Se realiza un estudio descriptivo y retrospectivo en una empresa sociosanitaria de Mallorca entre enero de 1995 y diciembre de 2010 para valorar las indisposiciones laborales que se han producido, es decir las ausencias del trabajo por motivos de salud que duran entre uno y tres días y que no requieren parte de baja oficial aunque sí un justificante emitido por un facultativo. Se analizan las indisposiciones laborales en base a variables sociodemográficas y laborales y se calcula su coste económico. Se deduce que las indisposiciones, como parte integrante de las IT, no sólo responden a criterios de salud y tal vez estén siendo utilizadas para otros aspectos no relacionados con problemas médicos.

Τα σύνθετα συστήματα πολυμερικής μήτρας – κεραμικών εγκλεισμάτων φαίνεται ότι μπορούν να αποτελέσουν μία νέα γενιά υλικών υψηλού τεχνολογικού ενδιαφέροντος. Από την άλλη μεριά η σημασία των νανουλικών και νανοδομημένων υλικών είναι ευρέως αποδεκτή στις μέρες μας, τόσο σε επίπεδο βασικής έρευνας όσο και σε τεχνολογικό επίπεδο. Το σύγχρονο αυτό ερευνητικό πεδίο περιλαμβάνει τη μελέτη των νανοσύνθετων ή πολυφασικών υλικών, στα οποία μια ή περισσότερες από τις χωρικές διαστάσεις κάποιας φάσης βρίσκεται στην περιοχή των νανομέτρων (1 nm = 10-9 m = 10 ). Αυτό που ξεχωρίζει τα νανοσύνθετα από τα άλλα συμβατά σύνθετα υλικά είναι η ικανότητα τους να συνδυάζουν ιδιότητες, οι οποίες είναι απαγορευτικές για τα παραδοσιακά υλικά, αλλά και η μεγάλη λειτουργικότητα που παρουσιάζουν. Η διασπορά μίκρο- και νάνο-κεραμικών εγκλεισμάτων στο εσωτερικό πολυμερούς, οδηγεί σε σύνθετα συστήματα με βελτιωμένη μηχανική απόκριση, που όμως διατηρούν την ηλεκτρική συμπεριφορά των εγκλεισμάτων. Υλικά υψηλής ηλεκτρικής διαπερατότητας (high-K materials) είναι απαραίτητα σε πολλές εφαρμογές της ηλεκτρονικής, επειδή είναι σε θέση να μειώνουν τα ρεύματα διαρροής, ενώ παράλληλα λειτουργούν και ως ενσωματωμένοι μικρο-πυκνωτές. Σύνθετα πολυμερικά υλικά που ενσωματώνουν σιδηροηλεκτρικά κεραμικά στοιχεία παρουσιάζουν μεγαλύτερο ενδιαφέρον καθώς, η ηλεκτρική τους απόκριση πέραν των αναμενόμενων εξαρτήσεων (περιεκτικότητα, γεωμετρία και τρόπος διασποράς των εγκλεισμάτων) σχετίζεται και με τη θερμοκρασιακά ελεγχόμενη μετάβαση των εγκλεισμάτων από τη σιδηροηλεκτρική στην παραηλεκτρική φάση. Τέτοιου είδους λειτουργικά σύνθετα, αναφέρονται συχνά και ως ευφυή συστήματα. Στην παρούσα εργασία παρασκευάσθηκαν συστήματα πολυμερικής μήτρας – μικρο- και νανο-σωματιδίων κεραμικού BaTiO3 και στη συνέχεια εξετάσθηκαν οι διηλεκτρικές τους ιδιότητες, με παραμέτρους την περιεκτικότητα σε BaTiO3, τη θερμοκρασία και τη συχνότητα του εφαρμοζόμενου πεδίου. Η διηλεκτρική φασματοσκοπία (Broadband Dielectric Spectroscopy) έχει αποδειχθεί ως ένα ισχυρό εργαλείο για την έρευνα της μοριακής κινητικότητας, των αλλαγων φάσης, των μηχανισμών αγωγιμότητας και των διεπιφανειακών φαινομένων στα πολυμερή και τα σύνθετα πολυμερικά συστήματα. Η διηλεκτρική απόκριση των νανοσυνθέτων εξετάστηκε με τη βοήθεια της διηλεκτρικής φασματοσκοπίας (BDS) στο εύρος συχνοτήτων 10-1-10 7 Hz και στο διάστημα θερμοκρασιών από 30οC έως 160οC. Από τα πειραματικά αποτελέσματα προκύπτει πως παρατηρούνται διηλεκτρικές χαλαρώσεις που οφείλονται τόσο στην πολυμερική μήτρα, όσο και στην ενισχυτική φάση. Τρεις διακριτοί τρόποι χαλάρωσης καταγράφηκαν στα φάσματα των συστημάτων που μελετήθηκαν και αποδίδονται στη διεπιφανειακή πόλωση (IP) μήτρας/εγκλεισμάτων, στην υαλώδη μετάβαση (α - χαλάρωση) των πολυμερών και στην κίνηση πλευρικών πολικών ομάδων (β - χαλάρωση) των αλυσίδων. Η λειτουργική συμπεριφορά των μίκρο- και νάνο-σύνθετων βασίζεται στην μετάβαση “αταξίας”- “τάξης” που παρατηρείται στο BaTiO3 στην κρίσιμη θερμοκρασία Curie (~130oC). Η μετάβαση από την σιδηροηλεκτρική φάση στην παραηλεκτρική μελετήθηκε τόσο μέσω της Διηλεκτρικής Φασματοσκοπίας όσο και με φάσματα ακτίνων-Χ (XRD). Η μεταβολή της πόλωσης και η δημιουργία κορυφής στα διαγράμματα του πραγματικού μέρους της ηλεκτρικής διαπερατότητας με τη θερμοκρασία μπορεί να αποτελέσει τη βάση ανάπτυξης ευφυών συστημάτων και νανο-διατάξεων καθώς δίνεται η δυνατότητα ελέγχου της αποθηκευόμενης ηλεκτρικής ενέργειας στη νανοκλίμακα και επιτυγχάνεται η λειτουργία ρυθμιστή πόλωσης. Τέλος, με την εισαγωγή της Διηλεκτρικής Συνάρτησης Ενίσχυσης διερευνάται η απόκριση των σύνθετων συστημάτων και προσδιορίζεται η βέλτιστη λειτουργική συμπεριφορά και η βέλτιστη συμπεριφορά ως προς την αποθήκευση ενέργειας. / Ceramic-polymer composites consisting of ferroelectric crystal particles, homogeneously distributed, in an polymer host represent a novel class of materials, with several interesting properties. The impact of nanomaterials and nanostructured materials is well known and widely accepteble in our days, not only in the basic research level but also in the area of technological applications. This modern field of scientific research includes the study of nano – composites or multiphase materials. Multiphase materials have at least one of the dimensions of the reinforcing phase in nano-scale. The main difference between nano-composites and conventional composites is their ability to achieve superior performance