establir quatre teories: Agència, Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos (Lawal, 2012), que fonamenten la efectivitat de la junta i els seus factores predictius. Es va dissenyar un model estructural basat en l’impacte de la cohesivitat i l’ús de coneixement i habilitats en la efectivitat de la junta, mediats pels rols de control, servei i estratègia (Forbes & Milliken, 1999). L’estudi quantitatiu basat en qüestionari es va administrar a una mostra de vuitanta-vuit juntes de directors de empreses privades i públiques, obtenint els següents resultats: l’ús de coneixement i habilitats impacta en la efectivitat de la junta, mediat pels rols de servei i estratègia per a les juntes de empreses privades; per el cas de las juntes de empreses públiques la evidència estableix incidència de la cohesivitat sobre el rol de servei i incidència del rol de estratega en la efectivitat de la junta. La contribució d’aquest treball compren: anàlisis comparatiu dintre d’un mateix context de dos tipus de juntes de directores; els rols de servei i estratègia son evidenciats com “estats emergents” (Ilgen et al., 2005); les teories de Stewardship, Stakeholders i Dependència de Recursos expliquen les evidències trobades; el rol de control, base fonamental de la Teoria d’Agència, no ha estat evidenciat en aquest estudi. Finalment, el rol estratègic estaria en el marc de les troballes, com una tasca independent dels rols de control i servei tal i com assenyala Zahra & Pearce (1989) i Pugliese et al. (2009). / El presente trabajo busca determinar los factores que impactan en la Efectividad de la junta de Directores. Asimismo, pretende establecer si estos factores son similares para las juntas de directores de las empresas públicas y privadas en el Perú, como país en una economía emergente. Basado en este objetivo se desarrolló una revisión de literatura de gobierno corporativo con orientación a las juntas de directores, y se establecieron cuatro teorías: Agencia, Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos (Lawal, 2012), que fundamentan la efectividad de la junta y los factores predictivos de esta. Se diseñó un modelo estructural para aplicar el método cuantitativo, basado en el impacto de la cohesividad y el uso de conocimiento y habilidades en la efectividad de la junta, mediados por los roles de control, servicio y estrategia (Forbes & Milliken, 1999). El instrumento fue aplicado a una muestra de ochenta y ocho juntas de directores de empresas privadas y públicas, y se obtuvo los siguientes resultados: el uso de conocimiento y habilidades impacta en la efectividad de la junta, mediado por los roles de servicio y estrategia para las juntas de empresas privadas; para el caso de las juntas de empresas públicas la evidencia establece incidencia de la cohesividad sobre el rol de servicio e incidencia del rol de estrategia en la efectividad de la junta. La contribución de este trabajo comprende: el análisis comparativo dentro de un mismo contexto de dos tipos de juntas de directores; los roles de servicio y estrategia son evidenciados como “estados emergentes” (Ilgen et al., 2005); las teorías de Stewardship, Stakeholders y Dependencia de Recursos explican las evidencias encontradas; el rol de control, base fundamental de la Teoría de Agencia, no ha sido evidenciado en este estudio. Finalmente, el rol estratégico estaría demarcado por los hallazgos, como una tarea independiente de los roles de control y servicio tal como es señalado por Zahra & Pearce (1989) y Pugliese et al. (2009). / This research seek to determine the factors that impact on the effectiveness of the board of directors. It also aims to establish if these factors are similar for the board of directors of public and private companies in Peru, as a country as an emerging economy. Based on this objective, the literature regarding to corporate governance focused on the board of directors was reviewed, and therefore four theories were settled: Agency, Stewardship, Stakeholders and Resource Dependency (Lawal, 2012), supporting the effectiveness of the board and its predictive factors. A structural model was designed in order to apply the quantitative method; the impact of cohesiveness was determinated as well as the use of knowledge and skills in the effectiveness of the board, mediated by the roles of control, service and strategy. The instrument was applied to a sample of eighty eight companies involving private and public board of directors, thus obtaining the following results: the use of knowledge and skills impacts in the effectiveness of the board, mediated by the roles of service and strategy for the private boards, for the case of the public boards the evidence explains the effect of cohesiveness over the service role and the effect of strategic role over the board effectiveness. The contribution of this work are referred to a comparative analysis within the same context between two kinds of boards of directors; the service and strategic roles are proved to be “emerging states” (Ilgen, et al., 2005); the Stewarship, Stakeholders and resource dependence theories explain the evidence found; the control role, the fundamental basis of agency theory, have not been proved in this study. Finally the strategic role would be distinct, by the findings, as an independent task from the control and service roles as it was referred by Zahra & Pearce (1989) and Pugliese et.al. (2009).
179

