La innovació en les TIC és clau per a qualsevol empresa. Innovar implica fer projectes, però també gestionar-los. Una bona gestió del projecte acostuma a garantir el seu èxit. Algunes empreses gestionen els seus projectes però altres, principalment pimes, ho fan d'una manera molt bàsica, especialment quan els projectes no pertanyen al nucli del seu negoci, com és el cas dels projectes TIC en empreses d'un altre sector. Aquest efecte encara és més acusat quan les pimes estan allunyades de les àrees metropolitanes. Caldria realitzar una metodologia de gestió de projectes per aquest perfil d'empreses.Per comprovar aquestes premisses, s'han realitzat enquestes a una mostra de pimes de la comarca del Bages. Les enquestes es van fer presencialment amb preguntes obertes que permetien als enquestats aportar comentaris. Se'ls va preguntar sobre el grau de gestió en els seus projectes. Els resultats han confirmat la idea inicial: la majoria de les pimes planifiquen breument els seus projectes però posteriorment no en fan el seguiment, ni segueixen cap tipus de metodologia de gestió.La informació recollida en les enquestes ha estat important de cara a dissenyar la nova metodologia de gestió de projectes, però també se n'ha utilitzat d'altra, com l'experiència prèvia dels autors en la realització de projectes de l'àmbit TIC en diverses empreses. Alhora, per a la realització del treball també s'han estudiat alguns trets característics de les metodologies de gestió de projectes més utilitzades, de les pimes i dels projectes TIC.Amb aquestes dades, s'ha desenvolupat una metodologia de gestió de projectes per a les pimes allunyades de les àrees metropolitanes i que no pertanyen al sector TIC. Tenint en compte que les empreses d'aquest perfil disposen de poc personal dedicat a la gestió dels projectes, s'ha intentat que la metodologia fos senzilla i fàcil de seguir, però que a la vegada fos completa i marqués les pautes clares per a aquestes empreses.La metodologia dissenyada consta de 5 fases: Abans del projecte, planificació del projecte, realització del projecte, documentació del projecte i després del projecte. S'ha fet especial èmfasi en els aspectes que cal tractar abans i després del projecte, ja que són els més habitualment oblidats per les empreses.La primera fase, abans del projecte, és útil per conscienciar l'empresa de la necessitat de tenir molt clara l'estratègia de l'empresa i el que vol arribar a aconseguir pel que fa a les TIC. A vegades cal realitzar un pla director de les TIC per veure la línia de projectes a realitzar i prioritzar-los. Si l'empresa no disposa de prou recursos humans, haurà de contemplar la col·laboració amb altres empreses.La segona fase, planificació del projecte, és clau perquè aquest es pugui dur a terme amb èxit. Aquesta fase suposa una ajuda a la pime a l'hora de planificar el projecte i calcular-ne el pressupost, tot indicant que cal tenir en compte els recursos humans disponibles i la possible necessitat de col·laborar amb altres empreses.A la tercera fase, realització del projecte, s'indiquen tots els aspectes que cal tenir en compte mentre es realitza el projecte, per poder així dur a terme un correcte seguiment del projecte. Alguns d'aquests aspectes són l'equip de treball, la comunicació, el control del temps i del cost entre altres.La quarta fase, documentació del projecte, fa èmfasi en la necessitat de redactar una documentació tècnica detallada, però també la conveniència de mantenir actualitzada una bona documentació de gestió.La cinquena i última fase,després del projecte, fa adonar a la pime de la necessitat de continuar pensant en el projecte un cop aquest ha finalitzat. Bé sigui perquè el seguirà un nou projecte relacionat, o perquè cal fer l'operació i el manteniment, sempre cal tenir presents les accions a realitzar.S'ha definit doncs una metodologia de gestió de projectes TIC que és fàcil de seguir i específica per a pimes de comarques fora de les àrees metropolitanes. / Innovation in ICT is essential for any company. Innovation means doing projects, but it also means managing them. Good project management tends to ensure its success. Some companies manage their projects properly but others, especially SMEs, only do a very basic management, especially when projects do not belong to the core of their business, as is the case of ICT projects in companies that are not in this sector. This effect is even more pronounced when SMEs are located far from major metropolitan areas. A project management methodology for these companies' profile should be developed.To check these assumptions, a sample of SMEs in the Bages region has been surveyed. The surveys were carried out in face to face interviews with open questions that allowed respondents to provide details and comments. They were asked about the level of management in their projects. The results have confirmed the initial idea: the majority of SMEs plan their projects briefly but, then, they are not controlled during implementation and no management methodologies are followed.The information collected in surveys has been important in designing the new project management methodology. However, other information has