at a very low concentration of the filler. The majority of the active or potential applications of nano-systems is based on their thermo-mechanical behaviour, flame resistance and electrical properties. Under this point of view nano-composites exhibit properties or functions, which seem to be prohibited for traditional materials. High tech electronic devices require new high dielectric permittivity materials (known as high-K materials), which combine, at the same time, suitable dielectric properties, mechanical strength and ease processing. Recently ceramic-polymer composites have been studied in various applications including integrated capacitors, acoustic emission sensors and for the reduction of leakage currents. Furthermore, if the embedded ceramic particles are ferroeletric, functional properties can be added to the composite structure. Ferroelectric materials exhibit spontaneous polarization and are characterized by a temperature dependent disorder to order transition. Thus, besides all the expected influences (volume fraction, geometrical characteristics, type of distribution etc), the electrical response of ferroelectric particles – polymer matrix composites depends on the ferroeletric to paraelectric transition of the inclusions. In the present study composite systems of epoxy resin and ceramic BaTiO3 micro and nano – particles have been prepared, varying the volume fraction of the inclusions. The dielectric response of the composites was studied in a wide frequency and temperature range. Broadband Dielectric Spectroscopy (BDS) has been proved to be a powerful tool for the investigation of molecular mobility, phase changes, conductivity mechanisms and interfacial effects in polymers and complex systems. The dielectric response of nano-composites was examined by means of Broadband Dielectric Spectroscopy (BDS) in the frequency range10-1-107 Hz and temperature interval from 30 o C to 160 o C. Experimental results include relaxation phenomena arising from both the polymeric matrix and the filler. Three distinct relaxation modes were recorded in the spectra of all systems. They were attributed to interfacial polarization, glass transition (α-relaxation) and motion of polar side groups (β – relaxation). The functional behaviour of micro and nano – composites is based on the disorder to order transition of BaTiO3 in the characteristic Curie temperature (~130 oC). The transition from the ferroelectric to paraelectric phase has been studied via Dielectric Spectroscopy and with X – Ray Diffraction spectra. The change in polarization and the formation of peaks in the diagrams of the real part of dielectric permittivity versus temperature can provide the suitable basis for the development of smart systems and nano-devices, since it allows the control of the stored electrical energy in nanoscale level and achieves the function of polarization regulator. Finally, by introducing the Dielectric Reinforcing Function, the composite systems’ response can be studied and optimal functional behaviour as well as optimal energy storage and capability can be determined.

Uppsatsens syfte har varit att försöka finna ”det effektivaste sättet att ta ut pengar från ett få-mansföretag”. För att kunna göra detta har vi granskat lagtexten i 56-57 kap IL, skatteverkets informationsbroschyrer, tagit fram ett antal beräkningsexempel och genomfört intervjuer med respondenter från de fem största revisionsbyråerna. När en företagare står inför valet hur den-ne ska ta ut pengar från sitt företag kan denne välja på att ta ut lön, göra pensionsavsättningar, ta ut utdelning eller låna in pengar till företaget med ränta. Det mest effektiva sättet att ta ut pengar på varierar från företag till företag, men i de flesta fallen är det bäst att först och främst göra uttag genom löneutbetalningar till delägarna. An-ledningen till att delägarna först och främst ska ta ut lön är att den tillsammans med arbetsgi-varavgifterna är avdragsgilla i företaget och att lönen dessutom är pensions-, sjukpennings- och föräldrapenningsgrundande. Löneutbetalningen ska i första hand uppgå till någon av föl-jande gränser: sjukpenningsgrundande inkomst (7,5 prisbasbelopp = 307 500kr), undre skikt-gränsen för statlig inkomstskatt (328 800kr), pensionsgrundande inkomst (8,07 inkomstbasbe-lopp = 387 360kr) eller den inkomst som lönekravet kräver (275 400-688 500kr). I andra hand ska företaget göra pensionsavsättningar på ca 7-10 procent av bruttolönerna till de anställda delägarna så de får samma skydd som en vanlig privatanställd tjänsteman. Efter att företaget har betalat ut lön och gjort pensionsavsättningar bör utdelning tas ut upp till gränsbeloppet. Gränsbeloppet bestäms utifrån det högsta av förenklingsregeln och huvudre-geln. Huvudregeln är vanligast förekommande då den ger ett högre gränsbelopp redan då företaget har bruttolöner på 360 000kr, förenklingsregeln ger alltid minsta gränsbelopp på två inkomstbasbelopp (91 800kr). Om utdelningsbara medel i företaget överstiger gränsbeloppet sparas detta belopp till senare år och eventuellt görs extra pensionsinsättningar till delägarna.

