La present tesi doctoral analitza l'evolució i els factors determinants de la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE-25 en el període 1999-2004. La contribució principal del treball és l'aplicació de l'indicador del quality gap a l'anàlisi de la competitivitat. Aquest indicador, que es construeix a partir de les dades de comerç dels estats membres i de Catalunya amb la UE per a més de 10.000 productes manfuacturats, permet comparar la qualitat de les exportacions (estimada a partir del valor unitari) de cada un dels territoris amb la mitjana de la UE.L'anàlisi empírica, que s'emmarca en el debat actual sobre la competitivitat, s'estructura en quatre grans objectius:1. Analitzar la competitivitat de les manufactures catalanes a la UE de l'euro i l'ampliació i posar de relleu els problemes de competitivitat.2. Identificar els determinants dels problemes de competitivitat.3. Contrastar que el quality gap és un indicador rellevant de competitivitat.4. Analitzar els patrons de competitivitat de les manufactures catalanes a la UE amb al quality gap.Així mateix, les conclusions de la tesi doctoral es poden agrupar en quatre grans blocs:Un primer conjunt de conclusions té a veure amb la relació del quality gap i l'evolució de la competitivitat. Per als 25 estats membres es contrasta l'estreta relació entre capacitat d'innovació, productivitat i quality gap. A més, es contrasta que el quality gap permet explicar millor les diferències en productivitat que altres indicadors més habituals, com l'especialització intraindustrial o interindustrial. El quality gap també contribueix a explicar l'evolució de la taxa de cobertura exterior, en canvi la relació entre quality gap i evolució de la quota de mercat és menys directa, en un període marcat per l'ampliació de la UE als països de l'Europa central i oriental. En el període 1999-2004 Catalunya ha millorat el seu quality gap i la seva quota de mercat, però la seva taxa de cobertura s'ha mantingut estancada a uns nivells relativament baixos.El segon grup de conclusions està vinculat a la productivitat. A Catalunya els problemes de productivitat no s'expliquen tant per l'especialització interindustrial, que és similar a la de la UE, com per l'especialització intraindustrial, condicionada per una menor capacitat d'innovació. L'anàlisi realitzada apunta cap a un canvi en l'especialització de les exportacions manufactureres catalanes cap a sectors més intensius en tecnologia i amb una productivitat més elevada, però en els quals Catalunya està posicionada en un segment de qualitat inferior. El canvi d'especialització es detecta particularment en el comerç intraindustrial, amb una elevada i creixent tendència a l'especialització en el segment de qualitat inferior i en els mercats competitius en preus, que ha contribuït al deteriorament de la relació d'intercanvi en preus amb la UE.Un tercer grup de conclusions està relacionat amb el comerç de productes intermedis, que contribueix a explicar l'estancament de la taxa de cobertura. En el període 1999-2004 s'incrementa la propensió a importar de les empreses manufactureres catalanes i la qualitat de les importacions en relació amb les exportacions. La importació de productes intermedis de més qualitat afavoreix la millora del quality gap de les exportacions i la millora de la quota de mercat a la UE, però dificulta l'equilibri exterior de l'economia catalana.Finalment, l'indicador del quality gap aporta informació rellevant i addicional a la dels indicadors tradicionals de competitivitat i permet realitzar una anàlisi sistemàtica dels patrons nacionals de competitivitat a la UE a un nivell de desagregació elevat. / The present doctoral thesis analyses the evolution and the determining factors of the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU-25 in period 1999-2004. The main contribution of the work is the application of the quality gap indicator to the competitiveness analysis. This indicator allows to compare the quality of the exports of each one of the territories with the EU average through the comparison of the unit values of exports for more than 10.000 manufacturing products. The empirical analysis has four main objectives: 1. To analyse the competitiveness of the Catalan manufacturing sector in the EU and to point up the competitiveness problems. 2. To identify the determinants of the competitiveness problems. 3. To contrast that quality gap is a good indicator of competitiveness. 