TIC, co-innovación y productividad de las pequeñas y medianas empresas en Chile: Evidencia empírica y comparación internacional de resultados

Jijena Infante, Roberto Alfonso 27 January 2016 (has links)
A l'agenda dels països llatinoamericans les polítiques estan orientades a una major productivitat que enforteixin el seu posicionament competitiu. La present tesi, sota aquest rerefons, indaga sobre com les relacions de complementarietat en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, qualificació del capital humà i les formes de gestió organitzacional impacten en la productivitat de les petites i mitjanes empreses en l'economia chilena. Així mateix, per tenir un criteri apreciatiu, s'ha recorregut a comparar els resultats obtinguts amb l'evidència empírica resultant d'investigacions efectuades a Catalunya en particular, i també en un conjunt d'altres economies. Contrastacions efectuades tant per tenir un referent pel que fa a la realitat chilena, com per demostrar l'actualitat del model utilitzat i la seva capacitat d'entendre les noves formes d'organització de la producció on les complementarietats entre dimensions juguen un paper protagonista. / En la agenda de los países latinoamericanos están las políticas orientadas a una mayor productividad que fortalezcan su posicionamiento competitivo. La presente tesis, bajo este trasfondo, indaga acerca de cómo las relaciones de complementariedad en el uso de las tecnologías de la información y comunicación, cualificación del capital humano, las formas de gestión organizacional, impactan en la productividad de las empresas pequeñas y medianas en la economía chilena. Asimismo, para tener un criterio apreciativo, se ha recurrido a comparar los resultados obtenidos con la evidencia empírica resultante de investigaciones efectuadas en Catalunya en particular, y también en un conjunto de otras economías. Contrastaciones efectuadas tanto para tener un referente con respecto a la realidad chilena, como para demostrar la actualidad del modelo utilizado y su capacidad de entender las nuevas formas de organización de la producción donde las complementariedades entre dimensiones juegan un rol protagónico. / On the agenda of Latin American countries there are policies aimed at greater productivity to strengthen its competitive position. Under this background, this thesis inquires about the relationship of complementarity in the use of Information and Communication Technologies, ICT, qualification of human capital, forms of organizational management, impact on the productivity of small and medium sized firms (SMEs) in the Chilean economy. Also, to compare the results with empirical evidence resulting from research carried out in Catalonia in particular, and in a number of other economies, an appreciative approach has been used. Comparisons conducted both to have a reference point with respect to the chilean reality, as if to demonstrate the relevance of the model used and its ability to understand the new ways of organizing production where complementarities between dimensions play a leading role.
180