El objetivo de nuestro estudio fue evaluar si el fallo de la función intestinal absortiva observado después del trasplante de intestino delgado se debe a cambios en el tamaño de la superficie epitelial o bien proviene de un fallo en la función celular de los enterocitos. MATERIAL Y MÉTODOSSe realizaron trasplantes de intestino delgado (SBT) en ratas de acuerdo con la técnica de Monchik y Russell. Los animales fueron distribuidos en tres grupos (n=15 cada uno): Grupo A (control): asa simple de Thiry Vella; Grupo B: isotransplante heterotópico LEW-LEW; Grupo C: alotransplante heterotópico LBN-LEW. Se utilizó como solución de preservación Ringer lactato heparinizado a 4º C. Las ratas del grupo C se trataron con Ciclosporina (15mg/kg/24h IM). A los 21 dias del transplante heterotòpico, en 5 animales de cada grupo se realizó un segundo procedimiento quirúrgico para colocar el segmento de intestino transplantado en posición ortotópica. Mediante microscopía òptica y tinción H/E se observó la evolución micromorfológica de la mucosa intestinal, tomando muestras del intestino donante in situ antes de la perfusión y tras el transplante a los 7,14,21 y 36 dias. Estas muestras fueron procesadas mediante un sistema de analisis morfométrico de imagenes para quantificar cambios en el tamaño de las vellosidades en cuanto altura y anchura y asi determinar una posible modificacion en la superficie epitelial absortiva. En las series con transplante ortotópico, las muestras de intestino se estudiaron además por Microscopía Electrónica de Transmisión (TEM). Para determinar la evolución de la función absortiva del intestino transplantado se efectuaron pruebas de absorción de glucosa en los mismos intervalos de tiempo que las biopsias.RESULTADOS El estudio morfométrico muestra una disminución progresiva en la altura de las vellosidades tras el transplante, siendo más pronunciado en el grupo C. Una tendencia al aumento se observó en el ancho de las vellosidades. La superficie epitelial absortiva mostró una tendencia a la reducción, recuperando los valores iniciales tras la interposición ortotópica. Una reducción progresiva significativa de la absorción de glucosa se observó en ambos grupos de animales trasplantados respecto al grupo control. El estudio por TEM mostró la presencia de vacuolas citoplasmáticas en los enterocitos, así como una leve alteración en la morfología de las microvellosidades, mitocondrias y retículo endoplásmico. DISCUSIÓN Y CONCLUSIONES Una alteración de la fisiología celular parece ser la causa del fallo de la función de absorción intestinal después de SBT y este fracaso no dependería del tamaño de la superficie epitelial. Las alteraciones ultraestructurales observadas al TEM sugieren un daño celular grave que podría ser la causa de la insuficiencia absortiva. Pero el origen de estas alteraciones intracelulares sigue siendo desconocido pudiendo provenir tanto del efecto isquemia-reperfusión como de la respuesta inmunológica o de la toxicidad del propio tratamiento inmunosupresor. / The aim of our study was to asses if the failure of the absortive intestinal function observed after small bowel transplantation is due either to changes in the size of epithelial surface or caused by a failure in the cellular function of enterocytes.MATERIALS AND METHODSSmall bowel transplants (SBT) were performed in rats according to Monchik and Russell's technique. Animals were distributed into three groups (n=15 each):Group A (control):simple Thiry-Vella loop; Group B:heterotopic isograft LEW-LEW; Group C:heterotopic allograft LBN-LEW. Heparinized lactated Ringer's at 4ºC was a cold preservation solution. Cyclosporine dose 15mg/kg/24h IM was administered to group C rats. At day 21 of the initial surgery, a second operative procedure was carried out on 5 of the transplanted animals of each group to place the transplanted small bowel in orthotopic position.To asses the micromorphology of intestinal mucosa by light microscopy (LM), biopsy specimens of the donor small bowel were taken in situ before perfusion and after transplant at 7,14,21 and 36 days. In those series with orthotopic transplantation bowel samples were studied, in addition, by Transmision Electron Microscopy (TEM).The absortive function of the transplanted bowel was observed by Glucose absorption test performed at same time points of the biopsies. Histomorphometric determinations of size of villus height and width, and total epithelial surface was performed by LM H/E and Image Processing and Analysis System.RESULTSMorphometrical study shows a progressive shortening of villus in both groups of transplanted animals, being more pronounced in the group C at the end of study. A tendency to increase was observed in the villus width. The absorptive epithelial surface showed an initial reduction followed of return to normal state after orthotopical interposition.A significative progressive reduction of glucose absorption was observed in both groups of transplanted animals than in the control group.Study by TEM showed cytoplasmic vacuoles in the absorptive cells. There was also a slight alteration on morphology of microvilli, mitochondries and endoplasmic reticulum.DISCUSSION/CONCLUSIONSAn alteration of cellular physiology underlies the failure of intestinal absorptive function after SBT and this failure does not depend on the size of epithelial surface. The findings of TEM suggest a severe ultrastructural damage could be the cause of cellular absorptive failure, but the cause of this cellular damage remains unkown.