also been used as the authors' previous experience in carrying out projects in the field of ICT in various companies. Moreover, for carrying out the work, some of the features from the most commonly used project management methodologies have been studied, together with the main features of SMEs and ICT projects.With these data, a project management methodology particularly useful for SMEs located far from metropolitan areas and outside the ICT sector has been developed. Due to the fact that most companies belonging to this class have few staff dedicated to project management, we have put emphasis on developing a simple and easy to follow methodology which, at the same time, is complete and points out the most appropriate guidelines for these companies to follow.The methodology designed consists of five stages: Before the project, project planning, project implementation, project documentation and after the project. Special emphasis has been put on those aspects that must be treated before and after the project, since they are usually forgotten by most companies.The first phase, before the project, is useful for the company to become aware of the need for clear strategy and what the company wants to achieve with regard to ICT. Sometimes a master plan for ICTs has to been drawn to see the line of projects to be carried out and prioritize them. If the company does not have sufficient human resources the possibility of collaboration with other companies has to be considered.The second phase, project planning, it is very important for the project to be carried out successfully. This phase is an assistance to the SME when planning the project and calculating the budget, indicating that one must take into account the available human resources and the possible need to collaborate with other companies.In the third phase, project implementation, all aspects that should be taken into account while performing the project are indicated, allowing to correctly control the project. Some of these aspects are work team, communication and timing and cost control among others.The fourth phase, project documentation, emphasizes the need to write a detailed technical documentation for any project, but also the convenience of keeping up to date good management documentation.The fifth and final phase, after the project, makes the SME realize the need to continue thinking about the project once it has been completed. Either because it will be followed by a new related project, or because the recent one has to be maintained and kept in operation, the required actions have to be kept in mind.As a conclusion, we have defined an ICT project management methodology which is easy to follow and specific for SME's located far from major metropolitan areas.

Aquesta tesis investiga les fonts de valor de la banca relacional per les empreses. Després d'un primer capítol introductori, el Capítol 2 revisa les contribucions més rellevants en la literatura de la banca relacional. El Capítol 3 adreça la pregunta si la banca relacional és compatible amb la competència bancària, usant dades d'una enquesta a petites empreses d'Estats Units. El resultat principal és que les tecnologies de banca relacional poden ser usades en les mercats bancaris més competitius sempre i quan les empreses es comprometin a demanar prestat de un sol banc. El Capítol 4 proposa una estratègia empírica per tal de discriminar entre les prediccions teòriques oposades de tenir una relació banc-empresa exclusiva: estimar l'efecte diferencial en el cost i la disponibilitat del crèdit segons el grau de competència bancària. El Capítol 5 estudia l'efecte de la banca relacional en la rendibilitat de l'empresa. Pels dos últims capítols s'utilitzen dades de panel de 70,000 petites i mitjanes empreses espanyoles (1993-2004). Els resultats són consistents amb la visió que els bancs s'apropien majoritàriament del valor generat en les relacions properes amb les empreses sempre i quan no s'enfrontin a la competència d'altres prestadors. / This thesis investigates the sources of the value of lending relationships to the borrowing firm. After a first introductory chapter, Chapter 2 reviews the most relevant contributions to the relationship lending literature. Chapter 3 addresses the question of whether relationship lending is compatible with banking competition, using a survey of small firms in the United States. The main result is that relationship lending technologies are used in the most competitive banking markets as long as firms commit to borrowing from a single lender. Chapter 4 proposes an empirical strategy to disentangle the opposite theoretical predictions of exclusive bank-firm relationships: estimate the differential effect on cost and availability of credit depending on banking market concentration. Chapter 5 studies the effect of relationship lending on firm performance. For the last two chapters we use a panel dataset of 70,000 small and medium Spanish firms (1993-2004). The results are consistent with the view that banks appropriate most of the value generated through close relationships with its borrowers as long as they do not face competition from other lenders.