4. To analyse the patterns of competitiveness of the Catalan manufactures in the UE with the quality gap. The conclusions of the doctoral thesis can be grouped in four blocks. A first set of conclusions has to do with the relation between the quality gap and the competitiveness of the manufacturing sector. For the 25 member states we verify the narrow relation among innovation capacity, productivity and quality gap. In addition we verify that quality gap explains better the differences in productivity than other more habitual indicators, like the intraindustrial or interindustrial specialization. The quality gap also contributes to explain the evolution of the external balance, although the relation between quality gap and evolution of the EU market share is less direct, in a period marked by the EU enlargement to the Central and Eastern European countries. In the period 1999-2004 Catalan manufactures have improved their quality gap and their market share in the EU, but the trade deficit has remained high. The second group of conclusions is related to the productivity. In Catalonia the productivity problems are not explained so much by the interindustrial specialization, that is similar to the one of the EU, like by the intraindustrial specialization conditioned by a lower innovation capacity. The analysis for the period 1999-2004 points at a change in the specialization of the Catalan manufacturing exports towards sectors more intensive in technology and with higher productivity, but in which Catalonia is positioned in a lower quality segment. The change of specialization is detected particularly in the intraindustrial trade, with a high and increasing tendency to the specialization in the segment of inferior quality and in the markets dominated by price competition. A third group of conclusions is related to the trade of intermediate products, that contributes to explain the high Catalan trade deficit. In period 1999-2004 the Catalan manufacturing companies have increased their propensity to import and the quality of their imports in relation to exports. The higher quality of the intermediate products favours the improvement of the exports quality gap and consequently the improvement of the market share, but it makes difficult the external balance of the Catalan economy. Finally, the indicator of quality gap provides relevant and additional information to the one of the traditional competitiveness indicators and allows to make a systematic analysis of the national patterns of competitiveness in the UE at a high level of disaggregation.

La justificació de l'Euroregió de l'Arc Mediterrani com a regió econòmica, a partir de les variables habitualment utilitzades en l'economia i la necessitat d'aplicar-hi politiques pensades per la seva realitat. Descripció de les polítiques necessàries per mantenir la competitivitat del sistema i les estrangulacions més importants que ho poden impedir.

Este estudo tem como objeto a integração universidade/empresa na Região Metropolitana de Salvador cujo foco de análise é o segmento industrial petroquímico, entre os anos 2002 e 2004. Tal escolha justifica-se pela variedade dos portes de empresa que esse complexo abriga, pela sofisticação da tecnologia nele empregada e por sua importância na economia regional. Daí o propósito de suscitar iniciativas de aproximação entre universidade e empresa, na perspectiva de ampliar conhecimentos e produzir maior desenvolvimento. O paulatino aprofundamento no objeto foi guiado por hipóteses decorrentes do seguinte problema de pesquisa: como se configuram e atuam, no âmbito da Região Metropolitana de Salvador, as variáveis que interferem na integração universidade/empresa? Para respondê-lo, as variáveis dependentes e independentes guiaram as seis hipóteses norteadoras desta pesquisa. O tratamento teórico abordou o histórico e o estado atual do tema, sistemas empresarial e universitário baiano, conceituação e análise do segmento petroquímico, variados mecanismos de integração, entre outros. Utilizou-se o diagnóstico analítico-descritivo, por procedimento indutivo, que favorece uma variada e meticulosa coleta de informações e permite aprofundamento da análise do objeto. A pesquisa enfatizou a abordagem qualitativa, sem prescindir de dados quantitativos complementares. Aquela foi propiciada por entrevistas com sujeitos cujas funções os credenciam a promover a integração, tanto na universidade como na empresa petroquímica. O trabalho de campo também compreendeu a aplicação de questionários. Os dados secundários foram obtidos em relatórios de pesquisa, anuários e informes de órgãos governamentais e do setor privado, mediante sites, e em documentos de seminários sobre o tema, entre outras fontes. O estudo concluiu que é ainda incipiente a integração na região em apreço devido à existência de vários fatores, todos eles analisados, como, entre outros, experiência recente das universidades locais e das empresas pesquisadas nesse tipo de iniciativa, o que leva estas a recorrer às universidades do Sudeste/Sul; diversidade ideológica entre pesquisadores e empresários; insuficiência de cursos oferecidos, tanto de graduação quanto de pós-graduação, para atender às necessidades do segmento petroquímico, que, por ser intensivo em capital, requer aporte avançado de tecnologia.Palavras-chave: integração; universidade/empresa; tecnologia; competitividade; desenvolvimento. / The purpose of this study concerns university/company integration in the Metropolitan Region of the City of Salvador, State of Bahia, Brazil, and focuses on analyzing the petrochemical industry sector from 2002 to 2004. This