La colina es el principal dador de grupos metilo. El estado en folato podría modificar el papel de la colina. Investigamos la contribución de la vía de la colina al metabolismo de la homocisteína durante el embarazo, y como el estado en folato la afecta. En el estudio NUTCIR se extrajeron seis muestras sanguíneas de 497 embarazadas a lo largo de la gestación. La colina aumentó a partir del segundo trimestre, la betaína disminuyó hasta mitad del embarazo y la dimetilglicina aumentó desde las 24-27 semanas de gestación. Las gestantes con un bajo estado en folato en las semanas 24-27 presentaron una betaína inferior y una dimetilglicina superior. Estos resultados sugieren un aumento de la actividad de la vía de la colina al final de la gestación especialmente cuando el estado en folato es bajo. La vía de la colina contribuye al metabolismo de la homocisteína durante la gestación. / Choline is the main methyl group donor. Folate status might modify the role of choline. We investigated the contribution of the choline oxidation pathway to homocysteine metabolism during pregnancy and how folate status affects it. In the NUTCIR study six blood samples were collected from 497 pregnant women throughout pregnancy. Plasma choline increased from the second trimester, betaine decreased until mid pregnancy and dimethylglycine increased from 24-27 gestational weeks. Women with low folate status at 24-27 gestational weeks had lower betaine and higher dimethylglycine. These results suggest increasing activity of the choline oxidation pathway as pregnancy progresses and that it is further upregulated in response to low folate status. This shows that the choline oxidation pathway does contribute to homocysteine metabolism during pregnancy and more so when folate status is low.

This PhD project was designed to cover all the relevant issues of a restocking program for the meagre Argyrosomus regius in the Balearic Islands coastal ecosystems, ranging from the production of juveniles in captivity to monitoring survival into the wild. The long time needed by released meagres to adapt, around 3 months, seemed to imply high mortality. The reproductive study carried out with meagres in captivity conditions showed that age at maturity (i.e., 50% of probability to be mature) was 2.7 years for males and 3.5 years for females. Therefore, the meagres recaptured after spending two or more than two years at liberty were probably adults. Although there was empirical evidence that some meagres had reached the sexual maturity into the wild, we did not have evidences, as of now, that they had spawned, which would certainly increase the chance of success of the meagre restocking program. Nevertheless, reducing short-term mortality appears to be the most important challenge for increasing the chance of recovering a sustainable population of meagre in the Balearic Islands. / Este proyecto de Tesis Doctoral ha sido diseñado para cubrir todos los aspectos relevantes relacionados con el programa de repoblación de la corvina Argyrosomus regius en los ecosistemas costeros de las Islas Baleares, cubriendo desde la producción de juveniles en cautividad hasta el seguimiento de su supervivencia en el medio natural. El dilatado periodo de tiempo necesario para que las corvinas liberadas se adapten al medio natural, unos 3 meses, implica una elevada mortalidad. El estudio de las características reproductivas que se llevó a cabo con las corvinas en cautividad muestra que la edad de maduración (edad a la que el 50% de la población es sexualmente madura) es de 2.7 años en el caso de los machos y de 3.5 años para las hembras. Por tanto, los peces recapturados al cabo de unos dos años después de la liberación ya eran probablemente adultos. A pesar de que se obtuvieron evidencias empíricas de que al menos algunas corvinas alcanzaron la madurez sexual en el medio natural, no se tuvieron evidencias de que estos ejemplares se hubieran reproducido, siendo esto último un muy buen indicio de las posibilidades de éxito del programa de repoblación de la corvina. En cualquier caso, reducir la mortalidad a corto plazo parece ser el reto más importante a la hora de incrementar las posibilidades de éxito de recuperar una población sostenible de corvinas en las Islas Baleares.

Uppsatsen jämför rekvisiten ”samma eller likartad verksamhet” i IL 57:4 och ”liknande verksamhet” i IL 62:3. För att jämföra begreppen redogör uppsatsen för innebörden av rekvisiten ”samma eller likartad verksamhet” samt ”liknande verksamhet” i uppsatsen används juridisk metod, vilket innebär att genomgång och tolkning av rättsfall för att förstå hur rättspraxis inverkar på de båda begreppen varit central. Uppsatsen kommer fram till att begreppen ”samma eller likartad verksamhet” och ”liknande verksamhet” har det gemensamt att de är kringgåenderegler. Trots att lagtexterna språkmässigt kan tyckas ligga näravarandra, ser domstolarnas bedömningar av de båda rekvisiten olika ut. För rekvisitet ”samma eller likartad verksamhet” tar domstolarna främst sikte på om det sker en värdeöverföring från ett bolag till ett annat för att undvika beskattning enligt fåmansföretagsreglerna. Om detta sker är det i regel inte tillåtet. Vid rekvisitet ”liknande verksamhet” ser domstolarna i första hand till om verksamheten haft några initialkostnader samt om verksamheten liknar en tidigare bedriven verksamhet.