Els darrers anys, la responsabilitat social de l'empresa (RSE) ha passat a ocupar un lloc preeminent en les agendes econòmica, política i social. Dins el procés accelerat que ha envoltat el desenvolupament de la RSE, un dels trets més significatius ha estat l'ampliació del seu focus, per tal que no quedés reduïda a una qüestió pròpia de grans empreses cotitzades i abastés també les pimes. En aquest context, el focus d'atenció cap a la RSE per part dels mitjans de comunicació i, específicament, per part dels governs i de les administracions públiques, si bé no s'ha desplaçat de les grans empreses a les pimes, com a mínim sí que ha començat a ampliar el seu espectre per tal de donar cabuda a aquest importantíssim del món empresarial.La present tesi, realitzada com un compendi de cinc articles acadèmics a partir de diferents recerques de camp publicades en revistes acadèmiques, ens presenta el nivell de comprensió i interiorització del concepte de responsabilitat social (RSE) entre els directius i empresaris de pimes catalanes. La tesi apunta cap a la voluntat d'incrementar el seu capital social com l'objectiu darrera aquesta RSE. Una RSE que ve definida com un conjunt de pràctiques específiques adreçades fonamentalment cap els treballadors. Pràctiques, tanmateix, que abasten altres actuacions relacionades amb la resta d'agents que interactuen amb la companyia. El text subratlla igualment les diferències d'aproximació cap a la RSE entre les empreses de dimensió més petita i les més grans. No és aquí una gestió encoberta del risc, ni el desig de legitimació social, ni tant sols una voluntat de fer màrqueting encobert el que acosta les pimes cap a la RSE. Sobresurt, per damunt de tot, una manera d'incrementar i intensificar les relacions amb els les parts d'interès, els stakeholders, amb l'eventualitat d'aconseguir-ne beneficis competitius en el futur. Aquest lligam entre la voluntat d'actuar de manera socialment conscient i l'interès inherent de buscar avantatges competititius ens permet parlar d'una RSE que s'expressa abans com una manera d'estar en el merct,. Una cultura d'empresa que s'enfoca cap a un model de gestió que, com diversos autors sostenen, s'expressa sota l'etiqueta de competitivitat responsable i sostenible.Finalment, la tesi subratlla igualment el paper de les administracions públiques en l'esforç per acostar la RSE a les pimes i dóna unes claus explicatives per començar a entendre quin pot ser el paper d'aquesta en la difusió i promoció d'un model de competitivitat que incorpori elements de RSE. Unes pautes que passaran per clarificar el llenguatge emprat, acostar-lo als paràmetres utilitzats pels petits i mitjans empresaris, i vinculat de manera fonamental al seu model global de negoci. / THESIS SUMMARY IN ENGLISH:This thesis, in the form of a compendium of five academic articles based on field research published in academic journals, presents the level of understanding and familiarisation with the concept of social responsibility (CSR) among Catalan SME managers and employers. The thesis focuses on the aim to increase net worth as being the goal behind this concept of CSR, which is defined as a series of specific practices basically addressed to employees. These are practices, however, which affect actions related with the other agents who also interact with the company.The text highlights the differences in smaller and larger companies' approaches to CSR. It is not concealed risk management, nor the desire for social legitimation, nor is it merely an attempt at concealed marketing that draws SMEs to CSR. Above all, it is a way of increasing and intensifying relationships with the interested parties - stakeholders - with the possibility of achieving competitive benefits in the future. This link between the desire to act in a socially aware manner and the inherent interest of searching for competitive advantages allows us to speak about CSR expressed as a way of being in the market. It is a corporate culture focused towards a management model, which, as put forward by several authors, falls under the label of responsible and sustainable competitiveness.Finally, the thesis also highlights the role of public administrations in the effort to bring CSR closer to SMEs. It also provides some explanatory keys with which to begin to understand CSR's possible role in the dissemination and promotion of a competitiveness model incorporating elements of CSR. Some guidelines have been included to clarify the language used, bringing it closer in line with the parameters used by small and medium-sized employers, and fundamentally linking it to their global business model.

Les implementacions dels sistemes de programació de gestió integrada (ERP, en la sigla en anglès) s'estan consolidant com una de les principals tendències avantguardistes en l'àmbit de la tecnologia de la informació en el segment de les petites i mitjanes empreses (pimes). Malgrat que existeixen recerques relacionades amb l'estudi de l'adopció i de l'èxit de les implementacions d'ERP, hi ha una bretxa evident en la literatura a l'hora d'analitzar aquestes implementacions en el context de les pimes. Aquest article té l'objectiu d'examinar els factors que determinen l'èxit de les implementacions d'ERP, centrant-se específicament en la veta de mercat de les pimes que operen en zones en via de desenvolupament, com ara l'Amèrica Llatina. Es proposa un model que és corroborat empíricament amb dades obtingudes de 49 pimes llatinoamericanes. Una anàlisi de regressió múltiple permet corroborar 7 de les 8 hipòtesis presentades en el model, i evidencia alguns resultats que són consistents amb algunes recerques prèvies, però en ressalta d'altres que són únics en el context particular de l'Amèrica Llatina. Els resultats indiquen que les capacitats