La Formation: un facteur clé du développement rural

Ichard, Jean-Louis 08 February 2016 (has links)
L’agriculture française est entrée dans l’ère de la modernisation à la fin de la Seconde Guerre mondiale (1939-1945) et a connu dans les trente années qui ont suivi (1945-1975), plus de transformations qu’au cours du siècle précédent. Cette observation peut paraître banale. Mais, comme beaucoup de pays dans le monde cherchent à accéder à la modernité sans y parvenir vraiment, l’auteur s’est proposé d’analyser les raisons qui ont conduit la France à y parvenir, de façon si rapide et à un moment si particulier de son histoire. L’auteur se demande ensuite pourquoi d’autres pays, dans d’autres contextes, n’y parviendraient-ils pas aussi ? Et pour qu’ils y parviennent, quels seraient le(s) facteur(s) à favoriser ou à mettre en place pour qu’ils accèdent eux-aussi au développement ? Telles ont été les motivations initiales et le fil conducteur de la recherche. Dans la première partie de la recherche, l’auteur analyse l’évolution de l’agriculture française de 1914 à 1974, en passant au crible les différents aspects de la vie rurale et du contexte sociétal de l’époque : l’économie, la famille, l’entreprise agricole, la collectivité locale, le milieu, les syndicats, les organisations professionnelles, les partis politiques, l’Etat. Il en ressort une multitude de facteurs : facteurs techniques, scientifiques, juridiques, sociaux, économiques, politiques, familiaux, sociétaux (reconnaissance du rôle et de la place de la femme dans le milieu rural), syndicaux, culturels, etc. Mais il apparaît que l’évolution ne pénètre vraiment la masse des agriculteurs et l’ensemble du milieu rural qu’à partir du moment où, dans les années 1950-1960, un groupe de jeunes agriculteurs (issus de la JAC) prend conscience de cette évolution et décide de se prendre en main pour devenir les acteurs de leur propre développement. Dans la deuxième partie, l’auteur analyse l’évolution de l’enseignement agricole français depuis plus de 150 ans. En effet, depuis le 18ème siècle, les pouvoirs publics, les notables et les agronomes sont unanimes pour penser que l’ignorance, la routine, le manque de formation sont un puissant frein au développement. Pourtant il faudra attendre les années 1960 pour que l’enseignement professionnel devienne un enseignement de masse. Pourquoi ? Il ressort de cette longue analyse que, bien que les initiatives aient été très nombreuses et très variées pour essayer d’instruire et de former les futurs agriculteurs, les résultats sont hélas restés très faibles. Les raisons sont multiples : des raisons financières évidentes, parfois le manque d’intérêt des instituteurs pour l’agriculture, souvent le manque d’intérêt des jeunes pour aller à l’école (surtout si elle n’est pas obligatoire), et très souvent le manque de concertation entre l’Etat et la profession. Mais le déclic semble venir, une fois encore, des jeunes agriculteurs (issus de la JAC). Dans les années 1950, ils soutiennent énergiquement l’enseignement privé, ce qui aboutit à un contrat d’association des établissements privés avec l’Etat (loi de 1959). Et cet enseignement privé ne va manquer ni d’imagination, ni d’audace, ni d’initiatives. Il va proposer des alternatives très intéressantes : les MFR promeuvent un rythme approprié (formation par alternance), l’UNREP promeut des solutions pour les enfants handicapés ou en difficultés… Bref, l’enseignement privé a réconcilié les élèves avec l’idée de se former, l’enseignement privé a su ouvrir de nouvelles options et donner l’accès à l’enseignement supérieur. Tous ces éléments, et quelques autres encore, ont conduit le ministère de l’agriculture à devenir le leader de la formation agricole en France. Dans la troisième partie, l’auteur dissèque le mouvement éducatif de la JAC qui semble avoir tant marqué l’évolution de l’agriculture française après la Deuxième Guerre mondiale. En effet, les années 1950 et 1960 « ont vu monter en puissance une nouvelle génération de paysans formés par la JAC, décidés à moderniser le secteur agricole en même temps que leur mode de vie, et résolus à rester les maîtres de leurs affaires » (Nallet, 2011). Et c’est précisément dans les années 1945-1975, durant ces Trente années Glorieuses où la France connaît une spectaculaire mutation [jusque dans les structures de la société, de l’économie et de l’Etat], que « des jeunes paysans vont déclencher et conduire une révolution qui, en bouleversant l’ordre éternel des champs, les fera naître à eux-mêmes. Une « révolution silencieuse » telle qu’elle s’est désormais inscrite dans l’histoire de notre pays. » (Goure, 2008). Ces jeunes affirment la nécessité de révolutionner l’agriculture, les institutions agricoles et les mentalités paysannes. Mais d’où leur vient cette détermination ? D’où leur vient cette prise de conscience de leur situation ? D’où leur vient cette analyse de leur place dans la société ? D’où leur vient cette volonté de s’en sortir par eux-mêmes ? D’où leur vient cette force d’être les acteurs de leur propre développement ? C’est ce que tente de raconter, d’analyser, de comprendre l’auteur dans cette troisième partie. En conclusion, et fort de plusieurs expériences de formation de leaders agricoles et ruraux réussies dans des pays tels que le Brésil, le Guatemala, le Pérou, l’auteur se pose la question de savoir s’il n’y aurait pas des éléments, des idées, des suggestions à retenir de l’action éducative et de formation de la JAC en France, qui pourraient être utiles pour la formation d’autres agriculteurs, dans d’autres pays, sous d’autres latitudes, dans d’autres contextes. Il en énumère un certain nombre, qui lui paraissent particulièrement bien adaptées au milieu rural et à la mentalité rurale tout en précisant que cette énumération n’est pas exhaustive et que beaucoup d’autres idées et initiatives peuvent être trouvées et mises en pratique selon les contextes. Il résulte néanmoins que certains éléments semblent de portée universelle pour développer le milieu rural : donner ou redonner du sens et de la dignité au métier d’agriculteur ; faire confiance aux paysans (hommes et femmes) ; préserver leur autonomie ; valoriser le rôle de la femme ; susciter la volonté farouche de se prendre en main et de devenir acteur de son propre développement ; adopter une pédagogie active de formation/action, en partant de la réalité telle qu’elle est, des problèmes des jeunes tels qu’ils se posent, des contingences de la société telles qu’elles se vivent…

Page generated in 0.0604 seconds