Face recognition (FR) has been extensively studied, due to both scientific fundamental challenges and current and potential applications where human identification is needed. FR systems have the benefits of their non intrusiveness, low cost of equipments and no useragreement requirements when doing acquisition, among the most important ones. Nevertheless, despite the progress made in last years and the different solutions proposed, FR performance is not yet satisfactory when more demanding conditions are required (different viewpoints, blocked effects, illumination changes, strong lighting states, etc). Particularly, the effect of such non-controlled lighting conditions on face images leads to one of the strongest distortions in facial appearance. This dissertation addresses the problem of FR when dealing with less constrained illumination situations. In order to approach the problem, a new multi-session and multi-spectral face database has been acquired in visible, Near-infrared (NIR) and Thermal infrared (TIR) spectra, under different lighting conditions. A theoretical analysis using information theory to demonstrate the complementarities between different spectral bands have been firstly carried out. The optimal exploitation of the information provided by the set of multispectral images has been subsequently addressed by using multimodal matching score fusion techniques that efficiently synthesize complementary meaningful information among different spectra. Due to peculiarities in thermal images, a specific face segmentation algorithm has been required and developed. In the final proposed system, the Discrete Cosine Transform as dimensionality reduction tool and a fractional distance for matching were used, so that the cost in processing time and memory was significantly reduced. Prior to this classification task, a selection of the relevant frequency bands is proposed in order to optimize the overall system, based on identifying and maximizing independence relations by means of discriminability criteria. The system has been extensively evaluated on the multispectral face database specifically performed for our purpose. On this regard, a new visualization procedure has been suggested in order to combine different bands for establishing valid comparisons and giving statistical information about the significance of the results. This experimental framework has more easily enabled the improvement of robustness against training and testing illumination mismatch. Additionally, focusing problem in thermal spectrum has been also addressed, firstly, for the more general case of the thermal images (or thermograms), and then for the case of facialthermograms from both theoretical and practical point of view. In order to analyze the quality of such facial thermograms degraded by blurring, an appropriate algorithm has been successfully developed. Experimental results strongly support the proposed multispectral facial image fusion, achieving very high performance in several conditions. These results represent a new advance in providing a robust matching across changes in illumination, further inspiring highly accurate FR approaches in practical scenarios. / El reconeixement facial (FR) ha estat àmpliament estudiat, degut tant als reptes fonamentals científics que suposa com a les aplicacions actuals i futures on requereix la identificació de les persones. Els sistemes de reconeixement facial tenen els avantatges de ser no intrusius,presentar un baix cost dels equips d’adquisició i no la no necessitat d’autorització per part de l’individu a l’hora de realitzar l'adquisició, entre les més importants. De totes maneres i malgrat els avenços aconseguits en els darrers anys i les diferents solucions proposades, el rendiment del FR encara no resulta satisfactori quan es requereixen condicions més exigents (diferents punts de vista, efectes de bloqueig, canvis en la il·luminació, condicions de llum extremes, etc.). Concretament, l'efecte d'aquestes variacions no controlades en les condicions d'il·luminació sobre les imatges facials condueix a una de les distorsions més accentuades sobre l'aparença facial. Aquesta tesi aborda el problema del FR en condicions d'il·luminació menys restringides. Per tal d'abordar el problema, hem adquirit una nova base de dades de cara multisessió i multiespectral en l'espectre infraroig visible, infraroig proper (NIR) i tèrmic (TIR), sota diferents condicions d'il·luminació. En primer lloc s'ha dut a terme una anàlisi teòrica utilitzant la teoria de la informació per demostrar la complementarietat entre les diferents bandes espectrals objecte d’estudi. L'òptim aprofitament de la informació proporcionada pel conjunt d'imatges multiespectrals s'ha abordat posteriorment mitjançant l'ús de tècniques de fusió de puntuació multimodals, capaces de sintetitzar de manera eficient el conjunt d’informació significativa complementària entre els diferents espectres. A causa de les característiques particulars de les imatges tèrmiques, s’ha requerit del desenvolupament d’un algorisme específic per la segmentació de les mateixes. En el sistema proposat final, s’ha utilitzat com a eina de reducció de la dimensionalitat de les imatges, la Transformada del Cosinus Discreta i una distància fraccional per realitzar les tasques de classificació de manera que el cost en temps de processament i de memòria es va reduir de forma significa. Prèviament a aquesta tasca de classificació, es proposa una selecció de les bandes de freqüències més rellevants, basat en la identificació i la maximització de les relacions d'independència per mitjà de criteris discriminabilitat, per tal d'optimitzar el conjunt del sistema. El sistema ha estat àmpliament avaluat sobre la base de dades de cara multiespectral, desenvolupada pel nostre propòsit. En aquest sentit s'ha suggerit l’ús d’un nou procediment de visualització per combinar diferents bandes per poder establir comparacions vàlides i donar informació estadística sobre el significat dels resultats. Aquest marc experimental ha permès més fàcilment la millora de la robustesa quan les condicions d’il·luminació eren diferents entre els processos d’entrament i test. De forma complementària, s’ha tractat la problemàtica de l’enfocament de les imatges en l'espectre tèrmic, en primer lloc, pel cas general de les imatges tèrmiques (o termogrames) i posteriorment pel cas concret dels termogrames facials, des dels punt de vista tant teòric com pràctic. En aquest sentit i per tal d'analitzar la qualitat d’aquests termogrames facials degradats per efectes de desenfocament, s'ha desenvolupat un últim algorisme. Els resultats experimentals recolzen fermament que la fusió d'imatges facials multiespectrals proposada assoleix un rendiment molt alt en diverses condicions d’il·luminació. Aquests resultats representen un nou avenç en l’aportació de solucions robustes quan es contemplen canvis en la il·luminació, i esperen poder inspirar a futures implementacions de sistemes de reconeixement facial precisos en escenaris no controlats.

