No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

Regional economic growth and development is triggered by a combination of many factors such as public sector intervention, national and regional policies, and private sector investments. Regional development funds, through the application of pertinent objectives, focusing, participation, and co-ordination can certainly make an important contribution on regional development. In Chile one of the main public sector policy instruments for regional development are the Regional Investment Funds. The role of these funds in the economic and social development of regions in difficulty or whose development is lagging has significantly increased in recent years. The country has had a regional development fund, the "Fondo Nacional de Desarrollo Regional" (FNDR) since the mid-1970s. This fund, modest in its beginning, was significantly increased starting in 1985 due to loans from the Inter American Development Bank. The FNDR has played an important role providing basic social infrastructure in regions. However, despite the increasing amount of resources channelled to regions, twenty five-years of existence of the FNDR, and almost a decade since establishment of Regional Governments in Chile, few improvements can be recorded in the way the Regional Funds are being used or on their overall effect on regional development. The main purpose of the study is to analyse the action of the regional development fund of Chile (the FNDR) and its relationship with the overall objective of regional development. Two different empirical approaches evaluated specific effects of the FNDR. The first was concerned with the analysis of particular aspects of the fund labelled as the "key elements" in the running of the FNDR. The second presents and compares the experience of a similar fund for regional development. The fund selected to carry out this comparison was the European Regional Development Fund (ERDF). The specific questions to the "key elements" address three different aspects of the existence and performance of the fund: questions 1 and 2 deal with the very existence or the overall aim of the fund; questions 3 and 4, with the way the fund is being allocated and used; and question 5 is rather different as it tries to explore the possibility of finding other potentials for regional development, not exploited as such, due to the dominance and statutory primacy of the fund.

L'objectiu d'aquesta tesi ha estat avaluar diferents dispositius de identificació del bestiar cabrum, recentment contemplades a la legislació europea. S'han portat a terme 4 experiments per tal d'avaluar els següents dispositius: cròtals plàstics i de ràdio freqüència (RFID), bols ruminals, i identificadors a les extremitats (injectables i braçalets). A l'Exp. 1 es van emprar 97 cabrits de raça Murciano-Granadina per estudiar l'aplicació i capacitat de lectura (CL) de cròtals visuals (V1: tip-tag; V2: oficial), cròtals de RFID (E1: bandera-botó; E2: botó), mini-bols (B1: 13,8 g; B2: 20 g), i injectables a l'extremitat anterior (T1: 15 mm; T2: 12 mm); les mares (n = 29) es van identificar amb bols de mida estàndard (B3: 75 g). Al cap d'un any, la CL de B3, E1 i E2 va ser del 100%. Les CL més baixes es van donar amb B1 (71,4%) i V1 (82,9%). En conclusió, només els cròtals de RFID tipus botó van permetre la adequada ID de cabrides de reposició de raça lletera. A l'Exp. 2, es van emprar 295 cabres adultes i segalles de races Alpina, Angora, Boer i Spanish, explotades en condicions semi-extensives. Es va testar la retenció de 3 tipus de bols (B1: 20 g, n = 95; B2: 75 g, n = 100; B3: 82 g, n = 100) i 1 cròtal visual. Es va avaluar l'efecte del maneig alimentari en possibles pèrdues inicials (mes 1) mitjançant mesures del pH ruminal. No es van produir pèrdues inicials de bols, tot i que el pH diferí segons raça i maneig (6,32- 6,73). A l'any, la retenció de bols (98,1%) va ser superior a la de cròtals (91,7%). La menor retenció es va obtenir amb el B1 (96,3%), mentre que va ser de 97,8% per al B3 i de 100% per al B2. En conclusió, els bols de mida estàndard van oferir una retenció adequada a llarg termini per a cabrum en condicions semi-extensives. A l'Exp. 3, 220 cabres de raça Murciano-Granadina es van identificar amb cròtals visuals (VE) i de RFID (EE, n = 47), bols ruminals (RB: 75 g), i identificadors a l'extremitat (LT) amb 2 tipus de transponedors tipus botó (ET1, n = 90; ET2, n = 130). Es va avaluar la CL durant 12 mesos. D'acord amb el perímetre de canya, es descartà l'ús de LT en cabrides i només s'utilitzà en cabres adultes. A l'any, no es van produir pèrdues de LT però l'1,5% van ésser retirats per causar coixeses. Les CL de RB, EE, VE, ET1 i ET2 van