choice is justified by the variety of company sizes in the sector, by the technological sophistication employed and its importance in the regional economy. Thus, the proposal to support initiatives for bringing universities and companies closer together in order to expand knowledge and produce more development. The gradual deep study of the objective was guided by hypotheses resulting from the following research problem: What are the configurations and actions regarding variables that interfere in university/company integration in the Metropolitan Region of Salvador? In order to answer this, the dependent and independent variables guided six hypotheses that directed this study. The theoretical treatment addresses the background and current state on the theme, business systems and the Bahian university student, conception and analysis of the petrochemical sector, various integration mechanisms, among others. An analytical/descriptive diagnosis was used by inductive procedure which favors a varied and meticulous collection of information and allows one to make an in-depth study of this objective. The study emphasized a qualitative approach without ignoring complementary quantitative data. This was carried out in interviews with subjects whose positions accredited them to stimulate integration, at both the university and petrochemical company sectors. Questionnaires were also used in the field work. Secondary data were obtained from research reports, annual reports and data from governmental agencies and private companies on their Internet sites, seminar documents regarding the theme, among other sources. The study concluded that integration in the region under study is insipient due to the existence of various factors, all of which were analyzed, such as recent experience at local universities and companies researched in regard to this type of initiative, which leads the same to make use of universities in the Southeastern/Southern Regions in Brazil; ideological diversity among researcher and businesspeople; insufficiency of courses offered in both undergraduate and graduate schools in order to meet the needs of the petrochemical sector, which due to its intensive capital requires advanced technology.KEY WORDS: integration; university/company; technology; competitiveness; development. / Este estudio tiene como objetivo la integración universidad/empresa en la Región Metropolitana de Salvador y su eje de análisis es el segmento industrial petroquímico entre los años 2002 y 2004. Tal elección se justifica por el hecho de que ese complejo reúne empresas de porte variado, por la sofisticación de la tecnología que se emplea en él y por su importancia en la economía regional. De ahí el propósito de suscitar iniciativas de acercamiento entre la universidad y la empresa, a la expectativa de ampliar los conocimientos y producir un mayor desarrollo. La paulatina profundización en el objeto de estudio ha sido guiada por hipótesis derivadas del siguiente problema de investigación: ¿cómo se configuran y actúan, en el ámbito de la Región Metropolitana de Salvador, las variables que interfieren en la universidad/empresa? Para solucionarlo, las variables dependientes e independientes guiaron las seis hipótesis que orientan este trabajo. El tratamiento teórico tuvo en cuenta la evolución histórica y el estado actual del tema, los sistemas empresarial y universitario de Bahia, la conceptuación y análisis del segmento petroquímico, los variados mecanismos de integración, entre otros. Se utilizó el diagnóstico analítico-descriptivo, por procedimiento inductivo, dado que éste favorece una variada y meticulosa recolección de informaciones y permite un análisis profundizado del objeto. La investigación puso énfasis en el enfoque cualitativo, sin que se haya prescindido de datos cuantitativos complementarios. Entrevistas con sujetos cuyas funciones los acreditan para promover la integración, tanto en la universidad como en la empresa petroquímica, propiciaron el enfoque cualitativo. El trabajo de campo también abarcó la aplicación de cuestionarios. Los datos secundarios se obtuvieron a partir de informes de investigación, anuarios e informes de organismos gubernamentales y del sector privado, a través de páginas web, y en documentos de seminarios sobre el tema, entre otras fuentes. El estudio concluyó que es todavía incipiente la integración en la región examinada debido a la existencia de varios factores, todos ellos analizados en el trabajo, como por ejemplo: la poca experiencia de las universidades locales y de las empresas consideradas en este tipo de iniciativa, lo que las lleva a recurrir a las universidades del Sureste/ Sur; la diversidad ideológica entre investigadores y empresarios; la insuficiencia de los cursos ofrecidos, tanto en la graduación como en el posgrado, para atender a las necesidades del segmento petroquímico, que, por ser intensivo en capital, requiere un aporte avanzado de tecnología.PALABRAS-CLAVE: integración; universidad/empresa; tecnología; competitividad; desarrollo.