Introducció: La dieta és un determinant fonamental del nostre estat de salut/malaltia, i és un dels principals factors que contribueixen al desenvolupament de l’obesitat. Per això, seria interesant disposar de biomarcadors de fàcil obtenció per determinar com afecta la dieta al nostre metabolisme. Interessen especialment els biomarcadors primerencs d’obesitat, ja que permetrien aplicar estratègies de prevenció abans de que aparegui la malaltia. L’objectiu principal d’aquest projecte de tesi consisteix en analitzar la utilitat d’una fracció de cèl•lules de la sang, les cèl•lules mononuclears de sang perifèrica (PBMC) com a eina en la recerca de biomarcadors per la prevenció o tractament de l’obesitat utilitzant rosegadors com a model experimental. Contingut de la investigació: En primer lloc hem estudiat la capacitat de les PBMC de reflectir les alteracions de la homeòstasi energètica durant el desenvolupament d’obesitat induïda per dieta, analitzant la seva resposta a canvis en les condicions d’alimentació (dejuni i realimentació), així com hem avaluat si les PBMC poden reflectir la pèrdua de pes i la recuperació metabòlica quan es substitueix una dieta obesogénica per una dieta equilibrada i saludable. Els resultats obtinguts mostren que les PBMC son un bon indicador de les adaptacions metabòliques al dejuni i realimentació, així com de la insensibilitat a canvis en les condicions d’alimentació que es dona a animals obesos, des de l’inici del desenvolupament de la malaltia. A més, aquestes cèl•lules poden reflectir la recuperació metabòlica associada a la pèrdua de pes, com la recuperació de la resposta al dejuni a nivell de paràmetres sèrics i d’expressió gènica. Les PBMC d’animals obesos alimentats amb dietes hiperlipídiques reflecteixen també alteracions en l’expressió basal de gens implicats en diferents rutes metabòliques relacionades amb el control del pes corporal i en els processos inflamatoris, proporcionant un perfil obesogènic característic. Per una altre banda hem analitzat si les PBMC poden reflectir l’activació del teixit adipós marró o la marronització del teixit adipós blanc (noves dianes d’interès en el tractament de l’obesitat) en resposta a la ingesta de dietes obesogèniques o com a resultat de l’exposició al fred. Els resultats d’aquest segon objectiu mostren com, tant les dietes obesogèniques com l’exposició al fred indueixen l’expressió de marcadors de adipòcits marrons i d’adipòcits brite en PBMC, reflectint la marronització que es produeix en el teixit adipós blanc. Aquestes cèl•lules sanguínies es perfilen doncs com un material biològic d’interès per analitzar components nutricionals o farmacològics que puguin induir la remodelació del teixit adipós blanc a marró o bé activar el teixit adipós marró augmentant així la capacitat dissipadora d’energia, obrint noves perspectives en el tractament de l’obesitat. Conclusió: Les PBMC son una eina idònia per l’estudi de la homeòstasis energètica, y constitueixen una font biomarcadors primerencs d’obesitat de fàcil obtenció, útils per estudiar el desenvolupament d’estratègies per la prevenció i tractament d’aquesta patologia i les seves complicacions. A més, les PBMC reflecteixen el procés de marronització del teixit adipós induït per diferents estímuls, tals com la ingesta de dietes riques en greixos o bé la exposició al fred. En base a aquests resultats, podem afirmar que les PBMC generen noves possibilitats terapèutiques i proporcionen un material interesant per la identificació de biomarcadors primerencs de malalties que poden resultar d’utilitat a humans. / Introducción: La dieta es un determinante fundamental de nuestro estado de salud/enfermedad, y es uno de los principales factores que contribuyen al desarrollo de la obesidad. Por ello, sería interesante disponer de biomarcadores de fácil obtención para determinar cómo afecta la dieta a nuestro metabolismo. Interesan especialmente los biomarcadores tempranos de obesidad, ya que permitirían aplicar estrategias de prevención antes de que aparezca la enfermedad. El objetivo principal de este proyecto de tesis consiste en analizar la utilidad de una fracción de células de la sangre, las células mononucleares de sangre periférica (PBMC), como herramienta en la búsqueda de biomarcadores para la prevención o tratamiento de la obesidad usando roedores como modelo experimental. Contenido de la investigación: En primer lugar hemos estudiado la capacidad de las PBMC de reflejar las alteraciones de la homeostasis energética durante el desarrollo de obesidad inducida por dieta, analizando su respuesta a cambios en las condiciones de alimentación (ayuno y realimentación), y hemos evaluado si las PBMC pueden reflejar la pérdida de peso y la recuperación metabólica cuando se sustituye una dieta obesogénica por una dieta equilibrada y saludable. Los resultados obtenidos muestran que las PBMC son un buen indicador de las adaptaciones metabólicas al ayuno y realimentación, así como de la insensibilidad a cambios en las condiciones de alimentación que se dan en animales obesos, alimentados con una dieta obesogénica (dieta de cafetería), desde el inicio del desarrollo de esta enfermedad. Además, estas células son capaces