ser de 96.5, 95.7, 97, 93.9 i 98.3%, respectivament. En conclusió, els braçalets resultaren un mètode vàlid per a la ID de cabrum adult. A l'Exp. 4, 2.482 bols ruminals pertanyents a 19 tipus diferents es van utilitzar per establir un model de regressió de la retenció de bols en cabrum. Els bols variaren en longitud (37-84 mm), diàmetre (9-22 mm), pes (W, 5-111 g), volum (V, 2,5-26 mL) i gravetat específica (SG, 1-5,5). Es va poder establir un model logístic de retenció de bols (R2 = 0,98), prenent W i V com a covariables. Els W i SG estimats per a bols mini (5 mL), mitjans (15 mL) i estàndards (22 mL) per a una retenció del 99,95% van ser de 42.9, 73.0, i 94.1 g, i de 8.58, 4.87, and 4.28, respectivament. L'augment de W i SG permetria reduir el V. Els materials ràdio-translúcids actuals permetrien obtenir bols de mida mitjana adequats per a cabrum. En conclusió, en les nostres condicions, els cròtals visuals i els injectables a l'extremitat no s'aconsellen per ID oficial. Els cròtals electrònics botó mostraren resultats variables segons el tipus, i els braçalets són un mètode vàlid solsament en cabres adultes. D'acord amb el model de retenció de bols ruminals, es poden obtenir dispositius de mida mitjana adequats per a cabrum, mentre que els bols mini estan desaconsellats. / This thesis aimed to evaluate different visual and radio frequency identification (RFID) devices for goats. As current European regulations lay down the official use of visual and RFID ear tags, rumen boluses, and marks on the pastern (injects and RFID leg bands), these devices were tested in 4 experiments. In Exp. 1, application and long-term readability of visual ear tags (V1: tip-tag; V2: official), mini-boluses (B1: 13.8 g; and B2: 20.0 g), RFID ear tags (E1: flag-button; E2: double button), and injects on the fore-hind pastern (T1: 15 mm; T2: 12 mm) in replacement Murciano-Granadina dairy goat kids (n = 97) were tested; standard-sized boluses (B3: 75 g) were evaluated as control devices in their mothers (n = 29). At 1 yr of age, readability of B3, E1 and E2 was 100%. Lower readabilities corresponded to B1 (71.4%) and V1 (82.9%). At 3 yr of age, only E1 was 100% readable. In conclusion, button RFID ear tags offered the best results for dairy goat ID at early ages. In Exp. 2, a total of 295 adult and yearling goats from Alpine, Angora, Boer, and Spanish breeds managed under semi-extensive conditions, were used. Management system and breed effects on the retention of 3 bolus types (B1: 20 g, n = 95; B2: 75 g, n = 100; and B3: 82 g, n = 100) and 1 visual ear tag were investigated. No early losses (1 mo) occurred, although ruminal pH varied by breed and feeding management (6.32 to 6.73). At 1 yr, bolus retention (98.1%) was greater than ear tag (91.7%). Lowest bolus retention was for B1 (96.3%), whereas it was 97.8% for B3, and 100% for B2. Ear tag retention varied between breeds (82.9 to 98.6%). In conclusion, standard-sized boluses offered suitable long-term retention for goats under semi-extensive conditions. In Exp. 3, adult Murciano-Granadina goats (n = 220) were identified with visual ear tags (VE), rumen boluses (RB: 75 g), RFID ear tags (EE, n = 47), and leg tags (LT) with 2 types of button transponders (ET1, n = 90; ET2, n = 130). According to shank circumference, LT for kid ID was discarded and only adult does were used. At 1 yr, no losses of LT occurred, although 1.5% were removed due to limping; readability of RB, EE, VE, ET1, and ET2 was 96.5, 95.7, 97, 93.9, and 98.3%, respectively. In conclusion, adequately designed leg tags are a valid ID method for adult dairy goats. In Exp. 4, 2,482 RFID rumen boluses from 19 bolus types were used to construct a regression model of bolus retention in goats. Bolus features varied in length (37 to 84 mm), o.d. (9 to 22 mm), weight (W, 5 to 111 g), volume (V, 2.5 to 26 mL), and specific gravity (SG, 1 to 5.5). A logit regression model with W and V as covariates was constructed (R2 = 0.98). Estimated W and SG to produce mini- (5 mL), medium- (15 mL) and standard-sized (22 mL) boluses for a retention rate of 99.95% were 42.9, 73.0, and 94.1 g, and 8.58, 4.87, and 4.28, respectively. Increasing bolus W and SG allowed V to be reduced. Suitable medium-sized boluses for goats can be produced with radio translucent materials currently available.In conclusion, under our conditions, visual ear tags and injects in the pastern were not recommended for official ID. Button electronic ear tags showed variable results according to type, and electronic leg tags were a valid method only for adult goats. According to the bolus retention model obtained, medium-sized boluses may be effectively produced for goat ID, but mini boluses are not recommended.