de facilitat d'ús proveïdes per l'ERP, com també l'èxit d'implementació del projecte de l'ERP i la satisfacció de l'usuari, són factors claus que impacten en l'èxit posterior a la implementació de l'ERP. D'altra banda, les iniciatives de gestió del canvi no van esdevenir tan determinants com s'evidenciava en recerques anteriors. El rol crític de la satisfacció de l'usuari com a mediador de la resta dels factors també va ser comprovat. Una aportació fonamental de la recerca és que l'èxit de la implementació de l'ERP va ser mesurat en termes dels beneficis incrementals de negoci obtinguts posteriorment a la implementació de l'ERP. S'analitzen les implicacions dels resultats en el context pràctic i de recerca, i se'n presenten línies de recerca prominents. / Las implementaciones de los Sistemas de Administración de Recursos Empresariales (ERP por sus siglas en inglés) se están consolidando como una de las tendencias vanguardistas críticas en el área de tecnología de la información para el segmento de las pequeñas y medianas empresas (SMEs). Aún cuando existen investigaciones relacionadas con el estudio de la adopción y éxito de las implementaciones de los ERP, es evidente la brecha existente en la literatura a la hora de analizar tales implementaciones en el contexto de las SMEs. Esta disertación pretende investigar factores que determinan el éxito de las implementaciones de los ERP, con foco específico en el contexto de las SMEs operando en regiones en vías de desarrollo, tales como América Latina. Se propone un modelo el cual es corroborado empíricamente con datos obtenidos de 49 pequeñas y medianas empresas latinoamericanas. Un análisis de regresión múltiple permite corroborar 7 de las 8 hipótesis presentadas en el modelo, exhibiéndose algunos resultados que son consistentes con investigaciones previas pero resaltándose otros que lucen originales al contexto particular de América Latina. Los resultados indican que las capacidades de Facilidad de Uso provistas por el ERP, así como el Éxito del Proyecto de Implementación del ERP y la Satisfacción del Usuario son factores claves que impactan en el éxito posterior a la implementación. Por otra parte, las iniciativas de Gerencia del Cambio no lucieron tan determinantes como se evidencia en investigaciones anteriores. El rol crítico de la Satisfacción del Usuario como mediador del resto de los factores también fue comprobado. Un aporte fundamental de la investigación es que el éxito de la implementación del ERP fue medido en términos de los beneficios incrementales de negocio obtenidos posterior a la implementación del ERP. Se analizan las implicaciones de los hallazgos en el contexto de investigación y práctico y prominentes líneas de investigación son presentadas. / Enterprise Resource Planning (ERP) systems implementations are consolidating as a critical information technology initiative among small and medium enterprises (SMEs). Even though research exists aimed at analyzing the adoption and success of ERP implementations, there is a significant gap in the literature studying the SME niche. This article examines the causes determining the success of ERP implementations, specifically considering the niche of SMEs acting in developing regions such as Latin America. The proposed model is corroborated empirically with data from 49 Latin American SMEs. The regression analysis technique allows corroborating 7 of the 8 hypotheses. Some results are consistent with previous research but others appear to be unique to the Latin American context. These results suggest that Ease to Use capacities provided by ERP, as well as Project Implementation Success and User Satisfaction of an ERP initiative are key factors influencing the overall success of an ERP implementation. However, Change Management seems to be not as critical as the other factors. The decisive role of User Satisfaction as a mediating variable is also corroborated. An innovative contribution of this dissertation is the success of an ERP implementation is measured by improvements in business performance. The implications of the findings for research and practice are discussed, and another promising research streams are outlined.

La presente tesis aborda la temática del Diseño Industrial y los estímulos de tipo sensorial, perceptivo y emocional que las personas que utilizan los productos reciben en su experiencia de uso. Dichos estímulos, tales como el ajuste preciso en el funcionamiento de un mecanismo, la suavidad de una superficie, el ruido adecuado al cerrar una puerta, etc., se captan mediante los sentidos, se perciben y despiertan en el usuario emociones y reacciones, generando una relación con los objetos más allá del uso básico y práctico, llevando a preferirlos entre otros productos con prestaciones primarias similares, asociándolos a experiencias gratas, e incluso a evocar experiencias de vida a través de los productos que se utilizan. Este ámbito, enmarcado dentro de la disciplina del Diseño Industrial, pero también en la psicología, el marketing, la neurociencia y otras áreas, es enfocado actualmente de muy diversas formas. Así enfoques como la “Ingeniería Kansei”, el “Diseño Emocional”, el “Diseño para la Experiencia”, el “Análisis Sensorial”, son algunos modos y métodos de analizar y definir el tema, y se utilizan cada vez más en las grandes empresas. Esta tesis analiza diversos enfoques y metodologías de aplicación de este tipo de factores en el proceso de Diseño y desarrollo de productos y propone algunas herramientas adecuadas para su integración en las micro, pequeñas y medianas empresas (MiPyMEs). / Jacob Dazarola, RH. (2015). Percepción y Emoción en el Diseño de Productos. Análisis y Propuestas para su integración a las MIPYME [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48551