de reflejar la recuperación metabólica asociada a la pérdida de peso, como la respuesta al ayuno a nivel de parámetros séricos y de expresión génica. Las PBMC de animales obesos alimentados con dietas hiperlipídicas reflejan también alteraciones en la expresión basal de genes implicados en diferentes rutas metabólicas relacionadas con el control del peso corporal y en los procesos inflamatorios, proporcionando un perfil obesogénico característico. Por otra parte hemos analizado si las PBMC son capaces de reflejar la activación del tejido adiposo marrón o la marronización del tejido adiposo blanco (nuevas dianas de interés en el tratamiento de la obesidad) en respuesta a la ingesta de dietas obesogénicas o como resultado de la exposición al frío. Los resultados de este segundo objetivo muestran como, tanto las dietas obesogénicas como la exposición al frío inducen la expresión de marcadores de adipocitos marrones y de adipocitos brite en PBMC, reflejando la marronización que se produce en el tejido adiposo blanco. Estas células sanguíneas se perfilan pues como un material biológico de interés para analizar componentes nutricionales o farmacológicos que puedan inducir la remodelación del tejido adiposo blanco a marrón o bien activar el tejido adiposo marrón aumentando así la capacidad disipadora de energía, lo cual abre nuevas perspectivas en el tratamiento de la obesidad. Conclusión: Las PBMC son una herramienta idónea para el estudio de la homeostasis energética, y constituyen una fuente fácilmente obtenible de biomarcadores tempranos de obesidad, útiles para estudiar el desarrollo de estrategias para la prevención y tratamiento de esta patología y sus complicaciones. Además las PBMC reflejan el proceso de marronización del tejido adiposo inducido por diferentes estímulos, tales como ingesta de dietas ricas en grasa o bien la exposición al frío. En base a estos resultados, podemos afirmar que las PBMC generan nuevas posibilidades terapéuticas y proporcionan un material interesante para la identificación de biomarcadores tempranos de enfermedad que pueden resultar de utilidad en humanos. / Introduction: Diet is a major determinant of our health/disease status, and it is one of main factors contributing to the development of obesity. Then, it would be interesting to dispose of easily obtainable biomarkers to determine how the diet affects our metabolism. Particularly, early biomarkers of obesity are of special interest, since they would allow implementing prevention strategies before the appearance of the disease. This thesis is focused in the analysis of the utility of a blood cell fraction, the peripheral blood mononuclear cells (PBMC), as a source of obesity biomarkers, used for the prevention or treatment of obesity using rodents as animal model. Research content: First, we have studied the ability of PBMC to reflect energy homeostatic impairment during the development of diet-induced obesity, testing their response to changes in feeding conditions (fasting and re-feeding), as well as testing PBMC capacity to reflect metabolic recovery associated to weight lost in after switching an obesogenic to a control balanced diet. Our results show that PBMC are good indicators of metabolic adaptations to fasting and re-feeding, as well as of fasting insensibility observed in cafeteria-obese animals since early stages of obesity development. Moreover, these cells are able to reflect the metabolic recovery associated to weight loss, as recovery of fasting response of serum parameters and of gene expression. PBMC of animals fed hyperlipidic diets also reflect alteration in basal expression of genes involved in different pathways related to body weight control and in inflammatory processes, providing a characteristic obesogenic gene expression profile. On the other hand, we have analysed the ability of PBMC to reflect brown adipose tissue activation or white adipose tissue browning (new focus of interest in obesity treatment) in response to the intake of obesogenic diets or as a result of cold exposure. The results of this second aim show how the intake of obesogenic diets, as well as cold exposure, can induce the expression of brown/brite adipocyte markers in PBMC, reflecting the browning process that occurs in white adipose tissue. Thus, these blood cells constitute a suitable biological material for the analysis of nutritional or pharmacological compounds that could induce white to brown adipose tissue remodelling or activate brown adipose tissue, increasing in this way energy dissipating capacity, opening new perspectives for obesity treatment. Conclusion: PBMC are a good tool for energy homeostatic studies, and constitute an easily obtainable source of early obesity biomarkers useful to study the development of strategies for the prevention and treatment of obesity and related diseases. Moreover, PBMC reflect the white adipose tissue browning process induced by different stimuli, such as the intake of fat-rich diets or cold exposure. According to these results we can state that PBMC offer new therapeutic possibilities and provide an interesting material to identify early markers of disease, which can be useful in human studies.