La present tesi doctoral analitza l'evolució i els factors determinants de la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE-25 en el període 1999-2004. La contribució principal del treball és l'aplicació de l'indicador del quality gap a l'anàlisi de la competitivitat. Aquest indicador, que es construeix a partir de les dades de comerç dels estats membres i de Catalunya amb la UE per a més de 10.000 productes manfuacturats, permet comparar la qualitat de les exportacions (estimada a partir del valor unitari) de cada un dels territoris amb la mitjana de la UE.L'anàlisi empírica, que s'emmarca en el debat actual sobre la competitivitat, s'estructura en quatre grans objectius:1. Analitzar la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE de l'euro i l'ampliació i posar de relleu els problemes de competitivitat.2. Identificar els determinants dels problemes de competitivitat.3. Contrastar que el quality gap és un indicador rellevant de competitivitat.4. Analitzar els patrons de competitivitat de les manufactures catalanes a la UE amb al quality gap.Així mateix, les conclusions de la tesi doctoral es poden agrupar en quatre grans blocs:Un primer conjunt de conclusions té a veure amb la relació del quality gap i l'evolució de la competitivitat. Per als 25 estats membres es contrasta l'estreta relació entre capacitat d'innovació, productivitat i quality gap. A més, es contrasta que el quality gap permet explicar millor les diferències en productivitat que altres indicadors més habituals, com l'especialització intraindustrial o interindustrial. El quality gap també contribueix a explicar l'evolució de la taxa de cobertura exterior, en canvi la relació entre quality gap i evolució de la quota de mercat és menys directa, en un període marcat per l'ampliació de la UE als països de l'Europa central i oriental. En el període 1999-2004 Catalunya ha millorat el seu quality gap i la seva quota de mercat, però la seva taxa de cobertura s'ha mantingut estancada a uns nivells relativament baixos.El segon grup de conclusions està vinculat a la productivitat. A Catalunya els problemes de productivitat no s'expliquen tant per l'especialització interindustrial, que és similar a la de la UE, com per l'especialització intraindustrial, condicionada per una menor capacitat d'innovació. L'anàlisi realitzada apunta cap a un canvi en l'especialització de les exportacions manufactureres catalanes cap a sectors més intensius en tecnologia i amb una productivitat més elevada, però en els quals Catalunya està posicionada en un segment de qualitat inferior. El canvi d'especialització es detecta particularment en el comerç intraindustrial, amb una elevada i creixent tendència a l'especialització en el segment de qualitat inferior i en els mercats competitius en preus, que ha contribuït al deteriorament de la relació d'intercanvi en preus amb la UE.Un tercer grup de conclusions està relacionat amb el comerç de productes intermedis, que contribueix a explicar l'estancament de la taxa de cobertura. En el període 1999-2004 s'incrementa la propensió a importar de les empreses manufactureres catalanes i la qualitat de les importacions en relació amb les exportacions. La importació de productes intermedis de més qualitat afavoreix la millora del quality gap de les exportacions i la millora de la quota de mercat a la UE, però dificulta l'equilibri exterior de l'economia catalana.Finalment, l'indicador del quality gap aporta informació rellevant i addicional a la dels indicadors tradicionals de competitivitat i permet realitzar una anàlisi sistemàtica dels patrons nacionals de competitivitat a la UE a un nivell de desagregació elevat. / The present doctoral thesis analyses the evolution and the determining factors of the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU-25 in period 1999-2004. The main contribution of the work is the application of the quality gap indicator to the competitiveness analysis. This indicator allows to compare the quality of the exports of each one of the territories with the EU average through the comparison of the unit values of exports for more than 10.000 manufacturing products. The empirical analysis has four main objectives: 1. To analyse the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU and to point up the competitiveness problems. 2. To identify the determinants of the competitiveness problems. 3. To contrast that quality gap is a good indicator of competitiveness. 