Els darrers anys, la responsabilitat social de l'empresa (RSE) ha passat a ocupar un lloc preeminent en les agendes econòmica, política i social. Dins el procés accelerat que ha envoltat el desenvolupament de la RSE, un dels trets més significatius ha estat l'ampliació del seu focus, per tal que no quedés reduïda a una qüestió pròpia de grans empreses cotitzades i abastés també les pimes. En aquest context, el focus d'atenció cap a la RSE per part dels mitjans de comunicació i, específicament, per part dels governs i de les administracions públiques, si bé no s'ha desplaçat de les grans empreses a les pimes, com a mínim sí que ha començat a ampliar el seu espectre per tal de donar cabuda a aquest importantíssim del món empresarial.La present tesi, realitzada com un compendi de cinc articles acadèmics a partir de diferents recerques de camp publicades en revistes acadèmiques, ens presenta el nivell de comprensió i interiorització del concepte de responsabilitat social (RSE) entre els directius i empresaris de pimes catalanes. La tesi apunta cap a la voluntat d'incrementar el seu capital social com l'objectiu darrera aquesta RSE. Una RSE que ve definida com un conjunt de pràctiques específiques adreçades fonamentalment cap els treballadors. Pràctiques, tanmateix, que abasten altres actuacions relacionades amb la resta d'agents que interactuen amb la companyia. El text subratlla igualment les diferències d'aproximació cap a la RSE entre les empreses de dimensió més petita i les més grans. No és aquí una gestió encoberta del risc, ni el desig de legitimació social, ni tant sols una voluntat de fer màrqueting encobert el que acosta les pimes cap a la RSE. Sobresurt, per damunt de tot, una manera d'incrementar i intensificar les relacions amb els les parts d'interès, els stakeholders, amb l'eventualitat d'aconseguir-ne beneficis competitius en el futur. Aquest lligam entre la voluntat d'actuar de manera socialment conscient i l'interès inherent de buscar avantatges competititius ens permet parlar d'una RSE que s'expressa abans com una manera d'estar en el merct,. Una cultura d'empresa que s'enfoca cap a un model de gestió que, com diversos autors sostenen, s'expressa sota l'etiqueta de competitivitat responsable i sostenible.Finalment, la tesi subratlla igualment el paper de les administracions públiques en l'esforç per acostar la RSE a les pimes i dóna unes claus explicatives per començar a entendre quin pot ser el paper d'aquesta en la difusió i promoció d'un model de competitivitat que incorpori elements de RSE. Unes pautes que passaran per clarificar el llenguatge emprat, acostar-lo als paràmetres utilitzats pels petits i mitjans empresaris, i vinculat de manera fonamental al seu model global de negoci. / THESIS SUMMARY IN ENGLISH:This thesis, in the form of a compendium of five academic articles based on field research published in academic journals, presents the level of understanding and familiarisation with the concept of social responsibility (CSR) among Catalan SME managers and employers. The thesis focuses on the aim to increase net worth as being the goal behind this concept of CSR, which is defined as a series of specific practices basically addressed to employees. These are practices, however, which affect actions related with the other agents who also interact with the company.The text highlights the differences in smaller and larger companies' approaches to CSR. It is not concealed risk management, nor the desire for social legitimation, nor is it merely an attempt at concealed marketing that draws SMEs to CSR. Above all, it is a way of increasing and intensifying relationships with the interested parties - stakeholders - with the possibility of achieving competitive benefits in the future. This link between the desire to act in a socially aware manner and the inherent interest of searching for competitive advantages allows us to speak about CSR expressed as a way of being in the market. It is a corporate culture focused towards a management model, which, as put forward by several authors, falls under the label of responsible and sustainable competitiveness.Finally, the thesis also highlights the role of public administrations in the effort to bring CSR closer to SMEs. It also provides some explanatory keys with which to begin to understand CSR's possible role in the dissemination and promotion of a competitiveness model incorporating elements of CSR. Some guidelines have been included to clarify the language used, bringing it closer in line with the parameters used by small and medium-sized employers, and fundamentally linking it to their global business model.