En aquets tesis es vol enfocar en l'estudi dels géneres fúngics Acremonium, Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis, Sarocladium, Scytalidium i Verruconis. Alguns d'ells són ocasionalment aïllats de mostres clíbiques, encara què, l'espectre real de les seves espècies en l'area clínica es poc coneguda, sumant-li la seva difícil identificació i complexa taxonomia. Es van estudiar un total de 248 aïllats, 131 obtingust de mostres clíniques o de sòls i 117 corresponents a soques tipus o de referència de col.leccions internacionals de cultius. La caracterizació fenotípica dels aïllats es va realitzar a traves de l'observació de les seves característiques macroscópiques i microscópiques. La identificació molecular, mitjacant la seqüenciació de les regions ribosomals ITS i LSU. Per obtenir una millor resolució filogenética entre algunes espècies, es van seqüenciar regions parcials d'altres gens (actina, tubulina, factor de elongació, RNA polimerasa i quitina sintasa). L'activitat in vitro d'alguns antifúngics va a ser evaluata front a espècies de Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis i Scytalidium. Apart de les espècies comunment conegudes com a patògens oportunistes A. kalrae i V. gallopava, altres espècies no conegudas previament a partir de mostres clíniques vàren ser identificades (Arthropsis hispanica, Sarocladium terricola, Scytalidium cuboideum i Ochroconis cordanae). Incluint les noves espècies descrites aquí: Acremonium dimorphosporum, A. moniliforme, Arthrographis chlamydospora, A. / pseudostrictum i S. subulatum. Adicionalment, quatre géneres nous, Acremoniopsis, Brunneomyces, Cervusimilis i Collarina i 16 nous taxons, Acremoniopsis suttonii, Acremonium asperulatum, A. citrinum, A: parvum, A: pilosum, A. variecolor, Brunneomyces brunnescens, B. hominis, B. europaeus, Cervusimilis alba, Collarina aurantiaca, Ochroconis icarus, Sarocladium gamsii, S. implicatum, S. summerbellii i S. terricola, vàren ser descrits de mostres de diferents origens. En general, les proves de sensibilitat antifúngica mostrar que la terbinafina va ser la droga més activa davant les espècies avaluades, excepte per S. cuboideum, on el posaconazol va a mostrar la millor activitat En esta tesis nos enfocamos en el estudio de los géneros fúngicos Acremonium, Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis, Sarocladium, Scytalidium y Verruconis. Algunos de ellos son ocasionalmente aislados de muestras clínicas, sin embargo, el espectro real de sus especies en el área clínica es poco conocido, sumado a su difícil identificación y compleja taxonomía. Se estudiaron un total de 248 aislados, 131 obtenidos de muestras clínicas o de suelos y 117 correspondientes a cepas tipo o de referencia de colecciones internacionales de cultivos. La caracterización fenotípica de los aislados se realizó a través de la observación de sus características macroscópicas y microscópicas, y la identificación molecular, mediante la secuencación de las regiones ribosomales ITS y LSU. Para obtener una mejor resolución filogenética entre algunas especies, se secuenciaron regiones parciales de otros genes (actina, tubulina, factor de elongación, RNA polimerasa II y quitina sintasa). La actividad in vitro de varios antifúngicos fue evaluada frente a especies de Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis y Scytalidium. Aparte de las especies comunmente reportadas como patógenos oportunistas, Arthrographis kalrae y Verruconis gallopava, otras especies no reportadas previamente a partir de muestras clínicas fueron identificadas (Arthropsis hispanica, Sarocladium terricola, Scytalidium cuboideum y Ochroconis cordanae), incluyendo las nuevas especies descritas aquí: / Ochroconis olivacea, O. ramosa, Sarocladium bifurcatum, S. hominis, S. pseudostrictum y S. subulatum. Adicionalmente, cuatro géneros nuevos, Acremoniopsis, Brunneomyces, Cervusimilis y Collarina, y 16 nuevos taxones, Acremoniopsis suttonii, Acremonium asperulatum, A. citrinum, A. parvum, A. pilosum, A: variecolor, Brunneomyces brunnescens, B. hominis, B. europaeus, Cervusimilis alba, Collarina aurantiaca, Ochroconis icarus, Sarocladium gamsii, S. implicatum, S. sumerbellii y S. terricola, fueron descritos de muestras de diversos orígenes. En general, las pruebas de sensibilidad antifúngica revelaron que la terbinafina fué la droga más activa frente a las especies evaluadas, excepto para S. cuboideum, donde el posaconazol mostró la mejor actividad. In this thesis, we have studied the fungal genera Acremonium, Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis, Sarocladium, Scytalidium and Verruconis. Some of them are occasionally recovered from clinical specimens, but the real spectrum of their species in the clinical setting is poorly known. Furthermore, the scarce morphological differentiation of their species make difficult their identification and taxonomy. A total of 248 isolates were studied. 131 obtained from clinical or soil samples and 117 corresponding to type or reference strains from international culture collections. Phenotypical characterization was performed by the observation of their macroscopic and microscopic features in artificial media. Molecular identification was assessed by sequencing of two ribosomal regions (ITS and partial LSU). To obtain deeper phylogenetic resolution of some species, fragments of different loci were also used (actin, tubulin, translation elongation factor, RNA polymerase II and chitin syntase). The in vitro activity of several antifungal drugs was evaluated against Arthrographis, Arthropsis, Ochroconis and Scytalidium species. Apart from the commonly reported opportunistic species Arthrographis kalrae and Verruconis gallopava, other species never associated before to clinical specimens were identified (Arthropsis hispanica, Sarocladium terricola, Scytalidium cuboideum, Ochroconis