4. To analyse the patterns of competitiveness of the Catalan manufactures in the UE with the quality gap. The conclusions of the doctoral thesis can be grouped in four blocks. A first set of conclusions has to do with the relation between the quality gap and the competitiveness of the manufacturing sector. For the 25 member states we verify the narrow relation among innovation capacity, productivity and quality gap. In addition we verify that quality gap explains better the differences in productivity than other more habitual indicators, like the intraindustrial or interindustrial specialization. The quality gap also contributes to explain the evolution of the external balance, although the relation between quality gap and evolution of the EU market share is less direct, in a period marked by the EU enlargement to the Central and Eastern European countries. In the period 1999-2004 Catalan manufactures have improved their quality gap and their market share in the EU, but the trade deficit has remained high. The second group of conclusions is related to the productivity. In Catalonia the productivity problems are not explained so much by the interindustrial specialization, that is similar to the one of the EU, like by the intraindustrial specialization conditioned by a lower innovation capacity. The analysis for the period 1999-2004 points at a change in the specialization of the Catalan manufacturing exports towards sectors more intensive in technology and with higher productivity, but in which Catalonia is positioned in a lower quality segment. The change of specialization is detected particularly in the intraindustrial trade, with a high and increasing tendency to the specialization in the segment of inferior quality and in the markets dominated by price competition. A third group of conclusions is related to the trade of intermediate products, that contributes to explain the high Catalan trade deficit. In period 1999-2004 the Catalan manufacturing companies have increased their propensity to import and the quality of their imports in relation to exports. The higher quality of the intermediate products favours the improvement of the exports quality gap and consequently the improvement of the market share, but it makes difficult the external balance of the Catalan economy. Finally, the indicator of quality gap provides relevant and additional information to the one of the traditional competitiveness indicators and allows to make a systematic analysis of the national patterns of competitiveness in the UE at a high level of disaggregation.

La tesi tracta el tema de com determinats territoris en situació de crisi socioeconòmica (pel declivi o desaparició de les activitats productives tradicionals), es poden trobar en la disjuntiva d’haver d’escollir entre unes alternatives de desenvolupament diferents i percebudes socialment com a oposades. Aquests serien els casos de l’activitat turística i un dipòsit de residus industrials, considerats com uns clars exemples del que en termes teòrics s’ha definit com “béns” i “mals posicionals” respectivament. Els primers correspondrien a aquelles instal.lacions, serveis, equipaments, etc. ben vistos per la població i la presència dels quals pot ser un reforç per a l’atracció d’altres inversions econòmiques. Per contra, el “mal posicional” seria tot allò que impediria qualsevol altre tipus d’inversió productiva i, per tant, “hipotecaria” el futur de la comunitat implicada. Aquesta confrontació s’ha aplicat al cas d’estudi del nucli de Cardona (Bages, Barcelona) que es va veure immersa en una greu crisi d’ençà que el 1990 el seu principal motor econòmic (l’explotació minera de potassa) tanqués portes. Els dos components de la dialèctica són, d’una banda, la seva activitat turística basada en el patrimoni industrial i miner, i que va demostrar ser una de les escasses activitats capaces de crear riquesa; i de l’altra, el projecte de la Generalitat de Catalunya (1997) de localització d’un dipòsit de residus industrials en l’antic recinte miner. La investigació està estructurada en 9 capítols, dels quals els tres primers fan referència a diferents marcs teòrics (Fordisme, Postfordisme i la transició del model de desenvolupament capitalista, el turisme en ambdós models i aquells altres aspectes més directament lligats amb els equipaments de tractament de residus). Els sis restants són la corresponent traducció a un context més empíric, tenint en compte que s’ha treballat a dues escales, la comarcal (Bages) i la local (Cardona). Per últim, fer constar que en cap moment l’objectiu de la investigació va ser la d’emetre un “veredicte” sobre si en el cas d’estudi ambdues activitats (turisme i residus) resultarien o no compatibles (un exercici més aviat especulatiu) sinó recollir idees, reflexions i contrastar-les. / La tesis trata el tema de cómo determinados territorios en situación de crisis socioeconómica (a causa del declive o la desaparición de las actividades productivas tradicionales), pueden encontrarse en la disyuntiva de tener que escoger entre unas alternativas de desarrollo diferentes y percibidas socialmente como opuestas. Estas serían los casos de la actividad turística y la de un depósito de residuos industriales, considerados como claros ejemplos de lo que en términos teóricos se ha definido como “bienes” y “males posicionales” respectivamente. Los primeros corresponderían a aquellas instalaciones, servicios, equipamientos, etc. bien vistos por la población y cuya presencia puede ser un refuerzo para la atracción de otras inversiones económicas. Por contra, el “mal posicional” sería todo aquello que impediría cualquier otro tipo de inversión productiva y, por lo tanto, “hipotecaria” el futuro de la comunidad implicada. Esta confrontación se ha aplicado al caso de estudio del núcleo de Cardona (Bages, Barcelona) que estuvo inmersa en una grave crisis desde que en 1990 su principal motor económico (la explotación minera de potasa) cerrase las puertas. Los dos componentes de la dialéctica son, por un lado, su actividad turística basada en el patrimonio industrial y minero (y que demostró ser una de las pocas actividades capaces de crear riqueza); y por otro, el proyecto de la Generalitat de Catalunya (1997) de localización de un depósito de residuos industriales en el antiguo recinto minero. La investigación está estructurada en 9 capítulos, de los que los tres primeros se refieren a diferentes marcos teóricos (Fordismo, Postfordismo y la transición del modelo de desarrollo capitalista, el turismo en ambos modelos y aquellos otros aspectos más directamente relacionados con los equipamientos de gestión de residuos). Los seis restantes son la correspondiente traducción a un contexto más empírico, teniendo en cuenta que se ha trabajado en dos escalas, comarcal (Bages) y local (Cardona). Por último, hacer constar que en ningún momento el objetivo de la investigación fue la de emitir un “veredicto” sobre si en el caso de estudio ambas actividades (turismo y residuos) serían o no compatibles (un ejercicio más bien especulativo) sino recoger ideas, reflexiones y contrastarlas. / The thesis focuses on the topic of areas suffering a socio-economic crisis (due to the decline or disappearance of traditional productive activities), areas which may find themselves in the uncomfortable position of having to choose between contrasting development alternatives viewed socially as opposed and contradictory. In this case the alternatives are tourism and the location of an industrial waste dump, clear examples of what have been defined in theoretical terms as “positional goods” and “positional no-goods”. The former are those infrastructures, services, activities, etc which would stimulate the attraction of other forms of economic investment. The later, on the contrary, includes all elements which could prevent the introduction of any others forms of productive investment, and could therefore be an obstacle to the future on that community. This conflict was analysed in the case of Cardona (Bages, Barcelona), immerse in a profound crisis since the closing of its principal productive activity –a potassium mine- in 1990. Here the two components of the discussion are: tourism initiatives based on industrial and mining heritage, and which have so far proved to be one of the few activities capable of generating new wealth for the municipality; and the proposal made by the Catalan Government in 1997 to install a waste dump, at the abandoned infrastructures of the mine. The thesis consists of nine chapters. The first three set the theoretical background (Fordism, Postfordism and the transition in the capitalist model of development, the different patterns of tourism in these scenarios, aspects directly related to the topic of waste deposits). The remaining sis chapters attempt to transfer these theoretical aspects to a more empirical context, which is treated at two different scales –regional (Bages) and local (Cardona). Finally, is should be noted that the objective of the research was never to emit a so-called “verdict” on the degree of compatibility of the two activities –a speculative exercise- but rather together opinions and ideas, and contrast them.

El objetivo de esta tesis fue evaluar la trazabilidad de corderos utilizando dispositivos visuales (crotales oficiales y no oficiales) y electrónicos (mini-bolos e inyectables subcutáneos en la axila) de identificación (ID), así como su verificación por medio de imágenes retinales. Para ello se realizaron 4 experiencias (994 corderos), en distintas condiciones de granja y de matadero. En la Exp. 1, se puso a punto la ID mediante imagen de retina en corderos utilizando un equipo Optireader (Optibtand, Fort Collins, CO, USA). Se tomaron imágenes a 3 (n = 152), 6 (n = 58) y 12 (n = 58) meses de edad. Las imágenes se compararon intra e inter edad, calculando un índice de coincidencia o “matching score” (MS, 0 a 100). Las imágenes a 3 meses se utilizaron como referencia para valorar la habilidad del operador y decidir el valor umbral de MS para aceptar una imagen desconocida. Los resultados obtenidos indicaron que la formación del operador fue adecuada tras 6 sesiones (264 imágenes) y que la mejor sensibilidad (0,989) y especificidad (0,995) se obtuvo para MS ≥ 70. Los valores medios de MS intra e inter edad fueron 96,3 ± 0,3 y 92,6 ± 0,5 respectivamente. Todas las imágenes a 6 y 12 meses de edad mostraron MS ≥ 70 respecto a las de 3 meses, resultando en un 100% de verificación de la ID de los corderos. La Exp. 2 tuvo como objetivo optimizar la edad de obtención de la imagen retinal de referencia. Para ello se utilizaron 143 corderos desde 1 d hasta 1 año de edad, y se estudiaron 4 categorías comerciales de cordero: lechal (n = 136), ligero (n = 134), pesado o de reposición (n = 59), y primales o de 1 año (n = 25). Los MS y porcentajes de imágenes con MS ≥ 70 aumentaron con la edad desde 1 d (81,0 ± 1,0 y 75,8%) a 82 d (95,9 ± 0,4 y 100%), respectivamente (P < 0,05). Como consecuencia, en los lechales, imágenes de 8 d dieron resultaron mejores que a 1 d (94,8 vs. 87,4%; P < 0,05). En los ligeros, las imágenes a 30 d fueron mejores que las de 8 d (99,6 vs. 93,6%; P < 0,05). En el resto de los corderos, las imágenes a 82 d confirmaron la ID del 100%. La Exp. 3, constituida a su vez por 2 experiencias, evaluó la trazabilidad de corderos ligeros con distintos dispositivos de ID y condiciones de trabajo. La Exp. 3.1 se realizó en una granja experimental y matadero de tamaño medio. Los corderos (n = 241) se identificaron con crotales oficiales (V1, temporales; V2, permanentes), mini-bolos electrónicos (MB) y transpondedores inyectables (IT). A los 80 d de edad, se tomó la imagen retinal de ambos ojos en 98 de corderos para compararla con la obtenida al sacrificio con la cabeza mantenida en posición natural (n = 67) o invertida (n = 31). La trazabilidad en granja fue semejante entre dispositivos (98,6 a 100%; P > 0,05), aunque disminuyó a 78,8% en matadero con los IT. Se detectó un cambio de orden de las canales en el pesaje, reduciendo la trazabilidad en la línea a 68,3%. El valor de MS de las retinas disminuyó al sacrificio, pero el porcentaje de imágenes con MS ≥ 70 mejoró al invertir las cabezas (56,4 vs. 75,0%; P < 0,05). La Exp. 3.2 se realizó en un cebadero cooperativo y un matadero de grandes dimensiones. Los corderos (n = 308) se identificaron con crotales ‘Tip-tag’ (V3) e IT, y se tomaron imágenes retinales de ambos ojos (n = 153) para verificar su ID. La trazabilidad en granja fue menor con V3 que con IT (87,5% vs. 95,1%; P < 0,05), y los IT sólo trazaron el 64,1% de las canales. El orden de las canales se mantuvo a pesar de la velocidad de la línea. La imagen retinal permitió verificar la ID del 70% de los ojos en matadero. En conclusión, V1, V2 y MB resultaron adecuados para la trazabilidad individual de corderos vivos, pero no para sus canales. Es posible implementar un sistema automático de trazabilidad individual en granja y matadero si se utilizan dispositivos electrónicos y se asegura el orden de las canales. Asimismo, la imagen retinal puede permitir la verificación de la ID de corderos en muestras aleatorias y para trazar canales de consumo étnico (halal y kosher). / The aim of this thesis was to evaluate lamb traceability by means of visual (official and non-official ear tags) and electronic (mini-boluses and injects in the armpit) identification (ID) devices. Retinal images (RI) were used for traceability verification. For this purpose, 4 experiments (994 lambs) under different farm and slaughterhouse conditions were carried out. In Exp.1, an Optireader device (Optibtand, Fort Collins, CO, USA) was used to set up an ID method based on retinal images in lambs. Images were taken at 3 (n = 152), 6 (n = 58), and 12 (n = 58) mo of age. Intra- and inter-age comparisons were done to obtain the matching score (MS, 0 to 100) of pairs of RI from the same eye. The 3-mo retinal images were used as reference images to assess operator training and to determine the matching threshold. Results obtained showed that suitable operator training was achieved after 6 sessions (264 images), and the best sensitivity (0.989) and specificity (0.995) was obtained when MS ≥ 70. The average values of intra- and inter-age MS were 96.3 ± 0.3 and 92.6 ± 0.5, respectively. In contrast to 3-mo results, all MS at 6 and 12 mo were ≥ 70, resulting in 100% verification of lamb ID. In Exp. 2, the optimal age at which retinal images with an Optireader device could be used as reference was assessed. A total of 143 lambs from 1 d until 1 yr of age were used, and 4 Spanish commercial categories were studied: milk-fed lambs (n = 136), fattened light lambs (n = 134), recruited replacement lambs (n = 59), and yearling replacement lambs (n = 25). The MS values and percentage of images with MS ≥ 70 increased with lamb age from d 1 (81.0 ± 1.0 and 75.8%) to 82 (95.9 ± 0.4 and 100%), respectively (P < 0.05). Consequently, the retinal images taken at 8 d showed better results than those taken at 1 d of age (94.8 vs. 87.4%; P < 0.05) in milk-fed lambs. In fattened light lambs, 30-d retinal images were better than those at 8 d of age (99.6 vs. 93.6%; P < 0.05). In the rest of lambs, retinal images taken at 82 d allowed 100% confirmation of lamb identity. The Exp. 3 consisted of 2 trials to evaluate the traceability of fattened light lambs with different ID devices and operation conditions. The Exp. 3.1 was carried out in an experimental farm and a medium-size slaughterhouse. All lambs (n = 241) were identified with official ear tags (V1, temporary; V2, permanent), electronic mini-boluses (MB), and injectable transponders (IT). At 80 d of age, retinal images of both lamb eyes were taken. Images from 98 lambs were also taken in the slaughterhouse for comparison, taking into account the head position (natural, n = 67; and reversed, n = 31) after cutting off. On-farm traceability was similar between the different devices (98.6 to 100; P > 0.05), but only reached 78.8% at slaughter with IT. Change of carcass order was detected at weighing, and slaughtering line traceability was reduced to 68.3%. The MS value of the retinal images decreased in slaughtered lambs, but the percentage of images with MS ≥ 70 increased with heads reversed (56.4 vs. 75.0%; P < 0.05). The Exp. 3.2 was carried out in a feedlot cooperative and at a high throughput slaughterhouse. Lambs (n = 308) were identified with ‘Tip-tag’ ear tags (V3) and IT. Retinal images of both eyes (n = 153) were also taken to verify lamb ID. On-farm traceability was lower with V3 than IT (87.5% vs. 95.1%; P < 0.05), but only 64.1% carcasses were traced with IT. Despite the high throughput, carcass order was maintained (100%). Retinal images verified the ID of 70.0% of eyes. In conclusion, V1, V2 and MB were suitable for individual live lamb traceability but not for their carcasses. However, an automated individual traceability system could be effectively implemented in farm and slaughterhouse if electronic devices were used and the carcass order maintained in the slaughterhouse. Retinal image may also be suitable to verify the lamb ID in random samples and to trace carcasses for the ethnic meat (e.g., halal and kosher).